CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Carta de l’Assemblea dels Moviments Socials. Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic

Cochabamba 21 d’Abril de 2010.

Els moviments, xarxes i organitzacions socials reunits en l’Assemblea dels Moviments Socials realitzada a Cochabamba, en el marc de la Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic, saludem la iniciativa del company president Evo Morales Ayma i responem a la convocatòria global per a enfrontar la mercantilització i privatització dels béns comuns i del propi debat sobre el canvi climàtic.

Carta de l’Assemblea dels Moviments Socials. Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic Llegeix més »

CGT davant l’atac paramilitar a San Juan Copala, Estat de Oaxaca, Mèxic.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de l’Estat Espanyol volem mostrar la nostra més enèrgica repulsa per l’assassinat de Beatriz Alberta Afecte Trujillo , integrant de CACTUS i Tyti Antero Jaakkola , company observador internacional originari de Finlàndia, per la desaparició fins al moment dels companys Noe Bautista Jimenez , David Venegas Reyes i Daniel Arellano Chávez i per l’elevat nombre de ferits . De moment aquest és el saldo després de les agressions realitzades pels paramilitars als habitants del Municipi Autònom de San Juan Copala , en l’estat mexicà de Oaxaca.

Des de fa mesos els paramilitars mantenen al citat Municipi Autònom en estat de lloc, resultant impossible el desenvolupament normal de la vida, doncs no hi ha llum elèctrica, ni aigua, ni mèdic, les classes estan suspeses des de gener i les dones són acorralades quan surten a buscar aigua i menjar pels paramilitars que formen un retinguespermanent en la comunitat.

CGT davant l’atac paramilitar a San Juan Copala, Estat de Oaxaca, Mèxic. Llegeix més »

Reforma laboral: Corbacho dóna un ultimátum de tres setmanes a sindicats i patronal per a arribar a un acord

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha donat als sindicats i a la patronal un termini de tres setmanes per a arribar a un acord sobre la reforma labora, en cas contrari, ha amenaçat amb que el Govern prendrà les seves pròpies decisions.

Corbacho ha llançat aquest ultimàtum durant la quarta sessió del X Seminari Europeu sobre l’Ocupació Crisi i Lliçons organitzat en l’Antic Institut per l’Associació de Periodistes Europeus. “Si no és possible, queden tres setmanes per a veure què passa”, ha indicat sobre l’acord entre patronal i sindicats.

Reforma laboral: Corbacho dóna un ultimátum de tres setmanes a sindicats i patronal per a arribar a un acord Llegeix més »

Adif: El personal d’estacions es mobilitza de nou el 3 de maig

NOVA MOBILITZACIÓ DEL PERSONAL D’ESTACIONS. DILLUNS DIA 3 DE MAIG, ATURADES DE 5,30 A 9,30H.

Resumint, uns treballadors ignorats per l’empresa i sindicats majoritaris a pesar de tenir molt clar quins són els seus drets i unes reivindicacions lògiques i justes que són hipotecades per interessos partidistes i d’amiguismes escandalosos.

A dia d’avui, presenciem que tant ADIF com Renfe Operadora travessen moments turbulents, una lluita egoista per part d’algunes organitzacions sindicals que vetllen pels interessos de certs treballadors de certs col·lectius sense importar-los passar per damunt i atropellar els drets dels altres treballadors.

Des de CGT entenem que és un suïcidi prendre aquest camí, i vam apostar per conjuminar esforços per a vetllar i defensar els drets adquirits així com millorar els de tots els treballadors. Per als treballadors d’estacions aquests són moments per a exigir amb major força que mai les nostres reivindicacions, clarificar el nostre futur i millorar les nostres condicions.

No solament hem de seguir pressionant per a aconseguir aquestes reivindicacions, sinó que hem d’ensenyar les dents i advertir tant a empresa com a sindicats majoritaris que no anem a tolerar l’ocorregut en Renfe Operadora, amb un acord de desenvolupament professional que ha suposat augment de funcions sense cap compensació, amb triples escales salarials per fer el mateix treball, desregulació de jornades i descansos, etc…

El camí que des de CGT i el col·lectiu d’estacions hem pres de defensa i lluita per les reivindicacions històriques i per garantir-nos el nostre futur no té tornada enrere. Anem a continuar mobilitzant-nos mentre no es doni resposta satisfactòria al que reclamem i pressionarem el necessari perquè s’obri la negociació que així ho permeti. Portem anys en estacions en el furgó de cua, per tant no tenim res que perdre i si molt que guanyar. El que ens ha de quedar clar és que si no ens movem segur que no ens tindran en compte.

Aquest dilluns dia 3 de maig, començament de mes després de festius és una bona oportunitat per a demostrar-los que no anem, en cap cas, a baixar els braços.

DILLUNS 3 DE MAIG, VAGA DE 5,30 A 9,30 Hores.

– Per un futur professional digne

– Per un servei de qualitat en informació, venda de bitllets i atenció a l’usuari

– Ni externalitzacions ni privatització

– Manteniment dels llocs i càrregues de treball

– Abonament de turnicitat i festius, nova prima, plus quebranto…

Adif: El personal d’estacions es mobilitza de nou el 3 de maig Llegeix més »

La Marxa a Madrid del 16 de maig, un compromís de tota la CGT

A tots els sindicats de metall, a seccions sindicals, militants, delegats/des i afiliats/des del metall de la CGT.

Els acords de la CGT ens segueixen marcant l’objectiu de la Vaga General. Va ser acord del Ple de Saragossa que, encara que no posem data per a la seva realització, hem de bolcar-nos TOTS I TOTES en la sortida al carrer, perquè la CGT anem guanyant voluntats i convenciment de la necessitat d’aquesta Vaga General.

Després del debat fraternal sobre la data d’aquesta Marxa en la qual hem traslladat al Comitè Confederal les aportacions que ens heu fet des dels diferents sindicats, la data definitiva no pot ser altra que el 16 de maig.

Per tant, la FESIM recolzem fermament la convocatòria i participació en la Marxa a Madrid del diumenge 16 de Maig per a confluir amb els moviments socials d’àmbit estatal en la manifestació unitària contra la cimera de caps d’estat de la UE, màxims responsables de la política neoliberal i contra els drets dels treballadors, que sofrim en tota Europa.

Ja hi ha territoris que han concretat la seva participació en les accions de la “marxa virtual” que es desenvoluparà per diferents localitats a l’ample i llarg de la península, des del 1 de maig fins al dia 15. Però cal fer una gran crida a l’afiliació i a les organitzacions socials amb les quals treballem en cada localitat, per a participar en els actes i en el viatge a Madrid la nit del dissabte 15 per a arribar a Madrid el diumenge 16 de matí.

Cada localitat dissenyarà aquests actes i es confeccionarà un calendari d’accions, manifestacions, repartiment de materials en mercats, entrades de transport públic massiu, polígons, etc. Aquests actes contaran amb el suport logístic de cartelleria i documents, així com d’un suport de cartró amb un autobús que marxa a Madrid, que acompanyaria el repartiment de propaganda. Hem d’aconseguir que la CGT estigui present en el màxim de localitats en cada territori.

L’objectiu de la marxa s’emmarca en la crida a aquesta Vaga General que veiem necessària i que només podrem realitzar si conjuminem a milers de persones entorn d’ella. Respecte a les característiques dels actes descentralitzats, del marxes virtuals i de la marxa final a Madrid, es comenta que és necessari l’ús d’elements lúdics i festius, la música integrada (fanfàrries, bandes, batucades…), que qui tinguin roba de treball la duguin als actes, etc.

El dissabte 15 sortiran els autobusos de les localitats per a arribar a Madrid a les 08’00-09’00 h. del dia 16 als diferents punts d’inici de la part final de les marxes. Allí serem acompanyats per companys de sindicats de la CGT de Madrid. El recorregut definitiu es comunicarà oportunament ja que depèn de la Delegació del Govern.

ÀNIM A TOTS/ES, EL DIA 16 DE MAIG A MADRID!!!

DES DEL 1 DE MAIG, ELS ACTES EN CADA LOCALITAT HAN DE DUR AL CARRER I QUE EL MISSATGE DE CGT CAP A LA VAGA GENERAL ARRIBI AL MÀXIM DE PERSONES PERQUÈ VINGUIN AMB NOSALTRES A MADRID.

FESIM-CGT

La Marxa a Madrid del 16 de maig, un compromís de tota la CGT Llegeix més »

jpg_780_008_3167067_c223633bf6fcb0705cd505521a7a08ee.jpg

Una trentena de treballadors i treballadores s’encadenen al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona contra la bossa de treball

Concentració i encadenament al hall de l’hospital per la Bossa de Treball

El dijous 29 d’abril, a partir de les 4 de la tarda, es va convocar per part de la CGT una concentració i encadenament, al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per protestar contra l’actual Bossa de Treball, alhora que reclamar-ne una de justa, transparent i que s’aprovi per referèndum.

Quí està realment contra la Bossa de Treball de l’ICS

Com ja és conegut, els sindicats CCOO, UGT i SATSE van signar a favor de l’actual Bossa, per bé que ara diuen que l’ICS els va enganyar i no volien signar. El fet és que, mentre ells negocien, els treballadors van al carrer.

Per la seva banda el CATAC, que no va signar a la mesa, va convocar una vaga per al dia 28, que va desconvocar dijous passat dia 22 perquè, segons diuen, els han donat no-sé-què-em-dius que baixen la nota de tall però dupliquen o es tripliquen els mèrits.

Una trentena de treballadors i treballadores s’encadenen al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona contra la bossa de treball Llegeix més »

Insurrecció democràtica

Els islandesos rebutgen la decisió del seu Parlament i decideixen no pagar un deute emès per entitats privades.

Islàndia ha estat l’única nació capaç de derrotar, el segle XX, la flota britànica. La gesta té mèrit si tenim en compte que els islandesos no tenen exèrcit ni armada. L’ampliació unilateral de les seves aigües jurisdiccionals a 200 milles, a fi de preservar els seus recursos pesquers, va propiciar les conegudes com a guerres del bacallà, la darrera de les quals, el 1975, comportà un desigual enfrontament entre vint-i-dues fragates de Sa Majestat, que protegien els interessos pesquers del Regne Unit, contra mitja dotzena de guardacostes i un parell de patrulleres de la policia, a banda d’un gran nombre de vaixells de pesca dedicats tenaçment a tallar les xarxes dels bacallaners britànics fins a desesperar la millor armada del món.

Insurrecció democràtica Llegeix més »

La CEOE, a per totes

El contracte per a joves, la penúltima provocació de la patronal, és una altra mostra de la llibertat amb que la patronal ataca els drets bàsics.

No hi ha lloc comú més repetit que per a sortir de la crisi és necessària una reforma laboral. Tampoc hi ha una afirmació més falsa. Si amb el marc legal vigent es van crear en els anys passats milions d’ocupacions i ara es destrueïxen també per milions, no cap atribuir-lo a la legislació. L’atur, és evident, té altres orígens. Per altra banda, no hi ha empresari que pugui dir que no crea ocupació pels costos de l’acomiadament, doncs, en realitat, amb el ventall de contractes precaris disponible, l’acomiadament és lliure i gratuït. Sostenir que al mercat de treball li falta flexibilitat, amb els acomiadaments massius que estan tenint lloc, és una altra afirmació fal·laç. Així doncs, la insistència en la necessitat d’una reforma laboral només és producte de l’intent per part de la dreta política i la patronal d’aprofitar-se de la crisi –quina bella ocasió– per a abaratir salaris i liquidar alguns drets laborals que encara subsisteixen, amb l’objectiu de convertir tota la força de treball en una mercaderia tan d’un sol ús com les escombraries. Per això s’insisteix tant en els vells contractes indefinits, que per a la CEOE suposen una segmentació insuportable del mercat laboral.

Els treballadors no han creat aquesta crisi ni, per molts que siguin els seus sacrificis, poden aportar res a la seva solució. Per aquest motiu s’ha de ressaltar la contumacia de la dreta a defensar els seus interessos, enfront de la debilitat de l’esquerra a fer el propi, fins i tot quan els vents li bufen a favor. Aquesta diferent actitud sostinguda en el temps ha determinat una reculada contínua dels drets dels treballadors i ha creat una relació de forces entre les classes, tan desfavorables a aquests últims, que la dreta ja no conserva les formes i actua amb el major menyspreu i la major prepotència que cap imaginar. Aquest és potser el major desastre originat per la reculada de l’esquerra: que la dreta s’atreveix a tot i imposa la seva manera de pensar a l’opinió pública i en els debats socials. Així s’explica la proposta de la CEOE de crear un contracte per a joves barat, sense cotitzacions socials i sense cap dret, ni d’acomiadament ni d’atur. No fa al cas que anunciessin que retiraven aquesta proposta: la prova de força ja l’havien fet i el seu menyspreu als treballadors i els sindicats quedava demostrat.

El president de la CEOE, el modèlic empresari Díaz Ferrán, en un article de premsa posterior, modulava les formes però enduria les reivindicacions de la patronal. Proposava un nou contracte indefinit, amb indemnització per acomiadament, això sí, menor que l’actual, però com un objecte de decoració d’estúpida utilització ja que a continuació suggeria que “convindria trobar un contracte adequat per als joves”, “preservar-se l’ús racional del contracte temporal” i que s’havien de fomentar “mecanismes alternatius de flexibilitat com el temps parcial”. Imbuït del noble objectiu de disminuir l’atur, afegia que convindria millorar la flexibilitat interna en l’empresa, a través de la mobilitat funcional i geogràfica; disminuir les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social; fomentar les agències de col·locació privades amb ànim de lucre, anul·lar la intervenció dels jutges en els acomiadaments col·lectius, i altres coses per l’estil.

Com deia, el pitjor d’aquestes demandes és que arriben argumentades en unes claus tan sinistres que reflecteixen una inquietant degradació moral de la societat. Sense cap pudor defensen que qualsevol jove prefereix un treball, per rastreres que siguin les seves condicions, a no tenir ocupació. O acusen amb insídia als sindicats, per a paralitzar-los, de no preocupar-se més que dels treballadors amb ocupació, menyspreant les angoixes dels joves. Històricament això és fals i lògicament insostenible, doncs si els sindicats admetessin els contractes precaris dels joves estarien soscavant als treballadors ocupats, ja que la substitució d’uns per uns altres estaria cantada. Però no es tracta de dur raó sinó de guanyar en la lluita de classes.

Tant la forma com el fons de la qüestió de la reforma laboral condueïx a la necessitat imperiosa del rearmament ideològic de l’esquerra i a organitzar, per part dels sindicats, una ferma oposició contra les miserables propostes de la CEOE. Resposta que ha de combinar la resistència i el combat per un altre ordre social. És hora, com diuen els líders sindicals, de posar ja peu en paret. La crisi ve molt dura i la dreta va a per totes sense parar en mètodes.

Article extret del núm. 122 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/La-CEOE-a-por-todas.html

La CEOE, a per totes Llegeix més »

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi”

Aquest treball vol obrir una oportunitat per a conèixer quins han estat els moviments socials més importants que han existit i existeixen al Tarragonès: els seus ideals, les seves activitats, quin ha estat el seu desenvolupament, quines persones han participat, com s’han relacionat i quins han estat els problemes més habituals. No vol ser una descripció exhaustiva de totes les associacions i col·lectius que hi ha hagut a la nostra comarca. Molts moviments socials són de curta durada, apareixen en moments puntuals, aprofitant una conjuntura concreta, i quan el problema s’ha solucionat o no hi ha un relleu generacional, aquests desapareixen.

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi” Llegeix més »

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010

Adjuntem el comunicat de Dones Llibertàries de la CGT, signat també pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya, amb motiu del primer de Maig 2010:

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR. CAPITALISME ÉS CRISI.

Els sindicats CCOO i UGT i el govern Zapatero parlen de Reforma Laboral per acabar amb l´atur, però nosaltres sabem que és MENTIDA. L´atur continua creixent i la nova reforma laboral fa retrocedir les nostres condicions laboralsi de vida.

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010 Llegeix més »

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?”

Avui dimarts 27 d’Abril tindrà lloc una xerrada-debat amb l’eix central de les protestes a Grècia contra el pla d’just econòmic que prepara l’executiu helè per fer front al desfalc economic que ells mateixos van provocar, i que comporta una retallada massiva de drets socials i laborals.

Al Mati al porxo de la Facultat de Geografia i història de la UB (Montalegre 5) a Barcelona, a les12:30 h.

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?” Llegeix més »

Crida de Paris: no pagarem les seves crisis!

Tretze organitzacions sindicals europees, entre elles sis d’anarcosindicalistes (CGT inclosa), sis sindicats de base i un gabinet d’estudis sindicals, són els firmants de la següent declaració, en la que s’afirma la necessitat de lluitar conjuntament contra el capitalisme i les seves crisi i un compromís:

No pagarem la seva crisi

La crisi mostra el fracàs integral de la ideologia neoliberal i de les polítiques que busquen confiar al mercat la sort de la humanitat. Resultava còmic l’any passat veure als que eren adoradors beats de la lliure competència, com ho són tots els que ens governen, convertir-se en apòstols de la intervenció de l’Estat. Però si estaven a favor que intervingués l’Estat era per a salvar interessos privats segons el conegut precepte: “socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys”. Així, bilions de diners públics, els nostres diners, han estat vessats per a salvar bancs i accionistes, mentre que resulta “impossible” trobar la més mínima quantitat de diners per a respondre a les necessitats socials. Però hi ha més.

La crisi financera ha copejat l’economia real, aquí està la recessió amb la seva comitiva d’acomiadaments; patrons i governs estan decidits a seguir atacant els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores, especialment quant a protecció social, drets laborals, condicions de treball i sanitat laboral. El seu objectiu és fer que la crisi la paguem les treballadores i treballadors, preconitzant en cada país la unitat després de la política governamental per a tractar que ens empassem la píndola. La xenofòbia, el racisme són flagells que combatem. Sindicalistes, anem construint la solidaritat internacional dels treballadors i treballadores per a respondre’ls!

Els empresaris i accionistes es van atipar de dividends, de regals fiscals de tota classe, de remuneracions demencials, que van desembocar en fortunes inimaginables. A ells els toca pagar la seva crisi, a nosaltres imposar les nostres exigències socials. Més que mai, està a l’ordre del dia la mobilització de les treballadores i treballadors!

➔ Per a assegurar el dret al treball per a totes i tots, desenvolupant les ocupacions socialment útils i responent a les necessitats socials.

➞ Per a impedir els ERO, els acomiadaments, la precarietat (la subcontractació, la contractació temporal, les ETT…)

➞ Per a garantir les prestacions socials i salarials als desocupats, a les desocupades, i als sectors socials especialment copejats per la crisi (dones, migrants, joves,…)

➞ Per a imposar drets socials harmonitzats per dalt, que acabin amb el dúmping social: salaris, pensions de jubilació, indemnitzacions d’atur, mínims socials…

➞ Per a defensar i desenvolupar els serveis públics, accessibles a totes i tots: salut, educació, cultura, dependència, transports, aigua, energia…

➞ Per a reduir la jornada laboral sense pèrdua de salari i baixar l’edat de la jubilació.

➞ Perquè els recursos i la riquesa es distribueixin solidàriament.

➞ Perquè els rics, els empresaris, els directius…, contribueixin amb impostos progressius: qui més guanya més ha de contribuir. Cal repartir la riquesa.

➞ Per a aconseguir el dret a l’habitatge i a una alimentació saludable.

➞ Per a garantir els drets de les i els immigrants.

➞ Per a imposar la igualtat entre homes i dones.

➞ Perquè canviem realment de model productiu, de distribució i de consum, creant ocupacions on es troba el veritable valor per a la col·lectivitat: en l’educació, en guarderies, en escoles infantils, en el camp, en el benestar social, en les cures, en les tecnologies no agressives ni contaminants, en xarxes de transports públics sostenibles…

Junts, participarem en la contracimera organitzada amb motiu de la visita dels caps d’Estats europeus, i en la marxa del 16 de maig a Madrid. Junts, participarem en la contracimera que es farà a Barcelona, del 4 al 6 de juny, enfront de la cimera dels caps d’Estat euromediterranis. Junts, participarem en les marxes europees contra l’atur que es desenvoluparan a l’octubre, i especialment en l’assemblea europea d’aturats i aturades el dia 16, així com en la marxa internacional el 17 d’octubre a Brussel·les.

Per a salvar el seu sistema capitalista, empresaris i accionistes s’han organitzat a escala internacional: el moviment sindical ha d’actuar per sobre de les fronteres per a imposar un altre sistema que el que explota als treballadors i treballadores, saqueja els recursos naturals i els països pobres, organitza la fam a una part del planeta…

Pretenem avançar en la construcció d’una xarxa sindical alternativa a Europa, oberta a totes les forces que vulguin lluitar contra el capitalisme, el liberalisme. A tot arreu, desenvolupem i coordinem les lluites socials, i construïm la resistència comuna a nivell europeu!

Enfront de la crisi del sistema capitalista, és necessària la vaga general. Volem construir-la!

Confederació General del Treball CGT (Estat espanyol)

Confederació Intersindical (Estat espanyol)

Intersindical Alternativa de Catalunya IAC (Catalunya)

Confederazione Unitaria di Base CUB (Itàlia)

Sindicato dei Lavoratori intercategoriale SDL (Itàlia)

Confederazione Italiana di Base UNICOBAS (Itàlia)

Confederazione dei comitati di Base COBAS (Itàlia)

Unione Sindicale Italiana USI (Itàlia)

Transnationals Information Exchange TIE (Alemanya)

Sveriges Arbetares Centralorganisation SAC-syndikalisterna (Suecia)

British Isles Regional Organising Committee – Industrial Workers of the World IWW (Regne Unit)

Confédération Nationale du Travail (França)

Unió sindical Solidaires (França)

Crida de Paris: no pagarem les seves crisis! Llegeix més »

El “Sensefutur” capitalista

Diego Gonzáles Cadenas a Apeiron

Tots els caps dels diferents Estats de l’anomenat món ric semblen escarrassats en posar-lo data límit als “abusos del capitalisme”. Es clama per una major regulació financera, per un nou Breton Woods. Resulta curiós que després de 30 anys de neoliberalisme els líders que més partícips han estat de determinades polítiques econòmiques pretenguin posar-losfre.

El “Sensefutur” capitalista Llegeix més »

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament

El secretari general d’UGT, Cándido Méndez, ha afirmat que la proposta que ha fet el Govern en la taula de reforma laboral d’ampliar l’ús del contracte de foment de l’ocupació estable (la indemnització de la qual per acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, enfront dels 45 dies dels indefinits ordinaris) podria servir perquè sindicats i patronal trobin “un punt d’enteniment”.

El Ministeri de Treball suspèn la reunió del diàleg social d’avui “per problemes d’agenda”.

Méndez, en declaracions a Antena 3, va subratllar que l’extensió del contracte de 33 dies, modalitat que va néixer en 1996 amb l’auspici de patronal i sindicats, podria contribuir que CCOO, UGT i CEOE trobessin “fórmules d’aproximació”, doncs no es tractaria d’un contracte de nova creació i amb això s’impulsaria l’ocupació estable amb tutela judicial. Encara que el líder d’UGT entén que en aquest tema podria haver possibilitats d’acord amb els empresaris, no ho veu tan clar pel que fa a la rebaixa de cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, a la qual segueix sense renunciar la CEOE.

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament Llegeix més »

Manifest de la CGT sobre els accidents laborals

L’any 2009, en xifres de morts per accidents “laborals”, va donar un resultat “trampós” i alhora d’alleugeriment, al morir menys persones que l’any anterior. En termes quantitatius van morir 826 persones. Durant el temps de treball van morir 626 i de camí al treball o tornada del mateix (in itinere) van morir 194.

Gairebé la meitat de les morts es van produir el sector serveis i de totes elles (826), el 26,3% d’aquestes morts, és a dir, 220 treballadors van morir en el sector de la construcció. Els infarts i les morts per tràfic (transport i trasllats) van suposar el 50% de tots els accidents mortals.

Aquesta xifra alleugeridora (la mitjana anual en els deu últims anys sobrepassava les 1.000 morts laborals), no es produeïx per una millora en les condicions de com treballem, sinó perquè els empresaris van decidir acomiadar a la gent i hi ha un baixó en l’activitat productiva.

Que les persones assalariades tinguem millor o pitjor salut en els nostres treballs, depèn no de la nostra llibertat individual de cuidar-nos millor o pitjor, sinó que els empresaris, ocupadors, directius i comandaments, organitzin el treball concret (horaris, tipus de contractes, jornades laborals, sistemes de treball, ritmes, qualificació, educació ambiental, etc.), pensant en les persones treballadores com el primer bé a preservar, cuidar i desenvolupar.

La realitat dels treballs i de les seves condicions laborals en qualsevol sector d’activitat productiva o de serveis (indústria, comerç, hostaleria, construcció, transport, energia, camp…), demostren i mostren que, qui té per “llei” el dret unilateral d’organitzar el treball, els empresaris, ho fan només i exclusivament pensant en el seu compte de resultats, en els seus beneficis.

Les persones treballadores ens veiem obligats a:

– Desplaçar-nos amb vehicles privats tots els dies, recórrer llargues distàncies fins a arribar al lloc de treball.

– Treballar jornades flexibles que s’allarguen en el temps diàriament més enllà de la jornada legal i es modifiquen horaris, torns… en funció de la “demanda”.

– Realitzar treballs, tasques per a les quals no hem estat formats, qualificats i el seu contrari, realitzar tasques molt allunyades de les nostres qualificacions.

– Acceptar treballs, qualsevol treball i realitzar funcions en condicions de risc cert, bé físic, bé psíquic, bé moral.

I som gairebé 19 milions de persones assalariades ocupades; gairebé 5 milions de desocupats/des, els que patim diàriament l’agressió permanent en la nostra salut laboral i social d’aquesta “llibertat de l’empresari per a organitzar el treball”, no pensant en les nostres vides, necessitats, desitjos, sinó en el seu benefici privat.

No són accidents les morts que es produïxen diàriament en els processos productius i de distribució de mercaderies. No són malalties “comunes”, les baixes laborals, les incapacitats temporals.

Les morts, les malalties i la mala salut laboral, són responsabilitat principal i gairebé única, dels empresaris, doncs ells per “llei” decideixen com treballem, quan treballem i quant “respecte” tenen per les nostres vides, la nostra dignitat i la nostra salut.

Que no ens matin en el lloc de treball.

La Salut no es ven.

Secretaria de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT

Abril 2010

Us podeu descarregar el cartell i l’octaveta amb el manifest anant al web:
www.cgt.org.es/spip.php?article1691

Manifest de la CGT sobre els accidents laborals Llegeix més »

Campanya de la Plataforma d’afectats per la hipoteca per a denunciar la usura bancària i el frau hipotecari

Més de 350.000 famílies que quedaran en el carrer i damunt amb deute, mentre els bancs reben ajudes públiques i segueixen fent beneficis milionaris.Que no quedin impunes!

Ha arribat el moment de passar a l’acció i denunciar que “Aquest banc enganya, estafa i fa fora a la gent de la seva casa”. Empaperem els bancs!

Campanya de la Plataforma d’afectats per la hipoteca per a denunciar la usura bancària i el frau hipotecari Llegeix més »

jpg_10-04-24_-_Capellades_020.jpg

La Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT inaugura el seu nou local a Igualada

El dissabte 24 d’abril es va inaugurar el nou local sindical de la Federació Comarcal de la CGT a L’Anoia, situat al carrer Clavells 11 d’Igualada, amb una important assistència d’afiliació dels Sindicats Locals i de representants del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.

Per a nosaltres és un fet Històric, ja que no podem oblidar als nostres avantpassats Anarquistes i Anarcosindicalistes igualadins i comarcals (tots ells Llibertaris) que a finals del segle XIX i principis del XX, van aconseguir, sense ajudes institucionals ni subvencions de cap tipus, tenir la seva casa Llibertària sense la sangria mensual d’un lloguer capitalista.

La Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT inaugura el seu nou local a Igualada Llegeix més »

Cartell 1r Maig Barcelona

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona

La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona Llegeix més »

Cartell 1r Maig terrassa

1r de Maig combatiu a Terrassa

PER UN 1r DE MAIG COMBATIU CONTRA LA CRISI

Tots i totes sumem

12 h. Plaça Ca n’Anglada, Terrassa

Convoca: Assemblea Popular de Terrassa

Tot just fa una dècada que vam entrar al s. XXI, sota l’eslògan, pregonat pels defensors del capitalisme (neoliberals i socialdemòcrates) de que la globalització faria millorar les condicionsde vida de la majoria de la Humanitat.

1r de Maig combatiu a Terrassa Llegeix més »

cartell manifestació

Actes del 1r de Maig 2010 a Tarragona: debat i manifestació

1r de Maig alternatiu a Tarragona

– Divendres 30 d’abril / 7 del vespre / Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV de Tarragona

Taula Rodona :”Què vol dir Repartir el Treball i la Riquesa?” des de la visió sindical, política, feminista, social…
Acte emmarcat en la convocatòria del 1r de Maig.

Actes del 1r de Maig 2010 a Tarragona: debat i manifestació Llegeix més »

ADIF suprimeix el punt d’atenció al client els cap de setmana i festius a l’estació de Reus

Redacció delCamp.cat – Reus (Baix Camp) – 22 d’abril de 2010

ADIF ha pres la decisió de suprimir el punt d’atenció al client a l’estació de Reus els caps de setmana i festius. La mesura va començar a ser efectiva a partir del passat dissabte 3 d’abril.

ADIF suprimeix el punt d’atenció al client els cap de setmana i festius a l’estació de Reus Llegeix més »

Crida a la mobilització fins aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes

Aquest dissabte 24 d’abril s’ha convocat a la ciutadania per a donar suport i defensar al jutge Garzón pel seu processament com instructor de la causa seguida en el Jutjat nº 5 de l’Audiència Nacional per les desaparicions i assassinats del franquisme, processament promogut per grups falangistes i profranquistes.

Per a CGT, el rellevant no és el processament d’un jutge, sinó que ens reiterem que és un processament a les víctimes del franquisme i deixar un missatge clar a tota la judicatura: A L’ESPANYA ACTUAL NO ES POT OBRIR NI TRACTAR UN PROCÉS CONTRA EL FRANQUISME.

Amb l’actuació final del jutge Garzón al considerar-se incompetent en la causa que va obrir i va instruir a finals del 2008 contra el franquisme, es va tornar a aixecar un mur d’obstacles a les famílies de les víctimes, ja que, tornava a remetre als Jutjats Territorials la investigació, obviant que a la majoria de les víctimes ja se li havia denegat en els seus territoris l’empara judicial.

Per això, amb el processament de Garzón es pretén donar per tancada la investigació i continuar sense aclarir ni condemnar tant al règim com als franquistes que van participar en la desaparició i mort de més de 150.000 persones l’únic delicte de les quals era no ser seguidors del feixisme.

Els treballadors de la CGT, familiars també de milers i milers de militants víctimes i desapareguts del franquisme, seguirem participant en les manifestacions, denunciant i exigint en el carrer la condemna del franquisme, la recerca de les persones desaparegudes en cunetes i fosses comunes, l’ANUL·LACIÓ DE LES SENTÈNCIES I JUDICIS SUMARÍSSIMS, la revisió de processos com el de Granado i Delgado, la derogació de la lleis de punt final aprovades en la democràcia (la Llei d’Amnistia de 1977 o la Llei de Memòria Històrica de 2007).

En aquest mateix sentit, estem difonent la campanya de recollida de signatures de suport a la Carta a la Ciutadania Europea per l’anul·lació de les sentències franquistes que es presentarà davant el Parlament Europeu (es pot signar a: http://memorialibertaria.org/spip.php?article1330)

Per a CGT, el veritable dany s’està fent una vegada més a les víctimes del franquisme, per tant, fem que siguin les veritables protagonistes en les mobilitzacions.

Comissió de Memòria Llibertària de la CGT

PROCESSAMENT A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

CGT es persona en la querella contra el jutge Varela

La indignació no permet apreciar la magnitud de la decisió del Tribunal Suprem a l’asseure en la banqueta al jutge Garzón. Per a CGT, podem trobar-nos davant una decisió històrica perquè amb el processament del jutge Garzón no s’ataca a un jutge sinó a les víctimes que van confiar en la reparació de la memòria i la dignitat de les seves familiars a través de la via judicial.

Amb independència de l’avaluació global negativa que fem de les actuacions del jutge Garzón en altres causes i procediments, CGT seguirà al costat de les víctimes i, per això, es personarà, al costat d’altres Associacions memorialistes, en la querella contra els magistrats del Tribunal Suprem, Juan Saavedra i Luciano Varela, com principals impulsors de la causa contra aquest jutge.

És abril i pensem que també és 1939. De nou la bota del franquisme aixafa les idees els anhels de justícia. Una banda de seguidors del feixisme es creuen amb el dret i l’obligació de continuar calcigant a les víctimes i assassinats comesos pel règim franquista durant la guerra i durant els 40 anys de dictadura.

CGT no és que confiés en l’acció judicial d’aquest país, com el temps ha demostrat, per a aconseguir la condemna del franquisme per cometre delictes contra la humanitat, encara que hauríem d’acabar en la justícia internacional. Ja fa anys que organitzacions i institucions internacionals han denunciat la passivitat de l’estat espanyol davant els crims comesos durant l’època més grisa de la història d’aquest poble. Han recordat, en diverses ocasions, al govern espanyol la necessitat que s’obri una investigació sobre les massacres succeïdes a Espanya i que, amb el pas de les dècades, continua sense resolució.

Seguim sofrint una llei d’amnistia que ha permès que continuï tot com estava durant la dictadura. I això porta a que després de 70 anys segueixin enterrats en cunetes milers de persones que van lluitar per la llibertat i continuïn sentenciats sota pronunciaments judicials de militars i jutges completament parcials que no permetien ni defensa als encausats.

La CGT es pregunta, si no ho jutja l’Audiència Nacional, qui, a Espanya, jutjarà al franquisme? Però la qüestió és diferent. És possible jutjar i condemnar al franquisme? Per ventura no existeix el delicte de desaparició forçada? I qui investigarà la desaparició de 150.000 persones per tot el territori espanyol? El Sr. Varela fent una interpretació literal de les normes de competència considera que no hauria d’haver-se obert un procés sobre les desaparicions del franquisme (al que per cert ha tingut accés ell i els profranquistes de Manos Limpias, veient els noms dels desapareguts com dels denunciants).

No s’ha de jutjar un delicte aïllat sinó una estratègia d’extermini del contrari ideològic, com s’ha recollit en el manual d’ús del “Movimiento”:extinguir al rojo para que no se reproduzcan sus genes.

Però no sabem què és el que està en dubte. Que es van produir afusellaments i judicis amb total impunitat? Que hi ha més de 150.000 persones desaparegudes durant aquests anys? Que hi ha fosses comunes en cunetes i camps? Que els cementiris tenen fosses comunes en les que el mal actuar ha fet que fossin retirades sense control les restes o tapades amb construccions?

En resum, que no és que sigui el jutge Garzón sinó que no es pot tocar ni enjudiciar i condemnar el franquisme. Que després de 70 anys cal oblidar i seguir oblidant perquè els de sempre puguin seguir on estan i no es remogui gens. Així és la justícia espanyola. L’important no és descobrir la veritat sinó tapar-la. Dóna igual que es produís un genocidi polític.

És impossible no estar assegut en la banqueta en aquest moment amb independència del jutge que estigui al teu costat assegut. Està sofrint en les seves carns tot l’odi que la “derechona” té contra els “contraris”, tant als que estan en les cunetes com als que encara enarboren la bandera de la llibertat i els principis de la justícia social. La llei de memòria històrica aprovada és en el fons responsable de la situació actual en la qual es troben les víctimes al ser una llei de punt final.

Des de fa anys CGT porta lluitant per un reconeixement real i oficial dels crims del franquisme i l’anul·lació de les sentències franquistes i la reparació dels danys causats a les víctimes, fets que nega radicalment la llei de memòria. Actualment treballem per a la presentació d’una Carta a la Ciutadania Europea davant el Parlament Europeu i assolir un nou pronunciament exigint al Govern espanyol l’anul·lació de les sentències franquistes. Només amb anul·lació de les sentències, aquesta democràcia trencarà definitivament amb el llast del franquisme.

Comissió de Memòria Llibertària de la CGT

Crida a la mobilització fins aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes Llegeix més »

El setmanari Directa celebra quatre anys al carrer amb un concert

At Versaris i Asstrio i In*Digna, banda sonora del quart aniversari de la DIRECTA.

El setmanari celebra quatre anys al carrer amb un concert protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels. El concert clausura la segona edició del cicle Expressió Directa al centre cultural La Farinera del Clot.

Quatre anys posant la DIRECTA

AT VERSARIS i ASSTRIO + IN*DIGNA

Divendres 30 d’abril, 22h

Centre Cultural La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona

El centre cultural la Farinera del Clot acull el proper divendres 30 d’abril un concert per celebrar el quart aniversari del setmanari DIRECTA. El recital estarà protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels i comptarà amb l’actuació dels grups At Versaris i Asstrio, que presentaran el seu espectacle conjunt de fusió de rap i jazz-rock, ‘Per principis elegants’, i del grup de hip-hop orgànic In*Digna. El recital és el darrer concert del segon cicle de músiques crítiques EXPRESSIÓ DIRECTA, que organitza el propi setmanari conjuntament amb la Farinera del Clot. La nit acabarà amb una sessió rumbera i festiva a càrrec de PD El Capità, tot un clàssic dels aniversarisde la DIRECTA.

El setmanari Directa celebra quatre anys al carrer amb un concert Llegeix més »