CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Reforma salarial

Salaris més baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos d’una reforma laboral que se’ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació. Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d’assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l’extensió generalitzada de la precarietat, de­mocratitzant radicalment la desprotecció.

Reforma salarial Llegeix més »

CGT impugnarà la rebaixa salarial del 10% a Unipost

El passat 4 de juny Unipost S.A.U., empresa privada del sector postal dedicada al repartiment de correspondència, amb més de 50 centres en tot l’estat espanyol i una plantilla de 2600 treballadors/es, va presentar un pla de viabilitat que incloïa un ERO d’extincions que afectava a 500 treballadors/es, les indemnitzacions del qual les pagarien els accionistes, a més d’una rebaixa salarial d’un 10% a partir de juliol de 2013 i durant 2014.

El període de negociació que va durar més de mes i mig, ja que el període de consultes es va prorrogar diverses vegades, va acabar SENSE ACORD. La rebaixa salarial va quedar llavors en mans de la CCNCC (Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) que va delegar en un àrbitre que el seu laude es va conèixer el 31 de juliol de 2013, mentre que la decisió de portar a terme acomiadaments requeia sobre la Direcció de l’empresa i decisió que es va conèixer a les poques hores de conèixer-se el laude arbitral.

La CCNCC finalment ha autoritzat a l’Empresa a reduir les percepcions salarials (salari base, plus de zona, antiguitat, plus d’especialista) dels treballadors/as en un 10% des del 31 de juliol de 2013 fins al 30 d’abril de 2014 ( veure http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/com

L’Empresa en la seva DECISIÓ FINAL comunicava als i representants dels i treballadors / es que va a aplicar el laude de la CCNCC i que la rebaixa de les percepcions salarials es durà a terme a partir l’1 d’agost de 2013, a més va a procedir amb efectes 1 de setembre de 2013 a aplicar una reducció d’un 10% sobre tots els complements personals o millores voluntàries que es percebin per tots i totes els treballadors / es amb caràcter individual o col · lectiu en virtut d’acord individual o col · lectiu i amb caràcter definitiu. Finalment l’Empresa ha decidit desestimar de moment la seva pretensió de fer acomiadaments, tot i que deixa clar voler dur-los a terme en els propers mesos, obrint-se abans d’acabar l’any un nou procés, i mentrestant seguirà aplicant fins al 31 de desembre de 2013 el ERTO de suspensions que va començar a aplicar el 24 de desembre de 2012, això sí que està molt mal administrat com totes mesures que aplica l’empresa, ja que hi ha molts treballadors / es als i les que encara no se’ls ha aplicat i no hi ha aspectes que així hagi de ser, perquè després vingui la direcció de l’Empresa dient que cal fer una reestructuració de plantilla.

CGT impugnarà la rebaixa salarial del 10% a Unipost Llegeix més »

La CGT desmenteix les dades de la Generalitat sobre les llistes d’espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

A l’Hospital Joan XXIII, fruit de les retallades dels darrers anys, s’ha passat de 393 llits a 140 llits tancats, i amb propaganda pagada amb diners públics volen fer creure que “la cirurgia major s’ha incrementat enguany un 32 %”.

Aquest és el títol aparegut en un publireportatge al Diari de Tarragona el passat divendres 2 d’agost, a la pàgina 6, per explicar dades incongruents i mitges veritats. És per això que la CGT ha emès un comunicat responent i aclarint conceptes. Per exemple, en fer referència a l’activitat d’hemodinàmica cardíaca, “tenen la desvergonya de dir que l’horari d’atenció és de 12 hores al dia durant 7 dies de la setmana, silenciant que aquest horari s’aconseguia gràcies a la lluita de la CGT, amb el recolzament dels ciutadans, i no diuen res sobre les hores que estem desassistits i sense aquest servei a les comarques de Tarragona, un greuge comparatiu en relació a la resta de Catalunya”.

La CGT desmenteix les dades de la Generalitat sobre les llistes d’espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Llegeix més »

Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona

Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona

El passat 15 de maig de 2013 va dur a terme una important operació repressiva engegada pels Mossos d’Esquadra i dirigida des de l’Audiència Nacional , en què van ser detinguts 5 anarquistes en diverses localitats de Catalunya. Un cop mediàtic que coincidia amb el segon aniversari de l’inici de les protestes per part de l’15-M i que, buscant el linxament mediàtic, encara manté en situació de presó preventiva a aquests llibertaris. Per conèixer els detalls del cas i les iniciatives de solidaritat es pot consultar el bloc de suport amb els cinc de Barcelona A l’interior d’aquesta entrada aportem les adreces on poden ser remeses cartes als companys.

Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona Llegeix més »

Entrevista a Claire Rodier, jurista i membre de la Xarxa per la Llibertat de Moviment Migreurop: “24 milions per a detenir a 53.000 persones”

Empreses com Indra, EADS o Siemens tenen un nínxol de mercat en el desenvolupament de tecnologies per al control fronterer. L’autora del llibre El negoci de la xenofòbia explica com encaixa aquesta despesa amb els discursos i polítiques europees sobre immigració.

‘El negocio de la xenofóbia’ (Clave Intelectual, 2013) parteix d’un fet: en els pressupostos europeus de 2014 a 2020, marcats per les polítiques anomenades d’austeritat, les partides per a vigilància de fronteres creixen. L’autora, la jurista francesa Claire Rodier, ha investigat en aquest llibre els principals contractes que la Unió Europea o EEUU signen amb companyies d’alta tecnologia per al control dels fluxos migratoris. Rodier, fundadora de la xarxa Migreurop, explica en aquesta entrevista com es relacionen aquests desenvolupaments tecnològics amb les polítiques d’externalització de fronteres organitzades pels diferents governs europeus.

– Quin paper juga en aquesta gestió pública/privada l’agencia Frontex? Perquè el Frontex és lucratiu en el plànol econòmic?

L’agència europea Frontex, que s’encarrega de coordinar la cooperació operativa entre els Estats membres per a la vigilància de les fronteres exteriors de la UE, és el nucli d’un sistema que associa als industrials del sector de la seguretat amb l’administració europea. Finançada amb fons públics, l’agència necessita materials sofisticats per a portar a terme les seves operacions frontereres (avions, helicòpters, vaixells, equipaments diversos), i des de 2011 té la capacitat de comprar els seus propis equipaments.

El seu pressupost ha experimentat un creixement exponencial, passant de sis milions d’euros el 2005 a 130 milions d’euros sis anys després. El 2008, la Comissió va informar que gràcies a Frontex s’havia evitat l’entrada de 53.000 persones amb un cost de 24 milions d’euros. Aquest mateix any, almenys dos milions d’immigrants van entrar en la UE, segons l’OCDE.

Frontex ocupa un lloc estratègic en els recintes on es teixeixen els llaços entre els proveïdors de fons i les empreses privades que fabriquen el material que necessita (especialment, la indústria armamentística i la de tecnologia punta). A aquestes indústries els interessa en gran manera el seu desenvolupament i autonomia, i per tant la intensificació dels controls fronterers. Es tracta de poderosos lobbies amb influència en la definició de les polítiques migratòries d’Europa, cada vegada més repressives i que representen per a aquestes empreses una font d’ingressos.

Entrevista a Claire Rodier, jurista i membre de la Xarxa per la Llibertat de Moviment Migreurop: “24 milions per a detenir a 53.000 persones” Llegeix més »

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou

Malgrat les promeses de les administracions, les persones desallotjades de les naus de Puigcerdà i Pere IV continuen vivint en la vulnerabilitat i la incertesa.

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou Llegeix més »

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa

Els autors, del col·lectiu IOE, que publica el Baròmetre Social d’Espanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital.

El nefast FMI s’ha despenjat amb la recomanació que el Govern espanyol ha d’aprofundir “la reforma laboral”. El ministre d’Indústria va afirmar que aquesta és “un senyal” molt clar per a “aprofundir el procés reformista”, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducció del dèficit públic (del 9,5% al 6,9%). Però, què succeeix amb la gran majoria de persones que depenem d’un salari –o el seu substitut en forma de prestacions– per a sobreviure? Vegem a on ens està conduint el “reformisme” governamental.

La “senda reformista”

Entre 2007, últim any del cicle econòmic expansiu, i 2011 la desigualtat d’ingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Letònia, Bulgària i Portugal, per davant de Grècia o Romania (en 2007 ocupava l’onzè lloc en el rànquing).

Paral·lelament, la població que està per sota de la línia de pobresa es va incrementar un 7,7% –passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del país– i Espanya es va situar en el segon lloc del rànquing europeu, només superada per Romania: 920.000 persones van passar en només quatre anys a engrossir la franja de nous pobres.

Òbviament, l’enorme increment de l’atur té molt a veure amb aquesta situació: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment només la meitat rep alguna prestació per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a l’any anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals.

Però la situació dels assalariats que conserven la seva ocupació no és molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflació, s’ha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupació no és una protecció contra la pobresa: Espanya és el tercer país europeu (després de Romania i Grècia) amb major percentatge d’assalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupació temporal (13,5%). El rècord, en plena expansió de les campanyes en pro de “l’emprenedoria”, correspon als autònoms depenents (40%). Tot això a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total.

Per tant, la “senda reformista” està assolint èxits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferència dels mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.

Encara volen més

Aquests “èxits”, no obstant això, minen la demanda global i, amb això, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per què llavors aquesta obstinació a destruir ocupació, retallar els drets socials i portar a la crisi a una àmplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segura­­ment per la defensa d’interessos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Però també, i potser fonamentalment, perquè fins a ara no s’albiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest règim es basa en la recerca contínua de guany, el capital és sempre “valor que es valoritza”: no hi ha inversió sense perspectiva de guany.

La crisi no es deu a una escassesa de capital –encara que així ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals–, el que falta són oportunitats d’inversió rendible. I això és el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per més. Seguiran insistint en “el seu reformisme radical”. Intentant esprémer-nos al màxim. Fins que els parem els peus.

* Article publicat al núm. 201 de la revista Diagonal.

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa Llegeix més »

La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials

Durant els darrers sis mesos, la direcció de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada membres de la plantilla de conductors i conductores d’autobusos. Dos d’aquests processos es van iniciar arran de la denúncia de l’empresa contra alguns treballadors amb una trajectòria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secció sindical i el darrer tenia el seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra l’empresa.

La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials Llegeix més »

Rastres de rostres. Ells i Elles: nosaltres

“Les petjades (els rastres) no són tant sols el que queda quan alguna cosa ha desaparegut, sinó que també poden ser les marques d’un projecte, d’alguna cosa que està a punt de revelar-se”.

John Berger

El llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)” narra la història d’una “obreriada”, la de les cases barates del Prat Vermell. Construïdes el 1929 pel Patronato de la Habitación, foren l’escenari idoni pels esdeveniments revolucionaris que culminaren el 1936, però també un dels llocs més castigats per la derrota i la repressió franquista, la llei del silenci i l’estigmatització.

Farà cosa d’un mes va entrar a la llibreria un noi que no havia vist mai. Després del bon dia de rigor em demanà per Rastros de Rostros, l’últim llibre d’en Pere López. Quan ja el tenia entre les mans, m’etzibà: –

Rastres de rostres. Ells i Elles: nosaltres Llegeix més »

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya

La Sindicatura de Greuges es va sumar ahir als recents avisos sobre els problemes de malnutrició entre la infància a Catalunya en casos relacionats amb la probresa. El titular de la institució, Rafael Ribó , ha alertat que 50.000 menors catalans pateixen privacions alimentàries i va assenyalar, a més , que els serveis mèdics van detectar més de 750 nens amb símptomes de desnutrició. “No es pot dir que els nens a Catalunya passin gana, però sí que hem constatat desenes de milers de casos de malnutrició infantil”, ha postil · lat el Síndic.

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya Llegeix més »

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Recollida de signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Des del sector del transport sanitari estem recollint signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal, deixant el servei com feia anys no es veia, immers en una precarietat insostenible tant pels treballadors com pels usuaris, que són els que pitjor sortiran parats ja que s’està jugant amb les seves vides.

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal Llegeix més »

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la?

Davant la quantitat d’informacions sobre tràgic accident de tren ocorregut el passat 24 de juliol en els voltants de Santiago de Compostel·la, des de CGT volem manifestar el següent:

Ens sembla del tot indignant el tracte que s’està donant a tots els nivells al treballador que conduïa el tren de l’accident de Santiago de Compostel·la.

Les declaracions dels Presidents de Renfe-Operadora i ADIF sobre els motius de l’accident i culpabilitzant des del principi al treballador evidencien l’escàs coneixement que tenen del ferrocarril i que únicament han estat posats en aquestes presidències pel seu coneixement d’economia, amb la finalitat d’estalviar costos i preparar la divisió de les empreses i la seva futura privatització, una cosa que sempre va en detriment de la seguretat.

Cal recordar que la línia entre La Corunya, Santiago i Ourense, i la de Madrid a Alacant, es van inaugurar com línies d’Alta Velocitat, i només cal anar a les hemeroteques, on estan els polítics que van participar en l’esdeveniment i que tant pressionen perquè es produeixin les inauguracions costi el que costi per a poder sortir en la foto.

Aquestes línies no disposen dels sistemes de seguretat adequats per a circular com la resta de línies AVE.

No estan senyalitzades com les línies convencionals doncs se suposa que els sistemes de seguretat supleixen el sistema de senyalització, sempre que existeixin aquests sistemes de seguretat.

No està prohibit l’ús de telèfon mòbil, és més, és una eina de seguretat de la qual doten als maquinistes, per a avisar-los en cas de perill; per això en els llocs de comandament sempre se sap quin maquinista condueix el tren i quin número de telèfon té.

El treballador és l’última baula en la cadena de seguretat i no l’únic, com ha ocorregut en el tràgic accident del dia 24 de juliol.

Per a la CGT hi ha moltes preguntes a realitzar, a les quals encara ningú ha donat resposta:

• Perquè s’inauguren com vies d’Alta Velocitat quan no estan condicionades perquè així sigui?

• Perquè s’utilitzen vehicles Talgo serie 730 en aquesta línia quan aquest tren no és compatible amb el sistema de seguretat ERTMS?

• Perquè es demana circular sense el sistema de seguretat ERTMS al Talgo serie 730 en aquesta línia i perquè se li permet?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es senyalitza la via com la convencional perquè el maquinista tingui tota la informació?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es va posar una balisa perquè actués el ASFA Digital?

També caldrà demanar responsabilitats als Presidents de les Empreses Renfe-Operadora i ADIF de com han arribat als mitjans de comunicació de forma immediata els enregistraments del vídeo de l’accident pertanyents a ADIF i les converses gravades amb un micròfon d’ambient instal·lat en la cabina del tren, de l’existència del qual els treballadors no tenen coneixement i els representants sindicals es van oposar en el seu moment a aquesta instal·lació.

A la CGT entenem que hi ha moltes responsabilitats que dirimir en el tràgic accident de Santiago de Compostel·la i des de CGT estem disposats a actuar jurídicament fins que així sigui.

Des de CGT creiem que el dividir el transport ferroviari en Renfe-Operadora i ADIF genera males gestions, disfuncions i buits que afecten greument a la seguretat, mai s’hauria d’haver fraccionat l’extinta empresa RENFE per a garantir la coordinació màxima i sobretot el més important, la seguretat.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Departament de Comunicació Sector Federal Ferroviari (SFF-CGT)

http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/sobre-el-accidente-ferroviario-santiago-compostela

Attached documents

Nota de premsa SFF-CGT

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la? Llegeix més »

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres Llegeix més »

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), membres de la Plataforma Aigua és Vida, han elaborat i presenten un Segon Informe en què s’evidencia que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està pagant una tarifa inflada per unes despeses incomprensibles o desmesurades afegides per a lucrar més a Agbar, amb el vist-i-plau dels equips polítics i de gestió que han dirigit i dirigeixen l’AMB.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat Llegeix més »

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’

Gairebé el 93% dels 1,5 milions de contractes que es van formalitzar van ser temporals i més d’un terç era, a més, a temps parcial.

L’atur registrat s’ha quedat en línia amb l’anunciat ahir pel president del Govern espanyol en la seva compareixença, amb una xifra total una mica per sota dels 4,7 milions d’aturats.

En termes desestacionalitzats, l’atur puja en 7.591 desocupats.

L’afiliació a la Seguretat Social tot just puja un 0,2% en el mesde juliol.

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’ Llegeix més »

Cartell Marxa 1

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost

El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació. Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, i la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat del cicles i les etapes que el conformen.

La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada neoliberal.

Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública que no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.

ETAPES:

· 24/08 Ribes de Freser (sortida 11.30h) – Ripoll 3h 14km

· 25/08 Ripoll-Torelló 6h 25km

· 26/08 Torelló-Vic 6h 26km

· 27/08 Vic-Aiguafreda 4h 19km

· 28/08 Aiguafreda-Granollers 5h 23km (en aquest tram pot haver algun canvi)

· 29/08 Granollers-Cerdanyola 5h 22km

· 30/08 Cerdanyola-Badalona 3h 14km

· 31/08 Badalona- Barcelona 3h 16km

Tindrem cotxes de suport. L’allotjament i els àpats estaran organitzats.

En aquest número de compte 3025 000113 1433495886 pots fer una aportació solidària perquè la marxa per l’educació pública sigui possible. Necessitem algun ingrés pels cotxes de suport, els àpats, l’aigua i l’organització dels actes. El bo d’ajut per quilòmetre és de 3 euros. T’animes a participar-hi? Fem que la marxa per l’educació pública sigui possible entre totes!

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost Llegeix més »

Cartell XVI Marxa dels Maquis

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost

XVI Marxa dels Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener (Berga, Sallent i Manresa) el dissabte 10 i el diumenge 11 d’agost, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del maquis llibertari Ramon Vila Capdevila.

Caminada comentada des de Pedret (Berga) fins a la Creu del Perelló (Castellnou de Bages), el lloc on van matar Ramon Vila ara fa 50 anys.

– Dissabte 10 d’agost

7h sortida des del pont de Pedret (Berga)

8h parada a la Colònia Rosal

14h dinar i bany

20h arribada a L’Ametlla de Merola, on es passarà la nit

– Diumenge 11 d’agost

6.30h sortida de L’Ametlla de Merola

12.30h homenatge a Ramon Vila a la Creu del Perelló

13.30h arribada a Castellnou de Bages, on es dinarà

14h dinar solidari en favor de la revista El Pèsol Negre i debat al voltant de la figura de Ramon Vila

Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i l’esmorzar de diumenge. Sopar de dissabte a preu de cost. Dinar solidari el diumenge pro Pèsol Negre.

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost Llegeix més »

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària

Aquest 31 de juliol, CGT havia convocat una jornada de vaga dintre de tot el sector ferroviari davant de les múltiples agressions a les quals està sent sotmès: segregacions, liberalitzacions, privatitzacions, plans de seguretat deficients, etc…; no obstant això i a causa del tràgic accident ferroviari de Santiago de Compostel·la, en un acte de respecte a totes les víctimes i a tots els seus familiars, hem posposat aquestes mobilitzacions previstes, sense que això suposi que ens hàgim plegat a les decisions que tinguin perfilades per a acabar amb el model de ferrocarril públic i social.

Han transcorregut set dies des de la tragèdia, sent moltes les interpretacions sobre la mateixa, incidint en la majoria de les declaracions sobre la culpabilitat, exclusiva, del maquinista del tren sinistrat, defugint, en la majoria dels casos, el debat sobre les deficiències dels sistemes de seguretat, la urgència política per inaugurar noves línies i les responsabilitats que es puguin derivar.

CGT sempre s’ha compromès amb la seguretat, així com amb la formació i la salut, entenent que per a garantir-la és imprescindible que els Plans Anuals de Seguretat estiguin dotats de tots els mitjans necessaris per a això. Precisament per aquesta falta de mitjans, CGT ha estat l’única organització sindical que no ha signat el Pla Anual de Seguretat en la Circulació d’ADIF.

També hem de recordar que quan van aprovar la Llei del Sector Ferroviari, a la qual també ens vam oposar, indicàvem que això suposaria una incidència negativa en la Seguretat per trencar-se el sistema integrat comú a vehicles i infraestructura.

Des de CGT exigim el màxim rigor en les investigacions de les causes de l’accident de Santiago, des de les diferents Comissions de Seguretat en la Circulació (Comissió General‐Comissions Tècniques Sectorials‐Comissions Territorials) exigint que es delimitin les responsabilitats i que s’iniciïn els treballs precisos per a garantir la Seguretat en totes les línies ferroviàries, tant les d’alta velocitat com les de xarxa convencional.

Des de CGT ens hem dirigit als Comitès Generals d’Empresa de ADIF i RENFE OPERADORA, sol·licitant la convocatòria extraordinària d’aquests Comitès, per a l’adopció de quantes mesures sindicals i/o jurídiques es considerin oportunes i s’aclareixin totes les circumstàncies causantsdel tràgic accident.

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària Llegeix més »

Una agricultura sense pagesos

La Unió Europea sembla que no pararà fins que acabi amb la petita pagesia. Així es desprèn de la reforma de la Política Agrícola Comunitària (PAC) aprovada el passat mes de juny a Brussel·les. Unes mesures que beneficien, un cop més, als grans terratinents i a la agroindústria, en detriment d’aquells que treballen i cuiden de la terra.

Una sola dada: malgrat que a l’Estat espanyol només 350 mil persones estan donades d’alta com a treballadors al camp, 910.000 reben ajudes. Qui són, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no són pagesos però sí reben aquests diners? L’informe Una Política Agraria Común para el 1%, de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta d’empreses de l’agroindústria, grans viticultors, supermercats i terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa, Osborne, Nestlé, Campofrío, Mercadona, la Casa d’Alba, per anomenar tan sols els principals beneficiaris.

Una agricultura sense pagesos Llegeix més »

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius

Formada per les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és el principal operador de transport públic de Catalunya i dóna servei als onze municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Amb l’arribada de Convergència i Unió al consistori de la ciutat de Barcelona ara fa dos anys, el conseller nacional de CDC Joaquim Forn va ser nomenat nou president d’aquesta societat limitada en substitució de la socialista Assumpta Escarp, però el PSC continua mantenint una quota de poder important dins l’estructura directiva amb el manteniment de la vicepresidència executiva en mans de Dídac Pestaña.

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius Llegeix més »

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El 30 i 31 de juliol s’ha portat a terme a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona una jornada de lluita i una tancada en defensa de l’Hospital, convocades pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CoBas i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual. L’objectiu de la mobilització era denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Llegeix més »

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats

El 25 de juliol passat el Comitè d’Empresa de Ficosa Electronics i la direcció de RRHH van arribar a un acord mitjançant el qual l’ERO quedava en suspensió per 146 dels 216 afectats de la factoria de Viladecavalls.

Aquesta suspensió ve per la necessitat de l’empresa Ficosa de treballar dues setmanes a l’agost per cobrir un pic de feina, tot i que avui en dia hi ha personal de Treball Temporal a la planta i que es vénen fent hores en positiu.

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats Llegeix més »

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és “sostenible” l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a “experts imparcials” per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Ofensiva contra les pensions Llegeix més »

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social

Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions

Més informació:

– ROJOYNEGRO.INFO

Attached documents

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social Llegeix més »