LA REFORMA LABORAL o el Món al revés.
“La Reforma Laboral del Govern, disminueix Drets Laborals FONAMENTALS i garanteix a l’Empresariat menors costos en les contractacions i en els acomiadaments”
Butlletí 129 editat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
INTRODUCCIÓ:
En totes les crisis econòmiques del capitalisme hagudes en aquest país, la del 1983/1984, la del 1993/1995, la de 2000/2001 i ara en la gran crisi o, la seva gran estafa des del 2007, els diferents governs, del PSOE/PP, conjuntament amb les forces parlamentàries més empresarials (CIU i PNB), han resolt les sortides de les crisis, amb intervencions directes en la butxaca dels treballadors (salaris) i en el cor de la relació salarial (drets laborals).
La Reforma del PSOE en el 84/85, es va carregar el contracte estable i fix, com l’únic contracte ordinari en el dret laboral. Es van crear fins a 14 modalitats de contractes temporals i es va acabar amb la relació estable entre el treballador i la seva ocupació. Algun ministre va arribar a dir allò de… “el contracte fix per a tota la vida, és franquista…” Esperanza Aguirre, del PP, diu el mateix ara, vint-i-sis anys després.
La Reforma del PSOE en el 94, liberalitza les condicions de treball en jornada, horari, sistemes retributius, torns, plusos salarials i Expedients de Regulació d’Ocupació, dotant-los als empresaris de tota l’autoritat per a modificar de manera unilateral les condicions de treball per qualsevol causa: econòmica, tècnica, productiva, organitzativa, i, alhora, l’Administració és una mera espectadora en els ERO. S’eliminen drets necessaris mínims, com plusos salarials i s’introdueix la flexibilitat com la norma d’organitzar el treball.
La Reforma Laboral de 1997 pactada per Govern, CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT, instaura un nou contracte de foment de l’ocupació, abaratint l’acomiadament d’aquest tipus de contracte a 33 dies per any per al supòsit d’al·legar causes de l’acomiadament objectiu i que aquest sigui declarat improcedent i amb un màxim de 24 mensualitats. Es reformen les causes per a acomiadaments individuals i col·lectius, al reformar-se que les causes incideixin no a futur, sinó a present del moment de l’acomiadament, el que flexibilitza i facilita la seva aplicació i la seva prova processal per a l’empresari.
Els canvis legislatius, les reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara, generant un marc de relacions laborals insegur per al treballador i precaritzant de manera integral tot el treball, així com ha dissolt el caràcter col·lectiu del conflicte individualitzant les relacions laborals i tractant de sostreure la naturalesa social i col·lectiva de les relacions salarials. S’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat i ha possibilitat la reestructuració salvatge que l’empresariat està portant a efecte en tots els sectors d’activitat, sense límits institucionals i sense resistència sindical, en aquest país.
La proposta del Govern de Reforma del Mercat de Treball 2010 , concretada avui en el RDL 10/2010, no és una resposta, ni a les crisis financeres i de deute existents, ni a les necessitats dels treballadors i treballadores. Tampoc és una proposta de retornar els drets laborals i socials que s’hagin pres als treballadors. Menys encara, és una proposta de justícia social i defensa dels més febles en la relació laboral, els treballadors, per a acabar amb el que ja és un fet en el mercat de treball: acomiadar en aquest país és molt fàcil i, a més, barat.
El que està sobre la Taula Política Parlamentària (“RDL 10/2010 de les Mesures sobre el Mercat de Treball”) per part del Govern és una Reforma Laboral que en totes les seves línies d’actuació, en contractes, en acomiadament, en serveis d’ocupació, en control de l’absentisme, en cotitzacions empresarials, en incentius a les contractacions, i en el control i organització del treball, vénen a assegurar l’empresariat els seus plantejaments essencials: rebaixa dels costos del contracte, flexibilitat en les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, sistemes de torns i sistemes de retribució), pèrdua de poder sindical al disminuir sensiblement l’autonomia per una banda (la sindical) en la negociació col·lectiva, facilitar les causes de l’acomiadament (econòmiques, tècniques, organitzatives i productives) a l’empresariat i eliminar de fet, la tutela jurídica en els acomiadaments objectius, tant individuals com col·lectius i un abaratiment molt significatiu en les indemnitzacions en l’acomiadament.
Us podeu descarregar el butlletí sobre la Reforma Laboral 2010 al web:
www.cgt.org.es/IMG/pdf/BOLETIN_129_-_REFORMA_DEL_MERCADO_DE_TRABAJO_2010.pdf
Attached documents
Butlletí 129. Reforma Laboral
