– Dimecres 15, a les 20h, CINE-FORUM: “Los Espigadores y la Espigadora”. Dir. Agnes Varda.
– Dijous 16, a les 21.30h,
SOPAR a càrrec de la Cooperativa de Consum ‘El Gínjol’
– Divendres 17, a les 20h, PROJECCIÓ de curts de ‘Yomango’. DEBAT sobre la reapropiació.
Desembre anticonsumisme a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona Llegeix més »
1ª Assemblea de la Plataforma de suport al CSA Can Vies
dijous, 16 de Desembre 2010, 19 h. Centre Social de Sants c/Olzinelles 30,
Sants, BCN
CAN VIES és imprescindible per a la vida social, política i cultural del barri de Sants. A més de la tasca de denúncia continuada i real de l’especulació, CAN VIES ha estat una escola de participació política, social i cultural per a centenars de persones de Sants, dinamitzant el teixit associatiu del barri.
Assemblea de la Plataforma de suport al CSA Can Vies el 16 de desembre a Barcelona Llegeix més »
El proper 15 de desembre a les 17.30h als locals de la CGT de Via Laietana (9a planta) es realitzarà l’assemblea per als treballadors/es dels plans ocupacionals de Barcelona 2010.
Assemblea general de treballadors/es dels plans ocupacionals de Barcelona Llegeix més »
– 10/12/10 a les 20h
Acte informatiu i sopador al Kasal Okupat Joan Berney (Kasalet) C/Societat nº4 Terrassa
– 15/12/10
12h. OFRENA FLORAL Av. Catalunya (L’Hospitalet)
20h. MANIFESTACIÓ Plaça Universitat (Bcn)
Per a informació sobre el cas, aneu al web de la Plataforma Pedro Álvarez:
El tancament de l’espai aeri em va agafar fora de casa, esperant retornar aviat en un vol curt. Per contra, vaig trigar un dia sencer a tornar amb tren i sort que vaig tenir bitllets. Ho dic perquè no sembli que parlo des de la barrera.
Els controladors aeris no és el grup de treballadors pels quals tinc més simpatia. Persones que guanyen 200.000 euros a l’any estan fora de la meva òrbita, no només personal sinó de la meva preocupació pels assumptes col·lectius. Que són un grup enormement privilegiat, ningú pot dubtar-ho. Disposen, a més, d’una gran possibilitat de monopoli i una enorme capacitat d’incidència en el benestar de tots els altres, com tots els treballadors del transport col·lectiu.
Però no em sembla que la histèria generada davant la seva ‘vaga’ és la reacció més adequada. Per això m’animo a fer alguns comentaris:
Els seus privilegis no fan intolerable que aquest col·lectiu de treballadors lluiti pels seus drets. Encara que no del mateix nivell, per descomptat, hi ha molts altres grups de treballadors públics que es consideren privilegiats –professors d’universitat (entre els quals em compto), jutges, alts càrrecs d’empreses i de l’administració pública i altres- i crec que tenen els seus drets i haurien de defensar-los, mentre no canviïn altres coses que condueixin a un major igualitarisme en la societat.
Per això no em sembla malament que aquests empleats privilegiats defensin els seus drets, que, a més, estan sent atacats molt intensament. Encara no fa molt, aquests professionals guanyaven 350.000 euros a l’any, i ara guanyen 200.000 (encara que fa vergonya escriure aquestes xifres). Encara és una barbaritat, però és normal que lluitin contra aquesta rebaixa. Treballaven 1.200 hores anuals i han passat a treballar 1.670 i, el que sembla que ha deslligat la seva fúria, és que recentment el Govern ha passat un decret pel qual els dies de baixa no es computaran com part de la jornada de treball. Quan en tots les ocupacions la baixa es computa com part de la jornada laboral.
Dues coses: Una, crec que és normal que lluitin. Dues i molt important, quant trigaran les autoritats a traslladar la norma que la baixa no sigui part de la jornada laboral als altres treballadors? Em semblen punts que haurien de fer-nos reflexionar.
Per altra banda, enfront de l’enorme atac que estem experimentant els treballadors de tots els àmbits, molts ens preguntem, com és que no reaccionem? Bé, doncs en aquest cas, aquells que estan en les condicions més favorables per a fer-lo són qui han començat a reaccionar: són treballadors fixos, no poden tenir problemes econòmics i causen un gran impacte. Són ells els que millor poden començar a resistir aquest brutal atac que estem sofrint.
Que segurament ho fan per defensar els seus drets adquirits, que és mer corporativisme, que no ho fan per convicció i idealisme… Molt probablement. Però les reivindicacions populars no es fan gairebé mai per solidaritat i ideologia sinó per resistència a perdre els drets propis. I si els altres grups de funcionaris i treballadors fixos prenguéssim exemple? Què és una protesta salvatge? Sens dubte, però vistos els serveis mínims que es dicten per a totes les vagues del transport que porten a diluir gairebé completament les protestes, és bastant comprensible que un grup de treballadors enfurismats mostri la seva impotència amb aquest tipus de mesures.
Hi ha qui diu –particularment les ments sindicals- que així no es fa una vaga. Per què les vagues s’han de fer segons el protocol imposat per uns poders econòmics, polítics i sindicals? El dret de vaga protegeix una protesta forta, que està sent domesticada amb tots aquests requisits, per què s’ha d’acceptar sempre aquesta subordinació?
No podien deixar de dir que si han tingut reunions amb el PP, que si això té color polític, etc. Seria una llàstima si hagués raons polítiques partidistes en aquesta acció, perdrien molta dignitat els controladors, però són tots els controladors del PP? Perquè una acció així no es fa sense una gran majoria. No hi ha controladors més pròxims a altres partits? Potser en aquest cas el PSOE hauria de preguntar-se per què aquesta exclusiva afiliació.
Finalment, el dany que causen al públic. Doncs si, és greu. Però és la conseqüència que les coses vagin malament i no s’arreglin d’altra forma. Ningú fa una protesta d’aquest estil per gust. Ni tan sols els controladors aeris que segur són conscients del que es juguen. Deuen estar molt indignats amb el govern per a fer una protesta d’aquesta envergadura en la qual arrisquen molt.
Però encara que sigui molt lamentable no ignorem que aquests importants trastorns s’han causat en la seva majoria a persones que volíem desplaçar-nos per vacances. Al meu entendre hi ha altres col·lectius pels quals hauríem de preocupar-nos més i ens són indiferents. Hem pensat potser que a l’eliminar l’ajuda de 426 euros als desocupats sense subsidi es deixa a 500.000 famílies sense cap ingrés? Probablement sofreixin més que les 300.000 persones a les quals ens han fastiguejat el pont. I no sembla que ens preocupem massa per ells. O les nombroses famílies que han perdut el seu habitatge, o el més d’un milió de treballadors aturats de llarga durada sense esperança de trobar treball, i tants altres.
Aquest caos perjudica també a l’economia i té àmplia repercussió internacional. Segur. Hi ha negocis que perdran diners (encara que potser uns altres es beneficiïn) i el nostre país no està per a bromes. Són conseqüències serioses. Però hi ha altres sectors que estan tenint conductes encara més greus. Què dir de la banca, tant del país com forana, com de les grans fortunes que segons algun informe de premsa (no n’i ha molts referent a això) estan ja abandonant el país per temor al seu major deteriorament econòmic? Ningú sembla ressentir aquestes activitats, molt més greus que les dels controladors.
Els controladors aeris Llegeix més »
Aquest passat cap de setmana, hem vist com els mitjans de comunicació aplaudien la militarització dels aeroports i com la gent demanava l’acomiadament i la supressió total de drets dels controladors aeris. El propòsit d’aquest article no és discutir sobre qui té la raó en el pols entre govern i controladors, sinó analitzar què és el que hi ha darrere d’aquesta situació i com ha arribat a passar, així com les seves possibles conseqüències.
El conflicte sorgeix en plena negociació d’un conveni col·lectiu per als controladors aeris. El dimarts anterior al pont, tant el govern com USCA (Unió Sindical de Controladors Aeris) van presentar les seves propostes de conveni en la taula de negociació. La principal discussió sobre aquest conveni eren les hores de treball, ja que els controladors exigien que les hores sindicals, les imaginàries (guàrdies), les llicències, les baixes per incapacitat laboral i les reduccions de jornada s’incloguessin en el total d’hores treballades.
No obstant això, tres dies després, el Govern dicta un decret en el qual es deneguen les exigències sobre les hores de treball que exigeix USCA, i els controladors responen deixant de treballar. El més curiós, és que el Govern dicta el decret en el moment que els controladors tenen poder de fer més mal (i cabrejar més a la població) i, sobretot, en un moment extraordinàriament convenient per al govern.
D’aquesta manera, la ’crisi aèria’, desplaça d’una posició de merescut protagonisme a les filtracions de WikiLeaks en les quals la diplomàcia nord-americana diu coses com que «Zapatero ha mostrat que quan hi ha un assumpte de particular importància per al Govern d’EE UU, pot ser dòcil per a treballar amb nosaltres malgrat l’oposició interna», i dóna mostres de l’obediència del Govern d’Espanya davant EEUU en temes com els vols de la CIA, les causes judicials sobre Guantánamo i el caso Couso o la llei antidescàrregues. Tot això en un moment en el qual, a causa de la seva gestió de la crisi i les retallades socials i laborals, el Govern està perdent el suport de la seva base electoral.
El desenllaç del conflicte ja és ben sabut. Per primera vegada des de la Transició, el Govern declara una espècie d’estat d’excepció denominat ’estat d’alarma’ en el qual se suprimeixen una sèrie de drets i es posa a treballadors públics sota el comandament de “l’Autoritat” militar. Aquesta mesura obliga als controladors a tornar als seus llocs de treball sota l’amenaça de ser acusats per sedició i desobediència als comandaments militars que van prendre el control de la navegació aèria.
Els controladors s’han equivocat, i probablement ells ja ho saben. El Govern els ha llançat una provocació (posant-los en safata paralitzar els vols del país durant el pont) i els controladors han entrat al drap perdent (encara més) el suport de l’opinió pública i fent-li el joc al Govern al desplaçar de l’escena mediàtica diferents assumptes (WikiLeaks, crisis, privatitzacions, etc.). De passada, el Govern ha aprofitat per a penjar-se la medalla d’haver solucionat la situació en 24 hores portant a terme inquietants mesures de control social com és militaritzar a un sector de la societat per a jutjar per sedició a qui es negui a treballar.
I, per a completar la jugada, els mitjans de comunicació ha contat la seva versió propagandística sobre com els controladors ’segrestaven’ al país gairebé com un capritx i el Govern rescatava la situació, mentre gran part de la població aplaudia acríticament.
Sobre la «crisi aèria» i qui va segrestar a qui Llegeix més »
Des del SFF-CGT us invitem a l’acte de presentació pública a les comarques de Tarragona del document “Un Modelo de Ferrocarril Público y Social” , editat pels ferroviaris del nostre sindicat, dins de la campanya d’àmbit estatal que estem desenvolupant.
L’acte es celebrarà a l’Estació de tren de Vila-Seca (al Restaurant El Xiulet) el proper dissabte 11 de desembre a les 11.30 h. Intervindran diferents ponents que ens ajudaran a definir els projectes que es plantegen al nostre territori.
CGT presenta a Vila-seca la seva proposta de model de ferrocarril públic i social Llegeix més »
Companys i companyes:
Des de la Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT hem decidit enviar una carta als diferents ministeris cada vegada que assassinin una dona.
Us l’adjuntem perquè, des dels diferents àmbits confederals, es
reexpedeixi al seu torn, com una campanya de protesta.
La Federació Local de CGT Sabadell convoca una xerrada i una manifestació per lluitar contra la Reforma de les pensions i la reforma laboral.
– La xerrada serà el pròxim dimarts 14 de desembre a les 18.30 h en el Centre Cívic de Ca N ´ Oriac i a càrrec de Blanca Rivas, Secretària d’Organització de CGT Catalunya i Quim Garreta, Secretari d’Organització de CGT Catalunya.
– La manifestació es realitzarà el pròxim dissabte 18 de desembre a les 11.30 h a la Plaça del Pi de Ca N ´ Oriac.
Manifest:
Des de la CGT volem fer una crida a la població per sostenir la lluita iniciada amb la VAGA general del 29-S, avui més que mai és necessari defensar els drets laborals i socials que tant han costat aconseguir.
“No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia”. Ho diu Vicent Partal a l’editorial del Vilaweb, el dia després que Zapatero i el seu Govern decidís enviar l’exèrcit per aturar una vaga encoberta dels controladors aeris contra la privatització d’Aena.
No entraré ara a parlar del sou dels controladors aeris perquè no ha estat aquest el motiu pel qual han enviat l’exèrcit, tot i que molta gent associa automàticament una cosa amb l’altra, com si no sabessin -de fet, ho desconeixen- que l’exèrcit espanyol mai no ha atacat cap ric. Mai, mai, mai!
Quan l’exèrcit trenca vagues, alguna cosa fa olor de podrit Llegeix més »
Sé que aquest post indignarà molts lectors, tanmateix el que està passant avui, en què el govern ha enviat l’exèrcit a controlar l’espai aeri és la confirmació del que molts ja havíem anticipat. La suposada crisi no és altra cosa que un pretext per desarmar els drets individuals i col·lectius i propiciar la imposició de mesures econòmiques de xoc per imposar els beneficisde la cleptocràcia internacional.
La militarització dels aeroports escenifica el cop d’estat Llegeix més »
Dimecres 1 de desembre, va tenir lloc la signatura de l’ACORD sobre el nou ERO presentat per Roca per part CCOO, UGT i empresa, per a enviar a l’atur als treballadors de Porcel·lana, després de la consulta realitzada entre la plantilla. El resultat del Referèndum celebrat, del qual CGT es va desvincular. va ser: – A favor 106. En contra 67. Blancs 9.
Si bé és cert que ha sortit d’una consulta en la qual ni participem ni estàvem d’acord, és destacable l’obstinació i ímpetu que els delegats que informaven tant en els menjadors com pels llocs de treball, defensaven que la millor opció era anar-nos tots d’ERO. Explicant i induint al temor de cobrar menys si ens quedàvem, fins i tot un delegat de CCOO va dir en menjadors que a Madrid els treballadors els havien castigat electoralment per haver acceptat la situació d’estar en fàbrica en lloc de l’atur tècnic.
És curiós quan aquesta vegada els seus companys de Madrid han defensat la mateixa oposició l’ERO i els treballadors han preferit altra vegada estar en fabrica abans que gastar el seu atur, evitant així que a Madrid Roca apliqui aquest ERO. No veiem molt lògic que un mateix sindicat defensi posicions i arguments tan distints en fàbriques amb la mateixa problemàtica i perjudicis. I que a Gavà coincideixin amb els que l’empresa pretenia.
Per altra banda denunciem que en la documentació signada, es diu i accepta que hi ha hagut un període de consultes i negociacions, quan això és fals ja que no ha existit cap reunió de TOTES les parts amb l’empresa per a negociar res, ni existeixen actes com es dóna en un procediment com el que signen. Si que coneixem d’una reunió entre ells amb l’empresa per a negociar un avenç, en la qual no vam ser convocats, amb l’excusa que CGT ja tenia una posició contrària a l’ERO. Cal recordar als companys que, per aquesta regla en l’anterior ERO de 713 acomiadaments tots estàvem en contra i no per això perdíem el dret legal d’estar en les millores o negociacions que es portessin a terme.
Està clar que com sindicat és de lògica donar una posició tant en contra o a favor, però això no eximeix d’estar representat en qualsevol negociació, tot el contrari, és de llei. Més quan el que es negociï afectarà a l’afiliació de cada sindicat.
És lamentable que tot aquest procediment de l’ERO hagi estat “en el calaix” guardat fins a just unes hores després dels resultats de les Eleccions sindicals, i ara tot vagi amb presses. Confiem que tots els sindicats manejàvem la mateixa informació (òssia cap respecte a aquest tema) doncs seria molt greu que això estigués en coneixement d’algun representant sindical i guardés silenci, ometent una informació tan important per als treballadors.
Una vegada signat el nou ERO solament ens queda que fer un altre sacrifici més amb el nostre atur, i confiar que els companys que ho han defensat amb tants arguments per menjadors i “corrillos” posin la mateixa obstinació a solucionar i informar dels problemes que sorgissin en els dies que estiguem afectats o desafectats, doncs en això saben que encara que no estiguem d’acord si estem amb ells, per a ajudar a solucionar o evitar els problemes que puguin sorgir.
Salut i treball
Secció Sindical CGT Roca
Gavà, 2 de Desembre de 2010.
La CGT davant la signatura d’un nou ERO a Roca Llegeix més »
La descentralització productiva s’ha convertit en una manera fàcil i barata de flexibilitzar les condicions laborals i empènyer a la indefensió als treballadors, en el marc de relacions embullades entre empreses principals, subcontractistes, Empreses de Treball Temporal, falsos autònoms, grups d’empreses, etc.
En aquest context s’ha desenvolupat el següent episodi: 26 treballadors de l’empresa subcontractada Unigel, que prestaven els seus serveis en el centre de treball de l’empresa principal Samoa Industrial van iniciar el març de 2005 una vaga per a aconseguir que s’equiparessin els seus drets laborals als de les persones que, com ells, treballaven per a aquesta empresa d’equipament en el seu centre de Gijón. La plantilla d’Unigel es reunia, passava els controls mèdics i treballava dins de les instal·lacions del grup Samoa. Moltes d’aquestes 26 persones duien treballant des de feia cinc anys en les instal·lacions de Samoa Industrial amb pitjors condicions laborals que les dels empleats directament per Samoa. Arran d’aquests fets, Samoa Industrial va rescindir el seu contracte mercantil amb Unigel, qui va procedir a l’acomiadament dels treballadors esmentats, adduint que la seva contracta amb Samoa ha finalitzat.
A més van interposar una denúncia davant la Inspecció de Treball, reivindicant els seus legítims drets. Després de dos processos a Gijón i Oviedo, 24 dels 26 ex-empleats d’Unigel van recórrer l’extinció al Tribunal Constitucional, i aquest òrgan els ha donat la raó.
Cinc anys després, salta la sorpresa: el Tribunal Constitucional en la seva sentència de 19 d’octubre de 2010 va declarar la “nul·litat radical” de l’acomiadament i va instar al jutjat social de Gijón a tramitar la readmissió d’aquests treballadors. La sentència determina que el dret a la vaga d’aquestes persones preval sobre les relacions que existeixen entre empreses. Dit d’altra forma, Samoa Industrial no tenia dret a tallar, com ho va fer, la relació amb Unigel per a forçar l’acomiadament d’aquestes 24 persones. la principal novetat d’aquesta sentència és que qui subcontracti té responsabilitat sobre els subcontractats, una cosa que pot estendre’s
La Casa Blanca no perdona a Julian Assange per haver procedit a revelar íntims secrets del Departament d’Estat, a partir de la fugida de missatges als quals va tenir accés Wikileaks i a través dels quals s’ha exposat a l’aparell de la diplomàcia nord-americana al despullat.
El President Barak Obama i la Secretària d’Estat, Hillary Clinton, han insinuat que Assange no podrà sortir airós d’aquestes revelacions sense que ell i altres responsables paguin les conseqüències.
Des del passat dia 29 de novembre, cinc periòdics d’Estats Units i Europa, en comunió amb Wikileaks, van començar a revelar documents secrets de tal magnitud que permeten compondre una geografia precisa sobre la forma i la conducta de la diplomàcia nord-americana, a partir de conflictes com el palestí-israelià, el programa nuclear iranià, l’amenaça de l’arsenal nuclear de Paquistán, l’avanç d’Hugo Chávez a Amèrica Llatina, la figura de Evo Morals i Cristina Fernández de Kirchner, els difícils equilibris del president Lugo de Paraguai, el poder xinès a Àsia, les pressions sobre l’Audiència Nacional d’Espanya, el cop d’estat a Hondures, i més.
La major fugida d’informació originada per Wikileaks ha estat capaç de tocar el cor de Washington, sent ara la resposta dels falcons i gavilans del Congrés nord-americà desesperada per a encausar a Assange sota càrrecs de “conspiració contra Estats Units”, al robar – i no revelar, diuen- ” informació secreta i confidencial”.
Sobre aquest assumpte Pablo Gámez, de Radio Nederland, entrevista el 2 de desembre a Ignacio Ramonet, expert en política internacional i mitjans de comunicació, l’audio de la qual us el podeu descarregar anant a:
La persecució a Wikileaks. Entrevista a Ignacio Ramonet Llegeix més »
La vaga que els controladors aeris han desenvolupat els dies 4 i 5 d’aquest mes té diverses dimensions diferents. La primera neix de la condició, singularíssima, del col·lectiu professional afectat. Els seus alts salaris predisposen a un ràpid judici desqüalificatori que passa per alt —sembla— circumstàncies interessants.
Hi ha pànic que condeixi l’exemple. Que el Govern hagi decretat l’Estat d’Alarma és la millor prova d’això. Mai s’havia decretat aquest estat dintre de l’actual presumpta democràcia, ni en els pitjors temps d’ETA, ni en el 11M, ni mai; ho acaben d’estrenar per al que realment temen de debò: una mobilització.
Aquí el que els importa de debò no és que els controladors aeris siguin o no uns «privilegiats». El que els fot és que estan units. Cada vegada que fan una mobilització de les seves, amb baixes falses o vaga correctament convocada o a la japonesa o com sigui, es juguen el seu lloc de treball.
La gent diu «que els acomiadin!». Doncs si senyor, que els acomiadin, però els haurien d’acomiadar a tots o gairebé tots, perquè estan units. Clar… no es pot acomiadar a tots d’un dia per a un altre perquè hi hauria gravíssims perjudicis per al que ells anomenen «el país». Els mateixos perjudicis que sofriria qualsevol empresa si d’un dia per a un altre acomiadés a tota la seva plantilla.
Per això la seva por autèntica és que dintre d’aquest context de crisi pogués condir l’exemple dels controladors, sobretot si la crisi no hagués fet més que començar. Que algú pensi que si el «mètode controlador» o el «mètode pilot» funciona contra els grans també funcionària el «mètode camioner» contra els menys grans.
Què passaria si demà es posessin de baixa o no treballessin perquè no els sortís dels pebrots TOTS els camioners d’Espanya? I els netejadors? I els conductors d’autobusos? I els dependents del comerç? I els professors? I els metges? I els vigilants i guardes jurats? I els informàtics? I els electricistes? Tots ells realitzen funcions de les quals depenen serveis essencials. Tenen privilegis intolerables? Els militaritzarien també? Seria sedició? Posarien a un Coronel en cada Corte Inglés? Què passaria si els mobilitzats estiguessin units com els controladors? Els poden acomiadar a tots? Això és el que de debò volen impedir començant pels controladors. Que tot segueixi més o menys com està és l’únic i veritable objectiu essencial que estan perseguint en aquesta crisi.
No cal mirar el dit, sinó la Lluna a la qual assenyala. No cal veure els arbres, sinó el bosc. L’única forma que han tingut de vèncer, de moment, als controladors ha estat la militarització, és a dir l’amenaça directa amb penes de presó. Com en els bons temps. No se suposa que treballar a Espanya és lliure? No se suposa que si no treballes t’acomiaden i ja està? No se’ls omple la boca cada dia amb allò que la porta està aquí? És que serà obligatori treballar a Espanya sota les seves condicions? Estarà prohibit treure els diners del banc, com ja va passar en el corralito d’Argentina? Fins a on arribaran? Que ningú dubti que arribaran fins a on faci falta. Exagerat? Fa 48 hores semblava una pel·lícula de Harrison Ford que el Govern militaritzés els aeroports i que a Espanya es tornés a parlar de delicte de sedició; ull, presumptament comès no per militars ni policies… sinó per treballadors.
Tenen raó els controladors en les seves reivindicacions i en els seus mètodes? Què més dóna. Això no és l’important. Cal veure més enllà i adonar-se de durant els pròxims mesos ens anem a jugar coses molt més importants i aquesta mobilització actual està sent molt significativa respecte a contra qui s’està jugant realment i fins a on estan disposats a arribar. Per cert que de les raons de la mobilització dels controladors no es parla en els mitjans, no sigui que més d’un pensi que potser tenen raó. No sigui que més d’un pensi, en línies generals. Això sí, es diu que el partit del Barça l’havien de canviar de data. Això és moltíssim més important.
De fet, cada vegada que es parla d’una vaga en els mitjans mai s’expliquen les raons de la mateixa i no sempre són vagues de «privilegiats» sinó que també se silencien els motius de les vagues dels serveis municipals de neteja o dels conductors del Metro. Quan és «salvatge» una vaga o mobilització? Quan fot de debò i pot funcionar? Segons sembla cal mobilitzar-se sense molestar al patró ni als clients ni als proveïdors. Mobilitzem-nos repartint petons en la boca o tocant el xiulet durant 15 minuts en la porta de la seu patronal més pròxima. Quan s’hagi anat el periodista que fa la foto, ens anem. Això és una mobilització civilitzada.
Per descomptat s’utilitza l’antic i bé conegut truc d’enfrontar a uns treballadors contra uns altres. Avui eren milers els que feien declaracions d’afectats per les suspensions de vols. Qualsevol que s’hagi intentat ficar en activitats sindicals dintre d’una gran empresa haurà passat per l’experiència que els «caps» comencin a dir a la plantilla que per culpa dels sindicalistes hi haurà acomiadaments. De fet, a la major part dels treballadors ni tan sols fa falta dir-los res. Si oloren sindicalisme del bo reaccionen en contra immediatament. Doncs això és el mateix, però dintre d’una gran empresa que es diu Espanya en la qual gairebé tots treballen però només uns pocs es duen els dividends.
És graciós escoltar parlar dels «intolerables privilegis» dels controladors. Com que intolerables? Aquests privilegis no estan en alguna normativa que algú ha signat? Hi ha lleis o convenis vigents intolerables? Per què són intolerables els sous dels controladors però no ho són els sous de molts banquers, càrrecs polítics i dirigents de grans empreses, que són molt superiors en moltíssims casos?
Article extret del web d’Insumissia: www.antimilitaristas.org/spip.php?article4741
I si tots fessin com els controladors? Llegeix més »
Espanya va estar aquest dissabte dia 4 en estat d’alarma per primera vegada en la història de la democràcia. La justificada vaga salvatge dels controladors aeris, causada pel decret llei del dia anterior en el qual perden gran part dels drets laborals adquirits aquests anys, va paralitzar l’espai aeri espanyol.
A les 13:00 del dissabte, tal com es publicava en el BOE, els controladors quedaven mobilitzats i sota les ordres de l’autoritat militar. El règim polític va disposar, així mateix, de pràcticament tots els mitjans de comunicació per a difondre el caos i l’odi cap als controladors, als quals se’ls acusava de ser causants de la situació.
Ja no hi ha dubte, a hores d’ara, que l’estat d’alarma ha estat un toc d’atenció no només cap als controladors, sinó cap a tota la classe treballadora. Una mesura que suposa un precedent: l’estat podrà disposar de l’exèrcit i dels mitjans de comunicació per a derrotar qualsevol reivindicació laboral.
Divendres passat, a les 23:00, l’executiu va organitzar la militarització del control aeri. Coronels de l’Exèrcit de l’Aire es van traslladar a les torres de control dels aeroports civils per a assumir el comandament, mentre soldats de la Unitat d’Emergències (UME) patrullaven pels principals aeroports espanyols. El vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba explicava que “s
L’estat d’alarma com avís davant els conflictes laborals Llegeix més »
José Ramón López Goni / Diagonal
La Cimera de Lisboa realitzada del 19 al 21 de novembre va culminar la revisió del concepte estratègic definit el 1999. Aquesta revisió es feia necessària perquè l’entrada dels països de l’Est d’Europa demandava noves prestacions a l’Aliança. Al mateix temps, algunes iniciatives, com la citada ampliació i el projecte d’escut antimíssils de l’administració Bush, van ser interpretats per Rússia com un gest d’enemistat. Per aquest motiu, EE UU, alma mater de l’OTAN, no podia permetre’s
L’OTAN es reinventa a Lisboa Llegeix més »
Primer van venir a pels funcionaris i els van prendre el 5 per cent del sou mitjançant un decret que trencava el acordat en el seu conveni. I ningú es va moure. “Són uns afortunats que tenen el treball assegurat, que s’aguantin”, vaig dir.
Després van venir a buscar els jubilats i els van congelar les prestacions, vulnerant el que estableix el Pacte de Toledo. I ningú es va moure. “Són gent gran i amb el que reben tenen de sobres”, vaig dir.
Del decret a l’estat d’alarma Llegeix més »
Amb el pas de les hores va quedant clar qui és el veritable responsable del caos produït en l’espai aeri espanyol. A CGT – Aena no li queda cap dubte a l’hora d’afirmar que el ministre Blanco ha demostrat ser un gestor incapaç, clarament incompetent, que ha demostrat un desconeixement del sector del transport aeri i una manca de preparació alarmant. I el que és pitjor, que ha volgut que això succeís així per defensar els interessos econòmics i polítics de les grans empreses d’aquest país, legislant a cop de decret, i segrestant als aeroports espanyols a 300.000 ciutadans.
CGT – Aena: L’estat d’alarma, un risc calculat? Llegeix més »
Les secretaries de Jurídica i Acció Social de la CGT de Catalunya han editat la versió en català de la “Guia Antirepressiva. Drets i llibertats per la lluita social” editada fa uns mesos per la Secretaria d’Acció Social confederal de la CGT.
L’edició catalana afegeix continguts sobre les penes multa i actualitza alguns aspectes del text original en castellà.
La CGT de Catalunya edita una versió renovada de la Guia Antirepressiva Llegeix més »
Assistim amb estupefacció a una mesura que no s’havia produït en dècades de suposada democràcia. Davant la vaga encoberta iniciada sobtadament aquesta tarda, coincidint amb el principi d’un pont festiu, i secundada per la gran majoria de controladors aeris dels aeroports espanyols, el govern, reunit en gabinet de crisi, ha promulgat d’urgència un reial decret que ha entrat en vigor tot just un parell d’hores després (a les 21’30 h). Aquest decret suposa la militarització de la navegació aèria en l’estat espanyol.
Les notícies encara són confuses, però sembla que l’abast de la mesura no pretén, en un primer moment, substituir controladors civils per militars, sinó militaritzar a aquells, obligant-los a l’obediència inexcusable de les autoritats de l’exèrcit posades executivament al comandament de les torres de control de cada aeroport, sota amenaça d’incórrer en tipus delictius. El telediari de TVE informava fa uns moments de la recent incorporació d’altes personalitats de l’exèrcit al gabinet de crisi governamental.
En aquesta web, ni entrem ni sortim en el debat sobre les condicions de treball dels controladors aeris, les mesures del govern per a intervenir en aquest espai laboral i –en definitiva- les raons o falta d’elles per a la vaga. Per descomptat lamentem enormement les molèsties causades a totes les persones que es disposaven a agafar vols en inici de les seves vacances o per altres circumstàncies i que s’han vist “tirades” en les terminals dels aeroports. Però, independentment que el col·lectiu de controladors pugui gaudir d’una situació laboral millor que altres persones treballadores, fins i tot privilegiada que pugui ser discutible, el que ens preocupa és aquesta gravíssima intromissió de l’estament militar en la vida civil.
Ignorem l’efectivitat concreta d’aquest decret militarista i per ventura no sigui més que un “farol” del govern davant els controladors i la posada en escena d’una reacció ferma i autoritària davant la indignada opinió pública i les persones afectades directament per la cancel·lació dels vols. És possible que el decret (en realitat un afegit d’última hora a l’ampli decret promulgat al matí), improvisat en qüestió de minuts, ni tan sols sigui susceptible de poder-se aplicar (aniràn a buscar a les seves cases un a un als controladors per a portar-los al treball de l’orella o a punta de pistola?)
Ignorem així mateix la legitimitat jurídica i constitucional d’aquest sinistre decret capaç de posar sota les ordres de l’exèrcit d’un cop de ploma a treballadors civils, però ens inquieta en gran manera la porta que s’obre, i la política que el govern “socialista” de Rodríguez Zapatero inicia avui d’utilització de l’exèrcit per a imposar la “solució” del poder en aquest i altres futurs conflictes laborals o socials. Tot just si va haver-hi contestació social quan gràcies a la Unitat Militar d’Emergències, l’exèrcit va començar a ocupar parcel·les laborals tradicionalment ocupades per la població civil, i que podrien perfectament seguir així si s’apliqués a elles els diners gastats en el costós dispositiu militar.
Ara hi ha una nova volta de rosca, potser aprofitant l’antipatia que desperten les condicions laborals dels controladors aeris. No obstant això aquesta nova intromissió de l’exèrcit en la vida social civil efectivament crea un important precedent. A partir d’ara l’amenaça de la militarització podrà planejar sobre qualsevol lluita legítima de la societat enfront del poder establert. Per fi coneixem la veritable raó d’ésser i d’existir dels exèrcits. Al marge de la seva utilització en operacions de control de matèries primeres, mercats, rutes i –en definitiva- d’expoli dels països pobres en benefici de les empreses multinacionals, en últim terme constituïxen el segur de vida dels poders polítics i econòmics, la garantia fàctica que la situació que mantenen en el seu benefici no se’ls escapi de les mans.
Escrit publicat el divendres 3 de desembre a les 23’00h
Més informació:
L’exèrcit es fa amb el control del tràfic aeri a Espanya
El govern espanyol declara “l’estat d’alarma” que militaritza la societat tota
La navegació aèria a Espanya militaritzada per decret fulminant Llegeix més »
El govern és l’únic responsable del tancament de l’espai aeri espanyol i el veritable problema és que està venent el nostre país als empresaris.
CGT condemna l’estat d’alarma decretat pel govern Llegeix més »
Està en joc l’ocupació i el futur laboral de TOTS els treballadors d’Aena. No es tracta d’una reivindicació salarial, sinó d’una provocació del Ministre per a encobrir darrere del conflicte amb els controladors la venda d’Aena a empresa amigues i a preu d’amic.
El president del govern socialista ha agenollat a tot el poble davant els interessos i les pressions dels mercats, dels banquers, dels empresaris, i la seva última decisió de privatitzar Aena a través de Reial decret Llei, així com imposar per Decret Llei condicions laborals il·legals al col·lectiu de control en contra del dret a la negociació col·lectiva i del propi estatut de treballadors, ha provocat el tancament de l’espai aeri.
Entenem que, una vegada més, el sr. Blanco està intentant solapar l’expoli que suposa el regal a mans amigues privades dels aeroports espanyols donant la culpa a un col·lectiu amb el qual no ha volgut negociar, al que se li han imposat per decret unes jornades que, fet i fet, s’han demostrat insuficients per a cobrir les necessitats de cobertura real dels llocs de treball, doncs no podem obviar que, independentment de l’apagada d’avui 3 de desembre, el control aeri s’hagués paralitzat igualment al complir els controladors al desembre la jornada establerta en el Decret de Blanco.
La privatització d’Aena suposarà la subrogació dels empleats a una Societat Anònima, perdent la condició d’empleat públic i la garantia en l’ocupació. Es donarà entrada a criteris de benefici pur i dur empresarial, en contra dels actuals de seguretat, qualitat del servei i defensa del passatger. Això és el que està darrere de tot aquest procés, i no la defensa de reivindicacions salarials, les quals no existeixen.
Aena és una empresa pública amb més de 12.000 treballadors, entre els quals es troben els col·lectius de suport a passatgers i companyies, personal de manteniment, senyalitzadors, bombers, personal d’operacions i gestió aeroportuària, administratius, metges i ats aeroportuaris i titulats universitaris, entre altres, i que representen el 80% del personal d’Aena.
El màxim responsable d’aquesta crisi és el Ministre de Foment, qui ha decidit legislar a cop de decret, furtant el debat assossegat del Parlament, i sotmetent-se al dictat dels mercats de capitals i de les grans empreses que es volen repartir el pastís d’Aena, decisió que ni tan sols s’ha pres en l’àmbit d’aquest país.
Aena és una empresa pública, molt rendible i productiva, que no li costa un euro al ciutadà, i que resulta un bon objectiu per a les grans constructores, les quals han pressionat, i de debò, per a aconseguir una regulació adequada als seus interessos. La responsabilitat és del govern que ataca de nou per a robar al poble una altra empresa pública i donar-la a les empreses del seu entorn a veritable preu d’amic.
CGT-Aena condemna que hàgim arribat a aquesta situació, i se solidaritza profundament amb els ciutadans d’aquest país que estan sofrint en les seves pròpies carns la incompetència d’aquest govern.
Animem a tots els afectats a materialitzar reclamacions en els formats oficials d’Aena. Així mateix, davant un possible linxament mediàtic del col·lectiu de treballadors de control, volem deixar clar que el responsable de la situació és el govern, que ha provocat al col·lectiu de controladors imposant mitjançant Decret condicions laborals absolutament irresponsables, amb la finalitat d’encobrir mitjançant l’assetjament i enderrocament dels controladors la seva pròpia ineficiència en els còmputs de jornada, així com la privatització d’Aena i el conflicte laboral que s’acosta per la subrogació dels empleats públics d’Aena a empreses privades.
Finalment, apel·lem al seny, perquè des del Ministeri s’obri un diàleg social sobre aquest sector fonamental, i que deixin de solapar-se problemes estructurals a través de buscar caps de turc.
Secció Sindical Estatal CGT-Aena
El Ministre Blanco provoca el caos en l’espai aeri espanyol Llegeix més »
El comitè d’empresa i l’Direcció de Nissan Ibèrica han esgotat sense arribar a cap acord el termini de negociacions fixat per l’empresa per a tancar un pla de competitivitat que permetés a la planta de Zona Franca (Barcelona) optar a la fabricació d’un model de furgoneta ´pick up´.
El comitè no està disposat a negociar en els termes en els quals s’ha plantejat la proposta, que consisteix en una congelació salarial durant els anys 2012, 2013 i 2014 i la supressió del plus d’antiguitat, així com noves mesures de flexibilització horària, tot just quatre mesos després de signar l’últim conveni col·lectiu.
Els sindicats retreuen a l’empresa que pretengui introduir aquests canvis menys de mig any després de tancar-se l’actual conveni col·lectiu, en el qual els treballadors ja van acceptar amidades de flexibilització, precisament perquè la planta de la Zona Franca fora més competitiva. Per això, els sindicats han titllat de “xantatge” l’actitud de la Direcció de Nissan i creuen que l’empresa ha decidit plantejar aquestes mesures simplement perquè sabia que anaven a ser rebutjades i com estratègia de cara al futur.
Finalment, el grup Nissan ha descartat el 2 de desembre la planta de la Zona Franca de Barcelona, com a candidata a fabricar el nou model de furgoneta pickup per al mercat europeu i dels països més propers. De moment, la furgoneta es fabricarà a Tailàndia per al mercat asiàtic, a Mèxic per a l’americà i a Sud-àfrica per a l’africà. Els sindicats desconfien de la viabilitat del projecte de fabricació de la furgoneta ´pick up´ ja que desconeixen quin volum d’ocupació comportaria. Els sindicats ja havien avançat que les condicions exigides, que incloïen tres anys de congelació salarial, eren inasumibles i una excusa per a justificar la no adjudicació del model a Barcelona.
Els sindicats rebutjen el pla de competitivitat de Nissan Llegeix més »
