TOT EL SUPORT A LA VAGA INDEFINIDA DE LES ILLES
CGT Ensenyament fem una crida a donar suport a la vaga indefinida de les companyes i companys de les Illes.
1. Contra les retallades que deterioren l’ensenyament públic.
2. Retirada del Tractament Integrat de les Llengües del PP que, en el sentit de la LOMCE, cerca l’eliminació del català de l’escola.
Un milió de suïcidis cada any al món. 3000 suïcidis al dia. Un suïcidi cada 40 segons, sovint amb rerefons socioeconòmic.
Símptomes que s’associen a pensaments suïcidis neixen amb la depressió, la desesperança, la incapacitat per a continuar la vida quotidiana, sentiments de soledat, manca de vincles socials, patiment i dolor interminables per la malaltia física, pensar que la mort és mes desitjable que la vida… molts d’aquests símptomes s’han multiplicat per la situació socioeconòmica d’atur estructural, manca de perspectives de futur i creixent exclusió social.
Els suïcidis: pandèmia de salut pública Llegeix més »
La CGT es manifesta enèrgicament contrària a la intervenció militar que EEUU i els seus aliats han anunciat realitzar. EEUU i els seus aliats en cap moment busquen amb la seva intervenció defensar al poble sirià i promoure la democràcia. Rússia i Xina passen de la massacre i l’èxode que el seu consentiment suposa. França, Anglaterra, Espanya,…juguen a les paraules falses.
El que realment volen els uns i els altres és seguir amb les seves parcel·les de control i poder, ampliar les seves zones d’influència o les dels seus aliats en una zona estratègica i castigar a qui mantingui estretes relacions amb qui “no ha de”.
Resulta sorprenent que les víctimes dels atacs amb armes químiques que representen aproximadament el 1% de les víctimes hagin estat valorades de manera tan diferent a la resta quan 100.000 persones han mort ja en aquest conflicte i la comunitat internacional ha donat l’esquena a semblant massacre.
Rebutgem rotundament aquesta intervenció militar en contra de Síria però alhora denunciem la sagnant repressió deslligada pel règim sirià contra la població. Quan la ciutadania es va aixecar pacíficament exigint llibertat i justícia social, l’estat sirià en mans de Al Assad va respondre amb una repressió brutal rebutjant qualsevol possibilitat de diàleg i que està deixant Síria devastada.
La CGT està amb el poble sirià i amb el seu principal objectiu avui:
– acabar amb la guerra, acabar amb la criminal actuació militar del govern sirià i amb la criminal ingerència armada d’uns estats i la igualment criminal passivitat d’uns altres.
– parar les accions armades que fan callar la veu del poble.
– exigència a la comunitat internacional d’acabar amb la hipocresia de la fabricació, venda i tràfic d’armes.
– pressionar per a un alto el foc immediat.
CGT seguirà denunciant les guerres, les dictadures i les bases nuclears.
CGT seguirà donant suport els moviments populars a favor de les llibertats.
CGT seguirà exigint el cessament del militarisme vingui d’on vingui, promovent les campanyes d’objecció fiscal a les despeses militars o participant en les Marxes contra les bases militars.
CGT contínua amb el seu compromís solidari a favor de l’emancipació dels pobles i contra totes les dictadures.
SECRETARIAT PERMANENT COMITÈ CONFEDERAL CGT
http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/no-la-intervencion-militar-en-siria
Attached documents
No a la intervenció militar a Síria Llegeix més »
El pròxim dia 20 de setembre es presentarà un ERO que afectarà a tota la plantilla (114 persones) de producció i logística de Ceràmiques del Foix, situada a Santa Margarida i els Monjos, segons va anunciar la Direcció de l’Empresa als representants dels treballadors.
Roca argumenta que les vendes de Ceràmiques del Foix han disminuït un 52% en els últims set anys i assegura que les mesures portades a terme fins a ara no han estat suficients per a detenir la deterioració de la competitivitat, augmentar les vendes i reduir el ritme d’acumulació d’estocs, afirma en el seu comunicat de premsa.
No obstant això, algunes de les brillants mesures preses per a pal·liar la dura situació que travessa el sector han estat incrementar els preus de venda i produir sense descans per a augmentar l’estoc deliberadament.
Encara que en aquest cas la producció de Ceràmiques del Foix es traslladarà a Ceràmiques Belcaire (Vall d’Uxó, Castelló) no podem negar que aquest és un pas més en la progressiva destrucció d’ocupació del Grup Roca a l’Estat espanyol i la deslocalització de la producció a altres països.
Secció Sindical CGT Ceràmiques del Foix
Roca tancarà la producció a Ceràmiques del Foix Llegeix més »
Encara que soni a pretenciós i gastat, estem vivint un moment històric, d’aquests escassos instants que de tant en tant desestabilitzen els fonaments d’una tranquil·la societat. Tot es qüestiona, la política, els polítics, l’economia, els gurús econòmics, la societat, el sistema social, les creences religioses, l’església, el grup, les persones,… És a dir, res és inamovible i tot pot desembocar en una controvèrsia.
Els poders dominants, siguin polítics, econòmics o religiosos, desenvolupen accions coercitives pretenent culpabilitzar-nos d’una situació que no hem creat, quan simplement som víctimes involuntàries o dit d’altra manera, danys col·laterals.
La Secció Sindical de la CGT a l’Hospital Universitari Joan XXIII, vol denunciar una vegada més el degoteig constant de retallades sanitàries que posen en risc la correcta assistència als malalts i que aboca al desmantellament de l’Hospital públic de referència de Tarragona.
Responsabilitzem d’aquesta situació, tant els usuaris com els treballadors, als màxims mandataris: el Conseller de Sanitat, Boi Ruiz; el delegat territorial, Dr. Mercader; el Gerent territorial, Dr. Julio Garcia Prieto, i la Directora del centre, Dra. Dolça Cortasa Vidal.
La CGT considera que l’Hospital Joan XXIII de Tarragona és un “mas robat” Llegeix més »
Finalitzat l’impasse del període estival, i per si algú pensava que això solament era un mal somni, la realitat del ERO s’imposa de nou i torna a la càrrega amb renovades forces. El que podria i hauria d’haver estat un ajustament gradual més dilatat en el temps (fins a 2015), ves a saber per quins motius, pretenen que finalitzi com més aviat. En menys de 9 mesos (el que dura un part) liquidat.
Els reajustaments de la plantilla i el tancament de les oficines afectades serà pràcticament simultani a Catalunya, Andalusia i Canàries. Altres 1200 acomiadaments per a acabar de liquidar la xarxa. Potser, i solament potser, el fet que la reestructuració en els territoris ja afectats no hagi provocat les reaccions que serien d’esperar en els sindicats signants de l’acord, els hagi donat nous ànims per a seguir aplicant l’ERO amb la mateixa o major intensitat i impunitat que fins a la data. Algú coneix quines són les qualificacions o els requisits professionals que determinen el seu futur a Bankia?
Pot, encara, algú pensar que la majoria de les baixes sol·licitades són “voluntàries”, quan existeix el risc que l’empresa de forma arbitrària decideixi prescindir dels serveis de qualsevol amb qualsevol pretext, o sense ell, que tampoc els fa falta, gràcies a la “carta blanca” que els van donar els sindicats signants (CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA)?
Qui pot explicar que el tancament d’oficines sigui d’un 60% en zones d’implantació històrica com Catalunya a tenor de la informació facilitada en la reunió de seguiment? Per cert, aquesta és una comissió de seguiment, o de seguidisme i d’acceptar a ulls clucs el que diu l’empresa sense més, estil “senyor, si senyor”?
Totes aquestes preguntes que ens fem qualsevol dels que estem a la disposició de que, a qui correspongui, ens posi la creu o l’estrella, als sindicats signants i responsables directes d’aquest disbarat sembla no importar-los. De nou veurem circulars lamentant la vulneració de “l’esperit” de l’ERO en la seva aplicació, i exigint explicacions a l’empresa en les reunions de seguiment (o de seguidisme), i fins i tot “amenaçant” amb prendre mesures. Per a mostra un botó: “Esperem i desitgem que tot el procés transcorri de la forma més ordenada possible, pas a pas i que a pesar de la duresa de l’episodi que ens tocarà viure es respectin tots els acords. No ens tremolarà el pols per a iniciar les reclamacions oportunes davant qualsevol incompliment”. L’anterior frase és el final d’una circular que ahir mateix va treure a Catalunya un dels sindicats signants de l’ERO. Amb un parell.
Ens resulta difícil pensar que són capaços de transmetre la inquietud per la incertesa que ens afecta a tots, i la necessitat que la reestructuració en aquestes zones hagués de dur-se amb major sensibilitat contemplant la possibilitat d’aplicar mobilitat geogràfica a tots aquells que ho desitgin, donat l’elevat nombre d’oficines afectades. Però haurien de pensar que si que es poden exigir responsabilitats morals per haver consentit acomiadaments forçosos sense haver acceptat abans totes i cadascuna de les baixes voluntàries sol·licitades, i en definitiva per haver estat capaces de signar un acord les conseqüències del qual s’estan demostrant cada vegada més greus.
Per la nostra banda seguirem donant suport a tots aquells que d’una o altra forma es vegin afectats per totes aquestes mesures. No pretenem ser un reducte d’honestedat, però si una garantia que tot aquest tipus d’actituds i actuacions sigui conegut per tots.
Secció Sindical CGT Bankia
http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/bankia-tras-la-calma-vuelve-la-tempestad
Bankia: Després de la calma torna la tempestat Llegeix més »
Coneixeu el conte de Tolstoi «Quanta terra necessita un home»? Tracta d’un camperol, Pajom, que viu dominat pel desig creixent de posseir més i més terres de conreu. El seu afany fa que a la llarga es guanyi l’enemistat dels seus paisans i, en part per aquesta malvolença i en part per la seva mateixa ambició, acaba marxant a un altre poble.
En tot moment les seves collites han estat bones i sempre al començament de cada nova empresa se sent feliç, però tard o d’hora acaba patint una fiblada d’insatisfacció que l’empeny a augmentar les seves propietats.
Sobrietat i cobdícia Llegeix més »
Projecció del documental “Vivir o morir por la verdad y la justícia” sobre el cas del professor i activista mexicà Alberto Patishtán
Divendres 13 de setembre a les 21.30h al local de la CGT a Barcelona
«Alberto Patishtán: Vivir o morir por la verdad y la justicia», és un documental sobre la vida i lluita del pres polític de El Bosque, Chiapas.
Avui ha començat al Congrés dels EUA el debat sobre l’atac a Síria. És inevitable sentir ràbia, fàstic i cansament davant de l’enèssima repetició de la mateixa jugada.
Un altre cop fan veure que estan preocupats per un assumpte –l’ús d’armes químiques per part d’uns, dels altres o d’agents al seu servei, que tot és possible!- que, de fet, és una excusa (gairebé es pot dir una excusa burocràtica) que no té res a veure amb els motius realsde la intervenció.
Manifest de la Plataforma Aturem la Guerra contra la intervenció militar a Síria Llegeix més »
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) emetem aquest comunicat per informar d’una NOTÍCIA D’ÚLTIMA HORA referent al judici contra els agents 153 i 272 de la policia municipal de Terrassa adscrits al (GIE) Grup d’Intervenció Especial (acusats de tortures i lesions), i contra Mònica, membre d’Acció Autònoma, del Kasalet i dels moviments socials de Terrassa (acusada d’atemptat a l’autoritat i lesions), judici que estava previst pel 10 de setembre.
La degeneració de les condicions laborals i l’increment de la inseguretat, explotació i abusos en el sector de la consultoria o informàtica és sobradament conegut per a qualsevol treballador amb una mica d’experiència.
El menyspreu per la dignitat i vida personal de cada treballador és directament proporcional a la fortalesa amb que es sent la subcontrata, multinacional o el cap directe de torn. Exemples abunden: pressió per a realització d’hores gratis, absorcions il·legals de salari, clàusules abusives en contracte, amenaces d’acomiadaments o represàlies, salaris congelats o gairebé, acomiadaments sistemàtics i continus, i un llarg etcètera…
Davant aquestes situacions l’empresa compta amb el foment de l’individualisme i l’aïllament per a evitar que els treballadors i treballadores comparteixin els seus problemes i es presentin a les portes de la Direcció amb una fulla de reivindicacions i una actitud decidida. Les empreses saben que si la plantilla dóna aquest pas, la veda lliure se’ls acaba.
Durant bastants anys va estar estès en el sector la pràctica del ‘job hoping’, resumida en “estic fart d’aquesta empresa que em matxaca, jo no he d’empassar-me les seves injustícies. Em deixo anar a una altra.” I què passava en aquesta altra? Gairebé exactament el mateix. I després d’un altre salt, o un altre acomiadament, la nova era igual o pitjor. Es pot un jubilar sent ingenu i esperar que la següent sigui la bona o ràpidament t’adones que totes són iguals.
Què podem fer llavors si no ens agrada treballar en un entorn on no som tractats com humans sinó com recursos? Plantar cara. A totes les empreses on l’acció dels treballadors és més forta, la prepotència de les empreses és menor i les condicions milloren. Per contra, el lament o cinisme “jo és que passo de tot” no fa més que facilitar la barra lliure a gerents i directius amb l’únic escrúpol del benefici.
Sempre els primers passos són els més difícils, per això mai s’han de donar sols i sempre amb el suport de companys i companyes que ja van passar abans pel mateix. Una empresa on els treballadors i treballadores prenen les decisions ells mateixos, amb l’ajuda solidària d’altres treballadors del sector, sense lligaments amb el sindicalisme institucional i pactista és una empresa on els que ens ataquen retrocedeixen i on la plantilla es fa respectar.
Vols iniciar aquest camí en el teu centre de treball i no saps com fer-lo? Això és el més senzill de tot, a través del nostre web http://www.cgtinformatica.org/ contacta’ns i t’expliquem com. Si tens algun dubte legal o laboral també pots fer-nos-lo arribar.
Ens volen individualistes i resignats: hem d’unir-nos i actuar.
Afília’t i Participa a la Coordinadora d’Informàtica de CGT
La situació laboral del sector TIC porta dos anys de canvi radical. Estem sofrint constants acomiadaments col·lectius, reduccions salarials i canvis en les condicions laborals que afecten a la nostra vida privada. El treballador informàtic fa molt que no és més que els altres treballadors. No som més afortunats i tenim millors condicions per treballar davant d’una pantalla en comptes de fer-lo en una fàbrica.
És necessari que ens organitzem i lluitem en defensa del bé comú; dels nostres llocs de treball i unes condicions dignes. Som una organització de persones que tracten de canviar una societat que no els agrada per desigual, injusta, autoritària i, en les més de les vegades, irracional. Per a això treballem en molt diversos camps de la vida quotidiana, del sindical a tot el que tingui a veure amb el social, lluitant per reparar a cada moment les injustícies que ens envolten.
Cal fer-se valer, demostrar la força que tenim. Cal respondre a la política neoliberal que ens domina. Però cal fer-lo no en els discursos ni en les fotos, sinó en la mobilització de forces que ens disposi en millors condicions davant la negociació.
Cal recuperar la solidaritat social, aquesta veu que sempre ens ha dit que tenim a veure en tots aquells assumptes on es litiga el benestar de la majoria. Que no hi ha plets propis i aliens, que el meu no acaba en les quatre parets de la meva empresa. Que la lluita d’allí és la meva lluita, que les pensions són la lluita també dels joves, que la lluita contra l’atur ho és també dels treballadors més o menys estables. En aquestes estem i a aquestes et convidem.
CGT no et proposa la comoditat de tenir la vida arreglada a canvi d’una quota i un carnet. La nostra oferta es limita a presentar-te un espai sindical i social des del qual defensar els teus drets en companyia i suport d’uns altres i altres com tu. Sols això. I res menys que això.
Per afiliar-te a la CGT acosta’t a la federació local més pròxima i indica que vols afiliar-te. També pots descarregar-te el formulari d’afiliació al nostre web per a lliurar-lo en mà o enviar-lo per correu electrònic a info@nullcgtinformatica.org
1. – El capitalisme és UNA RELACIÓ SOCIAL que es dóna entre els capitalistes, que compren la mercaderia força de treball, i el proletariat, que ven la seva força de treball per un salari.
2. – El capitalisme és UNA RELACIÓ HISTÒRICA entre dues classes antagòniques, que obliga i coacciona la majoria de la població a vendre al capital la seva força de treball per un salari.
Diccionari militant: Capitalisme Llegeix més »
SEAT va acomiadar Juanma Samedy, per obra d’uns caps prepotents i una Direcció que ataca al nostre sindicat de manera prepotent i discriminatòria.
Els dies 2, 3,4,i 5 de setembre, l’empresa SEAT havia preparat una presentació d’un dels models SEAT en la localitat de Santa Oliva, prop del Vendrell, a la qual havien d’assistir-hi uns 150 periodistes de tot el món.
Per això CGT va convocar una sèrie d’accions els dies 3, 4 i 5 de setembre (de 9 del matí a 14 hores) a l’entrada del Idiada Automotive Technology SA, al Polígon Industrial Albornar de Santa Oliva, o davant l’hotel d’Altafulla on s’allotjaven els periodistes internacionals, unes concentracions organitzades per la Secció Sindical de CGT SEAT, la FEMEC i la FESIM, amb la col·laboració de les Federacions de CGT del Vendrell, Tarragona, Garraf,….
SEAT-VW ACOMIADA SENSE RAÓ SAMEDY – READMISSIÓ!!
La multinacional VW diu ser una empresa respectuosa amb els drets laborals, té fins i tot un presumpte codi de conducta que hauria de protegir als treballadors de discriminacions, desigualtats o racisme. Però és tot propaganda. Les coses no n’hi ha prou amb dir-les; cal demostrar-les!! I VW, a SEAT, fa tot el contrari del que diu.
Des del passat mes de Juliol de 2012, el treballador Juanma Samedy del T9 de la fàbrica de Seat a Martorell, està acomiadat injustament per uns fets totalment manipulats i trets de context per part d’uns caps d’aquest taller. L’empresa ha donat suport a l’argumentació i mentides dels caps que han actuat de manera autoritària contra Samedy. D’aquesta manera SEAT-VW ha realitzat un judici sumaríssim parcial i injust.
Les acusacions són absolutament falses i el resultat és que han condemnat al company i a la seva família a la cua de l’atur i a la misèria; Juanma era ja l’única persona amb treball en aquesta casa d’immigrants guineans.
La Federació metal·lúrgica estatal de la CGT reivindiquem la immediata readmissió de Samedy, perquè torni a treballar amb els seus companys. Per això ens estem mobilitzant denunciant l’actitud de SEAT-VW, perquè conegueu la veritable cara d’aquesta multinacional que guanya milers de milions d’euros aplicant una política laboral discriminatòria i autoritària.
FESIM-CGT
Salutacions companys.
Em dic Juan Manuel Samedy. Per a qui no conegui el meu cas d’acomiadament, o li hagin explicat una altra versió molt allunyada de la realitat, us vull explicar el succeït el passat mes de Juliol de 2012 quan una simple discussió de treball va ser treta de context i em va dur a ser protagonista (sense voler-ho) d’un acomiadament injust, desproporcionat i discriminatori cap a la meva persona.
Aquella discussió va ser traslladada a Recursos Humans amb mentides, exageracions i acusacions. Aquests, creient-se únicament la versió dels dos supervisors, em van imposar la més dura de les sancions que pot haver; l’acomiadament. Només puc entendre que aquest atac cap a la meva persona és per reivindicar els meus drets, ser bon company de treball i ser sempre solidari amb tots els que sofreixen la injustícia en aquesta empresa.
Per tot això estic aquí avui. No em faran callar, ni emrendiré. Reivindicaré una vegada i una altra el meu reingrés a SEAT. Per això demano la solidaritat i el suport de la resta de treballadors de SEAT i de qui llegeixin aquesta carta, perquè un acomiadament tan salvatge i desproporcionat com el meu mai torni a sofrir-lo cap company o companya. Agraeixo a tots els que m’heu enviat missatges d’ànim i solidaritat perquè segueixi lluitant pel meu reingrés a aquesta empresa, que és el que vaig a fer.
El pròxim 18 de setembre de 2013 se celebrarà el judici sobre el meu acomiadament, del que us mantindré informats. Us demano que doneu suport, en la mesura de les vostres possibilitats, als actes que molts companys solidaris estan realitzant per a aconseguir que es faci justícia i que SEAT recapaciti i em readmeti.
Moltes gràcies per endavant!!
Una forta abraçada.
JUAN MANUEL SAMEDY
En documents adjunts octaveta i fotografies.
“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància”.
Artur Mas, el pas enrere que anunciava el Noi del Sucre fa cent anys Llegeix més »
El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública (CGT, Catac-Cts, Co.bas, la CUP i treballadors/es i usuaris/es a títol personal) ha presentat avui la campanya “No marxis sense hora, hi tens tot el dret!”. Es tracta d’una campanya impulsada per la CUP a nivell autonòmic que es desenvoluparà a diferents localitats i, a Tarragona, serà el Grup de Treball qui la durà a terme.
L’objectiu de la campanya “No marxis sense hora” és denunciar la manipulació de les llistes d’espera emplaçant als usuaris i usuàries de la sanitat pública que hagin de rebre una intervenció, que no abandonin els centres de salut sense tenir una data concertada. En la majoria de centres sanitaris, s’informa a les persones que no se’ls hi pot concertar visita perquè les llistes estan plenes i les hi diuen que ja les trucaran. D’aquesta manera, aquestes persones no consten al registre de les llistes d’espera i, per tant, les dades oficials poden ser manipulades.
La Direcció Executiva d’Estacions d’ADIF, aprofita l’actual crisi econòmica amb un projecte encaminat que els ciutadans s’acostumin a l’ús de les màquines expenedores de bitllets, i a la venda de bitllets per Internet, el que fa desaparèixer personal ferroviari de les estacions i minva de forma clara la qualitat del servei públic ferroviari, el que és contrari als interessos de tots i totes usuaris i usuàries
Durant els mesos de juliol i agost s’estan aguditzant els problemes de cobertura de personal per atendre les necessitats de cobertura de servei a les diferents estacionsde l’àmbit de Tarragona.
“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans.
Discurs de Salvador Seguí a l’Ateneu de Madrid el 1919 Llegeix més »
“Que els immigrats siguin tractats amb justícia i igualtat i sense cap mena de paternalisme.
Parlo de drets i no de favors susceptibles de ser manllevats sota el pretext de la crisi”.
Les mirades dels veïns del barri Llegeix més »
Introducció
Només la renovació del llenguatge i dels conceptes expressats per ell poden permetre el moviment i la vigència d’unes idees; en el pensament antiautoritari del qual es nodreix la CNT aquesta renovació ha de suposar el desbloqueig dels motlles i expressions formades en el passat i que ara es veuen com un llast anacrònic; en la CNT de Catalunya aquest desbloqueig ha de significar la clarificació sense embuts de l’anomenat “problema nacional” que suposi la identificació de l’organització amb aquesta terra damunt de la qual vivim i ensdefineix culturalment.
El Govern espanyol anuncia un descens de 31 persones en el nombre d’aturats. A l’agost, amb el Reial Decret 11/2013, l’Executiu va modificar les condicions per a l’Extinció Col·lectiva de Contractes i introdueix reformes sobre l’accés a la jubilació parcial i les prestacions per atur.
Solament el 5,5% dels nous contractes laborals signats a l’agost de 2013 han estat indefinits. Aquesta xifra suposa un 16% de descens respecte a juliol en aquest model de contractació. L’avanç l’ha fet el Servei Públic d’Ocupació Estatal i en ell es mostra que el 93% dels nous contractes d’agost –que superen el milió– s’han signat en condicions de temporalitat. El repunt estacional de l’activitat ha permès al Govern presentar unes dades d’atur amb els quals ha incidit en la suposada millora de l’economia: “Hem tingut el millor mes d’agost des de l’any 2000”, va declarar la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal. El descens és de 31 aturats menys respecte al mes de juliol. Segons el SEPE, l’atur se situa en 4.870.215 persones, mentre que al juliol, l’Enquesta de Població Activa situava aquesta xifra en 5.977.500 persones, a causa dels diferents mètodes de càlcul de les dues agències.
Agost no ha donat un respir tampoc per a qui tenen un treball. El Reial decret-llei 11/2013, publicat el 3 d’aquest mes, és una reforma sobre la reforma laboral aprovada al gener de 2012, orientada a limitar la possibilitat de recórrer els expedients d’extinció col·lectiva de contractes –fórmula actualitzada per a referir-se als Expedients de Regulació d’Ocupació–. A més, el Decret introdueix novetats sobre la jubilació parcial, que suposarà per a moltes dones –la majoria de la població en aquesta situació– una reducció de les pensions contributives, perquè el càlcul de la mateixa estableix coeficients reductors per a qui no hagin completat els 15 anys de cotització necessaris per a percebre les pensions.
El propòsit de disciplinament de la població en atur guia un altre dels canvis aprovats pel govern. A pesar que la irregularitat en el cobrament de prestacions per atur és molt baixa, l’Executiu segueix establint límits al cobrament d’aquest subsidi: s’endureix el règim sancionador al mateix temps que es dóna a les Agències Privades de Col·locació incentius econòmics per a comunicar a l’Administració si algú inscrit en l’atur “incompleix les seves obligacions”.
Ocupació caníbal
L’engegada del nou decret suposa un aprofundiment de la pèrdua de drets i posa en qüestió un dret fonamental com és la tutela judicial efectiva. La referència a l’article 24 de la Constitució és de Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda i professor de Dret del Treball. Aragonès ha explicat a DIAGONAL les modificacions fonamentals que estableix aquest nou decret governamental. “Si fins a ara han atacat sobre la normativa, ara s’ataca sobre el procediment”, desgrana Aragonès, “han canviat la norma perquè no sigui possible que alguns defectes formals, que en realitat eren de fons, deixin sense efecte determinats ERO”.
D’aquesta manera, es limiten a tres les causes per a declarar nuls els acomiadaments col·lectius: una té origen constitucional, i és la vulneració de drets fonamentals, els altres dos supòsits en els quals es manté la nul·litat és aquells en els quals no es comunica el període de consultes així com la falta de documentació; dues pràctiques que freguen el frau, indica Aragonès. Això tindrà diferents conseqüències: en primer lloc, si no hi ha una causa per a l’obertura d’un procés de ERO, es podrà declarar la improcedència del mateix, no així la nul·litat. Així, l’empresa no ha de mostrar voluntat de negociació, això és, “l’acomiadament és encara més lliure i menys indemnitzat”, resumeix Aragonés.
L’afany del Govern per aprofundir en la deflació salarial s’explicita en una altra de les novetats aprovades a l’agost. A partir d’ara, les multinacionals no estan obligades a presentar comptes consolidats si la seva societat dominant no està domiciliada a l’Estat espanyol. Dit d’una altra manera, si una multinacional presenta un expedient d’extinció col·lectiva, està autoritzada a presentar una realitat econòmica parcial del grup per a justificar la mesura.
També es limiten les taules de negociació, de manera que en les mateixes participaran menys representants del comitè d’empresa. “Això significa que en les grans empreses hi haurà sindicats que quedaran fora”, indica Aragonès, que veu més greu si cap la possibilitat oberta pel decret que en una sola taula es decideixi per diversos centres de treball. Si tot el Decret, segons aquest advocat, està destinat a limitar les opcions del sindicalisme combatiu, aquesta mesura apunta a aquelles plantilles que plantin cara als acomiadaments col·lectius dintre d’una empresa amb diferents centres. Allí on no hi ha sindicats, l’empresa també tindrà més fàcil triar als representants de la plantilla.
Una altra modificació introduïda pel RD 11/2013 és la limitació a les demandes individuals per part dels treballadors. Si fins a ara un integrant de la plantilla podia dur els ERO als tribunals independentment de si la taula de negociació arribava a un acord, a partir d’agost aquesta possibilitat es limita a qüestions que no tinguin a veure amb l’extinció col·lectiva. “És una salvatjada”, resumeix Aragonès, “el seu Estat de dret burgès se l’estan passant pel folro”.
Si el cos a cos en els tribunals havia deixat sense efecte bastants ERO, la nova legislació posa més difícil la defensa davant els acomiadaments col·lectius. Encara així, Aragonès defensa que cal obrir vies per a defensar-se d’aquesta pèrdua de drets, qüestionant els fonaments constitucionals d’aquestes mesures així com la vulneració de drets recollits per l’Organització Internacional del Treball. No obstant això, aquest advocat creu que és necessari que es reprodueixi la contestació perquè aquestes retallades no surtin gratis: “L’única cosa que ens queda és el conflicte social, no hi ha mésalternativa”.
Resulta impressionant recordar ara les reivindicacions bàsiques del moviment obrer, en el context de crisi sistèmica per la qual travessem i comprovar com hem anat perdent, en molt poc temps, totes les conquestes laborals i socials assolides, almenys en alguns països de l’occident industrialitzat, amb l’esforç, la lluita i la sang de milions de treballadores i treballadors, d’activistes socials i sindicals. Pensem en les lluites contra el treball infantil, contra la desigualtat salarial entre homes i dones, per la reducció de la jornada laboral, per un treball digne i amb drets, per unes condicions laborals superadores del semiesclavatge del qual partíem en el segle XIX.
Ara, en ple segle XXI, el capitalisme ha desenvolupat el nou rostre de la globalització, adquirint una forta deriva cap al capitalisme financer enfront del capitalisme productiu, i l’ha aprofitat per a tornar a èpoques passades d’explotació, espoli i retallada dels drets salarials, laborals, socials de la majoria de la població. Sense escrúpols, sense sensibilitat, sense ètica, considerant a les persones com pura mercaderia d’usar i llençar.
Centrant-nos a l’Estat espanyol, les dades de l’atur reflectits en la EPA del 1r i 2n Trimestre de 2013, reflectien un panorama social dantesc i, el que és més greu, el govern ha llençat, intencionadament, la tovallola, acceptant que el drama de l’atur seguirà en xifres insostenibles fins al 2015 i següents.
No ens donem per vençuts Llegeix més »
L’autor, filòsof i escriptor arabista, analitza l’etapa que viu Egipte en la qual es decanten els aliats de l’Exèrcit.
Com recordava la periodista Olga Rodríguez en un recent article, la política d’EEUU en el Pròxim Orient es basa des de fa quaranta anys en tres pilars: Aràbia Saudita, Israel i l’exèrcit egipci. A partir dels acords del Quincey en 1945, la teocràcia saudita es va convertir en la clau del domini energètic nord-americà i en el mur de contenció de les esquerres i els nacionalismes panarabistes.
Després de la guerra de 1967, Israel, per raons al mateix temps de política interna i de geo-estratègia, va passar a centrar obsessivament, de vegades de manera incongruent, totes les posicions de Washington en la regió. Amb Sadat i els acords de Camp David en 1978, l’exèrcit egipci, màxim receptor d’ajuda nord-americana (si exceptuem precisament a Israel), es va transformar en el veritable garant d’un sempre precari equilibri regional, més fràgil i amenaçat que mai després de la “pèrdua” d’Iran en 1980. Política d’Estat per sobre de les diferències entre administracions successives, aquest triple eix ha estat sempre el pivot sobre el qual s’ha fundat l’hegemonia d’EE UU en aquesta zona, la més “geo-estratègica” del planeta (per a desgràcia dels seus habitants).
Amb independència dels seus diferents orígens i per molt incoherent que sembli, aquestes tres forces –Aràbia Saudita, Israel i l’exèrcit egipci– han mantingut sempre unes estretes relacions d’aliança interessada, com ho demostra ara, després del cop d’estat de Al-Sisi, la reacció de saudites i israelianes, amb un explícit suport econòmic dels primers i una pública palmellada de sustentació i aplaudiment dels segons; i amb la intervenció diplomàtica d’ambdós a fi que la UE i els EEUU “donin una oportunitat al full de ruta” dels militars egipcis.
Perquè el sagnant cop d’estat a Egipte il·lumina també un aspecte paradoxal d’aquest domini nord-americà. La seva dependència d’Aràbia Saudita, Israel i Egipte concedeix a aquests tres règims una autonomia que no tenen països menys necessaris, o fins i tot més hostils, en l’ordre regional. No són simples titelles de Washington, com ho prova així mateix el cop militar egipci: igual que Israel amb l’extensió de les colònies i els bombardejos de Gaza o que Aràbia Saudita amb el finançament de grups obertament terroristes (decisions contràries als interessos nord-americans), Al-Sisi era molt conscient que tenia la paella pel mànec: Obama estava obligat a “empassar-se” el cop i negociar amb l’exèrcit. Sabent el seu poder, una vegada consumat el putch després de les manifestacions populars del 30 de juny, no ha tingut la menor objecció a trencar les negociacions amb els Germans Musulmans (que havien acceptat una proposta de la UE) i a desfermar una violència i repressió encara majors que les de Mubarak (només comparables a les de Bachar Al-Assad).
Crec que és molt important assenyalar aquesta inesperada revelació de la impotència nord-americana. Tant les revolucions de fa dos anys com les contrarrevolucions ara indiquen en realitat la debilitat d’un domini que ve perllongant-se des de fa 70 anys. Ni Washington va fer les revolucions ni Washington està fent ara les contrarrevolucions. És una potència vinguda a menys, fracassada a L’Iraq, fracassada a Afganistan, que tracta avui de no veure’s
Els autors repassen l’informe staff fins el 2018 que acaba de publicar el personal del Fons Monetari Internacional sobre la situació econòmica espanyola i les exigències d’aquest organisme.
Espanya 2018. No és el títol d’una apocalíptica pel·lícula de ciència ficció. És el negre futur que ens ofereix el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu recent informe anual dedicat a l’Estat espanyol. Després d’unes retallades brutals que ens han empobrit massivament, una reforma laboral i una altra de pensions sota la seva pressió, aquesta institució financera internacional radicada a Washington ens recomana més austeritat.
El resultat, segons les seves pròpies previsions, serà més deute, atur, i molta pobresa. En l’Informe del staff, que es va fer públic a principis d’agost de 2013, el FMI planteja desballestar l’Estat del benestar. Això és: Reformar el sistema de pensions, “revisar les despeses de serveis clau com l’educació i la sanitat”, pujar IVA i impostos especials, aprimar l’administració pública en els seus diferents nivells…
A més proposa, en un país amb un atur oficial del 26,3 % de la població activa i amb uns riscos de pobresa i exclusió social disparats, rebaixar els salaris de les/els treballadors un 10% en dos anys. La mesura permetria, segons el Fons, reduir l’atur entre sis i set punts percentuals fins a 2016, disminuir el dèficit i augmentar el PIB. Es nota que si el FMI compleix les seves previsions –una cosa que gairebé mai passa, ja que periòdicament revisa les seves previsions anteriors fins a equivocar-se de nou– ens duria a un 20% d’atur, una taxa que no és per a llençar coets.
Aquest que acabem d’esmentar seria l’escenari més optimista que el FMI ens pot oferir, amb la condició d’accelerar les seves receptes de misèria. El propi Fons reconeix el desastre que ens espera després de quatre anys aplicant servilment les seves receptes i amb un Govern del conservador i corrupte PP amatent a dur els ajustaments a les seves últimes conseqüències, caigui qui caigui. Les estimacions fins a 2018 del Fons Monetari Internacional per a Espanya mostren un panorama de “debilitat perllongada” en el qual l’atur segueix en el 27% el 2014 i supera el 25% el 2018; i en el qual el deute públic es dispara al 106% del PIB sense que el deute privat baixi del 236% del PIB en els pròxims cinc anys.
Al mateix temps, també admet que podria donar-se un escenari a la baixa en el qual s’entrés en una “espiral macro-financera negativa”, que ens duria a nivells elevats de deute públic i privat, en el qual el PIB no fos positiu fins al 2017 i en el qual l’atur seguís per sobre del 27% en un “futur previsible”. A més de grans contradiccions, el FMI en el seu Informe no juga net, al no comptabilitzar el dèficit fiscal en tota la seva amplitud, això és, incloent el caríssim rescat públic a la banca espanyola, que el propi informe xifra en 246.441 milions d’euros.
Olli Rehn avisa que properament avaluaran en detall la reforma laboral espanyola
La proposta de rebaixar els salaris un 10% va rebre el suport de la Comissió Europea (CE) en la veu del seu vicepresident econòmic, Olli Rehn, qui cobra 22.963,55 euros al mes, a més d’un complement per a despeses de 911,38 euros, sense incloure despeses de desplaçament, que són reemborsades.
Per una vegada, Govern, partits polítics i sindicats (alguns d’ells havien pactat la reforma laboral exigida pel FMI i signat el Memorandum d’Enteniment) van expressar la seva oposició a aquesta proposta, però Olli Rehn va tornar al socors del FMI i va escriure sense vergonya, el 6 d’agost, que “aquells que rebutgin de forma instantània (la proposta de baixar salaris) carregaran sobre els seus muscles l’enorme responsabilitat del cost social i humà”. Així, el senyor Olli Rehn, amb un toc de paternalisme, ens infon un sentiment de culpa. No obstant això, molta gent a Espanya pensa que la culpa de l’enorme “cost social i humà” la tenen en primer lloc la seva organització, la Comissió Europea, el FMI i el Govern submís de l’Estat espanyol.
El suggeriment del Fons d’aprofundir la reforma laboral engegada el 2012, busca que les empreses puguin tenir més flexibilitat per a oferir reduccions de jornada i salaris. Com diu Rehn en la seva carta ja esmentada, “el mes que ve avaluarem en detall la reforma laboral espanyola de 2012”. Tot per a alleugerir les indemnitzacions per acomiadament i facilitar els ERO, com exigiria el FMI al Govern de Yorgos Papandreu en un primer memoràndum de 2010 per a Grècia, país on les retallades de salaris no van aconseguir reduir l’atur sinó tot el contrari.
Els manaments del FMI, pilars centrals del capitalisme sense fronteres
No hem de sorprendre’ns de tal recomanació del FMI, ni tampoc que hi doni suport la Comissió Europea. De fet, cada any, en aplicació de l’article IV dels seus estatuts, una missió del Fons visita a les autoritats dels països membres i distribueix les seves recomanacions, la qual cosa els permet seguir més de prop les polítiques econòmiques aplicades pels respectius governs i influir sobre ells.
Les seves recomanacions, que constitueixen condicions als seus préstecs o assessorament, continuen sent les mateixes des de fa dècades: Reducció o congelació dels salaris, reducció de les pensions de jubilació, privatització de les empreses públiques, retallades en sanitat, educació i protecció social… En fi, tot el que permet afeblir el fràgil estat del benestar, destruir la sobirania del país per a sotmetre’s
El futur que ofereix el FMI per a l’Estat espanyol: deute, atur i molta pobresa Llegeix més »
CGT manifesta el seu contundent rebuig al projecte d’ADIF d’eliminació de la venda anticipada de bitllets de llarga distancia els caps de setmana i a la reorganització d’horaris de venda d’aquests bitllets a l’estació de Barcelona Sants, adverteix de la progressiva pèrdua de la qualitat en el servei prestat i denuncia l’abandó de la gestió del servei públic.
La Direcció executiva d’Estacions d’ADIF, aprofita l’actual crisi econòmica amb un projecte encaminat a que els ciutadans s’acostumin a l’ús de les màquines expenedores de bitllets, i a la venda de bitllets per Internet, el que fa desaparèixer personal ferroviari de les estacions i el minvament de forma clara la qualitat del servei públic ferroviari, el que és contrari als interessos de totes les usuàries.
L’eliminació de la venda de bitllets de llarga distancia els caps de setmana a l’estació de Barcelona Sants i la reorganització horària d’aquest servei adaptant-lo a horaris comercials, en els quals moltes persones no disposaran de temps per a acudir a les estacions, perjudica als usuaris del ferrocarril, que veuen com una vegada més, s’adopten mesures basades en l’estalvi econòmic, en detriment de la rendibilitat social que el ferrocarril ha de proporcionar, quant a servei públic.
CGT ve portant a terme de forma constant, des de molt abans de l’aprovació de la nefasta Llei del Sector Ferroviari en l’any 2005, una campanya en contra de la precarització del servei públic que solament obeeix a causes estrictament econòmiques i a la seva continuada privatització.
CGT entén que els/les ciutadans/es paguen els seus impostos i que per tant tenen dret a un servei públic que permeti, en horaris i serveis, donar resposta a les necessitats de la gent.
Des de CGT ens posicionem, per tant, en contra de la decisió d’ADIF, pactada amb la resta de sindicats, de reduir i eliminar servei de venda anticipada i realitzarà totes les gestions al seu abast per a revertir aquesta situació.
Animem als usuaris del ferrocarril a que de forma massiva reclamin en les estacions un servei públic de qualitat i es posicionin en contra de decisions que no són més que l’avantsala de l’eliminació definitiva del servei d’informació i venda. Sobretot perquè hi ha alternatives viables i lògiques, tota la societat, en el seu doble paper d’usuària i propietària d’aquest Sector Públic Ferroviari, ha de participar i intervenir en les decisions que afectin al futur del mateix.
CGT, reafirma la seva voluntat de seguir lluitant per un transport ferroviari col·lectiu, públic i eficaç, on els treballadors tinguin unes condicions de treball dignes, mantenint i augmentant el nombre de llocs de treball, on la societat pugui gaudir d’un Servei Ferroviari on prevalgui la qualitat del servei i la seguretat de tots, obligant a les Direccions tècniques i polítiques al manteniment d’un servei públic, segur, social i efectiu. CGT repartirà octavetes als usuaris/es del ferrocarril denunciant aquesta situació i animant a exigir un servei públic de qualitat.
SECCIÓ SINDICAL DE BARCELONA DEL SECTOR FEDERAL FERROVIARI DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (SFF-CGT)
CGT denuncia l’abandó de la gestió del servei públic a ADIF Llegeix més »
