La CGT de Catalunya ha fet una tirada d’un cartell contra la Directiva europea per ampliar la setmana laboral fins a 65 hores.
El cartell és obra del dibuixant i company del Baix Llobregat Manolito Rastaman.
La CGT s’ha mobilitzat a Flix contra les intencions d’ADIF de deixar sense personal l’estació d’Ascó i sota mínims les de Flix i Riba-roja, a més de tancar el Centre de Comandament de Tarragona
Els actes portats a terme a Flix han estat un tancament de delegats del SFF-CGT a l’estació els dies 5 i 6, una xerrada informativa el vespre del dia 5 al Casal de Flix davant unes 50 persones i una concentració d’usuaris el migdia del dia 6 a l’estació de Flix amb l’assistència d’unes 75 persones, entre elles l’alcalde i diferents regidorsde l’Ajuntament.
Des de la CGT de Catalunya volem expressar la nostra satisfacció per la fi de la vaga de fam. Desitgem que l’Amadeu es recuperi i pugui gaudir dels acords assolits. També exigim la llibertat per la resta de presos polítics.
Us adjuntem els comunicats de l’Amadeu Casellas i del grup de suport, així com un recull de premsa.
L’11 de setembre s’iniciarà el III Fòrum Social Mundial de les Migracions (FSMM), que es celebrarà a la localitat madrilenya de Rivas Vaciamadrid sota el lema “Nuestras voces, nuestros derechos. Por un mundo sin muros”, en el qual està confirmada la participació d’organitzacions socials de 90 països, representades per més de 2500 participants, entre els que destaquen els provinents de països asiàtics i africans.
Avui, dijous 4 de setembre, uns quaranta treballadors i treballadores d’autobusos de TMB han boicotejat l’acte de presentació de la Direcció de TMB de 47 nous autobusos.
Els treballadors/es han mostrat el seu rebuig a aquest acte, a l’Alcalde de Barcelona i a la Direcció de TMB ja que denuncien que a partir del 15 de setembre es reduirà el servei en 45 línies d’autobusos, prolongant encara més l’espera dels usuaris/es en les parades.
Us escrivim a la calor de les reflexions personals però transferibles que van sorgir en la trobada Transformació Social i Noviolencia celebrada els passats 27 i 28 de juny a Donosti, organitzada per diversos organismes: www.antimilitaristas.org/spip.php?article3843
Allí, una de les taules de debat va tractar la qüestió de la criminalització de la desobediència civil en el macroprocés 18/98. Molts ja coneixeu els detalls del procés judicial. Persones que coneixem molt bé, actives en la noviolencia i amb les quals compartim els mateixos anhels i projectes, han estat condemnades a penes de 9 i 10 anys de presó (1) per promoure la desobediència civil. L’acusació, kafkiana i absurda, ésel oximoron de “col·laboració amb banda armada”.
Convocada una aturada a Seat per la mort per infart d’un treballador
EFE (Barcelona)
Els sindicats UGT, CCOO i CGT han convocat una aturada de 24 hores al centre productiu de Seat a Martorell (Baix Llobregat) per exigir la millora del servei d’emergències de la planta arran de la mort d’un dels treballadors per un infart de miocardi.
Alguns operaris han denunciat que l’home mort –José Luis Rodríguez, de 42 anys, i amb antecedents per problemes d’hipertensió– ha estat estès a terra uns 20 minuts fins que han arribat els serveis d’urgències de l’empresa, que no han pogut fer res per salvar-li la vida.
Tanquem les Nuclears destapa el muntatge existent al darrere d’una foto utilitzada per rentar la imatge de la central nuclear d’Ascó. Manipulacions com aquesta afegeixen un toc grotesc a una realitat molt sinistra.
ADIF DEIXA SENSE PERSONAL L’ESTACIÓ D’ASCÓ, TANCA EL LLOC DE COMANDAMENT DE TARRAGONA I DEIXA SOTA MÍNIMS LES ESTACIONS DE FLIX I RIBA-ROJA
ELS DELEGATS SINDICALS DE CGT A LES EMPRESES DE RENFE I ADIF ES TANCARAN 24h EN EL VESTÍBUL DE L’ESTACIÓ DE FLIX PER A PROTESTAR PER AQUESTA MESURA, EL VESPRE DEL DIA 5 A LES 20h. ES REALITZARÀ UNA XERRADA COL·LOQUI EN EL CASAL ST. JORDI DE FLIX, AIXÍ MATEIX EL DIA 6 DE SETEMBRE A LES 12h. TINDRÀ LLOC UNA CONCENTRACIÓ D’USUARIS I UNA RODA DE PREMSA A LA PRÒPIA ESTACIÓ DE FLIX.
Els dies 25, 26 i 27 de juliol es va celebrar a El Jadida (Marroc) el I Fòrum Social Magrebí, amb participació de col·lectius i persones del Marroc, Algèria, Mauritània, Tunisia i Líbia, a més de França i l’Estat espanyol. La CGT ha participat com ponent en una taula rodona sobre “Perspectives del sindicalisme avui”
El matí del dilluns 25 d’agost, va ser detingut (una vegada més) en el seu domicili Gorki Àguila, membre fundador i vocalista de la banda punk cubana Porno Para Ricardo. Les hostilitats per part de l’Estat cubà contra Gorki Àguila i els altres integrants de Porno Para Ricardo, han estat una constant des dels primers moments de vida pública d’aquest col·lectiu.
Accident: casualitat, eventualitat; succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany. Si la casualitat és el que se surt de les estadístiques, vivim en una societat capaç de tornar-la a tancar en elles, en la previsió. Per cada milió de desplaçaments correspon un nombre fix de morts sobre el qual anar treballant: en el tràfic vial aquest nombre depèn de l’estat de les carreteres i del parc automobilístic, la regulació del tràfic, etc.
La central nuclear de Vandellòs II (Tarragona) ha sofert un incendi en el generador elèctric, aquest diumenge 24 d’agost a les 8:50 hores, el que va suposar la declaració de prealerta d’emergència del Pla d’Emergència Interior (PEI). Així mateix es va activar el Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). L’incendi va durar una hora i quaranta minuts.
La CGT, ha convocat vaga el divendres 29 d’Agost entre les 9 i les 11 hores al matí i entre les 15 i les 17 hores a l’empresa mes important de l’aeroport de Barcelona dedicada al Handling: Newco Airport Service, amb uns 800 treballadors i que dóna servei a les companyies Spanair, Lufhtansa, Aerolineas Argentines, Aeroflot, SAS, Finnair, TAP Portugal, Swiss Air, Air lingus, Royal Air Marroc, Tunis Air, LOT, SKY 1, German Wins, Austrian Airlines, etc.
La crisi deslligada aquest estiu amb l’atac de Geòrgia a Osetia del Sud i la posterior “invasió preventiva” de Rússia ha deixat clar que el primer terç del segle XXI serà una pugna entre potències capitalistes, de vell i nou encuny, al marge del dret internacional. El camí per a solapar situacions de dret per grolleres raons d’Estat estava abonat, encara que ha estat coincidint amb l’obertura de les Olimpíades de Pequín quan la canallada ha pres carta de naturalesa.
Quin millor marc per a exercitar la barbàrie que uns jocs que tenen com amfitrió al govern que acaba de sotmetre una vegada més a sang i foc l’autonomia del Tíbet! I al mateix temps quina gran mascarada, si tenim en compte que els Jocs Olímpics van néixer per a sublimar els conflictes entre nacions a través de la competició esportiva entre els seus pobles. Amb raó no exempta d’oportuna revisió històrica algun analista ha associat l’Olimpíada del 2008 a Xina amb la que va tenir lloc al 1936 en una Alemanya ja fagocitada per la síndrome nazi. Als totalitarismes actuals els hi cau bé el xandall. De fet, tot l’autèntic esperit olímpic es limita a una discreta carta de protesta signada per 54 esportistes, per descomptat cap espanyol.
Resulta difícil imaginar que l’actual règim pro-norteamericà de Geòrgia es llancés a l’aventura de Osetia del Sud sense el vistiplau dels Estats Units i especialment de l’equip Bush, que segurament van imaginar totes les possibilitats de resposta per part de la Rússia de Putin, inclosa la qual s’ha produït amb la invasió armada de l’antic territori soviètic, la primera intervenció de l’exèrcit rus –al marge del conflicte txetxè- després de la desintegració de la URSS. Putin, amb un president Medvédev gairebé decoratiu, només ha necessitat justificar-se amb els mateixos arguments perversos que des de fa anys estan servint a Bush i els seus acòlits europeus per a actuar manu militaria a l’antiga Iugoslàvia i l’Iraq: ingerència humanitària i defensa a ultrança del dret d’autodeterminació. La única diferència és que on el “Trio de les Açores” denunciava armes de destrucció massiva, santuari terrorista i autonomia de Kosovo, Moscou ha col•locat agressió a una regió sota la seva tutela i pretès genocidi. Tal per a qual.
El resultat és una confirmació de l’ocàs del dret internacional i la seva principal institució de garantia i control (l’ONU), el repunt d’organismes no democràtics com el FMI, el Banc Mundial i l’Organització Mundial de Comerç com nous reguladors globals (no oblidem que ara la pugna és entre capitalistes i no entre sistemes alternatius) i la prova que cada superpotència està disposada a dur al límit les possibilitats del seu arsenal dissuasori exercint el dret de presa (víctimes civils i destrucció del país). I després estan els altres danys col•laterals: l’entrada de sobte en l’últim tram de la campanya nord-americana del factor patriòtic i la postergació de la Unió Europea en un conflicte que ha implosionat en el llindar de la seva pròpia casa comuna .
Pobre erràtica Europa, altra vegada tan lluny de la democràcia i tan prop de l’Oncle Sam. Pobre Javier Solana, el nostre alt representant a la UE per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, aquest home de principis que des d’un primer alè com furibund antiotanista i “ministre” en el govern secret del 23-F, va passar a ser secretari general de l’OTAN i mister pec sense solució de continuïtat. Pobres ciutadans europeus també, segrestats per la infame torba d’uns dirigents clònics del pitjor reaccionarisme ianqui, que sabotegen olímpicament les lliures decisions dels seus pobles quan sotmeten a referèndum el seu projecte de Constitució, mentre encoratgen sentiments d’odi a d’immigrant per a desempolsar velles lleis racistes que justifiquin la seva usurpació autoritària del poder.
Amb la desintegració de la Unió Soviètica i la conversió de la Xina maoista a l’integrisme del mercat s’inicia l’era del capitalisme planetari com única religió veritable. No estem a la fi de la història i la plenitud de la democràcia com va profetitzar Francis Fukuyama en el seu best –seller. Molt al contrari, amb l’arrencada del segle XXI el que se’ns ve a sobre és altra història: la de la fi de la democràcia pel foc amic de les superpotències capitalistes i l’hegemonia del neofeudalisme global com a model de vida.
No és la guerra freda, és el canibalisme capitalista.
Els que han seguit el desenvolupament del procés anomenat de «recuperació de la memòria històrica» recordaran que va ser al 1998 quan Pilar va sol•licitar, per primera vegada, aquesta indemnització sobre la base de les quals s’havien concedit als que havien patit presó durant el franquisme. També recordaran que li va ser rebutjada amb el pretext que el seu marit no havia complert el temps mínim de presó exigit per la normativa, atès que Francisco Granado havia estat executat 17 dies després d’haver estat detingut. Doncs bé, com tots sabeu, malgrat totes les denúncies i protestes que des de llavors es van organitzar i al fet escandalós que en el curs dels anys transcorreguts l’Estat ha donat nombroses ajudes i indemnitzacions a organitzacions polítiques i sindicals, així com a associacions de memòria històrica, no és fins a ara que a la vídua de Granado se li reconeix tal dret. I ja veieu l’import de la indemnització.
És veritat que tot el que s’ha fet durant aquests anys per a obligar a l’Estat a corregir aquest “oblit” (totes les vídues o vidus de les persones executades, que no havien complert el temps mínim de presó exigit, havien quedat excloses de les indemnitzacions al no considerar que si no havien fet més temps de presó era per haver estat executades) no ha estat en va; però és molt dolorós i indignant constatar que aquestes persones són ara víctimes d’una nova injustícia. Una injustícia comesa pels redactors de la Llei de “memòria històrica” i validada per tots els partits que van aprovar aquesta Llei. Em refereixo al fet que en aquesta Llei es considera que hi ha víctimes del franquisme de primera i de segona classe: Les de primera són les quals van perdre la vida a partir de gener de 1968, que rebran una indemnització de 135.000 euros. Les de segona classe són les quals van ser assassinades pels franquistes abans d’aquesta data, que només tenen dret a 9.616.18 euros.
Per Miquel
López Crespí, escriptor
Potser ja és ben hora de reivindicar
com pertoca el paper essencial de determinats historiadors no acadèmics en la preservació de la història del poble. Ara mateix pens en Victor Serge, Trotski, George Orwell, Josep Peirats, Abel Paz… La història de la Revolució Soviètica de 1917 no es podria escriure sense la cabdal
aportació dels llibres d’història d’un “afeccionat” com Trotski o d’un
revolucionari tipus Victor Serge. La comprensió de la revolució a
l’Estat espanyol, el paper de la CNT i del POUM en la guerra, l’acció
criminal de l’estalinisme en els Fetsde Maig de 1937 a Barcelona,
Contra la violència masclista
La violència contra les dones té una funció molt important en el sistema patriarcal: perpetuar la situació de dominació dels homes sobre les dones. Les discriminacions directes han desaparegut de la legislació, però la violència física, psíquica i sexual es manté i intervé en totes les esferes de la vida de les dones: des de la representació mediàtica de les dones com a objectes de desig, el control del cos a través del discurs mèdic androcèntric o les diferències de salari entre homes i dones, fins a qualsevol de les formes de violència sexual, com són les violacions i l’assetjament sexual en el treball, i les agressions en l’àmbit domèstic.
[*Filòleg i periodista, coordinador de la revista «Catalunya» (CGT), Martí renova al Camp de Tarragona el pensament i l’acció crítiques amb el poder local i global*]
Homenots del Sud. El Punt 9/08/2008
Jordi Martí Font per XAVIER GARCIA
Es veu que Marçà (Priorat) és terra llibertària. Ho dic perquè allí hi va néixer –segurament entre d’altres– l’escultor Marcel·lí Giner Folch (1919-2006) i perquè veig que l’espècie continua, entre els qui conec, amb Jordi Martí i Font, que hi va treure el cap (mai millor dit, perquè el primer que ens treuen és el membre superior) el 1969, potser a l’estiu i –potser dels potsers– el temps, el juliol, en què Renfe m’acostava cap a l’Ebre, tot passant precisament per davant de Marçà.
L’escriptor alemany Horst Stowasswer (*1951), impulsor del Projecte A i llibertari de tota la vida, ha publicat desenes de llibres àcrates, que es distingeixen pel seu estil entretingut I el seu llenguatge estrictament popular. L’últim, titulat “Anarquia!”, va saltar immediatament al número u en el rànquing alemany de llibres de no ficció, tot i tenir més de 500 pàgines.
En el seu penúltim títol,“Anti-Aging für die Anarchie?” (“Li cal a l’anarquisme un tractament antiarrugues?”), presentat a la Fira del Llibre
de Frankfurt, 2007) relata la seva última visita a Barcelona. És un dels responsables de l’arxiu-biblioteca DasAnArchiv.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha publicat “Roc Llop i Convalia. L’exili d’un poeta miravetà”, amb què Josep M. Sáez i Emigdi Subirats van guanyar el XIII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila. La biografia rescata de l’oblit la figura i l’obra de l’escriptor nascut fa cent anys a Miravet i que va morir a l’exili després d’una vida difícil, en què destaca l’internament al camp d’extermini nazi de Güsen. Llop, però, era també un poeta amb una tasca reconeguda als Jocs Florals de l’exili.
EFE – Valencia – 05/08/2008 .- El documental Celuloide Colectivo. Cine en Guerra, dirigida per Oscar Martín i que començarà a rodar-se’n a València el pròxim 18 d’agost, ressuscita l’època en què el cinema va conviure amb la Guerra Civil espanyola i aprofundeix en les socialitzacions que van marcar la producció, distribució i exhibició de pel·lícules. El productor de la cinta, Ramiro Acero, ha avançat que el documental barrejarà petits extractes d’un total de 41 pel·lícules rodades en l’època amb entrevistes realitzades a alguns protagonistes, experts i historiadors, conduït per la veu de Susana Merino.
El director Luis García Berlanga (a la dreta), durant el rodatge de ‘La vaquilla’. El cineasta participarà en el documental ‘Celuloide colectivo’.- ARCHIVO EL PAÍS
“La idea sorgeix del propi Oscar Martín. Ens va proposar reviure aquella època única, ja que el cinema en la Guerra Civil estava molt socialitzat per sindicats com la Unió General de Treballadors (UGT) o la Confederació Nacional del Treball (CNT), vam veure que hi havia una història molt important i absolutament desconeguda i decidim embarcar-nos en ella”, assenyala Acero. El rodatge durarà dos mesos i començarà a València, on entrevistaran el director de Fotografia Juan Mariné, però també es rodarà a Madrid, Barcelona, Aragó i Perpinyà (França), on recolliran testimonis de personatges anònims que van ser militants d’esquerres.
Ramiro Acero ha explicat que per a la producció d’aquesta cinta han comptat amb la presència de “grans coneixedors de la història del cinema i l’època, per això es converteix en un document únic i de gran valor. Noms com Noam Chomsky, Ken Loach, Juan Luis Buñuel, Basilio Martín Patino, Luis García Berlanga o Colette Durruti, filla del desaparegut anarquista espanyol Buenaventura Durruti, són alguns dels entrevistats en aquest documental, que també compta amb la col·laboració d’Enma Cohen, que parlarà en veu de Fernando Fernán Gómez.
Ramiro Acero explica que l’espectador se situarà al començament del documental en plena Guerra Civil i coneixerà la història d’alguns personatges del món del cel·luloide, com el cas de Mariné, que va començar amb 16 anys sent ajudant de director, o Fernán Gómez, format en una escola de la CNT on compaginava la seva professió d’actor teatral. El recorregut històric arribarà fins a la desaparició dels cinemes en aquells anys i la modificació de les fórmules de producció al costat del canvi de territoris per escriure els guions cinematogràfics.
La Plataforma Rural, l’Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció consideren la “mort” de la Ronda de Doha una bona notícia per als països empobrits, l’agricultura i el clima. A més reclamen al Govern espanyol i la UE que canviïn radicalment les seves polítiques comercials.
Organitzacions i moviments socials antiglobalització de tot el món estan aplaudint el col·lapse de les últimes negociacions de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) com un triomf dels camperols, treballadors, i els pobles empobrits, així com una bufetada contra les transnacionals i les polítiques comercials de la UE en general, i del Govern espanyol en concret.
En la matinada del dia 1 d’agost, CGT i el Comitè de Vaga van arribar a un Acord amb l’empresa, facilitant la desconvocatòria de vaga indefinida que estaven portant a terme els MM.II. Caps del Tren AVE. Aquest Acord va ser possible gràcies a la ferma voluntat dels treballadors i a la pressió exercida per CGT a la Direcció de RENFE per a arribar a una sortida negociada al conflicte obert entre RENFE i els MMII Maquinistes Caps de Tren d’AVE.
La Caravana Zapatista continua la seva ruta per terres mexicanes.
Podeu consultar les cròniques dels participants a:
