Dijous, 25 de gener, 19,30h, Sodepau (Passatge del Crèdit, 7, pral., Barcelona, Metro Liceu)
Convoquem totes les entitats adherides a la Plataforma, a més d’activistes a títol individual, a assistir a aquesta assemblea, per concretar propostes de cara al 4t aniversari de l’inici de la guerra contra l’Iraq.
CONTINUEM MOBILITZANT-NOS
Aquest 30 de gener, nova crida per a realitzar concentracions en les portes de la Seguretat Social per l’incompliment de les promeses electorals amb els empleats públics fetes pel PSOE.
No és per molestar, però a pesar dels esforços desplegats tant pel govern com pels sindicats que li donen suport amb la finalitat de convèncer-nos que les nostres retribucions, encara que no tinguin la clàusula de revisió salarial, estan en procés de franca recuperació, les XIFRES es malden a contradir aquestes afirmacions que més que declaracions es vol que siguin actes de fe.
I no és per molestar, però si de debò es creuen el que declaren i, efectivament amb trucs, enganyifes i productivitats vàries es compensa l’absència de la clàusula de revisió salarial, quina raó existeix per a no instituir-la una vegada per sempre?
A ningú pot molestar que un col·lectiu com el nostre, maltractat per diferents governs des de fa ja massa anys, reivindiqui alguna cosa tan bàsica com mantenir el seu poder adquisitiu i començar a recuperar progressivament el perdut.
Sense que ningú es molesti, hem de tornar a recordar que ha estat precisament el partit que sustenta el govern actual, qui ens va prometre dur a bon port aquestes dues reivindicacions. Comença a molestar tant incompliment, tant electoralisme, tanta faula, i molesta, encara més, quan s’alardeja que les xifres públiques han arribat al superàvit, a costa d’estalviar justament on van prometre que mai ho farien, és a dir, en el fiançament de l’estat del benestar del que el nostre col·lectiu és part fonamental. Un altre incompliment electoral més.
L’Estatut de la Funció Pública està en ple procés parlamentari –ara en el Senat-, s’han introduït algunes modificacions al text original i sense menysprear-ne cap i reconeixent l’especial significat d’alguna d’elles, tals com el reconeixement com falta molt greu de l’assetjament laboral i el moral, alleujar però sense suprimir la figura del trasllat forçós, alleugerir uns grams el pes de l’avaluació de l’acompliment, una tímida obertura cap a la jubilació parcial i poc més, no se’ns oculta que estem davant una mera maniobra electoralista que busca amb uns tocs de maquillatge ocultar que les principals reivindicacions del personal segueixin dormint en un limb injust.
5es. Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
Sobirania alimentària i consum: és l’hora de començar a caminar
Barcelona, divendres 26 i dissabte 27 de gener del 2007
Lloc: Centre Cívic Convent de Sant Agustí
Pl. Acadèmia s/n, Barcelona (Metro Arc de Triomf)
Aquest any, les Jornades de Comerç Just i Consum Responsable organitzades per Sodepau, amb la col·laboració de la Xarxa de Consum Solidari, la Campanya No et mengis el món, la COAG i l’Espai per un Comerç Just, tenen per objectiu aprofundir en tres eixos que considerem prioritaris des de les organitzacions que treballem en el comerç just i el consum crític i responsable.
En primer lloc, volem plantejar l’impacte de les grans cadenes de distribució comercial en l’àmbit agrícola, del consum, dels drets laborals, del medi ambient… i dibuixar un mapa de les resistències a les mateixes. Per a fer-lo contarem amb
representants de campanyes de Gran Bretanya i Mèxic contra dues de les principals cadenes de distribució a nivell mundial: Tesco i Wal-Mart. Alhora, presentarem la campanya “Grans cadenes de distribució, no gràcies” impulsada per Plataforma Rural i un ampli ventall d’organitzacions socials.
L’últim trimestre del 2006, quasi 900 empleats van passar d’eventuals a fixos
Vilaweb 18/01/2007 –IVAN VILA. Barcelona
Ni els controls interns que periòdicament fa Correus, ni les auditories externes que elabora una empresa independent, ni el volum de queixes presentades pels usuaris indiquen que el 2006 la qualitat del servei postal hagi empitjorat en territori català, segons va explicar ahir el nou director territorial de Correus a Catalunya, Manel Rey. Aquesta versió contradiu les acusacions que des de l’estiu li plouen a Correus des de les centrals sindicals i alguns ajuntaments.
Comunicat de la Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins
Manifestació Unitària d’Empreses en Conflicte
Barcelona a 12 de gener del 2007
La Secció Sindical de CGT de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona en Plenària de Secció Sindical celebrada el dia 11 de gener va acordar:
1.- La participació de la Secció Sindical en la Manifestació Unitària d’Empreses en Conflicte que se celebrarà el 21 de gener a les 12 hores amb sortida en plaça Universitat de Barcelona
2.- La Secció Sindical proposarà al Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins del proper dia 17 de gener l’adhesió i la participació del Comitè d’Empresa a la Manifestació Unitària d’Empresesen Conflicte, i farà una crida a la plantilla per a què participi en la mateixa.
El treball d’expansió dels companys de Barcelona de l’empresa Unipost continua donant els seus fruits. La CGT ha presentant candidatura en 2 dels cinc centres que l’empresa té a Madrid. La Secció Sindical que al març del 2005 es va crear a Madrid, amb motiu de la campanya d’expansió realitzada pels/les companys/es de Barcelona, s’ha consolidat plenament en aquestes darreres eleccions sindicals.
Segons l’últim informe de l’organització CIOSL sobre la situació dels drets sindicals en el món, 145 treballadors van morir per defensar els seus drets i altres 704 van patir tortures. Per
El Mundo / Pascual García. 14.01.07.- El passat 1 de novembre es va celebrar a Viena el congrés constituent de la Confederació Sindical Internacional (CSI), una organització que representa a més de 180 milions de treballadors afiliats en tot el món i que integra a les dos grans organitzacions sindicals mundials: la Confederació Mundial del Treball (CMT) i la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL). Una de les últimes aportacions de la CIOSL ha sigut la publicació de l’informe anual sobre les violacions dels drets sindicals al planeta.
En aquest exhaustiu treball, que analitza país per país les violacions dels drets sindicals, es precisa, per exemple, que en l’últim any analitzat (2005) 145 persones van morir per defensar els seus drets sindicals, que altres 463 van rebre amenaces de mort, que 704 van patir tortures a causa de la seva militància sindical o que, pel fet de cotitzar en un sindicat, es van produir 2.018 detencions.
El pròleg de l’informe al•ludeix a un altre previ de l’Organització Internacional del Treball (OIT), publicat al maig del 2004, en el que s’advertia sobre «persistents violacions del dret a la llibertat sindical i d’associació dels treballadors i dels ocupadors, que revisten diverses formes, inclòs l’assassinat, la violència, l’empresonament i la negativa a concedir a les organitzacions el dret legal a existir i funcionar».
Aquestes dades fan referència, únicament, als casos oficialment denunciats, que proporcionen una orientació sobre les tendències, però que, en cap cas, poden interpretar-se com les xifres reals, ja que, en molts països, en multitud de situacions, es produeixen violacions dels drets que no es denuncien no ja per por, sinó perquè, simplement, aquells que les pateixen -hi ha milers de infants que treballen moltes hores i que no saben què és un conveni col•lectiu- desconeixen o ignoren els seus drets.
L’informe precisa que les violacions més greus van tenir lloc en països com Colòmbia, on 99 sindicalistes van ser assassinats. «altres infractors que apareixen regularment en l’informe anual són Zimbabue i Nigèria, en Àfrica; Veneçuela, Haití i la República Dominicana, a les Américas; Birmània, Xina i Filipines, a la regió d’Àsia; Bielorússia, a Europa, i molts dels països d’Orient Mitjà, particularment, Iran.
La introducció del treball es deté en l’assassinat de Chea Vichea, un dirigent sindical cambotjà, desconegut per al 99,99% dels habitants del món, que va ser assassinat en 2004 per defensar que el sistema de quotes per als productes que Cambotja exportava a Estats Units respectara les normes de treball internacionals.
Segons l’informe de CIOSL, «la feroç competència d’un mercat global sense regular continua soscavant el respecte dels drets sindicals en el món sencer… La presència cada vegada més dominant de Xina al mercat global», fa falta, «resulta altament preocupant. Es tracta d’un país que continua denegant la llibertat sindical a la majoria dels seus treballadors i treballadores».
L’informe De CIOSL, de quasi 400 pàgines, posa noms i cognoms als morts, torturats i represaliats en els distints continents.
ÀFRICA.
El treball precisa que només entre el 6% i el 25% dels treballadors d’aquest continent té un ocupació formal. Zimbabue és un dels principals problemes. Quatre dirigents sindicals van ser detinguts per organitzar un taller sindical i el secretari general del sindicat de docents, Raymond Majongwe, va escapar d’un atemptat contra la seva vida. A Nigèria, almenys tres persones van perdre la vida en la repressió d’una manifestació organitzada pel sindicat NLC. La seu d’aquest sindicat va ser ocupada en dues ocasions per la policia i el seu president, Adams Oshiomhole, va ser detingut a punta de pistola a l’aeroport d’Abuja. En altres països africans com Sudan, Egipte o Líbia només es reconeix l’afiliació a una única central sindical, lleial al Govern. Situacions semblants pateixen els treballadors de Guinea Equatorial, Djibouti, Senegal, Camerun i la República del Congo. En Bostwana, 444 miners que feien vaga per a protestar per una revisió salarial discriminatòria van ser acomiadats.
AMÈRICA
«En total», precisa la introducció de l’informe relatiu al continent americà, «99 persones van ser assassinades a causa de les seves activitats sindicals a Colòmbia i altres 445 van rebre amenaces de mort». Colòmbia no va ser l’únic país on van morir sindicalistes. «En la República Dominicana», relata l’estudi, «vuit persones van resultar mortes i moltes altres ferides en enfrontaments amb la policia durant una vaga general convocada pels sindicats». «Dos membres de l’Organización Nacional Sindical de Campesinos (ONAC) van ser assassinats a Paraguai quan la policia va obrir foc contra un camió que els conduïa on havia de tenir lloc una Protesta contra l’autorització de l’ús de substàncies tòxiques en l’agricultura. A Brasil, un important membre d’un sindicat de treballadors rurals va ser assassinat a tirs al seu domicili, mentre que una visita al Salvador per a organitzar als treballadors del transport li va costar la vida a Gilberto Soto, del sindicat Nord-americà International Brotherhood of Teamsters, assassinat per un perdonavides. Altres dos sindicalistes van ser assassinats a Guatemala. A Haití, les violacions dels drets sindicals són constants i, a Veneçuela, el president Chávez va augurar públicament que la central nacional CTV es convertiria en «pols còsmica» i es va negar a reconèixer-la com la més representativa.
Les dones sindicalistes s’han convertit en blanc dels abusos, particularment, a les zones franques industrials, on constitueixen la majoria de la plantilla.
ÀSIA I PACÍFIC.
A Cambotja, dos líders sindicals van ser assassinats a causa de les seves activitats, un d’ells, d’un tir en el cap quan llegia un periòdic en un quiosc del carrer, l’altre, a tirs quan tornava al seu domicili des del treball. En Filipines es va posar fi, mitjançant la violència, a una protesta de treballadors a l’Hisenda Luisita Sugar Mil, quan agents de policia i militars van utilitzar porres, gasos lacrimògens i canons d’aigua, a més d’una excavadora i furgons blindats per a dispersar un piquet.
Centenars de treballadors van resultar ferits i 14 van perdre la vida. En l’Índia, desenes de funcionaris van resultar ferits per la policia, que va utilitzar lathis, pesades porres de fusta folrades de metall per a dispersar una concentració. «L’única central nacional de Xina (All Xina Federatión of Trade Unions), controlada pel Govern, s’ha mostrat, com sempre, incapaç de defensar els drets dels treballadors», precisa l’informe. Segons La CIOSL, les pitjors violacions es van produir a Bangla Desh, on 188 treballadors van perdre els seus llocs de treball després d’intentar posar en marxa un sindicat per a intentar millorar les seues terribles condicions de treball. 350 dones sindicalistes van ser detingudes per participar en els actes per a celebrar el Dia de la Dona organitzats per la Jatio Sramik League. En països com Cambotja o Tailàndia els empleats públics no tenen dret a sindicar-se. A Japó, el dret de vaga està molt limitat, igual que en Corea del Sud. A Austràlia s’ha prosseguit amb la pràctica de promoure contractes individuals enfront dels convenis col•lectius. Uns quants països continuen prohibint qualsevol activitat sindical independent, especialment Birmània, Xina, Vietnam o Laos.
EUROPA.
Bielorússia es desmarca com el país més antisindical d’Europa, fonamentalment, perquè el Govern vol tenir un moviment sindical dòcil al seu servei i manté davall un ferri control a la central FPB. Un activista sindical, Ivan Romà, va ser atacat i colpejat fins a quedar inconscient i abandonat sobre la neu en un camp als afores de la ciutat de Grodno el mateix dia que es va tenir notícia de la trobada que va mantenir amb una delegació de l’OIT. A Moldàvia i Ucraïna s’han produït intents de tornar a exercir el control sobre els sindicats de la manera que es feia en l’era soviètica. A Ucraïna, els serveis de seguretat han mostrat un interès considerable en les activitats sindicals. «Quan Andriy Volynets, el fill de Mikhail Volynets, president de la Confederació de Sindicats Lliures d’Ucraïna, va ser segrestat i brutalment colpejat, les autoritats», precisa l’informe, «van fer tot el posible per a obstruir les investigacions». A Alemanya, la cadena de supermercats Aldi va suprimir les activitats sindicals als seus sucursals del sud del país, mentre que el seu competidor, Lidl, va prohibir la presència de sindicalistes en totes les seves botigues. En la Federació Russa, un dirigent sindical va ser víctima de dos atemptats contra la seva vida, mentre que un dirigent d’un sindicat local va ser brutalment colpejat.
SENSE LLIBERTAT EN ORIENT MITJÀ
Continua sent la regió del món on menys es respecten els drets sindicals. Els sindicats estan prohibits a Oman i a Aràbia Saudita. A Kuwait, persisteix el sistema del sindicat únic, igual que a Síria. A Jordània, El Govern continua interferint en les decisions de l’únic sindicat existent i a Iemen la llei només reconeix una federació sindical. «La repressió i la violència a Iran il•lustren per què molts treballadors continuen tenint por per a involucrar-se en activitats sindicals independents. Segons xifres oficials, en l’últim any analitzat es van produir quatre morts i més de 40 ferits quan la policia antiavalots va intervenir per a dispersar els vaguistes emprats per un contractista de la construcció, que protestaven pels acomiadaments i el pagament retardat dels salaris. En total, 80 persones van ser detingudes i, pel que sembla, algunes d’elles torturades. Altres 40 treballadors van ser detinguts per participar en una manifestació en commemoració de l’1 de maig. Es van produir també actes violents a Líban, on va haver-hi set morts i més de 50 ferits quan l’exèrcit va obrir foc contra els manifestants d’una marxa de protesta organitzada per la General Confederació of Labour. A Israel, el Govern vol limitar el dret de vaga.
Així estan les coses en el món, ja entrat el segle XXI.
Vilaweb / Europa Press – TARRAGONA, 15/01/2007 15:55 (EUROPA PRESS).- Un centenar de treballadors s’han concentrat avui a les portes de l’empresa Clariant, situada a la carretera entre Tarragona i Salou (Tarragonès), per protestar per l’acomiadament “injustificat” de dos companys i la sanció imposada a dos més.
El Punt 14/01/2007 –
EFE.. Manresa..-
El comitè d’empresa de Pirelli està «a l’expectativa» arran de l’anunci realitzat per la multinacional italiana, establerta a Manresa, de construir una nova fàbrica que substituiria l’actual i que produiria, a partir del 2010, pneumàtics de gamma alta.
El comitè, que ha acollit l’anunci de Pirelli amb «sorpresa» i amb «cautelar satisfacció», encara desconeix la ubicació de la nova fàbrica, encara que segons el president del comitè d’empresa, Jaume Vila, tot indica que se situarà a la comarca del Bages i, preferentment, a Manresa.
El Punt 14/01/2007 –EL PUNT.. Barcelona.
El nou director de Correus a Catalunya, Manel Rey, que va ser nomenat a finals de desembre, ha anunciat la seva primera decisió, que ha de servir per aturar les crítiques pel mal servei dels últims mesos. En declaracions fetes a TV3, Rey va anunciar ahir que Correus invertirà 45 milions d’euros al llarg d’aquest any a Catalunya. Aquesta quantitat anirà encaminada a resoldre els problemes de retards i acumulació de paquets que ha tingut el servei de Correus en diferents municipis catalans. Els 45 milions d’euros es destinaran a la modernització d’oficines, l’ampliació d’horaris d’atenció al públic i la implantació de més personal fix en la plantilla de Correus. Rey va desmentir que l’empresa no oferís la formació necessària al seu personal.
El Punt 13/01/2007 –M. CARRERA. Sabadell
+ La plantilla, reunida en assemblea a Sabadell, ahir. Foto: M.C.
Un 80% dels treballadors de Correus a Sabadell segons la CGT i un 40% segons Correus van secundar ahir una vaga de tres hores per reclamar la readmissió d’una treballadora que, abans d’acabar el període de prova, va ser acomiada del pavelló postal del carrer Bocaccio. Per la CGT, l’acomiadament es va basar en un «informe fraudulent» del cap de distribució de Sabadell, de qui van demanar el cessament. Correus va assegurar que la treballadora «no va demostrar la seva eficiència» i va donar suport al responsable esmentat. Després de reunir-se amb Correus dimarts que ve, la plantilla i la CGT diran si fan una altra aturada.
CGT i CCOO han rebut una vintena de queixes sobre assetjaments a la feina
El Punt 13/01/2007 – A.B. I.M.. Santa Coloma de Gramenet .-
Dos dels tres sindicats amb presència a l’Ajuntament de Santa Coloma, CGT i CCOO, han admès conèixer vint casos d’assetjament laboral de treballadors. Segons representants dels sindicats, les queixes s’han produït sempre de manera anònima –la major part a través de la plataforma d’afectats creada el 2005–. La CGT denuncia, a més, que ni els caps de recursos humans ni el comitè d’empresa han fet res per resoldre la situació. L’Ajuntament no va voler fer cap declaració respecte al tema.
CONVOCATÒRIA DE MANIFESTACIÓ A BARCELONA EL 21 DE GENER
21 DE GENER MANIFESTACIÓ, 12 H., PL. UNIVERSITAT, BARCELONA
– CONTRA LA PRECARIETAT, ELS ACOMIADAMENTS I EL TERRORISME PATRONAL
– PER UNA SOLUCIÓ JUSTA ALS CONFLICTES LABORALS!
Les agressions de la patronal a les condicions de treball i als drets bàsics de la classe treballadora a Catalunya se succeeixen sense parar. La precarietat laboral es manté en uns percentatges tercermundistes i afecta especialment a joves, dones i immigrants.
Serà el 27 de gener, a Valladolid
La Coordinadora d’Automoció de CGT i la FESIM han decidit convocar una gran manifestació el pròxim dia 27 de gener del 2007 a Valladolid, davant la situació que s’està vivint en aquesta província i a Palència i els plans de reestructuració de plantilles que la multinacional Renault està plantejant.
Novament ens trobem davant un acte de pur xantatge als treballadors, en plantejar la pèrdua de llocs de treball i de drets de què queden en plantilla a canvi de promeses futures que, sabem a ciència certa, són pa per a avui i fam per a demà. Mai la cessió de drets ha conduït a una millor situació laboral en cap lloc, i molt menys en el sector de l’auto i en els components.
Els plans de l’empresa estan d’acord amb els plantejaments de La patronal de l’auto en tot l’estat i amb les polítiques de maximització de la productivitat i beneficis destruint ocupacions i condicions de treball com hem pogut comprovar en Opel a Saragossa, VW a Navarra, SEAT a Barcelona, Delphi, Valeo, PSA a Madrid, etc… Aquestes polítiques no només afecten milers de llocs directes, sinó que a més incideixen en les condicions de molts més treballadors i empreses de components que es veuen afectats el no necessitar tanta mà d’obra les subcontractes per a servir materials, destruint també el teixit social en comarques senceres i infinitat de famílies i petits negocis que viuen indirectament de l’ocupació de les grans fabriques.
Aquesta manifestació és una contestació als plans presentats per Renault, però és també la continuïtat a la lluita i denúncia de la situació dels treballadors del sector de l’auto que el conjunt de la CGT realitza de fa temps en tot l’estat. I donada la situació que s’està vivint en el sector a Castella i Lleó, s’ha decidit que aquest acte tingui lloc a Valladolid.
Aquesta manifestació ha de ser una jornada de lluita de tota l’organització, pel que fem un crida a la solidaritat efectiva de totes i tots els afiliats, seccions i sindicats, companyes i companys de tota la Confederació, a sumar-se a aquest acte de lluita i protesta del pròxim 27 de gener als carrers de Valladolid.
– Per l’ocupació en Renault
– Contra els xantatges en el sector de l’auto
– Totsal carrer a Valladolid el pròxim 27 de gener !!!
Té previst plantejar-ho en una propera reunió amb Adif
El Punt 10/01/2007 – Ò.M.. Reus .- L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va assegurar ahir que l’Ajuntament estarà amatent perquè es restableixin els serveis de personal suprimits a l’estació de tren entre les 10 de la nit i les sis del matí i que així ho plantejarà a l’administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif) aprofitant la reunió que hi té concertada aquest mes per altres qüestions.
Els sindicats ho denuncien com un capítol més de la factura de l’alta velocitat
El Punt – 9/01/2007 – Ò.M.. Reus .- L’estació de tren de Reus ha deixat de tenir servei de venda de bitllets i d’informació al viatger atesos per personal entre les deu de la nit i les sis del matí. L’administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif) assegura que ha fet aquesta retallada per la coincidència de tres baixes laborals a la plantilla que cobreix la terminal, però la CGT ho atribueix a un nou greuge contra el ferrocarril convencional en favor de l’alta velocitat (TAV), com la supressió del tren diürn a Madrid.
Diumenge 18 de març, a les 16.30h
Cicle Ken Loach
Projecció de la pel·lícula “El vent que agita l’ ordi” (“The wind that shakes the Barley”). Viatge al naixement de l’IRA com a forma armada d’autodefensa delpoble irlandès davant del poder estatal britànic i de com la lluita per l’alliberament pren camins diversos.
Al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona
Carrer Trinquet Vell, 15 – Tarragona
Organitza: Assemblea de Joves de Tarragona.
Dijous 22 de febrer, a les 19h
Presentació del llibre “Joan Salvat-Papasseit: l’home entusiasta”. A càrrec dels seus autors Ferran Aisa i Remei Morros. Publicat per Virus Editorial, el llibre és una biografia sobre l’autor del poema que dón nom al Casal Popular de Tarragona Sagetde Foc, un poeta, socialista, anarquista, independentista i, sobretot,vitalista i entudsiasta.
Diumenge 18 de febrer, a les 16.30h
Cicle Ken Loach
Projecció de la Pel·lícula “La cançó de la Carla” (“Carla’s song”), 1996. La vida d’un conductor d’autobús canvia completament quan coneix a Carla, una dona sandinista amb qui torna a Nicaragua i amb qui descobreix quina és l’obra benèfica dels EUA davant la revolució que vivia el país centreamericà.
Al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona
Carrer Trinquet Vell, 15 – Tarragona
Dijous 8 febrer, a les 19h
Projecció de la pel·lícula “Fasinpat”, dirigida per Daniele Incalterra, 2004, Itàlia. L’amo de l’empresa Zanón va decidir deixar sense treball a més de la meitat dels seus treballadors amb l’argument de sempre: la crisi del país. Els obrers de Zanón van prendre la decisió de continuar produint sense patró. Els resultats econòmics van ser exitosos.
Dijous 25 de gener, a les 19h
“Escamot Dixan”, com l’Esat i els mitjans de desinformació s’inventen una suposada trama d’”islamisme radical”, posen a la presó tres persones durant dies, setmanes, meso i anys i finalment els han de deixar anar perquè, tal com quan els van detenir, els acusats ere innocents. A càrrec de Sebastià Salelles, un dels advocats del cas.
Diumenge 21 de gener, a les 16.30h
Cicle Ken Loach
Projecció de la pel·lícula “Terra i llibertat” (“Land and freedom”), 1994. Inspirada en el llibre “Homenatge a Catalunya” de George Orwell, ens explica la lluita internacionalista d’un socialista britànic en la revolució de 1936 al costat del POUM i els grups anarquistes del moment.
Al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona
Carrer Trinquet Vell, 15 – Tarragona
Organitza: Assemblea de Jovesde Tarragona.
Dijous 11 de gener, a les 19h
Projecció de la pel·lícula “La estrategia del caracol”, dirigida per Sergio Cabrera, 1994, Colòmbia.
Els veïns d’un dels barris més pobres de la ciutat colombiana de Bogotá lluiten per evitar el derrocament de la casa on viuen, propietat d’un milionari sense escrúpuls. Defensant l’edifici contra jutges i policies, planegen una original estratègia ideada i dirigida per Don Jacinto, un vell anarquista espanyol. La lluita conta els especuladors i els corruptes està perduda abans de començar, però els veïns estan disposats a fer el que sigui per defensar la seva dignitat.
El Punt 9/01/2007 –
A. BALLBONA. Barcelona.- El Síndic de Greuges va fer públic abans-d’ahir un informe on reclamava «canvis importants» a Correus per aturar el desgavell en el servei. Abans, però, ja havia enviat a l’empresa postal les recomanacions que li feia per millorar la situació: segons el síndic, els va fer arribar el mes de desembre. Després
P.M.. Barcelona. /El Punt
Barcelona Activa, empresa pública de serveis que depèn de l’Ajuntament de Barcelona, ha impulsat un curs per formar dones com a conductores d’autobús. Abans d’accedir a aquesta formació, però, havien de superar el procés de selecció previ de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) de qui depèn la xarxa d’autobús de la ciutat. Segons el sindicat de la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT), el procés de selecció de TMB no va ser correcte. Entre els motius que esgrimien hi havia el fet que es preguntés a les aspirants «si estaven casades, si tenien fills i quants en tenien». Fonts de TMB asseguren, però, que aquestes qüestions «són de caràcter merament administratiu». Hi afegeixen que en l’últim procés de selecció «va entrar una dona embarassada de quatre mesos i que ara ja és mare» i que el 2006 «s’han incorporat un 11% de dones com a conductores de bus».
