CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Concentració de suport als companys de ROCA Marroc

La Federació Comarcal de la CGT del Baix Llobregat fa una crida a concentrar-nos aquest divendres, 02 de Desembre a les 12:30 hores en les oficines centrals de ROCA a l’Avinguda Diagonal 513 de Barcelona.

Els companys de ROCA Marroc i les seves famílies continuen la seva lluita pels seus drets més fonamentals, s’acosten ja al mes de VAGA INDEFINIDA i necessiten del nostre suport i solidaritat.

Concentració de suport als companys de ROCA Marroc Llegeix més »

No ho hem de deixar passar, cal plantar cara.

Només dos dies després de les eleccions del 20-N, el govern de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques unes noves mesures econòmiques que suposen l’enèsim atac contra les condicions de vida i els drets de la gran majoria de la població. L’actuació del govern, amb Artur Mas al capdavant, ha evidenciat la gran farsa que ha suposat el darrer procés electoral i el tacticisme que han emprat els principals partits polítics amagant les seves intencions reals darrera missatges amables i intencionalment ambigus.

L’anunci de noves retallades fet per A. Mas el 22 de novembre i les precisions posteriors que estan fent els consellers B. Ruiz, A. Mas-Colell i F. Homs segueixen un guió escrit, dirigit i interpretat. El cop d’estat dels mercats i de l’oligopoli financer europeu i internacional han abocat a la ciutadania a donar tot el poder a la dreta formal, com ha passat sovint en les situacions històriques de pànic i de resignació (conegut: les forces conservadores es presenten com a salvadores davant la crisi i molta gent s’ho creu, alguns cínicament). El govern de la Generalitat ha actuat calculadament per tal de tenir ara les mans lliures i continuar amb la liquidació d’alguns drets que encara ens queden. Així ho evidencien les mesures que aquests darrers dies s’estan fent públiques:

– Les retallades salarials i de drets socials dels i les treballadores de més de 275 empreses públiques dependents de la Generalitat, incloses l’ACA, FFCC de la Generalitat o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

No ho hem de deixar passar, cal plantar cara. Llegeix més »

Curs de Formació sobre “Introducció a les Xarxes socials com eina sindical”, el 13 de desembre a Barcelona

Curs de Formació: “Introducció a les Xarxes socials com eina sindical”

Per a afiliats/des i delegats/des de la CGT de Catalunya

Dimarts 13 de desembre de 2011

Horaris:

Grup mati de 10 a 14 h

Grup de tarda de 16,30 a 20,30 h

Lloc Aulesdel CESL,

Curs de Formació sobre “Introducció a les Xarxes socials com eina sindical”, el 13 de desembre a Barcelona Llegeix més »

La situació actual de la gestió de l’Aigua a Catalunya

Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia les intencions de l’actual Govern d’incomplir el “Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya”, mitjançant l’aplicació del qual la gestió de l’Aigua a la nostra nació s’adaptaria a l’obligat compliment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). També denunciem la responsabilitat dels successius governs de la Generalitat de Catalunya de fomentar la fallida econòmica de les empreses públiques Agència Catalana de l’Aigua (responsable de la política del Govern en matèria d’aigües que es fonamenta en els principis de la DMA) i Aigües Ter Llobregat ( responsable de l’abastament d’aigua en alta a la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana i nou comarques del seu entorn) per provocar la seva privatització.

La situació actual de la gestió de l’Aigua a Catalunya Llegeix més »

Parlem clar davant la nova agressió classista del govern de la Generalitat

Com expressàvem en el darrer comunicat, la vaga general d’universitats del 17-N ha aconseguit situar en el debat públic la situació actual de les universitats, el problema del seu finançament i, en definitiva, el model de política educativa del nostre país.

El Govern de la Generalitat anuncia noves mesures antisocials, amb un biaix clarament classista, ara per la via fiscal, per reduir en el 2012 el dèficit corrent fins a un 1% del PIB amb totes les conseqüències que implica respecte a una nova retallada de sous, l’augment de les taxes, el copagament encobert de la sanitat, l’ increment dels transports públicsi un encariment del rebut de l’aigua.

Parlem clar davant la nova agressió classista del govern de la Generalitat Llegeix més »

Acte de protesta contundent contra la privatització d‘ATLL, els acomiadaments i la mala gestió, i en favor d’una gestió transparent i pública

Companys i companyes,

El Govern de la Generalitat ha posat en marxa els mecanismes per privatitzar l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) amb l’excusa de què no hi ha diners per pagar el deute.

Durant 6 anys, ATLL s’ha dedicat a fer obres faraòniques destinades a ser l’alternativa al controvertit PHN. Ara, de tot això el que ens queda és un deute de més de 600 milions d’euros; una tarifa que caldrà augmentar-la més d’un 20% cada any per cobrir despeses i unes instal·lacions que funcionen al mínim necessari per tal de què no s’espatllin.

Acte de protesta contundent contra la privatització d‘ATLL, els acomiadaments i la mala gestió, i en favor d’una gestió transparent i pública Llegeix més »

De les urnes al “corralito”

Ara que ja hem confirmat el que sabíem per endavant i tot torna on acostumava, en un ròssec que ens farà encara més cecs, convé desmitificar aquest procés electoral que ens ha portat del no-res a la més absoluta misèria. Per demostrar, qui vulgui veure-ho i no estigui fanatitzat per la “veritat oficial”, que de les urnes del 20-N no ha sortit més que una mena de “corralito” polític que busca reduir el marge de maniobra del moviment 15-M a seva vessant antisistema. Perquè participar en un joc amb regles trucades i cartes marcades, com és l’actual model electoral espanyol i la seva supeditació als interessos estratègics dels dos partits dinàstics hegemònics, és reproduir el model de dominació que es combat a la contumaç dissidència ciutadana i sotmetre a la lògica institucional que serveix per legitimar. Anem per passos.

De les urnes al “corralito” Llegeix més »

100 anys de “la Canadiense”

Aquest any es compleixen 100 anys d’una vaga, la vaga de “la Canadenca”, que va comportar finalment que s’aconseguís l’històric avenç de la jornada de 8 hores diàries de treball. Aquells avenços del segle passat pels quals es va lluitar de manera dura, unitària i sense concessions ara són amenaçats per “reformes” i retallades producte d’una lògica “dels mercats” a la que faríem bé d’anomenar-li pel seu veritable nom, lògica del capital. Faríem bé de repassar la història d’aquell període no només per un exercici nostàlgic de memòria històrica, si no també per recuperar les moltes lliçons que en podem agafar sobre la lluita d’aquells treballadors d’aquest país. Us reproduïm aquest article de’n Pau Juvillà.

100 anys de “la Canadiense” Llegeix més »

Els empresaris i la crisi

Molt es parla sobre la crisi econòmica que des de 2008 venim sofrint amb major insistència, no obstant això el que s’oculta és com està afectant realment o a qui.

Segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recollides en el Directori Central d’Empreses a 1 de gener de 2011, el nombre total d’empreses en l’Estat espanyol és de 3.250.576, el 55,2% no té assalariats, el 26,1% entre 1 i 2 empleats, és a dir que 8 de cada 10 empreses té 2 o menys treballadors, d’altra banda les que tenen 20 o més són només el 4,9% del total, de les quals el 95,21% té com a màxim 9 empleats. Les petites empreses (de 10 a 49 empleats) signifiquen un 4,03 % del total d’empreses espanyoles, seguides de les mitjanes (de 50 a 199 empleats) amb un 0,61% i finalment les grans companyies (de 200 o més emprats) comprenen només el 0,15%. A més 376.945 empreses desaparició entre 2010 i 2011, produint-se per tercer any consecutiu la reducció d’empreses i els consegüents llocs de treball.

És a dir que “els paganini” d’aquesta “la seva crisi” vénen sent els assalariats i els micro empresaris. Però clar la crisi exigeix sacrificis, és el tribut que inexcusablement hem de pagar, encara que ja veiem que uns “som més culpables” que uns altres i “el preu a pagar” més alt.

Les contínues reformes que vénen implantant-se per a “facilitar la contractació i flexibilitzar les condicions laborals” únicament generen atur, en aquests moments gairebé 5 milions de treballadors/es es troben sense ocupació i el 25% de les llars no tenen a cap dels seus membres en actiu. A Catalunya 1 de cada 5 persones en edat de treballar està parada, la taxa més alta des de 1996.

Ara bé, insistir fins a la sacietat és el que millors rèdits genera, ja que una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat que ningú s’atreveix a qüestionar. Així, facilitar l’abaratiment de l’acomiadament diuen que estimularà l’ocupació, o que desvincular el salari de les variacions de l’IPC ens farà més competitius, o que igualar les condicions dels contractes indefinits als temporals donarà estabilitat en els llocs de treball. L’avarícia no té límit i els representants de la CEOE demanen –gairebé exigeixen- al nou Govern que sorgeixi de les pròximes eleccions mesures “per a sortir de la crisi”.

El sorprenent és que aquests incideixen en les cantarelles de sempre: rebaixa d’impostos als empresaris, reducció de les indemnitzacions per acomiadament, menys modalitats de contractació, major facilitat per a variar l’horari de treball, funcions, lloc o jornada laboral, moderació salarial, desaparició del referent IPC en els convenis, canvi del model de la negociació col·lectiva, copagament de serveis públics,… Molt favorables als seus interessos han de percebre els resultats electorals perquè s’atreveixin amb tant descaro a sol·licitar aquestes mesures.

* Pepe Berlanga és afiliat al Sindicat de Banca de CGT Barcelona

Els empresaris i la crisi Llegeix més »

Afegits més d’un centenar de vídeos als canals de la CGT de Catalunya a Facebook i Youtube.

Als canals de vídeo de la CGT de Catalunya:

http://www.youtube.com/cgtcatalunya

http://www.facebook.com/pages/Canal-CGT-Catalunya/201110286633291?sk=wall

hi trobareu més d’un centenar de vídeos, documentals i films de temàtica sindical, social i d’història del moviment llibertari català, ibèric i internacional.

Afegits més d’un centenar de vídeos als canals de la CGT de Catalunya a Facebook i Youtube. Llegeix més »

El 15-M: falsos amics, enemics externs

En algun moment en els mesos anteriors li he prestat atenció als assetjaments que ha patit el moviment del 15 de maig. Torno ara a la càrrega amb la qüestió perquè hi ha dues circumstàncies que mereixen -crec jo- atenció.

La primera alguna relació té amb un fenomen que ens afecta des de temps enrere: la principal estratègia que els mitjans de comunicació progressistes -El País i Público, la SER i La Sexta, Televisión Española i Radio Nacional- han desplegat en relació amb el moviment ha consistit en rebaixar la radicalitat de les demandes que sovint arribaven d’aquest últim. Fa unes setmanes un periodista que cobria una manifestació del 15-M madrileny per a la televisió pública va acabar la seva intervenció assenyalant que els assistents havien corejat les consignes habituals a favor de la reforma de la llei electoral. No he escoltat mai consignes sobre una qüestió tan estimulant com aquesta. El periodista estava bolcant sobre el moviment una percepció prejuiciosa que feia d’aquest una simpàtica i festiva reunió de joves que, lògicament molestos per l’horitzó que se’ls ofereix, s’acontentarien de demandar una més que raonable reforma de la llei electoral … Per a què prestar atenció a tota la resta que es reclama en les manifestacions i que revela sovint una franca vocació de posar el dit a la nafra de les misèries del capitalisme que patim?

El 15-M: falsos amics, enemics externs Llegeix més »

Catalunya inverteix menys en sanitat que la resta de l’Estat espanyol o la Unió Europea

Nico Lupo – Setmanari Directa

La filtració del document sobre la governança de l’Institut Català de la Salut (ICS) va marcar un punt d’inflexió en el rumb de les polítiques del govern català en matèria de sanitat. Aquest document, que va ser enviat al diari El País per algú que treballa a l’ICS i que porta per títol “La governança de l’ICS” (veure El País del 19/10/2011 http://politica.elpais.com/politica/2011/10/18/actualidad/1318969397_824805.html ), planeja trossejar l’empresa pública en una vintena de societats, finançades en part per capital privat. Un dels objectius és que la sanitat pública tingui superàvit El president Artur Mas va assegurar que el govern no ha volgut privatitzar l’ICS “en cap moment”, però les expertes consultades no entenen aquests canvis si no és que hi ha “una línia de privatització al darrere”, ja sigui a través de l’entrada de capital privat o mitjançant la col·laboració amb altres entitats. L’aplicació d’aquestes línies de treball es duria a terme en un període d’entre “tres i cinc anys”.

Catalunya inverteix menys en sanitat que la resta de l’Estat espanyol o la Unió Europea Llegeix més »

George Orwell i l’Homenatge a Catalunya

George Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair (Motihari-Bengala, 1903-Londres,1950), va destacar com autor d’obres com Granja Animal (1945), 1984 (1949) i Homenatge a Catalunya (1938). Totes elles han esdevingut clàssiques, la darrera no solament és un homenatge a la Catalunya revolucionària, sinó també un crit d’alerta contra les manipulacions del comunisme-estalinista.

Orwell va començar a escriure Homage to Catalonia poc després dels Fets de Maig de 1937 i el llibre va ser publicat a Londres l’any 1938. Per tant l’assaig era una visió en calent dels esdeveniments (revolucionaris i contrarevolucionaris) que s’havien viscut a Espanya entre el juliol de 1936 i el juny de 1937. De l’Homenatge a Catalunya han sortit editades diverses edicions, des de la primera d’Ariel fins a les de Virus, Tusquets, Destino, i ara Debate (Madrid-2011) acaba de publicar una nova edició il·lustrada.

George Orwell i l’Homenatge a Catalunya Llegeix més »

Assemblea 30N+text

Assemblea de coordinació de lluites laborals

Crida a totes les persones, treballadores, aturades, precàries, jubilades…
a tothom!!!

Unim les lluites, juntes ho podem tot!!!

Comissions Laborals d’Assemblees del 15-M de diferents barris i militants de l’Esquerra Sindical hem vist la necessitat que hi hagi un marc plural i estable de coordinació des de la base assembleària que englobi l’àmbit laboral i social (treballadores i treballadors en actiu, aturats, precàries, estudiants, jubilats).

Assemblea de coordinació de lluites laborals Llegeix més »

CGT denuncia la política laboral del sector marítim

– La CGT denuncia la política laboral marítima seguida a l’Estat espanyol, que ha representat la destrucció de més del 30% de l’ocupació en el sector, i llança una Campanya “En defensa de l’ocupació i de les professions marítimes”.

– Dels 78.100 cotitzants al Règim Especial del Mar (REM) que teníem el 2001, avui només queden 62.000, és a dir un 20,5% menys.

CGT denuncia la política laboral del sector marítim Llegeix més »

La CGT denuncia que el programa Escola per l’Èxit separa l’alumnat amb dificultats en horari lectiu

El sindicat envia una carta a la consellera Rigau per demanar-li que anul·li el projecte

SÒNIA SÁNCHEZ – ARA – Barcelona – 23/11/2011

El sindicat CGT ha enviat una carta a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, on denuncia que el programa Escola per l’Èxit (ExE), impulsat per la Fundació Empieza por Educar en conveni amb el Departament, s’està aplicant en algun dels centres de forma que “alguns alumnes són separats dels seus companys en horari lectiu per ser atesos per llicenciats sense experiència”, en al·lusió als participantsdel programa ExE.

La CGT denuncia que el programa Escola per l’Èxit separa l’alumnat amb dificultats en horari lectiu Llegeix més »

Cartell acte Girona

Manifest amb motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones.

Manifest que es llegirà el 26 de novembre a la representació “Quatre històries de violència masclista” que tindrà lloc a l’explanada que es troba a les portes de l’Estadi de Fontajau de Girona.

Que la dona no sigui tractada com un mitjà perquè l’home aconsegueixi les seves finalitats hauria de ser una de les bases de la societat que pot sorgir dels grans esforços que estan fent durant aquests dies moltes persones arreu del món, també en les nostres ciutats. Aquests moviments han de donar lloc a una realitat en la qual es generin dinàmiques de relació on la base no sigui tractar l’altre com una propietat.

Qui escolti això pot pensar que estem parlant d’un problema superat, que ens trobem en una societat que ja ha pres consciència d’aquests perills. El fet, però, és que hem pres consciència de l’aspecte més explícit dels perills que es desprenen d’aquesta manera de relacionar-nos. El nostre imaginari però, està impregnat de trets que fomenten un tractament degradant de la dona i això no sembla estar canviant. De fet, entre les persones més joves de la nostra societat, que tot just inicien les primeres relacions, s’està estenent una visió de les relacions de parella que entén la capacitat de fer mal, d’anul·lar, com un tret característic del romanticisme.

Però la violència no es produeix només en l’interior de les parelles. Les empreses adapten d’acord als seus interessos la Llei d’Igualtat. Els tradicionals problemes de precarietat, la dificultat d’ocupació i l’indestructible sostre de vidre segueixen planant sobre la vida laboral de les dones. Amb la Llei no s’ha vençut la discriminació perquè els empresaris l’han llegit com han volgut i això és l’únic que ens assegura el feminisme de despatx.

Manifest amb motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones. Llegeix més »

“Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz”, un llibre de Miquel Amorós

Maroto, el héroe

Una biografía del anarquismo andaluz

Miquel Amorós

Virus editorial, 2011, 312 pàg.

L’anarquisme andalús figura entre els grans buits de la història de la primera meitat del segle XX i, concretament, de la que es refereix al període que abasta la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil i la Revolució. Aquestes dues dècades de cruenta guerra de classes, de les quals sortirien victoriosos els sectors més reaccionaris i, en definitiva, el feixisme, van convertir al anarcosindicalista granadí Francisco Maroto del Ojo en el símbol d’una generació de militants i lluitadors.

Maroto, fill d’una família de tres germans i orfe de pare des de molt jove, va néixer en el barri del Albaicín, on residia bona part de la classe obrera granadina, expulsada del centre després de successives remodelacions urbanístiques. Ebenista de professió, seria un dels principals capdavanters de la CNT a Granada durant la República. Maroto es convertiria en un personatge tan volgut per les classes populars granadines com avorrit per la burgesia i els cacics granadins, els quals formaven «part de la dreta més conservadora i ultramontana». Qualificat de «maleante i delinqüent» en les pàgines del diari monàrquic L’Ideal, Francisco Maroto va participar activament en l’aferrissada conflictivitat obrera existent a Granada en els anys trenta, sofrint la consegüent repressió.

Però seria durant la guerra quan es dibuixarien en Maroto els trets que el converteixen en una figura excel·lent, juntament amb unes altres com el malagueny Juan Santana Calero o el sevillà Juan Arcas. A pesar d’haver aconseguit organitzar una columna de milicians que va demostrar una més que sobrada solvència militar, l’estrepitosa caiguda de Màlaga va ser utilitzada per a criminalitzar a les milícies anarquistes i, en última instància, per a empresonar i treure del mig al propi Maroto. A pesar de les acusacions sense proves i de les incomptables peticions de llibertat, la malvolença cap a ell tant del PCE com del governador civil d’Almería, el socialista Gabriel Morón —juntament amb la passivitat calculada dels organismes dirigents de la CNT, més preocupats pels equilibris en les instàncies de govern que pels presos anarquistes—, van fer que passés bona part de la guerra en la presó.

Capturat pels feixistes a Alacant al gener de 1940, seria afusellat al juliol d’aquell any després de ser salvatgement torturat. La història de Maroto no pot llegir-se com la història d’un sol home, sinó com una biografia d’un anarquisme andalús que en les lluites socials va forjar el caràcter de centenars de militants. Una història que ha estat tancada i barrada tant pel franquisme com pel règim que li succeiria.

“Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz”, un llibre de Miquel Amorós Llegeix més »

Es privatitza la política?

Quan fa uns dies vaig començar a escriure aquesta nota tenia en ment al Parlament Europeu. No obstant això, els esdeveniments econòmico-polítics se succeeixen amb tal velocitat que aquest comentari ha quedat ja petit i l’absència de democràcia s’accentua: ara resulta que ni tan sols els governs han d’estar sotmesos a les formes de legitimitat democràtica i que l’única preocupació és que els mercats mostrin la seva satisfacció amb aquests.

Comencem per l’única institució electa de la Unió Europea. En els últims mesos, algú ha sentit parlar del Parlament Europeu? Ha desaparegut de l’escena. Enfront de les enormes turbulències que està experimentant la Unió Europea i les importants decisions que es prenen en el seu nom, no apareix ni una sola referència al Parlament. A pesar de l’accentuada debilitat de la democràcia en la UE, i que sempre ha estat un ens marginal en l’estructura de la Unió, és l’única institució refrendada pels europeus, i ni se la veu, ni tan sols es pretén que tingui la més mínima importància.

No és només el Parlament. La gestió de la crisi del deute està sent regida gairebé en exclusiva per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy que decideixen quins seran els passos que hauran de donar els culpables països deutors i els que hauran de seguir sense fisures els 17 països de l’eurozona i els 27 de la Unió. Que, per altra banda, no semblen ressentir-se massa d’aquesta situació mentre puguin continuar tranquils. Tampoc sembla que a Merkel i Sarkozy els molesti que sigui tan conspicu que siguin ells sols els que decideixin enfront dels seus 17 o 27 copartíceps nominals.

Encara que alguns òrgans directius intermedis de la Unió mostren una mica més de presència –es reuneixen els ministres, sobretot els d’Economia i Hisenda, per a preparar les reunions dels seus respectius caps de Govern– al final accepten els dictats del tàndem Merkel-Sarkozy, o serveixen per a justificar les pomposes reunions de Barroso i Van Rompuy, que lluiten desesperadament per fer veure que manen una mica a la Unió mentre són desautoritzats pels dirigents franco-alemanys totes les vegades que a aquests els sembla.

Tota aquesta evolució havia de concloure com ho està fent, amb el nomenament de dos caps de Govern dels països amb els majors problemes realitzat per canals jurídicament vàlids, però amb el mínim d’incidència de les ja molt desarborades institucions democràtiques. I la principal virtut dels quals sembla residir en que són tècnics i no polítics. Però els mercats estan molt contents i, sobretot, Goldman Sachs que, una vegada més, aconsegueix que entre els principals dirigents dels països se situïn –o ells els situen?– els seus antics empleats o un tecnòcrata grec d’ampli recorregut que, quina casualitat, va facilitar l’entrada de Grècia en l’euro realitzat.

El greu no és només la falta de democràcia gairebé total, sinó que aquesta dinàmica no és més que l’evolució natural d’unes tendències a anar disminuint el paper de les institucions democràtiques en la vida dels països. S’està privatitzant la política, potenciant cada vegada més, amb major força i amb menors precaucions, el que la gestió de la vida comuna no la realitzin els polítics –per molt insatisfactòriament que siguin triats– sinó agents cada vegada més directes dels grans poders econòmics.

La disminució del paper dels legislatius, els lobbies empresarials, les portes circulars, són aspectes ben coneguts des de fa temps en l’escena política, però els últims esdeveniments apunten a una potent ampliació d’aquestes dinàmiques i a la gradual substitució dels polítics per tècnics d’alt nivell dels poders dominants. L’últim i clar exemple són els nomenaments del cap de Govern de Grècia i el d’Itàlia, i el fet que són saludats amb entusiasme pels mercats i la immensa majoria dels dirigents polítics i els creadors d’opinió.

És curiós que els tècnics siguin considerats en tan alta vàlua, doncs sembla lògic pensar que en general els polítics que manen tenen darrera d’ells l’assessorament de tècnics de no menor valia que els que ara s’enalteixen. Tant és el pes d’unes poques persones en els assumptes d’Estat? En definitiva, es tracta de la negació de la política.

A Espanya es perceben també aquestes tendències. Zapatero ha fet gala freqüentment de les seves reunions amb banquers i empresaris de primera línia i les seves corresponents tècnics per a orientar la política econòmica, s’estableixen think tanks per a tractar d’encaminar la trajectòria del país, sorgeixen documents on els tècnics pretenen no només realitzar diagnòstics del que succeeix, sinó que aconsellen directament a les més altes instàncies (Rei i Govern) sobre la trajectòria que s’ha de seguir (vegi’s

Es privatitza la política? Llegeix més »

23 de novembre, 36è tall de la Gran Via a l’Hospital de Bellvitge

CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE NOVEMBRE A LES 13 HORES A L’HOSPITAL DE BELLVITGE

Serà la 36 concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge.

S’EXECUTEN TANCAMENTS DEFINITIUS DE DIVERSES UNITATS

El passat dia 9 de novembre la Direcció de l’Hospital va tancar les unitats de Vigilància intensiva UCI 2-2 que comptava amb 12 llits de crítics i una unitat de Cirurgia General Digestiva que comptava amb 20 llits (unitat 5-3), a més del tancament definitiu de 2 Quiròfans de matí i 4 de tarda. Tot això cal sumar-lo al tancament també definitiu d’una unitat d’Hospitalització de Traumatologia (11-1), una unitat d’Hospitalització de Cirurgia Toràcica, la Unitat de Desintoxicació i 4 llits de malalts crítics MICI. Així mateix continuen tancades 4 llits de malalts crítics de Pneumologia (UCRI).

L’informe intern de la Generalitat de Catalunya anomenat “La governança del ICS”, revelat per la premsa el passat 19 d’Octubre, i desmentit posteriorment pel gerent del ICS Joaquín Casanova, deixa com a mínim entreveure que el Conseller Boi Ruiz posseïx cert plans maquiavèlics, ocults i privatitzadors que pel que sembla podria engegar en un curt termini de temps una vegada s’aprovi la Llei Omnibus.

Per molt que el Sr. Joaquím Casanova s’esforci a desmentir aquests plans en els quals es permetria l’entrada de capital privat en la Sanitat Pública, aquesta Secció Sindical manca de confiança en la seva paraula, atès que en el seu curt recorregut en el càrrec de Gerent del ICS, ha demostrat ocultar reiteradament els seus plans sobre el desmantellament del ICS tant a treballadors/es com a Sindicats (tancament de CAPs, tancaments de llits Hospitalaris, reduccions de plantilles, etc.)

La precarietat laboral a l’Hospital de Bellvitge està trencant motlles, personal que duia treballat dècades en el centre estan a dia d’avui en l’atur. Els pocs contractes realitzats, dels quals la Direcció de l’Hospital no ens ha facilitat dades, són de jornades de 21 hores setmanals i d’un mes de durada o bé d’una setmana de durada. La Direcció de l’Hospital anuncia canvis de torn forçosos en serveis com Urgències, UCI i Coronàries. El personal d’infermeria d’aquestes unitats està sent obligat a escollir el nou torn imposat per l’empresa. Si es vol quedar en el seu actual lloc de treball en el qual duen moltes companyes més de 25 anys, ha de ser a costa d’rebaixa de sou important. Si volen conservar l’horari i el sou, s’haurien d’anar a altres unitats que mai han estat i el seu futur passarà a ser incert.

A esperes de noves informacions sobre les “Negociacions de la Taula Sectorial del ICS”, des de CGT exposem que: NO ACCEPTAREM CAP ACORD QUE DETERIORI EN EL MÉS MÍNIM ELS DRETS LABORALS ACTUALS, i que combatrem qualsevol acord que se’ns imposi (amb o sense l’acord dels Sindicats de la Taula Negociadora) que vulneri l’exposat, denunciant públicament un a un als seus responsables.

El Sr. Boi Ruiz agredeix feroçment a la Sanitat Pública i especialment als/les treballadors/es, pretén descomptar dels salaris dels treballadors del ICS un total de 45 milions d’Euros en tres mesos, podent representar una mitjana d’uns 1125 €/persona, el que deixaria a una part important de la plantilla per sota dels 1.000 € del salari del mes de desembre. S’està portant a les plantilles de la sanitat pública a limitis difícilment suportables. Mentre els polítics continuen gaudint de tots els privilegis.

Per si tot l’anterior resulta poc, el S.r Boi Ruiz inventa ara els PONTS HOSPITALARIS, durant el pròxim pont de la Constitució per a “celebrar la recent reforma de la mateixa” es tancaran les consultes externes i cirurgia programada, del 5 al 11 de Desembre, el que evidentment provocarà un allargament de les llistes d’espera tant en patologies greus, com en les menys greus. Per a fer-nos una idea, n’hi ha prou amb saber que només en el passat estiu s’han deixat de realitzar 2.500 intervencions quirúrgiques.

El Conseller Boi Ruiz i el Govern de CiU no tenen cap credibilitat tant en les seves declaracions com en les seves intencions, doncs porta mesos prometent que l’atenció en les malalties greus estava garantida. Estan jugant amb la vida de les persones.

La Gerència Territorial del ICS (Institut Català de la Salut) s’inventa nous CÀRRECS en plenes RETALLADES, per a la majoria de la població. Amb data 24 d’Agost del 2011 la Gerència Territorial de la Metropolitana Sud del ICS crea un nou càrrec inexistent fins a la data. És alarmant com s’ha portat a terme el procés de selecció dels candidats, la unilateralitat i la poca transparència del mateix. En l’acta de la decisió es reconeix que no es fa ni la prova objectiva ni l’entrevista personal perquè hi ha molta diferència de punts entre els candidats. La Comissió de Selecció està composta per: el Director Gerent de la Metropolitana Sud Xavier Corbella, el Director de Serveis Generals Territorial Guillermo Bardají, el Cap de la Secretaria Tècnica Miquel Fernández Castanyer, i el Director de Personal Antoni Mercader; on està la reducció del 30% d’alts càrrecs?, si s’ha nomenat un que ni existia.

Des de CGT denunciem que la imaginació per a la creació de llocs de treball “VIPS” per part de la Generalitat és proporcional a la capacitat destructora de llocs de treball essencials en l’atenció als pacients, que ha de ser la finalitat d’aquesta Gerència Territorial i de la Conselleria de Sanitat.

Mentrestant la construcció de la Fase II del HUB (Edifici nou destinat a UCI, Urgències i Quiròfans). ha seguit al 100% el seu ritme de construcció durant tot l’estiu. Per a aquest edifici el ICS (Institut Català de la Salut) va reservar 70 milions d’euros i quan estigui acabada la seva construcció es realitzarà un RENTING (sistema de lloguer) sobre el material: Llits, monitors, material electrònic etc.) a la Sanitat Privada. Amb aquests 70 milions l’Hospital de Bellvitge no només no hagués necessitat cap retallada, si no que hagués pogut obtenir millores.

Des que s’han iniciat les retallades ha augmentat a dos mesos el termini per a intervenir situacions oncològiques; intervencions que han de realitzar-se en un termini inferior a un mes, s’estan perllongant fins a dos mesos i es preveu que aquests temps s’allarguin. Així mateix, els Politraumatismes greus en els quals també és vital el temps que es trigui a atendre al malalt i d’això depèn la vida del pacient o la gravetat de les seqüeles, passen de ser atesos només en 6 centres, de 10 centres en els quals s’atenien fins a ara. A Bellvitge un dels Hospitals en els quals es va a concentrar l’atenció a aquesta especialitat, la unitat de Traumatologia d’aquest Hospital ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50% i amb caràcter definitiu com ja vam esmentar anteriorment.

A pesar d’haver-se portat a terme un ERO a Clece (empresa subcontractada encarregada dels serveis de neteja de l’Hospital) que es perllongarà per 2 anys, la Direcció segueix sense informar dels seus plans definitius quant a les plantes i serveis que pensa clausurar.

Des de la CGT insistim a denunciar la desinformació per part de l’empresa, l’obscurantisme sobre els seus plans en les retallades, que no contribueixen més que a crear un clima de crispació entre els/les treballadors/es de l’Hospital, i a la rumorologia constant.

Aquest dimecres 23 de Novembre, partirem de nou a les 12h des del CAP de la Marina juntament amb els Usuaris del mateix, per a posteriorment a les 13h TALLAR PER 36ª VEGADA la Gran via amb els/les treballadors/es de l’Hospital de Bellvitge.

Treballadors/es i usuaris/es tenen cada dia més clar el seu objectiu: van a defensar i a salvar la Sanitat Pública, i en concret l’Hospital de Bellvitge.

Secció Sindical CGT Hospital Bellvitge

23 de novembre, 36è tall de la Gran Via a l’Hospital de Bellvitge Llegeix més »

Renfe-Adif: CGT convocarà vagues al desembre

El passat dia 16 de novembre CGT va celebrar el seu Ple de Seccions Sindicals, on vam decidir per unanimitat convocar vagues al desembre.

A data d’avui no tenim el contracte programa per operar a Catalunya en Rodalies i Mitja distància, signat. El que significaria que el dia 1 gener 2012 segons recull l’acord entre Ministeri de Foment i Generalitat, tots els treballadors i material passarien a dependre de la Generalitat.

Renfe-Adif: CGT convocarà vagues al desembre Llegeix més »

CGT denuncia la recol·locació de l’exregidor barceloní Francesc Narváez a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb sobresou

Denuncien la recol·locació de Narváez amb sobresou

Polèmica sindical a l’àrea metropolitana per la contractació de l’exregidor barceloní

19/11/11 El Punt Avui – Barcelona – F. Espiga

En un context econòmic en què cada moviment de les administracions és analitzat amb lupa, la política de contractacions de la nova àrea metropolitana de Barcelona està provocant un viu debat intern. Després de denunciar que la partida de sous d’alts càrrecs de la institució s’ha incrementat en més 320.000 euros en pocs mesos, el sindicat CGT –majoritari a l’ens– ha posat ara el crit al cel pel recent fitxatge de l’exregidor barceloní del PSC Francesc Narváez.

CGT denuncia la recol·locació de l’exregidor barceloní Francesc Narváez a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb sobresou Llegeix més »

Entrevista a Pep Cara, militant compromès, dinamitzador de pràctiques i idees anarquistes

Pep Cara, de Berga, és un amic, una persona molt treballadora i productiva. Dues qualitats l’acompanyen: perseverança i alegria, que contagia els que ens movem pel seu costat. És un bon organitzador i dinamitzador. Una persona oberta i dialogant. Té un defecte, li costa dir que no, quan es tracta de lluites i de solidaritat militant. Jo sóc dels que també abuso de la seva bona fe, ja que l’he enredat a arreglar, corregir i millorar aquestes entrevistes al Catalunya. En resum, per no allargar-me, és un somiador que lluita per un món millor, igualitari, sense injustícies, llibertari. Tot i que ens veiem sovint aquesta entrevista l’hem fet per correspondència.

Pels que vulguin conèixer millor el pensament i la pràctica llibertaria d’en Pep, visiteu el seu bloc Rebequeries: www.berguedallibertari.org/pepcara

– Parla’ns de la campanya i recollida de signatures per evitar les retallades a la Universitat de Barcelona. Has rebut pressions?

Entrevista a Pep Cara, militant compromès, dinamitzador de pràctiques i idees anarquistes Llegeix més »