Susan George elabora “El informe Lugano II”, la segona part del polèmic informe. L’any 2001 la publicació de “El informe Lugano” va assolir revolucionar a l’opinió pública, dotze anys més tard l’editorial Deusto publica la segona part, de 264 pàgines.
La primera part de “El informe Lugano” mostrava al món els secrets d’una societat manipulada, on els més poderosos governaven d’una manera absoluta a través d’una manera aparentment democràtica. L’inquietant sistema que Susan George va novel·lar es basava en el capitalisme globalitzat i tenia com primera prioritat l’economia, la rendibilitat de les inversions. Els ciutadans eren vistos abans de res com consumidors i el més important era la pervivència del sistema, qualsevol element o persona que anés en contra d’aquest suposava una amenaça.
“El iinforme Lugano” recollia un suposat informe secret que parla d’una societat fictícia terrible, però el més aterridor és la gran similitud que presenta amb l’actual. “El informe Lugano II” fa una volta de rosca més a les idees expressades en el primer. En aquest cas els càrrecs més poderosos del planeta tornen a reunir-se prop del llac Lugano per a debatre sobre l’estat polític i econòmic mundial, amb un objectiu clar: idear un pla per a acabar amb la democràcia, un sistema poc favorable per a uns mandataris ambiciosos de pocs escrúpols, la fi dels quals és enriquir-se i augmentar el seu poder.
Deu experts seleccionats curosament per uns sol·licitants anònims, però que mantenen la seva influència en l’economia mundial, es reuneixen en una luxosa vila a la vora del llac Lugano, a Suïssa. Tenen per missió redactar un informe que ha de mantenir-se en el més absolut secret. A la majoria d’ells ja se’ls havia encarregat, deu anys enrere, l’elaboració d’un informe que va passar a la posteritat amb el títol de “Informe Lugano”. Aquesta vegada, les preguntes a les quals haurà de respondre el seu informe són: vivim una progressió inevitable de crisi, decadència i caiguda final del món occidental tal com ho coneixem?, serà aquesta la gestació d’un «renaixement» del sistema capitalista que sortirà enfortit del procés?, o bé què podem fer per a estimular aquest renaixement?
En la reunió, la discreció imposada als experts els permet expressar-se amb una franquesa absoluta, doncs les seves propostes, si arribessin a conèixer-se, no serien del grat de tots. Segons ells, ha arribat el moment d’acabar, entre altres coses, amb la democràcia. Els experts creuen saber com han de procedir per a garantir el triomf del capitalisme occidental: aquest “Informe Lugano II” és la seva resposta. I és aterridora.
Ha passat una dècada des que l’elit capitalista encarregués a un grup de savis el primer “Informe Lugano”, text que havia de servir a qui dirigeixen el sistema econòmic per a seguir liderant el món segons els seus interessos. Aquella iniciativa, que va calibrar el futur del planeta davant els reptes mediambientals i de desigualtat social, ja va anunciar una imminent fallida financera de complexes conseqüències. Ja en plena crisi, la mateixa elit financera torna a recórrer al grup de savis per a buscar una altra orientació clau: com pot mantenir-se fora de perill el capitalisme després d’haver generat un desequilibri financer nivell global?, com superar la crisi sense que s’afebleixi el domini de les elits que la van provocar?
Les respostes es troben al “Informe Lugano II”, i que serveix de full de ruta al capitalisme per a seguir controlant el món malgrat els esculls de la crisi. En aquest camí, el text aporta transparència i lucidesa a una crisi gestada pel capitalisme i de la qual ell ha assolit, ara com ara, mantenir-se fora de perill. Retallades socials, desmantellament de l’estat de benestar, permanència dissimulada dels paradisos fiscals, traspàs dels deutes privats generats per l’enriquit i tot just controlat sistema financer al capital públic… Les receptes proposades, resumides amb cruesa i que la majoria de governs occidentals ja porten anys aplicant, plasmen al seu torn un retrat mordaç del desequilibri que han de pagar els més vulnerables mentre els poderosos romanen sense tot just despentinar-se.
Aquest és un relat de ficció que detalla amb precisió l’estratègia que les elits desitjaven que no se sabés mai. Els fets descrits són reals i procedeixen de fonts veraces i ben informades, mentre que l’escenari en el qual es desenvolupen és una recreació inventada per l’autora.
L’activista i pensadora Susan George va néixer als Estats Units, encara que va adoptar la nacionalitat francesa. És presidenta del Comitè de Planificació del Transnational Institute d’Amsterdam. Va ser vicepresidenta de ATTAC a França (Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i Ajuda a la Ciutadania). És autora de llibres com “Otro mundo es posible si…”, “La globalización liberal. A favor y en contra”, “Nosotros, los pueblos de Europa” o “El pensamiento secuestrado”, entre altres.
