CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Memòria històrica

“Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia”, un llibre de William Archer

Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia

William Archer

Tusquets Editores. 2010

El 13 d’octubre de 1909 era afusellat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, lliurepensador i fundador del moviment de renovació pedagògica conegut com Escola Moderna. Aviat, la notícia d’aquesta execució, dictada en gran mesura com represàlia per la recent insurrecció de la Setmana Tràgica de Barcelona, es va difondre entre els cercles esquerrans europeus. L’assassinat de Ferrer Guàrdia, condemnat per un tribunal militar en un procés despreciable en el qual tornaven a aliar-se el fanatisme catòlic-clerical i la repressió militar.

Pocs mesos després arribava a Barcelona el periodista William Archer. La revista per a la qual treballava li havia encarregat esbrinar de primera mà les circumstàncies que van conduir a aquest procés. Archer va visitar els escenaris de la vida de Ferrer i Guàrdia, es va entrevistar amb qui el van conèixer bé i es va embardissar en el pensament, l’obra i tot tipus de documents relatius a l’autor de L’Escola Moderna, per a reflectir-los magistralment en aquestes pàgines. Reconstrueix així mateix la insurrecció barcelonina contra la lleva militar de juliol de 1909, la subsegüent vaga general i l’assalt i la crema de convents; desemmascara les presses processals del judici a Ferrer i Guàrdia i ofereix una emotiva crònica de les seves últimes hores abans de l’execució. Aquest relat de la intolerància i l’estupidesa polítiques, d’una actualitat esglaiadora, és una important obra de periodisme d’investigació.

William Archer Perth (1856-1924) va estudiar en la Universitat d’Edimburg, on es va llicenciar en Lletres en 1876. Va exercir de crític teatral en diverses publicacions angleses, i a Londres no va trigar en convertir-se en un dels més influents crítics literaris. Archer no oculta la seva creixent simpatia cap a un personatge la vida i mort del qual tan bé va saber relatar en un llibre que manté tot el seu interèsi vigència.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT aprova vagues al desembre a ADIF i RENFE-Operadora.

Com ja vam anunciar en anteriors comunicats CGT ha aprovat en el seu últim Ple de Seccions Sindicals, vagues al desembre a ADIF i RENFE-Operadora exigint:

– La signatura del Contracte Programa amb la Generalitat de Catalunya, on es garanteixi que Renfe-Operadora continuarà sent l’operador durant els propers anys.

Llegir més »
Premsa

Aturem l’Audiència, 13 i 14 desembre.

El 14 de desembre l’Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M1, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats2 del Parlament denunciants pels fets ocorregutsel 15 de juny.

Llegir més »
Acció Sindical

Un “nou” Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana

On ho havíem deixat? Ah, sí!: el membre de la Mesa Nacional del PSC Francesc Narváez que és reclamat per l’ÀMB en comissió de servei de l’Ajuntament de Barcelona i se li atorga un subgrup més alt que el de l’entitat d’origen i el nivell més alt possible. Un grup C amb despatx i butlla per anar i venir.

Us havíem dit que la comissió de servei era només fins el 31 de desembre… i ara sabem perquè. Dins el pressupost general per al 2012 hi ha la relació de càrrecs directius i les seves retribucions. Tranquils, les retribucions no han augmentat, només el número de directius. En concret, hi ha un nou Delegat del Pla Metropolita de Mobilitat Urbana (76.182,40 € anuals), la qual cosa fa augmentar l’increment del personal directiu de l’ÀMB respecte les tres entitats de les quals prové fins al 19,7%. Visca les retallades!

Llegir més »
Premsa

El 15-M i el que som

Quan mai passa res; quan la crisi desenvolupa les seves etapes d’acord al previst; quan la política exerceix el seu joc amb exasperant normalitat, desenvolupant una degradant cadena de mesures antisocials com les úniques possibles i en benefici de la ciutadania; quan el conjunt de la societat ens adeqüem al paper que ens atorguen, en l’atur, en la precarietat, en el infratreball, en l’ocupació estable i amb dret a hores extres, en aquest miserable, en definitiva, treballar i consumir segons uns altres ens dicten; quan s’està instal·lant una normalitat cada dia més ignominiosa de la qual tots formem part; gairebé de cop i volta , el 15M ve a ser una irrupció i es converteix en esdeveniment, com si, després de tant temps, passés alguna cosa.

És cert que durant aquest temps hem vingut fent, més o menys, “el que hem pogut”, però és igualment cert que hem pogut poc. El que veníem fent, tant CGT com altres organitzacions sindicals i socials, venia quedant dintre del que de nosaltres cabia esperar-se i també reduït al que, sent el que som, de nosaltres era esperable, sense aconseguir un major entroncament amb la societat, sense assolir fer aflorar els seus malestars i, per tant, sense aconseguir trencar la normalitat o, encara pitjor, entrant a formar part d’ella.

Era, fos la que fos la seva intencionalitat, una espècie d’encasellament de cada qui en el seu paper, passant tot a formar part d’aquesta realitat total, òbvia, que imposava les seves dinàmiques sense traves. Res d’això que fèiem era banal. Però no servia. De cop i volta, o no tan de cop i volta, el 15 M sorgeix com una cosa nova i diferent, amb aquest aire fresc i ingenu de l’espontaneïtat; aflora un malestar contra l’estat de les coses, com si la realitat pogués canviar-se i ser una altra.

És aquest caràcter espontani el que ho converteix en una irrupció inesperada, capaç de trencar la realitat, de dir-la, de qüestionar-la i desemmascarar-la. El que apareixia com obvi i necessari, deixa de ser-ho. El 15M queda fora del que semblava capaç d’integrar-ho tot, és una altra realitat, que, quedant fora i sent una altra, posa de manifest, i en qüestió, la realitat existent. El 15M té una cosa del que sempre hem volgut que es donés i buscat provocar.

El 15M ha aconseguit ja assoliments importants: la seva mateixa presència, l’ocupació de l’espai públic, la denúncia i posada en qüestió de l’existent, la generació d’un nosaltres fins a avui inexistent, la propagació bastant estesa de simpaties i adhesions… són resultats valuosos que obren una porta en una situació de tancament i foscor que semblava inexpugnable. Assoliments importants que encara “no han aconseguit res”. Té encara tot el treball per davant, moltes voluntats que sumar i, sobretot, tota la realitat per canviar, una realitat molt dura imposada i mantinguda per uns poders enormement forts.

Molt múscul haurà de desenvolupar el 15M per a poder arribar al que són els seus objectius, o si més no una part substancial dels mateixos. Alhora, encara que ha cobert etapes i superat proves, manté totes les incògnites i incerteses d’un moviment nou i d’encara poc recorregut. Beneïdes incerteses enfront de les certeses en les que estàvem instal·lats. Totes les anàlisis crítiques que puguem i hem de fer, per res posen en qüestió el punt de partida que el 15M és el millor, si no l’única cosa, que ha succeït des de molt temps enrere, i que té molt a veure amb el que sempre hem volgut que succeís i el que hem buscat, i esperem que contribuït a provocar.

Aquí està, és nostre en la mesura que sempre hem treballat perquè alguna cosa així succeís, i, sobretot, nosaltres som d’ell en la mesura que som de, i per a, la realitat. És una porta que s’obre, en una realitat que semblava opaca i impenetrable. Tenim, també, molt que aprendre del 15M. D’una banda, aquesta necessitat de no caure en la rutina que sempre aguaita a organitzacions més establertes, aquesta necessitat de mantenir-nos en permanent recerca i intent per rejovenir tot el que diem i fem, sense deixar-los caure en “el que cal dir i el que cal fer”, reinventant-nos sempre, convertint-nos, també nosaltres, en imprevisibles.

D’altra banda, que el que importa és el que succeeix, sent molt secundari qui ho protagonitza i/o rendibilitza, mantenint a l’organització en el que és, un mitjà, tot l’important que es vulgui, però que mai ha de convertir-se en finalitat ni supeditar-la. El 15M, per exemple, ha construït una realitat més àmplia i, almenys conjunturalment, més útil, generant un “nosaltres” més difús però més potent que aquells en els quals veníem movent-nos. Integrar-nos en aquest nou “nosaltres” sense reserva ni conservadorisme, aportant tot el bagatge adquirit en la nostra marxa, però sense pretendre marcar aquesta aportació, és la nostra tasca. Res hem de reservar-nos ni de què protegir-nos. De res serveix la marca, excepte, quan serveix, d’instrument. De res serviria tenir una CGT un poc més implantada en una realitat decididament més hostil, en la qual cada dia serem menys operatius. Per sobre de tot ens devem a la realitat.

Aquesta supeditació a la realitat, deixant l’organització en el seu caràcter de mitjà, bolcada sense reserves cap a l’exterior i aquesta necessitat de buscar noves i millors vies i formes d’actuació, sent una necessitat sempre, ho és molt més en un moment com l’actual. És cert que hi ha una tendència a veure qualsevol moment present amb caràcter d’excepcionalitat, com decisori i cruïlla, i és cert que tots ho són per la seva pròpia condició. Però alguns ho són en major mesura.

L’actual crisi té unes connotacions que la fan de major envergadura que les crisis cícliques viscudes anteriorment; no és previsible una recuperació que ens dugui a noves etapes de bonança, el previsible és un enduriment de la situació actual que ens aboqui a un escenari diferent. Per això l’atac del poder ve sent tan aferrissat. També per això requereix de nosaltres el ple desenvolupament de les nostres capacitats d’actuació, el buidatge en la realitat sense cap reserva conservadora.

El 15M és avui la nostra aposta. Encara que el seu futur sigui incert el nostre interès està que es desenvolupi i vagi tan lluny com sigui possible. Conèixer les seves limitacions no pot convertir-nos en endevins del seu fracàs sinó en els seus impulsors més encertats. És dubtós que pugui obtenir assoliments substancials, per a això segurament seran necessaris moviments més arrelats socialment i més estesos en l’entorn internacional. També segurament, per la seva pròpia naturalesa, no és un moviment que vagi a tenir un desenvolupament lineal i mantingut sinó que pot anar tenint sorgiments distints i discontinus. Però això no resta importància a cadascuna d’aquestes emanacions i en concret a la seva expressió actual.

El 15M és la que ara tenim i la nostra tasca és enfortir-lo i impulsar el seu efecte contagi. En bona mesura, d’ella, del que ara siguem capaces de fer, dependran els futurs moviments similars que puguin sorgir posteriorment, i esperem que també en depengui el futur de la nostra societat.

* Libre Pensamiento és una revista trimestral de debat i reflexió de la CGT

Llegir més »
joseptv34
Acció Sindical

Video-entrevista sobre el judici del company Josep Garganté

Us passem l’enllaç al video-entrevista que s’inscriu dintre del treball que Noelia Pérez ha realitzat per l’exposició “Obrero ejemplar” a la Nauestruch de Sabadell i que ha realitzat al company Garganté, on es parla del seu judici:

http://vimeo.com/32228740

Aquí la web de Noelia Pérez i el seu treball:

www.liaperez.com/index.php?/fotografia/laigua-de-la-dutxa-despres-del-curro/

I la web de la sala Nauestruch:

www.lestruch.cat/nauestruch/#nauestruch111

Més informació sobre el judici contra el company de CGT Autobusos de Barcelona Josep Garganté, previst per al 23 de febrer de 2011, a:

http://garganteabsolucio.wordpress.com/

Grup de Suport

Llegir més »
Acció Sindical

Vídeo concentració de CGT a ATLL el 30 de novembre

El 30 de novembre de 2011 la CGT va convocar una concentració davant les instal·lacions de l’empresa Aigües del Ter Llobregat a Sant Joan Despí.
La finalitat d’aquesta protesta era fer arribar als membres del Consell d’administració d’ATLL, que el proppassat dimecres celebraven l’habitual reunió mensual i per la qual cobren unes suculentes dietes, la total i absoluta oposició a la privatització de l’empresa, els acomiadaments i la mala gestió i en favor d’una gestió transparent i pública.

Llegir més »
Gènere / Dona

Contra l’ofensiva dels ultracatòlics antiavortistes

Les organitzacions Hazte Oir i Derecho a la Vida, com a promotors, i altres grups dins la Plataforma Catalunya Vida Sí (Foro Catalan de la Familia, E-Cristians, Cruz de S. Andrés, Asociación Víctimas del Aborto), on hi conviuen una àmplia gamma de grups antiavortistes i d’ultradreta, pretenen tornar a organitzar concentracions mensuals. Aquest cop davant l´Hospital de Sant Pau de Barcelona el 25 de cada mes per difondre el seu discurs antiavortista.

Llegir més »
Premsa

Dos activistes terrassencs detinguts i apallissats són acusats d’obstrucció i atemptat

XAVI MARTÍ / ANABEL RALUY | 01/12/2011 – Setmanari Directa

Els Mossos han agredit a dues persones, les han detingut i ara les acusen d’un delicte d’obstrucció i atemptat a l’autoritat per la via penal

Mancaven pocs minuts per les 12 del migdia del 30 de novembre quan una patrulla de la comissaria dels Mossos de Terrassa estava identificant i registrant dues persones a l’avinguda Àngel Sallent, que està situada a tocar del barri de La Maurina. Una persona que es trobava aprop i que ha vist l’actuació policial, Jounes, s’ha acostat als agents per interessar-se per les persones que estaven essent identificades i, “sense intercanviar cap paraula”, segons han manifestat diverses fonts consultades per La Directa, els agents “l’han llençat a terra i l’han començat a colpejar”. Una quarta persona, Cristian, ha vist com els mossos pegaven a Jounes i s’ha acostat per intentar parar l’agressió. Els mossos han agredit a aquesta quarta persona, també l’han llençat a terra i han detingut als dos joves, Jounes i Cristian, que han estat traslladats a la comissaria de Terrassa. Cal dir que Cristian havia tret un mòbil per enregistrar l’actuació policial, però els agents li han requisat el mòbil. Una cinquena persona, que no s’ha acostat en cap moment al punt on s’han efectuat les agressions policials, ha vist l’escena i s’ha posat en contacte amb la companya sentimental d’un dels detinguts. Les dues persones que estaven essent identificades en un primer moment, no han estat detingudes.

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors de la Xarxa Sanitària Santa Tecla de Tarragona es mobilitzen contra les retallades i els acomiadaments

Un centenar de treballadors de la Xarxa Sanitària Santa Tecla tallen la Rambla Vella de Tarragona

Els sindicats denuncien un possible ERO encobert que ja ha suposat l’acomiadament de set persones

ROGER SEGURA (ACN) | 30/11/2011

Un centenar de treballadors de la Xarxa Sanitària Santa Tecla han tallat aquest migdia la Rambla Vella de Tarragona durant més de mitja hora, en protesta per les retallades i els ajustos de personal. Segons la plantilla, l’empresa estaria aplicant un possible ERO encobert que ja ha suposat l’acomiadament de set treballadors. La Xarxa Sanitària vol negociar amb la plantilla noves retallades en previsió que l’any 2012 registrarà pèrdues, però els sindicats exigeixen conèixer abans el balanç econòmic del consorci. Els treballadors, que aquest dimecres han exhibit pancartes, han fet esclatar petards i han llençat consignes contra l’administració, no descarten mobilitzar-se novament les pròximes setmanes. El delegat sindicat de la CGT al comitè d’empresa, Aitor Jaquel, ha explicat que en l’últim mes s’han acomiadat cinc treballadors del Banc de Sang i dos de Laboratori S.L., un servei que a la vegada s’ha venut a una empresa externa. “La nova propietària va dir que no necessitava aquest personal i s’han acomiadat treballadors a esquenes del comitè. Si no es tracta d’un ERO encobert creiem que, almenys, hi ha una falta d’informació als treballadors”, ha lamentat.

Llegir més »
Jurídica

El contracte de pràctiques per als joves, una nova eina d’explotació laboral

El dia 19 de novembre, curiosament l’anterior a les eleccions generals, va entrar en vigor un nou contracte per a la realització de pràctiques en empreses. Això està contemplat en el Real Decreto 1543/2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas (el teniu en document adjunt).

– Aquesta seria l’explicació bàsica del contingut del Reial Decret 1543/2011 sobre el contracte de pràctiques

El contracte de pràctiques per als joves està destinat als aturats de 18 a 25 anys sense experiència i ésremunerat.

Llegir més »
Jurídica

Els becaris i becàries cotitzen a la Seguretat Social des del passat 1 de novembre

El Govern central va aprovar el passat 21 d’octubre el Real Decreto 1493/2011, de 24 de octubre, por el que se regulan los términos y las condiciones de inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social de las personas que participen en programas de formación, en desarrollo de lo previsto en la disposición adicional tercera de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social (el teniu en document adjunt), que regula la inclusió dels becaris en el Règim General de la Seguretat Social.

A partir del dia 1 de novembre, els organismes que ocupen becaris/es en pràctiques professionals a canvi d’un sou tenen l’obligació de cotitzar per ells/es. Els estudiants que fan pràctiques remunerades han de cotitzar a la Seguretat Social, i el temps treballat com a becari computarà a efectes de cobrar la jubilació com si fossin treballadors per compte d’altri. De la mesura se’n poden beneficiar també les persones que han fet programes de formació amb anterioritat, computant-hi un màxim de dos anys.

Llegir més »
Premsa

Josep Prat: D’un “holding” opac a les retallades sanitàries

Publiquem íntegrament aquest article del Diari de Girona per l’interès que té el seu contingut per saber millor que s’amga darrere d’un dels principals responsables de les retallades sanitàries a Catalunya: Josep Prat. Personantges com aquest, amb tot el poder, càrrec i diners que acumulen, són els responsables de que se’ns retalli la sanitat i es jugui amb les nostres vides, ells, que no es retallen res, decideixen sobre la nostra salut i les nostres vides.

Llegir més »
Premsa

Hem tornat al passat, hem de recuperar la llibertat d’expressió.

http://actuable.es/peticiones/dile-al-alcalde-mollet-retire-multas-represoras-los

A Mollet pintar la teva pròpia casa és un delicte si l’ajuntament així ho considera. La pintura a la paret que provoca la multa diu: “SOM EL 99%. 15O. SURT AL CARRER”. La policia era present en el moment de la pintada i van assegurar que no hi havia cap problema. Aleshores al dia següent van arribar les ordres polítiques i vam ser informats de que ens multarien amb 750€. Import més gran que la sanció per anar a 191 quilòmetres per hora, més que negar-te a fer el control d’alcoholèmia, més que donar 0.80 en el control, més que conduir contra-direcció, més que avançar un altre vehicle en una corba tancada amb els ulls tancats, més que lesETT’s

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració de suport als companys de ROCA Marroc

La Federació Comarcal de la CGT del Baix Llobregat fa una crida a concentrar-nos aquest divendres, 02 de Desembre a les 12:30 hores en les oficines centrals de ROCA a l’Avinguda Diagonal 513 de Barcelona.

Els companys de ROCA Marroc i les seves famílies continuen la seva lluita pels seus drets més fonamentals, s’acosten ja al mes de VAGA INDEFINIDA i necessiten del nostre suport i solidaritat.

Llegir més »
Premsa

De les urnes al “corralito”

Ara que ja hem confirmat el que sabíem per endavant i tot torna on acostumava, en un ròssec que ens farà encara més cecs, convé desmitificar aquest procés electoral que ens ha portat del no-res a la més absoluta misèria. Per demostrar, qui vulgui veure-ho i no estigui fanatitzat per la “veritat oficial”, que de les urnes del 20-N no ha sortit més que una mena de “corralito” polític que busca reduir el marge de maniobra del moviment 15-M a seva vessant antisistema. Perquè participar en un joc amb regles trucades i cartes marcades, com és l’actual model electoral espanyol i la seva supeditació als interessos estratègics dels dos partits dinàstics hegemònics, és reproduir el model de dominació que es combat a la contumaç dissidència ciutadana i sotmetre a la lògica institucional que serveix per legitimar. Anem per passos.

Llegir més »
Memòria històrica

100 anys de “la Canadiense”

Aquest any es compleixen 100 anys d’una vaga, la vaga de “la Canadenca”, que va comportar finalment que s’aconseguís l’històric avenç de la jornada de 8 hores diàries de treball. Aquells avenços del segle passat pels quals es va lluitar de manera dura, unitària i sense concessions ara són amenaçats per “reformes” i retallades producte d’una lògica “dels mercats” a la que faríem bé d’anomenar-li pel seu veritable nom, lògica del capital. Faríem bé de repassar la història d’aquell període no només per un exercici nostàlgic de memòria històrica, si no també per recuperar les moltes lliçons que en podem agafar sobre la lluita d’aquells treballadors d’aquest país. Us reproduïm aquest article de’n Pau Juvillà.

Llegir més »
Premsa

Els empresaris i la crisi

Molt es parla sobre la crisi econòmica que des de 2008 venim sofrint amb major insistència, no obstant això el que s’oculta és com està afectant realment o a qui.

Segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recollides en el Directori Central d’Empreses a 1 de gener de 2011, el nombre total d’empreses en l’Estat espanyol és de 3.250.576, el 55,2% no té assalariats, el 26,1% entre 1 i 2 empleats, és a dir que 8 de cada 10 empreses té 2 o menys treballadors, d’altra banda les que tenen 20 o més són només el 4,9% del total, de les quals el 95,21% té com a màxim 9 empleats. Les petites empreses (de 10 a 49 empleats) signifiquen un 4,03 % del total d’empreses espanyoles, seguides de les mitjanes (de 50 a 199 empleats) amb un 0,61% i finalment les grans companyies (de 200 o més emprats) comprenen només el 0,15%. A més 376.945 empreses desaparició entre 2010 i 2011, produint-se per tercer any consecutiu la reducció d’empreses i els consegüents llocs de treball.

És a dir que “els paganini” d’aquesta “la seva crisi” vénen sent els assalariats i els micro empresaris. Però clar la crisi exigeix sacrificis, és el tribut que inexcusablement hem de pagar, encara que ja veiem que uns “som més culpables” que uns altres i “el preu a pagar” més alt.

Les contínues reformes que vénen implantant-se per a “facilitar la contractació i flexibilitzar les condicions laborals” únicament generen atur, en aquests moments gairebé 5 milions de treballadors/es es troben sense ocupació i el 25% de les llars no tenen a cap dels seus membres en actiu. A Catalunya 1 de cada 5 persones en edat de treballar està parada, la taxa més alta des de 1996.

Ara bé, insistir fins a la sacietat és el que millors rèdits genera, ja que una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat que ningú s’atreveix a qüestionar. Així, facilitar l’abaratiment de l’acomiadament diuen que estimularà l’ocupació, o que desvincular el salari de les variacions de l’IPC ens farà més competitius, o que igualar les condicions dels contractes indefinits als temporals donarà estabilitat en els llocs de treball. L’avarícia no té límit i els representants de la CEOE demanen –gairebé exigeixen- al nou Govern que sorgeixi de les pròximes eleccions mesures “per a sortir de la crisi”.

El sorprenent és que aquests incideixen en les cantarelles de sempre: rebaixa d’impostos als empresaris, reducció de les indemnitzacions per acomiadament, menys modalitats de contractació, major facilitat per a variar l’horari de treball, funcions, lloc o jornada laboral, moderació salarial, desaparició del referent IPC en els convenis, canvi del model de la negociació col·lectiva, copagament de serveis públics,… Molt favorables als seus interessos han de percebre els resultats electorals perquè s’atreveixin amb tant descaro a sol·licitar aquestes mesures.

* Pepe Berlanga és afiliat al Sindicat de Banca de CGT Barcelona

Llegir més »