– La joventut algeriana protesta al carrer, per les pujades de preu i l’atur
Durant les nits del dimecres 5 i el dijous 6, en els barris populars d’Alger (Belcourt, Casbah, Bab El Oued, Laquiba, Bachdjarah, Belouizdad i Cheraga) i Oran s’han produït forts enfrontaments entre la població, especialment joves, i les forces d’ordre públic. També s’han produït enfrontaments a Tipasa, Djelfa (al sud) i altres ciutats. Barricades, cotxes incendiats, edificis públics destruïts. Enfrontament amb barres de ferro i pedres, la còlera i la frustració de la joventut algeriana s’ha expressat en el carrer. En l’històric barri de Bad El Oued, els joves han atacat la comissaria V del barri, intentant destruir-la. La utilització d’armes de foc i de gasos lacrimògens ha impedit la destrucció de la comissaria.
Les contínues pujades de preus, especialment de productes bàsics com l’oli, la farina i el sucre, potenciat per la contínua especulació sobre els preus dels productes alimentaris, dels quals hi ha hagut escassesa en els últims mesos per a justificar aquestes pujades, ha estat el detonant d’aquestes revoltes.
Encara que el govern solament reconeix un 11 % d’atur, la realitat arriba a el 30 % La indignació popular es produeix en el context d’un país ric (s’ha passat de 4.000 milions de dòlars a 14.000 milions en l’últim any pels ingressos del gas i el petroli) on dos terceres parts de la població viu sota el llindar de la pobresa, on el sou base d’un funcionari és de 200 dòlars, quan un litre d’oli costa 13 dòlars i 300 dòlars 1 quilo de cafè.
El govern anuncia una llei de control dels preus, que s’està discutint en aquests moments i que promet entrarà en vigor pròximament. També parla de reforçar les mesures contra la corrupció amb la creació d’un observatori nacional contra la corrupció. L’obertura de diversos expedients contra la corrupció en el sí de l’exèrcit multipliquen les contradiccions dintre del poder algerià i les diferents faccions de l’exèrcit.
Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
– Dos morts i més de 400 ferits en la rebel·lió algeriana
Protestes per tot el país. Els enfrontaments que han continuat el divendres a la nit, han causat ja dues persones mortes i al voltant de 400 ferits, entre ells 300 policies. Són ja quatre dies d’enfrontaments en protesta contra la carestia de la vida.
Una persona va ser morta per una bala a Ain Lahdjel, en la província de M’Cadira, 300 kms. al sud-est d’Alger, quan, segons declara el ministeri de l’interior, intentaven ocupar una comissaria de policia. Una altra va morir a Bou Smaïl, a uns cinquanta quilòmetres a l’oest d’Alger, al ser recollida en el carrer amb greus ferides en el cap. Segons alguns testimonis, va rebre de ple una bomba lacrimògena llançada per la policia.
D’una banda, el ministre de l’interior Dahou Ould Kablia anuncia que la policia ha rebut l’ordre d’impedir les manifestacions i d’actuar amb fermesa. Per un altre, el consell de ministres estudiarà la nova normativa que impedeixi l’accelerada pujada dels preus en els últims mesos.
La protesta s’estén
En la província de Tipasa, a uns 70 kms. a l’oest d’Alger, on s’ha produït un dels morts, tots els ncreuaments i eixos de carreteres estratègics han estat tallats amb pneumàtics cremats, pedres, troncs d’arbre, bloquejant la circulació de vehicles, especialment en els municipis de Koléa, Fouka i Bou Ismaïl. Más de vint joves han estat detinguts a espera de ser presentats al tribunal de Koléa.
En la província de Chlef, a l’oest d’Alger, Chettia, segon municipi de la província, manifestants, en la seva majoria joves, van cremar pneumàtics i van bloquejar la carretera principal amb ajuda de pedres i tot tipus d’objectes. És necessari saber que Chettia és una gran concentració d’habitatges prefabricats construïdes arran del sisme de 1980. L’atur afecta la meitat de la població i cap projecte d’inversió ni d’activitats creatives d’ocupacions s’ha realitzat. La ciutat ja va conèixer una rebel·lió a l’abril de 2008 en senyal de protesta contra les condicions d’allotjament de les famílies sinistrades.
A Ain Donin-la, a l’oest d’Alger, la nacional 4 va ser bloquejada pels manifestants.
A Béjaïa (Kabilia), la tàctica emprada pels manifestants va ser el tall de carreteres i l’ocupació d’edificis públics.
En la vall del Soummam, la carretera nacional 26 ha estat tallada amb barricades en diferents punts.
A Akbou, la segona ciutat més important de la província, una munió de manifestants va cremar pneumàtics en el centre, apoderant-se de diversos edificis públics, entre ells els jutjats i al llarg de l’eix de la nacional que creua el sud d’aquesta ciutat, tancant la circulació amb els contenidors de les escombraries, pedres, troncs d’arbres i altres objectes…
A Tizi Ouzou, principal ciutat de la Kabilia (est d’Alger), violents xocs van oposar joves del barri de Retamas i policies que van fer ús de bombes lacrimògenes, segons habitants. Els manifestants van tallar també diversos carrers de la ciutat amb barricades. A Bouira (Kabilia), la mateixa tàctica en diferents localitats. Va començar en el municipi d’Ahnif, a 45 kms. a l’est de Bouira. Manifestants van aixecar barricades en la nacional 8, amb ajuda dels pneumàtics cremats i troncs d’arbres, durant diverses hores. La nacional 8 va ser tallada a l’entrada de la ciutat de Chorfa, l’autopista va ser tallada creuant el municipi de Bechloul. L’eix d’autopista era tallat amb barricades per joves vinguts dels pobles del municipi de Ath Laksar. Ahir a la tarda a Ras El Oued, a 30 km de Bordj Bou Arréridj, província pròxima a la Kabilia, els manifestants van ocupar una de les principals places de la ciutat, creant barricades amb ajuda de pneumàtics cremats, mentre que es van tancar els accessos a l’Ajuntament de Ras El Oued i al col·legi Badi Bouslim.
En la província de Blida, la primera espurna de còlera va esclatar a Zaouia, localitat depenent del municipi de Beni Tamou. Un centenar de manifestants va procedir al tancament de la carretera nacional 69 amb ajuda de troncs d’arbre, pedres i pneumàtics en foc. Dos autobusos de transport d’estudiants van ser atacats. A Blida, també es va tallar l’accés al centre. En diferents punts de la província, les carreteres van ser tallades principalment amb pneumàtics.
A Oran, la segona ciutat d’Algèria, la tensió persisteix. El dijous va haver greus enfrontaments a Ibn Sina i Tirigo, dos barris de la perifèria d’Oran que engloben blocs de cases col·lectives antigues i deteriorades, però especialment en El Mari, on molts habitants malviuen en tendes de campanya al costat de les seves cases que amenacen ruïna, arran de les inclemències del temps i que duen més de dos anys esperant que es compleixin les promeses de l’antic Ministre de Solidaritat de realotjar-los.
En la província de Boumerdès, uns 60 kms a l’est d’Alger, s’han produït violents enfrontaments entre manifestants i la policia amb intercanvi de projectils entre les dues parts i talls de carretera a Naciria, a Bordj Menaïel, a Bousbaâ i a Issers.
A Alger, el divendres a la tarda en el barri popular de Belouizdad (Belcourt), grups de joves es van enfrontar amb pedres i ampolles de vidre amb un gran nombre de policies desplegats i armats fins a les dents. Els policies van atacar als manifestants fent ús de canons d’aigua i de gasos lacrimògens.
A Annaba, a l’est d’Algèria, violents incidents van esclatar després de la pregària del divendres en el barri popular anomenat “Gasómetro”. Les baralles es van estendre a continuació a la veïna ciutat de Lauriers-Roses on els manifestants van tallar amb barricades la principal artèria que porta al Centre Hospitalari universitari de la ciutat.
Fins i tot, al costat de la frontera amb Tunísia, a Souk Ahras i a Tebessa, van esclatar enfrontaments.
Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
– A Tunísia, la revolta de Sidi Bouzid s’estén per tot el país
Resposta histèrica del poder. Crida a la solidaritat internacional amb el poble de Tunísia.
Després dels enfrontaments en la regió de Sidi Bouzid, i contràriament al que va ocórrer en els aixecaments de la conca minera de Gafsa i de Ben Guerdane, les manifestacions de solidaritat s’estan estenent a diferents ciutats del país i arribant a diferents sectors: treballadors, advocats, periodistes, estudiants… Les consignes dels manifestants de Sidi Bouzid es van escoltant en tota Tunísia:«El treball és un dret, banda de lladres» ; «A baix els botxins del poble» ; «Treball, llibertat, Justícia social» ; «No als saquejadors del diner públic», etc.
Els locals de la UGTT han estat el lloc de concentració dels manifestants, en la majoria dels casos reprimits per la policia, que ha arribat fins i tot a desallotjar els locals sindicals.
El Consell General de l’advocacia va cridar a tots els advocats/des del país a acudir als tribunals amb un braçalet vermell en senyal de solidaritat amb la població de Sidi Bouzid. La resposta del govern ha estat brutal: encerclament de tots els tribunals de justícia, agressions, detencions, trencar la roba per a arrencar els braçalets… La mateixa resposta amb els periodistes que es van concentrar enfront del ministeri de l’Interior per a lliurar un escrit on protestaven per la prohibició d’accés als periodistes a la zona de conflicte. La mateixa resposta, fins i tot el ministre es va negar a rebre la carta.
A Tala s’han produït forts enfrontaments entre la policia i els estudiants dels col·legis, enfrontaments que han durat tot un dia, arribant fins i tot la policia a entrar en els centres escolars.
La histèria del poder
L’amplitud del moviment de resposta ha sorprès a les autoritats, el que ha obligat al propi president Zine El Abidine Ben Alí a intervenir en la televisió per a amenaçar al poble i justificar la revolta amb els coneguts missatges de les dictadures: “minories extremistes i instigadores a sou de l’exterior”, “danyar la imatge del país i perjudicar el turisme. el que augmentarà l’atur”, “la llei serà aplicada amb tota fermesa” i acusant a cadenes com AlJazyra de difondre mentides sobre Tunísia i exagerar l’ocorregut.
I seguint la demagògia del poder, el president ha visitat en l’hospital al jove Mohamed Bouazizi, que es va immolar amb foc en protesta per la seva situació d’atur, fet que va motivar el començament de l’aixecament popular. També s’ha suspès de les seves funcions al secretari i tres agents de l’ajuntament de Sidi Bouzid.
El control d’internet per part del poder dificulta la comunicació a través d’aquest mitjà. Vídeos i blogs han estat sabotejats. Podeu intentar aconsegur informació a través de la web de l’Observatori Tunisià pels drets i llibertats sindicals (www.otdls.org)
Resposta nacional i internacional
El que dos dies més tard del discurs presidencial, els advocats/des hagin desafiat al poder, amb un senzill gest de portar un braçalet vermell en solidaritat amb la població de Sidi Bouzid, ha tret de les seves caselles a la dictadura que ha respost amb una brutalitat sense precedents. Tots els tribunals de justícia del país envoltats per la policia, agressions, segrests, detencions, mentre es manté el cèrcol policial i militar de la regió de Sidi Bouzid.
Per això, diferents organitzacions van convocar el 6 de gener una jornada de suport i solidaritat amb les lluites del poble tunisià, mentre que el consell general de l’advocacia convocava una vaga general per al mateix dia després de l’assemblea celebrada el dilluns dia 3, per a respondre a les agressions sofertes el dia 21.
Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
Més info a: www.cgtnortedeafrica.org
