CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

A Catalunya quasi un de cada quatre menors de 16 anys està en risc de pobresa.

La pobresa infantil com a procés: l’espiral de la pobresa.

Arran del fort i continuat impacte de la crisi econòmica, la pobresa ha augmentat a Catalunya durant els darrers anys. La últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) demostren un augment d’ 1,5% de la taxa de risc de pobresa el 2010, respecte l’any anterior. Amb l’agreujament de la situació econòmica, cada vegada s’ha fet més evident un fenomen que amenaça la cohesió social del país i que està desbordant ja les capacitats de suport social que presten l’administració, les entitats del tercer sector o les pròpies xarxes familiars. Aquest marcat increment, però, comporta també l’augment d’altres fenòmens que deriven d’aquesta situació però que resten més invisibles. És el cas de la pobresa infantil, que actualment ja afecta a quasi 1 de cada 4 infants catalans., Com que no es tracta d’un fet tan evident, cal prendre encara més consciència de què signifiquen uns índexs tan elevats de pobresa infantil, quines són les seves formes i quines són i en seran les previsibles conseqüènciesen un futur a mig i llarg termini.

Llegir més »
Acció Sindical

Convocatòria de concentració per protestar contra el Pla de Viabilitat Econòmica de la UPC

El proper dia 16 de Desembre es presenta al Consell de Govern per la seva aprovació el Pla de Viabilitat Econòmica 2011-2014 que no només amenaça greument el funcionament de la universitat si no que representa la major agressió en contra dels treballadors i treballadores i de les seves condicions de treball.

Aquest pla no ha estat negociat en cap moment amb els representants dels treballadors i treballadores.

Llegir més »
Premsa

2.000 manifestants denuncien la persecució del 15-M davant d’un Palau de Justícia fortificat

JESÚS RODRÍGUEZ | 13/12/2011 – Setmanari Directa

Més de 2.000 persones s’han aplegat aquest 13 de desembre a Barcelona a la manifestació de rebuig al procés judicial que instrueix l’Audiència Nacional espanyola contra una vintena d’indignades del 15-M de Barcelona. La marxa ha sortit des de la plaça de Catalunya, ben aprop de la pista de gel instal·lada a petició de l’alcalde Xavier Trias. Una gran pancarta amb el lema “De la indignació a l’acció” i una altra on s’hi llegia “Si ens toquen a una, ens toquen a totes” obrien la protesta. Una furgoneta amb megafonia difonia crits contra les institucions de l’Estat, en especial dirigits cap el conseller Felip Puig i el president de la Generalitat Artur Mas. La mobilització ha circulat pels laterals de la plaça de Catalunya per després dirigir-se a través del carrer Fontanella fins a la Via Laietana. Al llarg del recorregut han fet nombroses pintades reivindicatives i han enganxat cartells a façanes de bancs, immobiliàries, centres comercials i institucions públiques, com ara la seu del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ubicada prop de la plaça Urquinaona.

Llegir més »
Premsa

Ha sortit el número 134 de la revista “Catalunya” (Desembre 2011)

El número 134 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Cal plantar cara a les retallades de CiU

– Reportatge:

De la crisi del deute a l’ajustament (2)

– Treball-economia:

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal

Cop d’estat tecnòcrata (deudòcrata)

La lluita és al carrer i en les empreses, no al parlament

Vaga a les universitats públiques el 17N

Repartir el treball genera ocupació

Vaga a la sanitat pública catalana el 18N

El Tercer Acord Interprofessional de Catalunya incorpora la flexibilitat total en els convenis

A Catalunya es defrauden 16.000 milions d’euros anuals

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola

Nomenaments irregulars a la Diputació de Barcelona. CGT presenta una denúncia a l’Oficina Antifrau

Contra la privatització d‘ATLL, els acomiadaments i la mala gestió, i en favor d’una gestió transparent i pública

Les decisions polítiques en l’ERO de Mútua de Terrassa

Segueix el classisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Càrrecs que acumulen càrrecs…

La CGT demana que s’anul·li el programa “Escola per l’Èxit”

Una nova secció sobre temes jurídics

– La Tramuntana:

Tema del mes: Catalunya inverteix menys en sanitat que la resta de l’Estat o la UE

Entrevista central: Xus Núñez, PAS de la Universitat de Barcelona, i Paloma de Lacalle, treballadora de l’Hospital de Bellvitge: “Cal la implicació real de tothom en la lluita contra les retallades”

12-N a Madrid en defensa dels serveis públics

Solidaritat Josep Garganté

CGT es concentra a les oficines principals de Bancs i Caixes de Barcelona

Contra l’ERO a Ficosa Electronics

– Sense fronteres / Social:

Solidaritat amb els sindicalistes de Roca-Maroc

Persones que fan roba en situacions d’esclavitud: La moda de l’explotació laboral

Campanya per l’alliberament de Karina Germano

Pel Desmuntatge del cas 4F

Per la no-violència contra les dones

Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata

Articles d’opinió de Pep Cara i Toni Àlvarez

– Dinamita de cervell:

Goldman Sachs: curiosos bombers piròmans

Ocupem el futur

Esprivatitza la política?

Llegir més »
Cartell 14D Tarragona
Acció Sindical

Dimecres 14 de desembre a les 18.30h, manifestació a Tarragona contra les retallades i en defensa de la funció pública

Dimecres 14 de desembre a les 18.30h, Tarragona acollirà, partint de la Imperial Tarraco, una manifestació en contra de les retallades i en defensa de la funció pública i, per tant, dels serveis públics.

Els sindicats ANPE, ASPEPC-SPS, CATAC, CATAC-CTS, CCOO, CGT, CSIF, UGT i USTEC-STEs han convocat per aquest 14 de desembre una manifestació contra les retallades socials i laborals que vol imposar el Govern de la Generalitat als treballadors públics. A la concentració hi assistiran representants de l’administració, l’ensenyament i la sanitat.

S’iniciarà a la plaça Imperial Tàrraco, continuarà per la Rambla Nova i finalitzarà al carrer de Sant Francesc, davant de la delegació del Govern de la Generalitat.

Llegir més »
Cartell manifestació 19-años-sin-Pedro-asesinado-por-un-policia-en-hospitalet
Premsa

19è aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez: manifestació el 15 de desembre a Barcelona

Dinou anys d’impunitat per a l’assassí de Pedro Álvarez

XAVI MARTÍ – 09/12/2011 – Setmanari Directa

Una vegada més, la manifestació del 15 de desembre recordarà al jove que va rebre un tret mortal al cap. El policia que va disparar l’arma encara resta en llibertat.

Pedro Álvarez va rebre un tret mortal al cap el dia 15 de desembre de l’any 1992. El jove va morir en presència de la seva companya sentimental a l’avinguda Catalunya de l’Hospitalet de Llobregat. Yolanda, durant la roda de reconeixement, va identificar el policia que va disparar l’arma. Dinou anys després, però, l’assassí de Pedro Álvarez encara no ha pagat pel seu delicte i gaudeix de llibertat.

Llegir més »
Premsa

El cop d’estat de Goldman Sachs a Europa

La situació político-econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l’assumpte, i independentment de l’antipatia que els seus dirigent despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als “democràticament” triats per uns altres, els anomenats “tecnòcrates”, que ni van ser triats pel poble, ni els resulten si més no familiars.

Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si mateix en un estat deplorable, i a pesar que es presumeixi que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d’estat encobert en el qual els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.

Ho desgrano, perquè quedi clar:

Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?

Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?

Sabeu el que és Goldman Sachs?

Us ho explico:

Goldman Sachs: és un dels majors bancs d’inversió mundial i co-responsable directe, junta a altres entitatscom l’agència de qualificació Moody’s

Llegir més »
Premsa

La insubmissió bancària i el dret a rebel·lió. Una invitació a la desobediència civil massiva.

El passat 23 de novembre, ens assabentàvem per la premsa que la fiscalia de l’estat havia realitzat una petició de 8 anys de presó en relació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre de 2008 amb la publicació Crisi (Veure: www.podem.cat/)

És important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates.

La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d’un judici civil amb el BBVA en el qual em vaig presentar el 18 de novembre (comunicat d’aquest tema a: www.enricduran.cat/node/6571), però aquest no té res que veure amb el procés penal. Així doncs a pesar que algunes persones malinterpretaren que s’havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest sentit.

El segon motiu i motiu principal d’aquest comunicat és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tots i totes les que s’han inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l’estratègia a seguir de cara que ho pugueu tenir en compte a partir d’ara.

Per a començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per a jutjar-me”. Des de llavors han passat moltíssimes coses que m’han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició:

La falta de resposta judicial davant la “desaparició” especulativa de bilions d’euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per a la població.

La reforma de la constitució espanyola, de setembre de 2011, per a beneficiar als bancs al posar com “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.

Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i han retallat el valor de la vida de totes les persones.

El recent indult del banquer del Banc Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d’aquest banc cap al PSOE i els seus dirigents

– “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures”

Penso que qui no és mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per a acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars. Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per a acusar-me de res, ni per a demanar cap pena per una acció política com la meva.

Les lleis en que es basen les meves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per a reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. La meva acció forma part de la lluita política per a l’alliberament per part del poble del domini i l’opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.

A tots aquells amics i amigues que es preocupen per que pugui anar a a la presó, a aquelles companyes que s’imaginen que estaré sofrint pensant en aquesta possibilitat, vull que sapigueu que no és així, que estic animat i il·lusionat com sempre amb el que pugui passar i sobretot amb el que podem ser capaces de fer.

En la publicació Crisi ja vaig dir: “Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tots i totes ho vegin mantenint una persona com jo en la presó”. La presó és una possibilitat per a la meva, és cert, com ho era des del mateix moment que vaig decidir iniciar la insubmissió bancària, com ho era quan vaig fer pública l’acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a l’activitat pública el 16 de març de 2009. És que si tornés a la presó, es tancarien algunes portes però s’obririen altres oportunitats.

El poder té molta resistència a dur-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una forta pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot girar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l’empresonament d’activistes socials pot ser l’inici de l’èxit de les finalitats per les quals lluitem. Sense anar més lluny, mereix la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l’empresonament d’insubmisos al servei militar en l’eliminació del servei militar obligatori. El febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins al 2001, data que es va abolir la mili, 1670 desobedients van passar per la presó (Font: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529)

Hi ha gent que es pregunta com pot donar-me suport. Més que donar una resposta el que proposo és canviar la pregunta. “Si véns a ajudar-me estàs perdent el temps. Però si véns perquè sents que la teva llibertat està lligada a la meva… llavors treballem juntes. Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes? Penso que el teu temps és massa valuós perquè ho perdis difonent textos, recollint signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquest tipus d’accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.

No penso motivar cap campanya de suport per a impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l’acció. Jo mateix si pogués, ho tornaria a fer. Tal com en el passat vaig realitzar aquella acció d’insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui al meu abast, per molt que m’arrisqui de nou a ser detingut. 1,2,3, 1000 insubmises, volem. Només estenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món. Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercim el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà declarem la falta de legitimitat de les institucions gestores de l’estat, en el context del cop d’estat financer, que significa l’actual Constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes aquelles lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

És en el marc d’aquesta iniciativa de Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d’adherir-te a cap manifest per la meva absolució et convido a conèixer el nostre manifest www.derechoderebelion.net i en el cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que estan adherides en l’actualitat. La del Dret de Rebel·lió no és solament una proposta de desobediència civil coordinada, sinó que a més, és una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme.

Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total en l’estat, per a redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arran del 15-M i en alguns casos vinculades a dia d’avui a una cooperativa integral. Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que es estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de les persones que com jo participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no les institucions de l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

Si us voleu organitzar en un col·lectiu, participar en les assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per a participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.

– “Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la”

Es que parlar de l’extensió de la desobediència, dels riscos de les detencions i de la presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; però també sé per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar. Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la policia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa del empoderament que necessitem per a recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.

Així doncs company, et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar a qui donem la cara per a donar-la amb nosaltres. A la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí. I companya, si ja estàs desobeint, no t’amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia i que cap persona rebel es torni a sentir sola. Martin Luther King va dir fa més de 40 anys “Hauríem de penedir-nos en aquesta generació, no tant de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona”.

No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació. Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podia haver de democràtic en els estats i està portant a terme un pla premeditat per a retallar els nostres drets socials, només per a augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s’afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors que acompanyen el declivi del sistema capitalista.

Tenim la sort de ser la generació més informada de la història. Hem après que som milions de persones amatents a actuar. Ara no hi ha excuses. No hi ha suficient amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d’una actitud d’insubmissió respecte al poder polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els nostres objectius. No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per a deixar el compromís social per a després.

Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat. Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d’obeir, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l’estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar en multinacionals, que deixis d’acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les. Tots i totes ens podem ajuntar per a convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que portem dintre.

El moment és ara! Juntes ho podem tot!

Enric Duran explica de què va el seu judici a laTele.cat:

* Enric Duran és un activista social anticapitalista

Llegir més »
Memòria històrica

“Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia”, un llibre de William Archer

Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia

William Archer

Tusquets Editores. 2010

El 13 d’octubre de 1909 era afusellat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, lliurepensador i fundador del moviment de renovació pedagògica conegut com Escola Moderna. Aviat, la notícia d’aquesta execució, dictada en gran mesura com represàlia per la recent insurrecció de la Setmana Tràgica de Barcelona, es va difondre entre els cercles esquerrans europeus. L’assassinat de Ferrer Guàrdia, condemnat per un tribunal militar en un procés despreciable en el qual tornaven a aliar-se el fanatisme catòlic-clerical i la repressió militar.

Pocs mesos després arribava a Barcelona el periodista William Archer. La revista per a la qual treballava li havia encarregat esbrinar de primera mà les circumstàncies que van conduir a aquest procés. Archer va visitar els escenaris de la vida de Ferrer i Guàrdia, es va entrevistar amb qui el van conèixer bé i es va embardissar en el pensament, l’obra i tot tipus de documents relatius a l’autor de L’Escola Moderna, per a reflectir-los magistralment en aquestes pàgines. Reconstrueix així mateix la insurrecció barcelonina contra la lleva militar de juliol de 1909, la subsegüent vaga general i l’assalt i la crema de convents; desemmascara les presses processals del judici a Ferrer i Guàrdia i ofereix una emotiva crònica de les seves últimes hores abans de l’execució. Aquest relat de la intolerància i l’estupidesa polítiques, d’una actualitat esglaiadora, és una important obra de periodisme d’investigació.

William Archer Perth (1856-1924) va estudiar en la Universitat d’Edimburg, on es va llicenciar en Lletres en 1876. Va exercir de crític teatral en diverses publicacions angleses, i a Londres no va trigar en convertir-se en un dels més influents crítics literaris. Archer no oculta la seva creixent simpatia cap a un personatge la vida i mort del qual tan bé va saber relatar en un llibre que manté tot el seu interèsi vigència.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT aprova vagues al desembre a ADIF i RENFE-Operadora.

Com ja vam anunciar en anteriors comunicats CGT ha aprovat en el seu últim Ple de Seccions Sindicals, vagues al desembre a ADIF i RENFE-Operadora exigint:

– La signatura del Contracte Programa amb la Generalitat de Catalunya, on es garanteixi que Renfe-Operadora continuarà sent l’operador durant els propers anys.

Llegir més »
Premsa

Aturem l’Audiència, 13 i 14 desembre.

El 14 de desembre l’Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M1, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats2 del Parlament denunciants pels fets ocorregutsel 15 de juny.

Llegir més »
Acció Sindical

Un “nou” Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana

On ho havíem deixat? Ah, sí!: el membre de la Mesa Nacional del PSC Francesc Narváez que és reclamat per l’ÀMB en comissió de servei de l’Ajuntament de Barcelona i se li atorga un subgrup més alt que el de l’entitat d’origen i el nivell més alt possible. Un grup C amb despatx i butlla per anar i venir.

Us havíem dit que la comissió de servei era només fins el 31 de desembre… i ara sabem perquè. Dins el pressupost general per al 2012 hi ha la relació de càrrecs directius i les seves retribucions. Tranquils, les retribucions no han augmentat, només el número de directius. En concret, hi ha un nou Delegat del Pla Metropolita de Mobilitat Urbana (76.182,40 € anuals), la qual cosa fa augmentar l’increment del personal directiu de l’ÀMB respecte les tres entitats de les quals prové fins al 19,7%. Visca les retallades!

Llegir més »
Premsa

El 15-M i el que som

Quan mai passa res; quan la crisi desenvolupa les seves etapes d’acord al previst; quan la política exerceix el seu joc amb exasperant normalitat, desenvolupant una degradant cadena de mesures antisocials com les úniques possibles i en benefici de la ciutadania; quan el conjunt de la societat ens adeqüem al paper que ens atorguen, en l’atur, en la precarietat, en el infratreball, en l’ocupació estable i amb dret a hores extres, en aquest miserable, en definitiva, treballar i consumir segons uns altres ens dicten; quan s’està instal·lant una normalitat cada dia més ignominiosa de la qual tots formem part; gairebé de cop i volta , el 15M ve a ser una irrupció i es converteix en esdeveniment, com si, després de tant temps, passés alguna cosa.

És cert que durant aquest temps hem vingut fent, més o menys, “el que hem pogut”, però és igualment cert que hem pogut poc. El que veníem fent, tant CGT com altres organitzacions sindicals i socials, venia quedant dintre del que de nosaltres cabia esperar-se i també reduït al que, sent el que som, de nosaltres era esperable, sense aconseguir un major entroncament amb la societat, sense assolir fer aflorar els seus malestars i, per tant, sense aconseguir trencar la normalitat o, encara pitjor, entrant a formar part d’ella.

Era, fos la que fos la seva intencionalitat, una espècie d’encasellament de cada qui en el seu paper, passant tot a formar part d’aquesta realitat total, òbvia, que imposava les seves dinàmiques sense traves. Res d’això que fèiem era banal. Però no servia. De cop i volta, o no tan de cop i volta, el 15 M sorgeix com una cosa nova i diferent, amb aquest aire fresc i ingenu de l’espontaneïtat; aflora un malestar contra l’estat de les coses, com si la realitat pogués canviar-se i ser una altra.

És aquest caràcter espontani el que ho converteix en una irrupció inesperada, capaç de trencar la realitat, de dir-la, de qüestionar-la i desemmascarar-la. El que apareixia com obvi i necessari, deixa de ser-ho. El 15M queda fora del que semblava capaç d’integrar-ho tot, és una altra realitat, que, quedant fora i sent una altra, posa de manifest, i en qüestió, la realitat existent. El 15M té una cosa del que sempre hem volgut que es donés i buscat provocar.

El 15M ha aconseguit ja assoliments importants: la seva mateixa presència, l’ocupació de l’espai públic, la denúncia i posada en qüestió de l’existent, la generació d’un nosaltres fins a avui inexistent, la propagació bastant estesa de simpaties i adhesions… són resultats valuosos que obren una porta en una situació de tancament i foscor que semblava inexpugnable. Assoliments importants que encara “no han aconseguit res”. Té encara tot el treball per davant, moltes voluntats que sumar i, sobretot, tota la realitat per canviar, una realitat molt dura imposada i mantinguda per uns poders enormement forts.

Molt múscul haurà de desenvolupar el 15M per a poder arribar al que són els seus objectius, o si més no una part substancial dels mateixos. Alhora, encara que ha cobert etapes i superat proves, manté totes les incògnites i incerteses d’un moviment nou i d’encara poc recorregut. Beneïdes incerteses enfront de les certeses en les que estàvem instal·lats. Totes les anàlisis crítiques que puguem i hem de fer, per res posen en qüestió el punt de partida que el 15M és el millor, si no l’única cosa, que ha succeït des de molt temps enrere, i que té molt a veure amb el que sempre hem volgut que succeís i el que hem buscat, i esperem que contribuït a provocar.

Aquí està, és nostre en la mesura que sempre hem treballat perquè alguna cosa així succeís, i, sobretot, nosaltres som d’ell en la mesura que som de, i per a, la realitat. És una porta que s’obre, en una realitat que semblava opaca i impenetrable. Tenim, també, molt que aprendre del 15M. D’una banda, aquesta necessitat de no caure en la rutina que sempre aguaita a organitzacions més establertes, aquesta necessitat de mantenir-nos en permanent recerca i intent per rejovenir tot el que diem i fem, sense deixar-los caure en “el que cal dir i el que cal fer”, reinventant-nos sempre, convertint-nos, també nosaltres, en imprevisibles.

D’altra banda, que el que importa és el que succeeix, sent molt secundari qui ho protagonitza i/o rendibilitza, mantenint a l’organització en el que és, un mitjà, tot l’important que es vulgui, però que mai ha de convertir-se en finalitat ni supeditar-la. El 15M, per exemple, ha construït una realitat més àmplia i, almenys conjunturalment, més útil, generant un “nosaltres” més difús però més potent que aquells en els quals veníem movent-nos. Integrar-nos en aquest nou “nosaltres” sense reserva ni conservadorisme, aportant tot el bagatge adquirit en la nostra marxa, però sense pretendre marcar aquesta aportació, és la nostra tasca. Res hem de reservar-nos ni de què protegir-nos. De res serveix la marca, excepte, quan serveix, d’instrument. De res serviria tenir una CGT un poc més implantada en una realitat decididament més hostil, en la qual cada dia serem menys operatius. Per sobre de tot ens devem a la realitat.

Aquesta supeditació a la realitat, deixant l’organització en el seu caràcter de mitjà, bolcada sense reserves cap a l’exterior i aquesta necessitat de buscar noves i millors vies i formes d’actuació, sent una necessitat sempre, ho és molt més en un moment com l’actual. És cert que hi ha una tendència a veure qualsevol moment present amb caràcter d’excepcionalitat, com decisori i cruïlla, i és cert que tots ho són per la seva pròpia condició. Però alguns ho són en major mesura.

L’actual crisi té unes connotacions que la fan de major envergadura que les crisis cícliques viscudes anteriorment; no és previsible una recuperació que ens dugui a noves etapes de bonança, el previsible és un enduriment de la situació actual que ens aboqui a un escenari diferent. Per això l’atac del poder ve sent tan aferrissat. També per això requereix de nosaltres el ple desenvolupament de les nostres capacitats d’actuació, el buidatge en la realitat sense cap reserva conservadora.

El 15M és avui la nostra aposta. Encara que el seu futur sigui incert el nostre interès està que es desenvolupi i vagi tan lluny com sigui possible. Conèixer les seves limitacions no pot convertir-nos en endevins del seu fracàs sinó en els seus impulsors més encertats. És dubtós que pugui obtenir assoliments substancials, per a això segurament seran necessaris moviments més arrelats socialment i més estesos en l’entorn internacional. També segurament, per la seva pròpia naturalesa, no és un moviment que vagi a tenir un desenvolupament lineal i mantingut sinó que pot anar tenint sorgiments distints i discontinus. Però això no resta importància a cadascuna d’aquestes emanacions i en concret a la seva expressió actual.

El 15M és la que ara tenim i la nostra tasca és enfortir-lo i impulsar el seu efecte contagi. En bona mesura, d’ella, del que ara siguem capaces de fer, dependran els futurs moviments similars que puguin sorgir posteriorment, i esperem que també en depengui el futur de la nostra societat.

* Libre Pensamiento és una revista trimestral de debat i reflexió de la CGT

Llegir més »
joseptv34
Acció Sindical

Video-entrevista sobre el judici del company Josep Garganté

Us passem l’enllaç al video-entrevista que s’inscriu dintre del treball que Noelia Pérez ha realitzat per l’exposició “Obrero ejemplar” a la Nauestruch de Sabadell i que ha realitzat al company Garganté, on es parla del seu judici:

http://vimeo.com/32228740

Aquí la web de Noelia Pérez i el seu treball:

www.liaperez.com/index.php?/fotografia/laigua-de-la-dutxa-despres-del-curro/

I la web de la sala Nauestruch:

www.lestruch.cat/nauestruch/#nauestruch111

Més informació sobre el judici contra el company de CGT Autobusos de Barcelona Josep Garganté, previst per al 23 de febrer de 2011, a:

http://garganteabsolucio.wordpress.com/

Grup de Suport

Llegir més »
Acció Sindical

Vídeo concentració de CGT a ATLL el 30 de novembre

El 30 de novembre de 2011 la CGT va convocar una concentració davant les instal·lacions de l’empresa Aigües del Ter Llobregat a Sant Joan Despí.
La finalitat d’aquesta protesta era fer arribar als membres del Consell d’administració d’ATLL, que el proppassat dimecres celebraven l’habitual reunió mensual i per la qual cobren unes suculentes dietes, la total i absoluta oposició a la privatització de l’empresa, els acomiadaments i la mala gestió i en favor d’una gestió transparent i pública.

Llegir més »
Gènere / Dona

Contra l’ofensiva dels ultracatòlics antiavortistes

Les organitzacions Hazte Oir i Derecho a la Vida, com a promotors, i altres grups dins la Plataforma Catalunya Vida Sí (Foro Catalan de la Familia, E-Cristians, Cruz de S. Andrés, Asociación Víctimas del Aborto), on hi conviuen una àmplia gamma de grups antiavortistes i d’ultradreta, pretenen tornar a organitzar concentracions mensuals. Aquest cop davant l´Hospital de Sant Pau de Barcelona el 25 de cada mes per difondre el seu discurs antiavortista.

Llegir més »
Premsa

Dos activistes terrassencs detinguts i apallissats són acusats d’obstrucció i atemptat

XAVI MARTÍ / ANABEL RALUY | 01/12/2011 – Setmanari Directa

Els Mossos han agredit a dues persones, les han detingut i ara les acusen d’un delicte d’obstrucció i atemptat a l’autoritat per la via penal

Mancaven pocs minuts per les 12 del migdia del 30 de novembre quan una patrulla de la comissaria dels Mossos de Terrassa estava identificant i registrant dues persones a l’avinguda Àngel Sallent, que està situada a tocar del barri de La Maurina. Una persona que es trobava aprop i que ha vist l’actuació policial, Jounes, s’ha acostat als agents per interessar-se per les persones que estaven essent identificades i, “sense intercanviar cap paraula”, segons han manifestat diverses fonts consultades per La Directa, els agents “l’han llençat a terra i l’han començat a colpejar”. Una quarta persona, Cristian, ha vist com els mossos pegaven a Jounes i s’ha acostat per intentar parar l’agressió. Els mossos han agredit a aquesta quarta persona, també l’han llençat a terra i han detingut als dos joves, Jounes i Cristian, que han estat traslladats a la comissaria de Terrassa. Cal dir que Cristian havia tret un mòbil per enregistrar l’actuació policial, però els agents li han requisat el mòbil. Una cinquena persona, que no s’ha acostat en cap moment al punt on s’han efectuat les agressions policials, ha vist l’escena i s’ha posat en contacte amb la companya sentimental d’un dels detinguts. Les dues persones que estaven essent identificades en un primer moment, no han estat detingudes.

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors de la Xarxa Sanitària Santa Tecla de Tarragona es mobilitzen contra les retallades i els acomiadaments

Un centenar de treballadors de la Xarxa Sanitària Santa Tecla tallen la Rambla Vella de Tarragona

Els sindicats denuncien un possible ERO encobert que ja ha suposat l’acomiadament de set persones

ROGER SEGURA (ACN) | 30/11/2011

Un centenar de treballadors de la Xarxa Sanitària Santa Tecla han tallat aquest migdia la Rambla Vella de Tarragona durant més de mitja hora, en protesta per les retallades i els ajustos de personal. Segons la plantilla, l’empresa estaria aplicant un possible ERO encobert que ja ha suposat l’acomiadament de set treballadors. La Xarxa Sanitària vol negociar amb la plantilla noves retallades en previsió que l’any 2012 registrarà pèrdues, però els sindicats exigeixen conèixer abans el balanç econòmic del consorci. Els treballadors, que aquest dimecres han exhibit pancartes, han fet esclatar petards i han llençat consignes contra l’administració, no descarten mobilitzar-se novament les pròximes setmanes. El delegat sindicat de la CGT al comitè d’empresa, Aitor Jaquel, ha explicat que en l’últim mes s’han acomiadat cinc treballadors del Banc de Sang i dos de Laboratori S.L., un servei que a la vegada s’ha venut a una empresa externa. “La nova propietària va dir que no necessitava aquest personal i s’han acomiadat treballadors a esquenes del comitè. Si no es tracta d’un ERO encobert creiem que, almenys, hi ha una falta d’informació als treballadors”, ha lamentat.

Llegir més »
Jurídica

El contracte de pràctiques per als joves, una nova eina d’explotació laboral

El dia 19 de novembre, curiosament l’anterior a les eleccions generals, va entrar en vigor un nou contracte per a la realització de pràctiques en empreses. Això està contemplat en el Real Decreto 1543/2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas (el teniu en document adjunt).

– Aquesta seria l’explicació bàsica del contingut del Reial Decret 1543/2011 sobre el contracte de pràctiques

El contracte de pràctiques per als joves està destinat als aturats de 18 a 25 anys sense experiència i ésremunerat.

Llegir més »