Torna l’Onze de Setembre. Novament sentirem a parlar de llibertat, d’autodeterminació, de presos polítics. Una part de la classe política que ens governa s’omplirà la boca de discursos. Uns discursos que es repeteixen cada any i que, de tant repetir-se sense fets que els avalin, cada vegada sonen més buits. Així és la política institucional, la catalana, l’espanyola i la de qualsevol altre lloc.
El passat 11 d’agost de 2020 es donava entrada en el Jutjat d’Instrucció nº1 de Tarragona, que porta el procediment per l’accident del passat 14 de gener a l’empresa IQOXE, d’un atestat dels Mossos d’Esquadra actuant com a policia judicial, dins les diligències prèvies 261/2020, en el qual, concretament a l’apartat cinquè, fan referència a la FALTA DE PLA D’AUTOPROTECCIÓ (PAU), indicant textualment: “IQOXE La Canonja ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de la pròpia empresa com de l’Administració competent”. El PAU és un document que ha d’elaborar i presentar una empresa, que s’aplica en un àmbit que estigui exposat a situacions de risc i que recull un conjunt de mesures destinades a preveure, prevenir i controlar els perills, així com donar una resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.
A partir d’aquest atestat la jutgessa del cas emet uns manaments judicials demanant investigar el contingut dels informes desfavorables de Protecció Civil, si es van realitzar gestions per tal de recordar l’obligatorietat de disposar d’un PAU homologat com a requisit INDISPENSABLE per al funcionament de l’activitat de l’empresa, conèixer si existeix un informe del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya sobre els simulacres realitzats i en base a quin PAU, si es van realitzar inspeccions per part d’algun altre organisme competent, ja que l’empresa no responia a les al·legacions dels informes desfavorables sobre els PAU, i demanar informació del motiu pel qual no es va incoar un expedient sancionador a l’empresa per la falta de resposta als requeriments d’informes desfavorables dels PAU presentats.
Ara que s’apropa la tornada a l’escola, l’obertura dels centres i tota la pesca, faig públic un recull que he anat fent aquests mesos, fins a l’1 d’agost, sobre casos positius i negatius de COVID-19 en escoles catalanes i en casals d’estiu.
És clar que una cosa i l’altra no es poden comparar, ja que en un casal, amb grups de 10, sense multituds de joves i espais oberts les condicions són radicalment diferents a les que trobarem en tornar a les aules amb alumnes la tercera setmana de setembre, tot i que nosaltres hi serem des de l’1. Però les he compilat així per tenir el llistat, com a mínim, a banda de conclusions extretes per l’administració de les investigacions fetes per encàrrec sobre la transmissió del virus concretament en casals d’estiu i que faran servir per explicar que les escoles són segures…
Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.
En declaracions recents, el conseller Bargalló va expressar que el curs vinent calia organitzar-lo tenint en compte la situació d’emergència educativa i que per això augmentaria la dotació de “personal educatiu” als centres. Ha estat en la compareixença d’aquesta setmana on hem conegut el titular: Educació farà 8258 contractacions de personal docent i no docent per al curs 2020-2021. Aquest augment es concreta de la següent manera: 5.417 corresponen a personal docent, 1.265 a personal d’atenció educativa, 1.239 a monitoratge i 337 a personal d’administració i serveis.
Agraïm els aplaudiments que tots els dies ens ha brindat la ciutadania a les 20h, però això no soluciona la situació de precarització dels nostres llocs de treball.
En roda de premsa, el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonés, la portaveu Mertixell Budó i la consellera de Salut, Alba Vergés han explicat les gratificacions, per a tot el personal que treballa en sanitat, aniran dels 350 als 1.300 euros en una única paga a rebre aquest agost, en funció de la categoria professional i l’exposició a la malaltia. Els treballadors de residències rebran una paga estàndard de 900 euros.
Inspecció de Treball ha donat la raó a la Secció Sindical de CGT Lleida a Ivemon Ambulàncies Egara en al seva denuncia per abandonament dels i les professionals de l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara per la perillosa manca d’Equips de Protecció Individual (EPI), situació que no només posa en risc la salut de la pròpia plantilla i de llurs famílies, sinó també de la resta d’usuaris i usuàries d’un servei públic bàsic com ho és el transport sanitari, urgent i no urgent.
Catalunya 219 (juny 2020)
– EDITORIAL: La “nova” normalitat
– TEMA DEL MES: Recuperem l’espai comú
– SINDICAL: La lluita a Nissan no s’atura
La pandèmia de la pobresa i la militància
Sindicalisme en temps de covid
Tant sectorial com territorial, autoorganització
Notícies sindicals
– OPINIÓ: Jose Alberto Villaverde, Sindicat d’Administració Pública CGT Barcelona: “Construïm alternativa, esquarterem la realitat”
Judit Benito Cabezas, Afiliada: Ho confesso, això ho he desitjat
– L’ENTREVISTA: César i Jordi de l’ espai autogestionat de Gramenet La Sisqueta i Capfoguer : “Despertem de tenir por a trencar la falsa
imatge de tranquil·litat i benestar”
– EL DOCUMENT: Treballadors especialment sensibles pel coronavirus: com han de retornar a la feina?
Aquest dilluns ens hem despertat amb una gravació on es demostra que els agents dels mossos d’esquadra de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), colpegen, insulten i amenacen a un jove migrant. El jove crida de dolor i prega que no li facin mal, que és una persona humana. Els agents l’insulten, li diuen “mono”, “negro de mierda”. Els cops sonen.
La secció sindical de CGT a l’Ajuntament d’Alacant, al costat de la Plataforma de temporals de llarga durada i l’advocat Luis Iñesta Alcolea que des del primer moment va donar tot el seu suport, han rebut avui la primera sentència pionera en la qual condemnen a l’Ajuntament d’Alacant a declarar fixa a una funcionària interina que portava 12 anys treballant de manera temporal.
La sentència remarca aspectes que des de la secció sindical de CGT a l’Ajuntament es porten demandant des de fa temps. El dèficit estructural que arrossega l’Ajuntament, el consegüent abús de l’ocupació temporal i la conseqüència lògica de no complir amb l’obligació d’executar l’oferta d’ocupació pública en el termini màxim de 3 anys, ha estat marca de la casa.
La Federació de la CGT de Lleida hem repartit els últims dies 400 mascarates FFP2 mitjançant les nostres Seccions Sindicals a la Diputació de Lleida, a la Paeria, a l’Institut Català de la Salut (ICS), i Ambulàncies EGARA, Així com a treballadors temporers mitjançant la Plataforma Fruita Amb Justícia Social i a treballadores de la neteja de l’Hospital Arnau de Vilanova.
El repartiment forma part de les més de 16.000 mascaretes repartides per la CGT de Catalunya en dues comandes, i dels 300 monos de protecció rentables i les 940 ulleres de protecció pendents de distribuir. La CGT de Catalunya es va plantejar aquesta acció davant la incompetència de les administracions públiques per protegir als i les treballadores del sector sanitari i a la resta de la classe treballadora del país. El cost total de tot el material ha estat de 58.000€, assumits per diferents sindicats de la CGT i per aportacions de particulars.
Des de la CGT hem vist en els darrers dies moltíssimes noticies referents al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal): “no arriba a tramitar més ERTES, error en tramitacions d’atur, no treballen bé, ¿Què estan fent?”,… Des de la CGT al SEPE volem explicar a tota la societat a què es deu el fet de que el SEPE estigui col•lapsat.
El personal del SEPE ESTÀ DEDICANT MOLTES HORES FORA DE JORNADA, TARDES, FESTIUS, etc, amb els seus propis recursos, des de casa amb seu ordinador, llum, telèfon i tot al que cal per teletreballar. Sense tenir en compte la seva pròpia salut laboral, que sens dubte els hi acabarà passant factura, perquè és plenament conscient de que de la seva feina depèn l’economia de molts ciutadans i ciutadanes que ho estan passant molt malament.
El SEPE no pot més perquè és un servei públic al que mai se li ha donat la deguda importància. Ens trobem en situació de falta de personal.
Durant aquests 2 mesos hem estat resistint l’embat d’una pandèmia amb uns serveis precaris, i això, tot just acaba de començar.
Aquests serveis no són precaris de per se, el fet de que l’administració hagi menyspreat durant anys els serveis públics ha ajudat moltíssim. Hem vist campanyes mediàtiques de desprestigi acompanyades de falta d’inversió en serveis que ara ens fan tanta falta (sanitat, serveis d’ocupació, serveis socials, justícia…) i que ens han indignat. Tot plegat està portant a què avui en dia tinguem aquest caos a hospitals, ajuntaments, organismes i institucions. Que la gent no pugui comunicar-se de manera efectiva amb el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) quan més necessitat té de fer-ho, o que tots els hospitals estiguin col·lapsats en són un clar exemple, com ho són les llargues cues de companys i companyes que van a serveis socials esperant una sortida a la seva situació.
Des de CGT considerem que són inadequades les accions preventives realitzades per l’empresa que es fa càrrec del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) al Vallès Oriental. Des de l’inici de la pandèmia de Covid-19 i de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de Març, les mesures preventives proposades per l’empresa han estat, tant per les
treballadores familiars com per les treballadores de neteja: mascaretes de paper, guants de vinil i una o dos casaques de cotó, (materials que són els emprats habitualment per realitzar els serveisdurant tot l’any).
Primer que res, les companyes i companys de CGT voldríem començar aquest comunicat mostrant el màxim respecte i solidaritat envers totes aquelles persones que s’han vist afectades per l’epidèmia derivada de la COVID19, fent arribar molt especialment el nostre condol més sincer a qui hagi patit la tragèdia que suposa la pèrdua d’éssers estimats.
El Reial Decret Llei 18/2020 publicat al BOE d’aquest dimarts, dictat per l’autoproclamat ‘govern més progressista de la història’ ha dissenyat uns canvis normatius dels de tota la vida: socialització de pèrdues i acomodament de les dificultats a mida de les empreses. I ho fa afegint-hi un polsim de cops d’efecte de poc recorregut i tot allò amb la rúbrica dels sospitosos habituals: CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, que conformaran una més de les tristement famoses comissions mixtes de pau social.
L’actual situació d’alarma social amb un decret de confinament a casa agreuja la desigualtat de gènere i magnifica les desigualtats ja existents. Aquesta pandèmia, i la seva gestió, estan tenint i tindran un cost especialment alt per a les dones donant-se ja infinitat de situacions en les quals les dones ens trobem en situació de desigualtat.
Aquest dissabte s’ha publicat l’ordre JUS/394/2020, de 8 de maig, en la qual s’aprova un pla de desescalada específic per a l’Administració de Justícia trencant amb el “marc únic d’actuació” establert pel Reial Decret 463/2020 de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma i determina qui són les autoritats competents per dictar les ordres, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que, en l’esfera específica de la seva actuació, siguin necessàries per a garantir la prestació de tots els serveis, ordinaris o extraordinaris, amb vista a la protecció de persones, béns i llocs, mitjançant l’adopció de qualsevol de les mesures previstes a l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’ alarma, excepció i setge.
Aquest divendres 8 de maig, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel sindicat CGT Catalunya. Així, la sala, entén que les mesures vénen justificades per la necessitat de dotar a qui es troba exposat, a poder disposar dels equips necessaris de protecció.
Després de ser desestimat el recurs de l’empresa contra la resolució d’Inspecció de Treball on es requeria dotar d’equips de protecció individual als treballadors i treballadores, el TSJC demana a l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara, que proporcioni EPI’s homologats; mascaretes FFP2 i FFP3, guants, bates i granotes tipus “b”, pantalles facials, ulleres i gels antisèptics, a tots els professionals del TSU (Transport Sanitari Urgent) i del TSNU (Transport Sanitari No Urgent).
Per fi, en data del 23 d’abril es va votar l’Acord d’adhesió al VI Conveni laboral per part del Comitè d’Empresa per tot el conjunt de treballadores del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN), que esperem pugui tenir ja efectes a partir del mes de maig.
Finalment, s’ha reparat un greuge que es venia arrossegant des de la mateixa formació del Consorci, especialment per les companyes de la Casa de la Dona (VM) que es trobaven en unes condicions laborals i econòmiques molt per sota de la resta de professionals. També amb aquesta adhesió, hi ha un guany considerable per la resta de companyes que es trobaven sota altres convenis i que obtindran una millora a nivell de drets laborals.
El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhelsarribin a la ciutadania.
Catalunya 218 (maig 2020)
– EDITORIAL: El virus seguirà existint
– TEMA DEL MES: Coronavirus: calen respostes a la desocupació i desigualtats socials
– SINDICAL: Ens estan legalitzant l’esclavitud
Es crea una plataforma per la defensa dels drets de les docents substitutes
Com el capitalisme engrandeix l’ombra de la condició humana
Sector químic-portuari: L’esclavitud de ser essencial
Joves immigrants al camp: Una nova forma d’esclavatge?
