CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi”

Aquest treball vol obrir una oportunitat per a conèixer quins han estat els moviments socials més importants que han existit i existeixen al Tarragonès: els seus ideals, les seves activitats, quin ha estat el seu desenvolupament, quines persones han participat, com s’han relacionat i quins han estat els problemes més habituals. No vol ser una descripció exhaustiva de totes les associacions i col·lectius que hi ha hagut a la nostra comarca. Molts moviments socials són de curta durada, apareixen en moments puntuals, aprofitant una conjuntura concreta, i quan el problema s’ha solucionat o no hi ha un relleu generacional, aquests desapareixen.

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi” Llegeix més »

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010

Adjuntem el comunicat de Dones Llibertàries de la CGT, signat també pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya, amb motiu del primer de Maig 2010:

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR. CAPITALISME ÉS CRISI.

Els sindicats CCOO i UGT i el govern Zapatero parlen de Reforma Laboral per acabar amb l´atur, però nosaltres sabem que és MENTIDA. L´atur continua creixent i la nova reforma laboral fa retrocedir les nostres condicions laboralsi de vida.

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010 Llegeix més »

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?”

Avui dimarts 27 d’Abril tindrà lloc una xerrada-debat amb l’eix central de les protestes a Grècia contra el pla d’just econòmic que prepara l’executiu helè per fer front al desfalc economic que ells mateixos van provocar, i que comporta una retallada massiva de drets socials i laborals.

Al Mati al porxo de la Facultat de Geografia i història de la UB (Montalegre 5) a Barcelona, a les12:30 h.

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?” Llegeix més »

Crida de Paris: no pagarem les seves crisis!

Tretze organitzacions sindicals europees, entre elles sis d’anarcosindicalistes (CGT inclosa), sis sindicats de base i un gabinet d’estudis sindicals, són els firmants de la següent declaració, en la que s’afirma la necessitat de lluitar conjuntament contra el capitalisme i les seves crisi i un compromís:

No pagarem la seva crisi

La crisi mostra el fracàs integral de la ideologia neoliberal i de les polítiques que busquen confiar al mercat la sort de la humanitat. Resultava còmic l’any passat veure als que eren adoradors beats de la lliure competència, com ho són tots els que ens governen, convertir-se en apòstols de la intervenció de l’Estat. Però si estaven a favor que intervingués l’Estat era per a salvar interessos privats segons el conegut precepte: “socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys”. Així, bilions de diners públics, els nostres diners, han estat vessats per a salvar bancs i accionistes, mentre que resulta “impossible” trobar la més mínima quantitat de diners per a respondre a les necessitats socials. Però hi ha més.

La crisi financera ha copejat l’economia real, aquí està la recessió amb la seva comitiva d’acomiadaments; patrons i governs estan decidits a seguir atacant els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores, especialment quant a protecció social, drets laborals, condicions de treball i sanitat laboral. El seu objectiu és fer que la crisi la paguem les treballadores i treballadors, preconitzant en cada país la unitat després de la política governamental per a tractar que ens empassem la píndola. La xenofòbia, el racisme són flagells que combatem. Sindicalistes, anem construint la solidaritat internacional dels treballadors i treballadores per a respondre’ls!

Els empresaris i accionistes es van atipar de dividends, de regals fiscals de tota classe, de remuneracions demencials, que van desembocar en fortunes inimaginables. A ells els toca pagar la seva crisi, a nosaltres imposar les nostres exigències socials. Més que mai, està a l’ordre del dia la mobilització de les treballadores i treballadors!

➔ Per a assegurar el dret al treball per a totes i tots, desenvolupant les ocupacions socialment útils i responent a les necessitats socials.

➞ Per a impedir els ERO, els acomiadaments, la precarietat (la subcontractació, la contractació temporal, les ETT…)

➞ Per a garantir les prestacions socials i salarials als desocupats, a les desocupades, i als sectors socials especialment copejats per la crisi (dones, migrants, joves,…)

➞ Per a imposar drets socials harmonitzats per dalt, que acabin amb el dúmping social: salaris, pensions de jubilació, indemnitzacions d’atur, mínims socials…

➞ Per a defensar i desenvolupar els serveis públics, accessibles a totes i tots: salut, educació, cultura, dependència, transports, aigua, energia…

➞ Per a reduir la jornada laboral sense pèrdua de salari i baixar l’edat de la jubilació.

➞ Perquè els recursos i la riquesa es distribueixin solidàriament.

➞ Perquè els rics, els empresaris, els directius…, contribueixin amb impostos progressius: qui més guanya més ha de contribuir. Cal repartir la riquesa.

➞ Per a aconseguir el dret a l’habitatge i a una alimentació saludable.

➞ Per a garantir els drets de les i els immigrants.

➞ Per a imposar la igualtat entre homes i dones.

➞ Perquè canviem realment de model productiu, de distribució i de consum, creant ocupacions on es troba el veritable valor per a la col·lectivitat: en l’educació, en guarderies, en escoles infantils, en el camp, en el benestar social, en les cures, en les tecnologies no agressives ni contaminants, en xarxes de transports públics sostenibles…

Junts, participarem en la contracimera organitzada amb motiu de la visita dels caps d’Estats europeus, i en la marxa del 16 de maig a Madrid. Junts, participarem en la contracimera que es farà a Barcelona, del 4 al 6 de juny, enfront de la cimera dels caps d’Estat euromediterranis. Junts, participarem en les marxes europees contra l’atur que es desenvoluparan a l’octubre, i especialment en l’assemblea europea d’aturats i aturades el dia 16, així com en la marxa internacional el 17 d’octubre a Brussel·les.

Per a salvar el seu sistema capitalista, empresaris i accionistes s’han organitzat a escala internacional: el moviment sindical ha d’actuar per sobre de les fronteres per a imposar un altre sistema que el que explota als treballadors i treballadores, saqueja els recursos naturals i els països pobres, organitza la fam a una part del planeta…

Pretenem avançar en la construcció d’una xarxa sindical alternativa a Europa, oberta a totes les forces que vulguin lluitar contra el capitalisme, el liberalisme. A tot arreu, desenvolupem i coordinem les lluites socials, i construïm la resistència comuna a nivell europeu!

Enfront de la crisi del sistema capitalista, és necessària la vaga general. Volem construir-la!

Confederació General del Treball CGT (Estat espanyol)

Confederació Intersindical (Estat espanyol)

Intersindical Alternativa de Catalunya IAC (Catalunya)

Confederazione Unitaria di Base CUB (Itàlia)

Sindicato dei Lavoratori intercategoriale SDL (Itàlia)

Confederazione Italiana di Base UNICOBAS (Itàlia)

Confederazione dei comitati di Base COBAS (Itàlia)

Unione Sindicale Italiana USI (Itàlia)

Transnationals Information Exchange TIE (Alemanya)

Sveriges Arbetares Centralorganisation SAC-syndikalisterna (Suecia)

British Isles Regional Organising Committee – Industrial Workers of the World IWW (Regne Unit)

Confédération Nationale du Travail (França)

Unió sindical Solidaires (França)

Crida de Paris: no pagarem les seves crisis! Llegeix més »

El “Sensefutur” capitalista

Diego Gonzáles Cadenas a Apeiron

Tots els caps dels diferents Estats de l’anomenat món ric semblen escarrassats en posar-lo data límit als “abusos del capitalisme”. Es clama per una major regulació financera, per un nou Breton Woods. Resulta curiós que després de 30 anys de neoliberalisme els líders que més partícips han estat de determinades polítiques econòmiques pretenguin posar-losfre.

El “Sensefutur” capitalista Llegeix més »

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament

El secretari general d’UGT, Cándido Méndez, ha afirmat que la proposta que ha fet el Govern en la taula de reforma laboral d’ampliar l’ús del contracte de foment de l’ocupació estable (la indemnització de la qual per acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, enfront dels 45 dies dels indefinits ordinaris) podria servir perquè sindicats i patronal trobin “un punt d’enteniment”.

El Ministeri de Treball suspèn la reunió del diàleg social d’avui “per problemes d’agenda”.

Méndez, en declaracions a Antena 3, va subratllar que l’extensió del contracte de 33 dies, modalitat que va néixer en 1996 amb l’auspici de patronal i sindicats, podria contribuir que CCOO, UGT i CEOE trobessin “fórmules d’aproximació”, doncs no es tractaria d’un contracte de nova creació i amb això s’impulsaria l’ocupació estable amb tutela judicial. Encara que el líder d’UGT entén que en aquest tema podria haver possibilitats d’acord amb els empresaris, no ho veu tan clar pel que fa a la rebaixa de cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, a la qual segueix sense renunciar la CEOE.

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament Llegeix més »

Manifest de la CGT sobre els accidents laborals

L’any 2009, en xifres de morts per accidents “laborals”, va donar un resultat “trampós” i alhora d’alleugeriment, al morir menys persones que l’any anterior. En termes quantitatius van morir 826 persones. Durant el temps de treball van morir 626 i de camí al treball o tornada del mateix (in itinere) van morir 194.

Gairebé la meitat de les morts es van produir el sector serveis i de totes elles (826), el 26,3% d’aquestes morts, és a dir, 220 treballadors van morir en el sector de la construcció. Els infarts i les morts per tràfic (transport i trasllats) van suposar el 50% de tots els accidents mortals.

Aquesta xifra alleugeridora (la mitjana anual en els deu últims anys sobrepassava les 1.000 morts laborals), no es produeïx per una millora en les condicions de com treballem, sinó perquè els empresaris van decidir acomiadar a la gent i hi ha un baixó en l’activitat productiva.

Que les persones assalariades tinguem millor o pitjor salut en els nostres treballs, depèn no de la nostra llibertat individual de cuidar-nos millor o pitjor, sinó que els empresaris, ocupadors, directius i comandaments, organitzin el treball concret (horaris, tipus de contractes, jornades laborals, sistemes de treball, ritmes, qualificació, educació ambiental, etc.), pensant en les persones treballadores com el primer bé a preservar, cuidar i desenvolupar.

La realitat dels treballs i de les seves condicions laborals en qualsevol sector d’activitat productiva o de serveis (indústria, comerç, hostaleria, construcció, transport, energia, camp…), demostren i mostren que, qui té per “llei” el dret unilateral d’organitzar el treball, els empresaris, ho fan només i exclusivament pensant en el seu compte de resultats, en els seus beneficis.

Les persones treballadores ens veiem obligats a:

– Desplaçar-nos amb vehicles privats tots els dies, recórrer llargues distàncies fins a arribar al lloc de treball.

– Treballar jornades flexibles que s’allarguen en el temps diàriament més enllà de la jornada legal i es modifiquen horaris, torns… en funció de la “demanda”.

– Realitzar treballs, tasques per a les quals no hem estat formats, qualificats i el seu contrari, realitzar tasques molt allunyades de les nostres qualificacions.

– Acceptar treballs, qualsevol treball i realitzar funcions en condicions de risc cert, bé físic, bé psíquic, bé moral.

I som gairebé 19 milions de persones assalariades ocupades; gairebé 5 milions de desocupats/des, els que patim diàriament l’agressió permanent en la nostra salut laboral i social d’aquesta “llibertat de l’empresari per a organitzar el treball”, no pensant en les nostres vides, necessitats, desitjos, sinó en el seu benefici privat.

No són accidents les morts que es produïxen diàriament en els processos productius i de distribució de mercaderies. No són malalties “comunes”, les baixes laborals, les incapacitats temporals.

Les morts, les malalties i la mala salut laboral, són responsabilitat principal i gairebé única, dels empresaris, doncs ells per “llei” decideixen com treballem, quan treballem i quant “respecte” tenen per les nostres vides, la nostra dignitat i la nostra salut.

Que no ens matin en el lloc de treball.

La Salut no es ven.

Secretaria de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT

Abril 2010

Us podeu descarregar el cartell i l’octaveta amb el manifest anant al web:
www.cgt.org.es/spip.php?article1691

Manifest de la CGT sobre els accidents laborals Llegeix més »

Campanya de la Plataforma d’afectats per la hipoteca per a denunciar la usura bancària i el frau hipotecari

Més de 350.000 famílies que quedaran en el carrer i damunt amb deute, mentre els bancs reben ajudes públiques i segueixen fent beneficis milionaris.Que no quedin impunes!

Ha arribat el moment de passar a l’acció i denunciar que “Aquest banc enganya, estafa i fa fora a la gent de la seva casa”. Empaperem els bancs!

Campanya de la Plataforma d’afectats per la hipoteca per a denunciar la usura bancària i el frau hipotecari Llegeix més »

jpg_10-04-24_-_Capellades_020.jpg

La Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT inaugura el seu nou local a Igualada

El dissabte 24 d’abril es va inaugurar el nou local sindical de la Federació Comarcal de la CGT a L’Anoia, situat al carrer Clavells 11 d’Igualada, amb una important assistència d’afiliació dels Sindicats Locals i de representants del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.

Per a nosaltres és un fet Històric, ja que no podem oblidar als nostres avantpassats Anarquistes i Anarcosindicalistes igualadins i comarcals (tots ells Llibertaris) que a finals del segle XIX i principis del XX, van aconseguir, sense ajudes institucionals ni subvencions de cap tipus, tenir la seva casa Llibertària sense la sangria mensual d’un lloguer capitalista.

La Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT inaugura el seu nou local a Igualada Llegeix més »

Cartell 1r Maig Barcelona

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona

La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona Llegeix més »

Cartell 1r Maig terrassa

1r de Maig combatiu a Terrassa

PER UN 1r DE MAIG COMBATIU CONTRA LA CRISI

Tots i totes sumem

12 h. Plaça Ca n’Anglada, Terrassa

Convoca: Assemblea Popular de Terrassa

Tot just fa una dècada que vam entrar al s. XXI, sota l’eslògan, pregonat pels defensors del capitalisme (neoliberals i socialdemòcrates) de que la globalització faria millorar les condicionsde vida de la majoria de la Humanitat.

1r de Maig combatiu a Terrassa Llegeix més »

cartell manifestació

Actes del 1r de Maig 2010 a Tarragona: debat i manifestació

1r de Maig alternatiu a Tarragona

– Divendres 30 d’abril / 7 del vespre / Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV de Tarragona

Taula Rodona :”Què vol dir Repartir el Treball i la Riquesa?” des de la visió sindical, política, feminista, social…
Acte emmarcat en la convocatòria del 1r de Maig.

Actes del 1r de Maig 2010 a Tarragona: debat i manifestació Llegeix més »

ADIF suprimeix el punt d’atenció al client els cap de setmana i festius a l’estació de Reus

Redacció delCamp.cat – Reus (Baix Camp) – 22 d’abril de 2010

ADIF ha pres la decisió de suprimir el punt d’atenció al client a l’estació de Reus els caps de setmana i festius. La mesura va començar a ser efectiva a partir del passat dissabte 3 d’abril.

ADIF suprimeix el punt d’atenció al client els cap de setmana i festius a l’estació de Reus Llegeix més »

Crida a la mobilització fins aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes

Aquest dissabte 24 d’abril s’ha convocat a la ciutadania per a donar suport i defensar al jutge Garzón pel seu processament com instructor de la causa seguida en el Jutjat nº 5 de l’Audiència Nacional per les desaparicions i assassinats del franquisme, processament promogut per grups falangistes i profranquistes.

Per a CGT, el rellevant no és el processament d’un jutge, sinó que ens reiterem que és un processament a les víctimes del franquisme i deixar un missatge clar a tota la judicatura: A L’ESPANYA ACTUAL NO ES POT OBRIR NI TRACTAR UN PROCÉS CONTRA EL FRANQUISME.

Amb l’actuació final del jutge Garzón al considerar-se incompetent en la causa que va obrir i va instruir a finals del 2008 contra el franquisme, es va tornar a aixecar un mur d’obstacles a les famílies de les víctimes, ja que, tornava a remetre als Jutjats Territorials la investigació, obviant que a la majoria de les víctimes ja se li havia denegat en els seus territoris l’empara judicial.

Per això, amb el processament de Garzón es pretén donar per tancada la investigació i continuar sense aclarir ni condemnar tant al règim com als franquistes que van participar en la desaparició i mort de més de 150.000 persones l’únic delicte de les quals era no ser seguidors del feixisme.

Els treballadors de la CGT, familiars també de milers i milers de militants víctimes i desapareguts del franquisme, seguirem participant en les manifestacions, denunciant i exigint en el carrer la condemna del franquisme, la recerca de les persones desaparegudes en cunetes i fosses comunes, l’ANUL·LACIÓ DE LES SENTÈNCIES I JUDICIS SUMARÍSSIMS, la revisió de processos com el de Granado i Delgado, la derogació de la lleis de punt final aprovades en la democràcia (la Llei d’Amnistia de 1977 o la Llei de Memòria Històrica de 2007).

En aquest mateix sentit, estem difonent la campanya de recollida de signatures de suport a la Carta a la Ciutadania Europea per l’anul·lació de les sentències franquistes que es presentarà davant el Parlament Europeu (es pot signar a: http://memorialibertaria.org/spip.php?article1330)

Per a CGT, el veritable dany s’està fent una vegada més a les víctimes del franquisme, per tant, fem que siguin les veritables protagonistes en les mobilitzacions.

Comissió de Memòria Llibertària de la CGT

PROCESSAMENT A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

CGT es persona en la querella contra el jutge Varela

La indignació no permet apreciar la magnitud de la decisió del Tribunal Suprem a l’asseure en la banqueta al jutge Garzón. Per a CGT, podem trobar-nos davant una decisió històrica perquè amb el processament del jutge Garzón no s’ataca a un jutge sinó a les víctimes que van confiar en la reparació de la memòria i la dignitat de les seves familiars a través de la via judicial.

Amb independència de l’avaluació global negativa que fem de les actuacions del jutge Garzón en altres causes i procediments, CGT seguirà al costat de les víctimes i, per això, es personarà, al costat d’altres Associacions memorialistes, en la querella contra els magistrats del Tribunal Suprem, Juan Saavedra i Luciano Varela, com principals impulsors de la causa contra aquest jutge.

És abril i pensem que també és 1939. De nou la bota del franquisme aixafa les idees els anhels de justícia. Una banda de seguidors del feixisme es creuen amb el dret i l’obligació de continuar calcigant a les víctimes i assassinats comesos pel règim franquista durant la guerra i durant els 40 anys de dictadura.

CGT no és que confiés en l’acció judicial d’aquest país, com el temps ha demostrat, per a aconseguir la condemna del franquisme per cometre delictes contra la humanitat, encara que hauríem d’acabar en la justícia internacional. Ja fa anys que organitzacions i institucions internacionals han denunciat la passivitat de l’estat espanyol davant els crims comesos durant l’època més grisa de la història d’aquest poble. Han recordat, en diverses ocasions, al govern espanyol la necessitat que s’obri una investigació sobre les massacres succeïdes a Espanya i que, amb el pas de les dècades, continua sense resolució.

Seguim sofrint una llei d’amnistia que ha permès que continuï tot com estava durant la dictadura. I això porta a que després de 70 anys segueixin enterrats en cunetes milers de persones que van lluitar per la llibertat i continuïn sentenciats sota pronunciaments judicials de militars i jutges completament parcials que no permetien ni defensa als encausats.

La CGT es pregunta, si no ho jutja l’Audiència Nacional, qui, a Espanya, jutjarà al franquisme? Però la qüestió és diferent. És possible jutjar i condemnar al franquisme? Per ventura no existeix el delicte de desaparició forçada? I qui investigarà la desaparició de 150.000 persones per tot el territori espanyol? El Sr. Varela fent una interpretació literal de les normes de competència considera que no hauria d’haver-se obert un procés sobre les desaparicions del franquisme (al que per cert ha tingut accés ell i els profranquistes de Manos Limpias, veient els noms dels desapareguts com dels denunciants).

No s’ha de jutjar un delicte aïllat sinó una estratègia d’extermini del contrari ideològic, com s’ha recollit en el manual d’ús del “Movimiento”:extinguir al rojo para que no se reproduzcan sus genes.

Però no sabem què és el que està en dubte. Que es van produir afusellaments i judicis amb total impunitat? Que hi ha més de 150.000 persones desaparegudes durant aquests anys? Que hi ha fosses comunes en cunetes i camps? Que els cementiris tenen fosses comunes en les que el mal actuar ha fet que fossin retirades sense control les restes o tapades amb construccions?

En resum, que no és que sigui el jutge Garzón sinó que no es pot tocar ni enjudiciar i condemnar el franquisme. Que després de 70 anys cal oblidar i seguir oblidant perquè els de sempre puguin seguir on estan i no es remogui gens. Així és la justícia espanyola. L’important no és descobrir la veritat sinó tapar-la. Dóna igual que es produís un genocidi polític.

És impossible no estar assegut en la banqueta en aquest moment amb independència del jutge que estigui al teu costat assegut. Està sofrint en les seves carns tot l’odi que la “derechona” té contra els “contraris”, tant als que estan en les cunetes com als que encara enarboren la bandera de la llibertat i els principis de la justícia social. La llei de memòria històrica aprovada és en el fons responsable de la situació actual en la qual es troben les víctimes al ser una llei de punt final.

Des de fa anys CGT porta lluitant per un reconeixement real i oficial dels crims del franquisme i l’anul·lació de les sentències franquistes i la reparació dels danys causats a les víctimes, fets que nega radicalment la llei de memòria. Actualment treballem per a la presentació d’una Carta a la Ciutadania Europea davant el Parlament Europeu i assolir un nou pronunciament exigint al Govern espanyol l’anul·lació de les sentències franquistes. Només amb anul·lació de les sentències, aquesta democràcia trencarà definitivament amb el llast del franquisme.

Comissió de Memòria Llibertària de la CGT

Crida a la mobilització fins aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes Llegeix més »

El setmanari Directa celebra quatre anys al carrer amb un concert

At Versaris i Asstrio i In*Digna, banda sonora del quart aniversari de la DIRECTA.

El setmanari celebra quatre anys al carrer amb un concert protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels. El concert clausura la segona edició del cicle Expressió Directa al centre cultural La Farinera del Clot.

Quatre anys posant la DIRECTA

AT VERSARIS i ASSTRIO + IN*DIGNA

Divendres 30 d’abril, 22h

Centre Cultural La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona

El centre cultural la Farinera del Clot acull el proper divendres 30 d’abril un concert per celebrar el quart aniversari del setmanari DIRECTA. El recital estarà protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels i comptarà amb l’actuació dels grups At Versaris i Asstrio, que presentaran el seu espectacle conjunt de fusió de rap i jazz-rock, ‘Per principis elegants’, i del grup de hip-hop orgànic In*Digna. El recital és el darrer concert del segon cicle de músiques crítiques EXPRESSIÓ DIRECTA, que organitza el propi setmanari conjuntament amb la Farinera del Clot. La nit acabarà amb una sessió rumbera i festiva a càrrec de PD El Capità, tot un clàssic dels aniversarisde la DIRECTA.

El setmanari Directa celebra quatre anys al carrer amb un concert Llegeix més »

El Metro de Barcelona ha estat demandat per l’acomiadament nul d’una treballadora diabètica

A una treballadora del Metro de Barcelona, diabètica i que va haver de ser operada urgentment d’un abscés en una cama, la Direcció de l’empresa l’ha acomiadat, al·legant l’empresa “transgressió de la bona fe contractual”. Per a la CGT es tracta d’una mala excusa com qualsevol altra que hagués utilitzat.

Per a CGT el succeït ha estat una revenja contra el pare de la treballadora acomiadada, per uns fets que van succeir temps enrere i com mètode de fer desaparèixer una categoria laboral, els GOL (Grup Operatiu Logístic), encarregats de les màquines expenedores i als quals l’empresa han de reubicar segons conveni col·lectiu.

Metro de Barcelona va ser obligat judicialment, ha fer fixos de plantilla a uns 12 treballadors que s’encarregaven de la recaptació de les màquines d’expedició de bitllets pertanyents a una subcontrata de nom “Umano SL”, segons sentència dictada pel jutjat social nº 22 de Barcelona, en data 5 de desembre de 2008, en procediment seguit d’ofici a instància de la Inspecció de Treball, “per cessió il·legal de treballadors”.

Una de les persones que la sentència dictaminava que havien de fer fixa de plantilla era l’actualment acomiadada, coincidint a més que el representant de l’empresa “Umano SL”, és el seu pare. Per això des de CGT diem que el Metro està actuant de forma revanxista amb la treballadora, al no poder fer-lo contra el pare. La treballadora acomiadada és diabètica i l’empresa té coneixement de la seva malaltia, ja que està treballant des de març del 2005, comptant el temps en l’empresa subcontractada “Umano SL”, i havent passat diverses revisions mèdiques.

El dia 20 de Gener del 2010 l’operen d’urgències, de l’abscés en la cama, comunicant-li que la data d’alta seria el 4 de febrer, marcant-li els metges unes pautes per a la seva recuperació, amb una prescripció medica molt clara, ha de romandre immòbil els primers sis dies després de l’operació i a partir d’aquesta data ha de començar a moure’s

El Metro de Barcelona ha estat demandat per l’acomiadament nul d’una treballadora diabètica Llegeix més »

Supressió de batxillerat diürns

Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb un del percentatges més baix d’alumnat que no té estudis postobligatoris, el que dificulta la seva incorporació al món laboral.

Aquesta situació no ha millorat en els últims cursos. La situació en què ens trobem és que mentre el nombre d’universitaris s’acosta a la mitjana europea, el d’estudiants que tenen una titulació de formació professional o de batxillerat és molt inferior a aquesta.

Supressió de batxillerat diürns Llegeix més »

Els desnonaments afectaran 350.000 famílies a finals de 2010

Els bancs s’enriqueixen amb un frau hipotecari que enfonsa 350.000 famílies

La banca recupera els pisos a preu de saldo i continua exigint el deute pendent a les hipotecades

David Fernàndez – Setmanari Directa

Van guanyar sota la bombolla financera. No han perdut pas res durant la crisi. Sense deixar de perdre, van rebre ajuts públics de 150.000 milions d’euros del govern de Rodríguez Zapatero. I a més, en plena
crisi, continuen guanyant impunement i extorquint fins al final les famílies
ofegades per la hipoteca. En aquest darrer cas, guanyen doblement: perquè es fan amb l’habitatge embargat –que passa a la seva propietat– i perquè recuperen el deute pendent, que es continua
cobrant a les famílies endeutades o bé als avaladors –que en l’actual drama social del desnonament, sovint afecta pares, mares o amistats.

Els desnonaments afectaran 350.000 famílies a finals de 2010 Llegeix més »

De l’1 al 16 de Maig: Marxes a Madrid contra la crisi

Amb el 1r de Maig com inici de la campanya, la CGT es posa en marxa contra la crisi de l’1 al 16 de maig, amb accions, concentracions i manifestacions al llarg de les rutes de les marxes, per a confluir a Madrid el diumenge 16 de Maig.

Després de l’acte de trobada de les marxes, ens unirem a la gran manifestació unitària que es portarà a terme a Madrid en contra de la nefasta presidència europea espanyola, les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea, i els objectius de la cimera UE-Con Sud Llatinoamericà que es realitzarà en aquestes dates a Madrid. Del 14 al 18 de Maig a Madrid, un ampli llistat de col·lectius i organitzacions portaran a terme un seguit d’activitats i mobilitzacions, amb motiu de la reunió de Presidentsde la Unió Europea.

De l’1 al 16 de Maig: Marxes a Madrid contra la crisi Llegeix més »

Crida cap a un Manifest Anarquista per a Palestina

Les idees i les polítiques anarquistes han guanyat un espai en el Orient Mitjà, però encara estem completament absorbits en la promoció d’aquestes idees i polítiques mentre que la lluita social avança a tot arreu.

Aquestes idees són la creació de les masses oprimides com el nucli del programa revolucionari de la seva lluita. Això significa que estem davant d’una necessitat urgent de formular una anàlisi i una crítica ANARQUISTA de la conjuntura actual i de les relacions de producció així com de poder prevalents en les nostres societats, per assegurar que aquestes idees i polítiques siguin convertides en el que suposadament han de ser: un programa revolucionari de canvi social cap a una societat lliure i autogestionada.

Crida cap a un Manifest Anarquista per a Palestina Llegeix més »

Garzón un heroi antifeixista?

Són molts els amics llatinoamericans que, compromesos amb la causa de la memòria de les víctimes de les dictadures en els seus països, mostren la seva estranyesa pels avatars que ha acabat per assumir el cas Garzón. No falten entre aquests amics, per afegiment, els quals se sorprenen davant els recels que molts -més dels quals pogués semblar- hem mostrat a l’hora de donar suport al jutge que tanta tinta ha fet córrer en les últimes setmanes.

Garzón un heroi antifeixista? Llegeix més »

jpg_efe_20100123_151813_pa0034_3.jpg

Egunkaria absolt: Comunicat de les plataformes de suport

La recent sentència de l’Audiència Nacional absol als processats de les greus acusacions que pesaven contra ells, deixant en molt mal lloc al jutge instructor i a la guàrdia civil, que van construir suposades proves amb l’única fi de clausurar el periòdic.

Han transcorregut 7 anys en els quals els processats han sofert tortures, anys de presó, acusacions infundades, quantioses pèrdues econòmiques.Els treballadors del diari van perdre el seu lloc de treball, i la societat basca es va veure privada del dret a rebre informació en la seva pròpia llengua. Des d’aquí exigim la reparació i indemnització per tots els danys causats pels poders públics i que les persones que van aplicar de forma il·legal una legislació ja de per si mateix injusta assumeixin les seves responsabilitats.

La sentència desautoritza a la Delegació del Govern a Madrid, que va prohibir una manifestació amb el lema “Per la llibertat d’expressió, contra el tancament del diari Egunkaria” per considerar que tenia una fi il·lícita, i també al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va ratificar aquesta prohibició. Ambdues institucions han de reconèixer amb claredat el greu error comès i el dany causat als convocants, incloent els costos del recurs, o en cascontrari dimitir.

Egunkaria absolt: Comunicat de les plataformes de suport Llegeix més »

Deteriorament salarial i distribució de la renda

La redistribució de la riquesa ha de ser el primer punt d’un intent seriós de canvi del model productiu.

L’esclat de la crisi ha desencadenat un debat públic sobre la necessitat d’un canvi de model productiu en l’economia espanyola. Tant el Govern –a través del projecte de Llei d’Economia Sostenible– com la patronal i les grans centrals sindicals han fet públiques les seves posicions referent a això. No obstant això, hi ha un element que segueix sense estar en el centre del debat: la necessitat que el canvi en el model productiu s’ancori a un nou patró de distribució de la renda i la riquesa.

Durant els últims 15 anys, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut més d’un 60%. No obstant això, els beneficis d’aquest creixement han estat repartits de forma summament desigual. Mentre que les rendes del capital experimentaven un creixement extraordinari durant aquests anys, les rendes de les llars assalariades han romàs pràcticament estancades.

Segons dades del Baròmetre Social d’Espanya, entre 1994 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 129%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 175% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1,9%, la pensió mitjana un 16,3% i la prestació mitjana per atur es va reduir un 16,7%.

Major desigualtat

Com a conseqüència de tot això, el pes que els salaris tenen en la renda nacional no ha fet sinó disminuir durant l’última dècada, passant del 48,9% en 1995 al 47,6% en 2007. Paral·lelament, la ràtio entre el patrimoni mig del 25% de llars més riques i del 25% de llars més pobres va passar de 33,4 en 2002 a 41,0 en 2005. Aquest augment reflecteix l’increment de la desigualtat entre assalariats i llars les rendes de les quals provenen en major mesura d’actius financers i immobiliaris.

Com entendre llavors que, en aquest context de regressió social, el consum privat hagi actuat com un dels motors del creixement? Degut al fet que el sosteniment dels elevats ritmes de consum s’ha assentat en un fort nivell d’endeutament, així com en una sostinguda reducció de l’estalvi mig per llar. Però també el deute de les llars amaga realitats molt diverses: mentre que per al 40% de llars de menors ingressos la càrrega anual d’aquest deute com percentatge de la seva renda és superior al 30%, per al 20% de llars més riques tot just és del 10%. És a dir, que la classe treballadora ha experimentat l’endeutament i el desestalvi com una imposició –fruit de la regressió salarial– per a sostenir el seu nivell de consum (en particular, l’accés a l’habitatge).

A més, l’enorme creació d’ocupacions entre 1996 i 2008 (amb més de 500.000 ocupacions netes a l’any) no ha frenat aquest vendaval de redistribució regressiva. La causa ha estat la contínua pèrdua de drets laborals i la forta extensió de la precarietat. La massiva proliferació dels contractes temporals, així com la forta rotació en el lloc de treball, el progressiu abaratiment de l’acomiadament i, en definitiva, la desreglamentació del mercat laboral, han comportat creixents dificultats de reivindicació i negociació sindical i, amb això, un generalitzat deteriorament salarial.

L’arribada de la crisi ha evidenciat el fracàs econòmic i social d’aquest model productiu i distributiu. Però això no ha impedit que els seus efectes copegessin amb molta major intensitat a les llars assalariades que a les rendes del capital: s’ha imposat la congelació salarial i s’han perdut 1,4 milions de llocs de treball entre 2008-2009; mentrestant, la borsa espanyola s’ha revaloritzat un 75% entre març i desembre de 2009. Aquest procés de privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues no reverteix –al contrari, intensifica– el patró de distribució de la riquesa d’aquests últims anys.

Un veritable canvi de model productiu exigiria un nou patró de distribució de la renda i la riquesa, que introduís un gir de 180 graus en la tendència de regressió social d’aquestes últimes dècades. La resta són mers brindis al sol que no es traduiran en una millora substancial de les condicions de vida de la majoria social.

Nacho Álvarez, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la UCM

Article extret del núm. 119 de la revista Diagonal.

Deteriorament salarial i distribució de la renda Llegeix més »