Les reformes i retallades del govern tornen a arraconar a la dona a la llar, com en temps no molt llunyans quan a les telefòniques se’ns obligava a abandonar el lloc de treball després del matrimoni. És indignant veure-li utilitzar la violència estructural de gènere com excusa per a reformar la llei de l’avortament alhora que les seves reformes i retallades l’aprofundeixen de manera vertiginosa. Lluny d’amagar el cap, és temps de sortir al carrer i lluitar contra la tornada a les cavernes.

Ho farà amb mesures concretes com la congelació del Salari Mínim Interprofessional (SMI), un salari que ja està a la cua a Europa, només per davant d’Eslovàquia i Portugal. Segons la Enquesta d’Estructura Salarial, el el 2010 el 15,5% de les dones estàvem per sota d’aquest salari, enfront del 5,6% dels homes. No en va aquest s’utilitza com referència per als de les empleades domestiques, on el 90% som dones.

A més, la reforma laboral, que es basa en l’acomiadament com eina d’ajustament, augmentarà el nostre atur, que ja és el major d’Europa: la nostra taxa d’atur, la de la dona, en el 2011 (segons la EPA) va ser del 23,32%. Els percentatges són d’escàndol: el 40% en edats compreses entre 20 i 24 anys estem en atur, i fins al 70% entre 16 i 19.

Engega, aquesta reforma, mesures com el nou contracte temporal (emprenedors) que estableixen un any de període de prova per a qui sempre estem a prova. Ja no es bonificarà la teva contractació si decideixes reincorporar-te després de la maternitat. I a la lactància només tindrà dret un dels dos, el pare o la mare (ja saps). A més la reducció de jornada per guarda (el 96,8% per a nosaltres) la podrà fixar l’empresa per motius organitzatius. Això sí, si tens un contracte a temps parcial (el 76% som dones) podrem fer hores extres!

A sobre les noves classificacions professionals per grups fomentaran la mobilitat funcional, parapet on s’ocultarà la segregació vertical per raó de gènere, o la mobilitat geogràfica forçosa incrementarà l’abandó dels nostres llocs de treball.

Amb aquestes lleis, les empleades domèstiques, majoritàriament dones i immigrants, continuarem desenvolupant una activitat professional que no comptarà amb els mateixos beneficis que els altres treballs: menor subsidi per atur o pensió per jubilació; amb l’afegit de les manques en la cobertura de la Seguretat Social.

Però és que a més, a tot això cal sumar-li les conseqüències que provocaran, com complement perfecte de la precarització total dels drets de les dones, les retallades de despesa pública dels pressupostos generals de l’estat. La retallada pressupostària provocarà retallada de plantilles del sector públic, on la feminització de serveis com la sanitat i l’educació és tan gran.

No ens cap cap dubte que la reducció dels serveis públics d’atenció i cura, com les guarderies i els serveis de dependència, ens proporcionarà més hores de treball domèstic. I la reducció del 10% en actuacions de promoció de la igualtat de l’Institut de la Dona o les retallades en atenció a la dependència i altres actuacions socials obligarà que sigui la família la que assumeixi en exclusivitat aquesta atenció; que siguem la dones ja s’encarregarà la reforma laboral fent-nos fora del mercat laboral!

Però si a més de dona som immigrants, la supressió dels 67 milions d’euros amb els quals estava dotat el 2011 el Fons per a la Integració, Acollida i Reforç Educatiu de les Immigrants, una partida creada perquè les comunitats autònomes donessin suport els programes encaminats a aquestes polítiques d’integració, queda liquidada.

La nostra integració i la incorporació al mercat laboral serà pràcticament impossible. D’atemptat terrorista contra la dona es pot qualificar el de la retallada per a les víctimes de violència de gènere: redueixen un 22% el pressupost per a la teva atenció, de per si ja era precària; t’avisen que seran escortes i guàrdies de seguretat privats els encarregats de la teva seguretat (molt més barats). Retallades econòmiques en els jutjats de Violència contra la Dona, i tancament dels centres d’acollida a dones maltractades… Provocaran la desprotecció total!

Acabem aquesta crònica negra parlant de la dràstica reducció de la partida pressupostària en ajudes a la Cooperació i Desenvolupament, al voltant del 53%, condemnant a les persones més pobres i desprotegides, com som les dones, la infància i les persones grans, que és la majoria de la població, al desemparament total i l’angoixa.

A sobre, a Telefònica, la Comissió d’Igualtat, observatori de totes aquestes desigualtats que patim, no es reuneix des que es va signar el conveni l’any passat, i no hem tingut dades per sexes de les promocions, de l’absentisme, dels permisos remunerats i no remunerats o dels cursos de formació. Sí, diuen que han engegat el protocol d’assetjament, però no sabem si s’ha obert la bústia de reclamacions i, en aquest cas, quantes hi ha hagut.

Però no aconseguiran doblegar-nos perquè estem disposades a sortir al carrer, al costat de milions de persones. Juntes lluitarem per una economia més justa i més humana. Ens veuran en els carrers, mai de tornada a les cavernes!

Secció Sindical CGT Telefònica Tarragona