Els rics guanyen un 8,6% més en un annus horribilis
Les principals fortunes espanyoles acumulen 2.748.000 € més de patrimoni en borsa que el 2009 malgrat el mal any en els parquets. Augmenten
l’atresorat en SICAV un 5%.
La crisi per als treballadors: els rics guanyen un 8,6% més el 2010 Llegeix més »
Estem davant una nova agressió de Bancs i poderosos contra la classe treballadora (contra tu, contra els teus amics, contra la teva família). De la mà de polítics venuts als seus interessos tornen a atacar els nostres drets per a fer negoci i eliminar qualsevol rastre de “despesa” social.
No perdrem el temps a explicar la falsedat de les seves mentides i solucions. Per a cada agressió tenen un catàleg d’explicacions creat per a manipular-nos i mantenir-nos quiets, tractant-nos com la massa d’idiotes que creuen som. És només màrqueting escombraries, no mereix major atenció.
Si a hores d’ara de la pel·lícula encara queda algú que pensa que cada Reforma no guarda relació amb les altres té, certament, un problema de percepció.
Els treballadors i treballadores informàtics estem en el mateix punt de mira que la resta: fer-nos treballar més i més cobrant menys i menys, el major temps possible. Si és possible, que coincideixi amb la data de la nostra mort. Com contrapartida, aquests serfs de les empreses i poders financers s’asseguren la pensió vitalícia amb 7 anys de “treball” en el congrés de diputats.
Els 37 ultramilionaris que es van reunir amb ZP no tenen problemes de despesa corrent ni jubilació: cotitzen al 1% en les seves SICAV, desvien diners a Luxemburg lliurement per a pagar encara menys, les seves empreses guanyen més i més diners fins i tot en temps de crisis.
I com afecta un canvi així en el nostre sector? Sabuda és l’extrema cobdícia de les nostres empreses, el continu procés d’acomiadament de treballadors ‘cars’ (no precaris) per altres (de vegades els propis acomiadats) en pitjors condicions econòmiques i laborals.
Davant aquest panorama, molts de nosaltres serem acomiadats a edat avançada. Ja sabem el que els agrada a les empreses consultores contractar a persones majors de 45 anys. Gens.
Sent així, postergar la jubilació farà que sofrim en pitjors condicions més temps, que esgotem prestacions per atur, que ho passem malament. I què podem fer? Per descomptat que perdre en la tele el que els nostres pares i avis van guanyar en el carrer no és la solució.
Com pot afectar el “pensionazo” als treballadors del sector informàtic? Llegeix més »
Vicent Canet / Setmanari Directa
Fa anys que diferents moviments socials i sindicals denuncien la bretxa salarial existent entre treballadores i directius i alts càrrecs executius de les grans empreses. Una diferència que, amb la crisi, no fa més que
augmentar. Al mateix temps, però, s’anul·la l’ajut de 426 euros al mes a les
persones aturades o es produeixen increments imperceptibles del salari
mínim interprofessional (que supera molt poc els 600 euros al mes a l’Estat
espanyol). L’Informe Anual de Govern Corporatiu de 2009 de la Comissió
Nacional del Mercat de Valors (CNMV), fet públic el juny passat, és clar pel que fa l’augment de les retribucions dels càrrecs consellers de les empreses de l’IBEX-35, que han ascendit un 15% durant l’any passat, en un context en
què els beneficis d’aquestes empreses esvan reduir un 21%.
Els sous dels alts càrrecs executius de les empreses de l’IBEX-35 pugen un 15% Llegeix més »
En el matí del dia 22 es va reunir el CGE amb la Direcció Corporativa de RENFE Operadora i amb el Director General de Mercaderies Manuel Acero. El motiu de la convocatòria era explicar el passat, present i futur del nou model empresarial de Mercaderies. El Director General va reconèixer que els esforços realitzats no han estat suficients, per a mostra, entre l’any 1997 i 2010 la quota de Mercat s’ha reduït en un 6,2%, solament Irlanda i Grècia estan per sota d’aquests valors de pèrdues.
Segons el Nou Model de Mercaderies això ha estat a causa de:
• Ingressos insuficients.
• La rigidesa a abaratir els preus al client i la incapacitat de generar vendes.
• El limitat aprofitament del material rodant (les distàncies recorregudes pel material rodant enfront dels de la carretera són insuficients) i del personal (les hores efectives del personal de Conducció és inferior als d’altres operadors o altres maneres de transports).
• Les relacions directes amb el client final.
• La baixa activitat en els mercats europeus amb escassos acords amb operadors internacionals.
• Els pocs recursos i experiència del personal i la deterioració del material.
• (….)
El que preocupa són els plantejaments que pretén dur a efecte RENFE Mercaderies per a “salvar” el que ells mateixos han enfonsat. RENFE Operadora prestarà i comercialitzarà els serveis de tracció i serà la seva propietària juntament amb el personal necessari per a la prestació del mateix.
Es creen Operadors Logístics especialitzats i es constituiran Societats Mercantils amb capital 100% de Renfe però NOMÉS en el moment que es constitueixin, en el futur poden incorporar-se socis amb capital privat (filials) sense que puguin adquirir mes del 45% del capital. Aquestes filials han de tenir autonomia financera i garantir la seva viabilitat en un termini de 3 anys.
Seran les propietàries dels vagons i restants actius, i incorporarà el personal que es cregui necessari. Els treballadors que s’incorporin a aquests nous operadors se’ls mantenen els drets que actualment tenen a Renfe Operadora, però fins a quan?.
El Director General de Seguretat i RRHH va comunicar que de manera imminent i a l’empara del ETT convocarà al CGE per a formalitzar les filials i el transvasament del personal que es xifra de moment en almenys 120 treballadors.
Des de CGT estem amatents al diàleg per a discutir els problemes i l’adaptació als nous plantejaments de l’empresa sobre el Nou Model Empresarial previst, amb les variacions que continguin encaminades a incrementar i millorar el servei, però no entrarem a negociar mesures que perjudiquin als treballadors.
DEFENSA ELS TEUS DRETS I EL TEU FUTUR LABORAL
SFF-CGT
Segreguen Mercaderies de Renfe-Operadora Llegeix més »
Benvolguts companys i companyes:
En primer lloc dir-vos que estem en disposició de reunir per tractar sobre aquesta proposta o altres des d’aquest moment en el lloc i hora que estimeu oportú. Així mateix participaré que hem realitzat aquesta proposta a la CGT, a la CNT-AIT i a les organitzacions que formen part de l’espai “Hay que pararles los pies” a Madrid.
Proposta de Solidaritat Obrera a CGT, CNT-AIT i “Hay que pararles los pies” Llegeix més »
Zapatero allarga artificialment el tancament de l’espai aeri per justificar la declaració de l’estat d’alarma davant l’opinió pública. Iberia, Vueling i Spanair hi han col·laborat.
La privatització d’AENA és l’objectiu final de la militarització aeroportuària Llegeix més »
100 años de Anarcosindicalismo. La Idea, ayer y hoy
Llibret en castellà coordinat per Rojo y Negro i la Fundació Salvador Seguí, que recopila els articles i il·lustracions que han anat publicant-se en “La pàgina del centenari” en el periòdic confederal Rojo y Negro durant 2010.
Presentació per Mª Angels Rodríguez
La paraula, les paraules que han anat configurant durant aquests últims cent anys l’ideari d’aquesta organització, omplirien segurament quilòmetres i quilòmetres de raimes de paper. El somni de molts de nosaltres seria complet si tinguéssim un lloc on es trobessin totes elles, per a no deixar-se res ni a ningú i mostrar la riquesa d’aquests pressupostos destinats a mantenir i millorar el que es coneix com la Idea.
La Idea com alguna cosa no exclusiva, la Idea com concepte que tenia i té al seu voltant infinitat d’altres idees que s’han plasmat d’una o altra forma i han anat de vegades resolent, unes altres agitant i sempre intentat aconseguir un món millor per a tots els humans.
La tasca de triar uns textos que donessin una visió general o aglutinessin aquestes intencions era de per si mateix una proposta fallida. Les limitacions de temps i espai ho impedien. No obstant això, el desig de deixar constància que durant aquest període la nostra construcció ideològica i l’acoblament de la mateixa com organització al voltant de l’anarcosindicalisme era fruit de moltes i diverses opinions va ajudar a presentar una selecció tan escarida com el nombre de mesos d’aquest any, comprimint-la, a més, en l’espai d’una pagina del periòdic.
Segurament podrien haver-se fet moltes altres combinacions o seleccions de textos tant dels ja publicats com de les opinions o propostes actuals. Vagi per davant la nostra petició d’indulgència per la selecció dels primers i el nostre agraïment per la col·laboració de les persones implicades en els segons.
Si que direm, no en la nostra defensa però serveixi com aclariment, que existia la pretensió que els textos triats suscitessin curiositat, debat o les ganes de tornar a rellegir part dels mateixos o d’uns altres, des dels acords presos pels que van fundar aquesta organització per a dotar-se d’una eina que els ajudés a portar a terme el seu ideari, com era la proposta amb que vam iniciar al gener del 2010 aquesta selecció, passant pel dictamen del congrés de 1919, declaració d’una organització més consolidada que va més enllà de la defensa del lloc de treball i dóna consistència als seus pressupostos d’organització de la societat.
Però com no només estem nosaltres en aquesta construcció d’un món diferent i no passem per la història com uns il·luminats, no està de més recordar que hem donat resposta a qui si que es consideraven com els únics detentadors de la veritat i han pretès devaluar el nostre ideari acusant-lo de falta de respostes o de contingut. Resposta que sempre ha donat aquesta organització en tots els fronts, que ha estat no només trencadora per la seva presència sinó avançada per la defensa de les seves idees. Res li ha estat aliè al concepte de llibertat per a tota la humanitat. No hi ha distincions de gènere, ni d’edat.
Tampoc ha faltat l’instint de resposta utilitzant la paraula per a convocar a l’acció immediata, per a repel·lir i respondre a l’atac dels que han pretès per mitjans violents emmudir-la i fer-la desaparèixer. Quan ha estat necessari s’ha cridat a empunyar les armes. I quan s’ha vist obligada a exiliar-se per a no morir, a més dels treballs propis per a mantenir-se, ha hagut de plantar cara a els seves pròpies divergències, de vegades arribant a enfrontar-se d’una forma inadequada d’acord a les seves pròpies normes de funcionament, però som humans i la finalitat d’aquestes controvèrsies creiem que sempre ha tingut com horitzó resoldre els conflictes d’una forma llibertària.
Tornar a ser una organització en el nostre territori, explicar i explicar-nos què s’havia fet d’aquella organització declarada il·legal, empresonada, perseguida, afusellada però mai anul·lada. Enfrontar-se als canvis d’una societat que enfilava l’última part del segle XX deixant enrere la dictadura feixista per a emergir en una democràcia de nou encuny. Preguntant-se quin era la seva herència més enllà de les sigles, dels somnis, de les esperances, reflectint-se entre les imatges reals o irreals que d’ella es tenia.
Donar resposta, valorar el fet, visionar el que havia per fer, recollir o crear, reconèixer als amics i alsque no ho eren. Moure’s
Llibret sobre els 100 anys d’anarcosindicalisme Llegeix més »
AJUNTAMENT DE MANRESA EN LLUITA
CRIDA A LA SOLIDARITAT
Els afiliats i afiliades de CGT a la Diputació de Barcelona volem fer públic el nostre suport als treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Manresa, en lluita per defensar els seus salaris i la seva dignitat. Igualment, manifestem públicament la nostra solidaritat amb els companys i companyes de la Secció sindical de la CNT-AIT a l’esmentat Ajuntament, i denunciem totes les mesures de repressió sindical contra ells/es dutes a terme per la corporació municipal. Més concretament, exigim la retirada de tots els expedients sancionadors que l’Ajuntament ha iniciat arran del conflicte, que es reconegui la seva legitimitat negociadora i que es respectin les decisions preses majoritàriament pels treballadors i treballadores en assemblea. També denunciem l’actitud claudicant d’UGT i CCOO en aquest conflicte, i la seva absoluta manca de respecte per la voluntat dels treballadors i treballadores, expressada majoritàriament a les assemblees.
Ponència presentada pel professor Tomás Ibáñez en l’Acte de clausura de 100 anys d’Anarcosindicalisme, organitzat per la CGT i la Fundació Salvador Seguí en el Museu del Mar de Barcelona el 17 de desembre de 2010.
Val la pena escoltar els 26 minuts de la ponència, plena d’interessants reflexions.
Provenim de pensaments i d’idees diverses però amb unes característiques comunes.
L’objectiu de l’Ateneu és ser un espai on poder construir alternatives reals a la ciutat que tenim ara.
Des de fa dos anys, Tarragona torna a comptar amb un ateneu llibertari. Situat a la Part Alta de la ciutat, al carrer Misser Sitges, l’Ateneu Llibertari Alomà ha suposat un revulsiu en l’ambient llibertari i dels moviments socials de la ciutat des del dia de la seva obertura. HI participen unes quantes desenes de persones amb interessos diversos que van des del cinema a les mobilitzacions populars. A banda de xerrades, cicles de cine-fòrums, mobilitzacions o en piquest de la vaga general, l’Ateneu vol esdevenir un centre cultural alternatiu al que representa la paraula cultura per al capitalisme. S’hi fomenta el pensament crític i l’assemblearisme desd’una òptica llibertària.
Entrevista a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona Llegeix més »
Últimament s’està sentint a parlar molt d’un concepte nou: “neutralitat a la xarxa”. Que si el govern espanyol actual és partidari, o si ja no ho és, o si potser ho va ser al seu moment i ara ja no (un clàssic), etc. Tot això als profans els hi pot sonar una miqueta a xinès, però es tracta d’un concepte que esdevé fonamental per al nostre esdevenir telemàtic.
De perquè és important la neutralitat a la xarxa Llegeix més »
La sociedad contra el Estado
Pierre Clastres
Virus editorial. 2010
«I potser la solució del misteri sobre el naixement de l’Estat permeti esclarir també les condicions de possibilitat (realitzables o no) de la seva mort.»
L’antropologia, a partir d’una concepció unívoca i lineal de la història, ha presentat a les societats primitives com societats incompletes, menys evolucionades, per mancar d’Estat; es tractaria, en definitiva, de societats que encara no han arribat a l’edat adulta, encara estancades en la infància de la humanitat. Els prejudicis etnocèntrics també han portat a afirmar que aquestes societats tenen una economia de subsistència —és a dir, que són societats sense mercat o sense excedents, societats de l’escassesa— o una tecnologia inferior, ignorant que es tracta de societats que han desenvolupat una tecnologia suficient per a sobreviure en condicions òptimes en el seu mitjà, havent de dedicar només una petita part del seu temps a tasquesde reproducció i alimentació.
“La sociedad contra el Estado”, un llibre sobre la qüestió del poder Llegeix més »
Advocats combatius i obrers rebels
El Col.lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició
Jason Garner, Raimon Gassiot, Jordi Pujol i Laura Zenobi
eCOS, publicacions d’economia solidària. 2010
Durant el franquisme, els advocats laboralistes van posar tota la seva capacitat professional al serveis dels treballadors en el marc d’un règim que pretenia assegurar autoritàriament la seva subordinació i que, per tant, els negava els drets més fonamentals, tant individuals com col·lectius. La seva actuació contribuí a la lluita dels treballadors per defensar els seus interessos i els seus drets davant d’una patronal i un règim clarament hostils.
De fa temps se senten un altre cop crítiques, en algun cas penso que injustificades, contra un anomenat “activisme telemàtic”, veurem que tenen una part de raó, i una part que no. Repassem alguns fets que han succeït en aquestes últimes setmanes que poden ajudar-nos a entendre què podria ser aquest “activisme telemàtic”.
A voltes amb l’activisme telemàtic Llegeix més »
Manual del Torturador Español és un llibre publicat per l’editorial basca Txalaparta… i penjat de forma gratuïta a internet… un llibre que pot aportar-nos un altre punt de vista a la continuada negació oficial de que a l’Estat espanyol no es tortura….
Un informe demolidor sobre les tortures a l’estat espanyol… i olé.
Manual del torturador espanyol Llegeix més »
A Historia y resultados imprevistos de un símbolo
La veritable història de la A encerclada
Virus Editorial i la Fundació Salvador Seguí han editat en castellà la història de la A en el llibre “A Historia y resultados imprevistos de un símbolo” que a banda de reconstruir la història d’aquest símbol tan recent com pocs sabíem, il·lustra com la A encerclada ha esdevingut, lamentablement, un altre símbol de consum. Així, avui es troba impresa en milers de llocs a banda de les parets dels nostres pobles, barris i ciutats. Els autors són molts i diversos, però junts construeixen un viatge per la història d’aquest síombol recent que es va inventar a París i es va popularitzar a Milpa, i no fa cent anys sinó escassament quaranta. Fa tan poc que els seus creadors són vius i alguns, com el Tomás Ibáñez, a més, són destacats militants de la CGT. Incloem en aquest número del “Catalunya-Papers” la història del símbol i l’entrevista al seu creador que s’inclouen en el llibre.
Entrevista a Tomás Ibáñez: “Traçar una A és dir i sentir moltes coses amb un sol gest” Llegeix més »
“Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)”
La Ciutat Invisible Edicions, 2010
365 pàgines, 20 €
El llibre és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l’explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu.
Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l’aposta per a organitzar materialment les condicions d’existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939.
Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i també el coneixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.
La Ciutat Invisible edita un llibre sobre les cooperatives obreres de Sants Llegeix més »
Des de la CGT valorem molt negativament la sentència de Tribunal Suprem contra el català com a llengua vehicular a les escoles i instituts de Catalunya, i considerem que és un altre insult, dels tants que el poble català ha hagut de patir, per part dels estaments polítics i judicials de l’Estat espanyol.
L’Estat espanyol, més enllà d’assumir la realitat cultural i lingüística dels pobles que el componen i fer seva aquesta riquesa, es dedica sistemàticament a disparar contra la línia de flotació de qualsevol promoció d’identitats culturals i lingüístiques que no siguin la que el Règim polític, que ens domina, considera la seva. Aquest atac contra la llengua i la cultura del nostre poble és un nou acte del colonialisme al que el poble català, malauradament, ja n’està al corrent.
La Confederació General del Treball (CGT) s’està dirigint per carta a sindicats i organitzacions socials indicant que considera imprescindible convocar una nova Vaga General contra la Reforma del Sistema Públic de Pensions, la Reforma Laboral, les retallades socials i laborals, entenent que aquesta Vaga General ha de convocar-se abans que s’aprovi l’esmentada Reforma del Sistema de Pensions prevista per a final de gener.
A més CGT manifesta en la seva carta a sindicats i organitzacions socials, el seu desig mantenir una reunió el més urgent possible en la qual abordar la convocatòria d’aquesta nova Vaga General. Aquesta sol·licitud, en alguns casos, ja s’està concretant o ja s’ha concretat.
CGT assenyala que és responsabilitat dels sindicats que aquesta pretesa Reforma de les Pensions obtingui una resposta contundent que posi fre a aquesta dictadura dels mercats que patim.
Per altra banda, CGT indica que la passada Vaga General del 29-S, així com les vagues generals que recorren Europa, permeten comprendre que en aquests difícils temps la classe treballadora i els col·lectius socials exigeixen sumar esforços en la lluita perquè la Vaga General sigui un èxit, aportant cada organització en funció de les seves possibilitats i evitant tot tipus de sectarismes o protagonismes innecessaris.
Finalment CGT considera que aquesta convocatòria de Vaga General, contra la Reforma de les Pensions, ha de ser compartida, organitzada, secundada, assumida… pel màxim d’organitzacions sindicals i socials amb l’objectiu d’aconseguir que compti amb el suport ple de la societat.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE CGT
Comunicat A TOTA l’afiliació de la Secció Sindical de CGT de Caprabo & Eroski.
A causa de les dates en les quals ens trobem i de l’afluència de treball, la propera assemblea d’afiliats ordinària que se celebra cada darrer dimarts de mes queda ajornada fins la següent assemblea ordinària, que se celebrarà el proper 26 de gener de 2011, als localsde la CGT a Via Laietana 18, 9ª planta.
Anulada la propera assemblea ordinària d’afiliats i afiliades de Caprabo & Eroski. Llegeix més »
La Comissió d’Economia i Hisenda del Congrés va rebutjar el dimarts 22 de desembre la disposició final segona del projecte de Llei d’Economia Sostenible (ELS), la coneguda com Llei Sinde, amb els vots en contra de tots els partits parlamentaris a excepció del PSOE.
La ELS conté, com de reüll, una llei antidescàrregues, que suposa un atac normatiu de repressió i coerció a la llibertat d’expressió i de lliure distribució cultural a internet, pel que la comunitat d’internautes ha fet i està fent tot el possible per tombar-la. De moment, fins a la tornada al senat d’aquesta disposició al gener pròxim, ho han aconseguit. Si, aquesta és una victòria parcial d’una comunitat real, no virtual, d’activistes per un internet lliure, amb la qual la CGT s’identifica i dóna suport.
Internet està sent blanc d’una batalla dramàticament desigual en tot el món. D’una banda els estats -totalitaris com el xinès i formalment democràtics com els europeus-, per un altre les multinacionals de la comunicació, de la informació i de la distribució cultural, i finalment les gestores de la propietat intel·lectual -com la SGAE- estan estretament units en una coalició per a controlar política i econòmicament internet.
I aquesta és potser la primera i més perillosa coalició de signe totalitari plenament globalitzada, doncs internet és tant causa com a conseqüència del fenomen multidimensional d’això queanomenem globalització.
Uns -els estats, els seus exèrcits i forces policials- anhelen el model xinès o iranià de control polític i espiritual ferri del que es pot veure, llegir i descarregar en internet en pro del pensament únic dels qui governen i manen.
Altres – multinacionals de la cultura de masses i gestores de la propietat intel·lectual – desitgen repartir-se neta i competitivament el repartiment del pastís econòmic, és a dir que tota creació cultural i intel·lectual estigui patentada, taxada i canonitzada en pro d’obtenir d’això rendibilitat i beneficis.
Quina millor aliança entre el totalitarisme polític i el capitalisme econòmic que la que possibilita tancar webs per distribuir lliurement continguts culturals?
Els atacs a la transparència informativa tipus Wikileaks però també a les webs contrainformatives que possibiliten que les expressions virtuals i reals en el carrer dels moviments socials es difonguin i coneguin, el cànon digital, les lleis antidescàrregues o el tancament de webs, són totes elles manifestacions parcials de la batalla entre un internet lliure i un internet mercantilitzat i políticament controlat. Entre un internet on creació, expressió i difusió es desenvolupen lliurement o un internet sotmès a la lògica del capital i de l’estat.
Aquesta és doncs una genuïna lluita per la llibertat, una real lluita llibertària. Per això CGT vol felicitar el treball difús però coordinat de tota la comunitat d’internautes i hacktivistes per aquesta victòria parcial de pressió que ha aconseguit que tots els partits parlamentaris, menys el del govern, hagin rebutjat la llei antidescàrregues, encara que sigui per la por de tots ells a perdre suports electorals en els comicis que s’acosten.
La lluita per la llibertat segueix el seu curs, pel que la CGT estarà juntament amb les qui lluiten per un internet lliure i llibertari.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
El dia 25 de Desembre, de 05,00 a 00,45h del dia 26 de Desembre i el dia 1 de Gener de 2011, des de les 05,00h fins a les 00,45h del dia 2 de Gener està convocada VAGA per a tots els treballadors pertanyents a la Direcció executiva d’Estacions de Viatgers de l’Entitat Pública Empresarial Administrador d’Infraestructures Ferroviàries en l’àmbit de tota la xarxa ferroviària.
Aturades i vagues que el personal d’Estacions ve realitzant des d’Octubre de l’any 2007, fa ja més de tres anys, motivats per la nefasta gestió que l’empresa realitza dels serveis d’informació, venda i atenció al client. Veient-nos en l’obligació de seguir convocant-los a causa de la degradació, reducció i privatització que se segueix fent d’aquests serveis públics. Deterioració i mal servei les conseqüències del qual venim sofrint tant els treballadors com els usuaris del ferrocarril.
Una de les causes és la falta de personal. Aquesta situació, provocada pels continus Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i la falta d’ingressos suficients, és aprofitada per l’empresa per a pactar amb els mal anomenats “sindicats” majoritaris la privatització de serveis i estacions que fins a ara venien sent gestionats per l’empresa pública, o simplement deixar-les tancades sense personal que atengui al ciutadà.
D’altra banda s’està penalitzant l’atenció a l’usuari en les taquilles a l’oferir els bitllets de tren per la resta de canals de venda a molt menor preu que en les pròpies estacions. Així doncs els viatgers són sancionats a les tarifes més cares a l’adquirir directament els bitllets en les les estacions. Una competència deslleial que ens deixa en desavantatge pel que fa a Internet o a la resta d’agències de viatges.
Seguim sense tenir clar quin serà el futur professional d’aquest col·lectiu, que després de la partició de l’antiga RENFE va quedar dividit per la meitat en les dues empreses resultants i és pel que es demana una garantia de futur amb el manteniment dels llocs i de les càrregues de treball, com la millora de les condicions laborals, quant a seguretat i salut. Així com el reconeixement de les reivindicacions històriques del col·lectiu, que venim sofrint a causa de les condicions laborals especifiques en les estacions, afectant-nos directament a la salut i agreujant la falta de conciliació de la vida familiar.
Des de CGT, hem fet un nova aposta negociadora, sense convocar mobilitzacions des del passat mes d’Agost amb l’objectiu d’arribar a acords positius, intentant durant aquests mesos donar sortida al conflicte que lamentablement ADIF continua sense solucionar, pel que no ens queda altra solució que convocar aquestes noves mobilitzacions.
Els responsables que un conflicte s’estengui durant més de tres anys tirant per la borda tots els acords i negociacions que fins al moment s’han portat a terme, haurien de respondre davant la societat per causar situacions com aquestes i perjudicar tant a usuaris del ferrocarril com a treballadors. Mentre es balafia diners públics en infraestructures “faraòniques” per a servei d’uns pocs com és l’AVE, es deixa morir a poc a poc el ferrocarril convencional, tant en inversió com en servei públic de qualitat.
Les causes que motiven la convocatòria d’aquestes aturades són les següents:
1. – Falta de personal i progressiva reducció i privatització de llocs de treball, que incideixen negativament tant en la qualitat del servei al/la usuari/a del ferrocarril com en les condicions de treball del personal d’estacions. Exigim la contractació de personal suficient que garanteixi un servei de qualitat, mitjançant oferta pública d’ocupació en ADIF, a més de la paralització de les privatitzacions i la recuperació per part d’ADIF de les càrregues de treball externalitzades.
2. – Millora de les condicions actuals de treball, seguretat i salut dels/les treballadors/es, valoració del treball a torns i del treball en diumenges i festius, a més de no estar regulat el menyscapte de diners, el que produeix que els/les treballadors/es hàgin de reposar els faltants en caixa de la seva butxaca sota amenaça d’expedients disciplinaris.
Des de CGT lamentem haver hagut d’arribar a la necessitat de continuar amb les aturades i demanem comprensió i suport als usuaris del ferrocarril, ja que un dels objectius fonamentals d’aquestes mobilitzacions és assolir un servei públic ferroviari de qualitat.
Sindicat Federal Ferroviari de la Confederació General del Treball
El 25 de desembre i 1 de gener vaga de personal d’estacions de ADIF Llegeix més »
100 anys d’anarcosindicalisme:
Companys i companyes, amigues i amics,:
Ens trobem avui en el Museu d’Història de Catalunya per tancar l’any que fa cent va tenir lloc en aquesta ciutat de Barcelona el fet històric de la creació d’una Confederació de Sindicats, que tenien com a fonament els principis de l’anarcosindicalisme, hereus del sindicalisme revolucionari i de classe del segle XIX i principisdel XX.
La Confederació Nacional del Treball (CNT) francesa va celebrar el seu XXXI Congrés Confederal els dies 10, 11 i 12 de desembre en la Borsa del Treball de Saint Etienne, localitat propera a Lió.
Després d’una mobilització contra la reforma de les pensions durant la qual la CNT ha aparegut regularment en el conjunt del territori francès, ja sigui creant fons per a sostenir als companys i companyes en vaga, perllongant les manifestacions unitàries o organitzant bloquejos econòmics, els Sindicats de la CNT s’han reunit per a la celebració del seu Congrés Confederal.
Conforme als seus principis d’autogestió, els delegats de cada sindicat de la CNT han pogut debatre sobre les orientacions de la confederació per als dos anys pròxims, així com pronunciar-se sobretot quant a l’orientació estratègica de l’organització.
Estratègies d’implantació en les seccions sindicals, projectes de desenvolupament de noves federacions en el sector privat, representativitat, formació, .. les decisions preses mostren una voluntat reforçada de desenvolupar un sindicalisme ancorat en les realitats dels treballadors i portador d’un veritable projecte de societat. D’especial importància ha estat l’aprovació després d’un llarg i intens debat de la representativitat en el Sector Públic. A partir d’aquest Congrés la CNT ha acordat presentar-se a eleccions sindicals en el Sector Públic.
Per a la CNT, els dos anys que la separen del seu pròxim Congrés seran l’ocasió de prosseguir el seu desenvolupament, tant en el sector privat com en el públic. Així, continuarà duent un discurs i unes pràctiques d’autogestió i s’esforçarà a conduir als treballadors i treballadores cap a un sindicalisme de combat en el qual els que treballen són també qui decideixen.
A nivell internacional, vam acudir al Congrés la CGT de l’estat espanyol, la USI italiana, i companys de Palestina i Atenco (Mèxic). Volem destacar i agrair la gran rebuda i acollida que els nostres camarades francesos van oferir a la nostra organització.
Secretaria Relacions Internacionals CGT
XXXI Congrés de la CNT francesa: després de la mobilització, seguir avançant Llegeix més »
