CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Assemblea 30N+text

Assemblea de coordinació de lluites laborals

Crida a totes les persones, treballadores, aturades, precàries, jubilades…
a tothom!!!

Unim les lluites, juntes ho podem tot!!!

Comissions Laborals d’Assemblees del 15-M de diferents barris i militants de l’Esquerra Sindical hem vist la necessitat que hi hagi un marc plural i estable de coordinació des de la base assembleària que englobi l’àmbit laboral i social (treballadores i treballadors en actiu, aturats, precàries, estudiants, jubilats).

Assemblea de coordinació de lluites laborals Llegeix més »

CGT denuncia la política laboral del sector marítim

– La CGT denuncia la política laboral marítima seguida a l’Estat espanyol, que ha representat la destrucció de més del 30% de l’ocupació en el sector, i llança una Campanya “En defensa de l’ocupació i de les professions marítimes”.

– Dels 78.100 cotitzants al Règim Especial del Mar (REM) que teníem el 2001, avui només queden 62.000, és a dir un 20,5% menys.

CGT denuncia la política laboral del sector marítim Llegeix més »

La CGT denuncia que el programa Escola per l’Èxit separa l’alumnat amb dificultats en horari lectiu

El sindicat envia una carta a la consellera Rigau per demanar-li que anul·li el projecte

SÒNIA SÁNCHEZ – ARA – Barcelona – 23/11/2011

El sindicat CGT ha enviat una carta a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, on denuncia que el programa Escola per l’Èxit (ExE), impulsat per la Fundació Empieza por Educar en conveni amb el Departament, s’està aplicant en algun dels centres de forma que “alguns alumnes són separats dels seus companys en horari lectiu per ser atesos per llicenciats sense experiència”, en al·lusió als participantsdel programa ExE.

La CGT denuncia que el programa Escola per l’Èxit separa l’alumnat amb dificultats en horari lectiu Llegeix més »

Cartell acte Girona

Manifest amb motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones.

Manifest que es llegirà el 26 de novembre a la representació “Quatre històries de violència masclista” que tindrà lloc a l’explanada que es troba a les portes de l’Estadi de Fontajau de Girona.

Que la dona no sigui tractada com un mitjà perquè l’home aconsegueixi les seves finalitats hauria de ser una de les bases de la societat que pot sorgir dels grans esforços que estan fent durant aquests dies moltes persones arreu del món, també en les nostres ciutats. Aquests moviments han de donar lloc a una realitat en la qual es generin dinàmiques de relació on la base no sigui tractar l’altre com una propietat.

Qui escolti això pot pensar que estem parlant d’un problema superat, que ens trobem en una societat que ja ha pres consciència d’aquests perills. El fet, però, és que hem pres consciència de l’aspecte més explícit dels perills que es desprenen d’aquesta manera de relacionar-nos. El nostre imaginari però, està impregnat de trets que fomenten un tractament degradant de la dona i això no sembla estar canviant. De fet, entre les persones més joves de la nostra societat, que tot just inicien les primeres relacions, s’està estenent una visió de les relacions de parella que entén la capacitat de fer mal, d’anul·lar, com un tret característic del romanticisme.

Però la violència no es produeix només en l’interior de les parelles. Les empreses adapten d’acord als seus interessos la Llei d’Igualtat. Els tradicionals problemes de precarietat, la dificultat d’ocupació i l’indestructible sostre de vidre segueixen planant sobre la vida laboral de les dones. Amb la Llei no s’ha vençut la discriminació perquè els empresaris l’han llegit com han volgut i això és l’únic que ens assegura el feminisme de despatx.

Manifest amb motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones. Llegeix més »

“Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz”, un llibre de Miquel Amorós

Maroto, el héroe

Una biografía del anarquismo andaluz

Miquel Amorós

Virus editorial, 2011, 312 pàg.

L’anarquisme andalús figura entre els grans buits de la història de la primera meitat del segle XX i, concretament, de la que es refereix al període que abasta la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil i la Revolució. Aquestes dues dècades de cruenta guerra de classes, de les quals sortirien victoriosos els sectors més reaccionaris i, en definitiva, el feixisme, van convertir al anarcosindicalista granadí Francisco Maroto del Ojo en el símbol d’una generació de militants i lluitadors.

Maroto, fill d’una família de tres germans i orfe de pare des de molt jove, va néixer en el barri del Albaicín, on residia bona part de la classe obrera granadina, expulsada del centre després de successives remodelacions urbanístiques. Ebenista de professió, seria un dels principals capdavanters de la CNT a Granada durant la República. Maroto es convertiria en un personatge tan volgut per les classes populars granadines com avorrit per la burgesia i els cacics granadins, els quals formaven «part de la dreta més conservadora i ultramontana». Qualificat de «maleante i delinqüent» en les pàgines del diari monàrquic L’Ideal, Francisco Maroto va participar activament en l’aferrissada conflictivitat obrera existent a Granada en els anys trenta, sofrint la consegüent repressió.

Però seria durant la guerra quan es dibuixarien en Maroto els trets que el converteixen en una figura excel·lent, juntament amb unes altres com el malagueny Juan Santana Calero o el sevillà Juan Arcas. A pesar d’haver aconseguit organitzar una columna de milicians que va demostrar una més que sobrada solvència militar, l’estrepitosa caiguda de Màlaga va ser utilitzada per a criminalitzar a les milícies anarquistes i, en última instància, per a empresonar i treure del mig al propi Maroto. A pesar de les acusacions sense proves i de les incomptables peticions de llibertat, la malvolença cap a ell tant del PCE com del governador civil d’Almería, el socialista Gabriel Morón —juntament amb la passivitat calculada dels organismes dirigents de la CNT, més preocupats pels equilibris en les instàncies de govern que pels presos anarquistes—, van fer que passés bona part de la guerra en la presó.

Capturat pels feixistes a Alacant al gener de 1940, seria afusellat al juliol d’aquell any després de ser salvatgement torturat. La història de Maroto no pot llegir-se com la història d’un sol home, sinó com una biografia d’un anarquisme andalús que en les lluites socials va forjar el caràcter de centenars de militants. Una història que ha estat tancada i barrada tant pel franquisme com pel règim que li succeiria.

“Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz”, un llibre de Miquel Amorós Llegeix més »

Es privatitza la política?

Quan fa uns dies vaig començar a escriure aquesta nota tenia en ment al Parlament Europeu. No obstant això, els esdeveniments econòmico-polítics se succeeixen amb tal velocitat que aquest comentari ha quedat ja petit i l’absència de democràcia s’accentua: ara resulta que ni tan sols els governs han d’estar sotmesos a les formes de legitimitat democràtica i que l’única preocupació és que els mercats mostrin la seva satisfacció amb aquests.

Comencem per l’única institució electa de la Unió Europea. En els últims mesos, algú ha sentit parlar del Parlament Europeu? Ha desaparegut de l’escena. Enfront de les enormes turbulències que està experimentant la Unió Europea i les importants decisions que es prenen en el seu nom, no apareix ni una sola referència al Parlament. A pesar de l’accentuada debilitat de la democràcia en la UE, i que sempre ha estat un ens marginal en l’estructura de la Unió, és l’única institució refrendada pels europeus, i ni se la veu, ni tan sols es pretén que tingui la més mínima importància.

No és només el Parlament. La gestió de la crisi del deute està sent regida gairebé en exclusiva per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy que decideixen quins seran els passos que hauran de donar els culpables països deutors i els que hauran de seguir sense fisures els 17 països de l’eurozona i els 27 de la Unió. Que, per altra banda, no semblen ressentir-se massa d’aquesta situació mentre puguin continuar tranquils. Tampoc sembla que a Merkel i Sarkozy els molesti que sigui tan conspicu que siguin ells sols els que decideixin enfront dels seus 17 o 27 copartíceps nominals.

Encara que alguns òrgans directius intermedis de la Unió mostren una mica més de presència –es reuneixen els ministres, sobretot els d’Economia i Hisenda, per a preparar les reunions dels seus respectius caps de Govern– al final accepten els dictats del tàndem Merkel-Sarkozy, o serveixen per a justificar les pomposes reunions de Barroso i Van Rompuy, que lluiten desesperadament per fer veure que manen una mica a la Unió mentre són desautoritzats pels dirigents franco-alemanys totes les vegades que a aquests els sembla.

Tota aquesta evolució havia de concloure com ho està fent, amb el nomenament de dos caps de Govern dels països amb els majors problemes realitzat per canals jurídicament vàlids, però amb el mínim d’incidència de les ja molt desarborades institucions democràtiques. I la principal virtut dels quals sembla residir en que són tècnics i no polítics. Però els mercats estan molt contents i, sobretot, Goldman Sachs que, una vegada més, aconsegueix que entre els principals dirigents dels països se situïn –o ells els situen?– els seus antics empleats o un tecnòcrata grec d’ampli recorregut que, quina casualitat, va facilitar l’entrada de Grècia en l’euro realitzat.

El greu no és només la falta de democràcia gairebé total, sinó que aquesta dinàmica no és més que l’evolució natural d’unes tendències a anar disminuint el paper de les institucions democràtiques en la vida dels països. S’està privatitzant la política, potenciant cada vegada més, amb major força i amb menors precaucions, el que la gestió de la vida comuna no la realitzin els polítics –per molt insatisfactòriament que siguin triats– sinó agents cada vegada més directes dels grans poders econòmics.

La disminució del paper dels legislatius, els lobbies empresarials, les portes circulars, són aspectes ben coneguts des de fa temps en l’escena política, però els últims esdeveniments apunten a una potent ampliació d’aquestes dinàmiques i a la gradual substitució dels polítics per tècnics d’alt nivell dels poders dominants. L’últim i clar exemple són els nomenaments del cap de Govern de Grècia i el d’Itàlia, i el fet que són saludats amb entusiasme pels mercats i la immensa majoria dels dirigents polítics i els creadors d’opinió.

És curiós que els tècnics siguin considerats en tan alta vàlua, doncs sembla lògic pensar que en general els polítics que manen tenen darrera d’ells l’assessorament de tècnics de no menor valia que els que ara s’enalteixen. Tant és el pes d’unes poques persones en els assumptes d’Estat? En definitiva, es tracta de la negació de la política.

A Espanya es perceben també aquestes tendències. Zapatero ha fet gala freqüentment de les seves reunions amb banquers i empresaris de primera línia i les seves corresponents tècnics per a orientar la política econòmica, s’estableixen think tanks per a tractar d’encaminar la trajectòria del país, sorgeixen documents on els tècnics pretenen no només realitzar diagnòstics del que succeeix, sinó que aconsellen directament a les més altes instàncies (Rei i Govern) sobre la trajectòria que s’ha de seguir (vegi’s

Es privatitza la política? Llegeix més »

23 de novembre, 36è tall de la Gran Via a l’Hospital de Bellvitge

CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE NOVEMBRE A LES 13 HORES A L’HOSPITAL DE BELLVITGE

Serà la 36 concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge.

S’EXECUTEN TANCAMENTS DEFINITIUS DE DIVERSES UNITATS

El passat dia 9 de novembre la Direcció de l’Hospital va tancar les unitats de Vigilància intensiva UCI 2-2 que comptava amb 12 llits de crítics i una unitat de Cirurgia General Digestiva que comptava amb 20 llits (unitat 5-3), a més del tancament definitiu de 2 Quiròfans de matí i 4 de tarda. Tot això cal sumar-lo al tancament també definitiu d’una unitat d’Hospitalització de Traumatologia (11-1), una unitat d’Hospitalització de Cirurgia Toràcica, la Unitat de Desintoxicació i 4 llits de malalts crítics MICI. Així mateix continuen tancades 4 llits de malalts crítics de Pneumologia (UCRI).

L’informe intern de la Generalitat de Catalunya anomenat “La governança del ICS”, revelat per la premsa el passat 19 d’Octubre, i desmentit posteriorment pel gerent del ICS Joaquín Casanova, deixa com a mínim entreveure que el Conseller Boi Ruiz posseïx cert plans maquiavèlics, ocults i privatitzadors que pel que sembla podria engegar en un curt termini de temps una vegada s’aprovi la Llei Omnibus.

Per molt que el Sr. Joaquím Casanova s’esforci a desmentir aquests plans en els quals es permetria l’entrada de capital privat en la Sanitat Pública, aquesta Secció Sindical manca de confiança en la seva paraula, atès que en el seu curt recorregut en el càrrec de Gerent del ICS, ha demostrat ocultar reiteradament els seus plans sobre el desmantellament del ICS tant a treballadors/es com a Sindicats (tancament de CAPs, tancaments de llits Hospitalaris, reduccions de plantilles, etc.)

La precarietat laboral a l’Hospital de Bellvitge està trencant motlles, personal que duia treballat dècades en el centre estan a dia d’avui en l’atur. Els pocs contractes realitzats, dels quals la Direcció de l’Hospital no ens ha facilitat dades, són de jornades de 21 hores setmanals i d’un mes de durada o bé d’una setmana de durada. La Direcció de l’Hospital anuncia canvis de torn forçosos en serveis com Urgències, UCI i Coronàries. El personal d’infermeria d’aquestes unitats està sent obligat a escollir el nou torn imposat per l’empresa. Si es vol quedar en el seu actual lloc de treball en el qual duen moltes companyes més de 25 anys, ha de ser a costa d’rebaixa de sou important. Si volen conservar l’horari i el sou, s’haurien d’anar a altres unitats que mai han estat i el seu futur passarà a ser incert.

A esperes de noves informacions sobre les “Negociacions de la Taula Sectorial del ICS”, des de CGT exposem que: NO ACCEPTAREM CAP ACORD QUE DETERIORI EN EL MÉS MÍNIM ELS DRETS LABORALS ACTUALS, i que combatrem qualsevol acord que se’ns imposi (amb o sense l’acord dels Sindicats de la Taula Negociadora) que vulneri l’exposat, denunciant públicament un a un als seus responsables.

El Sr. Boi Ruiz agredeix feroçment a la Sanitat Pública i especialment als/les treballadors/es, pretén descomptar dels salaris dels treballadors del ICS un total de 45 milions d’Euros en tres mesos, podent representar una mitjana d’uns 1125 €/persona, el que deixaria a una part important de la plantilla per sota dels 1.000 € del salari del mes de desembre. S’està portant a les plantilles de la sanitat pública a limitis difícilment suportables. Mentre els polítics continuen gaudint de tots els privilegis.

Per si tot l’anterior resulta poc, el S.r Boi Ruiz inventa ara els PONTS HOSPITALARIS, durant el pròxim pont de la Constitució per a “celebrar la recent reforma de la mateixa” es tancaran les consultes externes i cirurgia programada, del 5 al 11 de Desembre, el que evidentment provocarà un allargament de les llistes d’espera tant en patologies greus, com en les menys greus. Per a fer-nos una idea, n’hi ha prou amb saber que només en el passat estiu s’han deixat de realitzar 2.500 intervencions quirúrgiques.

El Conseller Boi Ruiz i el Govern de CiU no tenen cap credibilitat tant en les seves declaracions com en les seves intencions, doncs porta mesos prometent que l’atenció en les malalties greus estava garantida. Estan jugant amb la vida de les persones.

La Gerència Territorial del ICS (Institut Català de la Salut) s’inventa nous CÀRRECS en plenes RETALLADES, per a la majoria de la població. Amb data 24 d’Agost del 2011 la Gerència Territorial de la Metropolitana Sud del ICS crea un nou càrrec inexistent fins a la data. És alarmant com s’ha portat a terme el procés de selecció dels candidats, la unilateralitat i la poca transparència del mateix. En l’acta de la decisió es reconeix que no es fa ni la prova objectiva ni l’entrevista personal perquè hi ha molta diferència de punts entre els candidats. La Comissió de Selecció està composta per: el Director Gerent de la Metropolitana Sud Xavier Corbella, el Director de Serveis Generals Territorial Guillermo Bardají, el Cap de la Secretaria Tècnica Miquel Fernández Castanyer, i el Director de Personal Antoni Mercader; on està la reducció del 30% d’alts càrrecs?, si s’ha nomenat un que ni existia.

Des de CGT denunciem que la imaginació per a la creació de llocs de treball “VIPS” per part de la Generalitat és proporcional a la capacitat destructora de llocs de treball essencials en l’atenció als pacients, que ha de ser la finalitat d’aquesta Gerència Territorial i de la Conselleria de Sanitat.

Mentrestant la construcció de la Fase II del HUB (Edifici nou destinat a UCI, Urgències i Quiròfans). ha seguit al 100% el seu ritme de construcció durant tot l’estiu. Per a aquest edifici el ICS (Institut Català de la Salut) va reservar 70 milions d’euros i quan estigui acabada la seva construcció es realitzarà un RENTING (sistema de lloguer) sobre el material: Llits, monitors, material electrònic etc.) a la Sanitat Privada. Amb aquests 70 milions l’Hospital de Bellvitge no només no hagués necessitat cap retallada, si no que hagués pogut obtenir millores.

Des que s’han iniciat les retallades ha augmentat a dos mesos el termini per a intervenir situacions oncològiques; intervencions que han de realitzar-se en un termini inferior a un mes, s’estan perllongant fins a dos mesos i es preveu que aquests temps s’allarguin. Així mateix, els Politraumatismes greus en els quals també és vital el temps que es trigui a atendre al malalt i d’això depèn la vida del pacient o la gravetat de les seqüeles, passen de ser atesos només en 6 centres, de 10 centres en els quals s’atenien fins a ara. A Bellvitge un dels Hospitals en els quals es va a concentrar l’atenció a aquesta especialitat, la unitat de Traumatologia d’aquest Hospital ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50% i amb caràcter definitiu com ja vam esmentar anteriorment.

A pesar d’haver-se portat a terme un ERO a Clece (empresa subcontractada encarregada dels serveis de neteja de l’Hospital) que es perllongarà per 2 anys, la Direcció segueix sense informar dels seus plans definitius quant a les plantes i serveis que pensa clausurar.

Des de la CGT insistim a denunciar la desinformació per part de l’empresa, l’obscurantisme sobre els seus plans en les retallades, que no contribueixen més que a crear un clima de crispació entre els/les treballadors/es de l’Hospital, i a la rumorologia constant.

Aquest dimecres 23 de Novembre, partirem de nou a les 12h des del CAP de la Marina juntament amb els Usuaris del mateix, per a posteriorment a les 13h TALLAR PER 36ª VEGADA la Gran via amb els/les treballadors/es de l’Hospital de Bellvitge.

Treballadors/es i usuaris/es tenen cada dia més clar el seu objectiu: van a defensar i a salvar la Sanitat Pública, i en concret l’Hospital de Bellvitge.

Secció Sindical CGT Hospital Bellvitge

23 de novembre, 36è tall de la Gran Via a l’Hospital de Bellvitge Llegeix més »

Renfe-Adif: CGT convocarà vagues al desembre

El passat dia 16 de novembre CGT va celebrar el seu Ple de Seccions Sindicals, on vam decidir per unanimitat convocar vagues al desembre.

A data d’avui no tenim el contracte programa per operar a Catalunya en Rodalies i Mitja distància, signat. El que significaria que el dia 1 gener 2012 segons recull l’acord entre Ministeri de Foment i Generalitat, tots els treballadors i material passarien a dependre de la Generalitat.

Renfe-Adif: CGT convocarà vagues al desembre Llegeix més »

CGT denuncia la recol·locació de l’exregidor barceloní Francesc Narváez a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb sobresou

Denuncien la recol·locació de Narváez amb sobresou

Polèmica sindical a l’àrea metropolitana per la contractació de l’exregidor barceloní

19/11/11 El Punt Avui – Barcelona – F. Espiga

En un context econòmic en què cada moviment de les administracions és analitzat amb lupa, la política de contractacions de la nova àrea metropolitana de Barcelona està provocant un viu debat intern. Després de denunciar que la partida de sous d’alts càrrecs de la institució s’ha incrementat en més 320.000 euros en pocs mesos, el sindicat CGT –majoritari a l’ens– ha posat ara el crit al cel pel recent fitxatge de l’exregidor barceloní del PSC Francesc Narváez.

CGT denuncia la recol·locació de l’exregidor barceloní Francesc Narváez a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb sobresou Llegeix més »

Entrevista a Pep Cara, militant compromès, dinamitzador de pràctiques i idees anarquistes

Pep Cara, de Berga, és un amic, una persona molt treballadora i productiva. Dues qualitats l’acompanyen: perseverança i alegria, que contagia els que ens movem pel seu costat. És un bon organitzador i dinamitzador. Una persona oberta i dialogant. Té un defecte, li costa dir que no, quan es tracta de lluites i de solidaritat militant. Jo sóc dels que també abuso de la seva bona fe, ja que l’he enredat a arreglar, corregir i millorar aquestes entrevistes al Catalunya. En resum, per no allargar-me, és un somiador que lluita per un món millor, igualitari, sense injustícies, llibertari. Tot i que ens veiem sovint aquesta entrevista l’hem fet per correspondència.

Pels que vulguin conèixer millor el pensament i la pràctica llibertaria d’en Pep, visiteu el seu bloc Rebequeries: www.berguedallibertari.org/pepcara

– Parla’ns de la campanya i recollida de signatures per evitar les retallades a la Universitat de Barcelona. Has rebut pressions?

Entrevista a Pep Cara, militant compromès, dinamitzador de pràctiques i idees anarquistes Llegeix més »

Calendari d’accions de suport a la Charo, acomiadada per Nidec, fins el 15 de desembre

Com ja us hem anat informant en els anteriors comunicats el Comitè d’Empresa de Nidec (Santa Perpètua de la Mogoda) ha convocat tots els dijous fins a final d’any una aturada en diferents torns: 10,20 a 11,20, 18,20 a 19,20 i de 02.20 a 03.20. La primera jornada d’aturada va tenir un fort seguiment, i en aquest sentit és més necessari que mai el tornar a repetir la importància de recolzar la companya dins les possibilitats de cadascú.

Calendari d’accions de suport a la Charo, acomiadada per Nidec, fins el 15 de desembre Llegeix més »

Cartell Passi Documental 2 desembre

Propers esdeveniments XIX Aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez.

Han estat programats tres esdeveniments de forma espontània i per diferents col·lectius per als dies previs al 15-D. Aquí els resumim.

– Divendres 25 de novembre: “Comèdia de l’Art” en memòria de Pedro Álvarez.

Preciosa obra sobre la injustícia de perdre a un fill, el procés de dol i la reivindicació de la injustícia, íntegrament en fi teatre de màscares, amb bells moments de drama i indignació, però també de comèdia. A Cal Ninyo (Sant Boi de Llobregat, Barcelona), a les 22:00 hores.

Propers esdeveniments XIX Aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez. Llegeix més »

targetó presentació Tàrrega

Presentació del llibre i l’exposició “Memòria Llibertària” a Tàrrega el 3 de desembre

Presentació del llibre “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Ponent” a Tàrrega el dissabte 3 de desembre de 2011 a les 19h. al Museu Comarcal.

Presentació de l’Exposició, el dissabte 3 de desembre de 2011, a les 20.30h. al Casal Popular El Rostoll, Tàrrega.

Organitzen: CGT, Casal Popular El Rostoll, Museu Comarcal de Tàrrega

Memòria Llibertària

100 anys de moviment llibertari a Lleida

Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas

CGT Lleida, 2011

Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.

Presentació del llibre i l’exposició “Memòria Llibertària” a Tàrrega el 3 de desembre Llegeix més »

Moviment 20 F, Marroc: “Acabada l’era de la submissió, arriba l’hora de l’abstenció”

El Moviment 20 de Febrer segueix ferm al Marroc, convocant la seva novena jornada de lluita del diumenge 20 de novembre i cridant al boicot de les eleccions legislatives del 25 de novembre. La consigna “Acabada l’era de la submissió, arriba l’hora de l’abstenció” s’estén per tot el Marroc.

El Moviment 20 F segueix rebutjant i denunciant la mascarada “democràtica” que es va iniciar amb una reforma constitucional, elaborada a esquenes del poble, va seguir amb un referèndum fraudulent i que culmina amb l’avançament il·legal de la convocatòria d’eleccions, l’única funció és cobrir d’un vernís “democràtic” el que és una dictadura despòtica i corrupta.

Moviment 20 F, Marroc: “Acabada l’era de la submissió, arriba l’hora de l’abstenció” Llegeix més »

Lluita oberta entre els treballadors de Roca-Maroc i l’empresa: vaga indefinida

Lluita oberta entre els treballadors de Roca-Maroc i l’empresa. A l’acomiadament dels representants sindicals, els treballadors responen amb la vaga indefinida.

El passat 2 de novembre, l’empresa Roca-Maroc, localitzada a la ciutat de Settat, va complir la seva amenaça d’acomiadament del secretari general del sindicat CDT de l’empresa, Nachit Bashir i d’un altre company sindicalista.

Lluita oberta entre els treballadors de Roca-Maroc i l’empresa: vaga indefinida Llegeix més »

Concentració a la seu de Clece SA a Barcelona contra la persecució sindical a la CGT

A tots els ens federats a la CGT

Concentració a la seu de Clece SA el dia 29 de novembre a les 17:00h. (Josep Ferrater i Mora nº 2, Barcelona).

Salut companys,

Des del Sindicat de Neteja de CGT a Barcelona sol·licitem la vostra solidaritat i col·laboració, per organitzar una concentració contra la repressió i abusos que estan patint els nostres companys de neteja de l’empresa Clece i el nostre sindicat.

Concentració a la seu de Clece SA a Barcelona contra la persecució sindical a la CGT Llegeix més »

Conferencia delegats/des

Documentació de la Conferència de Delegats/des presentant la penúltima Reforma de les Pensions.

El passat dijous dia 17 de novembre la CGT de Catalunya va celebrar una de les periòdiques Conferències de delegats/des presentant la penúltima Reforma de les Pensions.

L’acte va comptar amb la presència de delegats/des de diversos sectors i territorials, realitzant la presentació el Secretari de Formació Pepe Berlanga, que després de centrar els continguts del tema va presentar als ponents. Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda i Quím Garreta del Gabinet Assessor Confederal de Plans i Fons de Pensions.

Documentació de la Conferència de Delegats/des presentant la penúltima Reforma de les Pensions. Llegeix més »

cartell-25N-català

25-N 2011: Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata

Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifós: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles: fills/es, germans/es, amics/gues … Segurament, quan estiguis llegint això, hi hagi alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.

25-N 2011: Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata Llegeix més »

L’acte a l’Arc de Triomf el 17 de novembre i la jornada de reflexió a plaça Catalunya el 19 de novembre van cloure la campanya per l’abstenció de la Federació Local de Barcelona de la CGT

Jornada de Reflexió a Plaça Catalunya de Barcelona el 19 de novembre

Acte de la Plaça Catalunya de Barcelona que s’ha realitzat durant tot el dia de la jornada de reflexió. Aquesta reflexió col·lectiva convocada per CGT-Barcelona, ​​CNT-AIT Barcelona i CNT-Catalunya, va consistir en estar durant tot el dia amb parades muntades a la Plaça Catalunya, amb un micròfon des del qual es van realitzar intervencions per alguns dels assistents. Tot i la pluja que va caure durant tot el dia es va mantenir l’acte fins a les12 de la nit.

L’acte a l’Arc de Triomf el 17 de novembre i la jornada de reflexió a plaça Catalunya el 19 de novembre van cloure la campanya per l’abstenció de la Federació Local de Barcelona de la CGT Llegeix més »

Grans fortunes, impostos i solidaritat

No ens enganyem pas. Que les persones més riques de França o Alemanya demanin pagar més impostos no és cap símptoma de solidaritat. Es tracta, més aviat, de la obertura d’una petita vàlvula d’escapament per alleugerir pressions. Tots els sistemes socials moderns han estat profundament desiguals i tots, d’una o altra manera, han generat un sistema ideològic que justificava aquestes desigualtats i que feia que la majoria acceptés les normes del joc i assumís com a natural l’existència d’una minoria privilegiada.

Fent una burda síntesi del que els teòrics de l’estratificació social han filosofat durant prop de dos segles, l’axioma sobre el que es justifica la desigualtat en el sistema capitalista és la competitivitat i la necessitat de premiar el talent, el merit o el treball. Durant els darrers trenta anys d’imposició ideològica neoliberal, a la opulenta societat occidental, la majoria social “de classe mitja” no ha vist cap problema en que uns quants afortunats gaudissin de comptes corrents amb saldos astronòmics. Suposadament l’elit potentada, amb la seva capacitat inversora, dinamitzava l’economia, generava llocs de treball i creava teixit empresarial alhora que se li atribuïa algun tipus de merit reforçat per les èpiques històries de homes-fets-a-ells-mateixos que havien forjat la seva fortuna a base de treballar durament des de la tendra adolescència.

Grans fortunes, impostos i solidaritat Llegeix més »

Confesso que he votat

Confesso que he votat. He votat, no gaire, sabent que guanyés qui guanyés tots sortiríem perdent. He votat en contra de mi mateix apuntalant un sistema en el que mai he cregut. He votat de forma gairebé clandestina, pecadora i culpable. He votat jo, que sempre he estat partidari de l’abstenció activa que he practicat i predicat en públiques tribunes. He votat en eleccions arreglades de dos partits gairebé mimètics condemnats a guanyar pel Sistema que patrocina aquesta representació i finança els grans partits perquè es mengin als petits.

Confesso que he votat Llegeix més »

Manifestació Barcelona 18N

Vaga sanitat 18N a Catalunya: “L’important és que almenys un sindicat ha donat un cop de puny damunt de la taula”

“La vaga és un èxit moral més enllà del seguiment perquè cap sindicat de classe ha tingut els nassos que hem tingut nosaltres de convocar una vaga als hospitals públics i concertats de Catalunya per donar una sortida a la gent. Si els sindicats no estem per això, més val que anem cap a casa i pleguem”. El responsable de la CGT al Joan XXIII de Tarragona Agustí Aragonès, responia d’aquesta manera a la pregunta dels periodistes sobre quina era la valoració de l’aturada convocada avui per la seva central en solitari arreu del país. “La vaga dels metges va ser elitista i si els altres sindicats no s’hi han afegit tot i haver estat invitats suposo que ha estat perquè tenien por a fer el ridícul. Però almenys hi ha hagut un sindicat que ha fet un cop de puny damunt la taula. Aquesta vaga -assenyala Aragonès- és l’últim cartutxo que ens quedava. No som uns irresponsables. Hem fet moltes mobilitzacions prèvies. I si bé és uan vaga contra les retallades laborals també ho és, i especialment, contra les socials”.

Vaga sanitat 18N a Catalunya: “L’important és que almenys un sindicat ha donat un cop de puny damunt de la taula” Llegeix més »

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal

En el quart any que el capitalisme imposa amb mà de ferro “democràtica” el saqueig i espoli d’allò comú, del de tots i totes, els seus agents han decidit que el binomi Democràcia/Mercat que ha vingut regint l’ordre mundial econòmic, financer, comercial i polític durant un llarg cicle històrica passi a ser simplement MERCAT.

Sembla que les “societats occidentals” ja estan suficientment domesticades i aterroritzades, com per a empassar-se qualsevol mesura política que adoptin els oligarques i poderosos, per més antidemocràtica i autoritària que sigui. Sobretot, si tenim en compte que la crisi, que des dels seus orígens és una gegantesca estafa, ha estat qüestionada de manera poc efectiva i menys alternativa per aquestes societats submisses i ningunejades.

Cap de les polítiques d’ajustament i o austeritat, tenien com objectiu salvar una situació econòmica que ha deixat en la vella Europa a més de 30 milions de ciutadans i ciutadanes en l’atur i ha sumit en la pobresa al 19% de tota la seva població (500 milions de persones), a més de precaritzar a la immensa majoria de les i els assalariats. Per contra, diàriament, es demostra que aquestes polítiques només tenen una finalitat: el reforçament dels interessos de les elits financeres i econòmiques i de la classe política.

La financiarització de l’economia, la liberalització absoluta dels fluxos financers, la llibertat dels capitals per a localitzar-se o deslocalitzar-se arreu del planeta, entra en una contradicció forta amb els sistemes democràtics formals o representatius.

Les últimes decisions adoptades a Europa, per decisió unànime dels organismes mundials del saqueig i l’espoliació (FMI, OCDE, Comissió Europea i tots els Bancs Centrals), són autèntics “cops d’estat antidemocràtics”, hi hagi o no hi hagi pel mig militars o canons.

El Pacte de l’Euro imposa als estats membres la constitucionalització de l’equilibri financer (limitar el dèficit i assegurar el cobrament del deute per part dels creditors), impedeix la independència del poder legislatiu (sigui del color polític que sigui) i limita el seu poder de sobirania com estat.

El “derrocament” de governs o caps de Govern (casos de Grècia i Itàlia), és una ruptura en tota regla amb la sobirania popular. Entren els “tècnics” –tecnòcrates-, com “salvadors” i se’ls dota de força normativa directa dels mercats financers, per a imposar i gestionar les reformes estructurals com “únic programa” per a tots i totes. La conclusió és òbvia: qui mana és el mercat perquè s’ha acabat la democràcia, la formal, perquè l’altra no existia de fet.

La resistència a l’estat d’excepció econòmic que degrada i redueix drets socials, democràtics i polítics, comença a ser àmplia, des de la plaça de Sintagma, passant per Londres, Lisboa, París, Madrid, Barcelona…, fins a Wall Strett, Tel Aviv, països àrabs, Àsia. És una actuació de les i els subjectes socials, assalariats/des, joves, pensionistes, desnonats de les seves cases, pobres i exclosos, que es resisteixen a permetre la degradació contínua de l’autonomia de les persones, el debilitament de la societat civil i es neguen a una vida pitjor, infinitament pitjor, per a totes i tots i per al medi en el qual es desenvolupa la vida.

El món, Europa aquí i ara, no només ens juguem la pensió, el salari, la casa, la salut, l’educació i el coneixement… sinó que avui, amb característiques i complexitats diferents i desconegudes, ens juguem la possibilitat d’un futur on la llibertat sigui una cosa concreta i materialitzable: la possibilitat de viure lliurement com éssers humans en un món factible per a la vida. El contrari és la barbàrie.

Secretariat Permanent – Comitè Confederal CGT

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal Llegeix més »

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI Llegeix més »