Flexibilitza el contracte a temps parcial, perquè l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador.
Les ETT podran formalitzar contractes de pràctiques.
Es reforça el control de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques.
La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, no s’ha cansat d’assegurar que la reforma laboral ja estava feta. No obstant això, el que el Govern ha aprovat aquest divendres 20 de desembre s’assembla molt a una volta de rosca a la legislació laboral. L’Executiu flexibilitza per complet el contracte a temps parcial, permet que les ETT formalitzin contractes de pràctiques, prorroga la possibilitat que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formació reglada, i enforteix la posició de les empreses en la gestió de les baixes per incapacitat temporal.
Flexibilització del contracte a temps parcial per facilitar que l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador
Amb la nova regulació del contracte a temps parcial, les empreses podran disposar dels treballadors amb plena llibertat. No podran fer hores extraordinàries -almenys no sota aquesta accepció- excepte en els supòsits contemplats a l’article 35.3 de l’Estatut dels Treballadors, però aquestes se substitueixen per les anomenades hores complementàries, que podran fer els treballadors que estiguin contractats per a realitzar almenys deu hores setmanals de terme mitjà anual, de forma temporal o indefinida. Les hores complementàries sempre han existit en els contractes a temps parcial, però el Govern va flexibilitzar el seu ús, primer en la reforma laboral, i ara mitjançant nous canvis.
Hi haurà dos tipus d’hores complementàries. D’una banda, les pactades, és a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un màxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podrà ampliar-se fins al 60% si així ho contemplen els convenis. Els empresaris haurien de donar un preavís als treballadors perquè realitzin aquestes hores, no obstant això, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. Ocupació assegura que és una forma de “agilitar” l’organització de les empreses.
Però hi haurà també hores complementàries “voluntàries”, sense preavís mínim, el que vol dir que un empresari pot requerir a un treballador el mateix dia perquè es quedi en el seu lloc de treball durant més hores. El Ministeri assenyala que el treballador sempre podrà negar-se a fer-les i que l’empresa no podrà penalitzar-lo per això, amb el que no està clar l’efecte final d’aquesta mesura. Aquest tipus d’hores voluntàries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis col·lectius.
Amb aquestes modificacions, un treballador a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% d’una jornada laboral ordinària a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre d’hores parcials). Fons del Ministeri assenyalen que es reforçarà la inspecció de treball per a evitar el frau, de manera que les empreses hàgin de deixar constància diàriament i per escrit de la jornada que porta a terme cada treballador.
Una altra empenta per a aquest tipus de contractació: el contracte d’emprenedors que va introduir la reforma laboral (amb un any de prova i acomiadament lliure) i fortament bonificat podrà registrar-se ara també a temps parcial (fins a ara eren solament a temps complet). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de caràcter suposadament indefinit tindrà un acomiadament lliure d’un any i obre la porta a la disponibilitat total del treballador per a l’empresa.
Les mútues controlaran les altes de treballadors malalts
L’Executiu ha respost a més a una demanda clàssica de la patronal que és la de controlar l’anomenat absentisme, és a dir, de les baixes per incapacitat temporal. L’Executiu introdueix canvis que enforteixen el poder de les mútues, les organitzacions creades amb les contribucions dels empresaris i que de fet formen part de la patronal. Com fins ara, les mútues podran proposar l’alta del treballador al sistema públic de salut. Però, amb el model actual el metge tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, s’entenia que la proposta d’alta es rebutjava. Això canvia: haurà de contestar en cinc dies i, en cas de silenci, se li donarà l’alta al treballador.
La brevetat d’aquest procés és més que òbvia. D’una banda, forcen a l’especialista que en el termini de cinc dies decideixi si la incapacitat que afligeix al pacient ja li capacita o no per a tornar el treball (una grip no cursa igual que una hepatitis o que un pronòstic de càncer). Per un altre, la probabilitat que el propi metge no pugui contestar, pel fet d’estar absent del treball, en un termini tan curt de temps és alta.
Tant el metge com el treballador podran recórrer l’alta davant l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), que tindrà altres cinc dies per a decidir. Si constata que l’alta era injustificada, el treballador serà donat de baixa altra vegada però no serà rescabalat pel temps que ha hagut de tornar al seu lloc de treball, al que haurà hagut d’acudir malalt. També la mútua podrà recórrer la decisió del metge si no està d’acord, i el INSS tindrà l’última paraula en funció de les proves presentades pels uns i els altres.
Més poder per a les ETT
D’altra banda, les empreses de treball temporal estaran autoritzades a formalitzar contractes de pràctiques per a posar-los a la disposició d’altres empreses, una cosa que fins ara tenien prohibit. El Govern ja va aixecar un altre veto amb anterioritat: el que impedia a les ETT registrar contractes formatius. Les empreses podran ara formalitzar els uns i els altres. Ocupació justifica la mesura en la necessitat d’augmentar les possibilitats que els joves trobin la seva primera oportunitat laboral.
Precisament, els contracte formatius podran seguir realitzant-se en matèries en les quals no existeixi un títol reglat o en les quals no hi hagi centres disponibles per a impartir-la. L’Executiu ja va introduir aquesta possibilitat, però ara la prorroga durant tot 2014. És a dir, el contracte de formació no està lligat a una formació reglada.
Es redueixen a quatre els tipus de contractes
A més, el Govern ha reduït els tràmits administratius dels contractes fins a quedar solament quatre opcions: indefinit, temporal, de pràctiques i de formació. No es tracta que la resta de contractes desapareguin, sinó d’una simplificació a efectes administratius i de burocràcia per a intentar que formalitzar un contracte resulti més senzill. D’aquesta forma, qui vulgui contractar partirà de quatre models bàsics als quals s’aniran afegint la resta de possibilitats.
* Notícia publicada a eldiario.es
En document adjunt Real Decreto-ley 16/2013, de 20 de diciembre, de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores
Attached documents
Reial Decret-llei 16/2013
