L’any 2012 no ha estat un any més en el nostre sector professional. Podem afirmar que ha estat l’any en el qual aquest sector ha donat un cop sobre la taula. Un cop fruit del cansament, un cop que significa un clar “fins a aquí hem arribat,” però que si bé no ha estat general, sí ha arribat a tenir importància. Ja no és una llavor que s’ha plantat. Les mobilitzacions d’aquest any són el fruit que ha madurat. És, en efecte, un punt d’inflexió.
L’any va començar amb el decretazo del 30D amb el qual aquest govern despòtic s’inaugurava en el seu càrrec. Un primer atac al que se sumarien dos noves reformes laborals: més precarietat, acomiadament més barat i més facilitat per a deteriorar les condicions laborals per part de la patronal i els empresaris. Tot contra els treballadors i treballadores.
Però l’any també va començar amb dues mobilitzacions carregades de compromís: a Sevilla els treballadors de Sadiel, consultora que té com client important a l’administració pública andalusa, van començar l’any convocant una vaga d’una setmana contra les condicions laborals. L’altra lluita, que ja venia de 2011 i que s’ha perllongat durant tot l’any amb vagues incloses, ha estat la dels companys i companyes de Hewlett Packard a Barcelona, Saragossa i Oviedo.
Les mobilitzacions contra els acomiadaments a HP han estat presentis tot l’any a força de manifestacions, presència en actes públics amb pancartes voladores, concentracions enfront de les botigues de la marca en tot l’estat espanyol i campanyes a internet. La via judicial i la via de les mobilitzacions no són excloents sinó complementàries. Això és una cosa que ha quedat clara al llarg de tot l’any.
I va arribar el 29-M, vaga general. Primera de l’any que va comptar amb un augment de la participació respecte de l’anterior de setembre de 2010. En aquesta vaga vam poder veure un repunt clar de participació en els nostres centres de treball. Un primer pas que ja marcava el que està sent aquest cap d’any: un despertar.
Els ERO han estat una constant. Des de poc després d’aprovar-se la reforma laboral, que abaratia i feia pràcticament lliure la realització dels acomiadaments massius d’empleats, les empreses no han tingut dubte en aplicar-los. La primera gran va ser Capgemmini el mateix mes de març. Darrere han vingut Atos, Alten, Ibermática …
Les primeres respostes als ERO han estat molt descafeïnades quan no, directament, de signatura i claudicació cridant “al mal menor”. No obstant això el cansament ha fet efecte i a la fi d’any hem presenciat mobilitzacions i convocatòries de vagues indefinides en empreses de consultoria contra els ERO. La metxa va esclatar a Capgemini amb el segon ERO de l’any i l’aplicació d’un article 41 de modificació substancial de les condicions laborals. Els treballadors es van plantar: vaga indefinida en diversos centres. Els clients van veure que se’ls venia el món damunt i van pressionar a l’empresa perquè retirés l’article 41 i parés l’ERO. Una victòria apoteósica. Darrere dels treballadors de Cap han vingut els de Alten, que fa uns dies han convocat una altra vaga indefinida per a principi de gener.
Aquest any també ha estat el de les mobilitzacions de la Coordinadora d’Informàtica de CGT. No solament hem participat en assemblees del 15M per a informar sobre la nostra lluita contra HP i altres empreses depredadores, també ens hem manifestat contra la situació del nostre sector. I dues vegades! I en diverses ciutats!! L’important ha estat constatar que la mobilització ha anat de menys a més i que ha tingut suports entre els treballadors del sector, afiliats i no afiliats. Hem deixat clar, novament, un altre any més, que la nostra activitat no és “la normal” sinó la qual hauria de ser: mobilització, protesta i lluita. En el carrer i a internet.
Manifestacions en tres ciutats, al juny i setembre, presència enfront de centres de treball contra els acomiadaments, enfront de botigues en protesta contra les actuacions de les empreses, en la porta dels clients… concentracions en solidaritat amb treballadors, independentment que tinguéssim o no presencia en l’empresa, col·laboració en xarxes socials amb les mobilitzacions a HP, Capgemini, Atos, Alten, Sadiel, CGI, Yoigo…
I victòries, victòries importants com la de l’absorció de l’antiguitat, que ha obligat a diverses empreses a pagar, com la llei els obliga, els plusos i triennis que estaven absorbint d’altres complements de la nòmina. O demandes com la que suposarà a Yoigo i IcNet un expedient per cessió il·legal de treballadors.
Està clar que el 2012 no ha estat un any normal. Els treballadors i treballadores d’informàtica hem sortit al carrer contra el que és injust. Ens hem mobilitzat com mai abans i sabem que això anirà a més. Perquè volem que vagi a més. Els nostres drets, els nostres llocs de treball, han de ser defensats. No és temps de pactes i de negociacions. No cap negociació amb el que ens roba i condemna a la precarietat i la indigencia a milers de persones. Ens hem mobilitzat i ho seguirem fent. Hem despertat d’una llarguísima letargia i hem pres consciència que som treballadors i que hem de lluitar pels nostres treballs. Hem de lluitar. No podem permetre’ns quedar-nos mà sobre mà enfront del monitor.
Com deia José Antonio Labordeta, tal vegada ni tu ni jo ni l’altre ho arribem a veure, però caldrà anar fent perquè pugui ser.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
http://www.cgtinformatica.org/content/el-sector-inform%C3%A1tico-en-2012-el-a%C3%B1o-que-despertamos
