Ecologistes en Acció denuncia que cada vegada és menys gruixut parlar d’un cop d’estat en els països de la perifèria europea en els quals la democràcia està quedant-se com un residu formal enfront d’una tecnocràcia, una deudocràcia en realitat, en ascens.
La UE assisteix a un canvi de govern després d’un altre en els seus estats membres. Des dels diferents estaments de poder (Comissió Europea, Consell Europeu, Governs nacionals, Banc Central Europeu, Fons Monentari Internacional…) s’afirma que aquests canvis de govern posen en el poder a tecnòcrates que engegaran les mesures adequades per a sortir de la crisi.
No obstant això, segons denúncia Ecologistes en Acció, no existeixen sortides tècniques a la crisi, sinó que qualsevol tipus d’opció que es prengui és d’ampli calat polític. I les que estan imposant des d’aquests estaments de poder impliquen intentar pagar el màxim d’uns immensos deutes impagables a costa d’esprémer tot el possible a les classes més desfavorides i a la naturalesa.
El nou primer ministre grec, Lukás Papademos, va ser vicepresident del BCE i governador del Banc de Grècia. No cap esperar que les mesures “tècniques” que engegui siguin distintes de les quals està imposant la troica (FMI, Comissió Europea i el propi BCE) a la població grega. Mesures que haguessin estat rebutjades si el referèndum que va proposar el seu antecessor en el càrrec no hagués precipitat aquest cop d’estat definitiu a Grècia.
A Itàlia el Govern està ara presidit per Mario Monti. El seu currículm és extens. Va ser Comissari europeu de Mercat Interior i després de Competència. També director europeu de la Comissió Trilateral, un lobby neoliberal fundat per David Rockefeller, i president del think tank Brueguel. Monti també ha estat assessor de Coca-Cola i de Goldman Sachs. Novament una carrera marcada per una visió política fortament neoliberal que projecta un futur (present) de retallades socials a Itàlia.
A l’Estat espanyol, àdhuc sense arribar als extrems grec i italià, es va aprovar a finals d’estiu una reforma constitucional que tenia com element fonamental fer obligatori el pagament del deute per sobre de qualsevol altra despesa, de qualsevol altra necessitat social o ambiental. Aquesta modificació de la carta magna no va ser sancionada per la ciutadania.
En les instàncies que estan imposant mesures fortament regressives els currículums de les persones que estan forçant aquestes polítiques tampoc deixen lloc a dubtes. Mario Draghi, president del BCE, va ser un alt executiu de Goldman Sachs. I Antonio Borges, director del FMI a Europa, també va ser un alt càrrec de Goldman Sachs. Com bé és sabut, Goldman Sachs és un banc d’inversió nord-americà, un dels principals actors en els mercats financers mundials.
Per a Ecologistes en Acció, que qui controla i decideix a qui es presta diners o no i amb quins tipus d’interès, és a dir la banca i els mercats financers, posi als seus directius en el control polític dels estats significa un pas més. Ja no solament hi ha un control de l’economia, sinó també de la política, configurant un govern deudocràtic, o com ells diuen, tecnocràtic.
www.ecologistasenaccion.org/article21761.html
