CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Acció Sindical

Treballadors i treballadores de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona estan tancats des del 29 de novembre contra les retallades

Des de dijous passat 29 de novembre, els treballadors i treballadores de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona han acampat al vestíbul per protestar contra les retallades, denunciar els efectes de les tisorades sanitàries al centre, contra el copagament i en defensa de la salut pública, a més de denunciar que els han tret la paga de Nadal, com als empleats públics, tot i que el centre depèn d’una fundació privada. Els treballadors del centre també protesten contra les retallades salarials aplicades des del juny de 2010, com la retirada del fons socials i dels ajuts per a la llar d’infants.

Des del juny de 2010 que aquest centre privat però d’ús públic pertanyent a la XHUP ha estat aplicant retallades en el seu pressupost, fet que repercuteix directament sobre la qualitat en l’assistència:

– Tancament de 84 llits: urgències saturades, altes precipitades i reingressos, i allargament de les llistes d’espera.

Llegir més »
Acció Sindical

Les rendes empresarials superen per primera vegada a les salarials a l´Estat Espanyol

La globalització, que pressiona a la baixa sobre els salaris, el creixent nombre de treballadors que passen a ser autònoms, el declivi de la indústria en favor dels serveis, i un sistema que privilegia el benefici a curt termini conflueixen en el mateix corrent de fons: les rendes dels assalariats perden pes en el repartiment de la riquesa, alhora que els excedents empresarials guanyen protagonisme. L’empenta final l’ha donat l’enorme destrucció d’ocupació acumulada en els últims tres anys. Per primera vegada, les rendes empresarials superen les salarials en el repartiment del valor afegit que genera l’economia espanyola.

Llegir més »
Premsa

Les ajudes directes a la banca suposen ja el 21% del PIB d’Espanya: 216.000 milions d´euros d´ajudes públiques

Els bancs tenen emissions de deute avalades per més de 76.000 milions d´euros.Les privatitzacions de caixes poden suposar pèrdues a l’Estat d´uns altres 19.000 milions d´euros

Espanya va demanar ajuda a Europa per rescatar la banca, que serà de 37.000 milions.

Les ajudes directes de l’ Estat a la banca des que va començar la crisi-sense comptar les ja amortitzades o altres que es podrien sumar, com els préstecs del Banc Central Europeu (BCE) ,comprometen a l’actualitat al voltant de 216.000 milions d’euros, l’equivalent al 21% del producte interior brut (PIB) d’Espanya.

El sector s’ha beneficiat dels diners públics des d’octubre del 2008, quan la tempesta financera que va seguir a la caiguda del banc d’inversió Lehman Brothers va posar en escac a l’economia i les finances mundials. En aquell moment es van arbitrar dues mesures urgents per pal · liar la falta de liquiditat.

Es va crear el fons d’adquisició d’actius financers (FAAF), un sistema d’avals que va permetre a la banca captar 19.300 milions en els mercats, i que ja es va liquidar, i es va muntar un programa d’avals del Tresor, encara vigent, i que a finals d’octubre recolzava emissions de deute del conjunt de la banca per valor de 76.200 milions d’euros. Però les majors partides-i on es concentra el major risc per a l’Estat i, en conseqüència, per al contribuent-són a les injeccions directes de préstecs i capital a les entitats financeres, d’una banda, i al banc dolent, de l’altra.

Entre el ja desemborsat i el que arribarà en els propers mesos per ambdós conceptes s’haurà regat a la part més feble del sector financer amb uns 120.200 milions. A diferència de les anteriors facilitats de liquiditat, aquí del que es tractava i del que es tracta és de la solvència. Clar i català: milers de milions d’euros per evitar (o retardar) la fallida d’entitats concretes.

En el primer d’aquests apartats s’emmarca l’activitat del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat el juny del 2009, pocs mesos després de la intervenció de Caixa Castella-la Manxa (CCM) per propiciar la reestructuració del sector. Les participacions preferents i després l’entrada directa al capital van regar amb milers de milions a les caixes d’estalvis, el que els va permetre, en la majoria dels casos, fusionar, tancar milers d’oficines, acomiadar bona part de les seves plantilles i. .. arribar al 2012 amb uns balanços infestats de risc immobiliari, amb els comptes de resultats en vermell o molt pròximes a estar-ho i amb la seva viabilitat futura seriosament compromesa.

Aquest panorama, empitjorat a propòsit pel Govern en obligar a realitzar a tot el sector provisions per uns 85.000 milions d’euros per sanejar els actius tòxics del totxo, és el que va motivar, el juliol passat, la petició d’ajuda europea concretada aquesta setmana en els 37.000 milions d’euros concedits a Bankia, Catalunya Banc, Nova Galícia i el Banc de València , les quatre entitats nacionalitzades pel FROB.

Entre els primers préstecs (mai retornats), les primeres injeccions del FROB i les que farà ara gràcies a l’ajuda europea freguen els 59.000 milions d’euros.

La xifra encara augmentarà en uns pocs milers de milions més quan Liberbank, BMN i la fusionada Espanya-Duero demanin els ajuts necessaris per cobrir les seves necessitats de capital d’aquí a dues setmanes. Precisament, els fons europeus han propiciat que la factura es dispari per la imposició de la troica-BCE, Fons Monetari Internacional (FMI) i Unió Europea-de crear un banc dolent, batejat com Sareb.

La societat requereix d’entrada 2.400 milions en capital públic i una part essencial del seu funcionament és que emetrà bons amb l’aval de l’Estat que lliurarà als bancs-a canvi dels seus préstecs al sector promotor i actius immobiliaris-perquè puguin obtenir liquiditat immediata del BCE. Encara que el Govern vol que l’Estat sigui minoritari al banc dolent, els bons estan garantits i es consideren un ajut públic amb caràcter.

Ja hi ha compromesos bons per 44.000 milions per les quatre entitats nacionalitzades i el Banc d’Espanya calcula que faran falta uns 15.000 milions més per a les que demanaran ajuda immediatament.

Finalment, resta comptabilitzar una partida incerta, associada a la venda de les caixes per part de l’Estat . Les subhastes que ha realitzat fins ara el Banc d’Espanya per adjudicar les entitats intervingudes o nacionalitzades han incorporat el que en el sector es coneix com un esquema de protecció d’actius (EPA). Aquest instrument és una mena d’assegurança que cobreix al comprador d’una part de les pèrdues d’una determinada cartera de crèdits durant un temps determinat, generalment deu anys.

El major EPA de les cinc subhastes ha estat el de la CAM, que és també la major caixa rescatada. El Sabadell, el seu comprador, es va garantir la cobertura de crèdits per 24.600 milions-gairebé tots ells del sector immobiliari-, que ja comptaven amb provisions per 3.900 milions. Per tant, el risc net es reduïa a 20.700 milions, dels quals el fons de garantia de dipòsits (FGD) respondria a un futur del 80%: 16.560 milions.

El Sabadell va dir al seu dia que la pèrdua esperada s’acostarà a aquesta xifra. La resta d’EPA concedits ocasionaran, previsiblement, fallides molt inferiors. El del Banc de València, per exemple, només cobreix una cartera de 5.500 milions i el Banc d’Espanya calcula que la pèrdua esperada no serà superior als 600 milions d’euros. Unnim va ser traspassada al BBVA amb un EPA que podria impactar al FGD amb altres 1.000 milions, mentre que CCM i CajaSur podrien afegir, en el pitjor dels casos, uns 1.000 milions més.

Llegir més »
Premsa

El Banc dels Aliments organitza el Gran Recapte 2012 divendres #30N i dissabte 1 de desembre

El Banc dels Aliments organitza el Gran Recapte aquest divendres i dissabte

El Banc dels Aliments preveu una allau de donacions i col·laboracions en el Gran Recapte que es fa aquest divendres i dissabte. Calcula que aconseguiran més d’un milió i mig de quilos de menjar en els 1.100 punts de recollida distribuïts en supermercats i mercats municipals d’arreu de Catalunya.

Enmig de la cruesa de la crisi, la solidaritat arriba al punt més alt, segons el Banc dels Aliments. En el Gran Recapte, hi col·laboraran 11.000 voluntaris i, segons el fundador i vicepresident, Jordi Peix, unes 300.000 famílies donaran de mitjana uns 3 quilos de menjar per un valor total de 3 milions d’euros.

En una entrevista a “El matí de Catalunya Ràdio”, Jordi Peix ha detallat quins aliments són més necessaris.

Llegir més »
Premsa

El que no t’explicaran sobre el rescat a la bankia

Les institucions, l’Estat, el públic, han claudicat novament davant la bancocràcia. Aquest 28 de Novembre, semblava que era un mes més tard i que ens prenien a tots per innocents a l’anunciar per fi la colossal quantitat de diners que s’injectaran als bancs espanyols. El que sembla una broma pesada és la crua i indignant realitat i, el que és encara pitjor, hem estat testimonis de com els mitjans de comunicació es limitaven a reproduir els discursos “oficials”, pràcticament sense qüestionar-se res.

Per això, perquè creiem que cal explicar-lo tot perquè tots sapigueu de què va això del #RescateALaBankia. Sense pèls en la llengua i lligant tots els caps que s’han anat deixant anar durant aquest temps, aquí us expliquem en què consisteix la seva jugada.

Que entre el govern i la UE anaven a intentar emplenar el forat negre dels bancs era un secret a veus, però ha trigat en portar-se a terme, principalment, perquè els que manen, els que posen la majoria dels diners (que hauríem de retornar) exigien que el nostre govern preparés el terreny a cop de decret, per a evitar via BOE que la pluja de demandes i querelles contra la banca posés en risc la inversió estrangera.

El nostre govern va respondre aprovant dos textos legals fonamentals; el Reial decret del 31 d’Agost i la Llei del 14 de Novembre. En ells es mutilen els drets i garanties de tots els possibles estafats i es crea un “ens” plenipotenciari, el FROB, al que se li atorguen facultats com inaplicar sentències judicials, o decretar “l’ajornament, la suspensió, l’eliminació o modificació de determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d’instruments híbrids de capital i de deute subordinat de l’entitat” (Article 43, Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit).

Una vegada facilitada la tasca (o almenys això creuen ells), han posat el pla mestre a funcionar, anunciant ahir, d’una banda, la multimilionària injecció als bancs i, per un altre, les “sacrificades” mesures que prendrà el forat negre més gran i fosc de tots: Bankia.

Al·leguen que aquestes mesures estan directament indicades en el famós MoU (Memorandum d’Enteniment) del que tot el món parla, però que encara no sabem a quin butlletí oficial està publicat ni quin càrrec públic ho ha ratificat. Acomiadaments i tancaments de sucursal a part (que ja escandalitzen per si sols), en el pla estratègic presentat per Bankia (el podeu veure en format PDF a http://15mparato.files.wordpress.com/2012/11/121128hrbkiaplanestrategico.pdf) el més immediat és fer que accionistes, preferentistes i tenidors de bons sofreixin pèrdues. Per a aquells que s’atreveixin a llegir el text, cal aclarir que a les preferents les anomenen “instruments híbrids” i als bons “deute subordinat”.

El senyor Goirigolzarri, president de Bankia, ha anunciat que els preferentistes perdran el 39% de la seva inversió, mentre que divideix el deute subordinat en “permanent”, que perdrà un 46%, i amb venciment, que perdrà un 14% (qui tindran aquest últim, que perden molt menys?). Però hi ha un petit problema… Fins i tot amb la modificació de la legislació concursal ad hoc, l’aprovada pel Reial decret del 31 d’Agost i la Llei del 14 de Novembre, s’ha de respectar l’ordre en el qual s’assumeixen pèrdues, en funció del tipus de “producte financer” que es tingui, ja que la Llei obliga que els accionistes perdin tant com sigui possible abans de poder atacar als preferentistes i altres estalviadors.

La primera pregunta que se’ns ve al cap és: com justificaran aquesta depreciació en preferents i bons sense que els accionistes perdin tot l’invertit? mitjançant una liquidació de l’entitat? Ens temem que Bankia ja estigui en fallida i que el que estan fent és amagar aquesta situació fins que sigui necessari, és a dir, fins que retornin totes els deutes que tenen amb els bancs i fons d’inversió estrangers (els quals pressionen a Alemanya perquè eviti que el rescat vagi directament a la banca, passant obligatòriament per l’Estat) valorada en uns 45.000 milions de €uros. Al mateix temps, els avals de 55.000 milions de €uros que l’Estat preveu emetre fins al 15 de desembre (el RD 21/2012) poden augmentar encara la factura per a les arques públiques en l’esdeveniment d’una fallida.

Per a això, per a evitar una liquidació i concurs de creditors, el primer és amortitzar les accions actuals. I mentre reconeixen, mitjançant aquesta maniobra, que aquestes accions ja no valen un pebrot, ampliaran capital simultàniament utilitzant els milions que els arriben des de fora. Com?, doncs veureu: la UE li dóna els diners a l’Estat que, a través del FROB ho lliurarà a BFA (matriu de Bankia), perquè, al seu torn, aquest garanteixi al 100% l’ampliació de capital. És a dir, que si a ningú li dóna per comprar accions de les noves (una cosa que no seria d’estranyar veient la confiança que infon Bankia), serà l’Estat-FROB-BFA el qui es faci càrrec.

I vostès diran…,”però els antics consells d’administració de Bankia i BFA no estan sent jutjats precisament per la sortida a borsa i venda d’accions que van fer? SI!!! Senyor magistrat Andreu! Que ho estan tornant a fer!!!

Per cert, té lògica que el FROB, que es presenta en la #QuerellaPaRato com afectat, segueixi ficant diners en el banc? Ens trobem davant una nova (i financera) versió de “la Síndrome d’Estocolm”?

Al ser injectada aquesta dinerada mitjançant una ampliació de capital, comprant accions, podem tenir per segur que no es recuperarà. Ningú pot obligar després a Bankia a reintegrar-lo a canvi d’una recompra de les mateixes. Els diners ho retornarem entre tots, com sempre.

Ah! ens deixàvem una cosa important en el tinter. Com diu (i permet) la Llei del 14 de Novembre, el FROB podrà fer el bescanvi del que queda de preferents (i altres títols de deute subordinat) en accions de la pròpia Bankia, amb el que els estalviadors s’acomiadarien definitivament de recuperar els seus diners (o el que quedi d’ells).

Però aquests estalviadors poden fer alguna cosa! Els preferentistes no tenen per què acceptar que les seves participacions perdin aquest 39% sense que s’acrediti que els accionistes han respost fins a on han pogut, com resa el seu contracte d’adquisició de les preferents. En aquest cas, us animem a que contacteu amb nosaltres en 15mparato@nullgmail.com per a, al costat d’afectats d’altres entitats, iniciar els tramitis per a querellar-nos per estafa contra els bancs (més sobre la #EstafaPreferentes i el paper de Rato aquí ).

Els accionistes, podeu denunciar a Bankia per a intentar recuperar els vostres diners. Per a això publicarem pròximament un model estàndard que hauríeu d’emplenar i enviar per correu al jutjat. Adjuntarem indicacions precises de com fer-lo en breu.

Finalment, ens agradaria remarcar que Bankia, a través del seu president, ja ha avançat que aquest any ho tancarà amb pèrdues de al voltant de 19.000 milions de €uros “mancant ajustaments finals amb l’auditor i el regulador”, segons les seves pròpies paraules, que certament ens espanten, ja que van ser les mateixes que van utilitzar quan van treure aquests fantàstics comptes que llançaven beneficis per valor de 300 milions, que després van resultar ser pèrdues de 3.000 milions de €uros. Aquesta gent no aprèn, o és el nostre govern el que no escarmenta? No podem negar cap de les 2 hipòtesis…

Ens ratifiquem en el que ja vam dir fa temps, cal intervenir judicialment l’entitat i paralitzar aquest rescat-parany abans que sigui encara més tard. És la solució més justa i democràtica. Una entitat financera que, en paraules del seu president, “parteix de 3 problemes fonamentals: la solvència, la liquiditat i la rendibilitat”(!!!!), mereix seguir viva a costa dels diners de tots, de retallades i privatització de serveis públics com la sanitat i l’educació, de reducció de salaris o d’augment d’impostos? Decideixin vostès mateixos….

15mPaRato

29/11/2012

@15mPaRato

http://15mparato.wordpress.com/2012/11/29/rescatebankia/

Més info: Pla Estratègic de Bankia http://15mparato.files.wordpress.com/2012/11/121128hrbkiaplanestrategico.pdf

Llegir més »
Premsa

L’adjudicació del Banc de València costa 1 euro a La Caixa i 10.000 milions als contribuents

HERNAN CÓRDOBA I MENDIOLA | 29/11/2012 – Setmanari Directa

Aquest 28 de novembre la Comissió Europea ha concretat les condicions que imposarà al sector bancari espanyol a canvi del desbloqueig del rescat del sistema financer. Un rescat per valor de poc menys de 37.000 milions d’euros, l’equivalent al 4% del PIB, que després de les infructuoses negociacions del govern Rajoy finalment no es dipositarà a les entitats nacionalitzades si no al FROB (Fons de Reestructuració Bancària Ordenada), el vehicle inaugurat per Zapatero per dur a terme les reformes en el sector financer amb fons públics. Aquest nou deute contret, junt amb els interessos que generarà, anirà a compte dels pressupostos generals de l’Estat dels propers anys, afegint nous punts a un dèficit que només podran ser compensats amb noves retallades de la despesa pública en els mateixos pressupostos.

Llegir més »
Premsa

Els mossos que cacen ulls

J.R. | 29/11/2012 – Setmanari Directa

El cas d’Ester Quintana és l’últim, però no es tracta d’una excepció ni un accident aïllat. En els últims 5 anys ja són 7 les persones que han perdut un ull per l’impacte d’una pilota de goma o un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra. Qui són i com actuen els agents que s’amaguen darrera del passamuntanyes? De qui reben les ordres? Perquè la seva actuació ha empitjorat en els últims anys? Usho expliquem.

Llegir més »
Premsa

Vídeo: “Sé que un mosso amb un projectil em va fer això”

‘Anava amb en Lluís, travessant el passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre’l i vaig veure furgonetes i policies. I vaig notar l’impacte a la cara, i molt de mal. Indescriptible. Vaig dir no tinc ull.’ Són paraules d’Ester Quintana, la dona que el 14 de novembre al vespre, dia de vaga general, va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma dels mossos. El col·lectiu del 15-M de Barcelona ha publicat un vídeo impactant amb el testimoni de Quintana.

Aquestes són algunes de les coses que diu Ester Quintana al vídeo:

‘No m’hauria posat en un lloc en què hi hagués gent que provocava. Al passeig de Gràcia amb Gran Via hi havia gent, però la gent era per allà acomiadant-se, fins que ens van rodejar els mossosi la gent va començara a córrer.

Llegir més »
Premsa

CiU privatitza la gestió del CAP i de set consultoris de L’Escala pels propers deu anys

El grup basc de serveis Eulen gestionarà la salut al municipi tot i no tenir cap experiència en aquest sector, perquè el CatSalut li ha otorgat la concessió que des de 2000 gestionava la Fundació Salut Empordà de l’Hospital de Figueres, en fer una oferta tímidament més econòmica que la dels actuals gestors.

El CatSalut, controlat pel conseller de Salut, Boi Ruiz [a la imatge], va adjudicar durant la campanya electoral de les eleccions del 25-N la gestió del Centre d’Atenció Primària (CAP) de la població empordanesa de L’Escala i de set consultoris mèdics de la zona durant els propers deu anys a Eulen, una companyia basca dedicada a la seguretat, la neteja i els serveis domiciliaris, segons informa El País. Tot i que Eulen no té cap experiència en la gestió de la sanitat, el CatSalut va considerar que haver presentat una oferta d’explotació lleugerament més econòmica que la del seu competidor, la Fundació Salut Empordà de l’Hospital de Figueres, que gestionava aquests centres des de l’any 2000, ja era suficient per otorgar la gestió d’un servei públic a un consorci privat. Però la diferència entre les dues ofertes econòmiques va ser tan sols de 10.000 euros sobre un pressupost de 2,4 milions anuals sense IVA.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració per la visita sorpresa del President de Telefónica Espanyola a Barcelona avui #29N a les 15h

DAVANT LA VISITA SORPRESA AQUEST MATÍ A DIVERSOS CENTRES DEL PRESIDENT GIL PEREZ I KIM FAURA per contrarestar la mala imatge per la VAGA de FAM

UNA PERSONA DE CADA ORGANITZACIÓ ALMENYS (sindical-social-política), ELS TREBALLADORS ACTIUS QUE PUGUIN, o prejubilats, es demana assistència a tothom que pugui.

ANAR AVUI Dijous 29 de novembre, 15h davant Diagonal Mar, número 0, seu de Telefònica de Barcelona
 
PER EXIGIR LA REUNIÓ QUE NEGUEN AL BLOC SOCIAL: MARCOS READMISSIÓ

A LA TARDA a les 17:30 h a la central de Paral·lel, C / Marqués de Campo Sagrado 22, xerrada amb col·lectius en lluita: Iaioflautes, PAH, Sanitat, TMB i més.

Llegir més »
Memòria històrica

La Fiscalia de València decreta un Expedient Governatiu per la violació de una fossa comuna al Cementeri general de València

La Fiscalia de València ha contestat a la nostra denúncia contra l’Ajuntament de València per les obres en la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta per a la construcció d’un panteó.

A la vista de les fotos i de la informació que vam aportar, ha decretat incoar un expedient governatiu i li ha ordenat a l’Ajuntament de València que informe sobre aquests fets. La nostra advocada entén que han trobat versemblant la denúncia i per això, en comptes d’arxivar-la sense més, inicien un expedient governatiu. Ara cal esperar la resposta de l’Ajuntament.

Llegir més »
Acció Sindical

Relat d’una persona apallissada pels Mossos d’Esquadra al final de la manifestació del 14N a Barcelona

Havia col·laborat amb una performance pel matí sobre el “Castell del Capitalisme”. Al vespre marxava amb dues persones més portant una pancarta on es deia “Retallades mai més. El teatre i la paraula com a armes”. Érem els últims de la manifestació del 14N que va començar al monòlit de la Diagonal. Baixant pel c. Bruc dialogàvem de vegades amb els del cotxe de la CGT, i darrera nostre, un munt de furgonetes dels Mossos d’Esquadra. Tombant per Ausiàs March, les furgonetes ens van avançar amb les sirenes posades. Arribant a Urquinaona, en veure que no podríem avançar més, vam plegar la pancarta sobre les 20,25 h. Just després vam veure com corria la gent des de la plaça. Nosaltres també vam haver de córrer retrocedint fins la cantonada AusiàsMarch – Bruc.

Llegir més »
Premsa

La fi del capitalisme tal com el coneixem

Escrit per a un públic ampli, no especialitzat, destinat sobretot a les persones interessades en els moviments socials que anhelen una alternativa social, solidaria i sostenible més justa, al llibre “El fin del capitalismo tal y como lo conocemos”, el politòleg Elmar Alvater presenta la crisi energètica com un dels elements externs que pot col·lapsar el sistema capitalista.

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a Jean Marc Rouillan, el guerriller sobrevivent del MIL, dels GARI i d’Action Directe: “Si oblides que l’essencial és l’enfrontament, ets menys lliure”

En un lloc de la Provence, el nom del qual no vull enrecordar-me, hi viu un llegendari guerriller, sobrevivent de moltes batalles. Jean Marc Rouillan va format part del nucli fundador de diversos grups autònoms i armats: el MIL, els GARI i d’Action Directe. Tres grups que han fet història, sovint callada o tergiversada. Utilitzava el sobrenom de Sebas, que prové de Sant Sebastià on hi anava a l’inici del MIL, a fer accions amb ETA. Ara es troba en llibertat condicional, després de complir un quart de segle de presó. Viu en un xalet en la part alta del poble, solejat, amb vista als Alps.

L’entrevistem després d’un bon àpat de retrobada acompanyat d’abundant vi, i l’absenta que li hem portat. No pot parlar d’Action Directe, de les accions per les que ha estat condemnat. El nostre amic té uns seixanta anys, memòria d’elefant, és de complexió forta, el cap calb de samurai i de savi, gran matiner i amic de les revolucions i de la vida clandestina. És occità amb avantpassats catalans de l’altre cantó del Pirineu. Es considera fronterer, del Pirineu.

Porta un camiseta negre amb la inscripció: «Primera línia». Un lema que no és un atzar. Jean Marc Rouillan sempre va estar a la primera línia en la lluita. Sempre fou el primer en l’acció i era qui prenia més risc.

Malgrat el seu lideratge inqüestionable, Jean Marc és molt generós amb els companys de lluita i comparteix les accions reeixides i l’anàlisi com un més. Sobre les critiques i defectes als grups que va participar, en fa virtuts gràcies al seu art d’escriure. I és exemplar ja que és dels que fan i no el veureu «criticant» als companys, a diferencia dels que no fan i se la passen criticant per mirar de sobresortir. La seva defensa a les moltes critiques dels Mass Media i de companys és explicar el que ha fet amb talent i justes paraules.

Jean Marc Rouillan milita actualment amb el NPA (Nou Partit Anticapitalista). És escriptor de culte i publica un llibre quasi cada any.

Llegir més »
Memòria històrica

Ramon Barnils, lliure i llibertari

El 1940 naixia a Sabadell Ramon Barnils, un periodista català, àcrata, independentista i del Barça, qualificatius que es poden intercanviar per definir-lo però dels quals (acompanyats d’altres no menys importants) no en podem deixar de banda cap a l’hora d’explicar-nos la persona i el personatge. Fins al 14 de març del 2001, quan morí a Reus, Barnils va deixar clar, per activa i per passiva, que es pot ser al mig del sistema i no embrutar-se de merda, es pot donar la mà als amos i fins i tot anar-hi a sopar, o riure’s

Llegir més »
Dones llibertàries

500 persones es manifesten a Barcelona en el dia contra la violència de gènere

MARIA CORRALES PONS / BARCELONA | 26/11/2012 – Setmanari Directa

El 25-N, dia Internacional contra la violència de gènere, es va viure també a través de la desobediència. La prohibició de la Junta Electoral davant la convocatòria històrica de fa més de 20 anys, ja que aquest any coincidia amb les eleccions al principat de Catalunya, no ha impedit que més de 500 persones assistissin, ahir a la tarda, a la manifestació de Barcelona sota el lema “Cap silenci davant la violència masclista. Dones lliures en països lliures”.

Llegir més »
Jurídica

La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les persones assalariades

La crisi de les ocupacions actuals, no és conseqüència de regulacions normatives rígides, inflexibles amb la llibertat d’actuació unilateral del capital, així es ven en l’argumentació ideològica justificativa de la Llei 3/2012 de Reforma del Mercat de Treball […“l’estabilitat (en l’ocupació, es refereixen), pot tenir també un costat negatiu quan, al ser el risc d’acomiadament molt reduït, es desincentiva l’esforç i es genera una excessiva resistència a l’adaptació a les noves necessitats. Aquest tipus d’estabilitat té bastant que veure amb el cost i marge de decisió empresarial en l’acomiadament, que a Espanya és relativament més car i limitat que en països del nostre entorn”…].

La crisi de les ocupacions, solament obeeix a que el capital i els sistemes polítics globals (FMI, UE i BCE) i els estats nacionals, amb independència del color del govern de torn, que els representen, els sustenten i imposen amb comandament autoritari, han estat capaços de transmutar les consciències i, en conseqüència les voluntats, de milions i milions de persones assalariades la immensa majoria, per a convèncer-nos que no existeix sortida a aquesta “crisi”, sinó és amb una recuperació i increment de la taxa de guany del capital.

La flexibilitat imposada durant la permanència en la relació laboral, no seria possible, de no existir la “quasi absoluta llibertat” de prescindir de milions i milions d’assalariats/des, a costos avui molt rebaixats, encara que l’element polític determinant, és el primer factor: la voluntat del treballador/a ha estat primer canviada (no hi ha ocupació si l’empresa no va bé), per a que amb posterioritat -és el que consagra la llei 3/2012 de RL-, “imposar-li” que prescindir d’ell, o rebaixar el preu del seu treball, és l’única sortida d’aquesta situació desagradable i dolorosa que ningú vol.

És en aquest esquema ideològic on s’encaixa la llibertat absoluta per a l’Acomiadament per part Empresarial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, en casos tals com l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius”.

Fins a ara, es necessitava la demostració o motivació de la causa: que fos real, permanent en el temps, és a dir, no conjuntural i, que fora necessària per a la viabilitat o continuïtat de l’activitat.

La nova situació, li dóna la volta i, es constitueix la subjectivitat empresarial com font normativa: La subjectivitat empresarial objectiva és el supòsit sobre el qual opera la causa econòmica. S’elimina qualsevol referència a la rellevància que té aquesta situació, és a dir el fet d’un acomiadament col·lectiu, en relació amb el manteniment de l’ocupació (dret i bé essencial) i, d’aquesta manera s’exclou el control judicial, és a dir la tutela necessària davant aquesta acció, doncs al jutge no li és donat revisar la idoneïtat de tal mesura (el fet d’acomiadar), doncs la simple i pura subjectivitat empresarial, objectiva la causa.

Conseqüències pràctiques:

* S’amplia el supòsit en que les empreses poden utilitzar l’acomiadament com mera mesura preventiva (ja legislat en la Llei 35/2010), eludint la utilització d’altres mecanismes de gestió de l’empresa.

* S’eludeix la connexió que hi ha entre “aquestes pèrdues o reducció d’ingressos” i, el nombre i la individualització dels llocs de treball que són objecte d’amortització, el que significa inseguretat jurídica al no fixar-se en mòduls entre el volum de les pèrdues i els contractes afectats per l’extinció.

* S’elimina qualsevol referència a la connexió entre la causa i la necessitat de dur a terme les extincions, deixant-lo solament a l’arbitri de l’empresari, invalidant inclusivament, una màxima o principi dels contractes, que el nostre Codi Civil estableix: “Article 1.256 del Codi Civil: “La validesa i el compliment dels contractes no poden deixar-se a l’arbitri d’un dels contractants”.

Què exigeix la Llei, davant l’extinció del Contracte de Treball de manera unilateral?:

* Una causa-motiu de la voluntat empresarial.

* Una forma determinada de conducta a l’acomiadament.

* Un control judicial per a la seva revisió.

La RL 3/2012, es duu per davant normes o convenis internacionals que, són aplicables en l’Estat Espanyol:

Art. 4: “No es posarà final a la relació de treball d’un treballador tret que existeixi per a això una causa justificada relacionada amb la seva capacitat o la seva conducta o basada en les necessitats de funcionament de l’empresa, establiment o servei”.

Art. 8: “El treballador que consideri injustificada la finalització de la seva relació de treball tindrà dret a recórrer contra la mateixa davant un organisme neutral, com un tribunal, un tribunal de treball, una junta d’arbitratge o un àrbitre”.

Art. 9.1: “Els organismes esmentats en l’article 8… estaran facultats per a examinar les causes invocades per a justificar la finalització de la relació de treball i totes les altres circumstàncies relacionades amb el cas, i per a pronunciar-se sobre si la finalització estava justificada.

Art. 9.2: 2. A fi que el treballador no estigui obligat a assumir pel seu sol compte la càrrega de la prova que la seva terminació va ser injustificada, els mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 del present Conveni haurien de preveure una o altra de les següents possibilitats, o ambdues:

a) incumbirà a l’empleador la càrrega de la prova de l’existència d’una causa justificada per a la finalització, tal com ha estat definida en l’article 4 del present Conveni;

b) els organismes esmentats en l’article 8 del present Conveni estaran facultats per a decidir sobre les causes invocades per a justificar la finalització tenint en compte de les proves aportades per les parts i de conformitat amb els procediments establerts per la legislació i la pràctica nacionals”.

Art. 9.3: “En els casos en que s’invoquin per a la finalització de la relació de treball raons basades en necessitats de funcionament de l’empresa, establiment o servei, els organismes esmentats en l’article 8 del present Conveni estaran facultats per a verificar si la terminació es va deure realment a tals raons, però la mesura per a que aquests organismes estaran facultats també per a decidir si aquestes raons són suficients per a justificar la terminació haurà de determinar-se pels mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 d’aquest Conveni”.

Llegir més »
Premsa

Amiant, la pols assassina

El veïnat del Prat de Llobregat comparteix amb el de Cerdanyola del Vallès i Castelldefels l’esgarrifosa taxa de tenir 300 vegades més possibilitats de patir càncer derivat de l’amiant que la resta de catalans i catalanes. Els responsables, grans empreses que han escampat la pols assassina entre veïns i treballadors, mentre els seus beneficisno paraven de créixer.

Llegir més »
101_0275.jpg
Memòria històrica

Crònica i fotos de l’acte d’homenatge a Durruti el 25N al cementiri de Montjuïc de Barcelona

Amb l’organització a càrrec d’Antonina Rodrigo i la col·laboració de “Dones Llibertàries”, el matí de diumenge 25 de novembre, vam fer l’homenatge a Buenaventura Durruti a les 12h. al cementiri de Montjuïc de Barcelona en el 76è aniversari de la seva mort.

Un any més, amb l’assistència d’una cinquantena llarga de persones, ens vam reunir al cementiri de Montjuïc de Barcelona, davant les tombes de Ferrer i Guàrdia, Durruti i Ascaso per retre’lshomenatge.

Llegir més »
Cursos de formació

Desenvolupament de la Conferència de delegats/des de la CGT de Catalunya sobre flexibilitat interna a les empreses

El passat dia 23 de novembre es va celebrar la Conferència de Delegats i delegades de la CGT de Catalunya, organitzada per la Secretaria de Formació, sobre Flexibilitat interna a les empreses després de la Llei 3/12 de 6 de juliol, al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona, va comptar amb gairebé 100 assistents i va ser impartida pel Magistrat de l’Ordre Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Carlos Hugo Preciado Domènech.

Aquesta jornada versava sobre la flexibilitat interna tractant
d’aportar una visió de conjunt i coherent davant les múltiples
reformes legislatives que en aquesta matèria han protagonitzat la Llei
35/2010 (Reforma Laboral govern PSOE), el RD-Llei 7/11 (Reforma
Negociació Col · lectiva també del govern PSOE), i més recentment el
RD-Llei 3/12 i la Llei 3/12 (Reforma Laboral govern PP).

Llegir més »