CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El Tribunal Permanent dels Pobles condemna a la UE per la seva complicitat en els delictes socials i ecològics de les Transnacionals

S’ha donat a conèixer la sentència del Tribunal Permanent dels Pobles que ha jutjat des de divendres passat 14, els vint-i-set casos documentats de violacions de drets humans comeses per multinacionals europees a Amèrica Llatina amb el suport de les institucions i governs de la Unió Europea.

En l’acte celebrat en el Cercle de Belles Arts de Madrid el 18 de maig, el president del Tribunal, el magistrat espanyol Perfecto Andrés Ibáñez, acompanyat d’altres membres del jurat, ha presentat la sentència que ha comentat Alirio Uribe, membre del col·lectiu d’advocats José Alvear Restrepo. Entre les al·legacions es demana “als Estats membres l’adopció de normes nacionals que garanteixin l’accés a la seva jurisdicció nacional civil i penal, per part de les víctimes d’abusos de drets humans o contra el medi ambient, comesos fora de la Unió Europea per part d’una empresa o una de les seves filials amb seu en un Estat membre”.

Segons se cita en la sentència, “a la vista dels casos examinats pel TPP, és possible identificar una estreta relació de funcionalitat entre les polítiques públiques de la Unió Europea i els interessos de les ETN en sectors estratègics. És evident que les institucions europees són permeables a l’acció dels lobbies empresarials, i que existeix una relació d’interdependència i tràfic d’influències entre els sectors privat i públic”.

Així mateix, es declara que “el dret a la reparació és la garantia i reconeixement dels drets a la veritat i la justícia i no pot entendre’s

El Tribunal Permanent dels Pobles condemna a la UE per la seva complicitat en els delictes socials i ecològics de les Transnacionals Llegeix més »

jpg_129914_capitalismo.jpg

Milers de milions d’euros als que Zapatero mai recurrirá

José Daniel Fierro

En el seu discurs del passat dimecres davant el Parlament el president Jose Luis Rodríguez Zapatero va reclamar un “esforç nacional i col·lectiu, especial, singular i extraordinari” davant la crisi i va assegurar que les mesures anunciades per a reduir el dèficit són molt dures però imprescindibles.

Milers de milions d’euros als que Zapatero mai recurrirá Llegeix més »

Declaració de la CGT rebutjant el “trasllat” de la vaga de l’ensenyament públic de Catalunya del 18 de maig al 2 de juny

Davant la incertesa i el desconcert generat pels altres sindicats, la CGT ha acordat:

1.- Que sense condicions que garanteixin un mínim d’èxit de la mobilització, no podem animar el professorat a posar més esforç en anar a la vaga.

2.-Que tanmateix mantindrem el marc legal per què el professorat que vulgui anar a la vaga, pugui fer-ho. Si decidiu fer vaga, comuniqueu-nos-ho.

Declaració de la CGT rebutjant el “trasllat” de la vaga de l’ensenyament públic de Catalunya del 18 de maig al 2 de juny Llegeix més »

jpg_madrid_1.jpg

La CGT pren els carrers de Madrid, en contra de l’Europa del capital i les seves crisis [Vídeo, fotos, crònica]

El matí d’aquest diumenge 16 de maig es va aixecar vermell i negre a Madrid. Al voltant de quatre mil confederals anaven arribant de tots els punts de la península, agrupant-se en les quatre columnes de les Marxes contra la Crisi, que van recórrer els carrers fins a confluir sincronitzats en la plaça d’Atocha en una escena emotiva i de fraternitat confederal. Al llarg dels quatre recorreguts es va repartir informació a la ciutadania sobre els motius de perquè estàvem en el carrer.

La columna catalana i aragonesa s’ha vist obligada a avançar pels centrics carrers de Madrid, ocupant només el carril bus, en un nou acte d’irresponsabilitat, posant en perill als manifestants, que ni tan sols tenien espai per desplegar les pancartes. La marxa que ha transcorregut des de Las Ventas fins a Atocha, passant per la porta d’Alcalà i Neptuno, en un ambient reivindicatiu, ha sumat més de 300 confederals.

La CGT pren els carrers de Madrid, en contra de l’Europa del capital i les seves crisis [Vídeo, fotos, crònica] Llegeix més »

CGT insta a UGT i CCOO perquè convoquin VAGA GENERAL

Les mesures adoptades pel president del Govern, el 12 de Maig, per a reduir el dèficit públic de forma dràstica atemptant contra les empleades i empleats públics, pensionistes i un conjunt de prestacions i drets socials que desapareixeran per decret llei, al més pur estil autoritari i sense cap respecte pel funcionament democràtic, suposen un atac frontal i definitiu contra els drets laborals i socials de tota la població.

Aquestes mesures unides a les xifres alarmants d’atur, a la reducció de despesa social, a la reforma de les pensions, a la reforma laboral, als milers de milions d’euros públics lliurats a la banca, a la falta de futur per a milions de persones que estan pagant de forma directa la crisi que no han provocat, provoquen la necessitat urgent d’una mobilització general de tota la societat.

Com CGT instem a UGT i CCOO perquè la convocatòria de vaga per al sector públic que han aprovat per al pròxim DIA 2 DE JUNY, sigui una convocatòria de VAGA GENERAL, ja que, és tota la població qui està afectada per la crisi i les seves conseqüències. És tota la societat, les persones en atur, treballadors en actiu, empleats públics, pensionistes, joventut… tota la població en el seu conjunt qui estem sofrint aquest atac brutal als nostres drets i conquestes socials de les últimes dècades i ha de ser tota la societat unida qui ha de donar la resposta contundent de Vaga General que la situació es mereix.

No resultaria comprensible ni convenient per a la pròpia unitat de totes i tots els treballadors i difícilment explicable davant l’opinió pública, una mobilització només del sector públic quan el 20% de la població està en atur i la precarietat laboral i social són alarmants.

Secretariat Permanent de la CGT

CGT insta a UGT i CCOO perquè convoquin VAGA GENERAL Llegeix més »

Comunicats de les Federacions d’Administració Pública i d’Ensenyament de la CGT davant les noves mesures acordades pel govern de Zapatero

Comunicat de la Federació de Treballadors/es d’Administracions Públiques de la CGT

“Les mesures presentades per Zapatero: Un camí pel qual cada vegada ens semblem més a Grècia”

La Federació Estatal de Treballadors de l’Administració Pública de CGT (FETAP) manifesta que el primer que queda clar en les mesures que ha presentat Zapatero en el Congrés, i que el Govern aprovarà, és qui guanya i qui perd amb aquesta decisió.

Novament el govern cedeix a les pretensions del poder econòmic: Guanya la Banca. Culpable fonamental del succeït: és l’única que realment està sortint a flotació amb la seva crisi, i contra la qual no s’ha pres cap mesura de control. Guanyen les grans multinacionals, els especuladors i els mercats. Guanyen el govern, la UE i els organismes internacionals, que d’una banda afavoreixen als seus dòcils companys de viatge, els sindicats oficials, i per un altre segueixen el dictat de les grans corporacions.

Però la gran majoria de les persones treballadores, entre elles qui treballen en l’administració pública, perden. Cal tornar a reiterar-lo, ser treballadors i treballadores del sector públic, tenir una ocupació estable i amb drets no ha de ser sinònim de delicte ni de sou miserable.

En l’època de les “vaques grosses”, els salaris dels empleats i empleades públics ja estaven per sota d’IPC, amb una pèrdua de poder adquisitiu d’un 30% en els últims 20 anys. Ara, el govern del PSOE ha decidit rebaixar-los un 5% el salari aquest any i congelar-se’l l’any que ve.

La FETAP-CGT li diu al govern que si vol estalviar, pot amortitzar assessors de les administracions públiques, que suposen entre el 1 i el 2% del total de la plantilla i representen al voltant del 8% del total de la despesa del personal públic. També el govern pot fer desaparèixer les empreses públiques i fundacions creades per a beneficis dels seus afins i que escapen a qualsevol control.

A les empleades i empleats públics, no ens queda altra alternativa, o recuperem l’estima social, de classe, el valor i la il·lusió pel col·lectiu, la democràcia real, o sucumbirem davant la dictadura de l’oligarquia econòmica i els poders polítics, que no volen mes sector públic que el mínim per a defensar única i exclusivament els seus interessos, “s

Comunicats de les Federacions d’Administració Pública i d’Ensenyament de la CGT davant les noves mesures acordades pel govern de Zapatero Llegeix més »

Comunicat de la CGT de Catalunya davant la nova retallada de drets socials del govern de Zapatero i del Capital

Les mesures anunciades ahir 13 de maig pel president del Govern Espanyol suposen una rendició en tota regla davant de les pressions exercides pel gran capital i els especuladors financers. Amb l’excusa de voler retallar el dèficit públic, el Govern Espanyol, que ja ha rebut el suport del conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya, retallarà un 5% de mitjana el sou dels i les funcionàries i congelarà les pensions (excepte les mínimes i les no contributives). A més a més, durà a terme un seguit de retallades en altres mesures socials, com és la disminució dels ajuts per a cooperació internacional, baixarà les prestacions de dependència en excloure la retroactivitat dels ajuts, retallarà les inversions públiques i el finançament a ajuntaments i comunitats autònomes i disminuirà la despesa sanitària. En definitiva, comença a aplicar mesures similars a les de Grècia per acontentar els grans inversors.

Comunicat de la CGT de Catalunya davant la nova retallada de drets socials del govern de Zapatero i del Capital Llegeix més »

CGT Catalunya s’adhereix al manifest pel fi de la impunitat franquista

Arran de la polèmica sobre el tractament dels crims del franquisme que el procés contra el jutge Garzón ha fet sortir en els mitjans de comunicació, la CGT de Catalunya ha promogut, junt amb altres associacions, el manifest que adjuntem tot seguit. De moment s’hi han adherit diverses organitzacions i persones, moltes d’ellesde l’àmbit acadèmic.

CGT Catalunya s’adhereix al manifest pel fi de la impunitat franquista Llegeix més »

La CGT de Catalunya es mobilitza contra la crisi

Durant la primera quinzena del mes de Maig, la CGT està realitzant una sèrie d’actes per a informar a la ciutadania de Catalunya de la nostra protesta davant les mesures que el poder polític està aplicant en aquesta Crisi.

Les mesures que el Govern va anunciar ahir que aplicarà ens omplen de més raons per a marxar cap a Madrid. Aquests actes són un pròleg de la Marxa a Madrid, on el diumenge dia 16 confluirem amb companys i companyes que des de Galícia, Euskadi. Castella-Lleó, País Valencià, Murcia, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Andalusia, anirem en autocars per a proposar solucions a la crisi que beneficiïn la nostra vida laboral i social.

Una furgoneta ha anat recorrent les Comarques de Catalunya, realitzant-se repartiment de propaganda i crides a les marxes a Girona, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Tarragona, Reus, L’Hospitalet, El Vendrell, Gavà, Viladecans, Sabadell i Barcelona.

Cinc autocars partiran des de Catalunya la nit del dissabte dia 15, per a arribar a Madrid al voltant de les 9 del matí. Estan confirmats cinc autocars que partiran des de Catalunya, des de Tarragona, Vilanova i La Geltrú, Sabadell i Barcelona sortiran la nit del dissabte 15 . Les sortides dels autocars, amb les desocupades corresponents, seran les següents:

Des de Barcelona: Via Laietana (Plaça Berenguer) a les 23,00 hores del dia 15, local de la F.L. del Baix Llobregat (Carretera d’Esplugues 42) a les 23,30 hores.

Des de Martorell (rotonda de SEAT) a les 24,00, Igualada a les 00,45 hores.

Des de Sabadell: a les 23,00 hores des de Plaça del Vallés (al costat local de la FL de Sabadell, C/ Unió 59 baixos), a les 00,45 a Lleida, Av. Catalunya 2.

Des de Vilanova i la Geltrú: a les 23 hores des de Ronda Ibèrica/Carretera del Arboç; a les 23,30 al Vendrell.

Des de Tarragona: a les 00,30 hores del dia 16 en la Plaça Imperial Tarraco.

La tornada està previst iniciar-la a les 15,00 hores, amb arribada a Barcelona i destinacions cap a les 24.00 hores.

A les 10 hores caminarem des del Carrer Alcalà, en la zona de Plaça de las Ventas, estant previst que a les 12.30 arribem al carrer Atocha. Fins a les 13 hores hi hauran intervencions de les delegacions de les marxes i del Comitè Confederal.

A partir de les 13 hores la CGT formarà part de la Manifestació Unitària convocada amb altres organitzacions, partint des de la Cibeles fins a la Puerta del Sol.

Els afiliats i afiliades amb els nostres eslògans i banderes roig i negres marxarem pels carrers de Madrid, contra l’Europa del Capital i reivindicant la Justícia Social i la Llibertat.

Salut i anarcosindicalisme.

SP CGT-Catalunya

13 de maig de 2010

Attached documents

Comunicat mobilitzacions

La CGT de Catalunya es mobilitza contra la crisi Llegeix més »

jpg_DSC_0618.jpg

Al Baix Llobregat, la CGT també en marxa contra la crisi

El 12 de maig, mentre el govern anunciava el nou pla de retallades socials per reduir el déficit públic, la CGT del Baix Llobregat sortia al carrer marxant per les localitats de Gavà i Viladecans, convidant a la ciutadania a sortir al carrer i marxar a Madrid el 16 de maig, amb motiu de la cimera de caps d’estat de la Unió Europea, per manifestar-nos i rebutjar unes mesures que només beneficien als poderosos i que fan que la crisi la acabem pagant els treballadors i treballadores.

Al Baix Llobregat, la CGT també en marxa contra la crisi Llegeix més »

Davant de l’atac de Zapatero, CGT crida a manifestar-se el 16 de maig a Madrid

Zapatero presenta el seu rostre neoliberal i es rendeix davant els mercats i el capital. Atac, atropellament, atracament, autoritarisme… tot menys respecte pels drets laborals, socials i democràtics de la classe treballadora, de les classes populars i població en el seu conjunt.

CGT NO ROMANDRÀ DE BRAÇOS CREUATS I FA UNA CRIDA ALS TREBALLADORS, PENSIONISTES, FUNCIONARIS, JOVENTUT… PER A PARTICIPAR EN LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA CONTRA LA CRISI EL DIUMENGE 16 MAIG EN MADRID.

El president del govern, aquest 13 de maig, ha presentat les últimes mesures del pla d’estabilitat que li condueixi a reduir fins al 3% el dèficit públic el 2013, un pla d’austeritat per a les capes socials més febles que aplicarà rigorosament segons les seves pròpies paraules. En aquest Pla, el govern no contempla cap mesura seria per a augmentar els ingressos de l’estat sinó només el control de les despeses. Per tant, tornem a ser els treballadors i treballadores, el funcionariat, els i les pensionistes i els grups socials més precaris qui paguem la crisi que el propi capitalisme ha generat.

Les noves mesures estrella que planteja Zapatero són:

– Reduir el sou el 5% en 2010 als funcionaris

– Congelació salarial el 2011

– Congelar les pensions el 2011 (excepte les mínimes i les no contributives)

– Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial

– Eliminar l’ajuda per naixement de 2.500 euros des de gener de 2011

– Reduir despeses en farmàcia adaptant les dosis per al tractament

– Reduir les despeses per prestacions de dependència a l’excloure la retroactivitat

– Reduir en 600 milions d’euros l’Ajuda Oficial al desenvolupament els anys 2010 i 2011

– Reduir en 6.045 milions la inversió pública estatal el 2010 i 2011

– Estalvi de 1.200 milions d’euros de les Comunitats Autònomes i Locals

– En resum, el 2010, es redueix el dèficit del 11,2 % al 9,8%.

El govern planteja que cal reduir 15.000 milions en els dos anys pròxims (5.000 el 2010 i 10.000 el 2011), el que significa reduir el dèficit fins al 6% en aquests dos anys. Tot això s’aprovarà per Decret – Llei, oblidant les regles mínimes d’una societat democràtica, passant per sobre dels drets socials, laborals, sindicals, civils dels treballadors i la població en general.

Aquestes mesures, s’uniran a altres mesures prèvies per a configurar un pla d’estabilitat per a reduir el dèficit des del 11,2% fins al 3% el 2013. Aquestes mesures prèvies eren:

– El 2010, segons els pressupostos generals de l’estat, reducció del 4% en despesa pública, el que suposa 7500 milions d’euros (0,7% del PIB).

– Des de Gener, reducció de 5000 milions d’euros (0,5%) del PIB, com acord de no disponibilitat en tots els ministeris.

– Reducció de 1500 milions com pla de racionalització de la despesa farmacèutica (0,15% del PIB).

– Reducció de l’oferta d’ocupació pública en 13.000 places, el que suposa una taxa de reposició del 10% de les vacants (estalvi de 300 milions d’euros)

– Reducció simbòlica dels alts càrrecs ja que no suposa cap estalvi significatiu.

– Per a augmentar els ingressos, pujarà l’IVA des de juliol, mentre que les mesures contra el frau fiscal o la pujada d’impostos al capital no es valoren en xifres, resultant una vegada més merament demagògiques.

Per a CGT, ara més que mai, cal seguir la lluita, cal ocupar el carrer, cal mobilitzar-se, cal participar en la MANIFESTACIÓ del 16 a Madrid, cal demostrar que el sindicalisme segueix viu, que no s’ha agenollat davant el govern i la patronal, que la lluita sindical és el camí triat per a recuperar els nostres drets com treballadors i treballadores, que la VAGA GENERAL I LA MOBILITZACIÓ SOCIAL és possible i necessària.

Manifestació estatal el dia 16 de maig, a les 13 hores, amb començament en la Plaça de Cibeles i finalitzant a Pueorta del Sol, on es llegirà el manifest i haurà actuacions musicals.

Secretariat Permanent de la CGT

El Govern retallarà el dèficit públic a costa dels salaris

Zapatero demana un esforç “especial, singular i extraordinari” que és necessari “precisament ara”, quan s’estan veient “s

Davant de l’atac de Zapatero, CGT crida a manifestar-se el 16 de maig a Madrid Llegeix més »

La Unió Europea i el FMI guien al PSOE en la retallada de drets

Quan es prepara una nova estratègia de la Unió Europea per a assumptes econòmics, que serà la que guiï les polítiques dels països socis, els organismes financers internacionals pressionen per a rebaixar les condicions socials i els drets adquirits de la població europea.

– Mesures antisocials per a salvar el sector privat grec

– El FMI desembarca en el Nord

Rojo Vegas / Madrid. Diagonal

Avui, quan vagin al súper, fixin-se vostès en el que paguen pel paper higiènic i anotin-lo en un post-it per a posar-lo en la nevera. Dintre de tres mesos repeteixin l’operació. El preu s’haurà incrementat, com a conseqüència de la pujada de l’IVA, que en el cas del paper higiènic, com de molts altres articles, passarà del 16% al 18%. L’IVA reduït, el que paguen per la quota de l’aigua corrent per posar un exemple, passarà del 7% al 8%. És un exemple palpable de l’avanç de l’ofensiva neoliberal sobre les economies europees, del que l’Estat espanyol tampoc escapa.

La pujada d’impostos és la resposta del Govern de Zapatero a l’increment del dèficit públic, que va tancar 2009 en el 11,2% i que, per a complir el pla d’estabilitat europeu, haurà de tornar al nivell del 3% en 2013. L’Executiu repeteix constantment que la pressió fiscal a Espanya és baixa respecte a Europa, la qual cosa és certa: gairebé tres punts per sota de la mitjana i gairebé deu respecte als països amb més impostos. Però el plantejament del Govern passa únicament per pujar l’IVA, un impost indirecte, que grava el consum i que no discrimina en funció de la renda: rics i pobres pagaran el mateix pel paper higiènic i l’aigua de l’aixeta.

Els canvis plantejats pel govern per a l’impost sobre la renda no es plantegen un increment dels tipus màxims per a rendes altes, sinó un mer equilibri entre les deduccions pel lloguer d’habitatge –que puja– i les de la compra –que baixa–. L’argument de la ministra d’Economia, Elena Salgado, és que la redistribució de la riquesa no s’assoleix només amb els ingressos, sinó també triant en que es gasta els diners, una cosa que depèn del conjunt de les administracions. Perquè l’Estat no està sol: les comunitats autònomes suposen gran part del dèficit públic. En l’últim Consell de Política Fiscal i Financera, Salgado va assolir el compromís d’aquestes per a afrontar la reducció del seu dèficit i cada vegada hi ha més signes que, després de la retallada en personal –es pretén suplir només una de cada deu jubilacions– la despesa farmacèutica serà el següent que es vegi afectat.

Europa com objectiu

Però l’ofensiva té més fronts que l’impositiu i més objectius que l’Estat espanyol. És en realitat tota Europa la que es veu permanentment atacada. El cas de Grècia, en el qual la mateixa agència de qualificació de riscos que va avalar les xifres falsejades del dèficit grec és la que ara alerta sobre l’alt nivell de risc del deute, és el millor exemple: baixada de salaris dels funcionaris i congelació de les pensions. Qualsevol cosa amb la condició de frenar l’atac dels mercats financers, un sector al que, cada vegada des d’àmbits més institucionals, es qualifica sense pudor d’especulatiu.

Europa sencera està en el mateix paquet i la paraula que serveix de mantra per a imposar plans d’ajustaments és la competitivitat. El 2010 acaba l’estratègia de la UE per al creixement econòmic, l’anomenada Estratègia de Lisboa, que no ha arribat a els seus objectius. Ja es prepara el següent paquet, de durada fins a 2020, i els organismes internacionals com el FMI o l’OCDE reclamen canvis que millorin la competitivitat, el que es tradueix en contenció i fins i tot rebaixa de costos laborals per a poder lluitar en les exportacions amb els productes nord-americans i, sobretot, xinesos. Els països de l’Est d’Europa, els últims en incorporar-se a la UE, ja han provat aquestes receptes.

Amb una banca molt afectada per les turbulències financeres que van causar la crisi i un alt nivell de deute difícil d’afrontar per la devaluació de les seves monedes –només en alguns casos vinculades a l’euro–, fa més d’un any que es van iniciar les reformes. La proposta del FMI és que, qui no ho hagi fet encara, adopti l’euro com moneda, encara que no s’integri formalment. I és que quan els Estats es troben en una situació de fallida, és quan el FMI imposa les seves condicions per a posar diners damunt de la taula, com va passar amb Romania fa un any, i ha planejat en la negociació del rescat grec.

Canvis estructurals

Sobre Espanya, les pressions tenen en la diana el mercat laboral. “El restabliment de la competitivitat pot ser que requereixi sacrificis tan dolorosos com una baixada salarial”, assenyalava Olivier Blanchard (FMI) sobre Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, que juntament amb Irlanda conformen aquest acrònim que tan famós s’ha fet en la premsa anglosaxona: els PIGS (“porcs” en anglès).

El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, sempre pendent de les demandes dels organismes internacionals, també ha repetit constantment que el mercat laboral espanyol necessita flexibilitzar-se. I l’OCDE ha aplaudit amb entusiasme la proposta de retardar l’edat de jubilació als 67 anys. Les dues reformes, la laboral i la de les pensions, estan ara mateix obertes.

La primera, amb una negociació entre els agents socials i el Govern de la qual de moment tot just ha transcendit res. Només la patronal s’ha mullat llançant proposades suïcides que després ha retirat, com la de l’acomiadament lliure per als joves, o utilitzant l’esmentat argument de la competitivitat per a propugnar una retallada de drets laborals: “Com més caiguin els salaris per persona ocupada i hora treballada, majors seran les possibilitats d’augmentar l’ocupació i impulsar l’activitat productiva”, afirmava recentment José Luis Feito, president de la Comissió d’Economia de la CEOE.

De la segona, el Govern sí ha donat més dades. D’una banda proposa el retard, com norma general, de l’edat de jubilació des dels 65 anys actuals als 67. I per un altre es planteja estendre els anys que s’utilitzen per a calcular la quantia de les pensions. Ara es fixa amb la mitjana dels últims 15, i en un document enviat a Brussel·les es va plantejar la possibilitat d’incrementar-lo a 25, encara que després la proposta va ser corregida perquè, segons Economia, es tractava d’un “exemple”.

Exigències de la UE

La reforma laboral, la de les pensions i la de l’IVA vénen per a quedar-se. No són canvis circumstancials i ni de durada limitada com a conseqüència de la crisi, sinó reformes estructurals que afectaran a llarg termini al teixit social. I en aquest cas, no són imposicions de tercers, encara que les pressions existeixin, perquè ni el FMI pot incidir ara com ara sobre Espanya (ja que el seu deute segueix estant ben valorat en els mercats i la seva credibilitat només està parcialment danyada, pel que no necessita recórrer al Fons), ni l’OCDE passar de meres recomanacions. Són la UE, amb les seves exigències de dèficit baix i amb el diferent ritme de creixement dels països de l’euro, i les agències de qualificació, que, com s’ha vist en el cas de Grècia, poden sembrar una desconfiança letal per a les finances del país, els que suposen una major amenaça per a Espanya.

COMPETICIÓ ENTRE EUROPEUS.

Institucions com el FMI i el Banc Mundial promouen la lluita entre països de la UE i les candidates per veure qui augmenta les seves exportacions o descendeix més els salaris.

L’EDAT DE JUBILACIÓ.

Altre aspecte, promocionat per organismes com l’OCDE, considera inajornable que l’Estat espanyol retardi l’edat i ampliï el cicle d’anys amb el qual es calcula la quantia de la pensió.

PICAR L’EURO.

El sistema financer internacional està pressionant, a través del deute extern, als països més afeblits per la crisi. De fons està un atac a l’euro amb finalitats especulatives.

“FLEXISEGURETAT” LABORAL.

El Banc Central Europeu recomana avanços en la flexibilitat, el que es tradueix en la supressió de convenis regionals i sectorials, i a donar màniga ampla als empresaris en matèria d’acomiadaments.

Article publicat al núm. 123 de la revista Diagonal:

www.diagonalperiodico.net/La-UE-dirige-el-Gobierno-espanol.html

La Unió Europea i el FMI guien al PSOE en la retallada de drets Llegeix més »

18 de maig: vaga i manifestacions de l’ensenyament públic català

18 de MAIG: VAGA I MANIFESTACIÓ DE TOT L’ENSENYAMENT PÚBLIC

– Barcelona Manifestació 12:30h. de plaça Universitat a plaça Sant Jaume

– Girona CONCENTRACIÓ i BICICLETADA Gran Via Jaume-Plaça del Lleó 13:15 a 14:30h.

– Lleida 13.15h. davant els Serveis Territorials

– Tarragona 12h. Imperial Tarraco (Rambla)

– Tortosa 12h. davant els Serveis Territorials

• PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA.

18 de maig: vaga i manifestacions de l’ensenyament públic català Llegeix més »

Reus 1

Es porten a terme concentracions a Reus i Tarragona en el marc de les Marxes contra la Crisi

En el marc de les Marxes contra la Crisi, s’estan portant a terme a diferents localitats de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol concentracions i actes informatius organitzats per la CGT. Aquest dimecres 12 de maig s’han fet concentracions a Reus (dins els actes de la primavera d’alternatives a la crisi capitalista) i a Tarragona.

Es porten a terme concentracions a Reus i Tarragona en el marc de les Marxes contra la Crisi Llegeix més »

png_peqvendre.png

Mobilització al Vendrell per donar suport a les Marxes contra la Crisi

Al Vendrell s’ha dut a terme una concentració davant de les oficines de la Seguretat Social d’aquesta ciutat tarragonina, dins els actes de les Marxes contra la Crisi.

Una cinquantena de militants han assenyalat d’aquesta manera, l’estat espanyol com a còmplice dels bancs que han provocat, i continuen agreujant, la situació dels treballadors de Catalunya i de l’estat espanyol.

Mobilització al Vendrell per donar suport a les Marxes contra la Crisi Llegeix més »

png_peqh.png

Actes de suport a les Marxes a Madrid contra la crisi, a Vilanova i L’Hospitalet

La CGT ha sortit també al carrer a Vilanova i la Geltrú i L’Hospitalet de Llobregat, per donar suport a les marxes que arribaran el proper diumenge 16 als carrers de Madrid en protesta per la situació econòmica i social a la que ens ha abocat el sistema capitalista.

Els actes han reunit als militants de les agrupacions de CGT al Garraf, per una banda, i els sindicatsdel Baix Llobregat per l’altra.

Actes de suport a les Marxes a Madrid contra la crisi, a Vilanova i L’Hospitalet Llegeix més »

png_peq1.png

Actes al voltant de les Marxes a Madrid, a la ciutat de Girona

En un ambient festiu, es van portar a terme els actes previstos a Girona per tal d’escalfar l’ambient i cridar a la ciutadania a sortir al carrer amb la CGT, per protestar contra la precarietat, l’exclusió social i l’atur.

La paradeta amb el nostre característic bus, donava a conèixer a la ciutadania, que passejava per l’eix comercial de la capital gironina, les raons per les quals es porta a terme aquesta mobilització.

Actes al voltant de les Marxes a Madrid, a la ciutat de Girona Llegeix més »

La Inspecció de Treball sanciona al Metro de Barcelona per realitzar més de 500 contractes en frau de llei

La Inspecció de Treball insta a Metro de Barcelona a que cessi en la realització de contractes en frau de Llei i l’obliga a la conversió en indefinits de més de 500 contractes d’obra i servei.

La CGT del Metro, sindicat més votat en l’empresa, va denunciar davant la INSPECCIÓ DE TREBALL a finals del 2008 l’ús fraudulent que la Direcció del Metro feia de la contractació temporal per obra i servei, utilitzant-los indegudament per a cobrir el treball habitual de l’Empresa. Al juliol de 2009 la INSPECCIÓ, després de comprovar la veracitat de la denúncia, va fer un REQUERIMENT amb valor d’ACTA D’ADVERTIMENT perquè Metro adeqüés els tipus de contracte al que marca la llei, però la Direcció del Metro, amb la seva prepotència habitual i amb la seva falta de respecte també habitual cap a l’AUTORITAT LABORAL, va seguir amb les seves pràctiques de contractació il·legal durant el 2009 i 2010.

El 6 d’abril del 2010, dos anys mes tard de l’inici de la denúncia i després de 4 reunions entre l’INSPECTOR DE TREBALL, la Direcció del Metro i la CGT, l’INSPECTOR va poder comprovar la NUL·LA VOLUNTAT de l’empresa de legalitzar els contractes EN FRAU DE LLEI, DICTANT RESOLUCIÓ amb ACTA D’INFRACCIÓ que sempre porta SANCIÓ ECONÒMICA i un nou REQUERIMENT que obliga a la conversió en INDEFINITS de més de 500 contractes temporals que existeixen en diverses categories de l’EMPRESA.

La CGT del Metro vol manifestar la vergonya aliena que sent al comprovar com la Direcció d’una Empresa com el Metro, regida per gestors del PSC (PSOE) amb el sr. DIDAC PESTANYA al capdavant, ha de ser OBLIGAT per l’AUTORITAT LABORAL a complir la llei, sobretot quan estan pregonant als quatre vents la necessitat de reduir la contractació temporal en les empreses privades. QUIN EXEMPLE que dóna el PSC (PSOE).

Finalment la CGT del Metro EXIGEIX a l’Alcalde de Barcelona sr. JORDI HEREU que com a màxim responsable de la gestió del Metro, prengui cartes en l’assumpte i DESTITUEIXI de forma fulminant al sr. DIDAC PESTANYA com responsable de TMB i al sr. SEBASTIÁN BUENESTADO com Director General del Metro. Sabem que no s’hi atrevirà pel pes específic que aquests dos personatges tenen tant en la Federació del PSC del Baix Llobregat com en la de Barcelona, però davant la gravetat ètica i moral de la infracció comesa, estem obligats a reclamar-ho.

També sabem que aquests fets, a pesar de la seva importància donat el nombre important de treballadors, no tindrà la repercussió que es mereix, però la CGT seguirem denunciant-los públicament fins a on arribem, tenint clar que la sanció imposada al Metro es pagarà amb diners de tots i els Directius seguiran cometent malifetes legals amb total impunitat pública. Esperem que algú més es preocupi per això.

Secció Sindical CGT Metro Barcelona

La Inspecció de Treball sanciona al Metro de Barcelona per realitzar més de 500 contractes en frau de llei Llegeix més »

Reforma laboral: el FMI proposa abaratir l’acomiadament i liquidar la negociació col·lectiva

El FMI recomana a Espanya un acomiadament “progressiu” i no imitar models d’altres països.

El Fons Monetari Internacional (FMI) va reclamar aquest dimarts a Espanya que la protecció dels treballadors a través de les indemnitzacions per acomiadament siguin “progressives” per a lluitar contra la dualitat del mercat laboral. El FMI arriba aquesta setmana a Espanya per a avaluar la seva gestió econòmica.

Reforma laboral: el FMI proposa abaratir l’acomiadament i liquidar la negociació col·lectiva Llegeix més »

El cànon digital espanyol és il·legal, segons el Tribunal de Justícia de la UE

L’organisme afirma que no és compatible amb la normativa comunitària i destaca la seva il·legalitat per imposar-se a tots els equips malgrat que aquests no es vagin a usar per a fer còpies…

El Cànon, il·legal segons la UE

El cànon digital no conta amb l’aprovació de Luxemburg. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Verica Trstenjak, ha emès un dictamen que posa de manifest la il·legalitat de cobrar de forma indiscriminada una taxa a tots els equips quan aquests pot ser que no s’usin per a fer còpies privades.

El cànon digital espanyol és il·legal, segons el Tribunal de Justícia de la UE Llegeix més »

“Les classes populars no hem reaccionat: ens estan donant totes les bofetades que volen”

Parlem sobre les pensions i la crisi amb Miren Etxezarreta, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautora del llibre Qué pensiones, qué futuro.

Pablo Elorduy (Redacción) i Jon Bernat Zubiri / Barcelona

DIAGONAL: Creus que la proposta del ministre de Treball s’ha quedat aparcada definitivament?

MIREN ETXEZARRETA: No sé què passarà amb l’edat de jubilació, ni si s’ha aparcat aquest aspecte temporalment a causa de la reacció de l’opinió pública. Però em sembla que abans o després, dissimulat d’una o altra forma, el projecte és el d’augmentar l’edat de jubilació; per les orientacions de les institucions internacionals i bastants països de la UE que han augmentat també l’edat de jubilació. Només posicions contràries molt decidides de l’opinió pública ho evitarien, i vista la molt moderada reacció dels sindicats i de l’opinió pública, és possible que això no succeeixi.

D.: Per què ha quedat en segon pla la proposta d’augment del període de cotització?

M.E.: Ha suscitat menys controvèrsies perquè és una cosa una mica més difícil d’entendre i el tema del canvi en l’edat ha pres el lloc central en els mitjans. Està servint de cortina de fum per a tota la resta. Crec que és més greu l’augment d’anys per al còmput que l’augment de l’edat de jubilació, doncs l’augment d’anys de còmput rebaixa immediatament les pensions. A més, ara s’ha plantejat passar de 15 a 25 anys de còmput, però alguns recordaran que fa poc temps es va parlar d’utilitzar com còmput per al càlcul tota la vida laboral, el que encara disminuirà més les pensions. És curiós que en tot aquest debat no he escoltat esmentar el benestar dels pensionistes ni una sola vegada. Aparentment no importa, sembla que tots els pensionistes viuen molt bé amb les seves pensions actuals quan la mitjana és de 750 euros al mes i el 25% dels jubilats està per sota de la pobresa severa.

D.: Podries donar-nos alguna idea que consideris fonamental per a entendre la crisi global i la incidència que està tenint a Espanya?

M.E.: Bàsicament la crisi té una faceta financera i una faceta en el món del real. Es parla molt menys d’aquesta segona perquè es basa principalment en la caiguda dels salaris des de la crisi dels anys ‘70 fins a ara. Tots els salaris en els països rics han disminuït i això suposa una incapacitat de l’economia per a absorbir els béns que s’estan produint. És a dir, una crisi de sobreproducció important. Mentre hi ha hagut crèdit, el crèdit ha estat cobrint aquest buit, però en el moment que s’ha parat aquest crèdit s’observa clarament la incapacitat del consum per a absorbir els béns produïts.

D.: Com consideres que està afectant a les classes treballadores?

M.E.: Està claríssim que amb quatre milions i mig de desocupats, no cap el menor dubte que les incidències són fortíssimes. A això cal afegir la congelació de salaris, fins i tot la disminució real de salaris que està tenint lloc i a més l’augment de la precarietat laboral. També em sembla molt greu el tema dels desnonaments. Sembla que ens oblidem de la gent que està sent desnonada, quan perdre el lloc on vius és un dels drames majors que pot succeir.

D.: Quins poden ser els fronts de lluita des d’una visió alternativa?

M.E.: La veritat és que un dels problemes que s’observa en aquesta crisi és que les classes populars no hem reaccionat. Estem tremendament afeblits i ens estan donant totes les bofetades que volen donar-nos. Així que parlar de què es pot fer quan estem indicant que no tenim voluntat o força per a fer res és bastant quimèric. No creiem que amb la composició de forces actual tinguem energia per a exigir vies reals per a sortir de la crisi.

D.: Quines solucions proposeu des del seminari Taifa?

M.E.: Hem donat algunes recomanacions per a avançar cap a aquesta sortida de la crisi. Principalment en tres eixos d’actuació: un subsidi d’atur indefinit i d’una quantitat suficient per a sobreviure; frenar els desnonaments, demorant-los fins que es passi la crisi, ja que els bancs tenen beneficis com per a poder assumir-lo; i que l’aigua, la llum, el gas i fins i tot el transport públic i una part de l’alimentació siguin gratuïts per a una família de desocupats. El segon eix és un altre model de sosteniment del mercat financer. Cal sostenir algun tipus de sistema financer perquè el capitalisme necessita d’un. Per a sostenir el sistema financer, creiem que cal tornar a la banca pública, basant-se en un sistema a partir del model de les caixes d’estalvis i de la nacionalització dels bancs. Sostenir i crear una banca bona, pública, i deixar caure els bancs que van malament, salvant els dipòsits fins a un nivell relativament reduït. El tercer punt és que hi hagi molts elements d’actuació directes de l’Estat. Per exemple, que sigui l’Estat el que crea ocupació directament en lloc de fer-lo via bancs que donen el crèdit a les empreses. Nosaltres creiem que hi ha moltes necessitats que pot cobrir l’Estat amb actuacions públiques importants, fonamentalment creant ocupació i invertint en les empreses petites i mitjanes i, per què no en alguns casos, tornar a les empreses públiques. Però tot això suposa un plantejament de l’Estat molt diferent del que realment existeix. Ens sembla que cal lluitar per un Estat molt més democràtic i molt més participatiu que, gradualment vagi potenciant una transformació del sistema, perquè estem convençuts que dintre del sistema capitalista no hi ha solució.

D.: Quines potencialitats veus en l’economia alternativa i les iniciatives productives basades en criteris ecològics i socials?

M.E.: No vull entrar en aquest últim àmbit, ho conec poc i no vull fer un judici precipitat. Si que estic convençuda que si els moviments socials tinguéssim una possibilitat de treballar junts, mantenint cadascun la seva identitat, però treballant en les línies del que acabo d’assenyalar, seria extremadament valuós.

“Hi ha una cosa més absurda?”

“Els fons de pensions privats són uns excel·lents negocis per al capital financer (bancs i caixes); si la gent té unes pensions públiques decents no tindrà necessitat de fer-se fons de pensions privats, pel que les institucions financeres tenen tot l’interès que la gent cregui que les pensions públiques no es mantindran, de manera que els que tenen possibilitats, es facin plans de pensions privats. A més aquests fons gaudeixen d’importants desgravaments fiscals. Es dóna la paradoxa que s’utilitza diners públics per a desgravaments per les pensions privades, mentre es diu que no hi hurà diners per a pagar les pensions públiques… Hi ha una cosa més absurda?

Article publicat al núm. 125 de la revista Diagonal:
www.diagonalperiodico.net/Las-clases-populares-no-hemos.html

“Les classes populars no hem reaccionat: ens estan donant totes les bofetades que volen” Llegeix més »

Carta oberta de l’exmaqui Joan Busquets demanant l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis

La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.

En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.

Carta oberta de l’exmaqui Joan Busquets demanant l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis Llegeix més »

Resolució de la Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara

Els delegats i delegades assistents a la IV Assemblea General de la Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sahara (CEAS-Sahara) realitzada a Saragossa acordem:

1. Denunciar la greu vulneració dels drets humans que el Govern del Marroc, a través de la seva policia i exèrcit d’ocupació, està cometent en els territoris ocupats del Sahara Occidental, en una estratègia de terror constant i sistemàtic, on prohibeix els drets d’expressió, reunió, circulació i manifestació pacífica de la població saharaui.

2. Exigir del Govern d’ocupació del Marroc que posi fi a aquesta política d’assetjament, intimidació, violència, detencions, tortures i empresonaments en els territoris Ocupats del Sahara Occidental contra la població saharaui i els activistes de drets humans.

3. Exigir al Govern del Marroc declari l’alliberament immediat de tots els presos polítics saharauis, que actualment estan en les presons marroquines i en la del Aaiún ocupat.

4. Constatar que els governs de la Unió Europea d’una manera vergonyosa, amb indiferència, miren per a un altre costat quan la policia i l’exèrcit del Marroc violen els drets humans de la població saharaui. Estan permetent en la pràctica al règim autoritari de Mohamed VI poder actuar sense limitacions en la seva política de repressió en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, i per això els governs europeus es converteixen en “col·laboradors necessaris” perquè el règim marroquí continuï amb l’ocupació il·legal, l’expoli dels recursos naturals i la repressió contra el poble saharaui.

5. Demanar al President espanyol Rodríguez Zapatero, que també ho és de la Unió Europea, que exigeixi, amb la màxima prioritat, al Govern del Marroc, soci privilegiat d’Europa, l’alliberament immediat de tots les preses i presos polítics saharauis. Condemni la política repressiva contra els activistes saharauis de drets humans i pressioni perquè posi fi a la seva permanent violació dels Drets Humans en el Sàhara Occidental, i sobretot el del Dret a la Lliure Determinació del poble saharaui, mitjançant un Referèndum lliure, transparent i just.

6. Que la greu i flagrant violació dels drets humans de la població saharaui dels territoris ocupats del Sàhara Occidental és coneguda directament per la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum en el Sahara Occidental), sense que fins al moment hagi imposat mesures eficaces per a acabar amb aquesta situació, pel que demanem al Consell de Seguretat de Nacions Unides, ampliï les competències de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum en el Sahara Occidental) contemplant la protecció dels Drets Humans de la Població Saharaui sota l’ocupació del regne del Marroc.

7. Acordem també impulsar accions contínues i generalitzades per a exigir l’alliberament immediat de tots els presos polítics saharauis en presons marroquines i en la del Aaiún ocupat; així com el redoblar els nostres esforços per a l’enviament d’observadors als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

8. Finalment, aquesta IV Assemblea de CEAS-Sahara manifesta la seva voluntat decidida a continuar amb la seva trajectòria de moviment independent solidari, no vinculat a cap institució, govern o partit polític, ja que és aquesta premissa la qual ens permet impulsar amb força la nostra acció solidària i d’acompanyament al poble saharaui en el seu camí cap a la llibertat i la independència.

COORDINADORA ESTATAL DE ASOCIACIONES SOLIDARIAS CON EL SÁHARA

C/ Del Pez, 27 – 1º Derecha 28004 MADRID – Tel. / Fax: 91 531 76 04

www.s

Resolució de la Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara Llegeix més »