CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya

La Sindicatura de Greuges es va sumar ahir als recents avisos sobre els problemes de malnutrició entre la infància a Catalunya en casos relacionats amb la probresa. El titular de la institució, Rafael Ribó , ha alertat que 50.000 menors catalans pateixen privacions alimentàries i va assenyalar, a més , que els serveis mèdics van detectar més de 750 nens amb símptomes de desnutrició. “No es pot dir que els nens a Catalunya passin gana, però sí que hem constatat desenes de milers de casos de malnutrició infantil”, ha postil · lat el Síndic.

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya Llegeix més »

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Recollida de signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Des del sector del transport sanitari estem recollint signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal, deixant el servei com feia anys no es veia, immers en una precarietat insostenible tant pels treballadors com pels usuaris, que són els que pitjor sortiran parats ja que s’està jugant amb les seves vides.

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal Llegeix més »

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la?

Davant la quantitat d’informacions sobre tràgic accident de tren ocorregut el passat 24 de juliol en els voltants de Santiago de Compostel·la, des de CGT volem manifestar el següent:

Ens sembla del tot indignant el tracte que s’està donant a tots els nivells al treballador que conduïa el tren de l’accident de Santiago de Compostel·la.

Les declaracions dels Presidents de Renfe-Operadora i ADIF sobre els motius de l’accident i culpabilitzant des del principi al treballador evidencien l’escàs coneixement que tenen del ferrocarril i que únicament han estat posats en aquestes presidències pel seu coneixement d’economia, amb la finalitat d’estalviar costos i preparar la divisió de les empreses i la seva futura privatització, una cosa que sempre va en detriment de la seguretat.

Cal recordar que la línia entre La Corunya, Santiago i Ourense, i la de Madrid a Alacant, es van inaugurar com línies d’Alta Velocitat, i només cal anar a les hemeroteques, on estan els polítics que van participar en l’esdeveniment i que tant pressionen perquè es produeixin les inauguracions costi el que costi per a poder sortir en la foto.

Aquestes línies no disposen dels sistemes de seguretat adequats per a circular com la resta de línies AVE.

No estan senyalitzades com les línies convencionals doncs se suposa que els sistemes de seguretat supleixen el sistema de senyalització, sempre que existeixin aquests sistemes de seguretat.

No està prohibit l’ús de telèfon mòbil, és més, és una eina de seguretat de la qual doten als maquinistes, per a avisar-los en cas de perill; per això en els llocs de comandament sempre se sap quin maquinista condueix el tren i quin número de telèfon té.

El treballador és l’última baula en la cadena de seguretat i no l’únic, com ha ocorregut en el tràgic accident del dia 24 de juliol.

Per a la CGT hi ha moltes preguntes a realitzar, a les quals encara ningú ha donat resposta:

• Perquè s’inauguren com vies d’Alta Velocitat quan no estan condicionades perquè així sigui?

• Perquè s’utilitzen vehicles Talgo serie 730 en aquesta línia quan aquest tren no és compatible amb el sistema de seguretat ERTMS?

• Perquè es demana circular sense el sistema de seguretat ERTMS al Talgo serie 730 en aquesta línia i perquè se li permet?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es senyalitza la via com la convencional perquè el maquinista tingui tota la informació?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es va posar una balisa perquè actués el ASFA Digital?

També caldrà demanar responsabilitats als Presidents de les Empreses Renfe-Operadora i ADIF de com han arribat als mitjans de comunicació de forma immediata els enregistraments del vídeo de l’accident pertanyents a ADIF i les converses gravades amb un micròfon d’ambient instal·lat en la cabina del tren, de l’existència del qual els treballadors no tenen coneixement i els representants sindicals es van oposar en el seu moment a aquesta instal·lació.

A la CGT entenem que hi ha moltes responsabilitats que dirimir en el tràgic accident de Santiago de Compostel·la i des de CGT estem disposats a actuar jurídicament fins que així sigui.

Des de CGT creiem que el dividir el transport ferroviari en Renfe-Operadora i ADIF genera males gestions, disfuncions i buits que afecten greument a la seguretat, mai s’hauria d’haver fraccionat l’extinta empresa RENFE per a garantir la coordinació màxima i sobretot el més important, la seguretat.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Departament de Comunicació Sector Federal Ferroviari (SFF-CGT)

http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/sobre-el-accidente-ferroviario-santiago-compostela

Attached documents

Nota de premsa SFF-CGT

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la? Llegeix més »

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres Llegeix més »

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), membres de la Plataforma Aigua és Vida, han elaborat i presenten un Segon Informe en què s’evidencia que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està pagant una tarifa inflada per unes despeses incomprensibles o desmesurades afegides per a lucrar més a Agbar, amb el vist-i-plau dels equips polítics i de gestió que han dirigit i dirigeixen l’AMB.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat Llegeix més »

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’

Gairebé el 93% dels 1,5 milions de contractes que es van formalitzar van ser temporals i més d’un terç era, a més, a temps parcial.

L’atur registrat s’ha quedat en línia amb l’anunciat ahir pel president del Govern espanyol en la seva compareixença, amb una xifra total una mica per sota dels 4,7 milions d’aturats.

En termes desestacionalitzats, l’atur puja en 7.591 desocupats.

L’afiliació a la Seguretat Social tot just puja un 0,2% en el mesde juliol.

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’ Llegeix més »

Cartell Marxa 1

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost

El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació. Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, i la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat del cicles i les etapes que el conformen.

La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada neoliberal.

Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública que no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.

ETAPES:

· 24/08 Ribes de Freser (sortida 11.30h) – Ripoll 3h 14km

· 25/08 Ripoll-Torelló 6h 25km

· 26/08 Torelló-Vic 6h 26km

· 27/08 Vic-Aiguafreda 4h 19km

· 28/08 Aiguafreda-Granollers 5h 23km (en aquest tram pot haver algun canvi)

· 29/08 Granollers-Cerdanyola 5h 22km

· 30/08 Cerdanyola-Badalona 3h 14km

· 31/08 Badalona- Barcelona 3h 16km

Tindrem cotxes de suport. L’allotjament i els àpats estaran organitzats.

En aquest número de compte 3025 000113 1433495886 pots fer una aportació solidària perquè la marxa per l’educació pública sigui possible. Necessitem algun ingrés pels cotxes de suport, els àpats, l’aigua i l’organització dels actes. El bo d’ajut per quilòmetre és de 3 euros. T’animes a participar-hi? Fem que la marxa per l’educació pública sigui possible entre totes!

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost Llegeix més »

Cartell XVI Marxa dels Maquis

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost

XVI Marxa dels Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener (Berga, Sallent i Manresa) el dissabte 10 i el diumenge 11 d’agost, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del maquis llibertari Ramon Vila Capdevila.

Caminada comentada des de Pedret (Berga) fins a la Creu del Perelló (Castellnou de Bages), el lloc on van matar Ramon Vila ara fa 50 anys.

– Dissabte 10 d’agost

7h sortida des del pont de Pedret (Berga)

8h parada a la Colònia Rosal

14h dinar i bany

20h arribada a L’Ametlla de Merola, on es passarà la nit

– Diumenge 11 d’agost

6.30h sortida de L’Ametlla de Merola

12.30h homenatge a Ramon Vila a la Creu del Perelló

13.30h arribada a Castellnou de Bages, on es dinarà

14h dinar solidari en favor de la revista El Pèsol Negre i debat al voltant de la figura de Ramon Vila

Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i l’esmorzar de diumenge. Sopar de dissabte a preu de cost. Dinar solidari el diumenge pro Pèsol Negre.

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost Llegeix més »

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària

Aquest 31 de juliol, CGT havia convocat una jornada de vaga dintre de tot el sector ferroviari davant de les múltiples agressions a les quals està sent sotmès: segregacions, liberalitzacions, privatitzacions, plans de seguretat deficients, etc…; no obstant això i a causa del tràgic accident ferroviari de Santiago de Compostel·la, en un acte de respecte a totes les víctimes i a tots els seus familiars, hem posposat aquestes mobilitzacions previstes, sense que això suposi que ens hàgim plegat a les decisions que tinguin perfilades per a acabar amb el model de ferrocarril públic i social.

Han transcorregut set dies des de la tragèdia, sent moltes les interpretacions sobre la mateixa, incidint en la majoria de les declaracions sobre la culpabilitat, exclusiva, del maquinista del tren sinistrat, defugint, en la majoria dels casos, el debat sobre les deficiències dels sistemes de seguretat, la urgència política per inaugurar noves línies i les responsabilitats que es puguin derivar.

CGT sempre s’ha compromès amb la seguretat, així com amb la formació i la salut, entenent que per a garantir-la és imprescindible que els Plans Anuals de Seguretat estiguin dotats de tots els mitjans necessaris per a això. Precisament per aquesta falta de mitjans, CGT ha estat l’única organització sindical que no ha signat el Pla Anual de Seguretat en la Circulació d’ADIF.

També hem de recordar que quan van aprovar la Llei del Sector Ferroviari, a la qual també ens vam oposar, indicàvem que això suposaria una incidència negativa en la Seguretat per trencar-se el sistema integrat comú a vehicles i infraestructura.

Des de CGT exigim el màxim rigor en les investigacions de les causes de l’accident de Santiago, des de les diferents Comissions de Seguretat en la Circulació (Comissió General‐Comissions Tècniques Sectorials‐Comissions Territorials) exigint que es delimitin les responsabilitats i que s’iniciïn els treballs precisos per a garantir la Seguretat en totes les línies ferroviàries, tant les d’alta velocitat com les de xarxa convencional.

Des de CGT ens hem dirigit als Comitès Generals d’Empresa de ADIF i RENFE OPERADORA, sol·licitant la convocatòria extraordinària d’aquests Comitès, per a l’adopció de quantes mesures sindicals i/o jurídiques es considerin oportunes i s’aclareixin totes les circumstàncies causantsdel tràgic accident.

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària Llegeix més »

Una agricultura sense pagesos

La Unió Europea sembla que no pararà fins que acabi amb la petita pagesia. Així es desprèn de la reforma de la Política Agrícola Comunitària (PAC) aprovada el passat mes de juny a Brussel·les. Unes mesures que beneficien, un cop més, als grans terratinents i a la agroindústria, en detriment d’aquells que treballen i cuiden de la terra.

Una sola dada: malgrat que a l’Estat espanyol només 350 mil persones estan donades d’alta com a treballadors al camp, 910.000 reben ajudes. Qui són, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no són pagesos però sí reben aquests diners? L’informe Una Política Agraria Común para el 1%, de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta d’empreses de l’agroindústria, grans viticultors, supermercats i terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa, Osborne, Nestlé, Campofrío, Mercadona, la Casa d’Alba, per anomenar tan sols els principals beneficiaris.

Una agricultura sense pagesos Llegeix més »

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius

Formada per les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és el principal operador de transport públic de Catalunya i dóna servei als onze municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Amb l’arribada de Convergència i Unió al consistori de la ciutat de Barcelona ara fa dos anys, el conseller nacional de CDC Joaquim Forn va ser nomenat nou president d’aquesta societat limitada en substitució de la socialista Assumpta Escarp, però el PSC continua mantenint una quota de poder important dins l’estructura directiva amb el manteniment de la vicepresidència executiva en mans de Dídac Pestaña.

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius Llegeix més »

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El 30 i 31 de juliol s’ha portat a terme a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona una jornada de lluita i una tancada en defensa de l’Hospital, convocades pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CoBas i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual. L’objectiu de la mobilització era denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Llegeix més »

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats

El 25 de juliol passat el Comitè d’Empresa de Ficosa Electronics i la direcció de RRHH van arribar a un acord mitjançant el qual l’ERO quedava en suspensió per 146 dels 216 afectats de la factoria de Viladecavalls.

Aquesta suspensió ve per la necessitat de l’empresa Ficosa de treballar dues setmanes a l’agost per cobrir un pic de feina, tot i que avui en dia hi ha personal de Treball Temporal a la planta i que es vénen fent hores en positiu.

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats Llegeix més »

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és “sostenible” l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a “experts imparcials” per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Ofensiva contra les pensions Llegeix més »

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social

Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions

Més informació:

ROJOYNEGRO.INFO

Attached documents

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social Llegeix més »

Egipte: menys democràcia, menys revolució, menys laïcisme

L’autor, arabista i expert en Orient Pròxim, analitza la marxa enrere en la revolució egípcia, l’escenari polític i social després del recent cop d’estat de l’exèrcit egipci i a qui beneficia.

Acceptant el principi que el procés desencadenat al gener de 2011 en tot el món àrab requereix una llarga durada (i el de que sempre hi ha temps en la Història), hem d’atenir-nos a algun criteri que permeti saber quan hem guanyat o quan hem estat derrotats o, almenys, quan progressem o quan sofrim un revés.

Que la Història no es detingui pot resultar consolador, però no hauria d’induir la il·lusió que sempre progressa cap a millor; per altra banda, que un poble semblant al que va enderrocar a Moubarak hagi enderrocat ara a Mursi no ha de fer creure que tot derrocament, amb independència de l’objectiu i dels mitjans, és una revolució. El cop d’estat contra els Germans Musulmans (GGMM) s’inscriu en un marc de convulsions revolucionari però no per això és necessàriament revolucionari. Franco –cal recordar-lo quan es compleixen 77 anys del “glorioso alzamiento nacional”– va avortar un incipient procés revolucionari a Espanya amb un cop militar. També Pinochet.

Més enllà de la paradoxa que un món dominat per les noves tecnologies produeixi més mobilitzacions físiques que mai (a Egipte, a Turquia, a Madrid, a Brasil), hi ha efectes que podem reconèixer com molt antics i experiències que podem recordar com ja viscudes.

Anomenem-lo o no pel seu nom, el cop d’estat de Al-Sisi només es podria justificar per tres motius. El primer és que fos bo per a la democràcia. Alguns pensem que aquesta mica de democràcia formal conquistada a Egipte des de les places el 2011 significava una ruptura simbòlica i cultural decisiva a l’hora d’obrir desplaçaments interns més radicals en tota la regió.

És difícil entendre de quina manera les mesures clàssiques de tot pronunciament militar contra un Govern civil electe –desaparició de dirigents, detencions indiscriminades, tancament de mitjans de comunicació, assassinat de manifes­tan­ts– pot ajudar a democratitzar Egipte. Fins i tot si la pragmàtica cúpula dels GGMM cedís a les pressions d’EE UU i es resignés a la seva derrota, a partir d’ara qualsevol convocatòria electoral futura resultarà tan increïble com les de Mubarak.

La legitimitat de les masses, arbitràriament decidida pels militars, deslegitima per a sempre el joc democràtic. Un “Estat d’excepció revolucionari sense revolució”, gestionat per un Exèrcit reaccionari, s’instal·la com nou marc institucional d’una societat profundament desestabilitzada i dividida.

El cop militar es podria justificar també amb la pretensió que, democràtic o no, té –com el de Nasser en 1952– un vessant “progressista” revolucionari. Crec que basten les reaccions d’Aràbia Saudita, EE UU i Israel, així com la composició del nou Govern (format a parts iguals de tecnòcrates i fulul de la dictadura) per a descartar com gairebé patètica aquesta pretensió. Més encara: els que s’aferren al “fons multitudinari” de la intervenció militar per a parlar d’una “segona onada revolucionària”, obliden que tots els efectes que ha generat són més aviat inquietants.

Egipte: menys democràcia, menys revolució, menys laïcisme Llegeix més »

Ajornada la liberalització del Ferrocarril

En el matí del 26 de juliol va tenir lloc la reunió prevista entre el Ministeri de Foment i els Sindicats. Prèviament, CGT havia presentat la carta que adjuntem a aquest comunicat.

Com és lògic, en la reunió s’ha tractat sobre l’accident del dia 24 de juliol a Santiago de Compostel·la . El Ministeri s’ha compromès a dur fins al final la investigació i, una vegada establertes les conclusions, a reunir-se amb els Sindicats per a analitzar-les i discutir les mesures a adoptar per a evitar que tornin a repetir-se situacions similars.

El Ministeri ha reconegut l’exercici de responsabilitat que ha suposat la desconvocatòria de les Vagues convocades per CGT, i en atenció a la sol·licitud de moratòria plantejada, ajornen qualsevol decisió sobre el futur del ferrocarril, per a evitar en aquests moments qualsevol tipus de “crispació”, fins a setembre, que tornaran a reunir-se amb els Sindicats per a anunciar-nos els passos que donaran.

No significa això que el Govern vagi a renunciar al seu model de ferrocarril, encara que plantegen que podria tenir modificacions. Per descomptat, CGT participarà en totes les reunions que es plantegin, sigui per a discutir el model de ferrocarril o per a parlar de seguretat, però no anem a limitar-nos a parlar, perquè els interessos dels treballadors es defensen actuant.

De la mateixa manera, des de CGT no renunciarem a la defensa del nostre model de ferrocarril públic i social, en el qual la seguretat ha de ser una prioritat absoluta, i si és necessari seguirem convocant mobilitzacions i plantejant a la societat la necessitat de donar suport a la defensa del que és de tots.

Seguim esperant que els altres Sindicats es defineixin: o reconeixen que el ferrocarril fragmentat, la liberalització i l’eliminació de serveis que planteja el Govern els val, o diuen què estan disposats a plantar cara a aquest greu atac al públic i al futur de tots els treballadors del ferrocarril. Per descomptat, ni els ferroviaris ni la societat podem esperar de braços plegats a una decisió que no arriba.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.s

Ajornada la liberalització del Ferrocarril Llegeix més »

La CGT valora la EPA del 2n trimestre de 2013

El drama de l’atur i l’ocupació precària. La EPA no fa sinó reflectir estadísticament, la greu agressió del capital i els seus representants polítics, al món del treball, a través de la Reforma Laboral.

L’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2013 ens ofereix la dada que s’ha reduït l’atur en 225.200 persones, amb el que la taxa d’atur s’ha rebaixat en 0,9 punts, passant al 26,26% de la població activa i quedant la xifra en 5.977.500 persones parades.

Aquesta dada sobre la reducció de l’atur, no significa que l’ocupació s’hagi incrementat en aquesta xifra. L’ocupació en aquest segon trimestre, s’ha comportat de manera molt similar al segon trimestre de 2011, havent estat l’increment de només 149.000 persones, augmentant la taxa d’ocupació entre el primer trimestre i el segon del 2013 un 0,90%, trobant-nos amb 16.783.800 persones ocupades.

Així, si bé l’ocupació ha augmenta en el sector privat, en aquest segon trimestre, en 151.600 persones, l’ocupació pública s’ha reduït en 2.600 persones.

Si veiem l’evolució de la taxa d’ocupació en termes anuals, és a dir, de juny 2012 a juny 2013, aquesta ha disminuït en un -3,64%, és a dir l’ocupació s’ha reduït en 633.500 persones en l’últim any.

On s’ha creat ocupació i quin tipus d’ocupació?

L’ocupació creada és fonamentalment estacional, és a dir, no és ocupació estructural. Augmenta l’ocupació en el sector Serveis en 154.800 persones (turisme, hostaleria, fonamentalment) i el sector Agricultura en 37.500, mentre que es destrueix ocupació en la Construcció amb 26.500 i en la Indústria amb 16.000.

L’ocupació creada en assalariats/des puja en 111.900, situant el total d’assalariats/des en 13.724.500 i el veritablement preocupant és que els assalariats amb contracte indefinit disminuïxen en 50.400 i per contra l’augment d’assalariats/as amb contracte temporal s’incrementen en 162.200. I més dramàtic encara, aquesta ocupació assalariat creat amb contracte temporal, és a més una ocupació a temps parcial.

L’augment de l’ocupació sent cert -solament 0,9 punts en el segon trimestre-, no mostra sinó el que els empresaris (capital) i els seus representants polítics actuals (PP), pretenien amb la Reforma Laboral: destruir ocupacions amb condicions de treball i salarials dignes i crear ocupació amb condicions de treball precàries i salaris de supervivència. Això és el que mostra la EPA.

No existeix canvi de tendència, si per aquesta entenem, recuperar el dret al treball i el dret a l’ocupació digna i amb drets. Si existeix “evolució positiva” de les ocupacions i dels costos del treball, que els empresaris i els seus representants polítics, han constituït amb les seves lleis reaccionàries, injustes i contra-reformes laborals: el treball ja el tracten com mera mercaderia d’usar “i llençar” i les ocupacions, com costos variables, els quals han de ser reduïts fins a extrems de supervivència.

Per a la CGT, només hi ha una sortida: el repartiment del treball i repartiment de la riquesa. Reduir la jornada laboral i reduir l’edat de jubilació per a crear més ocupació i que pugui treballar la joventut. Augmentar la fiscalitat a les empreses i les grans fortunes per a mantenir drets i serveis públics, socials, universals i de qualitat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents

Comunicat CGT EPA 2n trimestre 2013

La CGT valora la EPA del 2n trimestre de 2013 Llegeix més »

Concentració 29 juliol a Tarragona

La CGT s’ha concentrat a Tarragona contra la reforma de les pensions

Concentració de la CGT contra la reforma de les pensions

29 juliol 2013

Una trentena de delegats i delegades de la CGT s’han concentrat aquest matí davant de la Subdelegació del Govern de Tarragona en el marc d’una jornada estatal de mobilització contra la reforma de les pensions i en defensa “d’unes pensions públiques i dignes”, de la mateixa forma que a diverses ciutats on s’han portat a terme concentracions com aquesta, informa el sindicat. La CGT “seguirà defensant als carrers el dret a una pensió digna”.

La CGT s’ha concentrat a Tarragona contra la reforma de les pensions Llegeix més »

Té solució l’atur? Opinen sobre el tema Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, i José Iglesias Fernández, del Seminari Taifa

L’atur té solució

Salvador Pueyo

El projecte del decreixement s’enfronta a grans reptes, com ara vèncer la inèrcia cultural del consumisme, re­convertir i redimensionar l’economia a uns nivells sostenibles o repartir la riquesa i el treball remunerat. Aquest últim aspecte (el repartiment del treball) és, segurament, una de les mesures que es podrien aplicar de manera més fàcil i immediata. A més, es tracta de la fórmula més justa per respondre a les reduccions i els increments del treball necessari i, en l’actual etapa (de reducció de les hores de feina necessàries), és més necessari que mai reivindicar-lo com una solució als nostres problemes. I encara és més necessari fer-ho en el context de l’Estat espanyol, un dels països on l’actual crisi econòmica ha provocat una pèrdua més gran de llocs de treball i on s’han aplicat menys mesuresde reducció de la jornada laboral.

Té solució l’atur? Opinen sobre el tema Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, i José Iglesias Fernández, del Seminari Taifa Llegeix més »

Els habitants de la nau de Puigcerdà finalitzen la tancada a l’Església del Poblenou de Barcelona, però continuen amb la lluita

El conjunt de naus del carrer Puigcerdà 127 avuisón un forat, un altre forat de la vergonya a Barcelona. El dia del desallotjament d’aquest assentament i el del carrer Pere IV, la matinada del passat dimecres, un grup de persones van decidir tancar-se a l’Església de Sant Bernat Calbó per reclamar una alternativa digna de vida, la que els ha negat fins ara l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’Assemblea Solidària Contra els desallotjaments denunciem que la problemàtica continua sent la mateixa. Uns dies, fins i tot un mes sencer, en un alberg no és una alternativa real d’habitatge; parlar de dispositius d’inserció laboral en temps de retallades i crisi és una presa de pèl per a persones que fins ara es guanyaven la vida de la ferralla o diverses activitats artístiques. Finalment, la possibilitat plantejada per la Subdelegació de Govern d’agilitzar l’obtenció de papers encara s’ha de veure si ésreal.

Els habitants de la nau de Puigcerdà finalitzen la tancada a l’Església del Poblenou de Barcelona, però continuen amb la lluita Llegeix més »

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros

L’Estat dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca

La història del rescat de les antigues caixes nacionalitzades és un cúmul de males notícies. I el pitjor és que les últimes sempre superen les anteriors per desgràcia per al contribuent, que és el principal pagà. Aquest divendres es van conèixer els comptes de 2012 del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) , que assumeix que es perdran la major part de les ajudes a la banca. La conclusió és que el fons de rescat dóna per perduts 36.000 milions dels 52.000 milions que van injectar l’any passat a Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banc de València, Caixa Espanya Ceiss i BMN. Són unes xifres similars a les retalladesen Sanitat i en Educació.

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros Llegeix més »

Resolució TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la nul·litat de l’acomiadament d’Andreu de Cabo a TMB

Segons informa el company de CGT a Autobusos TMB Andreu de Cabo, la seva advocada ha rebut la notificació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de suplicació que la Direcció d’autobusos de TMB va interposar contra la sentència dictada pel Jutjat social Nº 20 de Barcelona en la qual es decretava que el seu acomiadament era nul.

Es tracta d’u altre cop que sofreix la Direcció de TMB que ja porta malgastats més de 25.000€ en intentar acomiadar el nostre company com a represàlia per la seva actuació sindical.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la nul·litat de l’acomiadament d’Andreu de Cabo a TMB Llegeix més »

Contra la repressió de les llibertats sexuals

La CGT entén que la llibertat de les persones passa per triar lliurement la seva maternitat o paternitat i la seva orientació sexual. En un estat que es diu de dret, ens preguntem qui té aquests drets.

Les persones dissidents sexualment del Partit Patriarcal, i en particular les dones seguim sofrint la violència masclista i heterosexista institucional cada dia. L’últim atac directe, la recent denegació formal per part del govern del PP al dret a la reproducció assistida a totes aquelles dones que no vagin acompanyades al tractament d’una parella masculina estable (són necessaris almenys 12 mesos d’intents reiterats amb el mateix home). Amb aquesta mesura, el govern del PP vulnera directament l’article 14 de la Constitució i supedita, novament, l’accés a drets per part de les dones a la companyia d’un home. Imposa models de famílies heteropatriarcals i discrimina a qui conformen famílies diverses.

Això amb l’agreujant que fa tot just unes setmanes el Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha dictat sentència a favor d’una parella de dones lesbianes a les quals el Govern del Principat va denegar la continuació del tractament de fertilitat una vegada iniciat, per les mateixes raons que ara argumenta el PP. En un cas de clara lesbofòbia institucional, i havent sentenciat el TSJA que hi ha hagut discriminació i que es vulnera l’article 14 de la Constitució, el Govern del PP no només ha desoït a les múltiples entitats i associacions que li han fet arribar els seus arguments perquè no imposés la mesura, sinó que realitza una acte deliberat de desobediència cap al TSJA. Máxim quan aquest, en la pròpia sentència, dictamina que interposarà demanda cap a qui la incompleixi. Així mostra el seu respecte cap a les institucions de justícia aquest govern. Així no escolta deliberadament als agents socials. I així malversa recursos econòmics i humans en ficar-se en plets per aferrar-se a les seves més interioritzades fòbies i imposar els seus models de vida, sexualitat i família.

I no oblidem l’avantprojecte de Llei de Corresponsabilitat Parental, la custòdia compartida imposada pel jutjat: fins i tot encara que els progenitors no vulguin, si el jutge o jutgessa ho considera convenient, tenen dret a imposar-la. Una altra atrocitat més, sense respectar els acords entre les persones afectades.

Des de CGT condemnem el terrorisme d’estat que el PP ens està imposant: repressió, repressió i més repressió. Per sortir al carrer pacíficament, per exigir els nostres drets “constitucionals”, per demanar que a les dones se’ns tracti igual que als homes. No oblidem mai que els avanços es van aconseguir lluitant. Seguim amb això.

Secretaria de la Dona. Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Attached documents

Comunicat llibertats sexuals

Contra la repressió de les llibertats sexuals Llegeix més »