Oblit i revisionisme
Les polítiques oficials sobre memòria històrica xoquen fins ara amb la impossibilitat d’anul·lar les sentències de la dictadura i jutjar-ne els crims.
La memòria històrica s’ha interpretat des del poder com un exercici de consens social, però sense haver restituït la dignitat de milers de persones s’allisa el camí per a la manipulació de la història. I, alhora, s’enterra la càrrega reivindicativa que té rehabilitar la memòria dels oblidats ad maiorem gloriam del Caudillo i dels seus hereus.
Des de l’anomenada transició es van arraconar els passatges més durs de la repressió durant el conflicte i, sobretot, es va passar de puntetes pel dolorós record d’una postguerra marcada per la criminalitat institucionalitzada del franquisme. Aquest arraconament va centrar les actuacions del memorial en els esdeveniments bèl·lics de la guerra civil i ha facilitat el relat de la guerra com un enfrontament entre germans que equipara els antagonistes. D’aquesta manera, es dificulta entendre la veritable dimensió de la lluita.
La memòria individual deslligada de la història permet oblits interessats. A Catalunya provoca la reivindicació d’un sector dels vencedors, que va passar del nacionalisme català de dretes al suport incondicional a Franco. Durant el Tripartit la figura de Cambó va ser elogiada, i no només pel catalanisme autonomista. L’editor Quim Torra, entre d’altres, va proposar la revaloració del personatge perquè fou mecenes de la cultura catalana, sense tenir en compte els seus plantejaments de classe. Recordem que la trajectòria política de Cambó es va basar en la defensa de l’ordre secular i va culminar amb el finançament del cop d’estat feixista. Va col·laborar a consolidar el règim i va perseguir exiliats republicans i catalanistes.
Oblit i revisionisme Llegeix més »
