Atesa la preocupant situació que viu la Universitat Autònoma de Barcelona, i donada la gravetat de determinats fets que es recullen en l’informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, des de la CGT-UAB hem elaborat una nota proposant una sèrie de polítiques alternatives al conjunt de mesures que està imposant l’Equip de Govern.
La Sindicatura de Comptes, la “bona” governança i el finançament de la UAB Llegeix més »
El dissabte 6 de març tindrà lloc en el Centre Social de Sants la presentació de la Xarxa d’Universitats Lliures ( XUL – http://unilliure.org ), que té com a objectiu ser una coordinadora entre les diferents Universitats Lliures que estan formant-se darrerament.
Aquesta xarxa fins al moment aplega la Universitat Lliure de Sants, el CSOA La Teixidora, la Universitat Lliure La Rimaia i la Universitat Pirata de Viladecans.
6 de març: Presentació de la Xarxa d’Universitats Lliures Llegeix més »
El passat 25 de febrer, la Confederació General del Treball (CGT) va iniciar en representació dels seus afiliats, en els jutjats de Plaza de Castilla de Madrid, les accions judicials pertinents perquè, si en un termini de vint dies no s’abonen els salaris d’octubre i novembre que es deuen als treballadors, es porti a terme l’embargament dels béns del president de la CEOE.
Els gairebé set-cents treballadors de Air Comet es troben en una situació dramàtica, en alguns casos amb set, vuit i nou mensualitats pendents de cobrament. En aquest moment la plantilla està en una suspensió temporal dels seus contractes de treball i, fins al mes de març, no cobrarà l’atur. L’aerolínia, propietat de Gerardo Díaz Ferrán, va suspendre les seves activitats el passat 21 de desembre, després que un jutge britànic embargués part de la seva flota pels impagaments, deixant en terra a centenars de passatgers i sense cap activitat a la plantilla, que, en aquest moment, ja havia estat un llarg període sense rebre les seves nòmines.
Fins al moment ni l’aerolínia, ni els seus propietaris (Gerardo Díaz Ferrán i el seu soci Gonzalo Pascual) s’han fet responsables davant cap dels afectats, ni clients ni treballadors. No obstant això, la pressió dels treballadors va donar el seu fruit, la vaga que van portar a terme els treballadors al novembre del passat any davant els impagaments dels seus salaris va provocar que Gerardo Díaz Ferrán es fes personalment responsable de l’abonament de les nòmines d’octubre i novembre. Fins a la data moltíssims treballadors no han aconseguit que se’ls abonin aquests mesos, malgrat l’esplaiada situació econòmica del president de la CEOE, el que ha dut a aquest sindicat a iniciar les accions judicials.
En aquests últims temps molts treballadors han vist com, a causa de la crisi creada per una classe empresarial especuladora, abonada al capitalisme de ruleta i que té com únic objectiu l’engreixament dels seus comptes bancaris de la qual el senyor Díaz Ferrán és el principal representant (orgànic i pràctic), els seus comptes eren embargats després de quedar-se en l’atur i no poder plantar cara a les hipoteques a les quals els propis especuladors els han lligat. Ja va sent hora que els autèntics culpables de la crisi siguin els que la paguin.
Secció Sindical CGT Air Comet
Aquestes darreres setmanes estem observant nous episodis en la vinculació entre immigració i inseguretat. Paral·lelament hem vist també com des de diverses institucions i partits polítics parlamentaris s’ha insistit en la necessitat d’aplicar mesures que, sota l’excusa de termes tant ambigus com “seguretat” i “convivència”, restringeixen drets de les persones i criminalitzen els i les treballadores nouvingudes.
L’intent, fa poques setmanes, de no empadronar persones immigrades per part de l’Ajuntament de Vic n’ha estat un exemple. Un altre ho és la voluntat de l’Ajuntament de Salt d’instal·lar càmeres de videovigilància en espais públics sota l’excusa d’un suposat increment de la inseguretat associada a la immigració i la crispació promoguda els darrers dies per partits com CiU o determinades associacions de comerciants.
Mentre, els grans mitjans de comunicació, com qui no vol la cosa i sota una aparent neutralitat, ja s’han encarregat d’associar les paraules “immigració”, “delinqüència”, “col·lapse dels serveis públics”, “atur” tot tractant de crear un estat d’opinió pública que criminalitzi una part de la població actual del nostre país: els i les immigrants.
Davant dels fets de Vic i Salt no ens confonguem. Drets socials per a tothom ara Llegeix més »
Una representació de la CGT va participar en la Trobada Europea de Solidaritat amb els Zapatistes celebrada a París els dies 15, 16 i 17 de
gener, conjuntament amb diverses organitzacions, col·lectius i individus
procedents de Suïssa, Grècia, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Dinamarca
i de l’Estat Espanyol. Durant aquests tres dies es va analitzar l’alarmant situació de repressió i fustigació que en l’actualitat s’està vivint en les comunitats zapatistes de Chiapas així com també en altres llocs de Mèxic com Atenco i Oaxaca i es va debatre sobre els mecanismes de coordinació i solidaritat que des d’Europa podem emprendre per a fer-los arribar el nostre suport d’una forma eficaç.
MARXA DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA
Dissabte 6 de Març de 2010
11,30H CONCENTRACIONS A:
GIRONA: Plaça Josep Pla (Espai Gròber)
SALT: Factoria Coma Cros
Marxa fins a l’antiga fàbrica Marfà
12,15 H CONCENTRACIÓ a la plaça Marfà (davant de Can Ninetes)
ACTE –XERRADA COMMEMORATIVA
Marxa fins a la plaça Isabel Vila
13 H ACTE DE CLOENDA A LA PLAÇA ISABEL VILA
Organitzen: CGT – IAC – COS
MANIFEST:
EL DRET A DECIDIR… COM SER DONA I TREBALLADORA
Per l’època en què se celebrà la primera diada de la dona treballadora, les dones estàvem sotmeses a un sistema econòmic i social que ens discriminava de manera clara i diàfana. La llei decretava salaris inferiors i
determinava una minoria d’edat permanent al gènere femení. A aquestes circumstàncies hi contribuïa la cobertura intel∙lectual de la religió. La resignació cristiana s’imposava per suportar l’estat de submissió i penúria de la dona obrera, amb vagues promeses d’un cel amb dret d’admissió i caritat per a qui acotés el cap. Avui les constitucions i les normes legals proclamen la igualtat: igual salari, iguals drets, iguals perspectives. Tanmateix, la realitat determina perspectives menys afalagadores. Les empreses continuen fent bo allò que un cop escrigué George Orwell: tots els animals de la granja són iguals, encara que uns més iguals que altres. La igualtat teòrica de gènere tampoc no ha permès fer efectiva les altres punxes del triangle
virtuós: ni llibertat, ni solidaritat. La nova religió del capitalisme, que ens promet el cel del consum, ensaporta avui l’infern de la precarietat i el purgatori de la productivitat.
6 de Març: Marxa i actes pel dia internacional de la dona treballadora a Girona i Salt Llegeix més »
Després d’anys sense activitat, l’anarcosindicalisme a Berga torna a caminar, ara de la mà del Sindicat d’Activitats Diverses adherit a la Confederació General del Treball (CGT). El sindicat es defineix com «una eina de defensa de les persones treballadores de la comarca per tal de millorar la nostra situació immediata alhora que per transformar la societat en un sentit anàrquic, és a dir sense explotació i sense autoritat».
Febrer de 2010: L’anarcosindicalisme torna a Berga Llegeix més »
El proper 8 de març, la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT ha organitzat una concentració a la Plaça de la Catedral a les 11.30 hores, on visualitzar el dret i el deure a decidir, fugint de la resignació.
Us adjuntem el manifest elaborat per al dia 8:
LA RESIGNACIÓ ÉS UNA CREU, LA LLUITA UNA NECESSITAT
La resignació és una arma utilitzada pels poders econòmico-civils, religiosos i militars per sotmetre’ns a les seves voluntats sense que oferim cap resistència. En nom d’un suposat sistema, cel o pàtria castren la nostra opció a la revolta.
Fa massa anys que les persones d’arreu sentim que les dones són víctimes de la violència de gènere, que necessiten mesures de protecció i que també han de poder accedir com a empresàries a les empreses i com a oradores en el teatre dels diputats. Doncs bé, des del CSA La Maranya volem girar la truita d’una vegada per totes i preguntar-nos:
Han de ser les dones víctimes o milicianes dels seus drets? Volem que les dones puguin ser ara les explotadores o és en realitat al contrari i són els homes els que han de deixar de ser-ho? I també què vol dir ser dona, quines són les mentides que en nom del gènere i dels rols preestablerts ens han fet creure per a poder-nos tenir encara més controlades?
Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010
Festa de dones, 6 de març, 22 h, Bar el Brot de la Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes nº 837, Barcelona). Punxaran La Niki i Sabotage
Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)
Manifest Unitari pel 8 de març: Nosaltres, alternatives feministes
Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministesd’arreu.
Manifestació i Manifest Comissió Unitària 8 de Març, Barcelona Llegeix més »
Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, diferents col·lectius del Camp s’han unit per constituir la Comissió 8 de Març i organitzar una manifestació per reivindicar la destrucció del sistema patriarcal i l’establiment de la igualtat efectiva de gènere. La CGT i l’Ateneu Llibertari Alomà formen part d’aquesta Comissió.
La manifestació tindrà lloc el dilluns 8 de març, amb sortida a les 19.30 h. de l’Estàtua dels Despullats(Rambla Nova) de Tarragona.
Manifestació unitària del Camp a Tarragona pel Dia de la Dona Treballadora Llegeix més »
Crida als i les activistes del decreixement, de la permacultura, de l’agroecologia, de les ciutats i pobles en transició, de l’autogestió, l’anarcosindicalisme i altres sindicalismes combatius, de l’ecologia social, de l’economia solidària, de l’autonomia, del viure sense capitalisme. A tots i totes les activistes que se sentin inclosos/es.
– DEBAT: 12 de Març de 2000, Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern …
… JA HAN PASSAT 10 ANYS?!?
On hem arribat i què ens queda per fer
12 de març de 2010, a les 19 h. a la
Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès
(c/ Castellví s/n)
La Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern, celebrada el 12 de març de 2000, va ser una mobilització sense precedents. La Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (XCADE) va aconseguir el suport de més d’un milió de persones a tot l’Estat espanyol en favor de l’Abolició del Deute. Fou una experiència en majúscules de democràcia participativa, amb més de 20.000 persones participant en la seva organització.
La Federació del Metall de la CGT exigeix un aclariment als sindicats majoritaris sobre el cobrament de salaris des de grans empreses, a dirigents que després negocien convenis i reformes laborals en les quals s’empitjoren els drets de tots.
El cas destapat per la Secció Sindical de CGT a GM Espanya, pel qual l’actual Secretari d’Acció Sindical Confederal de CCOO, Ramón Górriz, i el Secretari General de la Federació del Metall d’UGT-Aragó, Luis Teixidor, es troben des de fa 17 i 8 anys respectivament “de permís retribuït, per lliure disposició” és denunciat per la CGT com un fet inacceptable.
La independència dels sindicats del poder econòmic, al que pretenen oposar-se, està en qüestió si qui negocien acords salarials estatals en els quals s’accepta que els treballadors s’estrenyin més el cinturó, apareixen pagats per empreses de les quals fa 17 anys van sortir per a ser alliberats del seu sindicat.
La CGT ha denunciat sempre que una cosa són els drets sindicals exigibles en les empreses i altra ben diferent que els càrrecs de màxima representació d’un sindicat estiguin pagats per “l’enemic”.
Per a la FESIM-CGT el cas de OPEL-GM, pel qual presentarà Demanda en els jutjats per discriminació cap a la resta de treballadors, és un exemple de la degeneració de la vida sindical, que posa en qüestió l’oposició dels grans sindicats davant les agressions actuals en matèria de jubilacions o reforma laboral.
La resposta a aquestes agressions i a la situació actual d’atur i de crisi és la Vaga General i cridem als sindicats majoritaris a trencar aquests llaços de dependència amb la patronal i el Govern.
FESIM-CGT
La FESIM-CGT rebutja que els dirigents sindicals estiguin a sou de les empreses Llegeix més »
Treballadors de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona es van concentrar ahir divendres 26 de febrer a les 12 h. del migdia a hall del centre hospitalari, convocats per la Secció Sindical de CGT, per protestar contra la borsa de treball, exigir uns ràtios de personal justes i demanar el reconeixement del temps dedicat al canvi de torn.
Per defensar la nostra veu
Volem participar directament en els temes importants que ens afecten
– Borsa de Treball
Volem que sigui justa i consensuada per tots els treballadors. Fins que no es negociï a la Mesa Sectorial, no hi ha res aconseguit (“al lloro”! els que negocien són els mateixos: no hem de baixar la guàrdia). CGT demanem una reforma d’una borsa de treball que fomenta “l’enxufisme”. La fórmula pactada per CCOO, UGT, SACSE i l’ICS deixa un 50 per cent de la valoració final de les peticions de feina en mans de l’empresa.
El Secretari d’Estat d’Hisenda, en unes declaracions realitzades el dia 24 de febrer afirma que la revisió de l’acord salarial dels empleats públics està “sobre la taula” i que aquesta revisió salarial es farà en “el marc adequat”, és a dir, en una negociació amb els sindicats de la Taula General.
La pretensió del Ministeri d’Economia i Hisenda és reduir en el 4% la despesa en salaris públics per a l’any 2013, en el marc de la política governamental de descens de la despesa pública. Els instruments que vol utilitzar el Govern per a fer efectiu el descens de la despesa en salaris públics són l’amortització de la pràctica totalitat de places vacants, de cada 10 vacants es perdran 9 llocs de treball, i la congelació del salari dels funcionaris, segons es desprèn de les declaracions del Secretari d’Estat.
L’acord salarial al que fa referència és l’Acord “Govern-Sindicats per a la funció pública en el marc del diàleg social 2010-2012”. Aquest acord, en la seva part salarial estableix els següents increments:
Any 2010: Increment salarial del 0,3%. Aportació del 0,3% al pla de pensions.
Any 2011: Increment salarial a negociar. Aportació del 0,5% al pla de pensions.
Any 2012: Increment salarial a negociar. Aportació del 0,7% al pla de pensions.
Així, els sindicats signants beneïen la nostra congelació salarial a canvi que es blindés un pla de pensions que solament significa beneficis per a CCOO, UGT i el BBVA, socis en la gestora del pla. A més, s’establia una clàusula per a la revisió salarial que ens semblava que en el millor dels casos es traduiria en una simple bufanda. Ara ja sabem que l’increment salarial a negociar en els anys posteriors serà 0% i que la bufanda de revisió salarial es quedarà en aigua de borrajas, si es compleixen les pretensions del Ministeri d’Economia i Hisenda.
A què estan jugant els sindicats CCOO, UGT i CSIF, que en temps de vaques grosses signen increments salarials inferiors a l’IPC i en temps de vaques flaques incrementen la nostra ja històrica pèrdua de poder adquisitiu? Doncs estan jugant amb els nostres drets, amb les nostres condicions de treball, venent-nos mentre ells garanteixen els seus negocis. I ells calladets, que no se sàpiga, i a practicar la pau social que inclouen en els acords que signen sense tenir en compte a la plantilla.
Perquè serveixen unes taules de negociació els acords de les quals es queden en paper mullat a la primera de torn? Doncs perquè el govern ens pugui emportar les engrunes aconseguides sense que ningú es posi vermell per la seva labor sindical. Una labor sindical que ha consistit a fixar un marc negociador que es demostra inútil davant la voluntat unilateral del Govern i uns continguts, els fixats en aquests acords que es poden incomplir sense conseqüència cap, que resulten insultants davant qui ha vist que el seu salari real baixa any a any des de fa més d’una dècada. Ah, i perquè els sindicats signants cobrin i cobrin subvencions, per signar, per formació, beneficis per jugar a borsa amb part del nostre salari, etc.
Hem de ser conscients que canviar aquesta situació està en les nostres mans i que no podem permetre ser cap de turc d’una situació que no hem generat nosaltres. No podem permetre que els efectes de la crisi l’acabem pagant els de sempre, que les nostres condicions de treball siguin moneda de canvi davant qualsevol situació (si hi ha bonança, moderació, si hi ha crisi, els primers a pagar els plats trencats els empleats públics). Ja n’hi ha prou d’amenaçar els nostres drets! Deixeu de jugar amb les nostres condicions de treball!
CGT-CAT Seguretat Social Barcelona
Administració Pública: Se’ns pixen damunt i diuen que plou Llegeix més »
NOVES CONCENTRACIONS A GIRONA I BARCELONA
Seguint els plans de concentracions previstes en les estacions d’Adif per a mantenir les accions reivindicatives dels treballadors/es. Estem tots/es convocats/des per al pròxim dia 1 de març en els vestíbuls de les estacions de Girona a les 10 hores i Barcelona Sants a les 13 hores, i esperem comptar amb la màxima presència de ferroviaris tant d’Estacions, Adif, Renfe i simpatitzants que donin suport les nostres reivindicacions.
Continuem més que mai en la mateixa cruïlla i incertesa, fruit del desgovern i desencert d’una cúpula directiva que no és capaç d’oferir als treballadors/es una garantia i futur d’ocupació. Entenem que solament amb mobilitzacions com les desenvolupades fins a ara i fins que no obtinguem unes respostes clares i satisfactòries a les nostres reivindicacions podem plantar cara a les contínues agressions que rebem els treballadors que afecten a:
• Futur laboral i garantia professional.
• Consecució del menyscapte de diners.
• Compensació econòmica per turnicitat i treballs en festius.
• Sistema de primes coherent a la situació actual d’ingressos en les taquilles i que valori altres paràmetres de treball.
Estem cridats tots els treballadors/es que d’alguna forma estem compromesos amb la problemàtica d’estacions, i demostrar que participem amb contundència en les mobilitzacions promogudes ja sigui en aquestes concentracions com en les aturades que us recordem anem a reprendre el pròxim 19 de març de 11.30 a 15.30 i 19.30 a 00.30.
Així mateix us comunicarem tan aviat les tinguem ultimades, les noves concentracions previstes en altres localitats.
La Coordinadora d’estacions
SFF-CGT
Dilluns 1 de març: concentracions a les estacions de Girona i Barcelona Llegeix més »
– Dimecres 3 de març a les 20h. Cicle Memòria Anti-Industrial: Xerrada “L’industrialisme sota el franquisme” a càrrec de Fèlix Mora, editor de “Los amigos de Lud”. Organitza Memòria de Peix.
– Divendres 5 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Documental Entre l’anonimat i la resistència (Dones i Franquisme), presentat per una de les autores, Ana Campanera. Organitza Ateneu Llibertari Alomà i CGT.
– Dimecres 10 de març a les 20h. Trobada Grup de Lectura: Crítica a l’Urbanisme contemporani.
– Divendres 12 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Documental Aquí es tortura presentat per l’autora Laia Alzina. Organitza Ateneu Llibertari Alomà.
– Dissabte 13 de març a les 19:30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Presentació del llibre Manifest Unabomber a càrrec de Negres Tempestes. Organitza Memòria de Peix.
– Dimecres 17 de març a les 20h. Cicle “Dones a altres cultures”: Los limoneros. Dir.: Eran Riklis (2007). Organitza Ateneu Llibertari Alomà.
– Divendres 19 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Sessió de curtmetratges que parlen de dones. Organitza Ateneu Llibertari Alomà.
– Dissabte 20 de març a les 19:30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Xerrada “Com pitjor, millor?” a càrrec de Javi Estebaranz de l’Assemblea contra el TAV d’Euskal Herria. Organitza Memòria de Peix.
– Divendres 26 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Ahimsa: contra la guerra a càrrec de l’autora Erika Sánchez Marcos. Organitza Ateneu Llibertari Alomà i Coordinadora Tarragona patrimoni de la Pau.
– Dissabte 27 de març a les 19:30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Cine-fòrum, La servidumbre moderna. Organitza memòria de Peix.
Tots els actes a l’Ateneu Llibertari Alomà c/Misser Sitges9 (Part Alta), 43001 Tarragona.
Actes del mes de març a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona Llegeix més »
CRONOLOGIA D’UN CONFLICTE
INTRODUCCIÓ:
Sempre que hi ha un conflicte laboral qui ho hem viscut “in situ” tenim una percepció, qui ho escolten des de lluny també ho viuen de forma diferent. No s’acostuma a escriure sobre el que succeïx en l’àmbit sindicalista, des de l’escassa literatura que existeix avui dels conflictes, problemes o situacions quotidianes que succeïxen en els centres de treball.
Aquest treball sorgeix des de la necessitat d’informar i debatre a l’interior de la CGT, i si és possible més enllà de la Confederació, de les experiències que hem tingut els treballadors i treballadores de les Seccions sindicals de la CGT a SEAT i Gearbox. Esperem que serveixi per a aclarir, treure conclusions i enriquir el debat.
A L’INICI, ABANS DELS FETS:
Novembre de 2009, en els mitjans de comunicació James Muir (nou President de SEAT des de Setembre) aprofitant la seva xerrada en una universitat afirma que per a fer més competitiva l’empresa llençaria al carrer amb una puntada en el cul als qui no remessin en la direcció adequada. En la premsa “es ven” que serien tots Directius.
Desembre, divendres 18: en una reunió mantinguda entre el President i la CGT, (amb UGT i CCOO la va fer per separat el dia anterior), a preguntes dels representants respecte a les seves declaracions, es reafirma en la seva intenció d’acomiadar ben pagats a 300 treballadors que no treballen prou, sense aclarir categories professionals. La CGT li vam manifestar que aquesta mesura de rendiment no és objectiva, és injusta i que ens oposaríem contundentment si hi hagués acomiadaments.
GENER DE 2010:
8 de gener de 2010: els responsables de RR.HH. (Recursos humans) de SEAT presenten als sindicats un quadrant amb el nombre d’afectats i informen que a partir del dilluns 11 oferirien un acomiadament per a enllaçar la seva jubilació a més de 100 treballadors. La CGT convoquem Ple de tècnics a les 14 hores per a informar de les mesures de l’empresa i acordar propostes de mobilització.
11 de gener: realització de Ple ampliat amb invitació als afiliats tècnics, es fa la valoració de la situació i propostes d’acció, s’acorda no convocar en solitari assemblees de tècnics per a no marcar més als nostres afiliats i afiliades. Proposar fer assemblees conjuntes a la resta de sindicats, aquests creuen convenient no realitzar assemblees.
El 12 de gener: fem una fulla la CGT informant dels plans de la Direcció i de la nostra oposició, fem pública la nostra proposta d’assemblees unitàries, ressaltem el dret a la informació i que sol·licitin la presència d’un delegat sindical en les entrevistes. Que els acomiadaments afectaran a totes les categories, no només a directius, fem una crida a la unitat i a la mobilització. Relacionem la mesura de SEAT amb l’inici de la negociació de la Reforma Laboral.
13 de Gener: la CGT fem nota sol·licitant un Ple extraordinari del Comitè d’Empresa, el President acorda convocar-lo per al dilluns 18 de gener.
14 de gener: es fa comunicat conjunt a la plantilla de SEAT, hi ha un conat del cap de vigilància amb dos delegats de la CGT, tracta d’impedir el repartiment del comunicat unitari en l’edifici corporatiu.
15 de gener: UGT i CCOO denuncien a inspecció que SEAT infringeix la llei al realitzar els acomiadaments, infringint l’article 52.1 del ET. La CGT informa a la Consellera Mar Serna del nostre rebuig a les mesures de RR.HH. de SEAT i demana la mediació en el possible conflicte.
LA SETMANA DE LES BARRICADES:
Dilluns 18 de gener: s’inicia el Ple del Comitè, l’empresa comença a donar les cartes d’acomiadament per “baix rendiment”, la prefectura de vigilància impedeixen el pas a delegats a l’edifici corporatiu. El Ple es trasllada a les portes on un cordó de seguretat en ambdues portes impedeixen el pas a les oficines, una porta és tancada amb cadenes i un cadenat. Es constata que s’estan lliurant cartes a coordinadors i treballadors de serveis amb categories d’oficial de 1ª i 2ª.
La CGT denunciem en inspecció a la SEAT per impedir realitzar les tasques als delegats, tal com legitima la LOLS. També denunciem a SEAT per posar en risc als treballadors, a l’inutilitzar l’empresa una porta d’emergència, denunciem incompliment del ET en els mateixos termes que la denúncia que vam realitzar el divendres.
A petició dels sindicats els Mossos d’Esquadra aixequen atestat del bloqueig de les portes i que Seguretat de SEAT impedeix l’accés als delegats sindicals en l’edifici corporatiu.
La Inspecció de guàrdia manté una reunió amb representants de l’empresa i d’UGT-CCOO per a atendre la denúncia del divendres, en aquesta reunió li demana a l’empresa llistat del personal afectat, document d’avaluació al treballador (SEAT no ho té) i li dóna una setmana de termini per a lliurar-li tota la documentació.
La CGT al migdia informa a Mar Serna que es lliura la primera carta, el conflicte s’inicia. Zona Franca atura la producció davant el lliurament de cartes d’acomiadaments, acorden en assemblea seguir 24 hores en aturada.
Dimarts 19 de gener: a Zona Franca segueix el lliurament de dues cartes més, es contínua amb l’aturada i surt la plantilla al carrer, realitzant dos talls del cinturó del litoral que duren de les 12 a les 13 hores i de les 15 a les 16 hores de la tarda. Comença a faltar peces per a ensamblar carrosseries en les línies de Martorell, Landaben i altres factories del grup a Europa.
A Martorell es reuneix el Ple del Comitè, s’acorda parar en oficines i en diverses oficines de logística, tot el personal d’oficines i de serveis es concentren en les portes de l’edifici corporatiu on està l’oficina del President. Després del parlament dels tres representants dels sindicats, s’inicia una manifestació per l’interior dels tallers, els treballadors/es de producció no se sumen a l’atur.
Els tres sindicats acordem un Pla d’acció, iniciant amb la convocatòria de vaga indefinida de tots els Tècnics i Mà d’Obra a partir del dilluns 25 . El president de SEAT manté una reunió amb els sindicats de Zona Franca, després de tres hores, arriben a l’acord de reincorporació dels tres treballadors acomiadats que no van signar la fulla d’acomiadament i dels dos que van acordar l’acomiadament. S’acorda tornar al treball.
Reunió en el Departament de Treball entre el director de relacions laborals, les seccions sindicals, Federacions del Metall dels sindicats i representants de la Direcció de SEAT, aquesta representació és desvaloritzada pels sindicats al presentar-se l’advocat Pedro Ramírez i l’assessor de PrinceWatherhouse. L’empresa desconvoca el treball a Martorell dels torns de nit del dimarts, de matí i tarda del dimecres.
Dimecres 20 de gener: Des de l’inici es manté l’aturada del personal Tècnic Administratiu i Subaltern i de Mà d’Obra Indirecta, i el bloqueig de les portes. Les tasques del personal de Logística son realitzades pels comandaments superiors. S’acorda a Martorell, realitzar assemblees unitàries per a informar de la situació i tractar de la solidaritat dels treballadors directes de producció amb els treballadors d’oficines i serveis.
Durant el torn de nit es lliuren a Martorell diverses cartes a treballadors de Manteniment, reunits en assemblees on participen delegats dels tres sindicats s’acorda paralitzar la seva activitat i bloquejar les portes de sortides i entrades dels camions. L’assemblea recorre els tallers sense aconseguir, de nou, que el personal de les línies de producció se sumin a l’aturada.
Dijous 21 de gener: Continua l’aturada dels treballadors TAS a Martorell, la Direcció de l’empresa es reuneix amb les seccions sindicals a les 12 hores, la CGT exigeix que no han d’haver-hi sancions durant tot el procés, al considerar que la responsabilitat de la situació creada ha estat de la Direcció de SEAT. El vicepresident es compromet que no hi hauran sancions. S’acorda realitzar una reunió a la tarda amb la Direcció, el president i els sindicats per a tractar d’arribar a un acord en línia amb el que s’havia arribat a Zona Franca. A Gearbox es para la producció al lliurar cartes d’acomiadament a treballadors.
La reunió comença a les dotze del matí i dura fins a les 21 hores. El President escenifica que no vol parlar amb un representant de CCOO, reaccionem unitàriament perquè respecti als interlocutors que envia cada organització; finalment accepta. Perquè tot retorni a la normalitat, se li exigeix al President que reingressin els treballadors acomiadats tal com s’ha realitzat a Zona Franca; la CGT li vam qüestionar que el baix rendiment es pugui mesurar, ja que la descripció de tasques dels llocs de TAS i MOI no estan elaborades.
El president es compromet a elaborar aquest procediment d’avaluació i seguiment, a no descomptar a cap treballador directe els efectes dels aturs i que als treballadors TAS i MOI se’ls descomptarà el 50% de l’aturada que hagin realitzat. Ofereix que podem resoldre només vuit casos especials, això és rebutjat per la Representació sindical.
Insistim la CGT (i CCOO més lleument), que s’anul·lin les cartes, la Direcció ens diu que legalment no es pot anul·lar els acomiadaments, els insistim tots que no hi ha impediment per a realitzar la reivindicació. Demana la Direcció un recés per a consultar, aprofitem per a baixar i informar als treballadors concentrats en les portes de l’edifici corporatiu de la marxa de les converses.
Al reinici de la reunió ens diuen que al següent dia ens donaran contestació. Es realitzen durant el torn de tarda, assemblees unitàries en els tallers per a informar i demanar la solidaritat dels treballadors de producció (MO). Les assemblees són multitudinàries i es rep amb fredor el missatge de solidaritat dels sindicats.
Divendres 22 de gener: Segueixen parats els centres de Gearbox i de SEAT Martorell. Encara que hem de fer els delegats, un tomb per les oficines, es realitzen assemblees en els tallers del torn de matí amb el mateix missatge en les realitzades a la nit, se sumen a les concentracions alguns treballadors de producció, la majoria del personal de producció segueixen els esdeveniments en els seus llocs de treball.
Continuen les concentracions en les portes d’accés, sent paralitzat el subministrament a les línies de producció que per tal motiu es paralitzen. Es realitza una assemblea per a informar al personal TAS i MOI del contingut de la reunió del dijous.
La Direcció convoca reunió a les 12 hores per a tractar de donar una sortida al conflicte, pren la paraula el representant de la UGT i proposa un Pla social de reingrés dels acomiadats similar al de l’any 2005 i pla de prejubilacions durant l’any 2010. CCOO respon que la solució pot anar per aquest camí, la CGT expressem la nostra sorpresa que s’iniciï la reunió amb un canvi radical d’actitud dels sindicats majoritaris, doncs esperàvem de l’empresa la contestació pendent de si havia alguna il·legalitat en la readmissió immediata de qui havien signat la carta d’acomiadament.
L’assessor jurídic de l’empresa va informar que no hi havia obstacle legal per a la readmissió immediata, el vicepresident Ramón Paredes va prendre la paraula i va acceptar que la sortida podia anar en línia amb la proposta d’un Pla Social, perquè ningú sortís mal parat de la situació, es referia naturalment a la imatge del President davant la Direcció del consorci. La CGT sol·licitem un recés, manifestem el nostre rebuig i malestar al gir que s’havia realitzat en la reunió per part de la UGT, vam expressar que el Pla Social hauria de millorar-se, vam marcar que s’hauria de millorar en diversos aspectes del Pla Social.
• Possibilitat de conservar l’antiguitat.
• Preferència de tornada abans d’un any quan hi hagués noves contractacions.
• El període de formació hauria de ser suficient per a l’admissió de l’afectat, sent la prova un requisit formal.
• Desenvolupament d’una descripció i avaluació de tasques del col·lectiu indirecte i tècnic.
• Dependre la signatura de l’acord de la decisió de l’Assemblea d’afectats que es realitzaria el dilluns dia 25.
De nou en la taula, s’exposa la posició unitària. L’empresa considera que es pot anar amb aquesta proposta a la reunió amb el President. La CGT manifestem que els compromisos arribats la tarda anterior s’han de mantenir: no obertura d’expedients, pagament íntegre al personal directe de producció i descompte del 50% de l’aturada dels TAS i MOI, i que l’acord comprenia als treballadors afectats de Gearbox i Centre Tècnic. La Direcció va estar d’acord.
Informem a la secció sindical i afiliats afectats del desenvolupament de la reunió. Es contempla que no podem quedar al marge del seguiment del procés, i que si s’accepten aquestes reivindicions, és positiu.
L’última reunió s’inicia a les 16 hores, arribant-se a un preacord a les 22 hores de la nit, després de diversos recessos demanats per ambdues parts. El discurs del President està sempre al voltant de la formació a realitzar, el projecte de la descripció de tasques i de la prova de reincorporació. Es va acordar que la prova es repetís fins a aprovar-la i que seria amb presència i control sindical.
S’informa a les assemblees de les portes bloquejades de l’inici de preacord, es convoca assemblea de la CGT de tots els centres per al dilluns 25 a les 17,30 hores a Cornellà, es manté la vaga del dilluns i es convoca a tots els afectats per a una assemblea en l’auditori del centre de Martorell, a les 9 hores del dilluns 25 de gener.
ES RESOL EL CONFLICTE:
Dilluns 25 de gener: la Direcció de RR.HH dóna la informació que s’ha desconvocat la vaga, encara que en el preacord queda reflectit que es desconvocarà quan l’Assemblea dels afectats hagi resolt favorablement a la signatura. Això obliga a passar per les oficines per a convocar assemblea de TAS i MOI, algunes prefectures exerceixen un ferri control que hem de desactivar.
L’assemblea d’afectats aprova per majoria de més de 2/3 la gestió i donen llum verda a la signatura de l’acord, cap a les 14 hores queda desconvocada la vaga.
Les Seccions Sindicals del grup SEAT i Gearbox, amb presència de membres del SP del Sindicat del Metall del Baix Llobregat i del SP de la Federació Comarcal del Baix Llobregat, es reuneixen i voten positivament, el 85% dels presents, la signatura de l’acord.
BREU VALORACIÓ DEL CONFLICTE:
Ha estat un procés nou en alguns aspectes, sobretot per a qui és la primera vegada que viuen una situació així, com era el cas de la majoria dels membres de la secció sindical de la CGT de Martorell.
L’allargament de jornades estant presents abans i després dels torns, s’ha realitzat per tots, així com la comunicació. Indubtablement s’haurien de millorar alguns aspectes, durant la negociació i en la presa de decisions especialment, aquest acord ens dóna espai per a treballar, no és la panacea però hi haurà un abans i un després.
Abans de tot el procés la majoria dels treballadors de SEAT pensaven que l’empresa se sortiria amb la seva i que no passaria res, cinc dies de mobilitzacions i de vagues esfondra aquesta predicció. La Direcció ha fet marxa enrere. No tot, perquè encara són forts i nosaltres febles. Sempre cap la sensació que es podria haver acabat millor, és positiu que estigui aquest regust, si sorgeix de l’anàlisi objectiva, assossegat, i no es menysprea tot el que hem aconseguit fer, en aquest cas els companys de la CGT ens hem esforçat molt, bé i sense fisures.
Després de les reunions amb l’empresa podem albirar el futur que ens preparen. Han volgut ampliar els seus drets, acomiadar sense passar pels requisits que marquen els articles de l’Estatut dels Treballadors, recordem quan ho cridàvem “Estatut contra els treballadors”. En efecte, l’acomiadament ben compensat i voluntari, no oblidem que dels 330 treballadors més de 2/3 parts han acceptat l’oferta i s’han anat de l’empresa, sense tenir en compte als representants dels treballadors.
Aquesta nova dinàmica de reducció de plantilla és el que la CEOE ha reivindicat en les negociacions de la Reforma Laboral i que a SEAT se’ls ha tirat enrere, oblidar-se d’aquesta circumstància és oblidar el més important del conflicte. L’Administració, a Catalunya el Departament de Treball, també està cansada d’haver de tractar amb la infinitat d’ERO i aspira a que aquest “mort” l’hi treguin de damunt. La seva actitud en aquest conflicte ha estat tèbia, el detall que la senyora Mar Serna preferís estar en un acte del projecte de les noves vegueries, en comptes d’estar en la reunió del dimarts 19 de gener, diu bastant clar que ha s’evadit de participar i opinar.
És important ressaltar que és la primera vegada a SEAT que el personal indirecte i d’oficines paralitzen la producció, aquest fet va sorprendre a la Direcció. Es van equivocar si creien que amb l’acord del dimarts en Zona Franca s’havia acabat el conflicte.
Una altra dada a tenir en compte és el distanciament entre el personal de producció i l’indirecte, el canvi generacional que hi ha hagut durant els últims quatre anys, sumat a l’avanç del sindicalisme de pactes i gestió, comporta una plantilla amb una baixa consciència de classe. Avançar en la presa de consciència en solidaritat i que la lluita en moments com aquest és ineludible, és un dels objectius que la CGT estem treballant.
Finalment dir, que les opinions que aquest acord puguin suscitar, estan obertes per al debat constructiu, es dóna per descomptat que es parteix de l’ampli coneixement del conflicte, de l’objectivitat i del respecte.
Salut i Anarcosindicalisme.
Secció Sindical CGT Seat Martorell
Adjuntem el document en castellà.
Valoració de la lluita contra els acomiadaments a Seat el passat mes de gener Llegeix més »
La Secció Sindical de CGT a Gearbox del Prat ve denunciant des de fa mesos l’incompliment per part de l’empresa del Conveni Col·lectiu, de l’Estatut dels Treballadors i el que estableix la legislació sobre la contractació temporal.
Gearbox del Prat fabrica caixes del canvi per a Seat i per a tot el Grup Volkswagen. En els últims anys ha mantingut un alt volum de producció i alts beneficis, en l’any 2009 al voltant de 9 milions de €. Durant aquest mateix període ha rebut ajudes i crèdits de l’administració per un valor superior als 23 milions de €.
La CGT ve realitzant una campanya d’informació sobre l’ús que fa l’empresa dels contractes d’obra i servei. La CGT entén que són en frau de llei, ja que no s’utilitzen per al que van ser creats. En l’actualitat, quan la suma dels contractes arriba als 2 anys, els treballadors són acomiadats i substituïts per altres nous. Durant el 2009, d’haver-se complert la legislació vigent, al voltant de 70 treballadors haguessin passat a indefinits.
Aquesta pràctica habitual també incompleix l’art. 100.2 del Conveni Col·lectiu que diu: A partir de la signatura del present conveni el contracte del personal que ingressi com Oficial Auxiliar podrà convertir-se en indefinit als dos anys de la seva incorporació, prèvia constatació de la seva idoneïtat.
La CGT ha presentat denúncia davant la Inspecció de Treball pel gran nombre d’hores acumulades per festiu treballat i que l’empresa no compensa amb dies de festa als treballadors. Això provoca la superació dels 237 dies de jornades individuals màximes de treball, incomplint l’art. 75.4 del Conveni Col·lectiu. Aquesta pràctica habitual incompleix l’art. 35.1 de l’Estatut dels Treballadors que diu: A l’efecte del disposat en el paràgraf anterior, no es computaran les hores extraordinàries que hagin estat compensades mitjançant descans dintre dels quatre mesos següents a la seva realització.
La CGT entén que el Govern, abans d’estar plantejant modificacions de lleis com la reforma laboral, hauria de prendre les mesures necessàries per a impedir situacions com les descrites, especialment en aquelles empreses que han comptat amb quantioses ajudes econòmiques per part de l’administració.
El Prat de Llobregat a 25 de febrer de 2010.
Secció Sindical GEARBOX del PRAT (Grup SEAT)
L’empresa Gearbox del Prat (Grup Seat) incompleix reiteradament diverses lleis Llegeix més »
La revista mensual d’informació general catalana, CANVI SETZE, no ha sortit en els quioscs aquest mes de febrer. El motiu, un nou abús per part de la Direcció que pretén retallar la plantilla a la meitat i que els periodistes que confeccionen aquesta revista del Grup EIG Comunicació –el mateix que el de les històriques capçaleres Cambio 16 o Cuadernos para el Diálogo- no han pogut assumir.
En l’última setmana, sindicats i mitjans de comunicació catalans –Col·legi de Periodistes, Sindicat de Periodistes, Sindicat de les Illes Balears, CCOO de Catalunya, Comunicació21 o Directe.cat, CGT de Barcelona, entre altres- s’han fet eco de l’enèsim conflicte laboral d’aquesta empresa editora de tendència progressista.
El personal d’aquesta revista catalana ha anat disminuint des de la seva creació fa 5 anys i ha passat de 7 a 2 persones, amb el conseqüent augment de la durada, la intensitat i el tipus de treball. És per això que davant la decisió d’acomiadar a un dels dos treballadors –si no accepten la proposta de treballar dos pel preu d’un–, els dos professionals que confeccionen mensualment la catalana CANVI SETZE –des dels continguts fins a la maquetació, fotografia, traducció, correcció, compra de material i distribució dels exemplars als col·laboradors– van començar una vaga dimecres passat i fins que l’empresa assumeixi al periodista com indefinit, tal i com es va comprometre, i amb les condicions laborals i salarials que preveu el conveni.
Us convidem a fer la difusió que considereu convenient en solidaritat amb una lluita que afecta a la professió d’un sector, el periodisme, que ha de garantir la llibertat d’informació dels ciutadans de qualsevol país democràtic.
CGT Barcelona
Vaga indefinida a la redacció de Canvi Setze, edició catalana de Cambio 16 Llegeix més »
Diumenge 7 de Març, 12 h. Móra d’Ebre, Av. Comarques Catalanes
MANIFESTACIÓ: NO AL CEMENTIRI NUCLEAR
Ni a les Terres de l’Ebre ni enlloc!!!
– Caravana de cotxes Tarragona – Reus – Falset: sortida a les 9.30 h. des de la Plaça Imperial Tarraco de Tarragona, sortida a les 10 h. des del Passeig Mata de Reus, i sortida a les 10.45 h. des de l’aparcament de la Falbar de Falset.
7 de març a Móra d’Ebre: Manifestació contra el Cementiri Nuclear d’Ascó Llegeix més »
Que la crisi l’han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de dubte. Que el baixíssim preu del diner, els crèdits impossibles i les hipoteques per vida les han permès i fomentat els polítics professionals és clar també. Tampoc no hi ha dubtes sobre el fet que aquesta no és una crisi conjuntural sinó sistèmica, una crisi profunda en les estructures econòmiques i socials, amb una especial incidència en l’entorn natural dels humans. Ni dubtem a l’hora d’analitzar que les mesures anticrisi aplicades fins ara, tant als Estats Units com als estats espanyol o francès, no tenen res a veure amb la possible superació d’aquest període de recessió. Amb aquestes suposades mesures salvadores, bàsicament s’han folrat els banquers i les multinacionals de l’automòbil, alhora que les hisendes públiques han traspassat més diners encara de les nostres butxaques, de totes i tots els contribuents, als rics de sempre. Què en deuen fer de tants quartos?
Davant la crisi, que no ens ensarronin i passem a l’atac! Llegeix més »
El Jutjat de Vigilància Penitenciària (JVP) núm. 5 de Catalunya ha atorgat la llibertat condicional al Franki, el jove de Terrassa condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó pel “cas de la bandera” (2anys i 3 mesos per desordres i atemptat a l’autoritat + 8 mesos de pena-multa per ultratge a espanya) .
Recordem que en Franki va ser detingut el 28 d’abril del 2008 i empresonat, primer a la presó Model durant dos dies i, posteriorment a la presó de Brians II durant 45 dies més. Fins que el 10 de juny se li va aplicar el règim de 3er grau. Aquest règim de presó ha durat fins aquest mes de gener del 2010 quan després d’haver complert les 2/3 parts de la condemna el JVP li ha atorgat la llibertat condicional. En aquesta situació encara hi haurà de romandre fins a finalsde novembre quan compleixi definitivament la condemna.
Atorguen la llibertat condicional al Franki de Terrassa pel cas de la bandera Llegeix més »
Les treballadores i treballadors de l’Estat espanyol hem patit la presentació de dos documents que contenen les mesures impulsades pel govern entorn de la reforma de les pensions, mesures que suposen:
REBAIXES EN ELS TIPUS DE COTITZACIONS.
S’obre la porta a la rebaixa de les cotitzacions empresarials, a més d’anunciar la reducció de les mateixes a les empreses que paguin cotitzacions més elevades per les seves treballadores i treballadors. Per altra banda es vol rebaixar les cotitzacions de les mútues amb l’argument de la seva suposada eficàcia en la gestió.
REFORMES EN LES PENSIONS DE JUBILACIÓ.
El Govern pretén allargar l’edat ordinària de jubilació fins als 67 anys. Vol que cotitzem almenys 17 anys per a tenir dret a la pensió mínima en comptes dels 15 actuals i pretén fer una reformulació del càlcul de la quantia de la pensió allargant, dels últims 15 actuals als últims 25 anys, aquest període de càlcul per a obtenir la quantitat que cobrarem.
La reforma de les pensions: Un atac programat als drets socials bàsics Llegeix més »
