Lloc d’acampada
Ens trobem el divendres 23 d’agost al matí a Fellines (Viladasens). Trobareu cartells que indicaran com arribar.
Programa
Tots els dies hi haurà esmorzar, dinar i sopar.
Només dos de cada deu espanyols menors de 30 anys han pogut emancipar dels seus pares
Els ingressos mínims necessaris per comprar un habitatge lliure superen el 80% del sou mitjà d’un jove d’entre 16 i 29 anys.
CGT ha guanyat el conflicte col·lectiu sobre el pagament dels plusos en període de vacances
Fins ara l’empresa quan estàvem de vacances s’estalviava pagar-nos els plusos de tarda i plusosde diumenge.
“L’oligarquia financera té al seu servei a tot un seguit de funcionaris: els caps d’Estat”
“Cal una revolució. No cal penjar ningú, sinó que cal un canvi radical d’orientació “
Corria l’any 2001 quan l’economista Serge Latouche li va tocar moderar un debat organitzat per la Unesco. A la taula, a la seva esquerra, recorda, estava assegut l’activista antiglobalització José Bové, i més enllà, el pensador austríac Ivan Illich. Aleshores, Latouche ja havia pogut comprovar sobre el terreny, al continent africà, els efectes que la occidentalització produïa sobre l’anomenat Tercer Món.
La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), ha presentat al Govern una sèrie de propostes per a sortir de la crisi. La setmana passada es va conèixer que plantejava la possibilitat que l’empresari pugui acomiadar a qui vulgui sense avisar-lo, o canviar el seu contracte a temps complet per un altre a temps parcial d’un dia per a un altre i que, quan sigui acomiadat, l’empleat no tingui ‘tantes facilitats’ per a denunciar-lo.
Avui s’ha sabut que també advoca per un canvi en el sistema de les pensions de viudetat. La patronal dels empresaris vol que les cotitzacions dels empresaris i treballadors deixin de finançar-les i canviar el seu caràcter “contributiu a no contributiu” , és a dir, limitar-les a persones que no tenen recursos suficients que no hagin cotitzat el temps suficient.
El parany de la Reforma Elèctrica
Des que es va publicar el RDL 9/2013 més conegut com la Reforma Elèctrica, van sortint a la llum cada vegada més aspectes que indicarien que s’ha produït un frau massiu en el sistema elèctric espanyol, un sistema regulat. L’objectiu d’aquest decret és aturar el que s’anomena Dèficit Tarifari, iniciat per Josep Piqué a l’any 2000 i donar estabilitat al sistema elèctric espanyol i evitar una escalada de preusen la tarifa elèctrica.
Dèficit de tarifa: 13 anys porten les elèctriques estafant al país Llegeix més »
Alguns dels aliments bàsics en la dieta com les patates, els olis i la fruita fresca han registrat un increment dels seus preus en l’últim any molt superior a la mitjana, una pujada que en el cas de la patata i els seus preparats ha sobrepassat el 37%.
Els olis i els greixos eren al juliol un 23,9% més cars que en un any abans, mentre que el preu de la fruita fresca es va incrementar el 22,2%, d’acord amb les últimes dades de preus de consum de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que mostren que la taxa d’inflació en aquests mateixos dotze mesos va ser del 1,8%.
La següent pujada interanual va ser la de la fruita en conserva i els fruits secs, que es van encarir un 4,4%, una xifra molt menys que les anteriors, però mésdel doble de la taxa d’inflació.
La Generalitat es coordinarà amb l’Ajuntament de Barcelona per “desencallar” els informes d’arrelament del Poblenou
Unes 50 persones que vivien a les naus desallotjades s’han concentrat el 14 d’agost a la porta de la Direcció General d’Immigració durant la reunió entre Generalitat i l’Assemblea Solidària.
Una delegació de l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments, integrada per les persones desallotjades de les naus del Poblenou i entitats solidàries, s’ha reunit aquest migdia amb el director general d’Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, per “desencallar” els informes d’arrelament d’aquest col·lectiu, després que es deneguessin els primers la setmana passada per part de l’administració catalana.
Durant la reunió, Bosch s’ha compromès a coordinar-se amb el Consistori amb l’objectiu que els Serveis Socials de Barcelona emetin un informe social individualitzat per a cada integrant d’aquest col·lectiu recomanant l’arrelament per raons humanitàries, tal i com preveu la Llei d’Estrangeria. Sobre aquesta base, la Generalitat tramitaria favorablement l’informe d’arrelament i aleshores la regularització d’aquestes persones estaria finalment en mansde la Subdelegació de Govern.
Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat d’enguany.
dinar marxa homenatge maquis a ametlla de merola 2013:
marxa homenatge als maquis a l’Ametlla de Merola (Puig-reig) a la Creu del Perelló i vam acabar la ruta a Castellnou de Bages 2013:
marxa homenatge als maquis plantilla caracremada a ruta 2013:
Josep Maria Reguant explicant com van anar amb el seu pare a recollir el cos de Ramon Vila. També va parlar els companys Marc, Xavi i Jann-Marc Rouillan i va ser llegida un nota que enviava Joan Busquets des de Normandia:
FONT: BLLIBERTARI.ORG
Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat 2013 Llegeix més »
El país que dirigeix Angela Merkel ha estat sempre la musa per als seus veïns del sud, especialment pel que fa a xifres de l’atur es refereix-amb una taxa del 5,4% enfront del 26,8% d’Espanya-. L’últim suggeriment de l’FMI de rebaixar un 10% els salaris al nostre país per ‘impulsar l’ocupació’ sembla un intent de voler apropar-nos al miracle alemany però, ésor tot el que lluu?
Alemanya: la mentida dels “minijobs” Llegeix més »
COMUNICAT DAVANT L’ASSALT DE LA GUÀRDIA CIVIL A L’ATENEU DE CALAFELL
A la mitjanit del passat dimecres dia 7 d’agost, un vast dispositiu policial format per unitats de la Guàrdia Civil i la Policia Local va iniciar un extens registre a l’Ateneu Popular de Calafell. Sota l’excusa d’un control fiscal rutinari, van registrar de dalt a baix el local i les persones que en aquell moment es trobaven al seu interior a la recerca de drogues o material de contraban. No van trobar absolutament res.
CGT Baix Penedès davant l’assalt de la Guàrdia Civil a l’Ateneu de Calafell Llegeix més »
El Govern espanyol planeja donar més poder a les mútues en les baixes mèdiques
Podran donar altes en malalties comunes si un inspector no contesta en sis dies
Els facultatius, els únics autoritzats, alerten del perjudici al pacient
El pacient ja no haurà de renovar la seva baixa mèdica cada setmana
Les mútues guanyaran marge de maniobra per decidir quan cal donar d’alta a un treballador malalt. Si fins ara ho feien en el cas d’accidents de treball i malalties professionals, el Govern té previst donar-los aquesta potestat també quan es tracta d’una malaltia comuna o d’un accident no laboral-el 80% de les empreses ja tenen assegurats aquests processos amb les mútues-. Així ho recull un projecte de reial decret, datat el 17 de juliol passat, que regula la gestió i el control dels processos d’incapacitat temporal. Un dels seus articles faculta les mútues a facilitar el “alta mèdica presumpta” al sisè dia de la proposta dirigida a la inspecció mèdica del servei públic de salut. Si l’inspector no respon en aquest temps, el silenci administratiu es considerarà aprovació, i la mútua podrà comunicar al pacient que està d’alta i sense dret a subsidi.
El Govern espanyol planteja donar més poder a les mútues en les baixes mèdiques Llegeix més »
Per què la baixada de salaris és un desastre
Aquest article indica que la baixada de salaris que està promovent el Fons Monetari Internacional, així com la Comissió Europea, aguditzarà encara més la recessió de l’economia espanyola.
Per què la baixada de salaris és un desastre Llegeix més »
Companys/companyes!
Finalment el comitè d’empresa ha decidit, com s’havia compromès, fer un referèndum perquè els treballadors de TVC es donem el vistiplau per signar el preacord a què va arribar amb la direcció per acomiadar 205 treballadors en els propers 4 anys.
No cal que ens estenguem explicant el plec de condicions que limiten l’acomiadament ni els complements que acompanyaran els 205 treballadorsa la porta de TVC.
Comunicat de CGT TV Catalunya sobre el referèndum del preacord de l’ERO Llegeix més »
ACAMPADA INDEFINIDA DELS TREBALLADORS D’AMBULÀNCIES CONDAL
COMENÇA A LES 00:00 DE LA NIT DEL DIMARTS 6 AL DIMECRES 7 D’AGOST
DAVANT LES OFICINES DE L’EMPRESA A LA
CARRER ROSELL 10 DE L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT
CGT d’Ambulàncies Condal convoca una acampada davant de la seu d’empresa d’Ambulàncies Condal, C / Rosell 10 de l’Hospitalet de Llobregat, per denunciar l’abús que estan patint els treballadors del sector del transport sanitari en les seves condicions econòmiques i laborals.
Acampades ambulàncies en lluita: acabem de patir retallada salarial del 9,2% Llegeix més »
SIMFONIA FÚNEBRE PER A LA CLASSE TREBALLADORA
En ple estiu, amb total traïdoria, el Govern, la Patronal, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, en definitiva, qui exerceixen el poder, estan orquestrant una simfonia d’ordres, decrets, propostes, estratègies… que, camuflats entre molt soroll mediàtic, sona de forma harmònica a mort i defunció dels drets laborals i socials de la classe treballadora i els col·lectius socials més empobrits.
Les últimes dades de la EPA i de l’INEM mostren els veritables efectes de la reforma laboral aprovada pel govern, destruir ocupació indefinida i crear ocupació precària, a temps parcial, i sense drets.
Els experts contractats pel poder proposen una reforma de les pensions arbitrària, discrecional, que pretén convertir el dret a una pensió pública digna en un negoci.
El cas Bárcenas representa la degradació del sistema democràtic representatiu i comença a ser digerit per l’opinió pública, per a això, està bastant amb una dosi de nacionalisme espanyolista enfront de Gibraltar.
Mentrestant, el FMI, la UE i la pròpia patronal, plantegen que cal reduir els salaris perquè tornem a l’esclavitud, a treballar pel menjar.
Per la seva banda el govern espanyol aprova un nou decret en l’últim consell de ministres que reforma la reforma laboral i afina l’ajustament de la soga que està asfixiant a les i els treballadors.
En aquest sentit, dissabte passat 3 d’agost el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el Reial decret Llei 11/2013, que modifica determinades normes en matèria de contractació a temps parcial, atur i, de forma molt important, procediments d’acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes i modificacions de les condicions de treball.
D’aquesta manera, a partir de l’aplicació del Reial decret i, obligat pel Tribunal Constitucional, el govern equipara els temps de cotització exigits per a tenir accés a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial, fomentant, d’aquesta manera, aquest tipus de contractació, que ja compta amb diverses bonificacions, enfront de la contractació a temps complet.
A part d’aquesta mesura, com diem obligada, s’estableix la suspensió del cobrament de les prestacions per atur de les i els treballadors que s’absentin del país per un període superior a 15 dies.
Pel que fa a les mesures vinculades als EROs, ERTEs i modificacions del contracte, la reforma redueix els requisits d’aportació de documents per a la validesa dels procediments i estableix un sistema de negociació més controlat, on s’estableixen comissions negociadores que poden acordar acomiadaments col·lectius sense que en les mateixes estiguin representats tots els treballadors i treballadores afectades.
Aquests canvis són una reacció del govern a les sentències judicials que han vingut declarant nuls o improcedents acomiadaments col·lectius per incompliments negociadors i suposen l’enèsima facilitació de l’acomiadament, fent, una vegada més, que la destrucció de llocs de treball sigui una mesura cada vegada més assequible per a la patronal, portant a que siguin les i els treballadors qui suportin tot el pes de la crisi-estafa.
Davant aquest panorama, CGT considera inajornable una mobilització sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer d’una forma continuada, un canvi de rumb en la política econòmica i social, amb nous objectius, una nova partitura, uns nous intèrprets per a una nova simfonia.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya
Attached documents
Salaris més baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos d’una reforma laboral que se’ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació. Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d’assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l’extensió generalitzada de la precarietat, democratitzant radicalment la desprotecció.
Reforma salarial Llegeix més »
El passat 4 de juny Unipost S.A.U., empresa privada del sector postal dedicada al repartiment de correspondència, amb més de 50 centres en tot l’estat espanyol i una plantilla de 2600 treballadors/es, va presentar un pla de viabilitat que incloïa un ERO d’extincions que afectava a 500 treballadors/es, les indemnitzacions del qual les pagarien els accionistes, a més d’una rebaixa salarial d’un 10% a partir de juliol de 2013 i durant 2014.
El període de negociació que va durar més de mes i mig, ja que el període de consultes es va prorrogar diverses vegades, va acabar SENSE ACORD. La rebaixa salarial va quedar llavors en mans de la CCNCC (Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) que va delegar en un àrbitre que el seu laude es va conèixer el 31 de juliol de 2013, mentre que la decisió de portar a terme acomiadaments requeia sobre la Direcció de l’empresa i decisió que es va conèixer a les poques hores de conèixer-se el laude arbitral.
La CCNCC finalment ha autoritzat a l’Empresa a reduir les percepcions salarials (salari base, plus de zona, antiguitat, plus d’especialista) dels treballadors/as en un 10% des del 31 de juliol de 2013 fins al 30 d’abril de 2014 ( veure http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/com
L’Empresa en la seva DECISIÓ FINAL comunicava als i representants dels i treballadors / es que va a aplicar el laude de la CCNCC i que la rebaixa de les percepcions salarials es durà a terme a partir l’1 d’agost de 2013, a més va a procedir amb efectes 1 de setembre de 2013 a aplicar una reducció d’un 10% sobre tots els complements personals o millores voluntàries que es percebin per tots i totes els treballadors / es amb caràcter individual o col · lectiu en virtut d’acord individual o col · lectiu i amb caràcter definitiu. Finalment l’Empresa ha decidit desestimar de moment la seva pretensió de fer acomiadaments, tot i que deixa clar voler dur-los a terme en els propers mesos, obrint-se abans d’acabar l’any un nou procés, i mentrestant seguirà aplicant fins al 31 de desembre de 2013 el ERTO de suspensions que va començar a aplicar el 24 de desembre de 2012, això sí que està molt mal administrat com totes mesures que aplica l’empresa, ja que hi ha molts treballadors / es als i les que encara no se’ls ha aplicat i no hi ha aspectes que així hagi de ser, perquè després vingui la direcció de l’Empresa dient que cal fer una reestructuració de plantilla.
CGT impugnarà la rebaixa salarial del 10% a Unipost Llegeix més »
A l’Hospital Joan XXIII, fruit de les retallades dels darrers anys, s’ha passat de 393 llits a 140 llits tancats, i amb propaganda pagada amb diners públics volen fer creure que “la cirurgia major s’ha incrementat enguany un 32 %”.
Aquest és el títol aparegut en un publireportatge al Diari de Tarragona el passat divendres 2 d’agost, a la pàgina 6, per explicar dades incongruents i mitges veritats. És per això que la CGT ha emès un comunicat responent i aclarint conceptes. Per exemple, en fer referència a l’activitat d’hemodinàmica cardíaca, “tenen la desvergonya de dir que l’horari d’atenció és de 12 hores al dia durant 7 dies de la setmana, silenciant que aquest horari s’aconseguia gràcies a la lluita de la CGT, amb el recolzament dels ciutadans, i no diuen res sobre les hores que estem desassistits i sense aquest servei a les comarques de Tarragona, un greuge comparatiu en relació a la resta de Catalunya”.
Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona
El passat 15 de maig de 2013 va dur a terme una important operació repressiva engegada pels Mossos d’Esquadra i dirigida des de l’Audiència Nacional , en què van ser detinguts 5 anarquistes en diverses localitats de Catalunya. Un cop mediàtic que coincidia amb el segon aniversari de l’inici de les protestes per part de l’15-M i que, buscant el linxament mediàtic, encara manté en situació de presó preventiva a aquests llibertaris. Per conèixer els detalls del cas i les iniciatives de solidaritat es pot consultar el bloc de suport amb els cinc de Barcelona A l’interior d’aquesta entrada aportem les adreces on poden ser remeses cartes als companys.
Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona Llegeix més »
Empreses com Indra, EADS o Siemens tenen un nínxol de mercat en el desenvolupament de tecnologies per al control fronterer. L’autora del llibre El negoci de la xenofòbia explica com encaixa aquesta despesa amb els discursos i polítiques europees sobre immigració.
‘El negocio de la xenofóbia’ (Clave Intelectual, 2013) parteix d’un fet: en els pressupostos europeus de 2014 a 2020, marcats per les polítiques anomenades d’austeritat, les partides per a vigilància de fronteres creixen. L’autora, la jurista francesa Claire Rodier, ha investigat en aquest llibre els principals contractes que la Unió Europea o EEUU signen amb companyies d’alta tecnologia per al control dels fluxos migratoris. Rodier, fundadora de la xarxa Migreurop, explica en aquesta entrevista com es relacionen aquests desenvolupaments tecnològics amb les polítiques d’externalització de fronteres organitzades pels diferents governs europeus.
– Quin paper juga en aquesta gestió pública/privada l’agencia Frontex? Perquè el Frontex és lucratiu en el plànol econòmic?
L’agència europea Frontex, que s’encarrega de coordinar la cooperació operativa entre els Estats membres per a la vigilància de les fronteres exteriors de la UE, és el nucli d’un sistema que associa als industrials del sector de la seguretat amb l’administració europea. Finançada amb fons públics, l’agència necessita materials sofisticats per a portar a terme les seves operacions frontereres (avions, helicòpters, vaixells, equipaments diversos), i des de 2011 té la capacitat de comprar els seus propis equipaments.
El seu pressupost ha experimentat un creixement exponencial, passant de sis milions d’euros el 2005 a 130 milions d’euros sis anys després. El 2008, la Comissió va informar que gràcies a Frontex s’havia evitat l’entrada de 53.000 persones amb un cost de 24 milions d’euros. Aquest mateix any, almenys dos milions d’immigrants van entrar en la UE, segons l’OCDE.
Frontex ocupa un lloc estratègic en els recintes on es teixeixen els llaços entre els proveïdors de fons i les empreses privades que fabriquen el material que necessita (especialment, la indústria armamentística i la de tecnologia punta). A aquestes indústries els interessa en gran manera el seu desenvolupament i autonomia, i per tant la intensificació dels controls fronterers. Es tracta de poderosos lobbies amb influència en la definició de les polítiques migratòries d’Europa, cada vegada més repressives i que representen per a aquestes empreses una font d’ingressos.
L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou
Malgrat les promeses de les administracions, les persones desallotjades de les naus de Puigcerdà i Pere IV continuen vivint en la vulnerabilitat i la incertesa.
Els autors, del col·lectiu IOE, que publica el Baròmetre Social d’Espanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital.
El nefast FMI s’ha despenjat amb la recomanació que el Govern espanyol ha d’aprofundir “la reforma laboral”. El ministre d’Indústria va afirmar que aquesta és “un senyal” molt clar per a “aprofundir el procés reformista”, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducció del dèficit públic (del 9,5% al 6,9%). Però, què succeeix amb la gran majoria de persones que depenem d’un salari –o el seu substitut en forma de prestacions– per a sobreviure? Vegem a on ens està conduint el “reformisme” governamental.
La “senda reformista”
Entre 2007, últim any del cicle econòmic expansiu, i 2011 la desigualtat d’ingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Letònia, Bulgària i Portugal, per davant de Grècia o Romania (en 2007 ocupava l’onzè lloc en el rànquing).
Paral·lelament, la població que està per sota de la línia de pobresa es va incrementar un 7,7% –passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del país– i Espanya es va situar en el segon lloc del rànquing europeu, només superada per Romania: 920.000 persones van passar en només quatre anys a engrossir la franja de nous pobres.
Òbviament, l’enorme increment de l’atur té molt a veure amb aquesta situació: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment només la meitat rep alguna prestació per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a l’any anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals.
Però la situació dels assalariats que conserven la seva ocupació no és molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflació, s’ha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupació no és una protecció contra la pobresa: Espanya és el tercer país europeu (després de Romania i Grècia) amb major percentatge d’assalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupació temporal (13,5%). El rècord, en plena expansió de les campanyes en pro de “l’emprenedoria”, correspon als autònoms depenents (40%). Tot això a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total.
Per tant, la “senda reformista” està assolint èxits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferència dels mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.
Encara volen més
Aquests “èxits”, no obstant això, minen la demanda global i, amb això, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per què llavors aquesta obstinació a destruir ocupació, retallar els drets socials i portar a la crisi a una àmplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segurament per la defensa d’interessos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Però també, i potser fonamentalment, perquè fins a ara no s’albiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest règim es basa en la recerca contínua de guany, el capital és sempre “valor que es valoritza”: no hi ha inversió sense perspectiva de guany.
La crisi no es deu a una escassesa de capital –encara que així ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals–, el que falta són oportunitats d’inversió rendible. I això és el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per més. Seguiran insistint en “el seu reformisme radical”. Intentant esprémer-nos al màxim. Fins que els parem els peus.
* Article publicat al núm. 201 de la revista Diagonal.
Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa Llegeix més »
Durant els darrers sis mesos, la direcció de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada membres de la plantilla de conductors i conductores d’autobusos. Dos d’aquests processos es van iniciar arran de la denúncia de l’empresa contra alguns treballadors amb una trajectòria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secció sindical i el darrer tenia el seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra l’empresa.
La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials Llegeix més »
“Les petjades (els rastres) no són tant sols el que queda quan alguna cosa ha desaparegut, sinó que també poden ser les marques d’un projecte, d’alguna cosa que està a punt de revelar-se”.
John Berger
El llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)” narra la història d’una “obreriada”, la de les cases barates del Prat Vermell. Construïdes el 1929 pel Patronato de la Habitación, foren l’escenari idoni pels esdeveniments revolucionaris que culminaren el 1936, però també un dels llocs més castigats per la derrota i la repressió franquista, la llei del silenci i l’estigmatització.
Farà cosa d’un mes va entrar a la llibreria un noi que no havia vist mai. Després del bon dia de rigor em demanà per Rastros de Rostros, l’últim llibre d’en Pere López. Quan ja el tenia entre les mans, m’etzibà: –
Rastres de rostres. Ells i Elles: nosaltres Llegeix més »
