CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Moviment laboral registrat – juny 2011

L’atur registrat el juny de 2011 es situa en 4.121.801 persones, després de reduir en 67.858 en comparació amb el mes anterior, fet que suposa una reducció relativa del 1,62%. No obstant això, encara que l’atur registrat hagi descendit entre tots els grups d’edat, entre els homes i les dones, així com entre la població estrangera, a un any de l’aprovació de la Reforma Laboral, aquest descens mensual de l’atur registrat es veu acompanyat d’altres xifres que mostren l’escàs èxit dels objectius que aquesta reforma pretenia assolir.

Moviment laboral registrat – juny 2011 Llegeix més »

Acampada i cassolades diaries a l’Hospital Dos de Maig de Barcelona

TOTS ELS DIES a les 20h CASSOLADA per protestar contra el tancament de l’Hospital (c/Dos de Maig 301, cantonada Indústria)

A les nits les treballadores i els treballadors del centre han decidit acampar a l’exterior.

Divendres passat la gerència de l’Hospital Dos de Maig (Barcelona) va comunicar per sorpresa als treballadors la decisió de tancar l’Hospital el proper setembre. La raó principal era que la Creu Roja, propietària de l’edifici, el volia recuperar. La Creu Roja ha difós un comunicat desmentint aquesta afirmació i destacant que es Sanitat qui està al darrera del tancament.

Acampada i cassolades diaries a l’Hospital Dos de Maig de Barcelona Llegeix més »

Expedienten a dos sindicalistes del Clínic per informar als usuaris de les retallades

CGT ens hem quedat sorpresos quan des de Recursos Humans de l’Hospital Clínic, ens han arribat sancions greus a dos delegats de CGT que els dimecres, des de les 10 fins les 14 hores muntaven una taula informativa en un passadís, que no interrompia el pas ni interferien en el treball normal de l’hospital, perquè usuaris i treballadors ens fessin arribar la seva opinió i les diferències que s’estan produint en el servei que reben així com els canvis en el treball després de les reduccions de plantilles i de serveis que s’estan produint.

També s’han recollit més de 600 signatures contra el decret que rebaixa la dotació pressupostària al sistema sanitari i bastants queixes d’usuaris i de treballadors sanitaris de com s’han reduït els mitjans de què disposaven per desenvolupar un treball acceptable i l’afectació que han tingut .

La direcció de l’Hospital al·lega que no és missió d’un sindicat, el donar ni el rebre la informació dels canvis a l’Hospital.

Des de CGT considerem que s’està vulnerant el dret constitucional a la llibertat d’expressió, al dret a la informació en l’ampli sentit de la paraula, caient en una actitud que s’aproxima a la coacció. CGT considerem que el que es pretén amb aquesta actitud de la Direcció de l’Hospital és aplicar retallades a usuaris i treballadors ocultant-los i sense que vegin la llum pública perquè no se’ls pugui donar cap resposta contrària.

La CGT no permetrem que la direcció de cap hospital ens impedeixi exercir el dret que com a sindicat, treballadors i usuaris tenim d’explicar a la societat el deteriorament de la situació sanitària ja que és un dels pilars que demostren quan avançada és una societat , no només sobre el paper sinó amb els fets.

Si l’expedient no és retirat, la CGT prendrem totes les mesures que considerem oportunes i que vagin encaminades a que es deixi d’impedir la llibertat d’expressió i d’informació per la qual durant tants anys vam lluitar. Encara que hi ha qui quan ocupen càrrecs públics es creuen amb el dret a intentar seccionar drets fonamentals.

Recordem les reduccions que s’han realitzat a l’Hospital Clínic fins al moment i que ens afecten a tots i que l’Hospital Clínic ja té una part privatitzada, Barnaclínic, per a negoci de l’elit de l’hospital.

– Tancament d’entre 50 i 100 llits.

Expedienten a dos sindicalistes del Clínic per informar als usuaris de les retallades Llegeix més »

Marxa Viu l’Ebre – Vive el Ebro

Ecologistes en Acció organitza, del 9 al 30 de juliol, una marxa, des del naixement del riu Ebre, fins a la seva desembocadura, passant per Cantàbria, Castella-Lleó, Euskadi, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya, amb bicicleta, caminant i en canoa.

Aquesta marxa permetrà conèixer als habitants de l’Ebre, realitzar activitats de sensibilització sobre la conservació del medi ambient, identificar i protestar per les principals agressions ambientals existents en l’Ebre: centrals nuclears, incineradores de residus, infraestructures de transport, destrucció de la biodiversitat, contaminació, embassaments,etc.

El recorregut té un total de 865 km per la llera de l’Ebre, fonamentalment seguint la ruta GR-99. Es porta a terme entre els dies 9 (naixement en Fontibre) i 30 de juliol (desembocadura a la Platja del Garxal). L’etapa més llarga serà la que es realitzi el dia 29 de juliol entre Miravet i Deltebre, i que constarà de 73 km, repartits entre jornada de matí (45 km) i jornada de tarda (28 km).

En totes les etapes es procedirà a la lectura del Manifest de la Marxa Viu l’Ebre, s’exhibirà una exposició explicativa i se celebraran debats sobre la problemàtica de la regió en relació al canvi climàtic i les seves causes, així com a les solucions des d’una perspectiva de l’ecologisme social.

www.ecologistasenaccion.org/article19842.html

Attached documents

cartell marxa ebre

octavilla bajada ebro bicis

Marxa Viu l’Ebre – Vive el Ebro Llegeix més »

“Fragmentos de antropología anarquista”, un llibre de David Graeber

Fragmentos de antropología anarquista

David Graeber

Virus editorial, 2011

L’anarquisme ha tingut i té poca presència en l’àmbit acadèmic, a diferència del marxisme. Això es deu, en gran mesura, a que l’anarquisme ha estat sempre més interessat per la pràctica que per grans disquisiciones teòriques. No ha estat mai la pretensió de l’anarquisme avançar un model futur a aplicar, però sí ser fidel en els mitjans a les finalitats perseguides, d’aquí la indiscutible influència de les idees llibertàries en les pràctiques i maneres d’organització dels moviments crítics amb la globalització capitalista. A l’anarquisme sempre se li ha acusat de falta de solidesa teòrica; al que David Graeber respon: «Més que una Gran Teoria, podríem dir que el que li falta a l’anarquisme és una Base Teòrica: un mecanisme per a confrontar els problemes reals i immediats que emergeixen de tot projecte de transformació».

Així que el propòsit del present assaig no és altre que el de donar resposta a la pregunta: «quin tipus de teoria social pot ser realment d’interès per a qui intentem crear un món en el qual la gent sigui lliure per a administrar els seus propis assumptes?». L’antropologia ha tingut sempre una certa afinitat amb l’anarquisme, ja que «els antropòlegs són l’únic grup de científics socials que coneixen les societats sense Estat que existeixen en l’actualitat; molts han viscut en zones del món on els Estats han deixat de funcionar o almenys han desaparegut temporalment i on la gent s’organitza de forma autònoma».

L’antropologia disposa d’unes eines i d’un saber que pot resultar de gran valor per a assentar les bases d’un projecte de transformació social cada dia més urgent.

“Fragmentos de antropología anarquista”, un llibre de David Graeber Llegeix més »

Una línia descendent. Els sindicats forcen Adif a mantenir el personal a l’estació de Móra la Nova de dilluns a divendres

10/07/11 EL PUNT – Móra la Nova – Òscar Meseguer

Ara fa un mes, l’anunci que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) deixaria definitivament sense personal l’estació de Móra la Nova –encara l’ànima de la depauperada línia entre Reus i Casp–, més que tenir una gran transcendència va ser la cirera amarga d’una regressió que ha fet que ara mateix la línia tingui totes les estacions tancades en alguna mesura, parcialment o totalment. Hi ha edificis sense serveis de cap mena, ni sala d’espera ni informació.

La notícia va provocar reaccions contràries de les institucions del territori i, ara, un acord entre l’Adif i els sindicats ha propiciat que Móra es mantingui amb personal ferroviari de dilluns a divendres, matí i tarda, però, en tot cas, en el marc d’un servei itinerant de circulació que fa que els nou treballadors de la plaça morenca s’hagin d’organitzar en torns per poder cobrir el tram entre Reus i la Pobla de Massaluca. “Si hi ha qualsevol incidència hauran d’anar cap a l’estació corresponent”, es queixa el sindicat ferroviari de la Confederació General del Treball (CGT), que alerta que Móra acabarà desatesa tard o d’hora.

Una línia descendent. Els sindicats forcen Adif a mantenir el personal a l’estació de Móra la Nova de dilluns a divendres Llegeix més »

Berguedà Actual no paga les seves treballadores

Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, empresa gestionada per Jordi Simon Perayre, ha acomiadat dues treballadores afiliades al nostre sindicat. L’acomiadament d’aquestes dues treballadores del Berguedà Actual és improcedent: d’una banda perquè el periòdic segueix sortint i per tant no hi ha hagut un tancament de l’empresa i, d’altra banda, perquè la difícil situació econòmica que travessa l’empresa és fruit d’una mala gestió de la gerència (Jordi Simon).

Berguedà Actual no paga les seves treballadores Llegeix més »

SOS Hospital de Bellvitge: crida a participar en les mobilitzacions

Els treballadors de l’Hospital de Bellvitge portem 3 mesos lluitant en Defensa de la Sanitat Pública, i contra les desgavellades retallades que el Govern de CIU està imposant en tot el sector.

Durant 16 setmanes, els dimecres el personal de l’Hospital hem sortit en manifestació i hem tallat la Gran Via.

A Bellvitge s’han tancat 300 llits, han tancat quiròfans, han deixat de fer al voltant de 700 contractes per a cobrir vacances, jubilacions etc. La dinàmica de l’Hospital s’està deteriorant des de la Direcció a marxes forçades no respectant protocols d’infeccions intrahospitalàries ni els protocols de confort (pacients que estan en les seves últimes hores).

Ens temem una engegada d’un pla de desprestigi de l’Hospital, per a en breu (quan aprovin la Llei Òmnibus) tenir arguments perquè des de la Gestió Privada vinguin a “rescatar l’Hospital”.

Ens temem que els llits que s’han tancat no es tornin a obrir (a les companyes de neteja de l’empresa Clece els han fet un ERO).

La passada setmana en el tall de Gran Via els mossos van amenaçar que si érem tan poca gent (300 persones) començarien a obrir expedients.

Necessitem mantenir les concentracions tot l’estiu, ja que els atacs es mantenen, l’ofensiva per part de la Direcció del centre i de CiU no es prenen vacances.

A més necessitem seguir perquè hi ha interessos diversos de deixar morir les concentracions i que qualsevol dia no es pugui tallar la Gran Via per part de les treballadores. Això causaria un efecte molt desmoralitzador.

Per tot això fem una crida URGENT a tots els usuaris de la Sanitat Pública a unir-se a les concentracions dels dimecres a l’Hospital de Bellvitge, a les 13h en la porta.

Salut i lluita!!

Secció Sindical CGT Hospital Bellvitge

SOS Hospital de Bellvitge: crida a participar en les mobilitzacions Llegeix més »

cartell xerrada i exposició

Xerrada-debat el 16 de juliol a Granollers sobre el 75è aniversari de la Revolució de 1936

El proper 19 de Juliol, es compleix el 75 è aniversari d´una de les revolucions que va canviar les condicions de vida de milers de treballadors i treballadores catalanes i de la resta de l’estat, quan,
després de derrotar el feixisme, passaren a controlar la majoria d´aspectes de la seva vida. Centenars d´empreses, camps de conreu, escoles, passaren a ser gestionats pels mateixos treballadors/es a
través de les col·lectivitzacions i cooperatives. Aquells/es que fins aquell dia se li negaven els seus drets bàsics passaven a convertir-se en els protagonistes de les seves pròpies vides.

Xerrada-debat el 16 de juliol a Granollers sobre el 75è aniversari de la Revolució de 1936 Llegeix més »

CGT crida a la mobilització als i les treballadores d’Estacions Adif el 15 i 16 de juliol

NO MÉS ENGANYS, VOLEM COMPROMISOS JA!

EL SFF-CGT crida a la participació massiva dels treballadors a les aturades del proper 15 de juliol de 11.30 a 15.30 i 19.30-0.45.

En ple procés de negociacions del II Conveni Col.lectiu d’Adif, el que fins ara veiem no és més que un mer intercanvi de papers, alguns ni valen el seu pes del paper en què estan escrits. Un estrany ball de documents que es tradueix en un total abandonament de les qüestions que realment preocupen als treballadors.

CGT crida a la mobilització als i les treballadores d’Estacions Adif el 15 i 16 de juliol Llegeix més »

memòria llibertària

“Memòria Llibertària”, un llibre sobre els 100 anys de moviment llibertari a Lleida

Memòria Llibertària

100 anys de moviment llibertari a Lleida

Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas

CGT Lleida, 2011

Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.

“Memòria Llibertària” comença amb les primeres notícies de la presència anarquista a Ponent, durant la dècada de 1870, fins al 2010, pràcticament, cent quaranta anys. Una cronologia que es presenta dividida en tres parts, remarcant el buit de les tres dècades de la dictadura franquista.

Part 1: Moviment llibertari a Ponent (1868-1936);

Part 2: Els llibertaris a la ciutat revolucionària de Lleida;

Part 3: El moviment llibertari a partir de la dècada dels 70.

S’ha fet un web sobre el llibre: http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/|http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/

En el web hi podeu trobar més informació sobre les tres parts del treball. A més hi trobareu el vídeo-documental que s’ha realitzat amb els testimonis d’aquests 100 anys de moviment llbertari; un recull històric de fotografies i cartells, i finalment; un especial amb les il·lustracions del pintor lleidatà Antoni Garcia Lamolla.

Si voleu un exemplar del llibre poseu-vosen contacte amb la CGT de Lleida.

“Memòria Llibertària”, un llibre sobre els 100 anys de moviment llibertari a Lleida Llegeix més »

comitès defensa CNT

“Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)”, un nou llibre sobre la resposta obrera i popular a l’aixecament militar feixista

Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)

Dels quadres de defensa als Comitès revolucionaris de barriada, les Patrulles de control i les Milícies Populars.

Agustín Guillamón

Aldarull edicions, 2011

La derrota de l’Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l’aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l’exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d’Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l’estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.

Aquest llibre posa de manifest l’existència de diverses formes d’entendre la CNT i l’essència mateixa de la Revolució llibertària en el si del moviment anarcosindicalista de l’època. Aquestes diferències, al llarg del període republicà, i durant la Guerra Civil, van produir nombrosos xocs entre els defensors intransigents de la revolució des dels comitès de base i els que entenien la CNT-FAI com un partit més del camp antifeixista, sempre amb la excusa de la gravetat del moment.

Finalment, tant uns com altres, van ser derrotats políticament al llarg de la guerra. Es deixa entreveure la manera que podria haver adoptat la societat llibertària, en una Barcelona cohesionada i vertebrada a través dels comitès de barriada, protegits pels Comitès de Defensa.

“Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)”, un nou llibre sobre la resposta obrera i popular a l’aixecament militar feixista Llegeix més »

CGT s’oposa a l’ERO i no signa el Conveni a Telefónica

El 7 de juliol es van tancar les taules de negociació d’ERO i Conveni de Telefònica en què ha participat CGT. En ambdues s’ha produït un acord majoritari de CCOO, UGT i STC-UTS -amb el vot en contra de CGT- aprovant així un ERO que suposa la destrucció de 6.500 lloc de treball i un Conveni Col·lectiu vinculat a aquesta destrucció d’ocupació.

Des de la privatització del sector de les telecomunicacions, en els anys noranta, Telefónica ha destruït prop de 50.000 llocs de treball amb programes de desvinculació voluntaris o expedients com aquest.

CGT s’oposa a l’ERO i no signa el Conveni a Telefónica Llegeix més »

Concentració a l’estació de Reus el 15 de juliol contra la privatització del servei públic de transport de mercaderies per ferrocarril

El sector del transport és base fonamental de l’ocupació i el desenvolupament econòmic, no només per la influència directa que té sobre els llocs de treball o sobre els indicadors econòmics, sinó per la labor que exerceix com a eix vertebrador i com a denominador comú de tots els sectors d’una societat. En les últimes dècades el ferrocarril convencional ha sofert un important procés de deterioració vinculada a la política general de privatització i desmantellament dels Serveis Públics, amb una dràstica retallada en la inversió. Això té com a conseqüència una degradació progressiva que desemboca en el tancament de línies i l’abandó de serveis.

Concentració a l’estació de Reus el 15 de juliol contra la privatització del servei públic de transport de mercaderies per ferrocarril Llegeix més »

Comunicat a tota la CGT sobre la Vaga de Transport Sanitari a Catalunya els dies 19, 20, 21 i 22 de juliol

Benvolguts companys, afiliades i simpatitzants de Confederació General del Treball:

Us informem que s’ha convocat una vaga a nivell autonòmic del nostre sector per als dies 19,20,21 i 22 d’aquest mes, que la CGT com sindicat és convocant i participa en igualtat de condicions amb la resta de sindicats majoritaris en el sector CC.OO, UGT i USOC.

La decisió es pren en Assemblea extraordinària el dijous 7 en els locals de CC.OO estant presents TOTS els sindicats, inclosos els companys del sindicat ASAC (Agrupació Sindical d’Ambulàncies de Catalunya).

Els termes, objectius i motius que ens obliguen a prendre una decisió tan dràstica i important són suficients i explícits com per a ser coherents i sumar-nos a unes mobilitzacions de vaga del sector. El deteriorament de la qualitat assistencial del servei que prestem, la pèrdua de llocs de treball, que seria de 215 en el servei no urgent i 270 en l’urgent, segons càlculs aproximats, la retallada de l’urgent afecta a un 14% anual en les hores de prestacions dels vehicles assignats en els lots respectius, i quant al no urgent, no es determina amb exactitud un tant per cent especific, però la retallada supera a l’urgent molt més encara, ja que es retallen dràsticament TOTS els serveis que prestem a la ciutadania en general, en rehabilitacions, hemodiàlisis, centres de dia, radioteràpies, altes hospitalàries i trasllats inter-hospitalaris.

També entre els motius que ens obliguen a convocar aquesta vaga, estan els econòmics que us passem a relatar: a l’incompliment dels acords de Juliol del passat any sobre la devolució del 2,5% descomptat des de Juny de 2010, se li suma el negre núvol d’una reducció dràstica de salaris derivada de les clàusules d’inaplicació econòmica del present conveni, amb això vol dir que la reducció de beneficis derivada de les retallades sanitàries, obre les portes a les empreses a aplicar aquests mateixos descomptes en els nostres salaris pactats per a compensar les seves “pèrdues” transitòries, segons les noves lleis de la Reforma Laboral i RD de les negociacions col·lectives.

Tant les empreses (ACEA), com la Conselleria de Salut, CatSalut i SEM ens han posat en escac, i la nostra obligació com sindicat combatiu és oposar-nos amb totes les nostres forces a aquests excessos que pretenen fer-nos. I és per això mateix que us demanem el vostre màxim suport i mobilització en aquests dies de vaga, ja que no anem a cedir en cap de les pretensions i per la nostra banda anem a arribar als dies de jornada de vaga per a demostrar-los la unió de tot un col·lectiu en lluita pels seus drets laborals i en defensa d’una sanitat publica.

Per a nosaltres ara mateix no hi ha distincions de sigles, solament un objectiu i un crit: NO CEDIREM. 0% Retallades, 0 acomiadaments i 100% conveni !!!!!

Us preguem màxima difusió, som el primer col·lectiu a fer una vaga contra les retallades pressupostades, i recordar-vos que som la primera baula en la cadena assistencial sanitària, l’ambulància.

Sergi Cabrera Laborda, membre del Comitè de vaga per la CGT

Attached documents

Comunicat vaga CGT i ASAC

Comunicat a tota la CGT sobre la Vaga de Transport Sanitari a Catalunya els dies 19, 20, 21 i 22 de juliol Llegeix més »

ASCOWEB2

Ascó 1: No a l’allargament del permís de funcionament, iniciem una campanya de resistència social

El proper 1 d’octubre el govern de l’Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, Tarragona.

Fem sentir la nostra veu. Les persones i entitats que formem Tanquem les Nuclears fem una crida a la resistència per a que no renovin el permís d’explotació d’una nuclear vella, perillosa i innecessària. Volem que des del teixit associatiu, tant de Catalunya com de fora de Catalunya, es desautoritzi als que juguen irresponsablement amb la nostra salut i el medi ambient.

Ascó 1: No a l’allargament del permís de funcionament, iniciem una campanya de resistència social Llegeix més »

Denuncia

CGT acusa a TV3 de fer de confident dels Mossos en la detenció d’un treballador de TMB

El passat 29 de setembre de 2010 es va convocar una Vaga General contra la retallada laboral del govern del PSOE. A la ciutat de Barcelona, estudiants, aturats i aturades, treballadors d’empreses públiques i privades, jubilats i jubilades van sortir al carrer per manifestar el seu desacord amb aquestes mesures imposades per la Unió Europea i el FMI. En una de les protestes, a Plaça Universitat amb Ronda de Sant Antoni, quan una manifestació es dirigia cap a Departament de Treball el Mossos d’Esquadra van impedir el pas a la marxa i van carregar contra els i les manifestants. En aquesta situació, segons Televisió de Catalunya S.A., una persona va trencar l’òptica d’una càmera de TV3 que estava gravant els fets.

CGT acusa a TV3 de fer de confident dels Mossos en la detenció d’un treballador de TMB Llegeix més »

Telefónica i la majoria sindical (CCOO-UGT-STC) pacten 6500 acomiadaments

El Trio ha fet allò que li ha convingut

No té altra explicació, que hi ha darrere de la signatura del ERO-CONVENI per part de CCOO-UGT-STC?. El dia 6 va haver-hi reunió extraordinària del Comitè Intercentres, on CGT va exposar de manera rotunda el perquè a la no signatura de l’ERO i del nou Conveni Col·lectiu, i que hem explicat contínuament a tota la plantilla, però a més vam fer una detallada exposició de les clàusules que no es complien amb la signatura del conveni, en aspectes tan fonamentals com la garantia d’ocupació, les segregacions i la creació de llocs de treball.

Doncs bé, ells al seu rotllo, sense detallar, sense debatre, com passa sempre, passen el corró i s’acaba la història. Que quedi clar, és un ERO totalment injustificat, immoral, que cap sindicat de classe hauria de ni tan sols plantejar-se, o justificar, com ha fet CCOO en les successives taules de negociació amb afirmacions com que “tota la plantilla vol l’ERO”, “qui li farà fàstics a unes vacances pagades” o com de manera reiterada diuen que aquest ERO no genera atur, tot el contrari, segons ells, s’aconseguiran llocs de treball.

D’altra banda, UGT lloant reunió darrere de reunió, el gran esforç que està realitzant Telefònica en un escenari de crisi econòmic profund, encara que aquesta crisi la desconeguin els alts directius. De vegades ens donava la sensació d’estar presents en una taula unitària, la de l’empresa. Doncs bé, si és tan bo l’ERO, que li preguntin als prejubilables si volen anar-se’n per les bondats d’aquest o de por de quedar-se penjats en una empresa que estan obstinats a liquidar més tard o més d’hora i reduir-la a la mínima expressió. No ens és grat parlar d’altres sindicats, però és que ha estat patètic veure com aquest procés es resumia a pidolar dos punts percentuals de salari regulador, sense ni tan sols plantejar-se la reclamació d’aspectes tan fonamentals com la garantia d’ocupació i el foment real de llocs de treball en una empresa multinacional com Telefònica.

El pack ERO-Conveni Col·lectiu ens ha deixat el pitjor conveni que recordem:

PUJADA SALARIAL: No es garanteix ni tan sols l’IPC previst.

VIGÈNCIA: tres mes dos anys, cinc anys de lenta agonia.

OCUPACIÓ: Compromís ridícul d’un 7%, no inclouen l’article 52 com protecció per a la plantilla ni la possibilitat de recuperar el lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent, ni la possibilitat dels contractes de relleu.

JORNADA: La reducció de 35 hores setmanals, queda novament en l’oblit.

COMERCIAL: La petició que els V3 i V4 estiguin dintre del conveni no s’ha admès.

SEGREGACIONS: No retiren la possibilitat de les segregacions.

MOBILITAT FUNCIONAL: A discreció de l’empresa.

Tot l’anterior, ha estat rebutjat per l’empresa i forma parteix de la plataforma de CCOO-UGT, per la qual cosa no entenem com poden publicitar-lo com excel·lent i que ha suposat un gran esforç arribar a aquest acord, per a això amb una sola reunió paral·lela CCOO-UGT-EMPRESA hagués estat suficient, sense necessitat de tant teatre.

CGT ha estat fins al final, aportant propostes, informant a la plantilla, denunciant aspectes qüestionables de la negociació, hem estat ofesos per l’empresa, per altres sindicats, ens han dit demagogs, immobilistes, reaccionaris, vividors, i tot per reclamar, per exigir, de manera insistent, condicions laborals que garanteixin l’ocupació a Telefònica, no petits pegats per a autojustificar-se davant l’afiliació. El nostre esforç, excepte alguna proposta introduïda que ja s’han encarregat altres sindicats d’apropiar-se, no ha obtingut l’objectiu desitjat.

Segueix la lenta agonia, anem a seguir veient com segreguen i externalitzen activitat, com buiden de contingut els departaments, les àrees i les províncies, per que no han renunciat a això, com seguiran acomiadant quan no es compleixin les expectatives de l’empresa, i quan es compleixin els tres anys de vigència de l’ERO, tornaran a amenaçar a la plantilla, perquè els tres pilars bàsics plantejats per CCOO, UGT, STC-UTS tornaran a qüestionar-se.

Tornem a tenir un conveni totalment obert, amb una comissió paritària on decidiran si es modifiquen aspectes salarials o modificació de la jornada laboral, amb una comissió d’absentisme on s’analitzarà si les persones estan malaltes o estan enganyant a l’empresa, i altres comissions com la d’Operacions, comercial, i Classificació Professional que són un autèntic frau i que solament serviran per a desregularitzar i modificar les condicions laborals amb el beneplàcit dels sindicats signants.

Que no ens passi res. Els sindicats signants no admeten que es parli de prebendes, però la veritat fa mala olor, sinó com s’entén que a canvi de 6500 acomiadaments hagin aconseguit més drets sindicals com l’augment de la borsa d’hores i dels delegats estatals, a aquest pas, anem a tocar a un delegat/a per treballador/a, quin luxe per a la classe treballadora.

CGT NO SIGNA ACOMIADAMENTS I NO SIGNA CONVENIS REGRESSIUS

Sindicat Federal Telefónica CGT

www.cgt-sft.org/

Attached documents

110706 Comunicado CGT ELTRIO CONVENIERE

Telefónica i la majoria sindical (CCOO-UGT-STC) pacten 6500 acomiadaments Llegeix més »

Eleccions sindicals a Correos: CGT supera el 10% de representativitat

ELECCIONS SINDICALS CORREOS JUNY 2011

Els resultats a Catalunya han estat els següents (entre parèntesi el resultat del 2007):

Catalunya: CCOO, 41 (39); UGT, 35 (39); CGT, 26 ( 27); CSI-F, 24 (24); SIPCTE-USOC, 9 (8); SL, 1 (1)

Barcelona: CCOO, 14 (13); CGT, 12 (12); UGT, 11 (13); SIPCTE-USOC, 9 (8); CSI-F, 8 (10)

Girona: CCOO, 12 (11); UGT, 9 (9); CSI-F, 5 (2); CGT, 5 (5); SL, 1 (1)

Tarragona: CSI-F, 10 (7); CCOO, 9 (10); UGT, 9 (10); CGT, 2 (1)

Lleida: CGT, 7 (9); CCOO, 6 (5); UGT, 6 (7), CSI-F, 3 (5)

Els resultats globals (laborals + funcionaris) al conjunt de l’Estat espanyol han estat els següents:

CCOO, 436 delegats (34,5%)

UGT, 276 (21,5%)

CSI-F, 194 (15%)

SL, 139 (10,5%)

CGT, 127 (10%)

Altres, 95 (8%)

Comparativa resultats 2011 amb els de 2007

Funcionaris:

En les eleccions sindicals de 2007 s’escollien 654 delegats mentre que en les de 2011 s’escollien menys delegats, en concret 583. En les eleccions de 2007 al col·legi de funcionaris CGT va obtenir 78 delegats i a lesde 2011 un total de 66.

Eleccions sindicals a Correos: CGT supera el 10% de representativitat Llegeix més »

Vaga de Transport Sanitari a Catalunya els dies 19, 20, 21 i 22 de juliol

Els sindicats del sector del transport sanitari de Catalunya, CC.OO, CGT, UGT, USOC i ASAC, han convocat quatre dies de vaga entre el 19 i el 22 de juliol, contra les retallades al sector i en protesta per l’incompliment del conveni col·lectiu per part de la patronal ACEA.

El mes de maig de 2010 la Generalitat va emetre una Ordre on retallava en un 3’21% els pressupostos destinats a les empreses que treballen pel Departament de Salut, i s’aconsellava la retallada salarial del 5% als funcionaris. La Patronal ACEA i moltes altres empreses que presten serveis pel Catsalut, van decidir traslladar aquesta despesa als salaris dels treballadors, tot i no ser funcionaris.

Vaga de Transport Sanitari a Catalunya els dies 19, 20, 21 i 22 de juliol Llegeix més »

Síria: El poble vol que caigui el règim

“Ash-sha’ab iurid isqat an-nitham”, “El poble vol que caigui el règim”, és el crit de les revolucions tunisiana i egípcia, i avui també de centenars de milers de sirians, que protesten contra la dictadura hereditària dels Assad.

Ja han pagat un preu molt alt: uns 1.300 morts, milers de detinguts i recentment un èxode massiu al país veí, Turquia, per escapar de la repressió. En un cas extrem, el Hamza el-Khatib, un noi de 13 anys, va ser horriblement torturat i assassinat per les forces de l’Estat a finalsde maig.

Síria: El poble vol que caigui el règim Llegeix més »

Contra l’energia nuclear, des de la Fatarella

Fukushima ha estat el darrer nom del terror atòmic que retenim al nostre cap. Abans n’hi va haver d’altres tot i que el més recordat o mortal pel que fa a accidents en usos civils de l’energia nuclear, sense cap mena de dubte, és Txernòbil. Malgrat això, si ens hi posem recordarem que fa només un any aquest nom ja no feia por i els propagandistes de l’àtom l’oblidaven alhora que feia el mateix la majoria de la gent quan ens deien que la nuclear era l’energia més neta… Què vol dir que siguin recordats aquests noms? Doncs que han quedat enganxats en el cervell de les persones mínimament informades, sensibles o en el de les dels indrets i voltants on la cosa va petar. Sí, ja ho sabem que quan parlem d’energia nuclear la cosa mai no pot petar, se segueixen totes les mesures de seguretat -i més- i tot està previst, tot i que els pronuclears sempre acaben les seves explicacions recordant que no existeix el risc zero. Ja ho sabem…

Contra l’energia nuclear, des de la Fatarella Llegeix més »