Els moviments feministes sostenim en aquest país un esforç des de fa dècades perquè es reconegui la igualtat de drets entre les dones i els homes, protegida en la Constitució Espanyola de 1978, (article 14) o la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

A pesar d’aquest esforç –que continua l’emprès per les nostres àvies, mares, amigues – perquè no se’ns consideri un subproducte humà de segona amb funcions merament reproductives i de cures, a dia d’avui se segueixen vulnerant els nostres drets com ciutadanes, treballadores i persones.

– Les dones cobren menys que els homes en el món empresarial. La bretxa salarial és major si es mesura per rendiment (41,3%) que per guany mig per hora (19,3%).

– La taxa d’atur femenina és major a la masculina i en aquests temps de crisis no deixa d’augmentar en major percentatge, a pesar que la taxa de dones que finalitzen estudis superiors a l’Estat espanyol és major que la dels homes.

– Tampoc es reflecteixen les proporcions de dones i homes en la població espanyola, amb la seva representació en els alts càrrecs d’empreses, públiques o privades, de manera que els llocs de major responsabilitat i remuneració els segueixen ocupant predominantment els homes.

Per altra banda, els canvis legislatius en matèria de taxes judicials, retallades en les prestacions de la Llei de Dependència, polítiques d’inclusió social, etc…, tot això no fa més que exacerbar les desigualtats socials, que en el cas de les dones se sumen al factor de discriminació per raó de sexe.

D’aquesta forma, trobem que, en lloc de caminar cap a una societat alliberadora que respecti a les persones sense cap discriminació i que com a mínim acati les normes a les quals suposadament se sotmet, estem avançant cap a una fosca realitat sotmetidora, esclavitzadora i fortament discriminatòria que imposa el seu patriarcat capitalista més salvatge.

Tal vegada és hora que les dones comencem a treballar cap a una nova cultura feminista, donant un pas més cap a la unió d’objectius de lluita per a aconseguir combatre el patriarcat no solament amb paraules sinó amb accions que consolidin un moviment solidari entre dones.

Per a això tenim un concepte: LA SORORITAT, eina que té una forta dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani, i que ens serveix per a construir aliances existencials i polítiques.

L’aliança de les dones en el compromís és tan important com la lluita contra altres fenòmens de l’opressió com el patriarcat. Se centra a crear espais que les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida, per a contribuir amb accions específiques a l’eliminació social de totes les formes d’opressió i en el suport mutu per a assolir el poder genèric de totes i l’empoderament vital de cada dona. És una experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives per a lluitar juntes.

Enfront d’això, les dones de la CGT, mirem cap a davant, amb el front ben alt i ens unim per a defensar els nostres drets, empoderar-nos i sororitzar-nos. Volem que el món on ens ha tocat viure, ens inclogui des d’un llenguatge no sexista, ens reconegui, sigui respectuós, solidari, alliberador i no ens retalli gens més. Al revés, nosaltres ens unim per a sostenir-nos, animar-nos, capacitar-nos i seguir lluitant pels nostres drets i els de qualsevol persona discriminada. Com dèiem fa temps, la revolució serà feminista o no serà.

LLIBERTAT, IGUALTAT I SORORITAT!

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT