L’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments organitzem unes Jornades Contra l’Apartheid Jurídic i Social els propers divendres 13 i dissabte 14 de desembre al Col·lectiu Ronda (c/Trafalgar 50, Barcelona) amb l’objectiu de debatre estratègies, dins i fora del marc legal, per poder fer front a les situacions d’injustícia i vulnerabilitat que pateixen les persones migrants al nostre país.
L’empresa concessionària de neteja de l’Aeroport de Reus acomiada al 50% de la plantilla.
AENA ha reduït el 15% el pressupost a l’empresa concessionària de la neteja de l’Aeroport de Reus, i aquesta empresa ha acomiadat al 50 % de la plantilla.
A l’estar situada l’empresa concessionària a València i la dificultat per a allí concentrar-nos ja que les afiliades són de Reus i Tarragona, demanem al conjunt de la CGT solidaritat amb les companyes i que es faci arribar la pressió per tres vies, FAX, MAIL i WEB.
1a Trobada i Jornada solidària amb la vaga indefinida dels treballadors i treballadores de Panrico en lluita contra els acomiadaments i les rebaixes salarials, el dissabte 14 de desembre a Sabadell.
Trobada de treballadors i empreses en lluita, xerrades, vídeos, aperitiu i música. A partir de les10.30h a la plaça Pompeu Fabra de Sabadell.
Des que el Govern va flexibilitzar encara més la seva apliació, els contractes de formació no han deixat d’estendre’s.
Les dades mostren que també s’empren en majors de 29 anys.
Tenir més de 30 anys, un contracte lligat a formació i cobrar 483 euros és possible. Al començament d’any, el Govern va flexibilitzar encara més les condicions dels contractes de formació i, segons les dades, els canvis han funcionat: mentre la contractació tot just creix, al novembre aquest tipus de contractes s’havien disparat un 73% respecte a l’any anterior.
Entre 2009 i 2012, es feien una mitjana de 60.000 contractes de formació a l’any. En tot 2012, per exemple, es van registrar 60.578. No obstant això, en el que duem d’any ja s’han fet 95.115 contractes de formació, un 63% més que en tot 2012. Si el 2007, aquest tipus de contractes representaven un 0,5%, en 2013, amb cinc milions menys de contractes nous registrats, ja suposen un 0,7%.
Les dades sobre el nombre de contractes formatius que es converteixen en indefinits mostren que el seu ús s’està donant, sobretot, en joves d’entre 20 i 24 anys, però també en majors de 29 anys. Pot donar-se el cas de joves que són contractats als 30 anys i que, per tant, poden romandre fins als 33 amb aquest tipus de relació laboral (dos anys ordinaris més un altre de pròrroga). Al novembre, 207 contractes de pràctiques es van convertir en indefinits: 8 entre menors de 20 anys, 127 entre joves de 20 a 24 anys, 62 en la franja d’entre 25 a 29 anys, i 10 entre treballadors d’entre 30 i 44 anys.
Va ser al febrer quan el Govern va anunciar canvis en els contractes de formació: va ampliar el límit d’edat fins als 30 anys (mentre l’atur no descendeixi del 15%, una cosa que no succeirà en anys) i va permetre que una mateixa empresa pugui fer diversos d’aquests contractes consecutius a un mateix treballador, sempre que la formació a la qual estiguin lligats sigui diferent. No obstant això, no fa falta que aquesta formació estigui vinculada al lloc de treball que s’ocupa, n’hi ha prou, per exemple, amb un curs d’informàtica o idiomes en centres autoritzats per a impartir-los o en la pròpia empresa.
Baixos salaris
Sota aquestes premisses, els treballadors fan una jornada laboral d’entre el 75% i el 85% de la marcada en conveni, i cobren un salari que oscil·la entre el 60% i el 80% de l’estipulat, i que no pot ser inferior al salari mínim interprofessional (SMI) en proporció al temps treballat. Encara que molts convenis col·lectius marquen salaris més elevats que el SMI, en el cas que aquest s’apliqui, un treballador amb un contracte de formació podria estar cobrant 483 euros per una jornada de 30 hores setmanals.
Els sindicats confirmen que les mesures que va introduir el Govern per a flexibilitzar aquest tipus de contractació han tingut molt a veure que el seu ús es dispari. Recorden també que aquest contracte està fortament bonificat: durant tota la seva vigència, les empreses tenen dret a una reducció d’entre el 75% i 100% de les seves quotes a la Seguretat Social en funció de la seva grandària.
* Notícia d’Ana Requena publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/economia/contratos-formacion_0_203679967.html
Manifestació dissabte 14 de desembre a les 19h amb sortida al Mercat Central de Reus.
* Defensem els CAPs i l’Hospital Sant Joan de Reus.
* Prou corrupció i robatoris.
Manifestació el 14 de desembre a Reus: La sanitat no ha de ser un negoci! Llegeix més »
La CGT del Baix Penedès fa una crida a mobilitzar-se contra la brutalitat policial i la repressió, participant a la concentració dijous dia 12 de desembre a les 12 hores als Jutjats del Vendrell.
El passat 31 de juliol, Yassir El Youssouni moria en estranyes circumstàncies a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del Vendrell. En els últims anys hem pogut ser testimonis de diversos escàndols relacionats amb l’actuació de la policia autonòmica, des de l’ús arbitrari i desmesurat de la força en manifestacions, la utilització de pilotes de goma i altres armes altament lesives fins a situacions dramàtiques on s’ha acabat produint la mort de persones. El cas més recent és el de Juan Andrés Benítez, que va morir després de ser reduït i colpejat per agents dels Mossos d’Esquadra al Raval de Barcelona.
Concentració contra la repressió policial el 12 de desembre al Vendrell Llegeix més »
Després del pas del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel Congrés i el tràmit que actualment duen en el Senat, en breu estaran aprovats definitivament els Pressupostos Generals de l’Estat. Com en anys anteriors, hem fet una anàlisi d’aquest projecte i de les esmenes plantejades pels partits parlamentaris pel que fa a Defensa, per a intentar fer una previsió de la despesa militar espanyola que cap esperar per a 2014.
La Despesa militar espanyola té la peculiaritat d’estar oculta en partides alienes al Ministeri de Defensa (concretament hem detectat partides en 12 dels 13 ministeris), així com en partides d’altres organismes, com pot ser la Casa del Rei, les Classes Passives, els organismes autònoms militars, despeses de diversos ministeris, fons de contingència, etc. També hi ha partides alienes als propis pressupostos generals, com són els crèdits extraordinaris que de forma regular s’atorguen per al pagament dels Programes especials d’Armanents, per al Sistema de Vigilància de l’OTAN o per a les missions militars exteriors, així com l’enorme pes del deute que cal contreure ja sigui per a pagar aquests crèdits extraordinaris o per a finançar l’enorme despesa militar pressupostat.
Amb totes aquestes dades, hem realitzat una estimació de despesa militar de 27.345,78 milions d’euros de despesa militar per a 2014, dels quals gairebé 8 de cada 10 euros estan amagats. Al seu torn hem quantificat en més de 3.300.000 les persones que de manera directa depenen del sistema de defensa muntat per l’estat, ja sigui per ser militars o guàrdies civils en actiu, personal adscrit a la defensa, beneficiaris del sistema de ISFAS o pensionistes i jubilats depenents de la defensa. Un nombre que condiciona i explica part del suport que manté el permanent augment de la despesa militar.
Si sumem a la despesa militar el qual destina l’estat a control social, la xifra arriba als 32.029 milions d’euros, una magnitud aclaparant i que perjudica a la societat. Si vols tenir més informació sobre el nostre informe sobre la despesa militar 2014, pots descarregar-lo a http://es.s
La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros Llegeix més »
Una nova expressió recorre les ciències socials. El terme “elits extractives”, que defineix aquells grups dirigents que defensen la seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument l’interès general, s’imposa en el llenguatge polític. Es tracta d’un concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of Power, Prosperity and Poverty.
L’obra ha sacsejat bona part del panorama intel·lectual occidental perquè, en el context de la crisi del deute, ofereix respostes als interrogants suscitats per la irracionalitat de la gestió política dels governs que segueixen disciplinadament el consens de Washington. I que enfonsa les societats capitalistes en el fang de la misèria.
Es tracta d’un llibre redactat al més pur estil dels best-sellers amb pretensions acadèmiques, i tot i això esdevindrà una de les obres més influents d’aquesta dècada. La seva virtut: oferir una explicació simple, mitjançant els mecanismes intel·lectuals hegelians d’establir lleis històriques capaces d’oferir un relat convincent. Segons els autors, a la pregunta “per què els països fracassen?” s’ofereix la responsabilitat de les elits dirigents en l’evolució de cada societat. Per il·lustrar-ho, els autors remeten a nombrosos exemples del passat. Un detall: l’ús recurrent a les elits castellanes que parasiten l’imperi americà, basant-se en una salvatge conquesta i explotació. En contraposició, els processos de colonització de Nord-amèrica i Austràlia des de societats igualitàries capaces d’imposar gestions més o menys democràtiques (i que, tanmateix, es degraden en la mesura que grups minoritaris amb interessos egoistes acaparen institucions i mecanismes de decisió).
Elits extractives Llegeix més »
Per a garantir el dret a la ciutat, calen alternatives al model especulatiu, precaritzador i exogen de la indústria turística barcelonina. Impulsar una economia autocentrada en allò local, protagonitzada per usuàries, treballadores i comunitats veïnals.
Només superada per Londres i París, Barcelona ja ha esdevingut la tercera ciutat europea més atractiva per la inversió hotelera. Amb la venda de l’hotel W –popularment conegut com l’hotel Vela, el destructor de la costa barcelonina– a un fons qatarià per 200 milions d’euros, la inversió a la ciutat ha crescut un 71%. Es parla de boom turístic –n’hauríem de dir bombolla?– i els inversors recorren la ciutat, frenèticament, cercant edificis per a convertir en hotels, entre ells –metàfora incisiva de país– l’antiga Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Els analistes destaquen que els fons d’inversió internacionals “tenen por” de quedar fora del mercat barceloní si pugen els preus. Les pors dels fons d’inversió, tant diferents a les nostres, són no sadollar la seva voracitat.
Genealogia de les ciutats cooperatives Llegeix més »
Som un grup de ex-treballadors de l’empresa Sharp – entre els quals ens trobem afiliats/des a CGT-, als que l’empresa en el seu moment ens va deixar sense treball, primer amb ERO temporals i finalment amb un d’extinció, no fa falta comentar com es van produir dits processos, ja que aquest últim amb la conseqüent venda de la planta de fabricació de Sant Cugat del Vallès està sent investigat per presumpta corrupció.
Els ex-treballadors/es de Sharp ens veiem obligats a manifestar-nos ja que l’empresa en el seu moment no va aplicar la pujada salarial que corresponia als anys 2010 i 2011, es va interposar una denúncia per part dels treballadors/es i la sentència ens dóna la raó, l’empresa ens dóna llargues i no paga el que ens deu. Això ens porta a preguntar-nos com és possible que una multinacional japonesa com Sharp pugui ser tan mesquina que després de deixar-nos en el carrer es negui a pagar els diners que ens deu, on està el famós honor del que fan gala?
Davant això hem acordat fer un acte de protesta el dimarts 10 de desembre. Hem quedat en el soterrani de la Plaça Catalunya de Barcelona, al costat dels FGC a les 9 del matí. Si vols acompanyar-nos t’esperem. Simplement volem el que és nostre, els nostres diners.
Ex-treballadors/es de Sharp
* Cal recordar que amb l’ERO d’extinció es van carregar totalment la secció sindical de CGT a Sharp.
AUTOBUS EN SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS DE HEWLETT PACKARD (HP)
Concentració a partir de les 9h del matí davant l’entrada de Fira2 de Barcelona/L’Hospitalet
DIMARTS 10 A LES 8’15 HORES DEL MATÍ SORTIDA VIA LAIETANA / PLAÇA RAMON BERENGUER III, BARCELONA
APUNTA’T AL BUS EN LA RECEPCIÓ DE CGT A VIA LAIETANA O PER TELÈFON AL 93 310 33 62.
Els companys de HP ens demanen que assistim a una concentració que es convoca per a dimarts que ve dia 10 de desembre, davant la reunió mundial de la multinacional HP que es realitzarà en la Fira 2 de Granvia L’Hospitalet i l’arribada dels màxims directius de la companyia vinguts de diversos continents, per a mostrar l’homenatge que mereix una multinacional que està realitzant una dura política d’acomiadaments.
Davant la nul·la sensibilitat social i la nul·la voluntat de negociació, els treballadors denunciaran els acomiadaments davant directius i clients de la multinacional en la Fira de Barcelona. Després de dos anys intentant parar la sagnia d’acomiadaments perpetrada per HP, i davant els més de 40 acomiadaments perpetrats l’últim trimestre, la representació sindical ha reprès les accions contra la Direcció de HP.
El dimarts 10 de desembre, ens concentrarem amb motiu de la fira bianual que la multinacional nord-americana celebra cada any en diferents ciutats del món i que en aquesta ocasió ha recaigut a Barcelona, en la Fira Gran Via. Assistiran a aquest esdeveniment Meg Whitman, Presidenta i CEO de HP a nivell mundial, i la cúpula de directius de la multinacional nord-americana, i s’espera l’assistència dels més importants representants del Govern de la Generalitat i del Govern d’Espanya.
CGT espera que aquesta mobilització faci visible a l’exterior la inoperancia de la Direcció de HP i el departament de RRHH de HP a Espanya, incapaç de posar fi a un conflicte en vies d’enquistar-se i cronificar-se per la seva mala praxi.
Antecedents:
A HP portem 3 anys de lluita contra els acomiadaments en la multinacional, motivats únicament per una insaciable fam de beneficis i un cec autoritarisme. En aquest temps hem convocat vagues, manifestacions, concentracions, escraches en fires i així fins a 58 diferents accions que teniu recollides visualment en aquesta pàgina: http://cgtinformatica.org/?q=la-lucha-de-los-trabajadores-de-hp
Situació actual:
Després d’una vaga indefinida que va posar a l’empresa contra les cordes, els acomiadaments han tornat. El pròxim 10-D tenim una excel·lent oportunitat de pressió doncs es realitza a Barcelona, a Fira 2, un esdeveniment mundial que recorre cada any una ciutat diferent del planeta, el Discover HP. És la presentació de HP al món, arriben molts mitjans de comunicació d’abast mundial. Estaran presents els principals caps d’HP a Europa i USA, la qual cosa ens permet pressionar amb força als directius locals.
SI VOLS ANAR PEL TEU COMPTE: QUÈ, COM I ON:
Concentració davant l’entrada de Fira2 de Barcelona. Des de les 9:00 fins que considerem. Es tracta de la Fira de Granvia L’Hospitalet, parada d’Europa Fira de FFGG. Amb cotxe es pot aparcar en el IKEA proper.
Les dades de com arribar estan disponibles aquí: http://goo.gl/maps/uz6dj
CGT Barcelona
AUTOBUS EN SOLIDARIDAD CON LOS COMPAÑEROS DE HEWLETT PACKARD (HP)
La FESIQ CGT(Fed. Estatal sindicats d´indústria Quimica i Mineria CGT) s´uneix al dol pels dos miners morts en accident laboral en el seu lloc de treball.
Dos miners d’Iberpotash a Súria moren aixafats per un despreniment Llegeix més »
El Parlament de Catalunya blindat pels quatre costats aquest 4 de desembre. És la imatge que s’ha donat abans, després i durant les mobilitzacions contra uns pressupostos de la Generalitat que segons les manifestants “consoliden les retallades en l’àmbit social i prioritzen el pagament dels interessos del deute”, una xifra que enguany ja se situa en 2600 milions d’euros.
La campanya Juntes Podem!, creada amb l’objectiu d’articular “la unitat d’acció de les lluites socials i sectorials de la ciutat de Barcelona i rodalies” –CUP, CGT, assemblees de barri, assemblea groga, entre d’altres–, ha convocat aquesta tarda una manifestació per denunciar el que han anomenat “pressupostos de la misèria”. En aquest sentit cal recordar que després dels diners destinats a sanitat (8.000 milions d’euros) i a educació (4.000 milions d’euros), en tercer lloc hi ha la prioritat de pagar els interessos del deute (2.600 milions d’euros), això sense encara saber com es pagarà el deute públic que a dia d’avui arriba als 59.000 milions d’euros –malgrat que el conjunt del deute és d’entre 80.000 i 100.000 milions d’euros–.
És per això que avui han fet una crida a desobeïr i han exigit al govern d’Artur Mas que no pagui a bancs i fons d’inversió “aquestes xifres astronòmiques que estan deixant les arques públiques del tot buides”. La manifestació ha començat a caminar davant la seu de Foment Nacional del Treball (patronal), ha recorregut la Via Laietana (des de la seu de CGT han desplegat una pancarta) i ha enfilat pel lateral de l’Estació de França fins el parc de la Ciutadella. Eren centenars de manifestants –uns 2.000 segons l’organització– seguits per un ostentós dispositiu de furgons policials.
A les portes del Parlament ja s’hi havien concentrat altres centenars de manifestants –més d’un miler segons l’organització–, convocats per la campanya “Aturem els pressupostos antisocials”, impulsada pel moviment veïnal (FAVB i CONFAVC) i amb el suport de CCOO, IAC, USTEC i EUiA, entre d’altres. També hi havia manifestants amb cartells del Procés Constituent. A les tanques que envoltaven l’hemicicle s’hi ha aplegat la gent que cridava contra el govern d’Artur Mas.
Un grup de Iaioflautes havia entrat feia una estona a l’hemicicle, on han aconseguit desplegar una pancarta i un cartell amb una estelada i el simbol del 99% –en referència a la República Catalana del 99%–. Han estat expulsats pel servei de seguretat de l’edifici, però abans han pogut entregar el manifest de l’acció a la presidenta Núria de Gispert.
També a la plaça de Sant Jaume aquesta tarda centenars de persones convocades per la Marea Roja contra les retallades en l’àmbit cultural han denunciat les dificultats que passa el sector. Entre d’altres reivindicacions han demanat un IVA cultural que passi de l’actual 21% fins a un 4%.
* Notícia publicada al web del setmanari Directa.
Els pressupostos del 2014 són un atac al país
En el marc de la campanya Aturem els pressupostos de la misèria! Desobediència! la PACD de Barcelona ha fet una sèrie de xerrades per explicar què hi ha realment darrere dels pressupostosde la Generalitat i com afecten al deute català.
Hem pogut saber, a través de diversos contactes, a més de per l’informe del Consell Consultiu de Privatitzacions, que el govern del PP avala la col·locació en borsa de fins a un 60% del capital i mai inferior al 51% d’AENA Aeroports S.A, a través de la creació d’un nucli estable d’accionistes de referència (integrat entre tres i cinc inversors) que controlarien conjuntament entre un 20 i un 30% del capital, i que posseirien cadascun paquets d’entre un 5 i un 10%.
Al mateix temps, l’empresa encarregada de l’assessorament del procés de privatització, LAZARD, ha valorat la venda d’AENA Aeroports el 2014 en una forqueta d’entre 12 i 16.000 milions d’euros. Quantitat ridícula, que ve a ser la meitat de la valoració, que ja consideràvem petita, de 30.000 milions d’euros realitzada per l’anterior executiu. Hi ha una altra diferència bàsica. No es tracta ja de cedir la gestió en concessió, sinó d’una operació merament financera que vendria, amb totes les conseqüències, la majoria del capital d’AENA Aeroports, convertint-la en un monopoli privat. Això donaria motiu, per exemple, que els amos de la nova societat decidissin vendre, per a fer caixa, alguns aeroports de manera independent a qualsevol postor.
Tot això ens recorda a les privatitzacions dels noranta, impulsades pel PP i que van servir per a fer rics a molt poques persones, els gestors que van dirigir la privatització i els seus amics, mentre es destruïa ocupació directa i es robava literalment a la ciutadania d’aquest país.
Trobem tots els ingredients per a l’expoli d’una empresa pública rendible i amb unes xifres de negoci envejables, a pesar del deute que interessadament han provocat amb una gestió nefasta: AENA és el gestor aeroportuari que més passatgers gestiona en tot el món, amb un tràfic de 205 milions el 2012; AENA tancarà l’any amb un resultat brut d’explotació (ebitda) superior als 1.500 milions d’euros i amb un saldo de caixa positiu de 600 milions segons ha informat la pròpia ministra en el Congrés.
Un preu de saldo, comparat amb la compra de Luton.
El President d’AENA va realitzar una operació llampec comprant el 51% de l’aeroport de Luton, per més de 500 milions d’euros. Recentment, un article de eldiario.es avisava que si per Luton es van pagar exactament 504 milions d’euros, amb 9,6 milions de passatgers any, no sortien els comptes per a vendre tots els aeroports d’Espanya amb un tràfic de 205 milions de passatgers.
“Mentre van acceptar aquest estiu pagar 33,6 euros per cada viatger/any a Luton, ara que es tracta de privatitzar AENA, estan disposats a lliurar-la a preu de saldo amb un preu per cada passatger/any que oscil·la entre un mínim de zero euros (si el preu final del 100% és inferior a 13.000 milions) i un màxim de 14,6 euros (amb una valoració de 16.000 milions)”.
I tot això, a més de com a ciutadans, ens afecta com treballadors d’AENA
Des de CGT entenem que aquest expoli d’Aena s’emmarca en l’estratègia del PP de regalar a mans privades la gestió dels serveis públics, desregular les relacions laborals i atacar a la ciutadania i la classe treballadora en tots els fronts possibles. Va de la mà de la Reforma laboral, de l’augment de l’atur, la pèrdua de llocs de treball fixos i la sagnia d’Expedients de Regulació d’Ocupacions. A més, es vol lliurar a mans privades una empresa clau en la generació de riquesa nacional.
Concretament, a AENA el procés de sofriment col·lectiu que ens volen imposar ve de la mà de l’Expedient de Regulació d’Ocupació acordat el 31 d’octubre de 2012 en la nostra empresa, l’onada d’acomiadaments injustificats i unilaterals del personal amb contracte temporal, congelacions salarials, eliminació de pagues, trasllats forçosos, etc. Processos tots ells als quals s’ha oposat sindical i jurídicament la CGT, denunciant a travésde l’
La venda d’AENA. Un frau a esquenes de la societat. Llegeix més »
“La història d’Espanya és una història obscena, plena de xulos criminals, omnipotents i glorificats, que oprimeix terriblement un present carregat de corrupció i delictes condonats o no jutjats”
Ja fa moltes sabatines Morán malparlava d’aquesta funesta moda de la Tercera Espanya, a la qual semblava sumar-se Reverte, amb un article publicat a l’inefable diari El País, del 18 juny 2010; aquest mateix diari, que en trenta i escaig anys no ha sabut trobar ni un sol republicà que no admirés l’actual règim, això és, la monarquia nostra de cada dia, doneu-nos el dia d´avui i mentre duri, no ens deixis caure en republicanes temptacions, amén. I Reverte s’apuntava a la Tercera Espanya, la de la novel·la de Cercas, aquesta que no és feixista ni republicana, que no va ser ni blava ni vermella, aquesta que no es va sotmetre mai ni a uns ni a altres, aquesta que mai va existir. Però és que aquesta Espanya número 3, que només existeix en la fantasia de gent que mai va viure la Guerra, a setanta i escaig anys que acabés, ésmolt còmoda.
Diccionari militant: Tercera Espanya o Espanya de tercera Llegeix més »
Tratado para radicales
Manual para revolucionarios pragmáticos
Saul Alinsky
Traficantes de sueños, 2013, 206 pàg.
El “Tratado para radicales” de Saul Alinsky, un manual per a revolucionaris pragmàtics Llegeix més »
Suspensió de la negociació del Conveni Acció Social :
El passat 29 d’octubre les patronals van proposar a la taula negociadora un ” aturada en les negociacions” sense concretar un termini per a la represa de les mateixes . En aquest moment els principals assumptes en què no hi havia conincidència eren els següents :
– Congelació salarial . La patronal ho planteja com una cosa innegociable . Els sindicats plantegen acceptar només si hi ha contrapartides : millores socials en els permisos retribuïts , 3 dies de lliure disposició inclosos en el còmput anual ( no recuperables ) i manteniment del redactat dels articleson no hi ha hagut acord .
El 2 de desembre de 2013 s’ha registrat en el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social la convocatòria de vaga que ha presentat CGT a partir del 13 de desembre de 2013 en tots els centres de treball d’Unipost a l’estat espanyol.
Les aturades seran de 24 hores (des de les 00:00 fins a les 24:00) i no s’inclouen ni dissabtes ni diumenges ni festius, el calendari és el següent: 13, 16, 17, 18, 19, 20, 23, 27 i 30 de desembre de 2013, i 2 i 3 de gener de 2014, i en cas que el conflicte no se solucioni ens reservem el dret de convocar aturades subsegüents, el que es realitzaria segons les previsions legals d’aplicació.
Els objectius que es persegueixen amb aquesta vaga són dos principalment, d’una banda els incompliments de conveni per part de l’empresa (rebaixa salarial i no haver cobrat la mitja paga pendent) i per un altre demanem la retirada dels acomiadaments.
Des de CGT, i després de portar a terme tant assemblees generals com assemblees en els centres de treball, hem decidit portar a terme la vaga per l’important suport que els treballadors/es han mostrat per a realitzar-la. Volem agrair als que heu manifestat estar a favor de la mateixa la vostra decisió, i volem animar a la resta a secundar-la, perquè totes juntes farem més força i podrem aconseguir els objectius marcats.
Us informem també que s’ha suspès la vista del 2 de desembre a l’Audiència Nacional per la rebaixa salarial que se’ns va començar a aplicar a l’agost de 2013. En ella s’anaven a tractar tres procediments d’inaplicació i modificació, en un d’ells no estava citat el Comitè Intercentres, per un tema processal i per a evitar que s’hagués de repetir el judici s’ha decidit ajornar la vista al 28 de gener de 2014, dia que se celebra la vista per la denúncia de l’impagament de la mitja paga d’estiu pendent. Al mateix temps tant sindicats com empresa van manifestar que a l’estar en negociació i haver-hi possibilitat d’arribar-se a acord es demanava la suspensió, una cosa en que CGT no està d’acord donada la immobilitat negociadora que ha mostrat l’empresa.
CONTRA ELS ACOMIADAMENTS I LA PRECARIETAT LABORAL A UNIPOST, PER UN TREBALL DIGNE A UNIPOST I… PERQUÈ SOBREN ELS MOTIUS: VAGA INDEFINIDA A PARTIR DEL 13D!!!
CGT, EL SINDICAT QUE S’ATREVEIX.
Segueix-nos a TWITTER: @cgtunipost
CGT Unipost
Attached documents
CGT convoca vaga indefinida a Unipost a partir del 13 de desembre Llegeix més »
El Gabinet Jurídic Confederal de la CGT ha elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, a partir de l’esborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominació de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.
CONSIDERACIONS GENERALS
El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.
El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el “s
Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local Llegeix més »
Des que el van avisar el 31 de juliol passat que el seu fill havia mort a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del Vendrell, que Ahssen Younousi no pot dormir ni treballar ni fer res de res. No es creu la versió que la policia va donar per justificar la mort de Yasir, i l’autòpsia li ha donat la raó: en sang només li van trobar 0,3 mg de cocaïna per litre, però caldria 1 mg perquè la dosi fos mortal. Així que demana que s’aclareixi què va passar i demana justícia pel seu fill de 29 anys.
Pare de Yassir: “Van matar el meu fill perquè es queixava de la policia” Llegeix més »
LES PENSIONS DEL FUTUR INMEDIAT
Ronda de xerrades organitzada per CGT Catalunya, a càrrec de Desiderio Martín (Gabinet d’Estudis Confederal)
VIC
Dimarts 10 desembre a les 18:30h
Centre Cívic Can Pau Raba, C/Raval Cortines 24
TÀRREGA
Dimecres 11 desembre a les 19:00h
Biblioteca Comarcal, Pça. Sant Antoni 3
BARCELONA
Dijous 12 desembre a les 16:30
Sala Costa i Font (CGT), Via Laietana 18 9ª planta
Barcelona:
Xerrada debat sobre la reforma de les pensions 12 desembre 2013 a bcn from CGT Catalunya
Tàrrega:
Vic:
Attached documents
Companyes i companys,
Us fem arribar el present escrit, amb algunes reflexions al voltant del procés de privatització de la bugaderia del Pavelló Nord de les Llars Mundet, sobre el qual ja us hem informat en comunicats anteriors (http://bit.ly/16TZmrU i http://bit.ly/IAb69Y), així com també en l’últim número del butlletí de la nostra secció sindical, aparegut recentment (http://bit.ly/189cuwJ).
Comunicat #CGTDiba: Per un servei de bugaderia 100% públic al Pavelló Nord de Mundet Llegeix més »
A l’estiu de 2012, Forbes va col·locar a l’empresari gallec Amancio Ortega com propietari d’una de les tres majors fortunes del món. La notícia va ser motiu d’orgull per a molts espanyols i espanyoles, que justifiquen la bona estrella del senyor Ortega repetint la lletania que han llegit en algun dels periòdics: es tracta d’un “empresari fet a si mateix” que recull els fruits d’haver treballat molt durant dècades. Però els mitjans majoritaris obliden a les costureres gallegues que durant dècades han aixecat les marques de Inditex treballant molt dur a canvi de salaris més aviat modests. Aquestes obreres, que moltes vegades treballaven en el seu propi domicili i fora de la legalitat, s’han anat quedant sense ocupació a mesura que Zara, Bershka, Stradivarius i la resta de marques d’aquest grup empresarial han subcontractat tallers en països que oferien unes condicions “òptimes per a la indústria de la confecció”.
En els últims cinc anys, els casos d’explotació laboral, persecució sindical i vulneració de la llibertat d’associació s’han succeït a Bangla Desh i Cambotja. Aquests països paguen els salaris més baixos del món: a Bangladesh el salari mig d’una obrera de la confecció se situa al voltant dels 34 euros mensuals, a Cambotja ronda els 60. Encara que aquestes xifres s’ajusten a la llei, tot just arriben per a cobrir els costos d’una nutrició digna. I no s’acaba aquí la llista de denúncies: tallers clandestins en Sao Paulo amb treball esclau, treballadores de la confecció explotades a Tànger, condicions al límit de la legalitat per a les persones que treballen en les botigues del Grup Inditex. Davant aquesta realitat, resulta evident que la fortuna d’Ortega es forja a costa de la precarització i l’empobriment de milers de persones treballadores.
Governs, empreses i mitjans de comunicació ens han fet creure que la internacionalització de les empreses espanyoles comporta el desenvolupament de les economies dels països receptors, ajudant a incrementar el nivell de vida de les persones que allí viuen. Fins i tot s’ha aprofitat la desarticulació de les polítiques públiques d’ajuda “al desenvolupament” per a impulsar a les transnacionals com actors de cooperació. Segons la seva teoria, en els països empobrits les multinacionals generaran un creixement econòmic que al seu torn originarà majors taxes d’ocupació, transferència tecnològica, desenvolupament del teixit local i ingressos per a l’Estat a través del pagament d’impostos.
En la pràctica, les empreses transnacionals vulneren de forma sistemàtica els drets humans, i són un dels principals responsables de l’empobriment de milions de persones en el món. D’això adonen els relators especials de Nacions Unides en drets dels pobles indígenes, habitatge, salut, alimentació o medi ambient, així com la sentència del Tribunal Permanent dels Pobles (Madrid, 2010) que fa referència a les operacions a Amèrica Llatina d’empreses espanyoles com Agbar, BBVA, Santander, Endesa, Gas Natural Fenosa, Repsol i Telefònica.
Pes a Llatinoamèrica
Els resultats operatius d’aquestes corporacions tenen una alta dependència de la regió llatinoamericana: els de Telefònica depenen en un 60% d’Amèrica Llatina; el BBVA rep d’aquesta regió més de la meitat del que guanya. Les companyies de l’Ibex-35 són les que en plena crisi, el 2011, van tributar de mitjana el 11,6% dels seus beneficis i “recomanen” als diferents governs espanyols el rescat de la banca, les reformes laborals i de pensions, la privatització de la sanitat i la fractura del sistema educatiu.
Darrere d’aquesta actitud irresponsable s’ha d’assenyalar als seus propietaris, els accionistes. En 2010, el Banc Santander tenia com principals propietaris a grups financers d’origen nord-americà i europeus que sumaven un 51,35% de les accions. La família Botín posseïx un 0,8% del capital social del banc i, de facto, Emilio Botín actua com representant dels interessos d’aquests capitals internacionals. Prenent com referencia l’estructura accionarial dels deu valors més importants de l’Ibex-35, veiem que com a mínim un 24% del seu capital és propietat d’entitats financeres internacionals no espanyoles.
En el capitalisme espanyol, el poder està concentrat en molt poques mans: 47 persones espanyoles (cinc dones i 42 homes) controlen el 21,2% del poder de decisió dels consells d’administració de les empreses de l’Ibex-35. El president de La Caixa, Isidre Fainé, és conseller de quatre de les empreses participades per l’entitat: Telefònica, Repsol, Agbar i Abertis.
L’acumulació de capital per part de grans grups empresarials o de persones d’un determinat país no té res que veure amb el benestar de la ciutadania. Més aviat facilita una concentració de poder que permet a les elits globals controlar els espais de decisió política i els mitjans de desinformació de masses, presentant-se com filàntrops benefactors fets a si mateixos mentre segueixen enriquint-se sense límit a costa de l’empobriment i l’explotació de milers d’obreres i obrers en l’Estat espanyol i en el món.
* Article d’Albert Sales i Jesús Carrión publicat a la revista Diagonal.
Des de la secció sindical de la CGT de l’empresa LGAI (Grup Applus) us fem arribar aquest comunicat on s´explica la cituació de 400 treballadors afectats per la politica de retallades d’aquesta empresa per si es pot publicar en algun canal.
CGT LGAI
COMUNICAT COMITÈ LGAI (GRUP APPLUS)
La direcció del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (Applus+) vol aplicar el Conveni estatal d’enginyeries.
