Finalment el dimarts 5 de gener s’ha arribat a un Preacord de Conveni Col·lectiu 2009-2012, pendent de ser aprovat o no per l’Assemblea General de Treballadors/es.
En el transcurs de la negociació des del Comitè de Conveni s’ha anat informant oportunament del seu desenvolupament i dels seus alts i baixos.
El fenomen dels “treballadors pobres” s’estén com a conseqüència de les polítiques neoliberals de retallada de drets socials, laborals i salarials, agreujats amb la crisi capitalista.
Per la mobilització anticapitalista durant la presidència espanyola de la UE
Des de l’1 de gener de 2010 l’Estat espanyol té la presidència de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero intentarà utilitzar-la com una operació de màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la farsa que la crisi s’ha acabat. La crisi actual del neoliberalisme no és una crisi conjuntural passatgera, és una veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i alimentaria. No estem al final de la crisi i el més dur encara està per arribar.
A propòsit del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.
Aminatu Haidar ha fet tornar a la primera plana un conflicte que té el procés de resolució estancat des del 1998, quan el Marroc es va fer enrere en el seu compromís d’aplicar els acords de Houston.
En el mes de setembre de 1936, dies de fragor revolucionari a Catalunya i en plena Guerra Civil espanyola, la CNT-FAI va llançar una crida en la qual demanava armes, diners i soldats per a ser enviats a Espanya, així com mitjans per a la propaganda internacional de les seves idees anarcosindicalistes. Responent a aquesta crida, una jove anarquista escocesa, periodista de professió, va acceptar la invitació per a anar a Barcelona amb la finalitat de col·laborar en la creació de la secció anglesa del servei d’informació de la CNT-FAI El nom d’aquesta jove activista és Ethel MacDonald, i aquest documental pretén recrear els passos del seu trànsit per Catalunya en aquells anys tumultuosos. La seva visió com a estrangera, periodista i observadora de la realitat atorguen a la Guerra Civil i al fenomen anarquista una perspectiva internacional gairebé inèdita.
Jara Calvo – Redacció Diagonal
DIAGONAL: Com afecta aquesta crisi a les dones?
SANDRA EZQUERRA: En aquest moment, en general, estem pitjor situades per a suportar la destrucció d’ocupació i la crisi, ja que no comptem amb les mateixes oportunitats econòmiques, laborals i socials que els homes. A més, la nostra cobertura per atur és més de 20 punts percentuals inferior a la dels homes, ja que, com resultat de la precarietat i discriminació laboral que patim, cotitzem menys i generem menys drets contributius. D’altra banda, quan ens trobem en l’atur, rebem quantitats en forma de subsidis significativament inferiors a les que reben els homes. Passem més temps en l’atur que ells, i l’augment de l’atur femení s’ha incrementat en totes les edats i perfils de formació.
D.: Quines realitats estan darrere de les dades sobre l’augment de l’atur en relació a l’ocupació femenina?
S.E.: AL principi de la crisi, sobretot entre la tardor de 2008 i la primavera de 2009, els mitjans van destacar que aquesta estava tenint un impacte major sobre els homes que sobre les dones. L’esclat de la bombolla immobiliària, les deslocalitzacions i els ERO massius en la indústria, expliquen l’acceleració que es va donar de l’increment de l’atur entre els homes i les retallades de les diferències entre atur masculí i atur femení. A pesar d’això, és important tenir present que la tendència de creixement de l’atur va començar per certs sectors econòmics, però s’ha anat fent extensiva cada vegada més al conjunt de la societat. A partir de primavera, es va començar a visibilitzar la crisi del sector serveis, molt afectat per la contracció de la demanda, i és on existeix el major percentatge de dones ocupades. La destrucció d’ocupació en aquest sector, caracteritzat per les seves altes taxes de precarietat i temporalitat, es va intensificar amb el final de l’estiu, i això té, i seguirà tenint, un impacte dramàtic sobre milers de dones treballadores.
D.: Per què assegures que ha crescut la sobreexplotació de les dones?
S.E.: Des de la nostra incorporació massiva al mercat laboral, les dones hem sofert una major vulnerabilitat que els homes a causa, entre altres factors, de la nostra identificació històrica com responsables de les tasques domèstiques i de cura. Aquesta identificació ha condicionat la nostra presència en el mercat laboral, ha permès el manteniment de la doble jornada i potenciat el desenvolupament d’una sobreexplotació específica. Amb això, vull dir que els homes continuen tenint una participació més alta en el mercat laboral i les dones continuem sofrint la precarietat, la subocupació i la discriminació laboral de manera més acusada. Per exemple, les dones immigrades són majoria absoluta en el sector del treball domèstic, on les oportunitats de mobilitat laboral són inexistents i que segueix regulat per un obsolet Reial decret 1424/1985 que ni tan sols garanteix dret a atur.
Les dones estem molt concentrades en treballs com la neteja, el telemàrqueting, el teletreball, l’hostaleria, serveis, etc. En sectors amb un alt percentatge de contractacions temporals i a temps parcial, el que significa treballs mal remunerats i amb poca cobertura social. Per exemple, més del 80% de les persones assalariades amb jornada parcial són dones i en més del 90% d’aquests casos, la raó és la necessitat de cuidar a un nen o un familiar en situació d’autonomia restringida. La insuficiència de recursos públics per a l’atenció a la infància i a la “dependència” obliga a centenars de milers de treballadores a reduir la seva jornada laboral o a demanar permisos no retribuïts, la qual cosa comporta una disminució del seu salari. Com hem pogut esbrinar, els contractes a temps parcial, part important de les polítiques neoliberals de flexibilització, tenen un impacte negatiu en les condicions de treball, en les prestacions de jubilació i atur i en la trajectòria professional i personal de la treballadora.
Encara que durant els últims 25 anys la taxa d’ocupació de les dones en l’Estat espanyol ha augmentat, continuem estant infrarepresentades en llocs qualificats i de direcció, i seguim concentrades en sectors que presenten altes taxes de flexibilitat i precarietat laboral. Aquesta segregació es tradueïx en diferències retributives importants entre homes i dones.
D.: Quin paper té la crisi de les cures en la crisi general?
S.E.: El que es ve a anomenar la crisi de les cures és resultat de diferents dinàmiques socials, demogràfiques i polítiques. L’envelliment de la població espanyola i la incorporació de la dona al mercat laboral no s’ha vist acompanyat per una resposta per part dels Estats que ajudi a omplir el buit de cura o atenció que aquesta entrada ha generat. La crisi econòmica està afectant a la inversió en serveis socials públics i a la salut de la població en general. Això no farà altra cosa que aprofundir la crisi de la cura gestada durant dècades de raquítica despesa social. De fet, la despesa pública en jardins d’infància a l’Estat espanyol ja és la més baixa de la UE, i lleis com la de la Dependència no acaben de tirar endavant per falta de pressupost. A més, la Llei de Dependència no qüestiona la divisió sexual del treball.
En general, aquestes tendències aguditzen l’exclusió social creada per les tendències privatitzadores dels últims anys, i sol descansar sobre els muscles del treball no remunerat de les dones per dues raons. Primer, perquè com principals responsables de la salut i el benestar de les famílies som les que més patim les retallades socials, ja que multipliquen les nostres responsabilitats de cura i limiten la nostra capacitat de conciliar vida personal, familiar i laboral. Per un altre, tot això ens situa en una situació de desavantatge en el món laboral.
També cal destacar que les retallades socials es recolzen de manera important sobre el treball de les dones immigrants, que arriben a l’Estat espanyol per a omplir el buit de cura que la incorporació de les dones autòctones al mercat laboral crea, així com la debilitat de l’Estat del benestar.
D.: Com afecten a les dones les mesures anticrisi engegades per les diferents institucions?
S.E.: Les mesures dissenyades pel govern han estat destinades principalment a pal·liar els efectes de la crisi en sectors econòmics marcadament masculins. Dels més de deu mil milions d’euros que s’han destinat a crear ocupació, el gruix ha anat al sector de la construcció, que ocupa a menys d’un 2% de les dones. En els projectes que s’han finançat no s’ha imposat, per exemple, cap obligació referent a la presència de dones en les contractacions. A més, com mesures anticrisi s’han estat perllongant les prestacions d’atur entre 90 i 120 dies per a les persones afectades per expedients de regulació quan menys d’un 20% de les persones afectades per ERO han estat dones.
Entrevista publicada al núm. 114 de la revista Diagonal
www.diagonalperiodico.net/Las-paradas-reciben-muchas-menos.html
Amb motiu del 50 aniversari de la mort en combat de Quico Sabaté, la Comissió 50 anys Quico Sabaté posa en marxa, a partir de dimarts dia 5 de gener i fins al mes de juny, un extens programa d’actes per commemorar l’assassinat del guerriller de l’Hospitalet del Llobregat, en què hi haurà exposicions, actes d’homenatge, presentacions de llibres, debats i concerts com el de Paco Ibáñez, entre d’altres.
RECORDEM LES VÍCTIMES DE GAZA
SOLIDARITAT AMB PALESTINA
CONCENTRACIÓ
Divendres 15 gener, 19 h. Plaça Sant Jaume, Barcelona
Convoquen: Plataforma Aturem la Guerra, Comunitat Palestina Catalunya, Coordinadora d’Entitats amb Palestina al Cor
DEL SUPORT A LA SEVA AUTODETERMINACIÓ, D’ACORD A LA LEGALITAT INTERNACIONAL, A LA SEVA APOSTA PER L’AUTONOMIA
En els últims 35 anys, la població saharaui s’ha vist obligada a viure sota l’ocupació militar en els territoris ocupats del Marroc, en campaments de refugiats d’Algèria o en les zones alliberades. Un poble oblidat, especialment per al PSOE, que ha passat en els últims 30 anys de mostrar el seu suport a la causa des de l’oposició al Franquisme a donar suport la postura marroquina.
Marroc ha obert els seus bancs de pesca a la flota espanyola i ha assumit bona part del control fronterer. El cost: el suport del PSOE a les tesis marroquinesen el conflicte del Sàhara.
“AUTONOMIA OBRERA” és una pel·lícula sobre les lluites autònomes a l’Estat espanyol en els anys 70, un relat de l’altre moviment obrer, una reescriptura de la transició postfranquista. Contra la memòria històrica, memòria política.
2008.
75 minuts.
Lucio: Anarquista, Atracador, Falsificador, pero sobre todo… albañil
El documental sobre Lucio Urtubia, va ser projectat en el Festival Internacional de Cinema de Donostia-San Sebastián i també va ser nominat als Goya com a millor pel·lícula documental. El documental sobre l’anarquista navarrés “Lucio” està dirigit pels guipuscoans Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi. BSO del prestigiós compositor Pascal Gaigne, produïda per Irusoin, Moriarti Produkzioak amb la participació de TVE i EiTB, amb el suport del ICAA (Ministerio de Cultura), Govern Basc i Media, ….
Ens en sortirem de construir un discurs on hi puguem viure totes i tots? Decididament, no. No si no canviem moltes de les actituds actuals que amb ni un bri d’elegància es passegen com a polls ressuscitats per les lletresde la parauleta anarquia.
Fracàs rotund disfressat d’acord plural, la cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen ha evidenciat la impossibilitat d’enfrontar-se a la crisi climàtica sense plantejar un canvi de model econòmic.
Els rics no passen penúries ni en temps de crisis. En un any de recessió, com el que ara es tanca, les deu principals fortunes del país han elevat ja el seu patrimoni un 27%. Amos de grans companyies, que en la seva majoria cotitzen a l’Ibex 35, tenen 6.803 milions més en les seves participacions empresarials, més del que va costar la T4 de Barajas per la pujada de la borsa.
Després de perdre l’any 2007 entorn d’un 30% del seu patrimoni, va arribar 2008. Amb la fallida de Lehman Brothers i l’escàndol de Madoff (que va esquitxar al Banc Santander i als milionaris Alicia Koplowitz i l’indi Ram Bhavnani) i es va dur per davant més de 26.000 milions d’euros, entorn de la meitat de l’acumulat en les seves participacions en cotitzades. Amancio Ortega ha retirat 700 milions dels seus sicav sense haver de pagar al Fisco, fent valer la seva condició de mortal que està per sobre del bé i del mal (no parlem de semideus ni espectres, parlem de la burgesia).
Acords econòmics i geoestratègics marquen les bones relacions de la UE i l’Estat espanyol amb el Marroc. A canvi el regne alauita és una peça clau per al control migratori i la seguretat.
Les empreses estalvien 400 milions d’euros per les ajudes per a sostenir ocupació
En l’últim any, 450.000 persones han pogut conservar el seu lloc de treball gràcies a les subvencions del 50% en les cotitzacions socials en els expedients de suspensió. És una paradoxa dels temps de recessió, però és veritat: sostenir els llocs de treball, que amb les seves cotitzacions financen la Seguretat Social, costa molt diners a l’Estat, a través dels Serveis Públics d’Ocupació.
Així ho ratifica el primer balanç sobre les bonificacions en les cotitzacions socials que reben les empreses per mantenir el lloc de treball a les persones incloses en expedients de suspensió d’ocupació. Aquesta mesura està inclosa en la llei de manteniment i foment de l’ocupació i protecció de l’atur que acaba d’aprovar el Parlament, i que, en principi, va ser el Reial decret Llei de 6 de març. El Govern va aprovar llavors aquesta norma amb caràcter d’urgència per a intentar plantar cara a l’efecte de la recessió en el marcat de treball.
Des d’octubre de 2008 fins a setembre de 2009, les empreses havien estalviat 400 milions d’euros en les subvencions en les cotitzacions socials de 450.000 treballadors afectats per aquest tipus d’expedients, segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Immigració. El càlcul està realitzat tenint en compte la subvenció diària de 8,68 euros per treballador a partir del salari mig; el nombre de dies de la suspensió i la xifra de treballadors afectats.
El balanç està fet des d’octubre de 2008 perquè la norma té aquest caràcter retroactiu i estén els seus efectes fins als expedients de suspensió d’ocupació que es facin fins al 31 de desembre de 2010, independentment de la possibilitat que el Govern pugui habilitar nous terminis, si així ho requereix la situació de l’economia i de l’ocupació. Clar que, a canvi de rebre aquesta ajuda per treballador en suspensió d’ocupació, les empreses han de complir una condició: mantenir en plantilla al treballador afectat, almenys un any després de l’expedient de suspensió.
Precisament, les empreses implicades en aquests expedients van tenir un esglai durant la tramitació parlamentària de la norma. En el primer pas del projecte pel congrés dels Diputats, Izquierda Unida va aconseguir incloure una esmena que ampliava el compromís obligatori de les empreses a mantenir al treballador en plantilla després de l’expedient de suspensió. El període passava d’un a dos anys, el que contradeia moltes decisions preses per les companyies, d’acord amb els seus comitès d’empresa i, en conseqüència, podia produir directament una onada d’acomiadaments directes, davant la incertesa de la situació econòmica.
Feliçment per a les companyies, el Senat va reconsiderar l’esmena i va tornar a retallar a un any el període obligatori de mantenir en plantilla al treballador afectat per la suspensió d’ocupació. Donat el volum de l’estalvi de 400 milions d’euros produït en les empreses per les subvencions de cotitzacions, la rectificació del Parlament va ser extraordinàriament important. Les empreses que incompleixin aquesta condició estan obligades a retornar les ajudes. Fins i tot, durant la negociació del paquet de mesures d’ajuda a l’ocupació i de protecció de l’atur, la patronal va intentar que les subvencions arribin al 100% de les cotitzacions socials per contingències comunes, però el Govern i els sindicats es van negar. Precisament, el Govern s’ha compromès amb la patronal CEOE i amb els sindicats CCOO i UGT a estudiar, a partir de gener, una modificació d’aquesta reforma per a intentar estendre-la en el teixit de l’economia, seguint l’exemple industrial d’Alemanya.
700 milions en despesa fiscal en l’acomiadament col·lectiu
La mateixa llei de foment i manteniment de l’ocupació i protecció de l’atur ha introduït una modificació molt important en la fiscalitat de l’acomiadament col·lectiu en els expedients de regulació d’ocupació. Totes les extincions de contracte produïdes en aquestes condicions des del passat 6 de març tindran una exempció fiscal en la quantia de la indemnització fins als 45 dies per any de treball. D’aquesta manera, l’acomiadament col·lectiu queda equiparat fiscalment al de caràcter improcedent, que no tributa fins als 45 dies per any de servei en l’empresa.
Fins ara, la indemnització en l’acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, tecnològiques, organitzatives i de producció tenia una exempció fiscal equivalent a vint dies per any de treball, però sengles esmenes de CIU i del PP van modificar aquesta situació en la tramitació de la llei en el Congrés. El Govern va aconseguir que la reforma entrés en vigor a partir dels expedients de regulació d’ocupació produïts a parir del passat 7 de març, que va ser quan va entrar en vigor el Reial Decret, que després es convertiria en llei. En tot cas, el cost de la reforma per a les arques d’Hisenda en 2009 és de 695 milions d’euros. El Govern ha fet aquest càlcul tenint en compte un perfil de treballador amb un salari mig de 22.000 euros anuals, amb 12 mensualitats, i un mínim de deu anys en l’empresa abans de l’Expedient de Regulació d’Ocupació.
Extret de Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/gobierno-regala-empresas-400-millones-euros-bonificaciones-seguridad-s
El dijous 14 de Gener del 2010, a les 20:00h. tindrà lloc la projecció del documental: VIVIR DE PIE, LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA, a la Sala d’Actes del Centre de Lectura (c/Major 15, Reus).
VIVIR DE PIE: LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA
Direcció: Valentí Figueres.
Gènere: Documental. Espanya, 2009.
Durada: 123 minuts.
Ha sortit l’últim número d’Illacrua, “18 anys, 18 reptes”, un monogràfic que repassa els principals temes que la revista ha tractat durant la seva trajectòria, il·lustrat amb algunes de les portades més significatives.
Adjuntem el power point sobre Organització i funcionament dels COMICIS de la CGT (Plens, Conferències i Congressos), un material que va servir de base per al Curs de formació sindical sobre el tema impartit pel company Pepe Berlanga, curs que va tenir lloc a Barcelona el 12 de novembre de 2009 organitzat per l’Àrea de Formació de la CGT de Catalunya.
Attached documents
Agències. Desembre 2009
El 88% dels acomiadaments registrats en el segon trimestre de l’any 2009 van ser exprés, emparats per la fórmula engegada el 2002 pel PP. Des del maig d’aquest any, són més els treballadors que perceben la prestació per atur a causa de cessament per acomiadament que no pas per acabament de contracte.
Un total de 685.762 treballadors van ser acomiadats a l’Estat espanyol durant el segon trimestre del 2009, un 72% més que en el mateix període de l’any anterior i un 6,4% més que en el primer trimestre. Dels treballadors que cobren la prestació contributiva per desocupació, 601.914 havien deixat la feina com a conseqüència d’un acomiadament exprés, que permet a l’empresa extingir la relació laboral reconeixent que no hi ha cap causa procedent a canvi del pagament, en les 48 hores següents, d’una indemnització per acomiadament improcedent. D’aquesta manera, l’empresari evita el procés de mediació o conciliació i no ha de pagar els salaris de tramitació. Des dels sindicats es demana l’eliminació d’aquesta figura i que el treballador pugui optar a la readmissió si l’acomiadament ésimprocedent.
Com cada any, la Plataforma Pedro Álvarez va organitzar els actes d’homenatge a aquest jove assassinat fa 17 anys a l’Hospitalet de Llobregat per un policia.
El 15 de desembre es va portar a terme a Barcelona una concentració-manifestació des de plaça Universitat. Prèviament, a les 11 h., va tenir lloc l’ofrena floral al lloc de l’assassinat, a l’Av. Catalunya de l’Hospitalet.
