Portem massa temps de desmobilització, propiciat per les actuacions de sindicats majoritaris, fomentant l’acomodament dels treballadors i exercint més d’assessories que d’organitzacions preocupades per la formació dels treballadors en la defensa dels seus drets. Amb aquestes premisses hem arribat a aquesta situació i desconfiança de la classe treballadora cap a les organitzacions sindicals, sense distinció entre les unes i les altres, essencialment per pur desconeixement de les diferències de plantejament.
Així hem arribat a aquesta Vaga General a Euskadi, amb una convocatòria de la majoria sindical en la Comunitat Autònoma Basca. Si a això li sumem la falta d’informació sobre les retallades en els nostres drets que han aprovat (i que ens prenen ja) el que encara no es creuen els treballadors. Probablement esperin que aparegui algun salvador, una cosa, al que, per altra banda, estan acostumats; així: ‘no et preocupis’, ‘estigues tranquil’, ‘mira el futbol’, ‘tu ja has votat, la solució no depèn de tu’.
En aquesta ocasió no serà així, i molts treballadors ja ho tenen clar, estem davant la major agressió als drets, tant laborals com socials, que tant esforç i lluita han suposat a les generacions precedents, i que en l’actualitat no es valoren en la seva justa mesura.
El 29 de juny hem fet vaga General a Euskadi, que sense tenir un seguiment majoritari com a conseqüència de l’anterior, si que va a significar un abans i un després en les relacions laborals i la presa de consciència de molts treballadors, a pesar de les actuacions dels mitjans de comunicació, difonent veritats a mig fer i tergiversant la informació, una cosa normal donat el control que exerceixen sobre ells, des de fa molt temps, els que avui es denominen “comprats”, i que per descomptat, no sofriran aquesta ni cap altra crisi.
La resposta reflectida en les concentracions i manifestacions que es van desenvolupar en tot Euskadi, van posar en escena la divisió sindical existent entre les diferents organitzacions sindicals que convoquem la vaga, i que diem representar i defensar els interessos dels treballadors. Sent aquestes diferències i divisió les que han permès a la patronal, per mitjà del Govern titella de torn (amb un altre seria igual o pitjor) atrevir-se a plantejar i a aprovar retallades tan brutals als drets socials i laborals.
Des de CGT hem de treballar per aconseguir la major unitat possible en pròximes mobilitzacions contra aquest atac sense precedent. La divisió de sindicats, els quals diuen defensar la mateixa postura enfront del decretazo, no és entès pels treballadors. Si alguna cosa hem de tenir clar, és que aquest decret, llei o com quedi reflectit al final, no es tirarà enrere amb una vaga en una comunitat autònoma. Ho faran els treballadors en el seu conjunt prenent les regnes de la defensa dels seus drets: ‘L’emancipació dels treballadors serà obra d’aquests o no serà’.
Fem un sindicat fort que no faci abandó de la defensa dels interessos dels treballadors, ja que en cas contrari, ens convertirem, com ho han fet altres, en els millors gestors de les misèries del capital.
Pedro Sales Romero. Secretari General de la CGT d’Euskadi.
Vitòria-Gasteiz a 30 de juny del 2010
Més informació sobre la jornada de vaga a Euskadi i Nafarroa, anant a:
www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article30959
