CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Cartell Marxa 1

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost

El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació. Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, i la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat del cicles i les etapes que el conformen.

La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada neoliberal.

Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública que no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.

ETAPES:

· 24/08 Ribes de Freser (sortida 11.30h) – Ripoll 3h 14km

· 25/08 Ripoll-Torelló 6h 25km

· 26/08 Torelló-Vic 6h 26km

· 27/08 Vic-Aiguafreda 4h 19km

· 28/08 Aiguafreda-Granollers 5h 23km (en aquest tram pot haver algun canvi)

· 29/08 Granollers-Cerdanyola 5h 22km

· 30/08 Cerdanyola-Badalona 3h 14km

· 31/08 Badalona- Barcelona 3h 16km

Tindrem cotxes de suport. L’allotjament i els àpats estaran organitzats.

En aquest número de compte 3025 000113 1433495886 pots fer una aportació solidària perquè la marxa per l’educació pública sigui possible. Necessitem algun ingrés pels cotxes de suport, els àpats, l’aigua i l’organització dels actes. El bo d’ajut per quilòmetre és de 3 euros. T’animes a participar-hi? Fem que la marxa per l’educació pública sigui possible entre totes!

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost Llegeix més »

Cartell XVI Marxa dels Maquis

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost

XVI Marxa dels Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener (Berga, Sallent i Manresa) el dissabte 10 i el diumenge 11 d’agost, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del maquis llibertari Ramon Vila Capdevila.

Caminada comentada des de Pedret (Berga) fins a la Creu del Perelló (Castellnou de Bages), el lloc on van matar Ramon Vila ara fa 50 anys.

– Dissabte 10 d’agost

7h sortida des del pont de Pedret (Berga)

8h parada a la Colònia Rosal

14h dinar i bany

20h arribada a L’Ametlla de Merola, on es passarà la nit

– Diumenge 11 d’agost

6.30h sortida de L’Ametlla de Merola

12.30h homenatge a Ramon Vila a la Creu del Perelló

13.30h arribada a Castellnou de Bages, on es dinarà

14h dinar solidari en favor de la revista El Pèsol Negre i debat al voltant de la figura de Ramon Vila

Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i l’esmorzar de diumenge. Sopar de dissabte a preu de cost. Dinar solidari el diumenge pro Pèsol Negre.

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost Llegeix més »

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària

Aquest 31 de juliol, CGT havia convocat una jornada de vaga dintre de tot el sector ferroviari davant de les múltiples agressions a les quals està sent sotmès: segregacions, liberalitzacions, privatitzacions, plans de seguretat deficients, etc…; no obstant això i a causa del tràgic accident ferroviari de Santiago de Compostel·la, en un acte de respecte a totes les víctimes i a tots els seus familiars, hem posposat aquestes mobilitzacions previstes, sense que això suposi que ens hàgim plegat a les decisions que tinguin perfilades per a acabar amb el model de ferrocarril públic i social.

Han transcorregut set dies des de la tragèdia, sent moltes les interpretacions sobre la mateixa, incidint en la majoria de les declaracions sobre la culpabilitat, exclusiva, del maquinista del tren sinistrat, defugint, en la majoria dels casos, el debat sobre les deficiències dels sistemes de seguretat, la urgència política per inaugurar noves línies i les responsabilitats que es puguin derivar.

CGT sempre s’ha compromès amb la seguretat, així com amb la formació i la salut, entenent que per a garantir-la és imprescindible que els Plans Anuals de Seguretat estiguin dotats de tots els mitjans necessaris per a això. Precisament per aquesta falta de mitjans, CGT ha estat l’única organització sindical que no ha signat el Pla Anual de Seguretat en la Circulació d’ADIF.

També hem de recordar que quan van aprovar la Llei del Sector Ferroviari, a la qual també ens vam oposar, indicàvem que això suposaria una incidència negativa en la Seguretat per trencar-se el sistema integrat comú a vehicles i infraestructura.

Des de CGT exigim el màxim rigor en les investigacions de les causes de l’accident de Santiago, des de les diferents Comissions de Seguretat en la Circulació (Comissió General‐Comissions Tècniques Sectorials‐Comissions Territorials) exigint que es delimitin les responsabilitats i que s’iniciïn els treballs precisos per a garantir la Seguretat en totes les línies ferroviàries, tant les d’alta velocitat com les de xarxa convencional.

Des de CGT ens hem dirigit als Comitès Generals d’Empresa de ADIF i RENFE OPERADORA, sol·licitant la convocatòria extraordinària d’aquests Comitès, per a l’adopció de quantes mesures sindicals i/o jurídiques es considerin oportunes i s’aclareixin totes les circumstàncies causantsdel tràgic accident.

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària Llegeix més »

Una agricultura sense pagesos

La Unió Europea sembla que no pararà fins que acabi amb la petita pagesia. Així es desprèn de la reforma de la Política Agrícola Comunitària (PAC) aprovada el passat mes de juny a Brussel·les. Unes mesures que beneficien, un cop més, als grans terratinents i a la agroindústria, en detriment d’aquells que treballen i cuiden de la terra.

Una sola dada: malgrat que a l’Estat espanyol només 350 mil persones estan donades d’alta com a treballadors al camp, 910.000 reben ajudes. Qui són, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no són pagesos però sí reben aquests diners? L’informe Una Política Agraria Común para el 1%, de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta d’empreses de l’agroindústria, grans viticultors, supermercats i terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa, Osborne, Nestlé, Campofrío, Mercadona, la Casa d’Alba, per anomenar tan sols els principals beneficiaris.

Una agricultura sense pagesos Llegeix més »

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius

Formada per les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és el principal operador de transport públic de Catalunya i dóna servei als onze municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Amb l’arribada de Convergència i Unió al consistori de la ciutat de Barcelona ara fa dos anys, el conseller nacional de CDC Joaquim Forn va ser nomenat nou president d’aquesta societat limitada en substitució de la socialista Assumpta Escarp, però el PSC continua mantenint una quota de poder important dins l’estructura directiva amb el manteniment de la vicepresidència executiva en mans de Dídac Pestaña.

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius Llegeix més »

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El 30 i 31 de juliol s’ha portat a terme a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona una jornada de lluita i una tancada en defensa de l’Hospital, convocades pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CoBas i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual. L’objectiu de la mobilització era denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Llegeix més »

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats

El 25 de juliol passat el Comitè d’Empresa de Ficosa Electronics i la direcció de RRHH van arribar a un acord mitjançant el qual l’ERO quedava en suspensió per 146 dels 216 afectats de la factoria de Viladecavalls.

Aquesta suspensió ve per la necessitat de l’empresa Ficosa de treballar dues setmanes a l’agost per cobrir un pic de feina, tot i que avui en dia hi ha personal de Treball Temporal a la planta i que es vénen fent hores en positiu.

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats Llegeix més »

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és “sostenible” l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a “experts imparcials” per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Ofensiva contra les pensions Llegeix més »

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social

Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions

Més informació:

ROJOYNEGRO.INFO

Attached documents

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social Llegeix més »

Egipte: menys democràcia, menys revolució, menys laïcisme

L’autor, arabista i expert en Orient Pròxim, analitza la marxa enrere en la revolució egípcia, l’escenari polític i social després del recent cop d’estat de l’exèrcit egipci i a qui beneficia.

Acceptant el principi que el procés desencadenat al gener de 2011 en tot el món àrab requereix una llarga durada (i el de que sempre hi ha temps en la Història), hem d’atenir-nos a algun criteri que permeti saber quan hem guanyat o quan hem estat derrotats o, almenys, quan progressem o quan sofrim un revés.

Que la Història no es detingui pot resultar consolador, però no hauria d’induir la il·lusió que sempre progressa cap a millor; per altra banda, que un poble semblant al que va enderrocar a Moubarak hagi enderrocat ara a Mursi no ha de fer creure que tot derrocament, amb independència de l’objectiu i dels mitjans, és una revolució. El cop d’estat contra els Germans Musulmans (GGMM) s’inscriu en un marc de convulsions revolucionari però no per això és necessàriament revolucionari. Franco –cal recordar-lo quan es compleixen 77 anys del “glorioso alzamiento nacional”– va avortar un incipient procés revolucionari a Espanya amb un cop militar. També Pinochet.

Més enllà de la paradoxa que un món dominat per les noves tecnologies produeixi més mobilitzacions físiques que mai (a Egipte, a Turquia, a Madrid, a Brasil), hi ha efectes que podem reconèixer com molt antics i experiències que podem recordar com ja viscudes.

Anomenem-lo o no pel seu nom, el cop d’estat de Al-Sisi només es podria justificar per tres motius. El primer és que fos bo per a la democràcia. Alguns pensem que aquesta mica de democràcia formal conquistada a Egipte des de les places el 2011 significava una ruptura simbòlica i cultural decisiva a l’hora d’obrir desplaçaments interns més radicals en tota la regió.

És difícil entendre de quina manera les mesures clàssiques de tot pronunciament militar contra un Govern civil electe –desaparició de dirigents, detencions indiscriminades, tancament de mitjans de comunicació, assassinat de manifes­tan­ts– pot ajudar a democratitzar Egipte. Fins i tot si la pragmàtica cúpula dels GGMM cedís a les pressions d’EE UU i es resignés a la seva derrota, a partir d’ara qualsevol convocatòria electoral futura resultarà tan increïble com les de Mubarak.

La legitimitat de les masses, arbitràriament decidida pels militars, deslegitima per a sempre el joc democràtic. Un “Estat d’excepció revolucionari sense revolució”, gestionat per un Exèrcit reaccionari, s’instal·la com nou marc institucional d’una societat profundament desestabilitzada i dividida.

El cop militar es podria justificar també amb la pretensió que, democràtic o no, té –com el de Nasser en 1952– un vessant “progressista” revolucionari. Crec que basten les reaccions d’Aràbia Saudita, EE UU i Israel, així com la composició del nou Govern (format a parts iguals de tecnòcrates i fulul de la dictadura) per a descartar com gairebé patètica aquesta pretensió. Més encara: els que s’aferren al “fons multitudinari” de la intervenció militar per a parlar d’una “segona onada revolucionària”, obliden que tots els efectes que ha generat són més aviat inquietants.

Egipte: menys democràcia, menys revolució, menys laïcisme Llegeix més »

Ajornada la liberalització del Ferrocarril

En el matí del 26 de juliol va tenir lloc la reunió prevista entre el Ministeri de Foment i els Sindicats. Prèviament, CGT havia presentat la carta que adjuntem a aquest comunicat.

Com és lògic, en la reunió s’ha tractat sobre l’accident del dia 24 de juliol a Santiago de Compostel·la . El Ministeri s’ha compromès a dur fins al final la investigació i, una vegada establertes les conclusions, a reunir-se amb els Sindicats per a analitzar-les i discutir les mesures a adoptar per a evitar que tornin a repetir-se situacions similars.

El Ministeri ha reconegut l’exercici de responsabilitat que ha suposat la desconvocatòria de les Vagues convocades per CGT, i en atenció a la sol·licitud de moratòria plantejada, ajornen qualsevol decisió sobre el futur del ferrocarril, per a evitar en aquests moments qualsevol tipus de “crispació”, fins a setembre, que tornaran a reunir-se amb els Sindicats per a anunciar-nos els passos que donaran.

No significa això que el Govern vagi a renunciar al seu model de ferrocarril, encara que plantegen que podria tenir modificacions. Per descomptat, CGT participarà en totes les reunions que es plantegin, sigui per a discutir el model de ferrocarril o per a parlar de seguretat, però no anem a limitar-nos a parlar, perquè els interessos dels treballadors es defensen actuant.

De la mateixa manera, des de CGT no renunciarem a la defensa del nostre model de ferrocarril públic i social, en el qual la seguretat ha de ser una prioritat absoluta, i si és necessari seguirem convocant mobilitzacions i plantejant a la societat la necessitat de donar suport a la defensa del que és de tots.

Seguim esperant que els altres Sindicats es defineixin: o reconeixen que el ferrocarril fragmentat, la liberalització i l’eliminació de serveis que planteja el Govern els val, o diuen què estan disposats a plantar cara a aquest greu atac al públic i al futur de tots els treballadors del ferrocarril. Per descomptat, ni els ferroviaris ni la societat podem esperar de braços plegats a una decisió que no arriba.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.s

Ajornada la liberalització del Ferrocarril Llegeix més »

La CGT valora la EPA del 2n trimestre de 2013

El drama de l’atur i l’ocupació precària. La EPA no fa sinó reflectir estadísticament, la greu agressió del capital i els seus representants polítics, al món del treball, a través de la Reforma Laboral.

L’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2013 ens ofereix la dada que s’ha reduït l’atur en 225.200 persones, amb el que la taxa d’atur s’ha rebaixat en 0,9 punts, passant al 26,26% de la població activa i quedant la xifra en 5.977.500 persones parades.

Aquesta dada sobre la reducció de l’atur, no significa que l’ocupació s’hagi incrementat en aquesta xifra. L’ocupació en aquest segon trimestre, s’ha comportat de manera molt similar al segon trimestre de 2011, havent estat l’increment de només 149.000 persones, augmentant la taxa d’ocupació entre el primer trimestre i el segon del 2013 un 0,90%, trobant-nos amb 16.783.800 persones ocupades.

Així, si bé l’ocupació ha augmenta en el sector privat, en aquest segon trimestre, en 151.600 persones, l’ocupació pública s’ha reduït en 2.600 persones.

Si veiem l’evolució de la taxa d’ocupació en termes anuals, és a dir, de juny 2012 a juny 2013, aquesta ha disminuït en un -3,64%, és a dir l’ocupació s’ha reduït en 633.500 persones en l’últim any.

On s’ha creat ocupació i quin tipus d’ocupació?

L’ocupació creada és fonamentalment estacional, és a dir, no és ocupació estructural. Augmenta l’ocupació en el sector Serveis en 154.800 persones (turisme, hostaleria, fonamentalment) i el sector Agricultura en 37.500, mentre que es destrueix ocupació en la Construcció amb 26.500 i en la Indústria amb 16.000.

L’ocupació creada en assalariats/des puja en 111.900, situant el total d’assalariats/des en 13.724.500 i el veritablement preocupant és que els assalariats amb contracte indefinit disminuïxen en 50.400 i per contra l’augment d’assalariats/as amb contracte temporal s’incrementen en 162.200. I més dramàtic encara, aquesta ocupació assalariat creat amb contracte temporal, és a més una ocupació a temps parcial.

L’augment de l’ocupació sent cert -solament 0,9 punts en el segon trimestre-, no mostra sinó el que els empresaris (capital) i els seus representants polítics actuals (PP), pretenien amb la Reforma Laboral: destruir ocupacions amb condicions de treball i salarials dignes i crear ocupació amb condicions de treball precàries i salaris de supervivència. Això és el que mostra la EPA.

No existeix canvi de tendència, si per aquesta entenem, recuperar el dret al treball i el dret a l’ocupació digna i amb drets. Si existeix “evolució positiva” de les ocupacions i dels costos del treball, que els empresaris i els seus representants polítics, han constituït amb les seves lleis reaccionàries, injustes i contra-reformes laborals: el treball ja el tracten com mera mercaderia d’usar “i llençar” i les ocupacions, com costos variables, els quals han de ser reduïts fins a extrems de supervivència.

Per a la CGT, només hi ha una sortida: el repartiment del treball i repartiment de la riquesa. Reduir la jornada laboral i reduir l’edat de jubilació per a crear més ocupació i que pugui treballar la joventut. Augmentar la fiscalitat a les empreses i les grans fortunes per a mantenir drets i serveis públics, socials, universals i de qualitat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents

Comunicat CGT EPA 2n trimestre 2013

La CGT valora la EPA del 2n trimestre de 2013 Llegeix més »

Concentració 29 juliol a Tarragona

La CGT s’ha concentrat a Tarragona contra la reforma de les pensions

Concentració de la CGT contra la reforma de les pensions

29 juliol 2013

Una trentena de delegats i delegades de la CGT s’han concentrat aquest matí davant de la Subdelegació del Govern de Tarragona en el marc d’una jornada estatal de mobilització contra la reforma de les pensions i en defensa “d’unes pensions públiques i dignes”, de la mateixa forma que a diverses ciutats on s’han portat a terme concentracions com aquesta, informa el sindicat. La CGT “seguirà defensant als carrers el dret a una pensió digna”.

La CGT s’ha concentrat a Tarragona contra la reforma de les pensions Llegeix més »

Té solució l’atur? Opinen sobre el tema Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, i José Iglesias Fernández, del Seminari Taifa

L’atur té solució

Salvador Pueyo

El projecte del decreixement s’enfronta a grans reptes, com ara vèncer la inèrcia cultural del consumisme, re­convertir i redimensionar l’economia a uns nivells sostenibles o repartir la riquesa i el treball remunerat. Aquest últim aspecte (el repartiment del treball) és, segurament, una de les mesures que es podrien aplicar de manera més fàcil i immediata. A més, es tracta de la fórmula més justa per respondre a les reduccions i els increments del treball necessari i, en l’actual etapa (de reducció de les hores de feina necessàries), és més necessari que mai reivindicar-lo com una solució als nostres problemes. I encara és més necessari fer-ho en el context de l’Estat espanyol, un dels països on l’actual crisi econòmica ha provocat una pèrdua més gran de llocs de treball i on s’han aplicat menys mesuresde reducció de la jornada laboral.

Té solució l’atur? Opinen sobre el tema Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, i José Iglesias Fernández, del Seminari Taifa Llegeix més »

Els habitants de la nau de Puigcerdà finalitzen la tancada a l’Església del Poblenou de Barcelona, però continuen amb la lluita

El conjunt de naus del carrer Puigcerdà 127 avuisón un forat, un altre forat de la vergonya a Barcelona. El dia del desallotjament d’aquest assentament i el del carrer Pere IV, la matinada del passat dimecres, un grup de persones van decidir tancar-se a l’Església de Sant Bernat Calbó per reclamar una alternativa digna de vida, la que els ha negat fins ara l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’Assemblea Solidària Contra els desallotjaments denunciem que la problemàtica continua sent la mateixa. Uns dies, fins i tot un mes sencer, en un alberg no és una alternativa real d’habitatge; parlar de dispositius d’inserció laboral en temps de retallades i crisi és una presa de pèl per a persones que fins ara es guanyaven la vida de la ferralla o diverses activitats artístiques. Finalment, la possibilitat plantejada per la Subdelegació de Govern d’agilitzar l’obtenció de papers encara s’ha de veure si ésreal.

Els habitants de la nau de Puigcerdà finalitzen la tancada a l’Església del Poblenou de Barcelona, però continuen amb la lluita Llegeix més »

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros

L’Estat dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca

La història del rescat de les antigues caixes nacionalitzades és un cúmul de males notícies. I el pitjor és que les últimes sempre superen les anteriors per desgràcia per al contribuent, que és el principal pagà. Aquest divendres es van conèixer els comptes de 2012 del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) , que assumeix que es perdran la major part de les ajudes a la banca. La conclusió és que el fons de rescat dóna per perduts 36.000 milions dels 52.000 milions que van injectar l’any passat a Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banc de València, Caixa Espanya Ceiss i BMN. Són unes xifres similars a les retalladesen Sanitat i en Educació.

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros Llegeix més »

Resolució TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la nul·litat de l’acomiadament d’Andreu de Cabo a TMB

Segons informa el company de CGT a Autobusos TMB Andreu de Cabo, la seva advocada ha rebut la notificació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de suplicació que la Direcció d’autobusos de TMB va interposar contra la sentència dictada pel Jutjat social Nº 20 de Barcelona en la qual es decretava que el seu acomiadament era nul.

Es tracta d’u altre cop que sofreix la Direcció de TMB que ja porta malgastats més de 25.000€ en intentar acomiadar el nostre company com a represàlia per la seva actuació sindical.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la nul·litat de l’acomiadament d’Andreu de Cabo a TMB Llegeix més »

Contra la repressió de les llibertats sexuals

La CGT entén que la llibertat de les persones passa per triar lliurement la seva maternitat o paternitat i la seva orientació sexual. En un estat que es diu de dret, ens preguntem qui té aquests drets.

Les persones dissidents sexualment del Partit Patriarcal, i en particular les dones seguim sofrint la violència masclista i heterosexista institucional cada dia. L’últim atac directe, la recent denegació formal per part del govern del PP al dret a la reproducció assistida a totes aquelles dones que no vagin acompanyades al tractament d’una parella masculina estable (són necessaris almenys 12 mesos d’intents reiterats amb el mateix home). Amb aquesta mesura, el govern del PP vulnera directament l’article 14 de la Constitució i supedita, novament, l’accés a drets per part de les dones a la companyia d’un home. Imposa models de famílies heteropatriarcals i discrimina a qui conformen famílies diverses.

Això amb l’agreujant que fa tot just unes setmanes el Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha dictat sentència a favor d’una parella de dones lesbianes a les quals el Govern del Principat va denegar la continuació del tractament de fertilitat una vegada iniciat, per les mateixes raons que ara argumenta el PP. En un cas de clara lesbofòbia institucional, i havent sentenciat el TSJA que hi ha hagut discriminació i que es vulnera l’article 14 de la Constitució, el Govern del PP no només ha desoït a les múltiples entitats i associacions que li han fet arribar els seus arguments perquè no imposés la mesura, sinó que realitza una acte deliberat de desobediència cap al TSJA. Máxim quan aquest, en la pròpia sentència, dictamina que interposarà demanda cap a qui la incompleixi. Així mostra el seu respecte cap a les institucions de justícia aquest govern. Així no escolta deliberadament als agents socials. I així malversa recursos econòmics i humans en ficar-se en plets per aferrar-se a les seves més interioritzades fòbies i imposar els seus models de vida, sexualitat i família.

I no oblidem l’avantprojecte de Llei de Corresponsabilitat Parental, la custòdia compartida imposada pel jutjat: fins i tot encara que els progenitors no vulguin, si el jutge o jutgessa ho considera convenient, tenen dret a imposar-la. Una altra atrocitat més, sense respectar els acords entre les persones afectades.

Des de CGT condemnem el terrorisme d’estat que el PP ens està imposant: repressió, repressió i més repressió. Per sortir al carrer pacíficament, per exigir els nostres drets “constitucionals”, per demanar que a les dones se’ns tracti igual que als homes. No oblidem mai que els avanços es van aconseguir lluitant. Seguim amb això.

Secretaria de la Dona. Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Attached documents

Comunicat llibertats sexuals

Contra la repressió de les llibertats sexuals Llegeix més »

Cartell activitats tancada Joan XXIII

Jornada de lluita i tancada el 30 i 31 de juliol en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CO-BAS i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual, ha convocat el 30 i 31 de juliol una jornada de lluita i tancament en defensa de l’Hospital Joan XXIII. Aquesta jornada té com a objectiu denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Jornada de lluita i tancada el 30 i 31 de juliol en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Llegeix més »

Davant el greu accident ferroviari succeït a Santiago de Compostel·la, CGT desconvoca les vagues del sector ferroviari dels dies 31 de juliol i 14 i 30 d’agost

Davant el greu accident ferroviari succeït ahir 24 de juliol a Santiago de Compostel·la , CGT ha decidit desconvocar les Vagues en el Sector Ferroviari, la primera de les quals anava a tenir lloc el pròxim dia 31 de juliol.

Entenem que en aquest moment de dolor és necessari prioritzar l’atenció a les víctimes, entre les quals es compten cinc ferroviaris (dos Tripulants morts, dos Maquinistes i l’Interventor ferits), així com a les seves persones properes.

Però no podem oblidar, precisament en aquests moments, que la seguretat, un dels motius de la nostra convocatòria, és i segueix sent una de les prioritats per a CGT; no podem permetre que en el ferrocarril se situï cap tipus d’interès per sobre de la seguretat d’usuaris i treballadors, ni podem consentir que tragèdies com aquesta es repeteixin.

Considerem que aquesta desconvocatòria és un acte necessari de responsabilitat, tenint en compte que tots els ferroviaris estem commoguts per aquesta tragèdia i és el moment de donar suport als afectats i d’evitar tensions, d’analitzar l’ocorregut i de reflexionar sobre les raons que han permès que alguna cosa així hagi pogut succeir.

Des de CGT expressem la nostra condolença per les víctimes, la nostra esperança de recuperació als ferits i tot el nostre suport a familiars i amics.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.s

Davant el greu accident ferroviari succeït a Santiago de Compostel·la, CGT desconvoca les vagues del sector ferroviari dels dies 31 de juliol i 14 i 30 d’agost Llegeix més »

A l’Hospital de la Mútua de Terrassa també s’ha utilitzat l’estratègia de la por per a signar un pacte de retallades

Després de negociacions marcades pel fi de la ultractivitat en els convenis el 8 de juliol, que tant CCOO com UGT han fet servir als hospitals de la XHUP i altres per amenaçar als treballadors amb la por pel buit de conveni, s’arribava a un acord entre CCOO-UGT i APF i la Direcció de Mútua Terrassa, que representa més d’un 10% de disminució en els sous. CGT, SATSE i USOC no comparteixen l’acord. Es va convocar un referèndum realitzat durant els dies 23 i 24 de juliol tant a l’hospital com en els ambulatoris, el resultat del qual ha estat: 987 SI (favorables a l’acord del conveni) i 590 NO. És obvi que ha pogut la POR i que la carta del director i les pressions dels càrrecs intermitjos han estat determinants.

Denunciem que aquest referèndum s’ha realitzat de forma irregular i antidemocràtica per les següents qüestions:

– Hi ha hagut una carta prèvia del Director General, Sr. Picola coaccionant els treballadors i atemptant a la llibertat sindical. La proposta del NO al acord, no ha tingut les mateixes oportunitats. Ningú mes que l’empresa disposa de les adreces electròniques de tots els treballadors.

A l’Hospital de la Mútua de Terrassa també s’ha utilitzat l’estratègia de la por per a signar un pacte de retallades Llegeix més »

Salt: Vine a brindar per celebrar que ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros per manifestar-nos contra el feixisme!

Vine a brindar per celebrar que ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros per manifestar-nos contra el feixisme!

Divendres 26 de juliol, a les 12 de la nit,
al 7è Can Panxut Festival, a la plaça del Teatre de Salt

Quasi dos anys després de la manifestació “Aturem el feixisme. Salt diu no al racisme“, en resposta a la convocatòria d’Anglada i la PxC per escampar odi racista pels nostres carrers, hem de celebrar que finalment ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros que el Departament d’Interior va imposar a dues companyes.

Salt: Vine a brindar per celebrar que ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros per manifestar-nos contra el feixisme! Llegeix més »

Per què li diuen amor quan volen dir ideologia?

Els sentiments i les emocions són aparentment l’essència d’allò que ens defineix com a persones. Nombroses autores i col·lectius feministes analitzen fins a quin punt el pensament amorós, lluny de ser un impuls, ha naturalitzat una forma hegemònica d’organitzar les relacions de gènere, la convivència i el treball de cures.

Per què li diuen amor quan volen dir ideologia? Llegeix més »