Després de dos anys de crisi “oficial” del sistema capitalista i molts mesos treballant per a la Vaga General, el passat 29 de setembre va tenir lloc el desenvolupament d’aquesta jornada de Vaga.
CGT va presentar la seva pròpia convocatòria de Vaga General, amb uns motius i objectius propis, per descomptat, diferents als motius dels altres sindicats majoritaris convocants.
CGT ha convocat a la Vaga General per a derogar les polítiques antisocials del govern i per a asseure les bases de l’anhelada transformació social, les bases d’un nou model social i productiu centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones enfront del model productivista i consumista del capitalisme.
En aquest sentit, CGT s’ha sentit protagonista en el procés de preparació i desenvolupament de la Vaga General. No hem viscut la Vaga General com convidats o comparses de la vaga dels sindicats majoritaris. Entre altres coses, perquè la Vaga General del 29 de setembre ha estat la vaga de la classe treballadora i de tots moviments socials, els col·lectius precaris, exclosos i les classes populars.
Per a CGT, la seva funció com organització sindical i social ha estat convertir-se en l’instrument de treball que ha permès canalitzar la lluita per la defensa i recuperació dels drets laborals, socials, mediambientals…
Però la CGT no només s’ha sentit protagonista el dia 29 de setembre sinó que pretén seguir sent-lo el dia de després, amb el convenciment que a partir del 29 de setembre, en aquest moment, CGT com instrument de lluita sindical i social comença a ser considerat com un referent per a un important nombre de treballadores i treballadors i un referent per a les organitzacions socials.
Sense cap gènere de dubtes, la Vaga General ha estat un èxit. No només per les estrictes dades quantitatives sobre l’índex d’incidència o per la caiguda del consum elèctric, sinó pels aspectes qualitatius. La VG s’ha convocat en un context d’atac feroç al sindicalisme per part de totes les institucions polítiques, mitjans de comunicació, organitzacions patronals, etc; en un context de desmobilització generalitzada de la societat, d’una precarietat laboral extrema amb el que suposa de por, submissió, apatia, conservadorisme; en un context de repressió sobre qualsevol tipus de dissidència del sistema ; en un context propens al racisme i la xenofòbia; en un context d’individualisme i de lluita per la supervivència en moltes ocasions.
Eren i són molts els elements en contra perquè la vaga fora un èxit. A pesar d’això, la vaga general ha estat significativa i les mobilitzacions han estat molt importants, el que mostra el profund sentiment de ràbia que acumulava un nombre molt important dels i les treballadores, persones aturades, col·lectius i moviments socials…
A pesar de tots els elements i campanyes en contra, i de la crítica profunda que cal fer a les organitzacions sindicals majoritàries per no haver-se dignat a convocar la Vaga molts mesos abans i per haver contribuït amb un model sindical pactista a l’actual situació de desmobilització laboral i social, de falta de referents, de pèrdua continuada de drets, malgrat tot això, el 29 de Setembre la Vaga General ha estat un èxit. A pesar, fins i tot de la condenable brutalitat de la repressió policial contra els piquets que exercien el seu dret, han estat varis els milions de persones que han intervingut en la Vaga General, secundat la vaga o manifestant-se per tota la geografia del país.
La intervenció exemplar dels piquets mereix ser reconeguda de forma expressa ja que han representat la primera fila de la lluita, han sofert en les seves pròpies carns les agressions de les càrregues policials, han estat el referent per a la resta dels i les treballadores. Gràcies per aquest nivell de militància, de compromís personal i de compromís amb l’organització.
CGT ha fet els seus deures, ha portat a terme el full de ruta marcat per a concloure amb la convocatòria de la vaga, ha realitzat múltiples actes públics, mobilitzacions prèvies, vagues sectorials, vagues d’empresa, marxes, ha buscat la confluència amb altres organitzacions socials i sindicals… En definitiva, ha treballat per a garantir l’èxit de la convocatòria, ha complert el seu compromís sindical i social amb la classe treballadora, és a dir, CGT ha treballat perquè la Vaga General comptés amb el suport de les i els treballadors, els col·lectius i classes populars especialment maltractades pel sistema.
CGT ha donat la cara abans del 29 S i, per descomptat, l’ha donat el dia 29 S. CGT no s’ha tapat en els piquets, com lamentablement ho han fet altres organitzacions que ni han aparegut al llarg de tota la jornada de vaga. CGT ha pres el carrer, ha lluitat i divulgat la convocatòria de vaga, ha repartit milions d’octavetes, ha defensat que aquesta vaga general era de tota la classe treballadora, sense sectarismes ni protagonismes. Fruit de tot aquest esforç, ens sentim corresponsables de l’èxit de la vaga, i volem recollir el contundent clam de rebel·lia que es va sentir en els carrers.
Les mobilitzacions de CGT han estat secundades per milers i milers de persones. El compromís d’aquesta organització ara és no defraudar a aquestes persones sinó contribuir que aquesta rebel·lia es canalitzi, s’organitzi, es coordini per a continuar la mobilització laboral i social que ens condueixi a la consecució dels motius i objectius pels quals hem convocat la Vaga General.
Hem de sentir-nos satisfets del compromís, la tensió i la resposta que tota l’organització ha estat capaç de donar quan s’han donat les circumstàncies perquè aquesta resposta es donés. Com organització, hem sortit enfortits, sens dubte, d’aquesta convocatòria. Hem sortit enfortits com instrument de lluita al servei de la classe treballadora. Se’ns ha vist en el carrer, se’ns ha vist enormement implicats i se’ns ha vist amb un discurs diferent. El repte és seguir dignificant la lluita sindical i social, dignificar el sindicalisme i la millor manera és fer-lo a través de la nostra opció anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionaria, federalista, internacionalista, llibertària, i volem fer-lo en connivència amb altres organitzacions socials.
Per altra banda, a més de ressaltar la importància quantitativa i qualitativa de la jornada de Vaga General, el més rellevant ha estat el missatge de continuïtat que CGT ha sabut transmetre i del que s’han fet eco la resta d’organitzacions. El dia 29 de setembre és el principi d’una nova etapa en la lluita sindical i social d’aquest país. Res pot tornar a ser el mateix. Hem d’impedir que els majoritaris tornin a trair el clam i “l’esperit” del 29 de setembre i tornin a asseure’s
