Durant dècades, les polítiques de transports dels diferents governs han discriminat al ferrocarril i als seus usuaris. S’ha fomentat la carretera i el transport individual enfront del col·lectiu, i ara impulsen un tipus de ferrocarril elitista i depredador.

El propi Ministre de Foment ha reconegut que ha estat un malversament de fons públics, però això no impedeix que segueixi endavant amb aquesta demencial política. Utilitzen el que és de tots i totes per a promoure transports individuals o inaccessibles per a la majoria, mentre eliminen el tren que tothoms podem utilitzar, que ens acosta a la nostra casa, als serveis mèdics i educatius: un ferrocarril que és nostre i que ha de servir als interessos de la comunitat.

El 1984, el Consell de Ministres va decidir el tancament de nombroses línies de tren que considerava econòmicament “no rendibles” (rendibilitat que mai s’ha exigit a la carretera, infraestructura que paguem tots, la utilitzem o no). Van tancar 1.916 km de via. El 2005 la Llei del Sector Ferroviari (aprovada pel PP, engegada pel PSOE) segregava RENFE i iniciava el camí de la privatització, pretenent escudar-se en imposicions de la UE en les quals el nostre governs havien participat.

Els plans anunciats pel ministeri de Foment pretenen donar l’impuls definitiu a la privatització i convertir el ferrocarril públic en un negoci per a uns pocs.

– Es limitarà la consideració de servei públic a determinats trens de viatgers, amb criteris que decidirà el Consell de Ministres sense contar amb els usuaris.

– En tres anys, els trens considerats servei públic podran sortir a subhasta, i RENFE només podrà licitar en condicions “d’igualtat” amb les empreses privades que es presentin al concurs, per al que haurà “d’abaratir” costos, en detriment del servei i la seguretat.

– Els trens que no considerin servei públic, encara que els utilitzem les mateixes persones per a accedir als mateixos drets, seran eliminats si no presenten beneficis econòmics, excepte els que discorrin per una Comunitat Autònoma i aquesta estigui disposada a pagar-los.

– Malgrat tot, els serveis transferits a la Generalitat de Catalunya segueixen sense comptar amb el Contracte Programa compromès que garanteixi la seva viabilitat.

– Mercaderies RENFE serà fragmentada i privatitzada. Les empreses privades rebran el suport econòmic que s’ha negat al ferrocarril públic.

– El Ministeri de Foment ha anunciat un Pla Extraordinari de Col·laboració Públic Privada l’objectiu real de la qual és lliurar a les empreses privades també la gestió de les infraestructures i la seguretat.

– L’eliminació de serveis suposarà un nou tancament massiu de línies.

Els responsables polítics pretenen fer-nos creure que cal privatitzar per la seva pròpia incapacitat per a gestionar els serveis públics. Parlen de fomentar el ferrocarril quan l’estan enfonsant, de sostenibilitat quan l’única que defensen és la dels seus càrrecs, de seguretat quan estan canviant plantilla estable per treball precari.

EL MODEL DE CGT: UN FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL

Des de CGT venim defensant el ferrocarril públic des de fa molts anys, i ho hem fet amb rigor i constància, i sobretot amb coherència. El ferrocarril que defensem té avantatges mediambientals i energètiques, de cohesió territorial, econòmiques, socials i laborals; és un ferrocarril de tots i per a tots, amb ocupació estable, segur i amb drets.

– El ferrocarril ha de seguir sent un servei públic, orientat a generar un benefici social per al conjunt de la comunitat.

– Ha de seguir sent propietat pública, ens oposem a tota forma de privatització.

– Les inversions en transport i en infraestructures han d’afavorir de forma prioritària al ferrocarril convencional.

– S’ha de recuperar l’abandó sofert pel ferrocarril durant llargs anys.

– El ferrocarril ha de garantir la seguretat per davant de qualsevol altre criteri.

– Infraestructura i transport han d’estar integrats en una mateixa empresa. No ens resignem a la segregació que va imposar la Llei del Sector Ferroviari i lluitarem contra els seus efectes, que ja hem començat a sofrir tant treballadors com usuaris .

– S’ha de tenir en compte l’estalvi en costos externs que suposa el ferrocarril, afavorint el seu desenvolupament com manera prioritària de transport.

– Els usuaris han de beneficiar-se d’aquest estalvi, mitjançant serveis adequats i tarifes assequibles i subvencionades.

– Ha de fomentar-se l’ús prioritari del ferrocarril, tant per a viatgers com per a mercaderies. És la manera de transport més segura i el més accessible per a la major part de les persones, i el menys contaminant i nociu per a la nostra salut i el nostre entorn.

– L’ocupació en el ferrocarril ha de contar amb un marc laboral comú, que garanteixi tant les condicions laborals com la seguretat. Les contínues destruccions de plantilla han provocat la externalització de càrregues i la subcontractació, precaritzant l’ocupació i el propi servei ferroviari.

Plantegem la necessitat de recuperar la inversió en el ferrocarril convencional que garanteixi el manteniment de les infraestructures en condicions òptimes, potenciant les comunicacions de curta i mitja distància, incrementant els serveis de proximitat i la vertebració del territori en el seu conjunt.

També es fa imprescindible obrir els trams de línies tancades i traspassar un percentatge suficient del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril per a desbloquejar l’actual col·lapse de consum energètic i de degradació mediambiental.

Però sobretot plantegem la necessitat que existeixi un debat públic, perquè els usuaris i la societat tenim dret que se’ns informi i a participar en la definició d’un model de transport que ens afecta a tots i que financem entre tots.

PERQUÈ EL FERROCARRIL PÚBLIC ÉS EL NOSTRE FERROCARRIL

SFF-CGT

www.s