El passat 29 de juny, impulsada pels companys i les companyes de TMB, es va celebrar una Assemblea General de Treballadors/es de Barcelona per buscar punts en comú que ens permetin posar en pràctica a Barcelona mesures de resistència contra els atacs de la banca i la patronal que estem sofrint la classe treballadora.
CGT ha convocat noves jornades de vaga a Renfe els pròxims 30 i 31 de juliol i 1 d’agost, contra les pretensions de Govern, concretades en l’acord del Consell de Ministres del 2 de juliol, en el qual s’aprovava el desmantellament de Renfe ( per a més informació aneu a: www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article31005).
VAGA GENERAL 29 DE SETEMBRE, TOTES I TOTS AL CARRER!
Contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social. Contra la reforma laboral. Contra la retallada de drets socials, laborals, mediambientals. Contra el pla d’ajustament per a reduir el dèficit públic. Per un nou model social i productiu no capitalista. Per la llibertat, la igualtat, l’autogestió i la justícia social.
La Confederació General del Treball (CGT) convoca Vaga General el 29 de setembre de 2010 per defensar les llibertats i drets laborals, socials, econòmics, i mediambientals de tots els treballadors i treballadores i de totes les classes populars, davant les agressions i retallades que estem sofrint per les polítiques antisocials del govern que només responen als interessos de la banca, a l’especulació financera i immobiliària, als mercats, al capital, a la patronal, a la Unió Europea, al Fons Monetari Internacional, a les institucionals polítiques internacionals.
El llarg historial repressiu de la Direcció de Ford-Almussafes cap al sindicalisme combatiu de la CGT és de tots conegut: desenes i desenes d’expedients -en alguns casos greus- cap a delegats, delegades, afiliats i afiliades a la CGT. Tal comportament gangsteril va culminar fa poques setmanes amb l’acomiadament de Paqui Cuesta, Secretaria General de la Secció Sindical de CGT a Ford-Almussafes (València).
Crida de la FESIM-CGT:
A TOTA LA CGT
EL DILLUNS 19 DE JULIOL ES REALITZARAN CONCENTRACIONS EN TOTES LES PROVÍNCIES I MUNICIPIS ON ES PUGUI, EN ELS CONCESSIONARIS DE FORD ESPANYA.
L’ACOMIADAMENT DE LA SECRETÀRIA GENERAL DE LA CGT DE FORD NO QUEDARÀ SENSE RESPOSTA.
FEM UNA CRIDA A ORGANITZAR AQUESTES CONCENTRACIONS A LES 12 HORES (hora que s’estarà portant a terme un acte de conciliació).
Es demana la realització de fotografies i el seu enviament al Rojo y Negro Digital.
LA REFORMA LABORAL o el Món al revés.
“La Reforma Laboral del Govern, disminueix Drets Laborals FONAMENTALS i garanteix a l’Empresariat menors costos en les contractacions i en els acomiadaments”
Butlletí 129 editat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
INTRODUCCIÓ:
En totes les crisis econòmiques del capitalisme hagudes en aquest país, la del 1983/1984, la del 1993/1995, la de 2000/2001 i ara en la gran crisi o, la seva gran estafa des del 2007, els diferents governs, del PSOE/PP, conjuntament amb les forces parlamentàries més empresarials (CIU i PNB), han resolt les sortides de les crisis, amb intervencions directes en la butxaca dels treballadors (salaris) i en el cor de la relació salarial (drets laborals).
La Reforma del PSOE en el 84/85, es va carregar el contracte estable i fix, com l’únic contracte ordinari en el dret laboral. Es van crear fins a 14 modalitats de contractes temporals i es va acabar amb la relació estable entre el treballador i la seva ocupació. Algun ministre va arribar a dir allò de… “el contracte fix per a tota la vida, és franquista…” Esperanza Aguirre, del PP, diu el mateix ara, vint-i-sis anys després.
La Reforma del PSOE en el 94, liberalitza les condicions de treball en jornada, horari, sistemes retributius, torns, plusos salarials i Expedients de Regulació d’Ocupació, dotant-los als empresaris de tota l’autoritat per a modificar de manera unilateral les condicions de treball per qualsevol causa: econòmica, tècnica, productiva, organitzativa, i, alhora, l’Administració és una mera espectadora en els ERO. S’eliminen drets necessaris mínims, com plusos salarials i s’introdueix la flexibilitat com la norma d’organitzar el treball.
La Reforma Laboral de 1997 pactada per Govern, CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT, instaura un nou contracte de foment de l’ocupació, abaratint l’acomiadament d’aquest tipus de contracte a 33 dies per any per al supòsit d’al·legar causes de l’acomiadament objectiu i que aquest sigui declarat improcedent i amb un màxim de 24 mensualitats. Es reformen les causes per a acomiadaments individuals i col·lectius, al reformar-se que les causes incideixin no a futur, sinó a present del moment de l’acomiadament, el que flexibilitza i facilita la seva aplicació i la seva prova processal per a l’empresari.
Els canvis legislatius, les reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara, generant un marc de relacions laborals insegur per al treballador i precaritzant de manera integral tot el treball, així com ha dissolt el caràcter col·lectiu del conflicte individualitzant les relacions laborals i tractant de sostreure la naturalesa social i col·lectiva de les relacions salarials. S’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat i ha possibilitat la reestructuració salvatge que l’empresariat està portant a efecte en tots els sectors d’activitat, sense límits institucionals i sense resistència sindical, en aquest país.
La proposta del Govern de Reforma del Mercat de Treball 2010 , concretada avui en el RDL 10/2010, no és una resposta, ni a les crisis financeres i de deute existents, ni a les necessitats dels treballadors i treballadores. Tampoc és una proposta de retornar els drets laborals i socials que s’hagin pres als treballadors. Menys encara, és una proposta de justícia social i defensa dels més febles en la relació laboral, els treballadors, per a acabar amb el que ja és un fet en el mercat de treball: acomiadar en aquest país és molt fàcil i, a més, barat.
El que està sobre la Taula Política Parlamentària (“RDL 10/2010 de les Mesures sobre el Mercat de Treball”) per part del Govern és una Reforma Laboral que en totes les seves línies d’actuació, en contractes, en acomiadament, en serveis d’ocupació, en control de l’absentisme, en cotitzacions empresarials, en incentius a les contractacions, i en el control i organització del treball, vénen a assegurar l’empresariat els seus plantejaments essencials: rebaixa dels costos del contracte, flexibilitat en les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, sistemes de torns i sistemes de retribució), pèrdua de poder sindical al disminuir sensiblement l’autonomia per una banda (la sindical) en la negociació col·lectiva, facilitar les causes de l’acomiadament (econòmiques, tècniques, organitzatives i productives) a l’empresariat i eliminar de fet, la tutela jurídica en els acomiadaments objectius, tant individuals com col·lectius i un abaratiment molt significatiu en les indemnitzacions en l’acomiadament.
Us podeu descarregar el butlletí sobre la Reforma Laboral 2010 al web:
www.cgt.org.es/IMG/pdf/BOLETIN_129_-_REFORMA_DEL_MERCADO_DE_TRABAJO_2010.pdf
Attached documents
Amb motiu del centenari de l’anarcosindicalisme, es van celebrar a València unes Jornades internacionals. Vaig participar amb representants d’UNICOBAS, SUD Education i CNT-FTE a la última sessió sobre la mercantilització de l’educació.
Després de descriure la situació de l’educació pública a Itàlia, França i Espanya, la conclusió era evident: la seva mercantilització forma part del pla estratègic de l’OMC, del FMI i de la UE en el seu doble vessant de: convertir en negoci i privatitzar tot allò del que es pugui obtenir un benefici i liquidar la excepcionalitat europea de l’anomenat Estat del benestar.
Les actuacions dels diferents governs europeus coincideixen amb aquests objectius, encara que els seus ritmes, decisions i normatives puguin ser, en aparença, diferents. Ho són únicament en funció de la situació, de la tradició i de les resistències.
En el sector de l’educació, venim d’un projecte relativament antic de coordinació: Granada 1995. En aquest recorregut de 15 anys, hem tingut moments força intensos i altres de major distanciament. Recentment, Màlaga juny de 2009, varem tenir una reunió de treball sobre coordinació europea amb els tres sindicats abans esmentats i varem establir una sèrie d’elementsd’acord i treball en comú.
Butlletí número 128 editat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT.
REIAL DECRET-LLEI 8/2010, DE 20 DE MAIG 2010, PEL QUAL S’ADOPTEN MESURES EXTRAORDINÀRIES PER A LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT PÚBLIC.
Resum de les mesures aprovades en el Decretazo.
– Suspensió de la revaloració de les pensions en 2011, excepte les prestacions més baixes: les no contributives, les contributives que reben
complements de mínims i les de l’antic règim SOBI no concorrents
amb altres.
Primer una cronologia dels fets: des de fa molts, molts anys, en l’edifici de Correos de Manresa venim sofrint en els nostres porus les calors de l’estiu. Després d’incomptables escrits i denúncies, en l’any 2004 Correos ens va dir que amb la rehabilitació de l’edifici resoldrien el problema. Pacientment, els treballadors/es vam esperar que es fes l’obra. Resultat: ja està feta l’obra però no funciona la climatització de l’oficina.
Hem dit prou! S’ha acabat la nostra paciència. El 5 de juliol quan la temperatura era de més de 27 graus, vam parar. I així seguirem fins que es compleixi la Llei de Prevenció. Si Correos no vetlla per la nostra salut (com és la seva obligació) hem de fer-lo nosaltres.
No anirem treballar fins que tinguem unes condicions laborals dignes. És la lluita de tots els treballadors i treballadores de Correos Manresa. Volem ser la lluita de tots els que estem sofrint altes temperatures en els nostres centres. Amb la unió de tots aconseguirem millorar les nostres condicions de treball.
CGT Correos Manresa
Des de fa aproximadament 3 anys una companya de Telefònica Movistar afiliada a CGT està patint assetjament laboral amb males arts de tot tipus per part del seu cap.
S’ha intentat solucionar la situació amb el departament de Recursos Humans però, a pesar de tenir un informe de la Unitat de Salut Laboral de la Agència Catalana de Salut, que expressa que la situació de la companya ve deguda a un conflicte laboral, l’empresa en comptes de fer cas a les recomanacions d’aquest informe, actua en direcció totalment contrària i la situació continua i s’agreuja, amb el que la nostra companya actualment està de baixa mèdica.
No podem deixar sola a la companya en aquesta situació no desitjada i provocada per l’empresa. Hem d’actuar abans que la destrossin psicològicament del tot i hagi de deixar el treball o l’acomiadin.
[(
Anul.lada. Principi d’acord
Us convoquem a tots/es aquells/es que pugueu assistir el dijous 15 de juliol a les 10h. del matí a una concentració davant les portes del seu centre de treball en el c/Ciutat de Granada, 178 de Barcelona (al costat d’una de les entrades al centre comercial Glòries -la del pàrquing-).
Feu un esforç. Hem de mostrar-los que no està sola. Podeu arribar en transport públic amb el metro (estacions Glòries de la línia 1 o Clot de les línies 1 o 2), amb autobús (línies 7, 56, 60, 92 o 192), amb el Trambaix (estació Ca l’Aranyó de la T4 o estació La Farinera de la T5) o amb RENFE (estació Clot).
Anul.lada. Principi d’acord
)]
No podem permetre que trepitgin els nostres drets.
No a l’assetjament laboral.
En defensa dels nostres llocs de treball i poder desenvolupar-los dignament.
Si ens toquen a un/a, ens toquen a tots/es.
El dilluns 12 de juliol a les 6h. la Secció Sindical de CGT en el Grup Maymo aixecarà un campament permanent davant les instal·lacions de l’empresa per a denunciar el retard en l’abonament de les nòmines, la declaració del concurs de creditors i la persecució sindical que pateixen els delegats sindicals.
Des de fa sis mesos el vicepresident del Comitè d’Empresa, Nicasio Malde Fernández, no cobra la nòmina de manera íntegra ni puntualment. I el seu cas no és un fet aïllat: els més de 300 treballadors que presten serveis en el Grup Maymo estan percebent el seu salari amb més de 15 dies de retard malgrat els quantiosos beneficis de la mercantil.
Encara més preocupant resulta la situació de Maymo Tarragona S.L., que des del 8 de gener de 2010 està declarada en concurs voluntari sense que els tribunals s’hagin pronunciat fins a la data respecte a la continuïtat de la plantilla.
Arrel d’això, Inspecció de Treball va aixecar dues actes d’infracció contra el Grup, concretament per cessió il·legal de treballadors i falta de pagament de la quota obrera a la Seguretat Social.
Per si això fora poc, l’Administrador de l’empresa, Vicente Úbeda Ornauqe, s’enfronta a diversos processos judicials de tipus penal per falsificació de documents oficials i apropiació indeguda.
El passat 4 de juny de 2010, el Jutjat social 3 va dictar sentencia declarant nul l’acomiadament de Malde i obligant a les empreses del grup a readmetre’l de forma immediata. No obstant això, el delegat de CGT i Vicepresident del Comitè, igual que la resta de membres de la Secció Sindical estan patint represàlies per part de l’empresa.
A causa de això, aquesta Secció Sindical ha decidit organitzar un campament permanent dilluns que ve a les 6h. davant les instal·lacions de la mateixa, situada en c/Granit, NC-3 del Polígon Industrial de Riu Clar. Des del mateix faran pública la situació del Grup Maymo i sol·licitaran que es regularitzin les condicions laborals de tots els seus treballadors.
Federació Local CGT Tarragona
Després d’haver debatut en la Plenària de la FESIM, de 7 de juliol de 2010, la resposta que podem donar entre tots per a la readmissió de Paqui Cuesta, Secretària General de la Secció Sindical de CGT acomiadada per l’empresa automobilística Ford de València, us transmetem els acords i propostes de mobilització que s’han acordat per a convocar tant al Metall de CGT com a tota la Confederació.
· DIA 12 DE JULIOL, Convocatòria de Vaga de 24 hores a Ford.
Des dels territoris més propers, País Valencià-Múrcia, Catalunya, Castella-la Manxa… CONCENTRACIÓ EN L’ENTRADA DE LA FABRICA DE FORD D’ALMUSSAFES, DE 13 A 15 HORES.
· DIA 13 DE JULIOL, a les 12 h. Concentració a Madrid, davant la seu de Ford-Espanya, per a Madrid CLM i els territoris més propers, Castella-Lleó, Andalusia, Extremadura, Aragó-la Rioja… CONCENTRACIÓ A ALCOBENDAS: EDIFICI MINIPARC IV, C/ CALÉNDULA Nº13, SOTO DE LA MORALEJA.
· DIA 19 DE JULIOL, (Acte de conciliació davant Treball) intent que l’empresa retiri l’acomiadament de la companya. A aquest acte assistirien fonamentalment els companys de País València.
Hem transmès aquestes propostes a la Plenària del Comitè Confederal del 8 de juliol i s’han assumit per part de tota la CGT per a donar suport rotundament la readmissió de Paqui Cuesta.
PER AIXÒ CRIDEM A TOTS ELS SINDICATS I SECCIONS SINDICALS A ASSISTIR A AQUESTES CONVOCATÒRIES O A REALITZAR ACCIONS DAVANT ELS CONCESSIONARIS DE FORD MÉS PROPERS EN ELS DIAS ASSENYALATS.
LES ACCIONS PODEN SER MANTINGUDES EN EL TEMPS SI HI HA POSSIBILITATS DE FER-LO, FINS QUE HAGI UNA SOLUCIÓ PER A PAQUI.
Més informació sobre el cas a:
www.cgt.org.es/spip.php?article1818
FESIM-CGT
La valoració d’aquesta primera etapa de les mobilitzacions dels treballadors de FGC, en la seva lluita contra la vulneració del conveni col·lectiu i la retallada salarial que comporta l’aplicació del Decret Llei 3/2010 de 29 de maig, és positiva. Arrenquem amb certa timidesa, amb una mica de por en el cos de molta gent jove, no tenien experiències d’aquest tipus, però hem anat creixent a poc a poc, superant els dubtes que a molts els assaltaven. Hem anat sumant mobilització a mobilització, cita a cita, arribant a xifres de participació esperançadores en les últimes convocatòries.
Els errors comesos en aquesta primera etapa han servit perquè aquells que tenien la convicció que el conflicte se solucionaria a la fi de juny, s’adonessin que fa falta més mobilitzacions i més contundents. En aquesta tesitura es trobava la UGT. El passat dia 6 de juliol les quatre seccions sindicals que configuren en Comitè d’Empresa de FGC es van reunir per a valorar les accions portades a terme i preparar un altre calendari de mobilitzacions, a més de diferents actuacions en diferents àmbits.
Aquest és el calendari de mobilitzacions convocades a partir d’ara:
Reunits els Responsables de les Seccions Sindicals, la Presidenta i el Secretari del Comitè s’acorda el CALENDARI SINDICAL DE MOBILITZACIONS següent:
13 de Juliol 17 hores CONCENTRACIÓ ST. BOI
20 de Juliol 08 hores CONCENTRACIÓ ST. CUGAT
27 de Juliol 10 hores BOTIFARRADA NEO
15,30 hores BOTIFARRADA NEO
(Coincidint amb el Consell d’Administració de FGC)
02 de Setembre 10 hores ASSEMBLEA / 17 hores ASSEMBLEA
(Informarem del lloc de l’Assemblea)
07 de Setembre (*) VAGA
(2 a 4 matinada, 7 a 9 matí i 18 a 20 tarda)
14 de Setembre (*) VAGA
(2 a 4 matinada, 7 a 9 matí i 18 a 20 tarda)
21 de Setembre (*) VAGA
(2 a 4 matinada, 7 a 9 matí i 18 a 20 tarda)
(*) Els dies 20 i 21 de Setembre de la convocatòria anterior, seran desconvocats, per propiciar una convocatòria mésunitària.
De nou comencem uns mesos de juliol i agost amb mobilitzacions. A pesar de tots els esforços que els treballadors estem realitzant per a obrir canals que permetin sortir del enquistament del conflicte d’estacions, l’escenari segueix semblant-nos bastant pobre i poc eficaç.
Com venim informant a tots, estem propiciant contactes amb altres sindicats i la pròpia Direcció perquè ningú s’atreveixi a dir que no tenim les idees clares i quins són els nostres objectius. La nostra principal meta és equiparar a tots els treballadors d’estacions a la resta de l’empresa, tant en les seves condicions laborals com salarials, o almenys compensar l’esforç que suposa un treball com el qual venim realitzant i que fins a ara no està recompensat en absolut.
CGT i tots els treballadors que estan donant suport les mobilitzacions, seguim tenint molt clar que sense acords clars no anem a deixar la lluita. Estem fent esforços des de fa molt per a propiciar negociacions. No se’ns pot negar ni paciència, ni que no hàgim donat facilitats per a arribar a acords.
Però davant la indiferència de la Direcció d’Adif i la falta d’una postura clara d’altres sindicats, continuarem convocant mobilitzacions i cridant a la participació, com va succeir en l’última, amb els següents resultats: en un 100% van participar treballadors de venda segons torns a Àvila, L´Llogaret, Barcelona França, Castelló, Girona, Murcia, Oviedo, Santander, Valladolid…, entre el 80% i 90% Alacant, Salamanca, Sevilla, València…, 75% a La Corunya, al 70% de participació van arribar Barcelona Sants, Màlaga, Zaragoza, Còrdova…, i fins al 50 % Barcelona P.G., Reus, Bilbao, Palencia, Madrid Chamartín (…) i bastants més treballadors d’altres estacions. Manifestant així els desitjos sobretot d’una conciliació familiar que no gaudim i que aquí li resulta gratis a l’empresa.
La resposta clara i contundent dels treballadors forçarà, sens dubte, l’obertura de la negociació per a donar sortida a les reivindicacions. Per si no tinguessim resposta, CGT té convocades noves mobilitzacions per als dies 16 i 30 de juliol i 15 d’agost.
Esperem la participació de tots, és molt el que ens juguem, no oblidem que projectes similars al desenvolupament professional de Renfe poden aterrar aviat en la nostra empresa, i sabem que poden donar-nos la puntilla a tots si no sabem plantar cara a una agressió similar i defensar els nostres drets i les nostres justes reivindicacions amb fermesa i convicció.
SFF-CGT
Es pot evitar que m’absorbeixin en la nòmina els increments per trienni d’antiguitat? Les clàusules del meu contracte, o simplement el meu contracte, són legals? Pot l’empresa obligar-me a treballar fora del meu horari laboral? Treball en client, tinc dret a fer la seva jornada intensiva? L’empresa fa el que vol amb els treballadors, què podríem fer per a plantar cara?
Els treballadors i treballadores que formem part de la Coordinadora d’Informàtica de CGT hem obert una secció en la nostra Web ( http://www.nodo50.org/coord-informatica ) des d’on qualsevol treballador informàtic pugui fer-nos arribar qualsevol dubte laboral, sigui de tipus legal o no.
Podrem donar una primera aproximació legal a qualsevol company o companya que ho necessiti perquè conegui exactament els drets que té segons la Llei, i igual d’important, saber com defensar els drets que aquesta no reconeix (dret a no ser un esclau de l’empresa, a no tenir sous o condicions precàries, a ser respectat).
Si sempre t’has preguntat l’abast d’alguna mesura laboral que t’afecta, conèixer la legalitat o no d’accions de l’empresa, dubtes sobre algun dels nostres drets, nòmines, com formar un comitè d’empresa, una secció sindical o, en definitiva, qualsevol altre dubte que puguis tenir no t’ho pensis i emplena el formulari de Contacte que trobaràs a: www.nodo50.org/coord-informatica/?q=contact
Els nostres problemes com treballadors només s’arreglen si ens involucrem en la seva solució, esperem que aquesta iniciativa permeti que no sigui el desconeixement o l’aïllament, fomentat per les empreses, el que ho impedeixi. El coneixement legal és important, però l’organització dels treballadors és l’única via que permet evitar ser trepitjats. Davant la prepotència empresarial, solidaritat entre els treballadors.
(La resposta enviada no té un caràcter vinculant, sent purament informativa: sempre recomanem parlar amb un advocat laboralista en cas de dubte)
Coordinadora d’Informàtica de CGT
A partir d’ara tots/es els treballadors/es del sector de telemarketing tindran tantes pauses de PVD com hores de treball. Per a dir-lo més clar, si treballen 8 hores tindran 8 pauses de 5 minuts, si la seva jornada és de 7 hores els descansos de 5 minuts seran 7 i així successivament, a més, per a tots els casos, també es gaudirà del descans anomenat “d’entrepà” o llarg.
Tot això s’ha aconseguit gràcies a la CGT i a la seva iniciativa judicial en solitari en l’empresa UNÍSONO, on el dia 11 de març de 2009 va aconseguir de l’Audiència Nacional una sentència estimatoria que ara és confirmada per una altra del Tribunal Suprem i que no deixa lloc a dubtes ni a interpretacions.
Posteriorment CGT, al costat d’un altre sindicat, va iniciar conflicte col·lectiu contra la patronal del sector pel mateix motiu, arribant-se a un acord en l’Audiència Nacional de data 23 de setembre de 2009 pel qual totes les empreses del telemarketing respectarien el que el Tribunal Suprem dictaminés per al cas d’UNÍSONO.
Amb aquesta sentència es posa fi a una practica generalitzada en les nostres empreses i per la qual fent una interpretació il·legal del conveni ens han estat robant entre 5 i 10 minuts de descans diaris. Això suposa que les empreses s’han lucrat d’entre 2 i 4 dies per treballador/a i any ja que ens han tingut treballant aquest temps quan hauríem d’estar descansant.
Aquesta sentència, al costat de la també aconseguida en dies passats per CGT en l’empresa CATSA, on el Tribunal Suprem estableix que les empreses no poden imposar requisits ni terminis per al gaudi de les excedències especials de l’article 31 de Conveni, explica clarament per quin tipus d’empreses treballem i de la seva falta d’escrúpols a l’hora d’obtenir beneficis àdhuc a costa dels drets dels seus treballadors/es.
Esperem que el que CGT ha aconseguit ara en els tribunals després de llarg temps de lluita no ho llencin per la borda els sindicats majoritaris en el redactat del pròxim conveni.
Coordinadora Estatal de Telemarketing CGT
El proper dijous 8 de juliol i el dijous següent, dia 15, la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona organitza accions reivindicatives en favor de la Vaga General, contra els decrets de mesures i de reforma laboral. L’acció del dia 15 la fem conjuntament amb la Secció Sindical de Parcs i Jardins.
Us annexem els comunicats-cartells de totes dues convocatòries. A destacar que la primera es farà molt a prop d’una Tresoreria de la Seguretat Social i la segona pràcticament davant d’una sucursal de l’Agència Tributària. Els companys i companyes d’aquests centres i de qualsevol altre que sigui a prop estan convidats a participar juntament amb tots i totes els dels centres municipals que s’animin.
En arxius adjunts us facilitem un seguit de documents d’utilitat relacionats amb la Reforma Laboral 2010, aprovada pel Consell de Ministres el passat 16 de juny, publicada en el BOE el 17 de juny, i amb correcció d’errors en el BOE del 18/06/2010. Va entrar totalment en vigor el dia 19/06/2010.
Els documents adjunts són els següents:
– RDL 10-2010, de Reforma Laboral 2010
– Anàlisi del RDL de Reforma Laboral 2010
– Quadre Comparatiu després de la Reforma Laboral 2010
– Nova Regulació del Contracte de Foment de la Contractació Indefinida
– Mesures de la Reforma Laboral 2010 que afecten a la Negociació Col·lectiva
– Les Empreses de Treball Temporal desprésde la Reforma Laboral 2010-06-20.
El 30 de juny es va portar a terme una Jornada de lluita pels carrers de Palma, contra el “decretazo” i la reforma laboral, convocada per CGT, CNT i CTA amb el suport de diversos moviments socials.
Un bon grapat de gent (unes 200 persones) de la CGT i les altres organitzacions va sortir al carrer per a manifestar-se contra el “decretazo” i la reforma laboral. El crit demanant una vaga general s’ha pogut sentir ben fort pels carrers de Palma. La manifestació va començar a la plaça d’Espanya i va finalitzar davant la delegació de govern. Els manifestants han reclamat als sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que convoquin JA LA VAGA GENERAL.
Portem massa temps de desmobilització, propiciat per les actuacions de sindicats majoritaris, fomentant l’acomodament dels treballadors i exercint més d’assessories que d’organitzacions preocupades per la formació dels treballadors en la defensa dels seus drets. Amb aquestes premisses hem arribat a aquesta situació i desconfiança de la classe treballadora cap a les organitzacions sindicals, sense distinció entre les unes i les altres, essencialment per pur desconeixement de les diferències de plantejament.
Així hem arribat a aquesta Vaga General a Euskadi, amb una convocatòria de la majoria sindical en la Comunitat Autònoma Basca. Si a això li sumem la falta d’informació sobre les retallades en els nostres drets que han aprovat (i que ens prenen ja) el que encara no es creuen els treballadors. Probablement esperin que aparegui algun salvador, una cosa, al que, per altra banda, estan acostumats; així: ‘no et preocupis’, ‘estigues tranquil’, ‘mira el futbol’, ‘tu ja has votat, la solució no depèn de tu’.
En aquesta ocasió no serà així, i molts treballadors ja ho tenen clar, estem davant la major agressió als drets, tant laborals com socials, que tant esforç i lluita han suposat a les generacions precedents, i que en l’actualitat no es valoren en la seva justa mesura.
El 29 de juny hem fet vaga General a Euskadi, que sense tenir un seguiment majoritari com a conseqüència de l’anterior, si que va a significar un abans i un després en les relacions laborals i la presa de consciència de molts treballadors, a pesar de les actuacions dels mitjans de comunicació, difonent veritats a mig fer i tergiversant la informació, una cosa normal donat el control que exerceixen sobre ells, des de fa molt temps, els que avui es denominen “comprats”, i que per descomptat, no sofriran aquesta ni cap altra crisi.
La resposta reflectida en les concentracions i manifestacions que es van desenvolupar en tot Euskadi, van posar en escena la divisió sindical existent entre les diferents organitzacions sindicals que convoquem la vaga, i que diem representar i defensar els interessos dels treballadors. Sent aquestes diferències i divisió les que han permès a la patronal, per mitjà del Govern titella de torn (amb un altre seria igual o pitjor) atrevir-se a plantejar i a aprovar retallades tan brutals als drets socials i laborals.
Des de CGT hem de treballar per aconseguir la major unitat possible en pròximes mobilitzacions contra aquest atac sense precedent. La divisió de sindicats, els quals diuen defensar la mateixa postura enfront del decretazo, no és entès pels treballadors. Si alguna cosa hem de tenir clar, és que aquest decret, llei o com quedi reflectit al final, no es tirarà enrere amb una vaga en una comunitat autònoma. Ho faran els treballadors en el seu conjunt prenent les regnes de la defensa dels seus drets: ‘L’emancipació dels treballadors serà obra d’aquests o no serà’.
Fem un sindicat fort que no faci abandó de la defensa dels interessos dels treballadors, ja que en cas contrari, ens convertirem, com ho han fet altres, en els millors gestors de les misèries del capital.
Pedro Sales Romero. Secretari General de la CGT d’Euskadi.
Vitòria-Gasteiz a 30 de juny del 2010
Més informació sobre la jornada de vaga a Euskadi i Nafarroa, anant a:
Sota el lema “Monràs exigim solucions als nostres problemes” unes 250 persones s’han manifestat el 30 de juny pels carrers de Mollet del Vallès, responent a la crida de l’Assemblea d’Aturats/des de Mollet del Vallès.
L’empresa Cubigel Compressors (Vallès Occidental), antiga Unitat Hermètica, que pertany al grup inversor industrial nord-americà American Industrial Adquisition Corporation (AIAC), a presentat un ERO temporal de 30 dies laborals (42 dies naturals), des del mes de juliol fins a desembre, sent aquesta suspensió de 5 dies laborals (7 naturals) cada mes.
Aquest seria el tercer ERO en l’antiga UH, el segon des que pertanyem el grup AIAC, aquest grup nord-americà a realitzat en les últimes setmanes l’adquisició d’una planta d’òxid d’etilè a Tarragona, Indústries Químiques Associades que pertanyia a La Seda de Barcelona, i també estaria interessada en l’empresa guipuscoana Ramón Vizcaíno, dedicada al disseny, fabricació i instal·lació de sistemes de refrigeració a gran escala.
La Direcció del grup el 23 de Juny presentava l’ERO, adduint dos principals raons, l’encariment de la matèria primera, principalment el ferro i el coure, repercutint segons l’empresa en els costos de producció, i augmentant al seu torn el preu de venda del compressor, i d’altra banda una caiguda de vendes segons el pressupostat per al segon semestre de l’any d’un 28%, que té el seu origen en la debilitat de la recuperació mundial i la falta de demanda dels clients.
Mancant una anàlisi més detallada de l’informe presentat, des de la secció sindical de CGT volem posar de manifest la falta d’organització i la pèssima planificació de l’empresa, que es tradueix en un important nombre d’hores extres realitzades per a pal·liar la producció que no fabriquem en els torns habituals, així mateix entenem que hi ha un dèficit important en el manteniment de la maquinària, degut principalment a la falta de recursos tant humans com materials.
Secció Sindical CGT Cubigel Compressors
Els dies 29 i 30 de juny i d’acord amb la decisió que els treballadors i les treballadores de FGC vam prendre en l’assemblea del passat dia 17, s’han portat a terme aturades entre les 7’00h i les 9’00h i entre les 18’00h i les 20’00h, però donat els abusius serveis mínims que va decretar la Generalitat els treballadors van decidir no complir-los.
Amb aquestes aturades volem mostrar la nostra indignació davant de la vulneració del nostre conveni col·lectiu, així com el greuge comparatiu que s’ha produït ja que som l’única empresa de transport públic dintre de l’Autoritat Metropolitana del Transport afectada per la retallada de sous.
Davant de la notícia apareguda aquests dies en diferents mitjans de comunicació sobre la firma per part de la Confederació General del Treball d’un ERO en el grup BNP-Fortis, que suposa l’acomiadament de 173 treballadors i treballadores, CGT desmenteix aquesta informació i manifesta el següent:
1 – La firma, a què es fa al·lusió en aquesta notícia, es refereix a un preacord firmat per la secció sindical de CGT en aquest grup el passat 14 de juny de 2010, pendent de ser sotmès a la decisió de les assemblees de treballadors, pendent de ser ratificat en referèndum i pendent de ser aprovat per CGT.
El dilluns 28 de juny es van dur a terme les eleccions sindicals a DAS Barcelona.
El resultat de les mateixes ens van donar 3 delegats, mentre CC.OO. obtenia els 2 restants.
La nostra més sincera felicitació als companys que han fet possible aquesta victòria electoral.
El plantejament és que a l’esmentat retall salarial es minimitzi l’impacte sobre els salaris més baixos (al voltant de 18000 € bruts anuals) i es compensi aplicant % majors als salaris més alts (superiors als 85000 € bruts anuals).
