AL MINISTERI DE JUSTÍCIA
ALBERTO RUIZ GALLARDÓN
Madrid, 25 febrer 2013
Aquest mes han estat assassinades quatre dones més, de manera que ja sumem 9 víctimes en 2 mesos.
El dilluns 25 de febrer, en la reunió nº 42 de la Taula Negociadora, es va signar per la majoria del Comitè d’Empresa el pre-acord del Conveni Col·lectiu 2010-2015.
Un acord de Conveni on es perden les Garanties que teníem recollides en l’Acord de Condicions Laborals 2005-2009, que eren una de les nostres bases fonamentals per a poder impedir la voluntat privatitzadora del govern municipal de CIU i dels quals volen fer negoci amb les zones verdes de la ciutat.
Un acord de Conveni que, per primera vegada, no recollirà la convocatòria d’una Oferta Pública d’Ocupació per a ocupar les places que es queden vacants per les baixes naturals. La vigència del nou conveni és fins a 2015, i en aquest període de temps es perdran més de 120 llocs de treball, espai que utilitzarà el govern municipal per a fer noves privatitzacions parcials i així fins a la dissolució total de l’Institut Municipal.
Un acord de Conveni que legalitza un incompliment del Conveni Col·lectiu actual i de sentències judicials. Es permetran les prolongacions de jornada fins a les 40 hores tal com s’estaven fent.
Un acord de Conveni en el qual desapareix el tercer torn de vacances de Setembre. Els diners de la borsa aniran a parar a una Comissió de Classificació Professional que al final representi que ho reparteixin com la Direcció vulgui.
Un acord de Conveni on es consolida la pèrdua de poder adquisitiu per als anys 2014 i 2015 al no estar previst cap tipus d’increment retributiu. Com compensació al poder adquisitiu perdut en els anys 2010-2012, ens donen una almoina de paga única que està per sota de l’atorgat a l’Ajuntament i que els diners que hi ha per a consolidar en taules (uns 45€ de mitjana a l’Ajuntament) va a parar a una Comissió de Classificació Professional que decidirà posteriorment sobre això. (ens imposaran la deflació de taules)
Totes aquestes concessions a canvi de que l’acord de Conveni permeti de nou la jubilació parcial a tots els treballadors que compleixin els requisits legals establerts i que als companys rellevistes d’oficis se’ls renovi el contracte.
Llegiu el preacord que teniu al bloc http://malesherbes.blogspot.com.es/2013/02/preacuerdo-firmado-de-convenio.htmli reflexioneu.
França ha iniciat a Mali, una més de les múltiples intervencions militars en la que fou la seva gran àrea de dominació colonial, la denominada fins la independència de 1960, Àfrica Occidental Francesa.
Durant la descolonització, França, per salvaguardar els seus interessos geoestratègics en la regió, va teixir unes estretes relacions polítiques amb les elits a qui va entregar el poder. D’aquesta manera, França podia continuar exercint el control de la zona donant suport a règims amics i de pas preservar els seus interessos econòmics en aquesta àrea. A aquest efecte, per exercir aquest domini França va disseminar instal·lacions i forces militars per molts països, Níger, Txad, Costa d’Ivori, Burkina Fasso i Senegal.
Per tant, quan François Hollande diu que la intervenció militar a Mali està solament vinculada a una actuació altruista per eliminar el perill que representen els grups armats gihadistes que controlen el Nord de Mali, evitar la guerra civil Nord-Sud i la desestabilització de tot l’Oest del Sahel està faltant a la veritat. Són arguments espuris quan les intervencions militars en les excolònies d’Àfrica han estat una tònica habitual dels governants de l’Elisi. Recordem que Nicolas Sarkozy va iniciar el seu mandat, en 2008, amb una intervenció al Txad, ho va fer més tard, 2010, a Costa d’Ivori i després, en 2011 comandant l’atac a la Líbia de Gaddafi.
Ara, Hollande, inicia el seu baptisme en l’Àfrica francòfona abanderant una guerra contra el terrorisme que li atorga un prestigi intern i extern devaluat per la crisi econòmica mentre amaga els interessos estratègics de França en la regió. I quins són aquests? En primer lloc, els residents francesos disseminats per tota aquesta immensa àrea francòfona que controlen gran part de l’economia de tot el Sahel occidental. Solament a Mali hi ha 6.000 residents, uns lligats a la mineria extractiva de nombrosos recursos minerals, el més important, l’or que s’extreu al sud del país; però també lligats a l’escassa industria local, les finances i al comerç de importacions. Una segona qüestió, apuntada en diverses fonts, és la referida a les exploracions que confirmen l’existència de bosses d’hidrocarbursen el Nord de Mali.
Mali, una guerra neocolonial que demostra la miopia política de la UE Llegeix més »
Des de Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona us engresquem i animem a participar a la manifestació convocada el 28 de febrer, a les 19h a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona.
La manifestació, també anunciada com a concentració, s’emmarca en una jornada de lluita en defensa de la Universitat pública que té lloc arreu dels Països Catalans, convocada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública) i el SEPC. En aquesta manifestació estarem presents tots els sectors de l’educació pública: la Universitat, l’Educació Primària i Secundària, professorat, pares, mares, alumnes i ciutadania en general.
Tot i que no cal recordar les raons per venir, aquí en teniu algunes de les més importants:
Què li han fet a l’escola pública?
Mobilitzacions el 28 de febrer a Tarragona en defensa de l’educació pública Llegeix més »
Curs de Formació Confederal sobre RENDA BÀSICA DE LES IGUALS, que tindrà lloc a Madrid els dies 20 i 21 d’abril de 2013.
LLOC: Local Comitè General de RENFE, Atocha, Av. Ciutat de Barcelona nº10, soterrani 2n.
El curs està dirigit a tota la CGT i respon al desenvolupament de l’acord del Congrés de Màlaga segons el qual la Renda Bàsica és un instrument més de transformació social.
Demanem a totes les Confederacions Territorials, Federacions d’Indústria i Sindicats que feu un esforç per a assistir i facilitar l’assistència de l’afiliació al curs.
Escola de Formació Confederal “Eladio Villanueva”
Programa
– Dissabte 20 d’abril
10h. Presentació de les Jornades (CGT i Baladre)
10.30h. Ponència “Del repartiment del treball al repartiment de la renda” (Oscar Jurado, Baladre)
11.30h. Ponència “La Renda Bàsica de les Iguals com a proposta anticapitalista” (Manolo Sáez, Baladre).
Curs de formació sobre la Renda Bàsica de les Iguals, el 20 i 21 d’abril a Madrid Llegeix més »
Benvolguda companya/benvolgut company,
Fa uns dies us comunicàvem que, arran de la denúncia que havíem presentat, Inspecció de Treball havia enviat una requisitòria a la UAB per acabar amb les irregularitats en el còmput de la docència que afecten a una part important del professorat associat i que poden ser contràries a directives laborals de la Unió Europea. Tot i que fins i tot la premsa escrita se n’ha fet ressò, l’Equip Rectoral, a través del Vicerector de Professorat i Política Acadèmica, s’entesta en la pretensió que no tenien coneixement de les pràctiques denunciades i que aquestes afecten solament 8 persones d’un únic departament i ja han estat corregides (ho podeu llegir aquí). Atès que tenim evidències del contrari, tant a partir dels correus que algunes de vosaltres ens heu fet arribar així com de la mateixa informació que es pot extreure a l’aplicatiu de transparència del pla docent (com a exemple, cliqueu aquí: exemple1; exemple2 ; exemple3 per a veure, sense els noms, una sèrie de persones del departament del Rector amb un percentatge de càrrega docent homologada superior al 200% de dedicació) us fem avinent el següent:
1.- Si voleu reclamar els diners que us correspondrien per haver hagut d’assumir una càrrega docent real per sobre de la que us han reconegut, podeu utilitzar el protocol que trobareu aquí. Si algú/na de vosaltres necessita empara sindical us podeu adreçar a nosaltres.
El Govern ja ha concretat els seus plans per endurir l’accés a la jubilació anticipada. Pensa augmentar el període mínim de cotització exigit, elevar l’edat mínima dos anys més del que preveu la reforma que va entrar vigor el gener (61 anys o 63), i reduir la pensió que rebran els que optin per retirar abans. També la jubilació parcial es posarà més difícil a partir de l’1 d’abril, segons l’esborrany del decret que prepara l’Executiu.
L’assemblea de professorat dels Caputxins de Sarrià (Caputxinada2.0), del passat 2 de febrer, va acordar convocar a la vaga d’universitats del 28 de febrer, en defensa d’una universitat pública, popular i crítica.
No permetrem més acomiadaments ni expulsions de cap de les nostres universitats, ni retallades en l’oferta docent pública de graus i màsters.
Aquesta lluita la durem a terme dia a dia, als nostres departaments i als òrgans de govern de facultats i universitats.
Aquesta lluita la portarem també més enllà de les aules i els despatxos, i aquesta vaga és un primer pas per aquesta lluita: http://www.youtube.com/watch?v=bEniJsjKkPU&feature=youtu.be . CGT i COS han legalitzat la vaga (http://trobadapdiuniscatalanes.files.wordpress.com/2013/02/preavc3ads-vaga-28f-dept-de-treball.pdf) a totes les universitats públiques catalanes.
28F: vaga d’universitats per una universitat pública, popular i crítica Llegeix més »
El dimecres 27 de febrer a les 18h al CEIP Fray Luís de León, l’Assemblea Groga de Gramenet ha convocat una jornada reivindicativa en defensa de l’educació pública.
En aquesta jornada s’exposaran com afecten les retallades en educació a la ciutat, cas per cas. A més, s’analitzarà la nova llei educativa LOMCE, amb la participació de Ramón Plandiura (professor UPF) i Xavier García (Seminari d’Economia Crítica Taifa).
NOUS PASSOS CAP A LA PRIVATITZACIÓ DEL FERROCARRIL
En el Consell de Ministres celebrat el divendres 22 de febrer, s’aprova l’obertura a la competència el 31 de juliol que ve dels serveis ferroviaris de viatgers, a partir de llavors les companyies privades podran entrar a prestar els seus serveis, tal com es recull en el RD 22/2012.
El Govern ha informat que la liberalització s’inicia amb els serveis de caràcter turístic i s’estendrà paulatinament a altres com els d’AVE i Llarga Distància i els de caràcter de servei públic, Rodalies i Mitja Distància. Per facilitar la liberalització i per tant, la privatització del ferrocarril públic, el Consell de Ministres ha aprovat una altra sèrie de mesures, com ara el traspàs de la titularitat de la xarxa ferroviària estatal a ADIF.
Nous passos cap a la privatització del Ferrocarril Llegeix més »
28 DE FEBRER 2013
Marxa contra l´atur i la precarietat: Del Baix Llobregat al Parlament de Catalunya.
Contra l´atur, la precarietat, la pobresa, pels drets socials, laborals…humans
9H: Plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts
11H: Consell Comarcal de Sant Feliu de Llobregat
De 13H a 14H: Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat
14.30H: Plaça de l´Ajuntament de l´Hospitalet de Llobregat
16h/16.30H: Casa Batlló i Plaça de Sants
18.30H: Pla de Palau i Parlament de Catalunya
TOTHOM A LA MARXA CONTRA L’ATUR, LA PRECARIETAT
I PER UNA RENDA GARANTIDA CIUTADANA
28 DE FEBRER. BAIX LLOBREGAT- BARCELONA-PARLAMENT
Prop de 900.000 persones es troben sense feina a Catalunya i més de 2,2 milions estan per sota el llindar de pobresa. El novembre d’enguany el 70% de persones registrades sense ocupació hauran esgotat les prestacions d’atur contributives i subsidis. Mentre, una minoria de grans empresaris, multinacionals i banquers s’enriqueixen encara més augmentant la desigualtat.
Seguint la convocatòria de les Marees Ciutadanes, milers de persones s’han manifestat el dissabte 23 de febrer a Barcelona, Lleida, Tarragona, Reus i Girona, de la mateixa forma que a més de cinquanta ciutats de la resta de l’Estat espanyol, contra el cop d’estat dels mercats i en demanda de més justícia social. Les retallades, la corrupció, el deute il·legítim, la repressió i la falta de democràcia han estat els principals objectius de crítica de les protestes.
L’acció va ser justificada argumentant que el “Estat reprendrà el control de les presons” i mitjançant una sèrie de polítiques que ha vingut implementant el president Chavez i el seu gabinet de treball. El seu objectiu era ocupar per assalt els espais i aniquilar qualsevol vestigi d’articulació social al marge de l’assistencialisme de l’Administració penitenciària. Aquesta política anomenada “Humanització penitenciària”, no és més que un projecte de simple maquillatge dels centres de tortura i humiliació carcerària per intentar dissimular el grotesc negoci realitzat al voltant dels presos. Al govern bolivarià els presos són, també, una simple mercaderia. La majoria, lar presons estan poblades de persones provinents dels sectors populars, (1) el que demostra la demagògia i hipocresia d’un Estat que s’ha vanagloriat d’afavorir als pobres.
Aquesta crisi penitenciària és una conseqüència directa de la presència de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) en la custòdia dels penals. Aquests fan tirar enrere a les visites familiars i sotmeten a la població reclusa a les més denigrants condicions de subsistència. La situació degradant de les presons és el brou de cultiu ideal per dur a terme els milionaris negocis de la GNB, del funcionariat corrupte i altres òrgans repressors del poder com les policies. Organitzacions de Drets Humans com proveeixi assenyalen que són constants les vagues, autoflagelaciones, autosecuestro de visitants, motins i segrestos de funcionaris, “… com a resposta a les deplorables condicions de reclusió, al retard processal i en rebuig a la presència de la Guàrdia Nacional. “(2)
Som conscients que la degradació moral i física que pateixen els presos dins de les presons incideix directament en la situació de violència i inseguretat que travessem. Degradació que es reflecteix no només en els alts índexs d’amuntegament presents en la majoria dels penals, sinó també, en la manca de serveis bàsics, com aigua potable, menjar sa i / o electricitat i en les decadents estructures en les quals han de romandre . En resum, sota aquestes condicions, i amb l’incessant i eminent procés general de deshumanització, la presó va preparant als i les privad i totes de llibertat per a ser delinqüents al servei ia les ordres dels principals cossos policials del país, camí que prenen diversos presosper “s
Uribana: No serem còmplices de la massacre (Veneçuela) Llegeix més »
Treballadors i treballadores de Telefònica tornen a la vaga de fam durant el Congrés de Mòbils de Barcelona
Després del fracàs de la negociació torna la lluita per la readmissió de Marcos Andrés Armenteros, injustament acomiadat per baixes mèdiques.
La reunió entre un grup de diputats del Parlament i el director general de Telefònica Catalunya, Kim Faura, va acabar sense cap resultat. La Direcció de l’empresa manté la seva postura d’acomiadar a Marcos. Al final de la reunió els diferents portaveus dels grups polítics de ERC, PSC-PSOE, ICV-EUiA i CUP-AE van manifestar la seva obstinació a seguir defensant la readmissió de Marcos, donant suport les accions que els treballadors i treballadores de Telefònica portin a terme.
Després de les accions realitzades aquests dies, els treballadors i treballadores de Telefònica anem a intensificar les nostres lluita de cara fonamentalment al Mobile World Congress 2013 (MWC) que se celebrarà a Barcelona entre el 25 i 28 de febrer. Ens sembla del tot inhumà que les empreses de telefonia mòbil celebrin aquest magne esdeveniment sense escatimar cap luxe mentre sotmeten a les seves plantilles a acomiadaments per baixa medica, com a Telefònica-Movistar, o a ERO’s
Adjuntem comunicat emès denunciant una vegada més el greu atac del Marroc a la població sahrauí i les condemnes desproporcionades per als jutjats per participar al campament de Gdim Izik. El judici ha estat davant un tribunal militar al Marroc tot i ser població civil en contra de tota legislació internacional.
La CGT denuncia la repressió al poble saharaui
LES CONDEMNES SÓN UNA NOVA PROVOCACIÓ DEL MARROC ALS SAHARAUIS
El tribunal militar de Rabat ha condemnat a 9 saharauis a cadena perpètua, a 4 a 30 anys de presó i entre 20 i 25 anys a altres 10 saharauis sota l’acusació d’assassinat de 11 policies durant el desmantellament el novembre de 2010 del campament de refugiats de Gdim Izik, a uns pocs quilòmetres del Aaiún, en el Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. Les forces de seguretat marroquines van tractar de desmantellar i expulsar als seus ocupants per la força.
La CGT vol denunciar:
– La il·legalitat del judici realitzat. Que la ciutadania civil sigui jutjada per un tribunal militar a Rabat marca la irregularitat del procés des de l’inici.
– Les tortures que durant els 2 anys de presó preventiva han sofert i denunciat els detinguts i que no han estat investigades a més d’haver estat coaccionats per a signar les seves declaracions.
– La instrucció del sumari ha estat preparada per la policia marroquina sense presentar cap prova concreta ni testimoniatges contra els processats.
– La majoria dels encausats són membres d’organitzacions de la societat civil saharaui i activistes, el que ressalta el caràcter polític del juici.
– En els mateixos esdeveniments van morir 2 saharauis, reconeguts per les autoritats marroquines sense que s’hagi obert investigacions.
– Tampoc s’ha obert cap investigació independent i imparcial sobre els successos de Gdem Iziken, després de dos anys.
La CGT manifesta la seva repulsa davant el judici viciat, polític i il·legal que les autoritats marroquines han portat a terme contra la població saharaui. El judici de civils davant un tribunal militar no compleix les normes internacionalment reconegudes en justícia processal. Tots aquests fets suposen una nova violació de l’estat marroquí als Drets Humans que des que va ocupar il·legalment el Sàhara Occidental en l’any 1975 està reprimint greument a la població.
Per la llibertat dels pobles!
CGT denuncia la repressió al poble Saharaui Llegeix més »
LA SEGURETAT AL FERROCARRIL: UNA PRIORITAT
Portem molts anys lluitant per la defensa d’un “FERROCARRIL PÚBLIC I
SOCIAL “, el que comporta l’exigència del compromís per part de l’estat d’inversions públiques que garanteixin aquesta possibilitat i redundin, precisament, en aquest model de ferrocarril. Aquestes necessitats arriben també a l’àrea de la Seguretat ja que no seria possible arribar a les quantificacions necessàries en aquest camp sense una dotació pressupostària d’acord amb les necessitats per a la seva garantia.
Comunicat CGT Sector Ferroviari: La seguretat al ferrocarril, una prioritat Llegeix més »
Des d’aquesta Secció Sindical informar que, en el dia d’avui s’ha dut a terme una altra reunió de la Negociació del Conveni Col · lectiu en què l’empresa ha disparat part del seu munició. S’ha d’entendre que no és tota la que té reservada per dinamitar el marc de les nostres relacions laborals, però avui s’ha atrevit a fer el seu cruel proposta econòmica, és a dir:
• Baixada de les taules salarials d’un 30% per a totes les categories i nivells retributius, oferint pal·liar la pèrdua amb un complement personal “no absorbible”.
CGT Saint Gobain Cristaleria S.L.: No hi ha treva Llegeix més »
EL SINDICALISME ALTERNATIU NO SIGNARÀ EL PROTOCOL DE FUSIÓ
Les assemblees d’afiliats de les seccions sindicals de CGT, CIG, ELA, LAB i CSI, celebrades recentment, han decidit rebutjar el protocol de fusió subscrit entre el Grup Santander i alguns sindicats i per tant no adherir-se a la seva signatura.
Grup Santander: El sindicalisme alternatiu no signarà el protocol de fusió Llegeix més »
Jornada pel Dia Internacional de la Dona Treballadora
CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL, CONSTRUÏM ALTERNATIVES FEMINISTES
Els moviments feministes, els grups de dones afiliades a CGT i el nostre sindicat defensem la igualtat de drets entre dones i homes. Malgrat aquest gran esforç col.lectiu, es continuen vulnerant els nostres drets com treballadores i com persones.
Els salaris de les dones són inferiors als dels homes, la taxa d’atur femenina és major que la masculina, les tasques de cura i de la llar no son considerades com treball pel sistema capitalista, la taxa de violència contra les dones augmenta amb la crisi capitalista.
Jornada sobre alternatives feministes, el 2 de març a Barcelona Llegeix més »
El divendres 22 de febrer un grup de jardiners de Barcelona, a pesar de totes les adversitats, hem seguit l’aturada d’una hora i ens hem concentrat davant de la porta de l’Ajuntament de Barcelona per a expressar el nostre descontentament pel futur privatitzador de l’Institut Municipal Parcs i Jardins i pels nous acomiadaments de dos companys/es.
La mobilització a partir de les 14’45 hores ha començat estenent una pancarta i corejant consignes en contra de la privatització del Institut, contra els acomiadaments i en defensa de Parcs i Jardins. Posteriorment ens hem acostat a la porta d’entrada de l’ajuntament i hem llençat diverses dotzenes de botes de treball com símbol del menyspreu que sentim cap a la gestió que l’Alcalde Trías i la Direcció de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, realitzen en detriment dels treballadors i treballadores de Parcs i Jardins i de les zones verdes de la ciutat.
Abans de finalitzar la concentració s’ha realitzat una Assemblea on s’ha explicat la situació de la Negociació Col·lectiva, s’ha informat, així mateix, de l’Assemblea General que se celebrarà el dimecres 27 de febrer. Després de diferents intervencions de companys i companyes allí concentrades, sota una fina pluja i l’atenta mirada dels mossos i la guàrdia urbana, s’ha desconvocat la mobilització a l’espera de veure que succeeix en la pròxima reunió negociadora.
El 22F els jardiners de Barcelona els hem llençat les nostres botes Llegeix més »
L’expansió financera durant les darreres dècades ha estat possible gràcies a la desregulació dels mercats financers. Ha calgut desmuntar els sistemes de control públic, però poques vegades s’assenyala que, a més a més, ha estat imprescindible que el capital financer compti amb un suport dels poders polítics per salvaguardar els seus interessos. Els governs i institucions supervisores, alhora que aprofundien en la liberalització financera, han hagut de facilitar i proporcionar mecanismes de socialització de les pèrdues financeres.
La cultura de pagament Llegeix més »
CNT. LA FORÇA OBRERA DE CATALUNYA
Ferran Aisa
Editorial Base
Barcelona, 2013
336 pàgines
20 euros
PRESENTACIÓ
“Esta ciudad (Barcelona) la hemos hecho los trabajadores, la burguesía nos la ha arrebatado, pero un día la conquistaremos y será nuestra”.
Ferran Aisa publica el llibre “CNT. La força obrera de Catalunya” Llegeix més »
MANIFEST VAGA 28 FEBRER PUDUP
Estudiants, professorat i PAS som plenament conscients de l’emergència social que viuen els nostres centres educatius. I d’aquí sorgeix la necessitat de donar una resposta contundent capaç de provocar un viratge de les actuals polítiques neoliberals que ens regeixen, a través de les quals precaritzen les nostres vides i les de les generacions que vindran –retallant conquestes laborals i salarials, desnonant-nos, privatitzant serveis públics, reprimint-nos…–, disfressant-ho de normalitat i intentant generar por. Es tracta de polítiques han estat imposades públicament pels governs espanyol i català, però la comunitat universitària sap que no són més que els titelles de les altes esferes financeres. Aquests mateixos que ens faran pagar un deute aliè mentre transformen l’educació en una eina de reproducció social del capitalisme, d’adoctrinament ideològic i de creació de mà d’obra.
CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS DE Orizonia
DIVENDRES 22 A LES 20 HORES
DAVANT LES OFICINES DE CARLYLE (PROPIETARIS DEL GRUP)
AVINGUDA PAU CASALS 13 DE BARCELONA
CGT-FEDERACIÓ ESTATAL DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS
CGT-SINDICAT DE TRANSPORTS DE BARCELONA
CGT-SECCIÓ SINDICAL A Orizonia
Barcelona 22 febrer 2013
Comunicat:
ELS 38 MESOS DE LA NEGOCIACIÓ
Des del 2010 estem “negociant” el Conveni Col · lectiu. En aquests 3 anys de negociació hem desaprofitat moments favorables on era possible exercir una pressió important als nostres patrons (Ajuntament): eleccions autonòmiques 2010, 2012 i sobretot les eleccions municipals del 2011. Les causes que no es pressionés en aquestes dates caldria preguntar-les a la majoria del Comitè que no el va veure apropiat.
Mentre nosaltres, els treballadors, no hem estat capaços d’exercir una pressió sostinguda, la direcció de l’Institut sí que ho ha fet i no ha deixat d’agredir-no reconeixent l’Acord de Condicions Laborals, incomplint les jubilacions parcials, acomiadant rellevistes, intentant canviar els Estatuts, privatitzant i últimament amb la aplicació més agressiva de les retallades del govern del PP.
La seva estratègia busca debilitar per poder imposar els seus desitjosde privatització.
Parcs i Jardins de Barcelona: els 38 mesos de negociació Llegeix més »
