logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits
Acció Sindical

Lluitar per l’Hospital de Sant Pau, és lluitar pel dret a la Salut. Coordinem les lluites

L’Hospital de Sant Pau de Barcelona està patint retallades que afecten a les treballadores, però també a les persones usuàries. Aquestes retallades són: tancaments de llits, altes hospitalàries forçades, allargament llistes d’espera, reducció d’activitat a Radioteràpia, Radiologia, Medicina Nuclear i Hemodinàmica, retallades en farmàcia hospitalària, tancament de consultes externes 11 dies laborables/any, retallades en pròtesis, tancament de quiròfans tarda. Tot això té com a conseqüència Urgències saturades, augment dels reingressos per altes forçades. I sobretot, augment dels riscos per la salut de la població atesa.

Llegir més »
07/12/2012 - 13:53:29
Premsa

Les monedes alternatives es multipliquen a Grècia per combatre la crisi

L’illa de Siros , amb la seva elegant capital de Ermoúpolis, ja té moneda pròpia, una alternativa a la divisa que ha fet tant de mal a l’economia grega en els últims anys. Es diu el sa -sigles en grec que signifiquen “moneda de canvi de Siros” – i val exactament una hora de treball.

Qualsevol treball, des ensenyament fins psicoteràpia, des fontaneria fins neteja. Una xarxa local d’habitants de l’illa intercanvien serveis-i algun producte- registrant les seves transaccions digitalment. “Demà he quedat en treballar tres hores a la parcel·la d’una veïna aïllant la mala herba”, va dir Nikolai Sachnikas, estudiant de Disseny de la Universitat de Agea a l’illa, que fa un projecte sobre les xarxes d’intercanvi. “Hauré 03:00 sans en el meu compte i ella tindrà un balanç negatiu de 3 euros”, va afegir.

Després de l’èxit de les monedes alternatives a les ciutats de Volos i Patras a la península Hel·lènica, on milers de persones ja poden intercanviar béns i serveis bàsics sense haver de recórrer al odiat euro , les xarxes ara es van estenent per tot el país, des d’Atenes fins a Creta, passant per illes com Siros i Naxos. Abans de la crisi només hi havia quatre xarxes d’intercanvi alternatiu a Grècia. Ara hi ha 46. En algunes, com a Volos, Patras i Naxos, s’ha creat una moneda física que pot usar-se en mercats per alleujar problemes bàsics mitjançant l’intercanvi de treball, menjar o serveis mèdics.

Aquestes xarxes es coneixen com sistemes locals d’intercanvi (LETS, per les seves sigles en anglès). Altres xarxes, com en el cas de Siros, han creat bancs de temps en què s’intercanvien serveis.

A Siros, una illa de 20.000 habitants, el turisme-principalment grec-ha caigut el 30% en l’últim any i s’ha retallat un 20% o un 30% el salari als empleats públics a la universitat i l’administració regional. I ara comencen els ajustos a la plantilla. És un panorama cada vegada més desolador. Però en la majoria dels casos, el sa no respon a necessitats primàries, sinó que permet mantenir alguna despesa extra per a la classe mitjana. “Jo estic fent classes de francès i rebut fruita i ous de producció local o melmelada, no és per sobreviure”, va dir Filia Mildaki, psicòloga que participa a la xarxa.

Cada ics temps es celebren mercats de productes gratuïts. El banc de temps a Siros “permet combatre l’aïllament de l’aturat o el pensionista, connectant a la gent”, diu Maria Roussou, administrativa de la universitat el salari es va retallar de 1.200 euros mensuals a 1.000 en l’últim ajust. Roussou viu al poble de Pagaments, a 20 quilòmetres de la capital on conrea la terra. “De vegades he inclòs hortalisses en el meu oferta del sistema del sa”, diu. Per milers de grecs, aquestes monedes alternatives són un mètode menys frustrant de protestar contra la injustícia econòmica. “He protestat constantment en els últims dos anys i, la veritat, estic farta”, diu Roussou, que va estudiar a Alemanya. “El sa és una resposta constructiva a la crisi”. “Les xarxes ajuden a suavitzar el cop de la crisi atenent a necessitats socials que ja no es cobreixen ni en el sector públic ni en el privat”, explica Giorgios Stathakis, diputat del partit d’esquerres Syriza, un dels impulsors de les xarxes d’intercanvi i les monedes alternatives des de la seva càtedra de Ciències Econòmiques a la Universitat de Creta.

Però són més que una mesura anticrisi provisional, afegeix. “Això va més enllà d’una resposta de supervivència, pot ser una manera de complementar l’Estat de benestar, en Syriza creiem que un 20% dels serveis socials poden proporcionar mitjançant les xarxes”. Syriza, el favorit per guanyar les pròximes eleccions a Grècia, ja prepara legislació per crear un marc jurídic per a les xarxes d’intercanvi i monedes paral · leles. En les 227 illes gregues habitades, l’economia de barata no és un invent nou. “Estem intentant intercanviar coses com feien els nostres avis”, diu la psicòloga Filia Mildaki. No serà fàcil recuperar el passat, adverteix Stathakis. “Fa 40 anys, el 30% de l’intercanvi de serveis en aquestes comunitats es feia sense diners; meva àvia era metge a Creta i mai li pagaven amb diners, sinó amb ous o formatge”, diu. “Després en els anys 60 tot va canviar; va arribar el turisme, les rendes de les famílies es van disparar i ara poc es recorda; estem començant des de zero”.

Però en les illes més remotes si existeix un enllaç entre passat i present, segons l’escriptor Roger Jinkinson, resident de la petita illa de Karpathos i autor del llibre Tales from a Greek island: la barata torna a exercir un paper crític en la comunitat. “Els joves veuen que no hi ha possibilitats de trobar feina ni aquí ni a l’estranger, de manera que treballen la terra, cacen cabres salvatges i pesquen. I l’excedent s’intercanvia”, va explicar. “Les carxofes es reparteixen entre els que no tenen terra.

Les figues i la fruita de la figuera de moro es reparteixen al cafeneion (cafeteria). Són vells costums, però recobren importància ara”. A Creta s’han establert quatre xarxes d’intercanvi. En Ierapetra, més de 300 persones utilitzen ara la nova moneda kaereti (significa “ajuda sense benefici” en el dialecte de Creta). Un kaereti val un euro però no és convertible. La xarxa del kaereti permet l’intercanvi de productes com peix, hortalisses locals, mobles de fusta, sabons, xocolata casolà i serveis com reparació elèctrica, fontaneria, jardineria, disseny gràfic, assessorament jurídic o comptabilitat.

Es comencen a incloure serveis de cuidar gent gran o malalta i fins i tot serveis mèdics. Mentrestant, a Siros, hi ha plans per ajuntar el sa amb les monedes en altres illes, com Naxos i Tinos. Si passa, “el resultat seria el kano, la moneda en sèrie”, va dir Roussau. Molts alberguen dubtes. “Per a què serviria una moneda única per les tres illes?”, Es pregunta Sachnikas. I és que a Grècia-sacrificada a l’altar de la unió monetària europea-, l’àmbit local ja és l’únic espai on un se sent mitjanament segur.

Llegir més »
07/12/2012 - 11:56:28
Portada revista
Gènere / Dona

Mujeres Libres. Antología 2012

Dintre de les diferents activitats que la CGT ha organitzat amb motiu del 75 aniversari del congrés fundacional de la Federació Nacional de Dones Lliures, celebrat en 1937, el Secretariat Permanent de la CGT ha elaborat una antologia que recull, respectant en la seva forma el format original de la revista publicada entre 1936-1938 per aquesta organització de dones anarquistes, contenint alguns dels més interessants articles publicats en la mateixa, juntament amb exemples del disseny editorial i de maquetació que encara avui dia, textos i dissenys, ens sorprenen per l’avançat.

Textos d’Amparo Poch Gascón, de Aurea Cuadrado, Emma Goldman, poesies de Lucía Sánchez Saornil o de León Felipe, dibuixos de Baltasar Lobo… són recollits en aquesta Antologia amb la qual es pretén fer un acostament a les idees i la vida d’aquests milers de dones, unes conegudes i moltíssimes altres anònimes que van donar el millor d’elles per a construir un món millor.

Té 48 pàgines, un format de 38x29cm. i es ven a 16€. Si en voleu algun exemplar cal demanar-losal correu cristina-sp@nullcgt.org.es o al telèfon 91 445 31 32.

Llegir més »
06/12/2012 - 11:47:58
Premsa

“Xusma” sí, Alejandro, pèro molt més dignes que tu

Jo, que sóc “xusma” segons el cap del PP tarragoní, afirmo que ja poden fer missa que la llengua no ens la tocaran. Ni a Tarragona, ni a Palma, ni a Fraga, ni a València. Aquesta colla de genocides culturals del PP no aconseguiran exterminar-nos, no aconseguiran fer callar la llengua catalana que ara es parla, tal com els seus antecedents no van aconseguir fer callar la que es parlava ni els que vinguin aconseguiran fer callar la que esparlarà.

Llegir més »
05/12/2012 - 12:00:00
roda premsa advocats Ester
Acció Sindical

Els advocats d’Ester Quintana presenten una querella criminal contra els Mossos per destrossar-li l’ull

Lamenten que Puig segueixi “negant el que és innegable” en insistir que els antidisturbis no van disparar cap projectil a la zona on es trobava la dona barcelonina. Oftalmòlegs coincideixen que una lesió d’aquest tipus correspon a una bala o projectil de goma.

Els advocats d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la darrera vaga general, han presentat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia una querella criminal contra l’agent dels Mossos d’Esquadra que suposadament hauria disparat el projectil de goma que va provocar-li la lesió i contra el cap de la unitat a la que pertanyi. Un cop presentada la querella, els advocats Laia Serra i Andrés García han criticat, en nom de Quintana, que el conseller d’Interior, Felip Puig, “segueixi negant el que és innegable”. I és que dilluns passat, en la seva compareixença al Parlament, Puig va insistir que a la zona on es trobava Ester Quintana en el moment de l’impacte, els antidisturbis no van disparar cap tipus de projectils.

Llegir més »
05/12/2012 - 10:02:00
Premsa

L’atur a Catalunya puja en 5.785 persones el novembre i arriba fins a les 652.091 persones registrades a l´atur

L’atur a Catalunya ha augmentat de 5.785 persones al novembre, fet que suposa un 0,9% més respecte de l’octubre i situa el total de desocupats registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) en 652.091 persones, ha informat aquest dimarts el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Respecte al novembre del 2011, Catalunya ha incrementat el nombre d’aturats registrats en 36.422 persones, fet que significa un 5,92% més.

Llegir més »
04/12/2012 - 22:31:01
Acció Sindical

Comunicat de suport als detinguts per la Vaga General del #14N a Girona

El Grup Antirepressiu de Girona i Al Carrer! (Xarxa de lluita per la transfomació social de Gironès), volem denunciar la ràtzia policial que s’ha desencadenat avui a Girona, amb la detenció de 8 persones per haver participat a la Vaga General del passat 14 de novembre.

A primeres hores del matí mossos d’esquadra encaputxats han detingut 4 persones a casa seva. Com que hem sabut que havien configurat una llista amb 4 persones més, aquestes 4 persones han decidit comparèixer voluntàriament a la comissaria dels mossos, enmig d’una concentració de suport. Tots 8 imputats han sortit al cap d’unes hores, rebuts per una cinquantena de persones que els esperaven amb crits de suport i aplaudiments.

Llegir més »
04/12/2012 - 21:45:42
75290_452227274841737_1675509103_n.jpg
Acció Sindical

8 persones encausades a Girona per participar a la vaga general del 14N

Quatre activistes dels moviments socials de Girona han estat detinguts aquest matí del 4 de desembre per la seva participació en la vaga general del 14N. Després de prestar declaració han quedat en llibertat denunciades per presumptes delictes de desordres públics, danys, atemptat a l’autoritat i violació de domicili de persona jurídica.

Llegir més »
04/12/2012 - 20:25:19
Jurídica

Nou atracament a les pensions

La Confederació General del Treball (CGT) denuncia que el Govern espanyol ha decretat, contra la pròpia llei-pacte sobre les pensions públiques, contra el sentit comú i contra la justícia més elemental, que les pensions perdin poder adquisitiu i que els gairebé 9 milions de persones pensionistes siguin, un cop més, maltractades econòmicament i social. Tot això el mateix dia que el govern de Rajoy decideix lliurar 18.000 milions d’euros públicsa Bankia.

Llegir més »
04/12/2012 - 03:11:53
Premsa

La “independència”: per a què?

En l’article “L’estat propi i la independència dels Països Catalans”, el company Jordi Martí Font ens deia que no defensa un “independentisme de dretes”. Aquest independentisme que, “encara que s’anomeni a si mateix “transversal” (…) és el responsable d’haver tret al carrer la major manifestació independentista de la història de les quatre províncies”. I al que acusa de “fer pactes amb el PP que deixaran la majoria de la població d’aquesta terra mítica que diuen que volen alliberar en la misèria”. És a dir: “deixar a la gent sense sanitat, ni educació de qualitat, protegir els bancs que ens roben amb participacions preferents o qualsevol altre invent, protegir a “la Caixa” i els seus muntatges empresarials de la desobediència ciutadana, rebaixar els salaris de la majoria per -diuen i menteixen- sortir de la crisi -robatori- o aplaudir a la policia quan obre el cap a la gent que l’única cosa que fa és exercir el dret de ciutadania i protestar…” I perquè no quedi cap dubte del per què no defensa aquest “independentisme de dretes” ens precisa que “una part important dels patrocinadors de la manifestació han fet això mateix en els últims anys i en els últims mesos i setmanes i no esveu per cap part cap intenció de canvi”.

Llegir més »
04/12/2012 - 02:01:17
Acció Sindical

Es suspèn el judici per la readmissió del company Andreu de Cabo, treballador d’Autobusos de TMB afiliat a la CGT

Segons explicava el mateix Andreu, avui abans d’entrar al judici, l’empresa TMB ha sol·licitat la suspensió del mateix per presentar un informe que no ho havia pogut presentar dintre del termini i en la forma escaient. S’acorda la suspensió del judici.

L’empresa reconeix l’acomiadament improcedent i si per llei estaria obligada a pagar 33 dies per any treballat, a través de l’advocat del gabinet Garrigues, ha ofert 45 diesper any treballat.

Llegir més »
03/12/2012 - 17:43:48
Premsa

El Codi Penal més dur de la “democràcia”

A mitjans del passat mes de setembre es van anunciar, per part del Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardon, grans novetats en la legislació penal i també en la Llei Orgànica del Poder Judicial. L’avantprojecte de reforma del Codi Penal, és a dir, l’esborrany, va ser aprovat el passat 14 d’octubre al Consell de Ministres. Així, cal tenir clar, que tot allò que hem sentit encara no s’aplica i no està vigent, però que és el que serà, amb alguns canvis, que difícilment seran menys durs. Per aquest motiu, hem cregut interessant, començar a parlar-ne en aquest article, per anar sabent el que enstrobarem.

Llegir més »
03/12/2012 - 17:19:47
Premsa

Contra el sistema, la cultura

En començar la tardor, iniciàvem un nou cicle en què ens plantegem la realitat i com podem treballar-la. Enguany, de nou, la conjuntura ens adverteix que ens caldrà tornar a prendre els carrers moltes vegades. La militància de diferents sectors farà llargues assemblees intentant sortir d’aquest caramull d’adversitats. Però hi ha quelcom que fluctua sota d’això, que ens parla directament a la pell i que, després d’engolir-ho, ens fa veure les coses més clares. Quelcom que els moviments socials tendim a apartar perquè hi ha altres immediateses, o perquè estem tan col·lapsats de feina que ho endrapem sense copsar-ne el sabor. No parlo de cap poció. Parlo de la cultura, de l’art. Parlo del teatre i de la poesia. I no en parlo com a refugi, sinó com a mitjà per sentir, comprendre i modelar la realitat.

Llegir més »
03/12/2012 - 16:31:54
Acció Sindical

Felip Puig torna a negar que Ester Quintana fos ferida pels Mossos d’Esquadra

JESÚS RODRÍGUEZ | 03/12/2012 – Setmanari Directa

“Amb les informacions i les dades que tenim a dia d’avui, hem de considerar que de cap de les maneres Ester Quintana fou lesionada per un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra”. Aquestes són les paraules que Felip Puig ha pronunciat avui a la diputació permanent del Parlament de Catalunya. Malgrat això, ha confirmat que s’ha obert una investigació per aclarir els fets, i que aquesta no ha estat encara finalitzada. Contradiuen frontalment aquesta versió els nombrosos testimonis, les imatges de les càmeres de videovigilància ubicades a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via i les proves que ja són en mans del jutjat d’instrucció 11 de Barcelona.

A diferència d’altres ocasions, el conseller avui ha obert la porta al debat sobre l’ús de les bales de goma “de ben segur que al llarg de la propera legislatura es podrà evaluar i estudiar l’ús d’aquest mecanisme”. Cal recordar que CiU i el PP han bloquejat en la present legislatura la creació d’una comissió d’estudi instada per l’associació Stop Bales de Goma. El representant d’ICV-EUiA a la diputació permanent ha preguntat en reiterades ocasions si s’havien obert expedients disciplinaris i/o informatius per l’actuació de la Brigada Mòbil, ARRO o altres unitats, i, finalment, Puig ha destapat una dada que fins ara era del tot confidencial: 622 expedients disciplinaris des de l’any 2009. Tres agents de l’ARRO Tarragona que van ferir un menor al cap i van agredir dues vianants el 14N són, segons Puig, els darrers expedientats.

El temps verbal preterit emprat per Felip Puig en alguns moments de la seva compareixença ha fet especular amb dues hipòtesi entre les professionals de la informació que l’escoltaven: no optarà a ser nou conseller d’Interior o les bales de goma temporalment no s’utilitzaran.

Llegir més »
03/12/2012 - 15:22:04
Acció Sindical

Treballadors i treballadores de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona estan tancats des del 29 de novembre contra les retallades

Des de dijous passat 29 de novembre, els treballadors i treballadores de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona han acampat al vestíbul per protestar contra les retallades, denunciar els efectes de les tisorades sanitàries al centre, contra el copagament i en defensa de la salut pública, a més de denunciar que els han tret la paga de Nadal, com als empleats públics, tot i que el centre depèn d’una fundació privada. Els treballadors del centre també protesten contra les retallades salarials aplicades des del juny de 2010, com la retirada del fons socials i dels ajuts per a la llar d’infants.

Des del juny de 2010 que aquest centre privat però d’ús públic pertanyent a la XHUP ha estat aplicant retallades en el seu pressupost, fet que repercuteix directament sobre la qualitat en l’assistència:

– Tancament de 84 llits: urgències saturades, altes precipitades i reingressos, i allargament de les llistes d’espera.

Llegir més »
02/12/2012 - 23:32:19
Acció Sindical

Les rendes empresarials superen per primera vegada a les salarials a l´Estat Espanyol

La globalització, que pressiona a la baixa sobre els salaris, el creixent nombre de treballadors que passen a ser autònoms, el declivi de la indústria en favor dels serveis, i un sistema que privilegia el benefici a curt termini conflueixen en el mateix corrent de fons: les rendes dels assalariats perden pes en el repartiment de la riquesa, alhora que els excedents empresarials guanyen protagonisme. L’empenta final l’ha donat l’enorme destrucció d’ocupació acumulada en els últims tres anys. Per primera vegada, les rendes empresarials superen les salarials en el repartiment del valor afegit que genera l’economia espanyola.

Llegir més »
02/12/2012 - 22:42:25
Premsa

Les ajudes directes a la banca suposen ja el 21% del PIB d’Espanya: 216.000 milions d´euros d´ajudes públiques

Els bancs tenen emissions de deute avalades per més de 76.000 milions d´euros.Les privatitzacions de caixes poden suposar pèrdues a l’Estat d´uns altres 19.000 milions d´euros

Espanya va demanar ajuda a Europa per rescatar la banca, que serà de 37.000 milions.

Les ajudes directes de l’ Estat a la banca des que va començar la crisi-sense comptar les ja amortitzades o altres que es podrien sumar, com els préstecs del Banc Central Europeu (BCE) ,comprometen a l’actualitat al voltant de 216.000 milions d’euros, l’equivalent al 21% del producte interior brut (PIB) d’Espanya.

El sector s’ha beneficiat dels diners públics des d’octubre del 2008, quan la tempesta financera que va seguir a la caiguda del banc d’inversió Lehman Brothers va posar en escac a l’economia i les finances mundials. En aquell moment es van arbitrar dues mesures urgents per pal · liar la falta de liquiditat.

Es va crear el fons d’adquisició d’actius financers (FAAF), un sistema d’avals que va permetre a la banca captar 19.300 milions en els mercats, i que ja es va liquidar, i es va muntar un programa d’avals del Tresor, encara vigent, i que a finals d’octubre recolzava emissions de deute del conjunt de la banca per valor de 76.200 milions d’euros. Però les majors partides-i on es concentra el major risc per a l’Estat i, en conseqüència, per al contribuent-són a les injeccions directes de préstecs i capital a les entitats financeres, d’una banda, i al banc dolent, de l’altra.

Entre el ja desemborsat i el que arribarà en els propers mesos per ambdós conceptes s’haurà regat a la part més feble del sector financer amb uns 120.200 milions. A diferència de les anteriors facilitats de liquiditat, aquí del que es tractava i del que es tracta és de la solvència. Clar i català: milers de milions d’euros per evitar (o retardar) la fallida d’entitats concretes.

En el primer d’aquests apartats s’emmarca l’activitat del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat el juny del 2009, pocs mesos després de la intervenció de Caixa Castella-la Manxa (CCM) per propiciar la reestructuració del sector. Les participacions preferents i després l’entrada directa al capital van regar amb milers de milions a les caixes d’estalvis, el que els va permetre, en la majoria dels casos, fusionar, tancar milers d’oficines, acomiadar bona part de les seves plantilles i. .. arribar al 2012 amb uns balanços infestats de risc immobiliari, amb els comptes de resultats en vermell o molt pròximes a estar-ho i amb la seva viabilitat futura seriosament compromesa.

Aquest panorama, empitjorat a propòsit pel Govern en obligar a realitzar a tot el sector provisions per uns 85.000 milions d’euros per sanejar els actius tòxics del totxo, és el que va motivar, el juliol passat, la petició d’ajuda europea concretada aquesta setmana en els 37.000 milions d’euros concedits a Bankia, Catalunya Banc, Nova Galícia i el Banc de València , les quatre entitats nacionalitzades pel FROB.

Entre els primers préstecs (mai retornats), les primeres injeccions del FROB i les que farà ara gràcies a l’ajuda europea freguen els 59.000 milions d’euros.

La xifra encara augmentarà en uns pocs milers de milions més quan Liberbank, BMN i la fusionada Espanya-Duero demanin els ajuts necessaris per cobrir les seves necessitats de capital d’aquí a dues setmanes. Precisament, els fons europeus han propiciat que la factura es dispari per la imposició de la troica-BCE, Fons Monetari Internacional (FMI) i Unió Europea-de crear un banc dolent, batejat com Sareb.

La societat requereix d’entrada 2.400 milions en capital públic i una part essencial del seu funcionament és que emetrà bons amb l’aval de l’Estat que lliurarà als bancs-a canvi dels seus préstecs al sector promotor i actius immobiliaris-perquè puguin obtenir liquiditat immediata del BCE. Encara que el Govern vol que l’Estat sigui minoritari al banc dolent, els bons estan garantits i es consideren un ajut públic amb caràcter.

Ja hi ha compromesos bons per 44.000 milions per les quatre entitats nacionalitzades i el Banc d’Espanya calcula que faran falta uns 15.000 milions més per a les que demanaran ajuda immediatament.

Finalment, resta comptabilitzar una partida incerta, associada a la venda de les caixes per part de l’Estat . Les subhastes que ha realitzat fins ara el Banc d’Espanya per adjudicar les entitats intervingudes o nacionalitzades han incorporat el que en el sector es coneix com un esquema de protecció d’actius (EPA). Aquest instrument és una mena d’assegurança que cobreix al comprador d’una part de les pèrdues d’una determinada cartera de crèdits durant un temps determinat, generalment deu anys.

El major EPA de les cinc subhastes ha estat el de la CAM, que és també la major caixa rescatada. El Sabadell, el seu comprador, es va garantir la cobertura de crèdits per 24.600 milions-gairebé tots ells del sector immobiliari-, que ja comptaven amb provisions per 3.900 milions. Per tant, el risc net es reduïa a 20.700 milions, dels quals el fons de garantia de dipòsits (FGD) respondria a un futur del 80%: 16.560 milions.

El Sabadell va dir al seu dia que la pèrdua esperada s’acostarà a aquesta xifra. La resta d’EPA concedits ocasionaran, previsiblement, fallides molt inferiors. El del Banc de València, per exemple, només cobreix una cartera de 5.500 milions i el Banc d’Espanya calcula que la pèrdua esperada no serà superior als 600 milions d’euros. Unnim va ser traspassada al BBVA amb un EPA que podria impactar al FGD amb altres 1.000 milions, mentre que CCM i CajaSur podrien afegir, en el pitjor dels casos, uns 1.000 milions més.

Llegir més »
02/12/2012 - 21:38:14
Premsa

El Banc dels Aliments organitza el Gran Recapte 2012 divendres #30N i dissabte 1 de desembre

El Banc dels Aliments organitza el Gran Recapte aquest divendres i dissabte

El Banc dels Aliments preveu una allau de donacions i col·laboracions en el Gran Recapte que es fa aquest divendres i dissabte. Calcula que aconseguiran més d’un milió i mig de quilos de menjar en els 1.100 punts de recollida distribuïts en supermercats i mercats municipals d’arreu de Catalunya.

Enmig de la cruesa de la crisi, la solidaritat arriba al punt més alt, segons el Banc dels Aliments. En el Gran Recapte, hi col·laboraran 11.000 voluntaris i, segons el fundador i vicepresident, Jordi Peix, unes 300.000 famílies donaran de mitjana uns 3 quilos de menjar per un valor total de 3 milions d’euros.

En una entrevista a “El matí de Catalunya Ràdio”, Jordi Peix ha detallat quins aliments són més necessaris.

Llegir més »
01/12/2012 - 13:05:22
Premsa

El que no t’explicaran sobre el rescat a la bankia

Les institucions, l’Estat, el públic, han claudicat novament davant la bancocràcia. Aquest 28 de Novembre, semblava que era un mes més tard i que ens prenien a tots per innocents a l’anunciar per fi la colossal quantitat de diners que s’injectaran als bancs espanyols. El que sembla una broma pesada és la crua i indignant realitat i, el que és encara pitjor, hem estat testimonis de com els mitjans de comunicació es limitaven a reproduir els discursos “oficials”, pràcticament sense qüestionar-se res.

Per això, perquè creiem que cal explicar-lo tot perquè tots sapigueu de què va això del #RescateALaBankia. Sense pèls en la llengua i lligant tots els caps que s’han anat deixant anar durant aquest temps, aquí us expliquem en què consisteix la seva jugada.

Que entre el govern i la UE anaven a intentar emplenar el forat negre dels bancs era un secret a veus, però ha trigat en portar-se a terme, principalment, perquè els que manen, els que posen la majoria dels diners (que hauríem de retornar) exigien que el nostre govern preparés el terreny a cop de decret, per a evitar via BOE que la pluja de demandes i querelles contra la banca posés en risc la inversió estrangera.

El nostre govern va respondre aprovant dos textos legals fonamentals; el Reial decret del 31 d’Agost i la Llei del 14 de Novembre. En ells es mutilen els drets i garanties de tots els possibles estafats i es crea un “ens” plenipotenciari, el FROB, al que se li atorguen facultats com inaplicar sentències judicials, o decretar “l’ajornament, la suspensió, l’eliminació o modificació de determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d’instruments híbrids de capital i de deute subordinat de l’entitat” (Article 43, Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit).

Una vegada facilitada la tasca (o almenys això creuen ells), han posat el pla mestre a funcionar, anunciant ahir, d’una banda, la multimilionària injecció als bancs i, per un altre, les “sacrificades” mesures que prendrà el forat negre més gran i fosc de tots: Bankia.

Al·leguen que aquestes mesures estan directament indicades en el famós MoU (Memorandum d’Enteniment) del que tot el món parla, però que encara no sabem a quin butlletí oficial està publicat ni quin càrrec públic ho ha ratificat. Acomiadaments i tancaments de sucursal a part (que ja escandalitzen per si sols), en el pla estratègic presentat per Bankia (el podeu veure en format PDF a http://15mparato.files.wordpress.com/2012/11/121128hrbkiaplanestrategico.pdf) el més immediat és fer que accionistes, preferentistes i tenidors de bons sofreixin pèrdues. Per a aquells que s’atreveixin a llegir el text, cal aclarir que a les preferents les anomenen “instruments híbrids” i als bons “deute subordinat”.

El senyor Goirigolzarri, president de Bankia, ha anunciat que els preferentistes perdran el 39% de la seva inversió, mentre que divideix el deute subordinat en “permanent”, que perdrà un 46%, i amb venciment, que perdrà un 14% (qui tindran aquest últim, que perden molt menys?). Però hi ha un petit problema… Fins i tot amb la modificació de la legislació concursal ad hoc, l’aprovada pel Reial decret del 31 d’Agost i la Llei del 14 de Novembre, s’ha de respectar l’ordre en el qual s’assumeixen pèrdues, en funció del tipus de “producte financer” que es tingui, ja que la Llei obliga que els accionistes perdin tant com sigui possible abans de poder atacar als preferentistes i altres estalviadors.

La primera pregunta que se’ns ve al cap és: com justificaran aquesta depreciació en preferents i bons sense que els accionistes perdin tot l’invertit? mitjançant una liquidació de l’entitat? Ens temem que Bankia ja estigui en fallida i que el que estan fent és amagar aquesta situació fins que sigui necessari, és a dir, fins que retornin totes els deutes que tenen amb els bancs i fons d’inversió estrangers (els quals pressionen a Alemanya perquè eviti que el rescat vagi directament a la banca, passant obligatòriament per l’Estat) valorada en uns 45.000 milions de €uros. Al mateix temps, els avals de 55.000 milions de €uros que l’Estat preveu emetre fins al 15 de desembre (el RD 21/2012) poden augmentar encara la factura per a les arques públiques en l’esdeveniment d’una fallida.

Per a això, per a evitar una liquidació i concurs de creditors, el primer és amortitzar les accions actuals. I mentre reconeixen, mitjançant aquesta maniobra, que aquestes accions ja no valen un pebrot, ampliaran capital simultàniament utilitzant els milions que els arriben des de fora. Com?, doncs veureu: la UE li dóna els diners a l’Estat que, a través del FROB ho lliurarà a BFA (matriu de Bankia), perquè, al seu torn, aquest garanteixi al 100% l’ampliació de capital. És a dir, que si a ningú li dóna per comprar accions de les noves (una cosa que no seria d’estranyar veient la confiança que infon Bankia), serà l’Estat-FROB-BFA el qui es faci càrrec.

I vostès diran…,”però els antics consells d’administració de Bankia i BFA no estan sent jutjats precisament per la sortida a borsa i venda d’accions que van fer? SI!!! Senyor magistrat Andreu! Que ho estan tornant a fer!!!

Per cert, té lògica que el FROB, que es presenta en la #QuerellaPaRato com afectat, segueixi ficant diners en el banc? Ens trobem davant una nova (i financera) versió de “la Síndrome d’Estocolm”?

Al ser injectada aquesta dinerada mitjançant una ampliació de capital, comprant accions, podem tenir per segur que no es recuperarà. Ningú pot obligar després a Bankia a reintegrar-lo a canvi d’una recompra de les mateixes. Els diners ho retornarem entre tots, com sempre.

Ah! ens deixàvem una cosa important en el tinter. Com diu (i permet) la Llei del 14 de Novembre, el FROB podrà fer el bescanvi del que queda de preferents (i altres títols de deute subordinat) en accions de la pròpia Bankia, amb el que els estalviadors s’acomiadarien definitivament de recuperar els seus diners (o el que quedi d’ells).

Però aquests estalviadors poden fer alguna cosa! Els preferentistes no tenen per què acceptar que les seves participacions perdin aquest 39% sense que s’acrediti que els accionistes han respost fins a on han pogut, com resa el seu contracte d’adquisició de les preferents. En aquest cas, us animem a que contacteu amb nosaltres en 15mparato@nullgmail.com per a, al costat d’afectats d’altres entitats, iniciar els tramitis per a querellar-nos per estafa contra els bancs (més sobre la #EstafaPreferentes i el paper de Rato aquí ).

Els accionistes, podeu denunciar a Bankia per a intentar recuperar els vostres diners. Per a això publicarem pròximament un model estàndard que hauríeu d’emplenar i enviar per correu al jutjat. Adjuntarem indicacions precises de com fer-lo en breu.

Finalment, ens agradaria remarcar que Bankia, a través del seu president, ja ha avançat que aquest any ho tancarà amb pèrdues de al voltant de 19.000 milions de €uros “mancant ajustaments finals amb l’auditor i el regulador”, segons les seves pròpies paraules, que certament ens espanten, ja que van ser les mateixes que van utilitzar quan van treure aquests fantàstics comptes que llançaven beneficis per valor de 300 milions, que després van resultar ser pèrdues de 3.000 milions de €uros. Aquesta gent no aprèn, o és el nostre govern el que no escarmenta? No podem negar cap de les 2 hipòtesis…

Ens ratifiquem en el que ja vam dir fa temps, cal intervenir judicialment l’entitat i paralitzar aquest rescat-parany abans que sigui encara més tard. És la solució més justa i democràtica. Una entitat financera que, en paraules del seu president, “parteix de 3 problemes fonamentals: la solvència, la liquiditat i la rendibilitat”(!!!!), mereix seguir viva a costa dels diners de tots, de retallades i privatització de serveis públics com la sanitat i l’educació, de reducció de salaris o d’augment d’impostos? Decideixin vostès mateixos….

15mPaRato

29/11/2012

@15mPaRato

http://15mparato.wordpress.com/2012/11/29/rescatebankia/

Més info: Pla Estratègic de Bankia http://15mparato.files.wordpress.com/2012/11/121128hrbkiaplanestrategico.pdf

Llegir més »
30/11/2012 - 18:02:46
Premsa

L’adjudicació del Banc de València costa 1 euro a La Caixa i 10.000 milions als contribuents

HERNAN CÓRDOBA I MENDIOLA | 29/11/2012 – Setmanari Directa

Aquest 28 de novembre la Comissió Europea ha concretat les condicions que imposarà al sector bancari espanyol a canvi del desbloqueig del rescat del sistema financer. Un rescat per valor de poc menys de 37.000 milions d’euros, l’equivalent al 4% del PIB, que després de les infructuoses negociacions del govern Rajoy finalment no es dipositarà a les entitats nacionalitzades si no al FROB (Fons de Reestructuració Bancària Ordenada), el vehicle inaugurat per Zapatero per dur a terme les reformes en el sector financer amb fons públics. Aquest nou deute contret, junt amb els interessos que generarà, anirà a compte dels pressupostos generals de l’Estat dels propers anys, afegint nous punts a un dèficit que només podran ser compensats amb noves retallades de la despesa pública en els mateixos pressupostos.

Llegir més »
30/11/2012 - 16:24:58