CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els desocupats de llarga durada recuperen el seu dret a una assistència sanitària pública gràcies a la Llei de Salut Pública

MADRID, 2 Gener. (EUROPAPRESS)

La nova Llei General de Salut Pública aprovada el passat 22 de setembre en el Congrés dels Diputats estableix que a partir d’aquest diumenge, 1 de gener, els desocupats de llarga durada que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur recuperaran el seu dret a una assistència sanitària pública.

L’objectiu d’aquesta norma, impulsada per l’anterior Govern socialista, és garantir la universalització del Sistema Nacional de Salut (SNS) i, a aquest efecte, estén el dret a l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans residents en territori nacional als quals no se’ls reconeix en aplicació d’altres normes de l’ordenament jurídic.

Fins a ara, i segons les estimacions del Ministeri de Sanitat, a Espanya hi havia prop de 200.000 persones que, per diferents motius, romanien fora de la sanitat pública, tant aturats que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur com a determinats col·lectius, com advocats o arquitectes. Això feia que “legalment” les comunitats poguessin negar-se a oferir-los una atenció sanitària ordinària, “no així en Urgències”, segons reconeixia el llavors secretari general de Sanitat, Alfonso Jiménez.

En canvi, a partir del 1 de gener aquest nombre es redueix un poc més ja que els 40.000 desocupats que van perdre la seva prestació i no van poder acudir a altres alternatives -com ésser beneficiaris d’altres titulars o acreditar-se com persona sense recursos- recuperen el dret a l’assistència sanitària que tenien quan cotitzaven.

D’aquesta manera, quedaran solucionats els “desajustaments” que s’havien produït en algunes comunitats, com Galícia, Murcia o Balears, amb l’atenció a aquestes persones, tant en els centre sanitaris com a l’arribar a les farmàcies amb les seves receptes.

Per a la resta de col·lectius, la llei estableix que el Govern ha d’elaborar en un termini de sis mesos un reglament amb els termes i condicions de l’extensió del dret per a qui exerceixin una activitat per compte propi. No obstant això, en aquests casos les Corts van acordar que l’elaboració d’aquest reglament es faci “atenent a l’evolució dels comptes públics”.

www.europapress.es/salud/asistencia-00670/noticia-parados-larga-duracion-recuperan-derecho-asistencia-sanitaria-publica-20120102103119.html

Els desocupats de llarga durada recuperen el seu dret a una assistència sanitària pública gràcies a la Llei de Salut Pública Llegeix més »

Concentració de la riquesa

Aquest article critica l’enorme concentració de les riqueses, semblant a l’existent abans de la Gran Depressió a principis del segle XX, conseqüència de l’aplicació per part dels governs de polítiques neoliberals. L’article assenyala que les excessives desigualtats de renda i riquesa són injustes social i políticament i són ineficients des del punt de vista econòmic.

Concentració de la riquesa Llegeix més »

Francisco Ascaso Abadía

Retrat de Francisco Ascaso

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d’Osca, 1 d’abril de 1901 – Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).[1] Cosí del també anarquista Joaquín Ascaso.

Va treballar de cambrer a Saragossa i el 1922 es traslladà a Barcelona. Allà es va fer amic inseparable de Buenaventura Durruti, i ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz García, Aurelio Fernández, Joan García Oliver i altres, el grup d’acció directe Los Solidarios per lluitar contra la patronal i la policia.[1] Fou acusat de participar en l’assassinat del cardenal Soldevila a Saragossa per la qual cosa fou empresonat el juny de 1923.

Francisco Ascaso Abadía Llegeix més »

CGT rebutja l’augment de tarifes als bitllets de Rodalies de Catalunya

La Secció Sindical de CGT de Renfe-Operadora i Adif considera que l’augment de les tarifes en Rodalies de Catalunya és un abús i és contrària al foment de l’ús del transport públic per ferrocarril. És simplement una forma de recaptar diners a costa d’una necessitat fonamental del ciutadà com és la mobilitat, per així finançar les entitats privades, als beneficis dels seus accionistes i tots els privilegis de la decadent casta política que cobra dietes desorbitades per acudir a les seves reunions.

CGT rebutja l’augment de tarifes als bitllets de Rodalies de Catalunya Llegeix més »

Campanya d’enviament de faxos per la readmissió incondicional d’Anna Pozo

El Sindicat de Netejes i Manteniment-CGT convoca una concentració contra la repressió sindical el dimecres 4 de gener de 9 a 11h. davant el CEIP Jaume Bruguera a l’avinguda Jaume I de Girona.

Escrit contra l’acomiadament a enviar per fax:

Els sotasignats volem manifestar la nostra repulsa i total rebuig a l’acomiadament de la responsable del Sindicat de la Neteja de CGT de Girona Anna Pozo.

Campanya d’enviament de faxos per la readmissió incondicional d’Anna Pozo Llegeix més »

Concentració a Barcelona el 3 de gener en solidaritat amb els acomiadats a ABB-EULEN de Còrdova

Concentració de suport companys acomiadats ABB-EULEN Còrdova

Barcelona, dimarts 3 de Gener CONCENTRACIÓ

A les 12.00h. a les OFICINES CENTRALS D’ABB, c/Torrent de l’Olla 220 (Metro Lesseps, Línia 3), Barcelona

Els companys d’Eulen en l’empresa ABB de Còrdova porten 30 dies de vaga defensant els seus llocs de treball, demanem solidaritat per a ells, hem convocat una CONCENTRACIÓ el dimarts 3 de Gener de 12 a 13 h. en el carrer Torrent de l’Olla 220, on està la central d’ABB a Barcelona.

Des de la Federació Local de Barcelona hem rebut una crida de solidaritat amb la lluita i els companys acomiadats, que porten 30 dies de vaga indefinida. La campanya de solidaritat inclou una caixa de resistència perquè puguem col·laborar totes i tots en la mesura de les nostres possibilitats.

Caixa de Resistència per a rebre les aportacions solidàries i sostenir la vaga que es preveu llarga, a Cajasur 2024 0162 43 3300021272.

IGUALTAT DE DRETS: ESTABILITAT LABORAL JA!

CGT Barcelona

Informació sobre el conflicte:

ABB és una multinacional de fabricació d’equipaments elèctrics i en la seva factoria de Còrdova es produeixen transformadors d’alta potència. La crisi no ha afectat a aquesta indústria que contínua generant ingents beneficis gràcies a les comandes que rep de tot el món.

EULEN és una contracta que s’encarrega del maneig de les grues, ponts grua i carretons elevadors en la fàbrica de ABB de Còrdova. Les condicions del personal en la contracta són molt pitjors que en la resta de la fàbrica.

A EULEN-ABB s’han constituït 2 seccions sindicals, una de la CNT i una altra de la CGT, portant a terme diverses reivindicacions i accions com són la denúncia judicial de l’aplicació del conveni col·lectiu del metall, ja que se’ls està regulant pel del transport, denúncia per cessió il·lícita de treballadors, al considerar-se treballadors de ABB i denúncies per qüestions de seguretat en l’acompliment del seu treball.

L’estratègia de ABB per a desfer-se d’aquest personal reivindicatiu ha estat no renovar a la contracta i substituir-la el 31 de desembre per una altra, EUROCEN-ADECCO, sense informar en cap moment als treballadors afectats i per descomptat sense que es subrogui al personal.

Davant això els treballadors van decidir en assemblea convocar vaga indefinida a partir del 28 de novembre amb un seguiment del 100% de la plantilla. L’objectiu fonamental de la vaga consisteix en:

1. Assegurar l’estabilitat laboral de la totalitat de la plantilla de la contracta de EULEN SA en el centre de treball d’ABB SA.

2. Posar fi a la situació de cessió il·legal de treballadors existent entre la contracta d’EULEN SA pel que fa a l’empresa principal ABB SA.

3. Aplicació del conveni col·lectiu de l’empresa ABB SA a la totalitat de la plantilla d’EULEN en aquest centre de treball, que assumeixi la relació laboral amb la plantilla actual i totes les obligacions legals corresponents.

4. Subsanació dels incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals.

Des que va començar la vaga la Direcció d’ABB ha vingut violant la legislació una vegada després d’una altra; impedint l’entrada al Comitè de Vaga a les instal·lacions, substituint als treballadors en vaga per altres externs, circumstàncies denunciades. Una vegada neutralitzat l’esquirolatge extern, ABB ha hagut de donar dies de permís ja que es va paralitzar l’activitat.

El 7 de desembre ABB va presentar un document al Comitè de Vaga demanant que es creés una Comissió de Seguretat i Manteniment per a realitzar uns treballs que ens van presentar com impossibles de posposar per motius de seguretat, una altra argúcia per a continuar el procés productiu i minimitzar l’impacte de la vaga, ja que la fàbrica estava parada. L’equip de treball de la “Comissió de seguretat i manteniment” es va ampliar amb dues persones mes el 15 de desembre per a realitzar un altre treball el que ha estat denunciat novament per vulnerar el dret a la vaga.

Concentració a Barcelona el 3 de gener en solidaritat amb els acomiadats a ABB-EULEN de Còrdova Llegeix més »

Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Contra la imposició de l’oblit i de la impunitat dels crims del franquisme i la transició.

DIMECRES 4 DE GENER: a les 12.30h. al cementiri de Girona: Trobada de record i homenatge a Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en l’efemèride dels 52 anys del seu assassinat a mans de la Guàrdia Civil al Mas Clarà i les seves immediacions de Palol de Revardit en aplicació de la denominada llei de fugues. Ofrena floral, poemes i paraules davant la seva tomba a terra.

Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal Llegeix més »

Per un anarquisme social i revolucionari

Pretenem un anarquisme amb intenció revolucionària, inserit en les lluites populars i en sintonia amb el seu context històric. Perquè creiem en un anarquisme intervenint i amb noves possibilitats d’interpel·lació social, tenint ben posats els peus sobre el context en el qual vivim.

Del que es tracta és de posar-nos en sintonia amb la nostra època, rescatant el millor de la nostra tradició, que creiem que encara té molt per a aportar, però sense caure en el dogmatisme ni en l’ortodòxia. Ancorats en el present, sostinguts pel passat i amb projecció a futur.

Per descomptat que no partim del no-res. Partim d’un nucli d’idees, principis, mètodes, conceptes i experiències propis de l’anarquisme, que com dèiem tenen total actualitat i funcionalitat, que ens serveixen de guia i motor i que ho fan diferent d’altres corrents que plantegen un canvi social radical.

Podem albirar que, fins a entrada la dècada de 1930 parlar del moviment anarquista en l’Argentina fa referència a un moviment fortament involucrat en les lluites socials. Diversos canvis relacionats a noves estratègies del capitalisme a nivell mundial, a la implacable persecució estatal i a les dificultats d’adaptar-se als nous temps van eclipsar a l’anarquisme. A partir d’allí va entrar en una època d’ombres.

No obstant això, com planteja Christian Ferrer “cap idea enorme s’extingeix del tot en les seves cendres. De vegades retorna, crepitant, donant guspires, forjant el tipus de nius on es gesten les aus immunes al foc”. Així després de diverses dècades d’absència l’anarquisme va ressorgir. Però en aquest ressorgir, amb l’etiqueta d’anarquisme trobem un conjunt d’elements heterogenis i en certs casos incompatibles; un arc que va des de anarco-capitalisme als Estats Units, fronts de defensa pels drets dels animals, fins a diversos grups antiglobalització.

Nosaltres ens basem en una idea d’anarquisme social i revolucionari, social perquè com planteja Frank Mintz és un anarquisme inserit en les lluites populars i amb possibilitats d’interpel·lació social i revolucionari per que és un anarquisme de disputa i ruptura amb les institucions del sistema vigent. Així mateix, busquemr trencar amb un tipus d’anarquisme molt vigent en l’actualitat que fa referència a l’anarquisme tan sols com estil de vida, desvinculant-lo d’objectius de revolució social.

Reconeixem a l’anarquisme com motor d’una praxi transformadora de caràcter llibertari, on conflueixen un nucli d’idees pilars del projecte revolucionari. En aquest sentit l’anarquisme és una manera d’entendre i intervenir en al món.

Quan parlem d’anarquisme com praxi ho fem en oposició a conceptes com doctrina o filosofia o altres semblances que donen una idea estanca i fins i tot dogmàtica i ahistòrica del que per a nosaltres representa l’anarquisme. La idea de praxi ens dóna una visió dinàmica de procés on interactuen efectivament una sèrie de principis ideològics i teòrics amb la pràctica mateixa dels subjectes que busquen la transformació social dintre d’un context determinat i de la qual l’anarquisme es nodreix.

Coincidim amb Castoriadis que “el que anomenem política revolucionària és una praxi que es dóna com objectiu l’organització i l’orientació de la societat amb la intenció de l’autonomia de tots i reconeix que aquesta pressuposa una transformació radical de la societat que no serà, al seu torn, possible sinó pel desplegament de l’activitat autònoma dels homes”.

Federació Anarco-Comunista d’Argentina (FACA)

Per un anarquisme social i revolucionari Llegeix més »

Atacs contra els anarquistes i socialistes revolucionaris d’Egipte

Ha arribat el moment. Durant diverses setmanes, diversos llocs d’internet i pàgines de Facebook que pertanyien a la Germanor Musulmana (o Germans Musulmans), ja fos oficialment o mitjançant els seus membres, havia vingut llançant atacs contra els Anarquistes i els Socialistes Revolucionaris d’Egipte intentant aïllar-los com incitadores de la violència i propagandistes de la demolició de l’Estat.

Ara, un membre de la Germanor ha demandat a tres socialistes, un d’ells és el company Yaser Abdel Kawy, un conegut anarquista i membre del Moviment Socialista Llibertari d’Egipte. El fiscal general va aprovar la demanda davant l’Assemblea General de la Seguretat de l’Estat, un aparell d’excepció del sistema legal que funciona només durant l’Estat d’Emergència. Era d’esperar que succeís això.

Encara que pocs en nombre, els anarquistes d’Egipte han destacat molt entre les diferents forces revolucionàries que han pres part en la revolució egípcia del 25 de Gener. Als anarquistes se’ls hi distingeix bé en els mitjans socials, però el més important és que sempre estan en la línia del front en el carrer onsevulla que estiguin els revolucionaris que s’enfrontin a la fallida estrepitosa de l’Estat.

La difícil però forta aliança entre els Germans Musulmans i la Junta Militar dirigent ha estat evident des del principi. La Germanor era l’única força política que tenia a un dels seus membres en el comitè legislatiu responsable de preparar les modificacions de la Constitució de 1971, aprovada en referèndum el 19 de març.

La Germanor va rebutjar prendre part en gairebé totes les marxes contra el Consell Superior de les Forces Armades (CSFA), i en molts casos va intentar dissoldre aquestes marxes i atacar a aquells que les convocaven. La Germanor també havia pres una línia agressiva contra els treballadors en la seva lluita contínua contra els amos, protegits per la junta militar. Sempre han condemnat les marxes obreres, les assegudes o les ocupacions, i descriuen la lluita obrera pels seus drets com contra-revolucionària i afirmen que està incitada pels clients del règim de Mubarak.

Embravits per l’aixafadora victòria en les recents eleccions parlamentàries, juntament amb els islamistes salafistes més radicals, la Germanor Musulmana està ocupada ara mateix en lliurar-se de la futura oposició, és a dir, dels socialistes. És fàcil saber perquè, si algú mira les polítiques que els seus equivalents a Tunísia han adoptat una vegada que estan tranquils en els nous escons del parlament. Queda molt més clar quan un llegeix les declaracions de premsa dels seus líders més destacats (en general homes de negocis), especialment les que descriuen les polítiques financeres i econòmiques neoliberals del règim de Mubarak com a bones i eficaces, afirmant que l’únic problema és que estaven apolillades per la corrupció i un capitalisme antiquat.

Estem segurs que aquests nous atacs del CSFA i dels seus aliats islamistes no són sinó el principi. Estem entrant en una nova fase de la revolució egípcia. Aquesta vegada els veritables fronts del conflicte estaran clars per a tots després que fins a ara solament estaven clars per a uns pocs. La Revolució Egípcia traurà la veritable cara d’una guerra de classes entre nosaltres, el proletariat, contra ells, els amos, la junta militar i els islamistes conservadors feixistes.

Moviment Socialista Llibertari – Egipte

* Article extret de Anarquismo.net: www.anarkismo.net/article/21542

Atacs contra els anarquistes i socialistes revolucionaris d’Egipte Llegeix més »

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola

Les agències d’avaluació, les conegudes com agències de rating (Moody’s, S&P i Fitch), determinen el valor del deute espanyol. Segons aquesta avaluació els mercats –els grans fons d’inversió – compren més o menys, o més o menys fàcilment aquest deute.

Però com els fons d’inversió i les agències d’avaluació tenen moltes connexions entre si –els fons són accionistes importants de les agències d’avaluació– això es presta a que es realitzin moltes operacions combinades que poden tenir un fort caràcter trampós i especulatiu. Per exemple: tres fons lligats a les agències d’avaluació esmentades tenen 7.500 milions d’euros invertits en deute públic espanyol. A mesura que es rebaixa la qualificació del deute espanyol (el que fan les agències) augmenta el tipus d’interès que cal pagar per ell, i els beneficis dels inversors augmenten.

Davant l’onada de privatitzacions en marxa –Caixes d’estalvis, Loteries, aeroports– competint desesperadamente per atreure capital, tots els analistes situen com inversors en la graella de sortida als grans fons nord-americans, que porten mesos catant el sector i estudiant comprar accions de caixes, com més barates millor. Diversos d’aquests grans fons són accionistes de Moody´s i de Standard & Poor. La importància que per al procés de privatització tenen aquests fons d’inversió – accionistes de les agències que han forçat precisament aquest procés– és tal que el passat octubre el rei va rebre a la Zarzuela al conseller delegat d’un d’aquests grans fons.

Si les agències disminueixen la valoració del deute espanyol, la compra d’actius serà més barata. El 10 de març de 2011, només unes hores abans que el Banc d’Espanya xifrés en 15.152 milions les necessitats extra del sistema financer espanyol, Moody´s va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va xifrar les necessitats del sistema financer en 120.000 milions d’euros, 10 vegades més que la xifra del Banc d’Espanya. La nota de Moody´s difosa a l’obrir la Borsa, la va rebentar. Totes les caixes han d’accelerar la seva privatització i probablement a preus més barats del que aspiraven, en benefici dels fons interessats a comprar, gairebé tots accionistes o clients de Moody´s.

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola Llegeix més »

Francisco Javier Cañadas Gascón en vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona des del 31 de desembre

Xavi Cañadas Gascón, el dissabte 31 de desembre al migdia iniciava una vaga indefinida de fam i set contra la repressió dels moviments socials i les retallades dels drets socials i laborals. Aquest militant anarquista des de molt jove, va patir anys de presó en la denominada Transició víctima del terrorisme d’estat espanyol en el cas de l’Scala i és autor de diversos assaigs sobre el seu pas per la comissaria de Via Laietana i les presons monàrquiques espanyoles, com ara ‘El Tubo’, ‘Entremuros’ o ‘El caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más’.

En una carta pública ens recorda que “la situació econòmica que precaritza els més desfavorits, no és fruit d’una ‘crisi’, sinó d’una ESTAFA produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l’Estat espanyol. Alhora, aquests poders públics són recolzats per tots els polítics institucionalitzats que participen democràticament de la lladreria institucionalitzada. Els rics, cada cop més rics i cada cop paguen menys impostos. Els pobres, cada cop som més pobres i cada cop paguem més impostos.

Francisco Javier Cañadas Gascón en vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona des del 31 de desembre Llegeix més »

El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos.

EL CONSELL DE MINISTRES RETALLA 8900 MILIONS D’EUROS I FIXA EL DÈFICIT PÚBLIC PER AL 2011 en el 8% DOS PUNTS MÉS del previsible.

Algunes de les mesures aprovades el 30 de desembre, pel Consell de Ministres:

– Congelació del salari mínim: 641 €

– Congelació dels salaris dels funcionaris i els empleats públicsper al 2012.

El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos. Llegeix més »

Economia Social. Enllaços d´interès

Economia Social. Enllaços d´interès Llegeix més »

Federació Local de CGT Tarragona

Federació Local de la CGT de Tarragona deixen l’actual local de la Rambla Nova i es traslladen a un nou espai més ampli i adient a les seves necessitats, situat a Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona, a l’edifici on hi havia la Facultat de Lletres de la URV.

Conserven el telèfon (977242580), fax (977241528) i correu electrònic (cgttarragona@nullcgt.es)

Telf. 977242580 Fax 977241528

Correu Electrònic: cgttarragona@nullcgtcatalunya.cat

Mostra un mapa més gran

Federació Local de CGT Tarragona Llegeix més »

Treball. Enllaços Institucionals

Treball. Enllaços Institucionals Llegeix més »