Als canals de vídeo de la CGT de Catalunya:
http://www.youtube.com/cgtcatalunya
http://www.facebook.com/pages/Canal-CGT-Catalunya/201110286633291?sk=wall
hi trobareu més d’un centenar de vídeos, documentals i films de temàtica sindical, social i d’història del moviment llibertari català, ibèric i internacional.
En algun moment en els mesos anteriors li he prestat atenció als assetjaments que ha patit el moviment del 15 de maig. Torno ara a la càrrega amb la qüestió perquè hi ha dues circumstàncies que mereixen -crec jo- atenció.
La primera alguna relació té amb un fenomen que ens afecta des de temps enrere: la principal estratègia que els mitjans de comunicació progressistes -El País i Público, la SER i La Sexta, Televisión Española i Radio Nacional- han desplegat en relació amb el moviment ha consistit en rebaixar la radicalitat de les demandes que sovint arribaven d’aquest últim. Fa unes setmanes un periodista que cobria una manifestació del 15-M madrileny per a la televisió pública va acabar la seva intervenció assenyalant que els assistents havien corejat les consignes habituals a favor de la reforma de la llei electoral. No he escoltat mai consignes sobre una qüestió tan estimulant com aquesta. El periodista estava bolcant sobre el moviment una percepció prejuiciosa que feia d’aquest una simpàtica i festiva reunió de joves que, lògicament molestos per l’horitzó que se’ls ofereix, s’acontentarien de demandar una més que raonable reforma de la llei electoral … Per a què prestar atenció a tota la resta que es reclama en les manifestacions i que revela sovint una franca vocació de posar el dit a la nafra de les misèries del capitalisme que patim?
El 15-M: falsos amics, enemics externs Llegeix més »
Nico Lupo – Setmanari Directa
La filtració del document sobre la governança de l’Institut Català de la Salut (ICS) va marcar un punt d’inflexió en el rumb de les polítiques del govern català en matèria de sanitat. Aquest document, que va ser enviat al diari El País per algú que treballa a l’ICS i que porta per títol “La governança de l’ICS” (veure El País del 19/10/2011 http://politica.elpais.com/politica/2011/10/18/actualidad/1318969397_824805.html ), planeja trossejar l’empresa pública en una vintena de societats, finançades en part per capital privat. Un dels objectius és que la sanitat pública tingui superàvit El president Artur Mas va assegurar que el govern no ha volgut privatitzar l’ICS “en cap moment”, però les expertes consultades no entenen aquests canvis si no és que hi ha “una línia de privatització al darrere”, ja sigui a través de l’entrada de capital privat o mitjançant la col·laboració amb altres entitats. L’aplicació d’aquestes línies de treball es duria a terme en un període d’entre “tres i cinc anys”.
Les institucions europees col·loquen a alguns dels principals protagonistes de la que consideren principal amenaça per a l’economia europea al front dels organismes que haurien de solucionar-la.
Els piròmans fan de bombers Llegeix més »
George Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair (Motihari-Bengala, 1903-Londres,1950), va destacar com autor d’obres com Granja Animal (1945), 1984 (1949) i Homenatge a Catalunya (1938). Totes elles han esdevingut clàssiques, la darrera no solament és un homenatge a la Catalunya revolucionària, sinó també un crit d’alerta contra les manipulacions del comunisme-estalinista.
Orwell va començar a escriure Homage to Catalonia poc després dels Fets de Maig de 1937 i el llibre va ser publicat a Londres l’any 1938. Per tant l’assaig era una visió en calent dels esdeveniments (revolucionaris i contrarevolucionaris) que s’havien viscut a Espanya entre el juliol de 1936 i el juny de 1937. De l’Homenatge a Catalunya han sortit editades diverses edicions, des de la primera d’Ariel fins a les de Virus, Tusquets, Destino, i ara Debate (Madrid-2011) acaba de publicar una nova edició il·lustrada.
George Orwell i l’Homenatge a Catalunya Llegeix més »
Crida a totes les persones, treballadores, aturades, precàries, jubilades…
a tothom!!!
Unim les lluites, juntes ho podem tot!!!
Comissions Laborals d’Assemblees del 15-M de diferents barris i militants de l’Esquerra Sindical hem vist la necessitat que hi hagi un marc plural i estable de coordinació des de la base assembleària que englobi l’àmbit laboral i social (treballadores i treballadors en actiu, aturats, precàries, estudiants, jubilats).
Assemblea de coordinació de lluites laborals Llegeix més »
– La CGT denuncia la política laboral marítima seguida a l’Estat espanyol, que ha representat la destrucció de més del 30% de l’ocupació en el sector, i llança una Campanya “En defensa de l’ocupació i de les professions marítimes”.
– Dels 78.100 cotitzants al Règim Especial del Mar (REM) que teníem el 2001, avui només queden 62.000, és a dir un 20,5% menys.
CGT denuncia la política laboral del sector marítim Llegeix més »
El sindicat envia una carta a la consellera Rigau per demanar-li que anul·li el projecte
SÒNIA SÁNCHEZ – ARA – Barcelona – 23/11/2011
El sindicat CGT ha enviat una carta a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, on denuncia que el programa Escola per l’Èxit (ExE), impulsat per la Fundació Empieza por Educar en conveni amb el Departament, s’està aplicant en algun dels centres de forma que “alguns alumnes són separats dels seus companys en horari lectiu per ser atesos per llicenciats sense experiència”, en al·lusió als participantsdel programa ExE.
Manifest que es llegirà el 26 de novembre a la representació “Quatre històries de violència masclista” que tindrà lloc a l’explanada que es troba a les portes de l’Estadi de Fontajau de Girona.
Que la dona no sigui tractada com un mitjà perquè l’home aconsegueixi les seves finalitats hauria de ser una de les bases de la societat que pot sorgir dels grans esforços que estan fent durant aquests dies moltes persones arreu del món, també en les nostres ciutats. Aquests moviments han de donar lloc a una realitat en la qual es generin dinàmiques de relació on la base no sigui tractar l’altre com una propietat.
Qui escolti això pot pensar que estem parlant d’un problema superat, que ens trobem en una societat que ja ha pres consciència d’aquests perills. El fet, però, és que hem pres consciència de l’aspecte més explícit dels perills que es desprenen d’aquesta manera de relacionar-nos. El nostre imaginari però, està impregnat de trets que fomenten un tractament degradant de la dona i això no sembla estar canviant. De fet, entre les persones més joves de la nostra societat, que tot just inicien les primeres relacions, s’està estenent una visió de les relacions de parella que entén la capacitat de fer mal, d’anul·lar, com un tret característic del romanticisme.
Però la violència no es produeix només en l’interior de les parelles. Les empreses adapten d’acord als seus interessos la Llei d’Igualtat. Els tradicionals problemes de precarietat, la dificultat d’ocupació i l’indestructible sostre de vidre segueixen planant sobre la vida laboral de les dones. Amb la Llei no s’ha vençut la discriminació perquè els empresaris l’han llegit com han volgut i això és l’únic que ens assegura el feminisme de despatx.
Manifest amb motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones. Llegeix més »
Maroto, el héroe
Una biografía del anarquismo andaluz
Miquel Amorós
Virus editorial, 2011, 312 pàg.
L’anarquisme andalús figura entre els grans buits de la història de la primera meitat del segle XX i, concretament, de la que es refereix al període que abasta la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil i la Revolució. Aquestes dues dècades de cruenta guerra de classes, de les quals sortirien victoriosos els sectors més reaccionaris i, en definitiva, el feixisme, van convertir al anarcosindicalista granadí Francisco Maroto del Ojo en el símbol d’una generació de militants i lluitadors.
Maroto, fill d’una família de tres germans i orfe de pare des de molt jove, va néixer en el barri del Albaicín, on residia bona part de la classe obrera granadina, expulsada del centre després de successives remodelacions urbanístiques. Ebenista de professió, seria un dels principals capdavanters de la CNT a Granada durant la República. Maroto es convertiria en un personatge tan volgut per les classes populars granadines com avorrit per la burgesia i els cacics granadins, els quals formaven «part de la dreta més conservadora i ultramontana». Qualificat de «maleante i delinqüent» en les pàgines del diari monàrquic L’Ideal, Francisco Maroto va participar activament en l’aferrissada conflictivitat obrera existent a Granada en els anys trenta, sofrint la consegüent repressió.
Però seria durant la guerra quan es dibuixarien en Maroto els trets que el converteixen en una figura excel·lent, juntament amb unes altres com el malagueny Juan Santana Calero o el sevillà Juan Arcas. A pesar d’haver aconseguit organitzar una columna de milicians que va demostrar una més que sobrada solvència militar, l’estrepitosa caiguda de Màlaga va ser utilitzada per a criminalitzar a les milícies anarquistes i, en última instància, per a empresonar i treure del mig al propi Maroto. A pesar de les acusacions sense proves i de les incomptables peticions de llibertat, la malvolença cap a ell tant del PCE com del governador civil d’Almería, el socialista Gabriel Morón —juntament amb la passivitat calculada dels organismes dirigents de la CNT, més preocupats pels equilibris en les instàncies de govern que pels presos anarquistes—, van fer que passés bona part de la guerra en la presó.
Capturat pels feixistes a Alacant al gener de 1940, seria afusellat al juliol d’aquell any després de ser salvatgement torturat. La història de Maroto no pot llegir-se com la història d’un sol home, sinó com una biografia d’un anarquisme andalús que en les lluites socials va forjar el caràcter de centenars de militants. Una història que ha estat tancada i barrada tant pel franquisme com pel règim que li succeiria.
“Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz”, un llibre de Miquel Amorós Llegeix més »
Quan fa uns dies vaig començar a escriure aquesta nota tenia en ment al Parlament Europeu. No obstant això, els esdeveniments econòmico-polítics se succeeixen amb tal velocitat que aquest comentari ha quedat ja petit i l’absència de democràcia s’accentua: ara resulta que ni tan sols els governs han d’estar sotmesos a les formes de legitimitat democràtica i que l’única preocupació és que els mercats mostrin la seva satisfacció amb aquests.
Comencem per l’única institució electa de la Unió Europea. En els últims mesos, algú ha sentit parlar del Parlament Europeu? Ha desaparegut de l’escena. Enfront de les enormes turbulències que està experimentant la Unió Europea i les importants decisions que es prenen en el seu nom, no apareix ni una sola referència al Parlament. A pesar de l’accentuada debilitat de la democràcia en la UE, i que sempre ha estat un ens marginal en l’estructura de la Unió, és l’única institució refrendada pels europeus, i ni se la veu, ni tan sols es pretén que tingui la més mínima importància.
No és només el Parlament. La gestió de la crisi del deute està sent regida gairebé en exclusiva per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy que decideixen quins seran els passos que hauran de donar els culpables països deutors i els que hauran de seguir sense fisures els 17 països de l’eurozona i els 27 de la Unió. Que, per altra banda, no semblen ressentir-se massa d’aquesta situació mentre puguin continuar tranquils. Tampoc sembla que a Merkel i Sarkozy els molesti que sigui tan conspicu que siguin ells sols els que decideixin enfront dels seus 17 o 27 copartíceps nominals.
Encara que alguns òrgans directius intermedis de la Unió mostren una mica més de presència –es reuneixen els ministres, sobretot els d’Economia i Hisenda, per a preparar les reunions dels seus respectius caps de Govern– al final accepten els dictats del tàndem Merkel-Sarkozy, o serveixen per a justificar les pomposes reunions de Barroso i Van Rompuy, que lluiten desesperadament per fer veure que manen una mica a la Unió mentre són desautoritzats pels dirigents franco-alemanys totes les vegades que a aquests els sembla.
Tota aquesta evolució havia de concloure com ho està fent, amb el nomenament de dos caps de Govern dels països amb els majors problemes realitzat per canals jurídicament vàlids, però amb el mínim d’incidència de les ja molt desarborades institucions democràtiques. I la principal virtut dels quals sembla residir en que són tècnics i no polítics. Però els mercats estan molt contents i, sobretot, Goldman Sachs que, una vegada més, aconsegueix que entre els principals dirigents dels països se situïn –o ells els situen?– els seus antics empleats o un tecnòcrata grec d’ampli recorregut que, quina casualitat, va facilitar l’entrada de Grècia en l’euro realitzat.
El greu no és només la falta de democràcia gairebé total, sinó que aquesta dinàmica no és més que l’evolució natural d’unes tendències a anar disminuint el paper de les institucions democràtiques en la vida dels països. S’està privatitzant la política, potenciant cada vegada més, amb major força i amb menors precaucions, el que la gestió de la vida comuna no la realitzin els polítics –per molt insatisfactòriament que siguin triats– sinó agents cada vegada més directes dels grans poders econòmics.
La disminució del paper dels legislatius, els lobbies empresarials, les portes circulars, són aspectes ben coneguts des de fa temps en l’escena política, però els últims esdeveniments apunten a una potent ampliació d’aquestes dinàmiques i a la gradual substitució dels polítics per tècnics d’alt nivell dels poders dominants. L’últim i clar exemple són els nomenaments del cap de Govern de Grècia i el d’Itàlia, i el fet que són saludats amb entusiasme pels mercats i la immensa majoria dels dirigents polítics i els creadors d’opinió.
És curiós que els tècnics siguin considerats en tan alta vàlua, doncs sembla lògic pensar que en general els polítics que manen tenen darrera d’ells l’assessorament de tècnics de no menor valia que els que ara s’enalteixen. Tant és el pes d’unes poques persones en els assumptes d’Estat? En definitiva, es tracta de la negació de la política.
A Espanya es perceben també aquestes tendències. Zapatero ha fet gala freqüentment de les seves reunions amb banquers i empresaris de primera línia i les seves corresponents tècnics per a orientar la política econòmica, s’estableixen think tanks per a tractar d’encaminar la trajectòria del país, sorgeixen documents on els tècnics pretenen no només realitzar diagnòstics del que succeeix, sinó que aconsellen directament a les més altes instàncies (Rei i Govern) sobre la trajectòria que s’ha de seguir (vegi’s
Es privatitza la política? Llegeix més »
CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE NOVEMBRE A LES 13 HORES A L’HOSPITAL DE BELLVITGE
Serà la 36 concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge.
S’EXECUTEN TANCAMENTS DEFINITIUS DE DIVERSES UNITATS
El passat dia 9 de novembre la Direcció de l’Hospital va tancar les unitats de Vigilància intensiva UCI 2-2 que comptava amb 12 llits de crítics i una unitat de Cirurgia General Digestiva que comptava amb 20 llits (unitat 5-3), a més del tancament definitiu de 2 Quiròfans de matí i 4 de tarda. Tot això cal sumar-lo al tancament també definitiu d’una unitat d’Hospitalització de Traumatologia (11-1), una unitat d’Hospitalització de Cirurgia Toràcica, la Unitat de Desintoxicació i 4 llits de malalts crítics MICI. Així mateix continuen tancades 4 llits de malalts crítics de Pneumologia (UCRI).
L’informe intern de la Generalitat de Catalunya anomenat “La governança del ICS”, revelat per la premsa el passat 19 d’Octubre, i desmentit posteriorment pel gerent del ICS Joaquín Casanova, deixa com a mínim entreveure que el Conseller Boi Ruiz posseïx cert plans maquiavèlics, ocults i privatitzadors que pel que sembla podria engegar en un curt termini de temps una vegada s’aprovi la Llei Omnibus.
Per molt que el Sr. Joaquím Casanova s’esforci a desmentir aquests plans en els quals es permetria l’entrada de capital privat en la Sanitat Pública, aquesta Secció Sindical manca de confiança en la seva paraula, atès que en el seu curt recorregut en el càrrec de Gerent del ICS, ha demostrat ocultar reiteradament els seus plans sobre el desmantellament del ICS tant a treballadors/es com a Sindicats (tancament de CAPs, tancaments de llits Hospitalaris, reduccions de plantilles, etc.)
La precarietat laboral a l’Hospital de Bellvitge està trencant motlles, personal que duia treballat dècades en el centre estan a dia d’avui en l’atur. Els pocs contractes realitzats, dels quals la Direcció de l’Hospital no ens ha facilitat dades, són de jornades de 21 hores setmanals i d’un mes de durada o bé d’una setmana de durada. La Direcció de l’Hospital anuncia canvis de torn forçosos en serveis com Urgències, UCI i Coronàries. El personal d’infermeria d’aquestes unitats està sent obligat a escollir el nou torn imposat per l’empresa. Si es vol quedar en el seu actual lloc de treball en el qual duen moltes companyes més de 25 anys, ha de ser a costa d’rebaixa de sou important. Si volen conservar l’horari i el sou, s’haurien d’anar a altres unitats que mai han estat i el seu futur passarà a ser incert.
A esperes de noves informacions sobre les “Negociacions de la Taula Sectorial del ICS”, des de CGT exposem que: NO ACCEPTAREM CAP ACORD QUE DETERIORI EN EL MÉS MÍNIM ELS DRETS LABORALS ACTUALS, i que combatrem qualsevol acord que se’ns imposi (amb o sense l’acord dels Sindicats de la Taula Negociadora) que vulneri l’exposat, denunciant públicament un a un als seus responsables.
El Sr. Boi Ruiz agredeix feroçment a la Sanitat Pública i especialment als/les treballadors/es, pretén descomptar dels salaris dels treballadors del ICS un total de 45 milions d’Euros en tres mesos, podent representar una mitjana d’uns 1125 €/persona, el que deixaria a una part important de la plantilla per sota dels 1.000 € del salari del mes de desembre. S’està portant a les plantilles de la sanitat pública a limitis difícilment suportables. Mentre els polítics continuen gaudint de tots els privilegis.
Per si tot l’anterior resulta poc, el S.r Boi Ruiz inventa ara els PONTS HOSPITALARIS, durant el pròxim pont de la Constitució per a “celebrar la recent reforma de la mateixa” es tancaran les consultes externes i cirurgia programada, del 5 al 11 de Desembre, el que evidentment provocarà un allargament de les llistes d’espera tant en patologies greus, com en les menys greus. Per a fer-nos una idea, n’hi ha prou amb saber que només en el passat estiu s’han deixat de realitzar 2.500 intervencions quirúrgiques.
El Conseller Boi Ruiz i el Govern de CiU no tenen cap credibilitat tant en les seves declaracions com en les seves intencions, doncs porta mesos prometent que l’atenció en les malalties greus estava garantida. Estan jugant amb la vida de les persones.
La Gerència Territorial del ICS (Institut Català de la Salut) s’inventa nous CÀRRECS en plenes RETALLADES, per a la majoria de la població. Amb data 24 d’Agost del 2011 la Gerència Territorial de la Metropolitana Sud del ICS crea un nou càrrec inexistent fins a la data. És alarmant com s’ha portat a terme el procés de selecció dels candidats, la unilateralitat i la poca transparència del mateix. En l’acta de la decisió es reconeix que no es fa ni la prova objectiva ni l’entrevista personal perquè hi ha molta diferència de punts entre els candidats. La Comissió de Selecció està composta per: el Director Gerent de la Metropolitana Sud Xavier Corbella, el Director de Serveis Generals Territorial Guillermo Bardají, el Cap de la Secretaria Tècnica Miquel Fernández Castanyer, i el Director de Personal Antoni Mercader; on està la reducció del 30% d’alts càrrecs?, si s’ha nomenat un que ni existia.
Des de CGT denunciem que la imaginació per a la creació de llocs de treball “VIPS” per part de la Generalitat és proporcional a la capacitat destructora de llocs de treball essencials en l’atenció als pacients, que ha de ser la finalitat d’aquesta Gerència Territorial i de la Conselleria de Sanitat.
Mentrestant la construcció de la Fase II del HUB (Edifici nou destinat a UCI, Urgències i Quiròfans). ha seguit al 100% el seu ritme de construcció durant tot l’estiu. Per a aquest edifici el ICS (Institut Català de la Salut) va reservar 70 milions d’euros i quan estigui acabada la seva construcció es realitzarà un RENTING (sistema de lloguer) sobre el material: Llits, monitors, material electrònic etc.) a la Sanitat Privada. Amb aquests 70 milions l’Hospital de Bellvitge no només no hagués necessitat cap retallada, si no que hagués pogut obtenir millores.
Des que s’han iniciat les retallades ha augmentat a dos mesos el termini per a intervenir situacions oncològiques; intervencions que han de realitzar-se en un termini inferior a un mes, s’estan perllongant fins a dos mesos i es preveu que aquests temps s’allarguin. Així mateix, els Politraumatismes greus en els quals també és vital el temps que es trigui a atendre al malalt i d’això depèn la vida del pacient o la gravetat de les seqüeles, passen de ser atesos només en 6 centres, de 10 centres en els quals s’atenien fins a ara. A Bellvitge un dels Hospitals en els quals es va a concentrar l’atenció a aquesta especialitat, la unitat de Traumatologia d’aquest Hospital ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50% i amb caràcter definitiu com ja vam esmentar anteriorment.
A pesar d’haver-se portat a terme un ERO a Clece (empresa subcontractada encarregada dels serveis de neteja de l’Hospital) que es perllongarà per 2 anys, la Direcció segueix sense informar dels seus plans definitius quant a les plantes i serveis que pensa clausurar.
Des de la CGT insistim a denunciar la desinformació per part de l’empresa, l’obscurantisme sobre els seus plans en les retallades, que no contribueixen més que a crear un clima de crispació entre els/les treballadors/es de l’Hospital, i a la rumorologia constant.
Aquest dimecres 23 de Novembre, partirem de nou a les 12h des del CAP de la Marina juntament amb els Usuaris del mateix, per a posteriorment a les 13h TALLAR PER 36ª VEGADA la Gran via amb els/les treballadors/es de l’Hospital de Bellvitge.
Treballadors/es i usuaris/es tenen cada dia més clar el seu objectiu: van a defensar i a salvar la Sanitat Pública, i en concret l’Hospital de Bellvitge.
Secció Sindical CGT Hospital Bellvitge
23 de novembre, 36è tall de la Gran Via a l’Hospital de Bellvitge Llegeix més »
El passat dia 16 de novembre CGT va celebrar el seu Ple de Seccions Sindicals, on vam decidir per unanimitat convocar vagues al desembre.
A data d’avui no tenim el contracte programa per operar a Catalunya en Rodalies i Mitja distància, signat. El que significaria que el dia 1 gener 2012 segons recull l’acord entre Ministeri de Foment i Generalitat, tots els treballadors i material passarien a dependre de la Generalitat.
Renfe-Adif: CGT convocarà vagues al desembre Llegeix més »
Denuncien la recol·locació de Narváez amb sobresou
Polèmica sindical a l’àrea metropolitana per la contractació de l’exregidor barceloní
19/11/11 El Punt Avui – Barcelona – F. Espiga
En un context econòmic en què cada moviment de les administracions és analitzat amb lupa, la política de contractacions de la nova àrea metropolitana de Barcelona està provocant un viu debat intern. Després de denunciar que la partida de sous d’alts càrrecs de la institució s’ha incrementat en més 320.000 euros en pocs mesos, el sindicat CGT –majoritari a l’ens– ha posat ara el crit al cel pel recent fitxatge de l’exregidor barceloní del PSC Francesc Narváez.
Pep Cara, de Berga, és un amic, una persona molt treballadora i productiva. Dues qualitats l’acompanyen: perseverança i alegria, que contagia els que ens movem pel seu costat. És un bon organitzador i dinamitzador. Una persona oberta i dialogant. Té un defecte, li costa dir que no, quan es tracta de lluites i de solidaritat militant. Jo sóc dels que també abuso de la seva bona fe, ja que l’he enredat a arreglar, corregir i millorar aquestes entrevistes al Catalunya. En resum, per no allargar-me, és un somiador que lluita per un món millor, igualitari, sense injustícies, llibertari. Tot i que ens veiem sovint aquesta entrevista l’hem fet per correspondència.
Pels que vulguin conèixer millor el pensament i la pràctica llibertaria d’en Pep, visiteu el seu bloc Rebequeries: www.berguedallibertari.org/pepcara
– Parla’ns de la campanya i recollida de signatures per evitar les retallades a la Universitat de Barcelona. Has rebut pressions?
Com ja us hem anat informant en els anteriors comunicats el Comitè d’Empresa de Nidec (Santa Perpètua de la Mogoda) ha convocat tots els dijous fins a final d’any una aturada en diferents torns: 10,20 a 11,20, 18,20 a 19,20 i de 02.20 a 03.20. La primera jornada d’aturada va tenir un fort seguiment, i en aquest sentit és més necessari que mai el tornar a repetir la importància de recolzar la companya dins les possibilitats de cadascú.
Calendari d’accions de suport a la Charo, acomiadada per Nidec, fins el 15 de desembre Llegeix més »
Han estat programats tres esdeveniments de forma espontània i per diferents col·lectius per als dies previs al 15-D. Aquí els resumim.
– Divendres 25 de novembre: “Comèdia de l’Art” en memòria de Pedro Álvarez.
Preciosa obra sobre la injustícia de perdre a un fill, el procés de dol i la reivindicació de la injustícia, íntegrament en fi teatre de màscares, amb bells moments de drama i indignació, però també de comèdia. A Cal Ninyo (Sant Boi de Llobregat, Barcelona), a les 22:00 hores.
Propers esdeveniments XIX Aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez. Llegeix més »
Presentació del llibre “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Ponent” a Tàrrega el dissabte 3 de desembre de 2011 a les 19h. al Museu Comarcal.
Presentació de l’Exposició, el dissabte 3 de desembre de 2011, a les 20.30h. al Casal Popular El Rostoll, Tàrrega.
Organitzen: CGT, Casal Popular El Rostoll, Museu Comarcal de Tàrrega
Memòria Llibertària
100 anys de moviment llibertari a Lleida
Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas
CGT Lleida, 2011
Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.
Presentació del llibre i l’exposició “Memòria Llibertària” a Tàrrega el 3 de desembre Llegeix més »
El Moviment 20 de Febrer segueix ferm al Marroc, convocant la seva novena jornada de lluita del diumenge 20 de novembre i cridant al boicot de les eleccions legislatives del 25 de novembre. La consigna “Acabada l’era de la submissió, arriba l’hora de l’abstenció” s’estén per tot el Marroc.
El Moviment 20 F segueix rebutjant i denunciant la mascarada “democràtica” que es va iniciar amb una reforma constitucional, elaborada a esquenes del poble, va seguir amb un referèndum fraudulent i que culmina amb l’avançament il·legal de la convocatòria d’eleccions, l’única funció és cobrir d’un vernís “democràtic” el que és una dictadura despòtica i corrupta.
Moviment 20 F, Marroc: “Acabada l’era de la submissió, arriba l’hora de l’abstenció” Llegeix més »
Lluita oberta entre els treballadors de Roca-Maroc i l’empresa. A l’acomiadament dels representants sindicals, els treballadors responen amb la vaga indefinida.
El passat 2 de novembre, l’empresa Roca-Maroc, localitzada a la ciutat de Settat, va complir la seva amenaça d’acomiadament del secretari general del sindicat CDT de l’empresa, Nachit Bashir i d’un altre company sindicalista.
Lluita oberta entre els treballadors de Roca-Maroc i l’empresa: vaga indefinida Llegeix més »
A tots els ens federats a la CGT
Concentració a la seu de Clece SA el dia 29 de novembre a les 17:00h. (Josep Ferrater i Mora nº 2, Barcelona).
Salut companys,
Des del Sindicat de Neteja de CGT a Barcelona sol·licitem la vostra solidaritat i col·laboració, per organitzar una concentració contra la repressió i abusos que estan patint els nostres companys de neteja de l’empresa Clece i el nostre sindicat.
Concentració a la seu de Clece SA a Barcelona contra la persecució sindical a la CGT Llegeix més »
El passat dijous dia 17 de novembre la CGT de Catalunya va celebrar una de les periòdiques Conferències de delegats/des presentant la penúltima Reforma de les Pensions.
L’acte va comptar amb la presència de delegats/des de diversos sectors i territorials, realitzant la presentació el Secretari de Formació Pepe Berlanga, que després de centrar els continguts del tema va presentar als ponents. Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda i Quím Garreta del Gabinet Assessor Confederal de Plans i Fons de Pensions.
Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifós: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles: fills/es, germans/es, amics/gues … Segurament, quan estiguis llegint això, hi hagi alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.
25-N 2011: Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata Llegeix més »
El 17 de desembre a les Cotxeres de Sants (Barcelona) de 9.30 a 19.30h.
PROGRAMA
10:00 a 10:15: Recepció i recollida de documentació.
10:15 a 10:30 Benvinguda a càrrec d’una persona de TLN
10:30 a 12:00 Tallersvermell, blau, groc.
Jornada Antinuclear d’Hivern el 17 de desembre a Barcelona Llegeix més »
Jornada de Reflexió a Plaça Catalunya de Barcelona el 19 de novembre
Acte de la Plaça Catalunya de Barcelona que s’ha realitzat durant tot el dia de la jornada de reflexió. Aquesta reflexió col·lectiva convocada per CGT-Barcelona, CNT-AIT Barcelona i CNT-Catalunya, va consistir en estar durant tot el dia amb parades muntades a la Plaça Catalunya, amb un micròfon des del qual es van realitzar intervencions per alguns dels assistents. Tot i la pluja que va caure durant tot el dia es va mantenir l’acte fins a les12 de la nit.
