L’estratègia lepenista de la Plataforma per Catalunya aconsegueix 67 regidors a Catalunya en 41 municipis, el major èxit municipal de l’extrema dreta en dècades.
Quarta jornada de manifestacions des que va començar el Moviment 20 de febrer. De les prop de 50 ciutats que es van manifestar el 20 de febrer, el passat diumenge dia 22 de maig, quarta jornada de manifestacions, han estat 112 ciutats i pobles (1) que han sortit al carrer exigint democràcia, justícia i dignitat.
La repressió de la dictadura continua. No hi ha canvis reals
Després de la inicial repressió de les manifestacions del 20 de febrer, que van causar 5 morts a Alhucemas i 1 a Sefrou, el discurs del rei el 9 de març, va pretendre canalitzar i controlar les reivindicacions populars i frenar el moviment. Les manifestacions de març i abril van ser, en general, tolerades. Es pretenia donar la imatge que les manifestacions anaven en la línia del discurs real o que pretenien una monarquia constitucional.
A 9 Barris, Barcelona, va tenir lloc el dia 25 de maig la primera assemblea-INDIGNAD@S9BARRIS en la qual es va decidir realitzar una acció de suport a la lluita per a mantenir el nivell assistencial de l’Hospital de la Vall D’Hebron, per la qual cosa es convoca a tots els veïns/es i usuàries a concentrar-se en l’hospital i donar suport les assemblees permanents dels treballadors/es del centre.
Aquesta acció serà: DIMARTS 31 DE MAIG, A LES 19 H. A L’HOSPITAL DE VALL D’HEBRON (els veïns/es de 9 Barris tenen cita prèvia en el metro Via Julia a les 18 h.)
Entitats culturals, col·lectius d’immigrants, sindicats i partits polítics es van manifestar a Vilanova i la Geltrú el divendres 27 de maig al vespre amb el lema “Aturem el feixisme i el racisme”.
La plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme del Garraf va mobilitzar més de 1.500 persones en una manifestació en què es va clamar contra la xenofòbia i l’aparició de partits polítics que criminalitzen la presència d’immigrants a la societat catalana. La manifestació la va motivar, entre altres coses, l’agressió que va protagonitzar fa una setmana l’alcaldable de Plataforma per Catalunya a Vilanova i la Geltrú, Gerard Bellalta, i que va tenir com a víctima el portaveu d’aquesta plataforma antifeixista, César Aragón.
El poble reocupa massivament la plaça Catalunya de Barcelona el divendres 27 de maig per la tarda per protestar pel violent desallotjament policial i reconstruir l’acampada de les indignades.
L’operació policíaca va començar ahir a primera hora del matí, quan els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es van presentar a la plaça de Catalunya amb l’objectiu, deien, de desallotjar “temporalment” els acampats per netejar-la d’objectes potencialment perillosos de cara a la possible nit de celebració blau-grana i per qüestions d’higiene i sanitàries. Els acampats no van acceptar la proposta de retirada voluntària feta pels mossos i van resistir pacíficament l’operació policíaca a l’interior de la plaça, una operació que es va convertir en una autèntica demostració de brutalitat policial pura i dura, amb tints i actituds marcadament feixistoides.
A totes les que resisteixen amb paraules davant les porres multinacionals de policies i banquers.
Amb l’excusa del partit del Barça, parlen d’una operació de neteja “per motius de seguretat”, que ha començat a les 7 h. del matí. Els Mossos tenen la plaça completament encerclada amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana. La maquinària repressiva de CiU en marxa…
L’accés a la plaça no és possible. La policia ha encerclat als que hi han passat la nit. Els números de placa dels policies, contravenint la normativa, no són visibles.
L’Enric Casañas és un anarcosindicalista de 92 anys. L’entrevista la fem a casa seva a Gràcia. Ha tornat al mateix barri on va néixer, desprès de recórrer mig món. És dels últims que ens poden donar testimoni de la revolució col·lectiva de 1936 i com la van estar preparant. Testimoni del front d’Aragó a la 25 divisió, la d’Ortiz. Testimoni dels bombardejos a civils per part dels franquistes mentre es retiraven cap a França. L’Enric junts amb 30.000 milicians va estar contenint l’exèrcit franquista fins al final, fins a la frontera, donant suport als 250.000 a 350.000 civils que fugien, segons unes o altres estadístiques.
L’Enric Casañas és dels perdedors de la guerra, representant de cents de mils d’oblidats que no surten als diaris, dels menyspreats i calumniats pels mitjans corporatius. Els perdedors són el poble, com sol passar en les guerres. I els guanyadors, els colpistes militars que es van alçar per mantenir els privilegis d’una minoria. Els guanyadors son els privilegiats de sempre, els militars, els borbons, les multinacionals, els rics, els que ens governen i ens expliquen la guerra a la seva manera.
Els concentrats han intentat entrar a la força al Palau Firal on s’esperava l’assistència de Boi Ruiz que, finalment, no ha aparegut.
Aquí us passem l’enllaç d’un documental que TVE2 va emetre fa uns dies sobre la casa okupada de Can Masdeu a Barcelona, i la veritat és que sorprenentment està prou bé. Es tracta d’una de les experiències d’okupació més interessants de Catalunya.
El programa és una mirada a com viuen a la casa, com funciona, com s’organitzen i quin tipus d’economia posen en pràctica. Potser és la primera vegada que un mitjà com TVE presenta als okupes tal com realment són, i no es dediquen a vomitar els típics missatges ‘d’antisistema’, ‘violents’, ‘dropos’ i tota la tonteria a que ens tenen acostumatsquan parlen de l’okupació.
Intervenció d’Arcadi Oliveres, activista social i professor d’economia, el 20 maig de 2011 a l’acampada de Plaça Catalunya de Barcelona:
Entrevista a Arcadi Oliveres al canal 3/24 sobre les acampades dels indignats:
L’assemblea de treballadors i treballadores de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona ha acordat realitzar una tancada setmanal al ‘hall’ del centre, que començarà cada dimarts a les deu del matí i finalitzarà el dimecres al migdia, amb la concentració que venen realitzant des de fa dos mesos. La Junta de Personal ha informat, a més, que els ciutadans indignats que des del passat dimecres acampen a la plaça de la Font donen suport a les protestes que es realitzen a l’Hospital.
En un país amb uns índexs de lectura derisoris, que una editorial sobrevisqui vint anys és pràcticament una gesta. Si aquesta editorial, a més, funciona amb un sistema cooperatiu i està especialitzada en llibres de contingut polític compromès, ja espot parlar directament d’heroïcitat.
Contra les retallades
Mobilitzacions del 25 Maig:
Hospital Clínic: Sentada des de les 8 fins les 20 h., a les 12 h. assemblea.
Hospital de Bellvitge: Manifestació i tall del trànsit de l’Autovia. A les 13 h. a la porta principal
Hospital de Viladecans: Concentració a les 11h. a la porta principal i Manifestació a les 18h. Punt de trobada: porta principal de l’Hospital de Viladecans.
Fatima Lamah és una activista marroquina. Porta catorze anys treballant i deu a l’associació Attawassoul, que ella mateixa va cofundar. Setem, amb la Campanya Roba Neta, la va portar a Catalunya el març de 2011 per explicar la seva lluita per unes condicions laborals dignes. Entrevista de Vet Robirosa, Fundació Autònoma Solidària (publicada a Canal Solidari i al Setmanari La Directa)
– Abans d’entrar a treballar en una fàbrica, vas estar a la universitat. Com recordes aquesta experiència?
El personal de l’Hospital Joan XXIII es tanca a l’interior del centre contra les retallades. La tancada durarà fins a la concentració d’aquest dimecres, tot i que no es descarta continuar-la.
Després de manifestar-se cada dimecres des de fa vuit setmanes, aquest dimarts una trentena de treballadors dels torns de tarda i nit han iniciat una tancada al ‘hall’ del centre sanitari que s’allargarà fins dimecres al migdia quan es produeixi una nova concentració al carrer, tot i que no es descarta continuar-la.
Presentació del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució: L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.
Com a fil conductor de la conferència sobre la relació dels anarquistes amb el poder.
Amb Ferran Aisa (historiador) i Antonio Estradé (sociòleg).
Dijous26 de maig, 19 h. al local de la CGT de Barcelona (Via Laietana 18, 9a).
Blood in the Mobile (sang en el mòbil) és un documental de Frank Poulsen que mostra la connexió entre els telèfons mòbils i la guerra en el Congo (RDC), denuncia la indústria minera il·legal en el país i l’activitat en la seva major mina de coltan, controlada per diversos grups armats.
En aquesta mina hi treballen nens durant dies ficats en estrets túnels per a extreure els minerals que acaben en el procés de fabricació de telèfons mòbils.
El cicle econòmic ha tret a la palestra un discurs subjectiu en el camp de la intervenció social que omet les causes de la crisi social. La crisi ha construït un nou subjecte social que s’autoinculpa de la seva situació personal i social. Avui la vulnerabilitat i la pobresa es viuen i conceben com aspectes particulars, fruit de la negligència personal.
L’acampada de Barcelona ha aprovat en assemblea convocar una manifestació per al diumenge 19 de juny contra les retallades i el sistema polític i financer, que acabarà davant del Parlament. Els manifestants tenen intenció de mantenir les protestes, com a mínim fins a mitjan de juny. La plaça de Catalunya segueix plena de manifestants. Més de 30.000 persones van participar en l’assemblea del dissabte a la nit. També hi ha centenars de manifestants a altres ciutats on s’hi fan acampades, com Girona, Lleida, Mataró, Olot, Reus, Tarragona, Granollers, Tortosa, Manresa, Igualada, Sabadell, Lloret, Rubí, Gavà, Cardedeu, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Torredembarra, Vic
A banda de la manifestació del dia 19 de juny, l’acampada de Barcelona té previst de concentrar-se contra les retallades en el sector públic divendres vinent dia 27 de maig. L’assemblea també ha aprovat de convertir la plaça de Catalunya en un espai de debat cada dia a partir de les sis de la tarda.
La prohibició de la Junta Electoral Central de fer concentracions i reunions, ratificada pel Tribunal Constitucional i el Suprem, no ha impedit pas que les acampades, concentracions i cassolades que hi ha per tot el territori continuïn fent sentir el seu clam.
Més informació a http://acampadabcn.wordpress.com/
I també en els diferents webs, bloc, twitters, facebooks,… de les diferents acampades…
A l’Estat espanyol el poder sempre ha estat en mans d’incapaços. No vull dir que els capaços siguin millors –de fet, són molt pitjors perquè són més difícils de combatre- però en aquests andurrials ha estat la incapacitat personal, organitzativa i humana s’ha traduït, massa sovint, en més i més poder. I aquest poder, és clar, s’ha exercit despòticament, per i amb incapacitat manifesta. Alguns s’han posat un vernís democràtic, altres de color de rosa però en tocar poder els qui el tocaven estaven ja predisposats a manar “por pelotas”, i amb pilotes… de goma, des del PP finsa ICV.
La manifestació del passat diumenge 15 de maig, convocada sota el lema “Democràcia real, ja!” va donar peu a algunes ciutats arreu de l’Estat a convocar acampades a les seves places. La primera ciutat en fer-ho fou Madrid, amb la Plaça del Sol com escenari. El dia següent s’hi van sumar Barcelona, Granada i altres ciutats, i la “marea” de concentracions i acampades s’ha anat estenent arreu del territori, fins i tot fora d’Espanya.
Les mobilitzacions ciutadanes convocades a través de les xarxes socials sota el lema ‘Democràcia real, ja!’ i que s’estan duent a terme a una seixantena de ciutats d’arreu de l’Estat i d’Europa han arribat aquest dimecres a Tarragona. Unes dues centes persones es van concentrar el dimecres 18 de maig a la plaça de la Font per mostrar el seu rebuig al sistema polític actual. “Volem un canvi”, ha manifestat Ferran Reyes, un dels joves concentrats, que considera que els polítics “no compten amb l’opinió ciutadana” i reclama “més transparència, més participació ciutadana i que es respectin els Drets Humans”. La intenció dels manifestants és convocar més actes en els pròxims dies. A Tarragona, els ciutadans ja es van anar acostant a la plaça de la Font, davant el consistori, a partir del dimarts, arrel de les càrregues i detencions del diumenge a Madrid, on han convocat diverses assembles. A Reus també es van començar ha organitzar actes de protesta, i encara que només van aconseguir mobilitzar una vintena de persones dimecres a la plaça del Mercadal.
Dijous al vespre, a Tarragona es van tornar a trobar unes 250 persones, i unes 50 persones van passar la nit a la plaça de la Font i divendres, segons ha explicat l’organització, s’hi sumaran més persones. La nit ha sigut tranquil·la a Tarragona. A Reus un centenar de persones es van concentrar a la plaça Mercadal i es va fer una assemblea per donar continuïtat a la mobilització.
Al voltant d’un miler de persones van ocupar ahir dijous 19 de maig la Plaça del Vi de Girona on hi ha l’ajuntament d’aquesta ciutat, des de les 19h fins passada la mitjanit. “No hi ha pa per tant de xoriço” i moltes altres frases van ser corejades i es van poder veure nombroses pancartes contra la casta política, empresarial i financera i el seu sistema que ens ha dut fins aquest carreró sense sortida. Ahir a Girona van sonar les cassolesde la ira.
L’activista social i periodista aporta la seva visió sobre el fenomen de les acampades de Democràcia real ara.
