Representen un 27% del total d’aturats, que al gener van pujar fins a 633.210.
Els serveis acaparen el creixement, amb més de 14.000 persones.
El nombre de contractes indefinitsbaixa un 25,1%.
Catalunya té fins a 165.000 desocupats sense cap subsidi Llegeix més »
JESÚS RODRÍGUEZ | 03/02/2012 – Setmanari Directa
El jutjat penal 6 de Barcelona escalfa motors per a un macrojudici contra 47 persones que van participar d’una protesta contra el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca el 24 de juny de 2006, quan l’edifici encara estava en construcció. La magistrada Maria Graziella Moreno ha reservat la sala de vistes 221 de la Ciutat de la Justícia del 22 al 29 d’octubre d’enguany, per a celebrar-hi totes les sessions de la vista oral. Les persones acusades seuran a la banqueta per torns, ja que el jutjat no ha pogut trobar una sala prou gran per a totes elles, les seves advocades i la resta de personal del jutjat i la fiscalia. El cas ha estat instruït durant sis anys pel jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, i ara, la defensa es planteja la presentació d’un recurs per a impugnar tot el procediment, que ha estat ple d’irregularitats. Altres 11 persones, que en un principi havien estat detingudes i processades, finalment no seran jutjades, però han estat citades com a testimonis. Entre aquestes hi havia quatre periodistes –TVE, Telecinco i La Directa (qui escriu aquest article)– i dos advocats.
Un llarg matí de Sant Joan i 72h als calabossos
L’acció es va realitzar el matí del dia de Sant Joan de l’any 2006, quan desenes d’activistes contràries als centres d’internament d’estrangers i a la Llei d’Estrangeria van accedir a les obres del nou CIE de la Zona Franca i van procedir a fer un desmuntatge simbòlic de reixes, portes i càmeres de vídeovigilància. La protesta es va fer en el marc de la Segona Caravana Europea per a la Llibertat de Moviment, que durant aquells dies va recórrer diverses ciutats de l’Estat espanyol. Tot plegat es va efectuar sense provocar cap destrossa, mitjançant clau anglesa i tornavís. Després, van anar deixant el material desmuntat a la planta baixa de l’edifici. De cop i volta, però, un comandament de la Unitat d’Intervenció Policial de Barcelona (antiavalots de la policia espanyola) va fer acte de presència als terrenys del CIE, i visiblement exaltat va ordenar la detenció de tota la gent que es trobava al solar on es feien les obres o a les seves immediacions. A partir d’aquí va començar una veritable cacera del manifestant. Els policies van perseguir les activistes, les van insultar, agredir i humiliar amb tota mena de vexacions. Durant més d’una hora, totes elles, van ser obligades a romandre de cara a la paret a ple sol, mentre els policies les colpejaven i escopien. Posteriorment, després de ser emmanillades, van ser traslladades una a una a la comissaria de La Verneda, on les van obligar a romandre en el pati de l’edifici durant hores, primer d’empeus i després agenollades.
Les ‘fètides’ cel·les del CIE Verneda
La Delegació del Govern espanyol a Catalunya va voler castigar-les, tancant-les durant 72 hores (el màxim que permet la llei) als calabossos del que fins aleshores havia funcionat com a centre d’internament d’estrangers, al bell mig del barri de la Verneda de Barcelona. La seva detenció, però, va tenir un aspecte positiu, van poder constatar en pròpia pell que les instal·lacions eren brutes, fredes i amb un tracte molt allunyat dels patrons mínims de respecte als drets humans. Molta gent dormia directament sobre les rajoles, les reixes de la claveguera eren al passadís de les cel·les, no hi havia cap mecanisme de ventilació, havien de suplicar per a poder anar al lavabo i l’aire es feia irrespirable i asfixiant; en conclusió, el dia a dia d’aquesta mena de centres. Després de ser traslladades a l’antic edifici dels jutjats del passeig de Lluis Companys van ser posades en llibertat amb càrrecs, pendents d’un judici que ara es vol desenterrar de les catacumbes arxivístiques de l’actual Ciutat de la Justícia.
El dia 1 de febrer de 2012 han entrat a robar documentació molt important de la Biblioteca de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i Centre de Documentació Històrica i Social situat al Passeig de Sant Joan 26:
Cartells de la Guerra civil original de l’època, així com diversos objectes també del període de la guerra civil espanyola.
Postals de la guerra civil, carnets de diverses entitats i grups polítics dels anys 20 i 30 i de clandestinitat. Album SIM, etc. Bando General Miaja del 1939 pocs dies abans d’acabar la guerra imprèsper la zona de València.
Protesten per les retallades salarials, la pèrdua de drets laborals i la reducció indiscriminada de plantilla que han d’afectar els treballadors públics. Tancades a la UB, la UPC, la URV i a seus d’organismes de la Generalitat de Barcelona, Tarragona i Girona.
Al voltant d’un miler de persones es van manifestar ahir 2 de febrer a Barcelona convocades per les Seccions Sindicals de CGT a Ferrocarrils de la Generalitat, Metro de Barcelona, RENFE i ADIF, des de la Plaça de Catalunya fins a la Plaça de Sant Jaume, en defensa d’un model de ferrocarril que garanteixi els drets d’usuaris, ciutadans i treballadors, en definitiva en defensa d’UN FERROCARRIL PÚBLIC, SOCIAL I SOSTENIBLE.
CGT es manifesta a Barcelona pel transport i els serveis públics Llegeix més »
La Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT es desplaçarà a Mèxic entre el 11 i el 25 de Febrer on es visitarà als nostres contactes, presos polítics i les comunitats zapatistes. És per això que en el present viatge també es visitarà als nostres presos polítics de La Otra Campaña. Precisament, aprofitant les nostres visites se’ls sol fer un lliurament de diners tants als presos de La Otra Campaña i a les seves xarxes de suport com a les comunitats zapatistes.
La Secretaria de Relacions Internacionals realitzarà aquest viatge a Mèxic per a visitar a tots els nostres contactes i conèixer en primera persona com s’està vivint la repressió que es ve sofrint en la present fase de la devastadora guerra contra la societat mexicana del president de Mèxic Felipe Calderón.
La nostra organització ha donat suport sempre de manera clara a la lluita Zapatista. L’exemple Zapatista és admirable per la seva capacitat i convicció política de viure al marge de l’Estat, dels partits polítics i del capitalisme. Han contagiat al món, la llavor és ja indestructible, i està lliure de transgènics i altres verís mortals.
La repressió que els simpatitzants i Bases de suport Zapatistes vénen sofrint per part de governs, organitzacions pro-governamentals és sobradament coneguda. En els últims mesos s’ha incrementat encara més. El treball realitzat en matèria de salut, educació, justícia i autogovern és encomiable i digne d’admiració com ho és d’igual manera les formes i maneres de portar-lo a terme.
La CGT ha exigit i seguirà exigint el cessament de la repressió cap a les comunitats zapatistes. Hem denunciat als seus responsables polítics des de Felipe Calderón, President de Mèxic, fins a Juan Sabines, Governador de Chiapas, com principals responsables d’aquestes agressions. El govern i els rics busquen, per mitjà d’accions repressives, destruir les formes d’organització social de les comunitats que treballen de manera autònoma i independent del govern i de les seves institucions. Per això agredeixen als pobles units i organitzats, perquè no se sotmeten als dictats i interessos del govern, perquè no són comparses de les seves malifetes i amb dignitat s’hi enfronten.
Seguint la nostra línia d’actuació, anem a seguir exigint als governs estatals i al federal especialment la immediata llibertat dels nostres companys presos polítics membres de La Otra Campaña, tots ells detinguts injustament pels mals governs federal, estatal i municipal, del PRI, PA i PRD, per lluitar per millores en els nivells de vida de les seves comunitats i pobles, i per oposar-se als plans econòmics dels amos dels diners que despullen als pobles de les seves terres.
És per això que en el present viatge també es visitarà als nostres presos polítics de La Otra Campaña. Precisament, aprofitant les nostres visites se’ls sol fer un lliurament de diners tants als presos de La Otra Campaña i a les seves xarxes de suport com a les comunitats zapatistes. Per això us animem a que qui pugui i desitgi, realitzi donatius en el compte de CGT Chiapas per a lliurar la quantitat recollida als nostres compas mexicans.
Us sol·licitem doneu la major difusió possible a aquesta sol·licitud entre la nostra organització.
nº de compte : 0049 0001 53 2110066664 del B. SANTANDER
Al retornar els nostres companysrealitzaran un informe del viatge que enviarem a tota l’organització perquè en prengueu coneixement.
La CGT ha guanyat aquest dijous 2 de febrer les eleccions sindicals al consistori, on tindrà set dels 22 representants sindicals amb el 32% dels vots. La resta de sindicats han obtingut els següents resultats: CCOO tindrà cinc membres (23% del vot), la Candidatura Alternativa Tècnica (CAT) n’ha assolit quatre (18%), la UGT arriba als tres (14%), el Sindicat Professional de Policies Municipals d’Espanya (SPPME) n’obté dos (9%) i el Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP) esqueda amb un (5%).
La CGT guanya les eleccions sindicals a l’Ajuntament de Sant Cugat Llegeix més »
Durant la negociació del tercer ERO a Telefónica, als sindicats que finalment el van signar (UGT, CCOO, STC-UTS), se’ls va omplir la boca dient que no anava a suposar cap cost per a l’Estat.
No obstant això, després del canvi de Govern segueix pendent el desenvolupament reglamentari de la disposició addicional 16a de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, que obliga a empreses com Telefónica a córrer durant dos anys amb el desemborsament de les prestacions per desocupació i les cotitzacions socials, de totes i cadascuna de les persones acollides a aquest expedient de regulació d’ocupació, autoritzat per l’administració anterior.
CGT exigeix a Telefónica la creació d’ocupació Llegeix més »
Es compleix una dècada de la protesta coneguda com el “Argentinazo”. Destacats militants polítics i de drets humans analitzen aquests dies de transformació.
Argentina: Deu anys del “que se’n vagin tots” Llegeix més »
Memoria del saqueo. Argentina y la deuda
Documental dirigit per Fernando E. Solanas el 2003, on s’exposa la crisi argentina fins a l’esclat de la revolta social de desembre de 2001, després d’anys de problemes econòmics i socials dissimulats pel període de pau i tranquil·litat que travessava el país, a conseqüència de l’immens deute nacional, la desenfrenada corrupció del poder polític i el sector financer i l’espoli dels béns públics.
Vídeo: “Memoria del saqueo. Argentina y la deuda” Llegeix més »
Avui, a les 12 hores, delegats i delegades de les Seccions Sindicals de CCOO, UGT, CGT, CAU-IAC, CSIF, CSC, amb el suport dels comitès d’empresa i les juntes de PAS i PDI, hem ocupat el rectorat de la UB fins a les 12 hores del divendres 3.
Aquesta acció és un acte més de les mobilitzacions que es vénen realitzant en defensa dels drets laborals i socials i en preservació de la democràcia i l’autonomia universitària, que estan en perill per les accions tant del Govern de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat espanyol.
El divendres 27 de gener de 2012 s’ha guanyat una altra batalla en la lluita per la llibertat de Mumia Abu-Jamal, activista afroamericà que porta 30 anys en presons dels EEUU. Des del 7 de desembre quan la seva sentència de mort es va cancel·lar definitivament, ell ha estat tancat en unitats d’aïllament sota condicions pitjors de les que tenia en el corredor de la mort, les últimes sis setmanes en Detenció Administrativa en les Unitats de Cel·les Restrictives (RHU) en el penal SCI Mahanoy. El nom d’aquestes unitats pot variar d’una presó a una altra, però totes es coneixen com “el forat”.
Però gràcies a la pressió exercida per milers de persones en el món, les autoritats per fi van abandonar les seves pretensions per a aïllar-lo i van ordenar el seu trasllat a Població General. Això va ser només unes hores després que activistes de Filadèlfia van viatjar al penal Camp Hill prop de Harrisburg, Pensilvania el 26 de gener per a oposar-se al seu aïllament davant l’Oficina del Director de Presons. Van lliurar 5.500 signatures i van aixecar una demanda amb el Relator Especial sobre la Tortura de l’ONU, Juan Méndez.
Per a Mumia, aquest és un moment molt especial. Per la primera vegada en gairebé 30 anys, podrà abraçar als seus éssers estimats durant una visita i ha de tenir condicions molt menys restrictives. No obstant això, seguirem amb la lluita per a guanyar la seva llibertat total. Sabem que els seus enemics segueixen buscant el seu silenci i que hauríem d’enfrontar moltes maniobres en contra d’ell.
També seguim amb la campanya per a tancar totes les unitats d’aïllament, que no són altra cosa que centres de tortura i que són el model per a semblants centres a Mèxic i altres països. El 24 d’abril (en que farà 58 anys) hi haurà una ocupació del Departament de Justícia a Washington DC i altres activitats internacionals. Exigirem llibertat a Mumia i totes les i els presos polítics, el final de l’empresonament massiu i el tancament de les unitats de tortura.
Mentrestant, estem accelerant la difusió de la seva paraula i l’organització d’esdeveniments. Demanem que ajudis amb l’organització d’una xerrada, fòrum, projecció de documental o altre esdeveniment en una classe, facultat, espai comunitari o plaça pública.
Gràcies a tots els que han fet una sola cosa o moltes coses per a avançar en aquesta lluita, que també és una lluita per la llibertat de nosaltres.
Escriu una carta a Mumia a: Mumia Abu-Jamal#AM8335 SCI Mahanoy 301 Morea Road Frackville, PA 17932, USA.
Llibertat per a Mumia Abu-Jamal!
Preses i presos polítics llibertat!
No a la tortura!
A baix els murs de les presons!
Amig@s de Mumia de Mèxic
International Concerned Family And Friends Of Mumia Abu Jamal and The Move Organization
A continuació un article escrit per Mumia el 21 de gener de 2012:
Por un revolucionario Mes de la Historia de los Negros
por Mumia Abu-Jamal
Mientras entramos en el mes de febrero una vez más, los periódicos y canales de televisión destacarán la programación que muestra más caras negras de lo normal. Algunos medios presentarán películas o documentales mientras otros destacarán la historia para celebrar el Mes de la Historia de los Negros.
El sindicat de la CGT a nivell de Reus, en representació dels treballadors i treballadores dels serveis públics, tant de l’educació, dels serveis sanitaris i del transport públic com de l’administració pública en general, volem manifestar el nostre rebuig a l’enfocament que fins ara s’està donant a l’actual situació de crisi.
Ja n’hi ha prou d’aprofitar-se de l’Administració Pública per a fer negocis privats Llegeix més »
El comitè d’empresa denuncia que la mesura és un atropellament.
Els empleats prepararan mobilitzacions a partir del dia 8.
TMB congela els sous al Metro Llegeix més »
Els directius de TMB no han aprés cap lliçó moral, ni judicial de la sentencia dels “15 minuts de l’entrepà” i tornen a actuar de manera il·legal
Van amb americana i corbata, però els directius de TMB actuen com a mers delinqüents econòmics. Si el 30 de gener, informàvem de com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens donava la raó en relació al “15 minuts de descans” que la Direcció havia tret a tots els i les conductores i que 672 havien denunciat i guanyat, avui dia 31 la Direcció d’autobusos de TMB ha tornat a actuar de manera il·legal i ha deixat d’abonar a la nòmina de gener de 2012 el que estipula el conveni vigent.
José A. Latorre és un naturalista que ha fet treball de camp durant trenta anys investigant la fauna i la flora de les comunitat properes al riu Francolí. Observador privilegiat dels canvis produïts per la intensa industrialització de molts municipis, que és visible en els importants polígons industrials de Tarragona, de Constantí i en el complex petroquímic de la Repsol. Membre del GEPEC, ha publicat diversos llibres i articles i fet múltiples xerrades i sortides guiades sobre el medi natural.
Una de les mentides més generalitzades és la que sosté que el Banc d’Espanya ha ocupat amb brillantor i eficàcia la seva labor de control i supervisió bancaris. O fins i tot que el seu sistema financer ha suportat en millor mesura els impactes de la crisi gràcies al zel especial que ha tingut a l’hora de vigilar als bancs. No se’ns ocorre res més fal·laç.
Clar que aquesta creença, promoguda pels mitjans afins a la gran banca i la patronal que financen catecismes neoliberals, com FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), causa estupor quan no riure fora de les nostres fronteres.
El 26 de maig de 2006 a les 13:03 hores, al final del mandat de Jaime Caruana com governador, l’associació d’inspectors del Banc d’Espanya va enviar una “nota informativa” al Ministre d’Economia alertant de la passivitat dels òrgans rectors del banc central davant el “insostenible creixement del crèdit bancari a Espanya durant els anys de mandat del senyor Caruana”, relacionant la mateixa amb l’esclat de la bombolla del maó que esclataria alguns mesos després.
La major causa de la crisi financera i econòmica es deu precisament al comportament especulatiu de la banca. El suposat “miracle de creixement econòmic” espanyol va ser l’enorme inversió bancària en el sector immobiliari, creant-se el complex banca-sector immobiliari-indústria de la construcció, que va ser el motor de tal suposat miracle. Com a conseqüència d’això, el sector construcció va arribar a representar el 12% del PIB, més del doble del que tal sector representava a Gran Bretanya o França.
El miracle es va basar en mà d’obra –la majoria immigrant- d’escassa qualificació i baixos salaris. Els preus de l’habitatge, no obstant això , van arribar a nivells exuberants, que no guardaven cap relació ni amb els costos reals de producció ni amb la capacitat adquisitiva de la majoria de la població.
El ràtio preu de l’habitatge sobre el salari mig d’Espanya era gairebé el triple del terme mitjà existent en la UE-15. D’aquí l’enorme endeutament de la població. Aquest desfasament entre el preu real de l’habitatge (cost de producció més beneficis raonables) i el preu actual (que va donar motiu a uns exuberants beneficis bancaris sense precedents), era resultat d’una especulació sense frens que podria haver estat detectada fàcilment pel banc d’Espanya, si aquest hagués tingut la voluntat política que no va tenir. És a dir, si hagués supervisat al sistema financer espanyol tal com era la seva responsabilitat. No ho va fer, i haurien d’exigir-se-li responsabilitats per això, nomenant una Comissió en les Corts Espanyoles (tal com ha fet el Parlament islandès) que esbrinés la causa d’aquesta enorme fallada.
Arribem a la gestió de l’actual governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Va prosseguir amb la labor còmplice que havia perpetrat el seu antecessor, desertant de les seves funcions de control mentre la banca es folrava, la bombolla immobiliària creixia i la població espanyola s’endeutava. I així avui ens trobem amb que només el 13% del deute existent a Espanya és públic (amb el 35% d’ingressos sobre PIB) i el 87% és privat (65% d’ingressos sobre PIB). El problema del deute a Espanya és el deute privat, no el públic (malgrat els atacs dels especuladors).
Quan Espanya entra en recessió, el filàntrop Fernández Ordóñez, el mateix que havia incomplit la seva funció supervisora, s’auto-atorga la tasca de dictar la política econòmica al Govern. Labor que en absolut li correspon. I quin és aquesta política? Doncs la que li dicten la Banca i la gran patronal. A saber: els sindicats i la “rigidesa” del mercat laboral són els culpables de l’atur. Els salaris han de sofrir ajustaments (el seu no, total són 240.000 modestos euros/any). Cal reduir “l’excessiva” despesa pública: benvingudes retallades en sanitat, educació… Els problemes del sistema financer estan causats per les Caixes d’Estalvis: les privatitza amb fons públics i males arts, deixant el botí a la mercè del Sr. Botín. Ah!, i exculpa als bancs de tota responsabilitat. I dues perles més: “hem de concentrar-nos a alleujar les preocupacions dels mercats”.
Quina dolçor! Clar, no es concentrarà el govern i el Parlament a alleujar les preocupacions dels treballadors i treballadores en atur, dels joves que no tindran ocupació, dels pensionistes o dels milers de petits i mitjans empresaris o d’autònoms que s’arruïnen perquè el Banc d’Espanya és incapaç d’aconseguir el que és la seva obligació, que es restauri el flux de finançament que necessiten i que els bancs deixin d’estafar als seus clients i d’especular destruint riquesa productiva.
Hem d’alleujar als mercats, o sigui, als banquers i inversors que guanyen milers de milions d’euros especulant contra nosaltres i emportant-se els seus beneficis a paradisos fiscals. I a més ens assenyala sense embuts, no anem a equivocar-nos, a qui tirar la culpa i a qui no: “Culpar d’això a la maldat o avarícia dels mercats seria una pèrdua de temps”, ens diu el bo del governador. No ens aclareix per què va deixar que els bancs cometessin milers de fraus i enganys ”col·locant” als seus clients swaps, clips i altres productes molt arriscats com si fossin segurs.
Cal determinar per què els seus directius van desoir els advertiments dels seus tècnics i van deixar que es deteriorés tant la situació creditícia, per què van ajudar que la banca fes el gran negoci sabent que s’estava creant el desequilibri que ara diu el governador que és el nostre principal problema econòmic.
Cal descobrir per què uns alts funcionaris que se suposa que estan al servei dels interessos públics són retribuïts tan generosament pel capital privat quan acaben el seu mandat públic.
Cal exigir que el Parlament investigui tot això i concretament el que ha ocorregut amb el deute actual, quin ha estat el paper dels bancs espanyols en la seva generació i encariment i per què el Banc d’Espanya en lloc de prendre mesures perquè l’economia nacional quedés a salvo dels mercats, és a dir, dels bancs especuladors, ens diu que el que cal fer és alleujar les seves preocupacions, això és, procurar que tinguin millors condicions encara per a seguir arruïnant la nostra economia.
Per què encara no ha exigit als bancs que revelin els seus riscos immobiliaris. Per què els permet comptabilitats “creatives” que emmascaren la seva veritable situació patrimonial. Per què permet als bancs que segueixin fent negoci amb els pisos embargats, impossibilitant així que el preu de l’habitatge descendeixi al nivell que ho ha fet als EE.UU. (40%), perjudicant la reactivació del sector construcció…
I, sobretot, cal lluitar perquè totes aquestes conductes es declarin com més aviat crims econòmics i siguin perseguides penalment amb la màxima duresa.
* Un article de la Secció Sindical de CGT a Ibercaja, publicat al núm. 252 del Rojo y Negro.
Banc d’Espanya: la desvergonya feta art Llegeix més »
Comentari de la Sentència de la Sala General del Tribunal Suprem, de 30 de juny de 2010, Nº de Recurs: 4123/2008. Ponent: Luis Fernando de Castro Fernández.
Quan val la vida i la integritat física d’un treballador accidentat? Llegeix més »
La taxa de desocupació se situa el 2011 en el 20,5%.
És la més alta a Catalunya des del 1994.
Més de 33.000 persones perden la feina els últims tres mesos.
775.000 aturats a Catalunya, i pujant Llegeix més »
Ens parlen de crisi econòmica i crisi de valors. Ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga. Ens fan creure que ens hem d’estrènyer el cinturó. I moltes altres coses que sembla que ens facin responsables a nosaltres de l’actual situació.
Els culpables de la crisi tenen nom. Els lladres tenen nom Llegeix més »
Dijous 2 de febrer a les 12 del migdia davant l’Arquebisbat de Tarragona es realitzarà una concentració de rebuig a les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol als Matins de Tv3 en un to clarament homòfob i masclista.
Han estat nombroses les reaccions del teixit social rebutjant en forma de comunicats i accions per Internet aquest fet, però serà aquest dijous quan la gent es trobi cara a cara amb la institució catòlica apostòlica romana que defensa fil per randa el que l’arquebisbe va dir al programa de la televisió autonòmica de la CAC.
Davant la condemna per “atemptat als agents de l’autoritat” contra un company de la CNT de Catalunya, reproduïm a continuació el comunicat de suport que estan difonent davant aquest nou cas de repressió contra activistes sindicals i socials:
El company Martín de la CNT Catalunya (Joaquín Costa), va tenir un judici el dia 30 de novembre passat a causa d’una denúncia dels mossos.
Solidaritat amb el company Juan Martín, de CNT-Catalunya Llegeix més »
Són afiliats de CGT, PSA i ACTUB que van denunciar la Direcció per negar-se a donar-lis els 15 minuts de l’entrepà.
Els afiliats de CCOO, UGT i SIT no ho cobraran per que els seus sindicalistes els hi van recomanar no fer cap denuncia.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) torna a donar la raó a la CGT, PSA i ACTUB, corregint en positiu la sentència del Jutjat social 19 de Barcelona. No és un any de retroactivitat el que aquests conductors cobraran per no haver pogut descansar els 15 minuts de l’entrepà, sinó dos anys.
LA DESHONESTEDAT DE TOXO I MENDEZ
Els òrgans de direcció del sindicalisme d’Estat (UGT i CCOO) han signat un altre acord amb les organitzacions empresarials i han donat al Govern una pau social a costa de l’empobriment de la ciutadania i dels treballadors. A canvi, han rebut la pròrroga de l’acord de formació professional, que els permet a ambdós decidir la destinació d’ingents quantitats de diners, que s’assignen a ells mateixos.
No és veritat que renunciant a salaris i augmentant la flexibilitat es mantingui l’ocupació. Tot el contrari; es crea més atur i més ocupacions precàries. Encara més, els ERO que aquests sindicats signen en un 96%, destrueixen ocupació i són una de les seves fonts indignes de finançament.
Aquest acord significa el beneplàcit a la dura i pròxima Reforma Laboral que anuncia Rajoy i encotilla els convenis cap a la reducció contínua del poder adquisitiu i drets socials.
Han acordat que els increments salarials negociats no haurien de superar: el 0,5% en 2012 i el 0,6% per a 2013 i 2014. Per als anys 2012 i 2013 s’estableix una clàusula de revisió si l’IPC de l’estat espanyol i el de la zona euro superen el 2%. La revisió salarial serà només per la diferència entre aquest 2% i l’IPC més baix dels assenyalats.
A més, si el preu del barril Brent de petroli creix més del 10%, es descomptarà de l’IPC la pujada dels carburants, amb el que l’IPC a tenir en compte serà menor encara que l’oficial. Per a 2014 es donaria una revisió lligada a l’evolució del PIB de l’economia espanyola. En definitiva un galimaties que només beneficia als empresaris i banquers.
Acorden que els convenis col·lectius puguin distribuir irregularment el 10% de la jornada anual i que l’empresari disposi d’una borsa de cinc dies (40 hores) a l’any que podrà distribuir al seu antull durant l’any.
La mobilitat funcional serà il·limitada dintre del grup professional o per les titulacions exigides. No es considerarà la categoria professional a l’efecte de mobilitat funcional. A més, els convenis col·lectius haurien de contemplar major flexibilitat quan l’empresari necessiti distribuir de forma irregular més jornada o quan necessiti major mobilitat funcional.
Han signat un compromís amb els criteris que han de seguir les empreses per a no aplicar de manera temporal, coses com l’horari i distribució de la jornada, el règim de treball a torns, el sistema de remuneració o les funcions a ocupar pels treballadors i treballadores. Això significa una mobilitat funcional pràcticament absoluta en mans de les empreses.
Si esperàvem una resistència a les amenaces de la reforma laboral del PP contra els treballadors, els sindicats signants d’aquest acord el que han fet és lliurar-se a la patronal i han traït a tots aquells que lluiten per convenis dignes en tot el territori estatal. A més, el Govern segueix amenaçant amb facilitar i abaratir l’acomiadament.
Els pactes signats per aquests sindicats s’uneixen al decretat pel govern al desembre i que amb aquest pacte se li dóna el vistiplau:
· La congelació dels salaris dels funcionaris i empleats públics per a 2012 i augment de la jornada setmanal en 2,5 h.
· L’augment de l’IRPF i la pèrdua de la clàusula de revisió de l’IPC real, que rebaixa el salari i les pensions en fins a un10%.
· Congelació del salari mínim interprofessional en 641 €.
Comunicat de la FESIM-CGT davant els acords signats per CCOO-UGT i la patronal Llegeix més »
El dimecres 8 de febrer, durant tot el matí, de 10 a 14h, portarem a terme al local de CGT a Reus una sessió de formació per a delegats i delegades (òbviament oberta a qualsevol persona afiliada al sindicat, encara que no sigui delegada), que tractarà sobre nòmines i contractes.
Serà una sessió bàsica per ajudar-vos a entendre nòmines i contractes i conèixer els diferents tipus existents, de cara a facilitar el vostre treball sindical. Anirà a càrrec de Pepe Berlanga, Secretari de Formació de la CGT de Catalunya.
Curs sobre nòmines i contractes el 8 de febrer a Reus Llegeix més »
