Barcelona, ciutat refugi. La doble imatge de la hipocresia
La irrupció de Barcelona en Comú, amb Ada Colau al capdavant, al govern municipal de la ciutat, va certificar que, efectivament, un sector dels moviments socials podia guanyar «l’assalt al cel» —o al fangar— de les institucions. No cal menysvalorar l’ona d’il·lusió que aquest fet —gens comú, per cert— va generar en una part important de l’electorat a Barcelona i més enllà, ni tampoc girar la cara davant les tremolors que li va entrar a més d’una estructura consolidada de poder a la ciutat. Fins i tot cal aplaudir alguns gestos, durant els primers mesos de govern, com la paralització parcial en la construcció d’allotjaments turístics, la retirada de símbols borbònics de l’Ajuntament o el posicionament inequívoc contra els Centres d’Internament d’Estrangers.