10.260 minuts ha parlat a les televisions públiques i privades el president del consell Silvio Berslusconi al llarg dels darrers 10 anys. Tres vegades més que els presidents de la República, Carlo Azeglio Ciampi i Francesco Napolitano. I durant el gener de 2011 ja ha doblat la seva mitjana (85 minuts) sortint parlant als telediaris per 160 minuts. La importància de la dada és evident si pensem que la majoria dels italians s’informen gairebé únicament a través dels telediaris, tots estrictament pro-“cavaliere” i sobretot estandaritzats.

Periodistes, directors i reporters que no s’adapten són expulsats del sistema i reemplaçats amb “professionals del vídeo o del paper imprès” més dúctils, si cal a cops d’edictes (com a l’abril de 2002), mitjançant reducció de plantilles, acomiadaments per crisi de la empresa o més simplement fent el buit al seu voltant dins les mateixes redaccions. Com? Per exemple no acceptant la publicació de reportatges “no homologats”, oficialment per manca d’espai als telediaris o a les pàgines dels diaris o empenyent-losa dimitir per no compartir la política editorial.