UNA ALTRA VEGADA ACOMIADAMENTS PER NADAL
L’empresa ens ha plantejat un ERO d’acomiadaments per 393 persones a SEAT SA.
El període de consultes finalitza quatre dies abans de Nadal. Sembla que els agrada amargar els torrons.
SEAT: Una altra vegada acomiadaments per Nadal. Comunicat CGT SEAT Martorell Llegeix més »
Des del Sindicat d’Hostaleria i Comerç de Barcelona, volem informar-vos de la lluita duta endavant per Vanessa Mañas en els últims mesos. Ha estat una batalla legal, sindical i social: posant-se en la porta de la botiga de Caprabo en la qual treballa i és delegada del Comitè per CGT, treballant socialment amb Dones Llibertàries i altres organitzacions socials i denunciant davant el Jutjat del Social de Barcelona.
El dret aconseguit per auto del Jutjat i per acord judicial amb l’empresa davant el mateix Jutjat, és un precedent utilitzable per totes les mares o pares en situacions de monoparentalitat. És a dir; encara que no és un dret general, si que permet defensar el dret a cura d’un/a menor fins a una edat d’autonomia i independència vital. La jutgessa va establir la raonable edat dels 14 anys com límit per a aquest dret d’un horari compatible amb l’atenció al/la menor.
Adjuntem el procés jurídic que ha culminat amb el document 05 d’acord judicial (assimilable a una sentència):
01: la denúncia presentada amb el Col·lectiu Ronda.
02: l’auto del Jutjat concedint les mesures cautelars de l’horari sol·licitat mentre se celebrés el judici.
03: la nota de l’empresa reconeixent l’horari per l’auto anterior.
04: l’acord davant el Jutjat que reconeix el dret a Vanessa.
05: la rabieta de l’empresa, traslladant a Vanessa a un altre centre de treball a pesar que és delegada del Comitè d’empresa i del Comitè de Seguretat i Salut.
Esperem que el treball jurídic dels advocats i la lluita sindical i social de Vanessa serveixin perquè altres centenars o milers de treballadores i treballadors puguin tenir una solució com aquesta.
Evidentment Vanessa ha denunciat l’agressió portada a terme per Caprabo amb el trasllat. I esperem guanyar-la també perquè és una clara discriminació i un atemptat sindical en la línia dels que porta fent Caprabo contra la CGT en els últims anys.
Una salutació llibertària per a tots i totes.
Sindicat d’Hostaleria Comerç i Alimentació de la CGT de Barcelona.
Enllaços als documents:
– La denúncia presentada
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/01%20denuncia%20vanessa.pdf
– L”auto del Jutjat concedint les mesures cautelars
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/02%20auto%20medidas%20cautelares.pdf
– La nota de l’empresa reconeixent l’horari
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/03%20nota%20Caprabo%20aceptacion%20medidas%20cautalares.pdf
– L”acord davant el Jutjat
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/04%20acuerdo%20judical%20vanessa.pdf
– El trasllat de Vanessa a un altre centre de treball
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/05%20traslado%20vanessa.pdf
Una lluita guanyada… per a totes i tots a Caprabo Llegeix més »
No us passa que hi ha imatges que associeu a l’època dels vostres avis o besavis? A mi sí, tot i que òbviament no l’he viscuda directament. Quan veig imatges en blanc i negre de nens i nenes prims, amb el cap pelat per evitar polls, amb roba apedaçada i espardenyes tot i ser hivern, per exemple. O també en les fotografies de pageses amb la cara cremada pel sol i les arrugues d’anys de treball anant a mercat.
Tot plegat em recorda una època on en el nostre imaginari, em temo que no només en el meu sinó també en el col·lectiu, la suor del treball i les penúries de la misèria eren el pa de cada dia dels treballadors/es. Els meus avis i àvies me’n parlaven i m’ensenyaven alguna de les poques imatges que guardaven d’aquells temps, com per acompanyar els seus records viscuts. També a aquells temps associo imatges de nens fugint dels bombardejos feixistes o, uns anys abans, a famílies desallotjades per la Guàrdia Civil d’unes terres que els eren necessàries per viure. Conflicte, patiment i brutalitat d’un poder que es mostrava descarnat en un país on a inicis de s. XX la immensa majoria de la població patia penúriesper viure.
La foto, la màscara i el nen Llegeix més »
El proper divendres 29 de Novembre a les 17.00 h, a l’avinguda Sant Esteve 77 de Granollers, hem convocat una manifestació en suport del nostre company Fran de CGT Màlaga, acomiadat per Mercadona per voler exercir els seus drets sindicals i crear una secció sindical de CGT.
A més, durant el transcorregut de la mateixa, també mostrarem el nostre suport a la treballadora Amaya, acomiadada per l’empresa de telemàrqueting Konecta per faltar a la feina el dia del seu desnonament.
Mobilització per la readmissió de Fran i Amaya, el 29 de novembre a Granollers Llegeix més »
El passat mes de Juliol un món atònit va observar com una petita protesta per la pujada de preus als passatges del transport públic derivava en un esclat social a totes les principals ciutats del Brasil.
Els dies 26 i 28 de Novembre Victor Khaled*, company anarquista amb una àmplia trajectòria militant al moviment de protesta tarifària que va provocar aquest aixecament ens parlarà sobre el moviment llibertari, l’aixecament i l’evolució futura del Brasil.
Xerrada “Sindicalisme revolucionari. Una perspectiva històrica”, el 28 de novembre a Tarragona
DIA: 28 DE NOVEMBRE 2013
HORA: 18H
LLOC: AL LOCAL DE CGT A TARRAGONA (PLAÇA IMPERIAL TARRACO, 1º, 3ª PLANTA
A càrrec d’Emili Cortavitarte, historiador i sindicalista de CGT Ensenyament.
Exposició de Còmic Obrer a la Federació Comarcal CGT Baix Llobregat, del #25N al #30N a Cornellà.
HORARI:
– De dilluns 25 a divendres 29 de novembre, de 10h a 13h i de 17.30h a 20h
– Dissabte 30 des de les 17h
Presentació a Catalunya del còmic “Gregario… okupa & precario” editat pel Rojo y Negro.
Com a entitat adherida a la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans, la Secció Sindical de la CGT de l’Hospital de Viladecans estarà representada en l’acte de lliurament de les gairebé 28.000 signatures recollides en defensa del nostre Hospital.
Dimecres que ve, dia 27 de novembre, a les 11:30 h, al Palau de la Generalitat (plaça Sant Jaume), la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i representants del centenar d’entitats i agrupacions a ella adherida, faran la lliurament de més de 27.000 signatures al President Artur Mas. Aquí, la ciutadania reclama el manteniment del nivell II de complexitat per al nostre hospital, la qual cosa implica que segueixi sent l’hospital de referència de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans, a més del compliment del compromís d’ampliació del centre, segonsel projecte aprovat l’any 2008.
Lliurament de les 27.000 signatures recollides en defensa de l’Hospital de Viladecans Llegeix més »
NOVES FILTRACIONS CESICAT – GENERALITAT – DINERS PÚBLIC:
El Cesicat va instruir els Mossos en el seguiment a les xarxes d’anarquistes, ecologistes i l’esquerra independentista
“Radicals de l’esport, extrema dreta, islamisme radical, moviments ocupa, conflictes laborals, hacktivisme, anarquistes, ecologistes i extrema esquerra” són els col·lectius que apareixen al resum del curs del Cesicat com a objectius de seguiment.
Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti, en l’aniversari de la mort de Durruti, davant les tres tombes, en el cementiri de Montjuic, Barcelona, el diumenge 24 de novembre de 2013 a les 12 del migdia.
Presentarà l’acte Antonina Rodrigo. Intervindran: Ferran Aisa, escriptor; Núria Bazaga (Dones Llibertàries de Catalunya) i Llum Ventura. El cantautor Alfredo González Vilela interpretarà poemes musicatsde Federico García lorca i Mario Benedetti.
El Seminari d’Economia Crítica Taifa presentava, el setembre d’enguany, l’informe Les pensions no es toquen per advertir la població sobre un nou atac al sistema públic de pensions. La nova reforma, anomenada Llei del Factor de Sostenibilitat i l’Índex de Revalorització de les Pensions, té com objectiu prioritari reduir les despeses en tots els tipus de pensions establertes en el model públic de pensions. Tot i això, aquesta reforma no és la primera ni serà l’última, ja que l’objectiu final és la conversió d’un sistema públic de pensions a un sistema majoritàriament privat, en mans de bancs i asseguradores. Cal, doncs, insistir en la gravetat de la situació, perquè ens hi va el nostre futur, el nostre present.
L’assalt a les pensions Llegeix més »
A l’atenció dels mitjans de comunicació :
Les treballadores de les dependències municipals de Sabadell estem immerses en una nova adjudicació on els nostres llocs de treball seran adjudicats a una nova empresa . Els actuals pressupostos són justos i per sota del preu de sortida de l’ajuntament ja insuficients d’entrada , ja que pràcticament és el mateix de fa tres anys ( l’anterior concurs ) en els quals hem patit retallades de tot tipus , menys hores , no suplències , manca de material i estris de treball .
L’explicació de l’actual empresa SEMATSA ( grup Vendex ) a aquestes retallades ha estat la manca de beneficis i la pressió del mateix Ajuntament. Com a treballadores sentim inquietud a perdre llocs de treball, els quals ja són prou precaris .
Volem recordar que en diverses reunions entre el comitè d’empresa i ajuntament aquest ens va prometre a que en cap cas es veurien afectades les nostres actuals condicions de treball, fos quina fos l’empresa adjudicada .
NO S’ESTAN RESPECTANT ELS ESTATUTS DE LA UAB EN MATÈRIA D’INVESTIGACIO:
L’any 2003, assemblees i mobilitzacions col·lectives van impulsar el rebuig a la intervenció militar a l’Iraq. Fins i tot el Consell de Govern de la UAB, en el seu Acord 32/2003 de 24 de març ( http://ddd.uab.cat/pub/infanu/30/xifann_a2002-03/acords_CG.pdf), es va posicionar explícitament i va emetre un comunicat públic subratllant l’existència de mecanismes i instruments de resolució de conflictes que permeten solucionar els problemes sense recórrer a l’acció bèl·lica. La posició antimilitarista de la nostra universitat es concreta en els
– Estatuts de la UAB
(http://www.uab.cat/Document/278/673/Estatuts_uab.pdf), aprovats en el Claustre de 22 de maig de 2003, que en el seu Article 3 (4d) exposen com a principi d’actuació de la nostra universitat, la renúncia explícita a la investigació orientada a finalitats militars.
No s’estan respectant els estatuts de la UAB en matèria de recerca Llegeix més »
Del 26 al 30 de novembre l’Ateneu Llibertari Alomà (c/Misser Sitges, 9) acollirà les I Jornades d’alliberament sexual a Tarragona, organitzades pel Brot Bord. Volem establir un espai de formació i de debat amb mirades i temàtiques molt diverses.
Parlarem de la cultura de la monogàmia, de VIH/sida, de Teoria Queer, de Cruising, de Prostitució, de Drets LGBTI al món, de Masculinitats i de Visibilitat lèsbica i feminisme.
Josep Prat, ex president de l’ICS i ex director del holding Innova, i Enric Agustí, director de l’Hospital Sant Joan de Reus, declararan el 26 de novembre als Jutjats de Reus com a imputats pel cas de les subcontractacions d’Innova, després que les declaracions previstes pel 3 d’octubre haguessin estat de nou aplaçades, segons notificació rebuda pels serveis jurídics del sindicat el 2 d’octubre. Josep Prat declararà el 26 de novembre al jutjat nº2 a les 9.30h i Enric Agustí a les12h.
Entre mitjan segle XIX i 1939, el cooperativisme arrelà en els barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Partint de la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre i organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores seguint els principis de la democràcia econòmica.
Inicialment, destacaren les cooperatives obreres de consum, associacions de consumidors que, suprimint els intermediaris burgesos, compraven a l’engròs productes bàsics per aconseguir millors condicions de qualitat i preu, i que després els distribuïen entre les famílies associades. Amb els excedents de la compra mancomunada, desenvolupaven prestacions socials, culturals i educatives: escoles; fons de previsió per malaltia, vellesa o mort; caixes de resistència per a vagues; i mútues de salut. A partir de la fórmula autogestionària, les cooperatives milloraren la vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistesper la pràctica de la cooperació.
El cooperativisme obrer de consum a Barcelona Llegeix més »
En l’última setmana s’han rebut bones notícies per a la recuperació de la “memòria històrica”. Primer va ser aprovada pel parlament navarrès una llei de reconeixement de les víctimes del franquisme. Encara que aquesta llei emmalalteixi de moltes millores és un pas important el reconèixer l’existència de les víctimes del franquisme per part d’un parlament autonòmic quan estem assistint a importants greuges comparatius respecte de les, sempre honrades, víctimes del terrorisme, del terrorisme que ells consideren com a tal; ja que nosaltres també considerem terrorisme i d’estat els atacs als drets humans comesos per les forces franquistes i els seus seguidors.
I ara, ja és definitiu, s’ha fet públic l’informe de la Comissió de Desaparicions Forçades de l’ONU. En el seu informe els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències, que s’han criticat una i mil vegades, de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. Però, el que és més important, també recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes investigar on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. S’ha aconseguit salvar el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la que va ser signada per l’estat espanyol, i deixa clar que els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la justícia espanyola en aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.
CGT espera poc del govern espanyol davant les recomanacions de les organitzacions internacionals que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’estat i les empreses afins, aconsegueixin declarar al franquisme règim sanguinari i els seus seguidors proscrits i que siguin equiparats al nazisme i, per tant, prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.
CHARO ARROYO
COORDINADORA MEMÒRIA LLIBERTÀRIA CGT
CGT es congratula que l’ONU insti a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme
La Confederació General del Treball es congratula de l’informe del Comitè de Desaparicions Forçades de l’ONU que insta a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme. Així mateix l’informe recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes l’investigar el lloc on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. A més els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències de la cridada Llei de Memòria Històrica.
S’ha aconseguit que no es portarà a terme el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la qual va ser signada per l’estat espanyol. Queda meridianament clar que els delictes contra els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara es va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la judicatura espanyola davant aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.
CGT espera poc del govern espanyol respecte de les recomanacions de les organitzacions internacionals, que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’Estat i les empreses afins, s’aconsegueixi declarar al franquisme règim sanguinari i als seus seguidors proscrits, equiparats al nazisme i prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
L'ONU INSTA A L'ESTAT ESPANYOL A INVESTIGAR ELS CRIMS DEL FRANQUISME. Comunicado sp cgt from CGT Catalunya
Attached documents
L’ONU insta l’Estat espanyol a investigar els crims del franquisme Llegeix més »
L’Agenda Llibertària 2014 està a punt de sortir. Un any més i van vint-i-cinc!
Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2014-2015, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.
Agenda Llibertària 2014. Un any més i van vint-i-cinc! Llegeix més »
Després de 30 anys dia després de dia teixint organització, ningú dubta avui que el zapatisme com a tal ha generat, en el quotidià, una revolució desbordant per a les i els que a baix habitem, estimem i lluitem.
Un dia com avui fa 30 anys, un petit grup d’inconformes es van endinsar en les muntanyes de la Selva Lacandona. Allí, amb el pas del temps com aliat, en contacte amb la terra i inspirats pels pobles indígenes, es van decidir a emprendre un llarg camí, que no tenia altre objectiu que….. obrir camí.
La llegenda explica que els déus van crear a l’inici dels temps a unes dones i homes de blat de moro. Aquestes persones, les persones veritables, estaven en tot el món, sota diverses pells i es preocupaven de crear camins perquè la dignitat pogués caminar per ells. Des de llavors, cada vegada que s’ajunten aquestes persones de blat de moro, els oprimits s’esperancen i els opressors estrenyen les dents.
Avui fa 30 anys que va néixer l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional. Vam haver d’esperar (perquè el bo es fa esperar) fins a la matinada del 1 de gener de 1994, quan les companyes i companys zapatistes van decidir que era moment de parlar al món. Van pensar que era moment de convidar al món, no a recórrer el seu mateix camí, si no a començar a construir, cadascun als seus temps i a les seves maneres, un camí propi perquè la dignitat i la rebel·lia poguessin caminar-lo. I que al final de recorregut, trobem tots Democràcia Llibertat i Justícia.
L’EZLN va parlar amb veu pròpia, però moltes i molts ens vam adonar que les seves paraules eren també les nostres. Que les seves demandes i exigències eren també nostres. Que eren els nostres rostres el que s’ocultaven sota els seus passamuntanyes.
Des d’aquell gener, la petita flama de rebel·lia del zapatisme ha crescut i s’ha trobat amb altres flames en tot Mèxic amb el CNI i en el món sencer. Algunes que ja duien temps enceses, esperant que algú les respongués, unes altres que van créixer inspirades per la rebel·lia indígena. Trenta anys després d’internar-se en la Lacandona, els i les zapatistes segueixen inspirant a rebels i somniadores.
Qui formem la Confederació General del Treball (CGT) volem saludar al EZLN i celebrar els seus trenta anys construint camins. Des que es donés a conèixer la lluita zapatista la nostra flama de rebel·lia s’ha avivat apassionadament, alimentada per les esperances que els zapatistes ens transmeten. Ni més ni menys que 3 dècades evolucionant la democràcia com de per si mateix només pot donar-se aquesta per a ser transformadora, transgressiva, participativa, directa, radical.
Com assenyalava Raúl Zibechi sobre Francisco Sańtiz i Alberto Patishtán, ambdós han estat promotors d’un món nou. Després de 30 anys dia darrere dia teixint organització, ningú dubta avui que el zapatisme com a tal és capaç de generar, en el quotidià, una revolució desbordant per a les i els que a baix habitem, estimem i lluitem.
Companyes i companys zapatistas, la seva lluita és la nostra lluita, els nostres camins es creuen i creuaran fins que arribem a aquest món somiat per ambdues organitzacions, pels seus components, des del més petit fins a la més anciana. Un món on càpiguen molts…. cors, i en cap d’ells falti la Llibertat, la Democràcia i la Justícia.
Madrid a 17 de novembre de 2013.
CGT a tres dècades del part del EZLN a Chiapas Llegeix més »
Seat acomiadarà durant 2014 a un total de 393 treballadors que ocupen el que es considera ocupacions indirectes per a reduir un 5 % aquest tipus de costos, segons ha comunicat el 20 de novembre la Direcció de la companyia als sindicats. Les extincions d’ocupació, les primeres que porta a terme la companyia des de 2010, s’efectuaran en el marc d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) que es començarà a negociar en breu amb els representants dels treballadors. L’ERE d’extinció afectarà als empleats indirectes, aquells que no estan vinculats a la línia de producció, i que ocupen el seu treball en altres àrees, des de la de Recursos Humans fins a la de finances o la de gestió, segons ha explicat la companyia.
La companyia ha assegurat que els acomiadaments no es portaran a terme de cop, sinó que està previst que es materialitzin de manera “gradual” al llarg de la primera part de 2014 i que sigui cada àrea afectada la qual decideixi en quin moment és millor aplicar-los. En paral·lel a aquests acomiadaments, Seat està aplicant un ERO temporal que afecta a uns 80 treballadors al dia, encara que l’autorització és més alta i podria arribar fins a a 427. Seat ha apuntat que, a més dels acomiadaments, l’ERO preveu que no se substitueixin els treballadors que vagin causant baixa o que es congelin les promocions internes per a esmorteir al màxim les mesures més traumàtiques.
Comunicat sindical unitari contra l’ERO a 393 treballadors de Seat Llegeix més »
Des de diferents col·lectius i persones del barri de Sants hem preparat les següents jornades. No hi falteu!
Dimecres després de la bicicletada hi haurà sopador a Can Vies i els beneficis aniran destinats a projectes anarquistes!
LA SEGURETAT SOCIAL ES DISPARA EN EL SEU PROPI PEU
LA SEGURETAT SOCIAL FACILITARÀ, AMB ELS SEUS PROPIS MITJANS, LA SUBSCRIPCIÓ DE PLANS PRIVATS DE PENSIONS.
Privatitzar és modern, solucioni, sostenible. El públic és retrògrad, antic, un malbaratament insofrible dintre d’aquesta societat globalitzada. Aquesta és la idea que repeteixen com un mantra els jerarques que han posat a dirigir -cap a l’abisme- els serveis públics.
La AISS (Associació Internacional de la Seguretat Social) va celebrar un seminari a l’abril d’aquest any, en un centre de Formació de la Seguretat Social situat a Pozuelo, al que van assistir 200 persones de diferents nacionalitats, algunes d’elles es van allotjar en l’Hotel Colón, l’import de l’esdeveniment, que va durar tres dies, va ascendir a 70.408,90 euros. En les jornades per a Directors del INSS celebrades en el mateix centre de Formació de Pozuelo, els dies 5 i 6 de novembre d’aquest any, es van passar en net els acords de la AISS i així s’ha decidit que les empreses financeres i d’assegurances fiquin els nassos en el sistema públic, clar que amb altres paraules, utilitzant el llenguatge eufemístic amb termes que dirien una cosa així com: “Amb la finalitat de col·laborar responsablement en la sostenibilitat i adequació del sistema públic en un entorn de crisi global……..”.
El cas és que un dels grans acords d’aquella doble trobada, trobada personal i trobada en les finalitats, va ser el compromís d’enviar a tota la població treballadora major de 50 anys un informe anual on se’ls informés de la quantia de la seva futura pensió. La intenció és clara: convidar al personal, a la vista de la misèria en que es convertirà la seva futura pensió, a subscriure, si pugues, un pla privat de pensions.
La Ministra Báñez va defensar aquesta mesura *”innovadora*” com un “avanç històric” que facilitarà a la ciutadania la “presa de decisions” … “Un camí cap a sistemes més solvents(llegeixi’s
El número 155 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
La EPA del tercer trimestre indica més precarietat, pitjors contractes i destrucció d’ocupació.
Ha sortit el número 155 de la revista “Catalunya” (Novembre 2013) Llegeix més »
DIPUTACIÓ A L’AIRE! Tercera època. Número 2. 4rt Trimestre 2013
– QUÈ PASSA AMB LA BUGADERIA DEL PAVELLÓ NORD
DE MUNDET?
– AIXÍ QUE LES VAGUES NO SERVEIXEN PER RES, OI?
– VA DE CÀRRECS
– QUÈ SE N’HA FET DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE LA
DIPUTACIÓ DE BARCELONA?
Què se n’ha fet de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona? Llegeix més »
No a les relacions tòxiques. L’amor amb menys de 500 paraules
Patir i cedir, cedir i patir, plorar i implorar, aquestes són les normes de l’amant ideal establertes a través dels productes de la indústria cultural, edificades per la cultura popular. Necessitar, estimar fins a oblidar-se d’una, d’un mateix; emmalaltir, en definitiva, en nom de l’amor. Les millors històries d’amor prenen com a base aquella tendència que tan ben reflectida queda en l’expressió popular castellana “ni contigo ni sin tí”, per la qual l’amor a l’altre es mesura per la capacitat recíproca de fer-nos mal. Ho vam entendre malament, això de l’amor.
L’amor és una tendència natural que aproxima, no allunya, i si ens allunyem, potser és que no ens estimem tant com crèiem. I amb allunyar-se, em refereixo als dos sentits. Ningú que de debò estimi i se senti estimat hauria de denigrar- se a sí mateix, ni de danyar l’altre, l’amor és, en el seu sentit saludable, per a mi l’únic sentit que té, un acte de simbiosi entre dues llibertats que es basa en la voluntat de descobrir, simpatitzar i tenir cura, de manera que, en aquelles relacions on les dues persones no es troben en una situació d’igualtat, on es dóna algun tipus de submissió, no hi ha lloc per a l’amor.
No a les relacions tòxiques. L’amor amb menys de 500 paraules Llegeix més »
