Noves formes de repressió: de la modificació del Codi Penal a la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana
Des dels orígens de l’estat de dret, les classes dirigents han utilitzat les lleis com eines de legitimació de la repressió. Així mateix, en funció de l’estratègia político-criminal pròpia de cada govern i context polític, hem pogut veure dos nivells d’intensitat de la repressió: la d’alta intensitat, que es materialitza en detencions i acusacions penals, i la de baixa intensitat o “burorrepresió”, que consisteix en sancions administratives indiscriminades i amb poca fonamentació jurídica o democràtica. Existeix un nivell de repressió superior (el derivat de la mal anomenada legislació antiterrorista) que excedeix el contingut d’aquest article i no entra en la reflexió que segueix a aquestes línies.
A l’estat espanyol, fins a ara, el mateix sistema legal que venia legitimant qualsevol d’aquests dos models de repressió venia també -paradoxalment- actuant al seu torn com contrapès i protegint, en certa mesura, el disens i la protesta, permetent l’exercici efectiu de la llibertat d’expressió, associació i manifestació. A títol d’exemple, durant els últims anys i prenent com base una legislació no precisament garantista, la majoria de detencions i acusacions penals contra activistes s’arxiva o es transforma en mers judicis de faltes i la majoria d’aquests judicis de faltes es resolen amb sentències absolutòries. També els tribunals estan revocant les sancions administratives imposades per la participació en manifestacions i concentracions, que es compten per milers, perquè vulneren drets fonamentals dels manifestants sancionats.
