En temps de crisi generalitzada capitalista, les borses, els grans bancs i els poders econòmics centrals de les potències econòmiques, imposen travetes i realitzen operacions fraudulentes per a tractar de recuperar deutes, obtenir guanys i sortir airosos dels vendavals.
Això va ocórrer amb Grècia que s’ha vist embolicada en un enorme desgabell pressupostari que la va dur a un deute de 300 000 milions d’euros, o sigui, el 113 % del seu Producte Intern Brut, mentre que obliga a la Unió Europea a buscar solucions urgents que no afebleixin al bloc i la seva moneda, l’euro.
Els diaris nord-americans The Nova York Estafis i Risk Magazine, a més de l’alemany Der Spiegel, van afirmar que molt abans del govern de Yiorgos Papandreu, que va prendre possessió a l’octubre passat, Atenes havia incorregut en activitats que li van possibilitar ocultar i sortejar els límits de deute establert per la UE, amb l’ajuda de Wall Street que va aplicar tàctiques similars a les quals van dur a la crisi hipotecària de baixos ingressos (subprime) als Estats Units.
Un dels principals implicats és el Banc de Negocis Goldman Sachs el qual va possibilitar a Grècia ocultar milers de milions de deute a les supervisores de Brussel·les al distribuir part del seu deute del sistema sanitari perquè l’afrontés més endavant.
Fa 10 anys, després de l’entrada d’Atenes a la Unió, aquest banc va utilitzar similars mètodes que li van permetre a aquest país, obtenir préstecs per milers de milions d’euros sense superar les xifres fixades en el Pacte d’Estabilitat de Brussel·les.
Experts del Goldman Sachs van possibilitar que la negociació no es divulgués per que la van concebre com una intermediació de divises en comptes d’un préstec. A més, va permetre posposar els venciments de reemborsament als seus creditors.
Recentment, els serveis secrets d’aquesta nació europea van denunciar que quatre companyies financeres proveïdores de fons d’alt risc, Moore Cabdal, Fidelity Internacional i Paulson & Co. (nord-americanes) i Brevan Howard (anglesa) van realitzar atacs especulatius contra l’economia nacional al vendre bons estatals grecs per a comprar-los posteriorment a preus més barats.
Tant el primer ministre, Papandreu com la ministra d’Economia francesa, Christine Lagarde van assenyalar que els atacs especulatius contra Grècia també estan dirigits contra la zona euro. Però lluny de castigar a les companyies financeres per les especulacions, la càrrega de la UE ha anat contra el govern grec al que va obligar a prendre mesures d’ajustament econòmic social que inclouen reduccions de llocs de treball i de salaris, disminució del sistema públic de pensions, augment dels impostos, alça en els preus de combustible, entre unes altres.
El govern grec, després del pla d’ajustaments, haurà de presentar el 16 de març avenços econòmics (rebaixar de 12,7 % a 8,7% el seu dèficit), ja que la UE amenaça amb exigir majors sacrificis si aquest fracassa.
Un segon informe haurà de presentar-lo al maig i després cada tres mesos. La disposició ha provocat ja enorme malestar entre la població i els sindicats que criden a contínues protestes i vagues. Sota aquestes condicions, Grècia s’ha convertit en un protectorat de la Unió Europea al cap de la qual es troba Alemanya, el més poderós de la zona euro.
La UE (integrada per 27 països) va sorgir i va créixer amb enormes desigualtats entre els seus membres doncs economies més febles com Romania, Polònia, Hongria i Bulgària no poden competir amb les més poderoses: Alemanya, Regne Unit, Holanda, França, etc.
El mateix succeïx amb la eurozona (16 nacions) en la qual Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya estan en desavantatge en relació amb els altres poderosos socis les desigualtats dels quals s’engrandeixen amb l’aplicació de les polítiques neoliberals i la crisi econòmica mundial. En aquest sentit, en 2010, el deute públic de Grècia es xifra en 125 %; Portugal, 85%; Irlanda, 83%, i Espanya, 66%.
No obstant això, les potències poden donar-se el luxe de tenir xifres vermelles semblants com les d’Estats Units, 85 %, França, 76 %, Regne Unit, 75 %, sense que ningú les obligui a prendre mesures extremes d’austeritat Aquest excès de deute, representa un greu problema per a qualsevol nació ja que al no complir amb els pagaments, l’Estat no recapta, les persones es limiten en les seves despeses en una societat purament de consum, les produccionsbaixen, l’atur creix.