Els resultats dels dos anys de crisi oficial del capitalisme han significat destrucció d’ocupació, llibertat d’acomiadament, retallades salarials, retallades en les pensions, pujada d’impostos indirectes, prestacions d’atur de beneficència mentre que els Empresaris, Banquers, Petrolieres, Constructores, Automobilístiques, Telecomunicacions, “fan el seu agost” a costa dels diners públics i els drets dels treballadors i treballadores.
Davant aquesta situació, qui regeixen el món i posseïxen el poder dels països i els organismes internacionals (governs, presidents, polítics…) es mostren “incapaços” de passar per l’adreçador (és a dir, en la presó) a qui són directament responsables que, per exemple, a Europa estiguem ja 24,5 milions de persones aturades i els estats hagin emprès una carrera boja per veure qui “retalla més despesa social” i hagin renunciat a qualsevol control públic en les relacions del capital i el treball.
Al poble grec, als treballadors i treballadores de Grècia els ha tocat el premi “gros” en la retallada de despesa social: menys ocupació pública, retallada de pagues extres, pujades d’impostos indirectes de forma generalitzada, retallades salarials públics i privats, retallada en les pensions, jubilar-se més tard, retallada de les prestacions d’atur, de les indemnitzacions pels acomiadaments i i menyspreu absolut pels drets laborals i socials de la majoria de la població.
I tot això, perquè cal enriquir a Inversors privats i públics, que han decidit que el deute de l’estat “sobirà” grec, no val sinó el que unes “escombraries” i, com els grecs han de complir amb “el sagrat dèficit del Pacte de Competitivitat”, se’ls finançarà amb més de 110.000 milions d’euros, els quals han de retornar a un interès del 5%, que sumat al seu deute, els suposa retallar més de 30.000 milions en despesa social.
I tot aquest sacrifici per a què?, perquè la societat grega, els treballadors grecs visquin decentment?. No, tot el contrari, perquè els banquers, inversors i especuladors alemanys, espanyols, nord-americans, anglesos i francesos, recullin beneficis i es facin encara més rics i acaparin encara més, els béns i serveis de la immensa majoria de la població.
En l’estat espanyol, les retallades socials (pla d’austeritat) ascendeixen a 50.000 milions d’euros, d’aquí al 2013. L’objectiu és el mateix, complir amb “el sagrat dèficit del Pacte de Competitivitat” a costa dels drets laborals i socials. A més, se’ls “regala” milers i milers de milions d’euros al sector financer per a “sanejar els seus actius” i després se’ls abona interessos (multiplicats per tres) a aquests mateixos banquers que compren deute sobirà de l’estat espanyol. Es donen milers de milions a sectors com l’automobilístic, energètic i de construcció (infraestructures), perquè les seves mercaderies siguin consumides per la ciutadania i se’ls permet que destrueixin més de dos milions de llocs de treball.
Els Empresaris i el Sector Financer, són els responsables de l’atur i la precarietat. Aquest Govern és responsable al permetre amb les seves polítiques laborals, socials, mediambientals i civils, que el sector financer, les multinacionals i la patronal hagin destrossat drets i llibertats de la immensa majoria de la població i segueixin enriquint-se a costa del territori, els recursos i les capacitats de milions i milions de persones.
La fractura social, la desigualtat social és una realitat. La Injustícia Social és l’ordre establert pels “mercats” i guardat amb mà de ferro jurídica i políticament per part dels governants.
La lluita, la mobilització social, la vaga general ha estat el camí emprès per la societat grega i els seus treballadors/es. Com a CGT, volem manifestar la nostra admiració, respecte i solidaritat amb el poble grec i la seva lluita contra la dictadura del capital.
Pels drets socials, laborals i les llibertats, contra la Injustícia Social, a la VAGA GENERAL a l’estat espanyol
Secretariat Permanent Comitè Confederal de CGT
Grecia: Esta esla guerra que daban por muertA.
