CONTINUEM MOBILITZANT-NOS
Aquest 30 de gener, nova crida per a realitzar concentracions en les portes de la Seguretat Social per l’incompliment de les promeses electorals amb els empleats públics fetes pel PSOE.
No és per molestar, però a pesar dels esforços desplegats tant pel govern com pels sindicats que li donen suport amb la finalitat de convèncer-nos que les nostres retribucions, encara que no tinguin la clàusula de revisió salarial, estan en procés de franca recuperació, les XIFRES es malden a contradir aquestes afirmacions que més que declaracions es vol que siguin actes de fe.
I no és per molestar, però si de debò es creuen el que declaren i, efectivament amb trucs, enganyifes i productivitats vàries es compensa l’absència de la clàusula de revisió salarial, quina raó existeix per a no instituir-la una vegada per sempre?
A ningú pot molestar que un col·lectiu com el nostre, maltractat per diferents governs des de fa ja massa anys, reivindiqui alguna cosa tan bàsica com mantenir el seu poder adquisitiu i començar a recuperar progressivament el perdut.
Sense que ningú es molesti, hem de tornar a recordar que ha estat precisament el partit que sustenta el govern actual, qui ens va prometre dur a bon port aquestes dues reivindicacions. Comença a molestar tant incompliment, tant electoralisme, tanta faula, i molesta, encara més, quan s’alardeja que les xifres públiques han arribat al superàvit, a costa d’estalviar justament on van prometre que mai ho farien, és a dir, en el fiançament de l’estat del benestar del que el nostre col·lectiu és part fonamental. Un altre incompliment electoral més.
L’Estatut de la Funció Pública està en ple procés parlamentari –ara en el Senat-, s’han introduït algunes modificacions al text original i sense menysprear-ne cap i reconeixent l’especial significat d’alguna d’elles, tals com el reconeixement com falta molt greu de l’assetjament laboral i el moral, alleujar però sense suprimir la figura del trasllat forçós, alleugerir uns grams el pes de l’avaluació de l’acompliment, una tímida obertura cap a la jubilació parcial i poc més, no se’ns oculta que estem davant una mera maniobra electoralista que busca amb uns tocs de maquillatge ocultar que les principals reivindicacions del personal segueixin dormint en un limb injust.
