“Durruti personificava l’oposició i resistència revolucionàries a la dissolució dels comitès, la direcció de la guerra per la burgesia i el control estatal de les empreses expropiades al juliol”.
“La sagrada unitat antifeixista entre buròcrates obrers, estalinistes i polítics burgesos no podia tolerar incontrolats de la talla de Durruti: heus aquí per què la seva mort era urgent i necessària”.
Parla Durruti (novembre de 1936) Llegeix més »
La redistribució desigual de la riquesa, expressada en rendes salarials i beneficis empresarials, ha experimentat a l’Estat espanyol canvis importants i així, podem veure com en cicles recessius o de crisi econòmica capitalista, la participació de les rendes del treball es redueixen sensiblement, igual que ho fan quan la intervenció sindical en els procesos de negociació col·lectiva ve delimitada bé per lleis (1) , bé per pèrdua de força sindical.
A partir de mitjans de la dècada dels 70 (la crisi de la energia), la participació dels salaris en la renda va experimentar una caiguda important. El diferent d’aquesta caiguda (crisi econòmica) de les rendes del treball a favor dels beneficis empresarials es troba en que quan el cicle econòmic entra en recuperació, no recuperen el perdut, al contrari que en altres situacions històriques (2).
Per primera vegada en la història econòmica moderna on es donen taxes de creixement econòmic saludable en l’entorn del 3% o superiors (3), els salaris no deixen de caure en la seva participació de la renda.
El 1977, la remuneració de les persones assalariades representava el 67,3% del PIB. En el 2013, aquest percentatge s’ha reduït al 50% del PIB, és a dir hem retrocedit en 17 punts i aquesta riquesa ha estat apropiada pels empresaris.
El gran objectiu de la reforma laboral és la devaluació generalitzada de les rendes salarials, expressades aquestes en salaris, en costos per hora treballada, en pensions, en prestacions. Segons les dades, ho estan aconseguint.
El 16 de desembre, les Patronals i UGT_CCOO, han acordat i signat el XXI Conveni Col·lectiu de Contrates Ferroviàries. Per a CGT, la signatura d’aquest nou conveni és absolutament negativa per als interessos dels treballadors i signat a esquena dels mateixos. Un acord que suposa pèrdua de poder adquisitiu i majors beneficis per a les Patronals.
Des de CGT vam mostrar el nostre rebuig per la falta de participació i consulta als treballadors afectats. Venim arrossegant una pèrdua econòmica des de la signatura del XX Conveni el 2008, una constatació d’aquest fet, és que ens van prendre una part del plus de transport cotitzable, que ens era d’aplicació tant en períodes de baixes per malaltia, per accident laboral així com per jubilació, o sigui 60 euros per 16 mesos des de la signatura del conveni fan un total de 960 euros, a més del perjudici d’haver-nos minvat la nostra base de cotització,… i suma i segueix… I vénen a dir que han estat diversos mesos de dures negociacions.
La realitat és la següent:
– Vigència: des de 1 de gener del 2013 fins al 31 de desembre de 2016 .
– Pujada salarial: congelació el 2013, 2014, i 2015, i en l’any 2016 s’incrementarà un 0,5%.
– IT: primera baixa per malaltia en un any es queda tal com estava en el XX Conveni. Quan es produeixi la segona baixa per malaltia en un any d’un treballador/a de el sector de neteja i serveis auxiliars, es percebrà en funció de la següent escala:
• Del 1 al 3 dia: fins al 65% de la base de cotització.
Signat el XXI Conveni Col·lectiu de Contrates Ferroviàries Llegeix més »
Ara és el moment de plantejar-nos si volem continuar fent de comparsa d’aquest “procés d’independència”, un procés que només ens reserva el paper d’acompanyant del mite de la declaració d’un estat català o volem construir els espais d’autogovern i no-dependència, construir les eines que ens atorgaran la independència material i real que necessitem.
Construir la independència real o esperar la independència simbòlica Llegeix més »
Comunicats del Sector Federal Ferroviari de la CGT:
LA VENDA DE RENFE PASSA PER UNA MERA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA
El 19 de desembre, els sindicats majoritaris més el SF, han signat un suposat document de “garanties” i han assumit la PRIVATITZACIÓ i venda de la nostra empresa. Lamentablement, hem d’assistir a l’espectacle de la foto de la vergonya (la de la signatura) que ells mateixos publiquen en el seu comunicat conjunt: se’ls veu molt somrients davant la venda del Sector Públic Ferroviari i de les condicions de treball del personal: a qualsevol amb una mica de dignitat se li hauria de caure la cara de vergonya davant aquesta imatge. Perquè amb ella el Ministeri ha aconseguit el que volia i a més SENSE IMPOSAR RES, per acord.
Els arguments emprats pels signants en defensa del ferrocarril públic i d’altres “models ferroviaris” són, segons els signants, una qüestió “ideològica”, doncs cal anar cap a altres “models més reals conforme a la situació econòmica”. Com a França, on el Govern ha presentat ja una proposta per a unir infraestructura i transport!!!
Amb aquesta signatura UGT-CCOO-SEMAF han donat legitimitat a les mesures del Govern i Ministeri i col·laboren en el procés de PRIVATITZACIÓ. No obstant això, mantenen encara que han estat “bel·ligerants” amb el procés, quan no han actuat durant l’últim any!!! Tan assimilat tenen el discurs del Govern que ara diuen que CGT s’ha “segregat” de la unitat d’acció sindical: no serà al revés, vam començar mobilitzant-nos tots contra el RDL 22/2012 i han acabat signant, mentre CGT manté i defensa els seus plantejaments inicials.
També ens resulta increïble que un sindicat (CCOO) demani que no s’incloguin els documents que CGT aporta a l’acta i sol·liciti que es voti la seva no inclusió. No recollir les manifestacions i documents que aporta el sindicat que no accepta el procés, és un atemptat contra la Llibertat Sindical i el dret a la Llibertat d’Expressió que hauria de defensar a ultrança qui es denomina a si mateix com Sindicat.
Finalment, ens deixa perplexes el nou posicionament del SF, que signa i es menja el procés segregador i privatitzador, després de mantenir un discurs mobilitzador durant els últims mesos, tal com els han reivindicat els seus propis afiliats. L’acord, al que ells anomenen de garanties, no garanteix res, ni el Conveni de Grup d’Empreses, ni el caràcter públic del ferrocarril, ni les ocupacions ferroviàries, ni les Normatives Laborals, ni la permeabilitat entre empreses, ni res de res.
CGT seguirà lluitant, perquè el model societari que han acordat acaba amb el ferrocarril públic i social que demandàvem i que ells aparentment defensaven (notes de premsa, comunicats, fullets, concentracions amb cantautors,… MENTIDES i PARIPÉ! Per a després signar).
VENCEDORS I VENUTS
El 19 de desembre de 2013, es van celebrar dues reunions: acomiadament col·lectiu a ADIF i segregació d’ADIF. En ambdues van quedar de manifest les misèries que comporta la connivència de part dels representants dels treballadors (UGT-CCOO) amb l’empresa.
ERO
S’ha escenificat un acte amb la voluntat de confondre a qui tenim molt clar el que significa aquest acomiadament col·lectiu. L’empresa en el seu paper que tots tenim assumit, ha “concedit” la possibilitat, en un recés de la reunió, que la Comissió Negociadora d’aquest ERO pogués presentar una proposta de consens. A aquesta proposició, l’empresa ha contestat, en uns casos amb evasives (no asseguren la taxa de reposició, sembla ser que és competència del ministeri) i en unes altres millorant la d’inici (oferint un màxim de 16 mesos d’indemnització). Evidentment, molt lluny de les nostres expectatives.
Davant aquesta resposta, CGT va voler manifestar en l’acta el seu desacord, qüestió negada per decisió del president del CGE, tot un exemple de tolerància. Per aquest motiu decidim signar “no conforme” i presentar per escrit les nostres al·legacions.
DIVISIÓ D’ADIF
Han tingut la cara de preguntar qüestions que no tenien clares sobre la divisió de l’empresa. És a dir, signen un preacord i tanmateix tenen dubtes del que signen, sense comentaris. Una vegada més, el president del CGE s’ha oposat a que les manifestacions de CGT apareguessin en a l’acta tal com sol·licitàvem. La resta d’organitzacions s’han limitat a signar-les. No és d’estranyar: uns no es mobilitzen contra la segregació, un altre viu en els mons de Yupi i altres amaguen, s’espanten i surten corrent i defrauden als ferroviaris que van confiar en ells.
Hem intentat salvaguardar la unitat sindical per a defensar un model de ferrocarril que suposi el manteniment de l’ocupació i els drets dels treballadors que tant esforç va costar arribar al col·lectiu ferroviari. UGT-CCOO ho han tornat a fer; confiant en la mala memòria dels treballadors i la llunyania de la pròximes eleccions sindicals han tornat a trair-nos, una vegada més. Defensen unes “GARANTIES”, no sabem quines, ja que no es garanteixen caràcter públic del ferrocarril, les ocupacions, la N.L, la permeabilitat, ni tan sols la possibilitat que les segregacions continuïn en el futur.
CGT, des d’octubre, ve mobilitzant-se en defensa del ferrocarril públic i contra la precarització de les condicions laborals que suposarà aplanar l’entrada en el llaminer mercat ferroviari als “seus amigots”. La complaença de la resta de sindicats fa que el govern, al que tant acusen d’espoliar els serveis públics, destrossi el ferrocarril fent de la negociació, como es deia en temps passats, un passeig militar.
Es consuma el procés de segregació i privatització de Renfe i Adif Llegeix més »
El passat 11 de desembre es va celebrar el judici arrel de la demanda interposada per CGT i SATSE contra l’ERO que es va realitzar a Mútua Terrassa durant 2011-2012.
A pesar de que la implantació d’aquest ERO va comportar el rebuig mes important en anys, tant dels treballadors de Mútua com de la ciutadania de Terrassa en general, la direcció de l’empresa no es va presentar ni cap representant de Recursos Humans, només l’advocat de l’empresa.
El Partit Popular va evitar fa uns dies que s’aprovés una norma sobre la pobresa energètica que evités que a les famílies en situació d’extrema necessitat se’ls tallés la llum i el gas a l’hivern quan no poguessin pagar-la. Darrere de la tremenda inhumanitat evident que desprèn aquesta votació s’amaga una motivació ideològica amb molt de fons: el capitalisme ha inculcat en la societat que pots tenir el que pots pagar-te, també l’aliment, l’habitatge o l’energia necessàries per a subsistir. Les normes del mercat són incontestables, els sense res passaran fred; si volen calor que ho paguin.
Aquest és el missatge prioritari que sustenta l’ideari del Partit Popular amb la seva negativa a pal·liar la pobresa energètica, l’individualisme capitalista que procura substanciosos beneficis a les grans empreses elèctriques i que és celebrat per molts ciutadans que assenteixen mentre sofreixen la lògica del mercat. Perquè el capitalisme ens ha ensenyat a pagar per la nostra necessitat, com explicava Manuel Vicent:
“Els ciutadans, amb el complex de naturalesa caiguda, agraeixen cada dia el fet de seguir vivint encara que sigui pagant. Ja se’ls ha inoculat la convicció que tot és qüestió de diners. Per a això el capitalisme té una saviesa diabòlica: ha actuat com en els sermons dels frares medievals. Primer et descriuen les penes de l’infern amb gran luxe de serps i calderes d’oli bullint, amb els dimonis punxant-te el cul amb un trident roent i quan la parròquia sota el púlpit plora les culpes desconsolada perquè no troba sortida, llavors el predicador es treu de la màniga la promesa del cel ple de massapà, de violins i de la vida a la fresca, tot si s’abandona el pecat. Per al capitalisme el gran pecat mortal consisteix en no pagar. Si la gent paga el capitalisme t’omple el dipòsit de gasolina fins a ofegar el delco, t’omple d’objectes, t’omple de plusvàlues, et construeix pisos amb saló-estar-menjador, t’omple la taula de lluç i llagostins i fins i tot d’anyell de llet. I et regala energia sobrant per a tot el mes. Però cal pagar rudement sense fer fàstics. És un detall”.
Per això si no pagues perquè no pots, perquè el capitalisme no brinda a la classe obrera la possibilitat de tenir un treball -únic patrimoni veritable de l’obrer-, passes fred i necessitat, perquè en la ideologia dominant qui passa fred és perquè no s’ha esforçat prou, és la seva culpa. Si no pot pagar el preu del benestar i la calor de la seva existència es deu únicament a la teva responsabilitat.
“El que de debò faria que em sentís identificat, és un moviment en pro de l’esforç i del treball personal; un moviment que cregui que amb sacrifici, amb esforç i amb voluntat totes les coses són possibles. Un moviment que no reivindiqui únicament drets…Crec sincerament que cadascun tenim la nostra responsabilitat en aquesta crisi; els polítics, els empresaris, els treballadors i els seus representants, els que ens hem endeutat, els que han prestat sense mesurar els riscos… Però ja va passar el temps de buscar culpables”.
Aquesta sentència forma part d’un article que Borja Prado, president d’Endesa, va escriure l’any 2011 al diari El País amb motiu de les eleccions que atorgarien al Partit Popular la majoria absoluta. Borja Prado és el màxim responsable d’una de les empreses que en plena situació d’emergència de moltes famílies van pujar la llum un 11% en l’última subhasta, anul·lada per la comissió de competència. Prado presideix una empresa privatitzada per Jose María Aznar que es lucra amb el fred dels sense res. L’any 2012 les elèctriques van tallar la llum de 1.400.000 llars a Espanya mentre aconseguien uns beneficis del 6,78%. Potser per això van aconseguir els beneficis, que van ser el doble que els de les seves homòlogues europees.
Totes aquestes mesures no serien possibles sense la connivència i la col·laboració d’aquests consellers que han format part dels successius governs i s’han plegat a les exigències del lobby del que ara formen part. Polítics i empresaris que durant anys han afavorit la lògica del mercat que permet deixar sense llum ni calor a tots aquells que no poden pagar perquè ells cada vegada obtinguin uns beneficis més grans. Lògica de mercat.
El lobby elèctric: política, mitjans de comunicació i empresa
Són coneguts els polítics dels grans partits que després de legislar durant anys a favor de les grans empreses elèctriques o fins i tot privatitzar-les han acabat en els seus consells d’administració: Felipe González, Jose María Aznar, Elena Salgado, Ángel Acebes, Pedro Solbes i un sens fi de funcionaris públics que han permès la preeminència del compte de resultats de les empreses enfront de l’interès general. Alguns casos i relacions a part dels ja coneguts són especialment indicatius del funcionament del lobby elèctric com un dels principals baluards del pensament hegemònic i la relació de poder entre política i economia amb un fort component ideològic. El fet que Felipe Gonzalez, expresident del govern del PSOE i Juan Rossell, president de la CEOE, comparteixin taula en el consell de Gas Natural permet fer-se una idea del pensament dominant que transcendeix les urnes.
Un dels casos d’aquest fil conductor ideològic és el de Miquel Roca i Junyent, Conseller d’ENDESA i advocat de la Infanta Cristina en el cas Noos. Va ser diputat per Convergència Democràtica de Catalunya, un dels anomenats pares de la Constitució. Va ser portaveu en el Congrés del Convergència des de l’any 1977 fins a l’any 1995 d’on va passar a ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona fins a l’any 1999. L’any 1984 va crear un partit, el Partit Reformista Democràtic (amb el seu propi himne) en el qual va ser triat secretari general Florentino Pérez, president del Reial Madrid i de la constructora ACS, de la qual Miquel Roca també és conseller en l’actualitat. La creació d’aquest nou partit de Miquel Roca i Florentino Pérez estava provocada per la por que els grans empresaris i el capital tenien a aquells socialistes dels anys 80, por completament infundada com es va demostrar després.
Jose Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, va ser gravat rient de la pujada de la llum al ser preguntat per una periodista sobre la preocupació de la societat sobre aquest punt, l’àudio publicat en la Cadena Ser va desaparèixer en les hores següents sense que existís cap tipus d’explicació referent a això per part de la cadena, simplement va desaparèixer. Els riures de Sánchez Galán per la preocupació de les famílies espanyoles que pugi un 11% una factura de 80 euros de mitjana és comprensible si ens atenim al sou que el senyor Galán va aconseguir el 2012, quan entre primes, accions i sou directe es va embutxacar 9,5 milions d’euros, sent el cinquè empresari millor pagat d’Espanya.
Els consellers de les elèctriques no solament tenen el poder de la publicitat en els mitjans, en ocasions són els mitjans. Borja Prado, president d’Endesa és a més conseller de Mediaset, la corporació mediàtica propietària de Telecinco i Cuatro, entre altres. Alejandro Echevarría Busquet, conseller d’Endesa, és també editor del periòdic El Correo pertanyent al Grup Vocento, anteriorment va ser president de Mediaset i de UTECA, associació que engloba a totes les televisions comercials.
Integrar en un mateix nucli de persones al poder polític, l’econòmic i el mediàtic permet crear un relat dominant que xopa la societat amb l’axioma capitalista de tenir tan sols allò que pagues. La resta de paràmetres de la ideologia dominant són accessoris o almenys secundaris. El prioritari és inculcar que no és possible establir l’energia elèctrica com un bé de primera necessitat que permeti subsistir als treballadors que, per circumstàncies alienes a ells, no poden permetre-se’l conjunturalment. Tindràs llum si la pagues perquè algú ha de pagar-la. Enfrontar-se a aquest relat és una necessitat de l’oposició política. Existeixen béns de primera necessitat que han d’estar fora d’aquest axioma capitalista que uns pocs traslladen amb el seu poder a una majoria. No tindràs únicament el que puguis pagar, tindràs el que precisis per a subsistir, puguis pagar-lo o no. Aquest és el relat a conquistar.
“Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat està subordinada a l’interès general…Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica. Mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i així mateix acordar la intervenció d’empreses quan així ho exigís l’interèsgeneral”.
Enriquir-se amb el fred dels qui no tenen res Llegeix més »
QUÈ ÉS MULTIREFERÈNDUM?
Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ensportin cap una democràcia creixent i directa.
Les venes obertes de Sud-àfrica
Un article de Sergi Picazo
Mandela va haver de pactar amb el règim de l’apartheid un programa econòmic d’austeritat, va pagar el deute heretat i va abandonar la promesa de recuperar les mines.
Un 30% dels sud-africans viuen per sota el llindar de la pobresa. Sud-àfrica és el quart país més desigual del món. L’atur s’enfila fins al 25%. L’esperança de vida és de 55 anys. Ocupa el lloc 121 de 187 en l’Índex de Desenvolupament Humà, per sota de Botswana, Bolívia o Hondures. Tot i això, és el major exportador mundial d’or, platí i diamants, i té la indústria i la producció agrària més desenvolupades d’Àfrica. És una de les economies emergents, amb el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina. “La nostra riquesa ha generat la nostra pobresa per alimentar la prosperitat d’altres: els imperis i els seus caporals nadius.” Tal com lamentava Eduardo Galeano a Les venes obertes d’Amèrica Llatina, “en l’alquímia colonial i neocolonial, l’or es transfigura en ferralla”. Avui Sud-àfrica continua amb les venes obertes quasi vint anys després de la fi de l’apartheid. La causa principal del drama humà del país més ric d’Àfrica són, evidentment, els segles de colonialisme i d’apartheid racial. Però, què va fer o poder fer el desaparegut Nelson Mandela?
LA SEGONA REFORMA LABORAL DE L’EPOCA RAJOY ENTRA PER LA PORTA DEL DARRERA
Comunicat de la CGT de Catalunya davant l’aprovació del R.D. Llei 16/2013
Aprofitant el rebombori creat per la subhasta del preu de la llum i l’aprovació de la llei de l’avortament, el Consell de Ministres del passat divendres 20 de desembre va colar-nos una reforma laboral encoberta. Es tracta del Reial Decret-Llei 16/2013 (“de medidas para favorecer la contratación estable y la empleabilidad de los trabajadores”). L’aprovació d’aquesta nova reforma de l’Estatut dels Treballadors és un nou atac cap el conjunt dels treballadors i treballadores, suposa una nova precarització de les nostres condicions laborals i, com les anteriors reformes, afavoreix els interessos dels empresaris. Algunes de les mesures més destacables del Reial Decret-Llei 16/2013 són:
1. Mitjançant la modificació de l’art. 12.4 i 12.5 de l’ET es flexibilitzen encara més els contractes a temps parcial. Si bé es recupera la prohibició vigent fins la reforma del 2012 de que els treballadors/es a temps parcial facin hores extres, ara es permet que facin hores complementàries també els que tenen contractes de durada limitada. S’introdueixen a més mesures per a que els empresaris tinguin més facilitats per a imposar aquestes hores complementàries, eliminant alguns requisits d’acord entre les parts. També s’amplien el número d’hores extraordinàries que es poden fer, que poden arribar a ser finsel 60% de la jornada contractada.
La segona Reforma Laboral de l’època Rajoy entra per la porta del darrera Llegeix més »
Els treballadors més pobres s’empobriran encara més.
El Govern ha decidit congelar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2014 amb el que el salari base a Espanya perdrà un 1,3% de poder adquisitiu l’any que si es compleixen les previsions de l’Executiu . El salari mínim seguirà en 645,3 euros al mes en 14 pagues, el que significa que en cinc anys de crisi els treballadors pitjor pagats seran un 7,1% més pobres.
Deu setmanes de vaga a Panrico, una mobilització amb pocs precedents.
L’aturada indefinida a Santa Perpètua de Mogoda va camí de ser la més llarga des del restabliment de la democràcia a Catalunya, amb precedents com la de Roca Radiadores (1977) o Mercadona (2006)
L’empresa ha comunicat recentment a través d’un burofax 20 acomiadaments a membres de la plantilla de la planta Santa Perpètua de Mogoda
Els treballadors criden al boicot dels productes del grup per evitat que així es financiï la reducció de plantilla
El conflicte de Panrico no coneix de festes de Nadal. Els treballadors de la planta de Santa Perpètua de la Mogoda, a la província de Barcelona, mantenen la mobilització tot i la duresa de la situació. La vaga indefinida ja fa deu setmanes que dura -prop de 70 dies- i va camí de convertir-se en una de les vagues de més durada de la Catalunya postfranquista, apropant-se dia a dia a la a conflictes com el de Roca Radiadoresde 1977.
Deu setmanes de vaga a Panrico, una mobilització amb pocs precedents Llegeix més »
Kaosenlared està travessant moments molt crítics per a la supervivència, des del punt de vista econòmic. Per això ens veiem en la necessitat de llançar aquesta campanya a la recerca del suport solidari dels que sempre han estat i segueixen sent el nostre principal suport: Els nostres lectors i lectores.
Micromecenatge per salvar el mitjà d’informació alternatiu Kaosenlared Llegeix més »
Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen
Una experiència vital per conèixer el nostre passat i reflexionar i entendre el present.
ELS PROTAGONISTES ANÒNIMS DE LA HISTÒRIA
La Història sovint ha de tractar els seus episodis de forma genèrica i s’ha de basar en aquelles dates, fets i personalitats que l’han protagonitzat amb lletres majúscules. Difícilment hi queden recollides les vivències dels seus protagonistes més anònims, als que han afectat directament els esdeveniments i les decisions polítiques més transcendents. El seu testimoni queda reclòs en el si de les seves famílies o cercles més íntims, però la memòria és curta, el temps esborra les vivències i els records dels nostres antecessors, el que ha estat important per a una generació es va diluint en la memòria de les següents i passa a ser un fet anecdòtic o bé és oblidat. I és en aquest sentit que a cada generació li toca de preservar i guardar en la memòria els esdeveniments que van marcar la vida de les anteriors.
Aquest projecte editorial és el resultat de la voluntat de recuperar i preservar aquesta memòria. I el que té d’extraordinari és que, a part del testimoni oral, s’ha pogut explicar a partir de documents originals de cada una de les etapes (cartes, fotografies, targes personals…) que ens permeten entendre els fets a partir dels sentiments i les impressions dels seus protagonistes.
Les experiències viscudes per en Joaquim Aragonès ultrapassen l’àmbit familiar per a convertir-se en un referent per a la història local rubinenca, catalana i també europea.
Micromecenatge pel llibre “Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen” Llegeix més »
Davant l’ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l’avortament, a continuació teniu un Informe de l’avantprojecte de llei de criminalització de l’avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.
Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya:
Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado from CGT Catalunya
Més informació:
Les successives pujades de la llum registrades a Espanya han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. L’encariment del rebut entre 2008 i 2013 ha estat superior al 60%, en passar de 50,20 euros a 80,47 de mitjana mensual, segons dades proporcionades per l’organització estatal de consumidorsFacua.
Fa unes setmanes, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va denegar el recurs de Hewlett Packard contra la sentència per vulneració del dret de Vaga a HP guanyada el passat mes de Maig.
Amb l’abonament de 6000€ a la secció sindical de CGT per danys i perjudicis, HP renúncia a un posterior recurs al Tribunal Suprem, pel que la sentència ja és ferma i reutilitzable per qualsevol altra secció sindical davant fets semblants.
La Secció Sindical de CGT en HP ha decidit que els 6000€ aniran destinats a la caixa de resistència de la següent vaga que es realitzi a nivell estatal a HP, a repartir entre els i les vaguistes. A veure si subvencionant vagues aprèn HP la lliçó.
Si ja és important per si mateixa aquesta sentència, el rellevant és que pot ser usada com precedent per a altres empreses, especialment del sector TIC. En el nostre sector, i altres com Contact Center, pot resultar relativament senzill fer esquirolatge desviant treball a altres centres de treball o països, simplement prement un botó. Ja no és tan senzill provar que ha entrat un camió d’esquirols en la fàbrica, ara tot queda camuflat i ocult…Segur? La secció sindical de CGT a HP va recopilar proves d’atenció de treball de vaguistes per tercers en altres centres: captures de pantalla, emails, registres en bases de dades internes, rastres d’atenció a problemes en els sistemes.
Creat precedent per al sector TIC: Sentència ferma per vulneració de Vaga a HP Llegeix més »
“La cocinera de Buenaventura Durruti” ha estat publicat pel grup editor “Los amigos de Ascaso (http://losamigosdeascaso.blogspot.com.es/).
El llibre està basat en una sèrie de manuscrits trobats el 1970 en una llibreria de material anarquista de Zuric, que portava ja 20 anys tancada: la llibreria Pinkus, que va ser un centre de referència en el seu moment. Editat a Itàlia ordenant el material localitzat, ara s’edita a l’estat espanyol amb la seva traducció al castellà.
Flexibilitza el contracte a temps parcial, perquè l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador.
Les ETT podran formalitzar contractes de pràctiques.
Es reforça el control de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques.
La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, no s’ha cansat d’assegurar que la reforma laboral ja estava feta. No obstant això, el que el Govern ha aprovat aquest divendres 20 de desembre s’assembla molt a una volta de rosca a la legislació laboral. L’Executiu flexibilitza per complet el contracte a temps parcial, permet que les ETT formalitzin contractes de pràctiques, prorroga la possibilitat que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formació reglada, i enforteix la posició de les empreses en la gestió de les baixes per incapacitat temporal.
Flexibilització del contracte a temps parcial per facilitar que l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador
Amb la nova regulació del contracte a temps parcial, les empreses podran disposar dels treballadors amb plena llibertat. No podran fer hores extraordinàries -almenys no sota aquesta accepció- excepte en els supòsits contemplats a l’article 35.3 de l’Estatut dels Treballadors, però aquestes se substitueixen per les anomenades hores complementàries, que podran fer els treballadors que estiguin contractats per a realitzar almenys deu hores setmanals de terme mitjà anual, de forma temporal o indefinida. Les hores complementàries sempre han existit en els contractes a temps parcial, però el Govern va flexibilitzar el seu ús, primer en la reforma laboral, i ara mitjançant nous canvis.
Hi haurà dos tipus d’hores complementàries. D’una banda, les pactades, és a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un màxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podrà ampliar-se fins al 60% si així ho contemplen els convenis. Els empresaris haurien de donar un preavís als treballadors perquè realitzin aquestes hores, no obstant això, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. Ocupació assegura que és una forma de “agilitar” l’organització de les empreses.
Però hi haurà també hores complementàries “voluntàries”, sense preavís mínim, el que vol dir que un empresari pot requerir a un treballador el mateix dia perquè es quedi en el seu lloc de treball durant més hores. El Ministeri assenyala que el treballador sempre podrà negar-se a fer-les i que l’empresa no podrà penalitzar-lo per això, amb el que no està clar l’efecte final d’aquesta mesura. Aquest tipus d’hores voluntàries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis col·lectius.
Amb aquestes modificacions, un treballador a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% d’una jornada laboral ordinària a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre d’hores parcials). Fons del Ministeri assenyalen que es reforçarà la inspecció de treball per a evitar el frau, de manera que les empreses hàgin de deixar constància diàriament i per escrit de la jornada que porta a terme cada treballador.
Una altra empenta per a aquest tipus de contractació: el contracte d’emprenedors que va introduir la reforma laboral (amb un any de prova i acomiadament lliure) i fortament bonificat podrà registrar-se ara també a temps parcial (fins a ara eren solament a temps complet). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de caràcter suposadament indefinit tindrà un acomiadament lliure d’un any i obre la porta a la disponibilitat total del treballador per a l’empresa.
Les mútues controlaran les altes de treballadors malalts
L’Executiu ha respost a més a una demanda clàssica de la patronal que és la de controlar l’anomenat absentisme, és a dir, de les baixes per incapacitat temporal. L’Executiu introdueix canvis que enforteixen el poder de les mútues, les organitzacions creades amb les contribucions dels empresaris i que de fet formen part de la patronal. Com fins ara, les mútues podran proposar l’alta del treballador al sistema públic de salut. Però, amb el model actual el metge tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, s’entenia que la proposta d’alta es rebutjava. Això canvia: haurà de contestar en cinc dies i, en cas de silenci, se li donarà l’alta al treballador.
La brevetat d’aquest procés és més que òbvia. D’una banda, forcen a l’especialista que en el termini de cinc dies decideixi si la incapacitat que afligeix al pacient ja li capacita o no per a tornar el treball (una grip no cursa igual que una hepatitis o que un pronòstic de càncer). Per un altre, la probabilitat que el propi metge no pugui contestar, pel fet d’estar absent del treball, en un termini tan curt de temps és alta.
Tant el metge com el treballador podran recórrer l’alta davant l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), que tindrà altres cinc dies per a decidir. Si constata que l’alta era injustificada, el treballador serà donat de baixa altra vegada però no serà rescabalat pel temps que ha hagut de tornar al seu lloc de treball, al que haurà hagut d’acudir malalt. També la mútua podrà recórrer la decisió del metge si no està d’acord, i el INSS tindrà l’última paraula en funció de les proves presentades pels uns i els altres.
Més poder per a les ETT
D’altra banda, les empreses de treball temporal estaran autoritzades a formalitzar contractes de pràctiques per a posar-los a la disposició d’altres empreses, una cosa que fins ara tenien prohibit. El Govern ja va aixecar un altre veto amb anterioritat: el que impedia a les ETT registrar contractes formatius. Les empreses podran ara formalitzar els uns i els altres. Ocupació justifica la mesura en la necessitat d’augmentar les possibilitats que els joves trobin la seva primera oportunitat laboral.
Precisament, els contracte formatius podran seguir realitzant-se en matèries en les quals no existeixi un títol reglat o en les quals no hi hagi centres disponibles per a impartir-la. L’Executiu ja va introduir aquesta possibilitat, però ara la prorroga durant tot 2014. És a dir, el contracte de formació no està lligat a una formació reglada.
Es redueixen a quatre els tipus de contractes
A més, el Govern ha reduït els tràmits administratius dels contractes fins a quedar solament quatre opcions: indefinit, temporal, de pràctiques i de formació. No es tracta que la resta de contractes desapareguin, sinó d’una simplificació a efectes administratius i de burocràcia per a intentar que formalitzar un contracte resulti més senzill. D’aquesta forma, qui vulgui contractar partirà de quatre models bàsics als quals s’aniran afegint la resta de possibilitats.
* Notícia publicada a eldiario.es
En document adjunt Real Decreto-ley 16/2013, de 20 de diciembre, de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores
Attached documents
El Govern esprem la reforma laboral retallant més drets als treballadors Llegeix més »
DAVID BOU / Setmanari Directa
L’anunci fet pel ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, de les sancions i les penes que s’inclouen a l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana ha activat les alarmes de bona part de la societat. L’executiu del Partit Popular busca noves fórmules per aplicar les mesures d’austeritat i mantenir sotmesa una població ofegada per la crisi econòmica i social que colpeja especialment els pobles del sud d’Europa.
COMUNICAT DE PREMSA ECOLOGISTES EN ACCIÓ
La nova llei estatal de reforma de l’administració local confirma, tal com advertien els ecologistes, que els plans d’emergència de les centrals nuclears només són paper mullat.
La nova llei només reconeix competències en matèria de protecció civil als municipis majors de 20.000 habitants, això en el cas de Catalunya exclou a tots els municipis de les zones de Vandellòs i d’Ascó .
LA PRIMERA JORNADA DE VAGA (20-D) A UNIPOST HA TINGUT UN SEGUIMENT DEL 80 % A BARCELONA. A la resta de l’estat espanyol el seguiment ha estat desigual.
CGT ha convocat aquesta Vaga indefinida després de ser rebutjat en referèndum la proposta presentada per l’empresa amb el resultat de 1.030 vots NO i 795 vots SI, sent els sindicats CCOO, UGT i USOC els que han mantingut davant la plantilla una proposta empresarial que proposa extincions de contractes, expedients temporals, rebaixes salarials, etc. A més l’empresa ajorna l’aplicació dels acomiadaments fins aconseguir l’aplicació de la rebaixa salarial per tal de financiar-los.
CGT considerem que la vaga és l’única manera de parar aquesta nova agressió en una empresa en la qual s’està, des de fa temps, perdent drets laborals, socials i econòmics. Denunciem l’actitud irresponsable de la resta de sindicats de no sumar-se a la vaga i mostrar unitat d’acció i el que és pitjor, promoure que s’entrés a treballar, a pesar d’haver sortit derrotada la proposta de l’empresa en el referèndum.
Després de la concentració realitzada el divendres 20 de desembre, NOVA CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS D’UNIPOST EL DILLUNS 23 DE DESEMBRE A LES 10’30 HORES AL C/ PABLO IGLESIAS 16 DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT.
COMUNICAT DE CGT CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT
EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR DE LA DONA
SOBRE EL SEU COS I LA SEVA MATERNITAT
PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT
La reforma de la llei de l’avortament del ministre de justícia Gallardón elimina el dret assolit per les dones a avortar a la sanitat pública a les primeres 14 setmanes i farà, a nivells pràctics, impossible avortar a l’Estat espanyol.
En defensa del dret a decidir de la dona sobre el seu cos i la seva maternitat Llegeix més »
Informe d’urgència elaborat pel Pofessor associat de la URV i Magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado Domènech:
Més informació:
Anàlisi de la Reforma Laboral encoberta del PP via R.D. Llei 16/2013 Llegeix més »
Els comitès professionals de TV3 i Catalunya Ràdio, contra la unificació de les corresponsalies i la privatització de la publicitat de la televisió pública catalana
El comitè d’Empresa de TV3 ha fet una proposta a l’assemblea general de treballadors en consistent convocar aturades parcials a Televisió de Catalunya els dies 24 i 31 de desembre. En la primera data s’ha concreta que l’aturada es farà entre les 20,50 i les 21,20 hores, cosa que suposa coincidir amb el moment en què es retransmet el discurs del rei d’Espanya. La segona data és el 31 de desembre i les aturades podran coincidir amb totes les frangesdel dia.
El comitè de TV3 convoca vaga coincidint amb la transmissió del missatge del rei Llegeix més »
