Amb més de vuit milions de persones parades o amb contractes temporals, la proposta de Reforma s’adequa als desitjos de l’elit de precaritzar encara més el mercat de treball.
Com camuflar un atac a la classe precària Llegeix més »
El Govern qüestiona la viabilitat de les pensions mentre anuncia una retallada de la despesa pública de 50.000 milions només uns mesos després d’aprovar els pressupostos per a 2010.
Assalt al sistema de la Seguretat Social: Ficar por per a privatitzar les pensions Llegeix més »
Qui va dir que el pitjor la crisi ja ha passat? Malgrat l’enorme injecció de fons públics a la banca, que ha generat un enorme forat en els comptes públics, els bancs no estan fora de perill.
Els bancs europeus haurien d’emetre 240.000 milions anuals fins al 2012 Llegeix més »
Contra la política educativa del Departament (decret d’autonomia de centres, retallada de plantilles, precarització de les condicions laborals dels interins/es i substituts/es, increment de ratios, nou calendari escolar,… des de la Federació d’Ensenyament de la CGT es convoca a una concentració el dimecres 24 de febrer a les18.30 h. a Plaça Sant Jaume de Barcelona.
24 febrer: concentració contra la política educativa del Departament d’Educació Llegeix més »
Giulio Tinessa – Diagonal núm. 118
Una convocatòria llançada des de les organitzacions d’immigrants intenta repetir a França i Itàlia l’èxit del ‘mayday’ hispà realitzat als Estats Units l’any 2006. “Intenteu viure un dia sense nosaltres”. Aquest el lema sota el qual el pròxim 1 de març se celebrarà la primera vaga d’immigrants en territori europeu.
La idea ha sorgit a França, quan una periodista d’origen marroquí, Nadia Lamarkbi, va obrir un grup a Facebook titulat “24 hores sense nosaltres”. De seguida es van produir més de 33.000 adhesions i el que al principi semblava només una provocació s’ha transformat en una proposta concreta. Per a “demostrar que França no és sols Sarkozy” i “fer visible la veritable riquesa que comporta la immigració”, segons les paraules de la mateixa periodista, s’ha creat un blog per a gestionar la coordinació a nivell nacional i centenars de comitès locals.
La data triada per a aquesta iniciativa tampoc és casual. El dia 1 de març de fa tres anys es va aprovar a França la nova llei d’immigració, durament criticada per diversos sectors de la societat civil, per la seva visió utilitària dels immigrants basada en purs criteris econòmics.
Xarxes de segones generacions
Ràpidament, aquesta iniciativa s’ha estès a Itàlia, on la tràgica situació dels immigrants és des de fa temps una de les claus del debat polític i social. La convocatòria va arribar a Itàlia coincidint amb l’expulsió violenta de prop de 2.500 treballadors agrícoles africans de la localitat calabresa de Rosarno. “El dia 1 de març de 2010”, ens explica Stefania Ragusa, periodista i una de les promotores de l’esdeveniment, “sorgeix com moviment espontani, allunyat de partits polítics o sindicats, impulsat per quatre dones de diferent procedència, totes actives en el món de la interculturalitat. Quan ens assabentem de la iniciativa que s’estava concretant a França, vam decidir intentar fer el mateix també a Itàlia, convençudes que la vaga seria més eficaç i visible assumint una dimensió europea. Les adhesions d’immigrants, de xarxes de segones generacions i de ciutadans no han trigat a arribar”.
“Infeliçment”, afegeix Stefania, “molts italians ignoren totalment la realitat dels immigrants: pocs saben que el 10% del nostre PIB depèn d’ells, que una de cada deu famílies necessita una empleada de la llar per a cuidar dels nens o dels ancians, que més del 50% dels obrers són estrangers… És fàcil llavors imaginar què podria passar si un dia tots els immigrants creuessin els braços i decidissin no treballar durant 24 hores. Tot el país es quedaria immobilitzat”. “Espero”, acaba la periodista, “que aquesta iniciativa ajudi la societat italiana a obrir els ulls sobre la realitat de les migracions i que impulsi el Govern a canviar de rumb en la seva política d’estrangeria. Estic convençuda que el 1 de març de 2010 no és un punt d’arribada, sinó el començament d’una nova etapa en la lluita pels drets dels immigrants”.
“Si ens parem, s’aturen els EE UU”
A Europa és una acció nova, però hi ha un precedent en l’altre costat de l’oceà: el dia 1 de maig de 2006 les ciutats de Los Àngeles i San Francisco van quedar pràcticament paralitzades per la vaga dels treballadors d’origen hispà, sota el lema “Si ens parem nosaltres, es paren els Estats Units”. Queda per veure si la potent aliança de milers de grups de base que va treure endavant la mobilització més important a EEUU des de la guerra de Vietnam es repeteix aquest any a Europa.
Article publicat al núm. 118 de la revista Diagonal
Cap al dia sense immigrants: “Intenteu viure un dia sense nosaltres” Llegeix més »
Mentre que la taxa d’atur se situa en un 19,4%, segons la EPA, traduint-se en QUATRE MILIONS QUATRE-CENTS CINQUANTA-UN MIL QUATRE CENTS (4.451.400) de desocupats a l’estat espanyol, a RENFE-Operadora es ve realitzant, any rere any, més d’UN MILIÓ D’HORES EXTRAORDINÀRIES, que suposen prop de 700 llocs de treball. Aquest binomi és, alhora que incompresible, absolutament inacceptable, ja que RENFE-Operadora és una entitat pública empresarial que pertany a l’Administració General de l’Estat al dependre directament del Ministeri de Foment.
Més del 50% d’aquestes hores extraordinàries les realitza el Personal de Conducció, circumstància al mateix temps preocupant doncs es tracta de personal directament relacionat amb la seguretat ferroviària. A pesar d’això, a l’Entitat li surten els comptes, ja que els excessos de jornada d’aquest personal surt més rendible que fer noves contractacions, ja que en cas contrari el Ministre, Sr. Blanco, hagués intervingut com així ho ha fet amb els controladors d’AENA.
Aquesta política ens indica que en l’Administració General de l’Estat es permet realitzar milions d’hores extraordinàries, és clar, sempre que resulti més barat que contractar nou personal. Fins i tot RENFE-Operadora assumeix i prefereix pagar les sancions administratives, resoltes per les Inspeccions de Treball per sobrepassar els límits establerts en l’Estatut dels Treballadors de 80 hores a l’any per treballador amb la condició de no contractar personal. Tota una gran política per a afavorir l’ocupació que tanta falta ens fa.
En aquest sentit, des de CGT, com primer pas, ens hem dirigit a la Direcció exigint-li que contracti més personal per a eradicar d’una vegada a RENFE-Operadora els excessos de jornada, aprofitant les convocatòries de l’oferta d’ocupació, havent de prèviament realitzar les convocatòries internes per a garantir la promoció professional.
SFF-CGT
A Renfe es realitzen mes d’un milió d’hores extraordinàries Llegeix més »
Xavi Miquel – Redacció Directa
Les treballadores de la fàbrica de llandes d’alumini Hayes Lemmerz a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) fa dies que estan en peu de guerra. L’empresa ha decidit tancar la fàbrica que té en aquesta localitat i acomiadar les 141 persones que hi treballen. La multinacional ja fa temps que està reduint la plantilla (el 2008 eren 220 treballadores) i ara ha pres la decisió de tancar la fàbrica totalment i deslocalitzar la producció a altres plantesque té el grup a Itàlia i a la República Txeca.
Hayes Lemmerz vol tancar una fàbrica tot i que preveu augmentar la seva producció Llegeix més »
CGT defensa un SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS COM UN DRET SOCIAL FONAMENTAL que estigui basat en els principis d’universalitat, solidaritat i suficiència per a totes les persones.
Davant les pròximes mobilitzacions previstes per les centrals sindicals UGT-CCOO en defensa de les pensions, CGT vol manifestar el següent:
– Com ja va succeir amb la mobilització del 12 de desembre de 2009, tornem a estar davant una nova mobilització de mera aparença, de simple teatre i posada en escena davant l’opinió pública, com expressió d’una rabieta perquè la reforma de les pensions l’ha decidit unilateralment el govern i no ha comptat amb aquests sindicats. Només es discuteix la forma però s’accepta el fons de la reforma del sistema de pensions.
– La mobilització es realitza sota el lema “En defensa de les pensions. No al retard de l’edat de jubilació”. Aquest lema representa una autentica estratègia de contradicció entre el que es diu i el que es fa, per a confondre i ocultar la realitat als treballadors i treballadores i intentar simular una resposta a l’alarma social que ha provocat l’anunci d’augmentar l’edat de jubilació. Recordem que des de l’any 1985, anys 1995 i 1997 amb el pacte de Toledo, fins a l’última reforma de l’any 2006, el govern i aquestes centrals sindicals han pactat de forma sistemàtica la retallada del dret social a la jubilació digna. Han signat acords per a retardar de forma voluntària l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys, indemnitzar la permanència en el treball, endurir els requisits per a accedir a una pensió contributiva a l’allargar el període necessari per a accedir a la mateixa, han baixat la quantia de la pensió a l’augmentar els anys en el càlcul de la mateixa, han conduït a la pensió assistencial mínima a les persones amb treballs i condicions laborals més precàries. En resum, han reduït la despesa social de l’estat i han empitjorat conscientment les pensions.
– A més, en paral·lel, mentre UGT-CCOO es van a mobilitzar contra la reforma de les pensions, per l’altra porta, s’asseuen en la taula de negociació de la reforma laboral sense cap embut ni problema, o ens brinden el seu recent acord sobre Negociació Col·lectiva 2010 pel qual es congelen, de facto, els salaris de les treballadores i treballadors de les empreses per a aquest any (cosa que ja van fer amb el funcionariat) i plantejar un pacte a tres anys amb unes ridícules pujades perquè la crisi la paguem les famílies i les persones assalariades amb la seva almoina i les empreses segueixin generant beneficis, que d’això va aquest joc.
– Per tant, els objectius d’aquesta mobilització no són clarament la defensa irrenunciable del dret al sistema de pensions, a la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors i treballadores com ho demostren tots els seus pactes i diàleg social amb govern i patronal.
Per a la CGT, sempre són positives i ben rebudes les propostes de mobilització, d’ocupació del carrer, de lluita sindical i social, però amb totes les cartes sobre la taula, sense manipulacions o despreci dels interessos i drets de la classe treballadora.
Ara no és el moment de negociar retallades de drets o realitzar mobilitzacions de cara a la galeria. Per contra, és el moment de la mobilització social per a:
– Reduir la jornada laboral sense reduir el salari perquè més persones puguin trobar una ocupació.
– Avançar l’edat de jubilació perquè es produeixi l’entrada en el mercat de treball de nous treballadors i treballadores en substitució dels que el deixen.
– Augmentar els impostos a les empreses perquè reverteixin els seus beneficis a la societat i, amb això, contribuir al repartiment de la riquesa i garantir els drets socials.
– Acabar amb les exempcions actuals als salaris alts perquè es cotitzi per totes les rendes que es perceben.
– Reformar els Impostos quant al grau d’aportació al comú (caixa única) de manera proporcional a les rendes que es perceben i evitar que l’empresariat evadeixi impostos.
– Finançar via impostos les pensions a més de les cotitzacions, igual que via impostos es finança la Casa Reial, el Ministeri de Defensa, d’Educació, de Cultura, etc. La pensió és un dret no un negoci.
– Acabar amb el frau fiscal que es troba concentrat en les rendes empresarials/directius i que fonts fidedignes xifraven en 75.000 Milions per a l’any 2007.
– Augmentar la despesa social fins a reduir els 7 punts que ens separen de la UE.
En definitiva, és l’hora d’una Vaga General que dinamitzi de debò la ràbia, coratge i necessitats del conjunt de la població i que generi aquest moviment absolutament imprescindible d’embranzida que es necessita per a acabar d’una vegada per sempre amb els abusos de la patronal i la banca i la pocavergonya d’aquest govern, centrats tots ells en robar-nos el que hem aconseguit amb anys de vagues, lluita, suor i sang d’aquesta i les generacions que ens van precedir.
En defensa del dret a les pensions … Ni un pas enrere davant la retallada dels drets laborals i socials.
CGT crida a la Mobilització Social i la Vaga General !!
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Attached documents
CGT davant les mobilitzacions d’UGT-CCOO en “defensa de les pensions” Llegeix més »
ATUREM LES AGRESIONS ALS TREBALLADORS,
NOMÉS HI HA UN CAMÍ, LA VAGA GENERAL
La CGT estem a favor d’una sortida de la crisi que no perjudiqui als treballadors i treballadores. Per això entenem que les solucions reals, entre altres, haurien de ser el repartiment del treball, un salari mínim de 1.200 euros i la millora dels serveis públics (ensenyament, sanitat i transports). Les solucions de la CEOE van per un altre camí: abaratiment de l’acomiadament, major flexibilitat laboral, criminalització dels i les treballadores malaltes i mesures que han demostrat altres Reformes Laborals que són ineficaces.
La Unió Europea anteposa els seus interessos de tipus comercial, econòmic o migratori a la defensa dels drets humans en el nord d’Àfrica.
La UE calla sobre els drets humans en el Magrib Llegeix més »
El centre tecnològic, el reactor nuclear experimental de transmutació i el parc empresarial, podrien anar a un altre municipi.
En resposta a una consulta feta per la CANC, el 22 de setembre de 2006 el Comité Asesor Técnico de la Comisión Interministerial ATC va confirmar que 5 hectàrees del Centre Tecnològic associat no tenen perquè estar ubicadesen el mateix municipi que el cementiri.
Enresa només instal·laria a Ascó el cementiri de residus radioactius Llegeix més »
Uns 1500 treballadors del sector del cicle integral de l’aigua es van manifestar el dissabte 20 de febrer pel centre de Barcelona seguint la convocatòria realitzada pels sindicats CCOO, UGT, ATAB-USO i CGT, en protesta pels 203 treballadors que planteja acomiadar o prejubilar Aigües de Barcelona (Agbar) a través del que consideren un expedient de regulació encobert. A la manifestació també es va denunciar la congelació salarial que la patronal està imposant als treballadors del cicle integral de l’aigua. La marxa va sortir de la Plaça de Catalunya i va arribar a la plaça de Sant Jaume, on es va fer la lectura del manifest.
Uns 1500 treballadors es manifesten contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona Llegeix més »
LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR
Tothom parlen de sortides a la crisi cercant solucions. MENTIDA: el capitalisme és crisi i guerres i no te solució.
Tots el mitjans de comunicació, partits i sindicats majoritaris parlen de pactes i diàleg per frenar l’atur. MENTIDA: l’atur segueix creixent i les reformes laborals només fan retrocedir les nostres condicions de treball i la vida cada cop és mesdifícil.
Comunicat de Dones Llibertàries per al 8 de març de 2010 Llegeix més »
Des del dissabte 27 de febrer a les 12h. a la plaça de Catalunya de Barcelona fins al dia 1 de març a les 14h., immigrants i autòctons farem una vaga de fam de 50h. en solidaritat amb:
– Els immigrants tancats en el CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de Zona Franca que s’han posat en vaga de fam per a intentar evitar les seves expulsions.
– La vaga d’immigrants convocada el dia 1 de març a França i Itàlia.
L’entrada en vigor de la reforma de la llei d’estrangeria ha reduït encara més els drets dels immigrants: posant més difícil poder obtenir els papers i la reagrupació familiars; i facilitant les expulsions.
Els polítics (aquells que van fer ingressos multimilionaris als bancs), ara carreguen contra els immigrants en un discurs xenòfob i manipulador, traient del bagul la coneguda frase de la dreta d’aquí “no hi cabem tots”.
Al juny (just al finalitzar la presidència europea), es redactarà un reglament de llei on es pot eliminar o retallar l’arrelament (l’única forma d’obtenir papers a part del matrimoni).
A poc a poc, col·lectiu a col·lectiu, estan retallant drets a la gent del carrer: estudiants (Pla Bolonya), gent gran (reforma del sistema de pensions), immigrants (nova llei d’estrangeria), treballadors (reforma laboral)… qui seran els següents?
Exigim que tots tinguem els mateixos drets, que si el petroli viatja lliurement entre països, també ho pugui fer la meva veïna. Que cessin les expulsions i els tancaments en els CIE.
Per això et convoquem que vinguis el dissabte 27 de febrer a les 12h. a plaça Catalunya, on començarem una vaga de 50 hores de fam.
Vine a unir-te o a donar-nos suport.
Per a col·laborar o contactar:
Lara(EdPAC)
lara@nulledpac.org
50 hores de vaga de fam per la Igualtat de drets Llegeix més »
Quan van matar Déu, ell encara no era a casa, però els assassins en nom de la Història ja el van tindre davant amb la barricada encesa del seu pensament, raonant sense el dogma de la Raó damunt l’altar per oferir-li sacrificis humans, d’altres subjectes de la comunitat humana. Perquè la Raó i la Història com a dogmes que substitueixen Déu també han de ser combatudes, sense cap mena de dubte, com qualsevol altre dogma d’ahir, d’avui o demà. Cal combatre-les sense deixar de ser humans, sense perdre la noció dels altres que, malgrat no siguin com nosaltres, comparteixen precisament la nostra humanitat.
Amb Camus contra els totalitarismes Llegeix més »
L’any passat va tancar amb un total de 2.470.700 treballadors a temps parcial a Espanya, dels quals gairebé la meitat, el 45,8% (1.131.800), se senten forçats a aquesta situació al no haver pogut trobar una ocupació a temps complet.
Aquest percentatge de treballadors a temps parcial que voldrien una ocupació a jornada completa és 7,6 punts superior al registrat a la fi de 2008, segons dades de l’INE recollitsper Servimedia.
La crisi condemna a més d’un milio de treballadors a ser-ho a temps parcial Llegeix més »
18/02/10 – Madrid – EL PUNT
Les conseqüències de la crisi van perjudicar l’ocupació en el balanç del 2009, en decréixer un 6,7% i destruir el que equivaldria a 1,271 milions de llocs de treball a temps complet, segons les xifres de l’Instituto Nacional del’Estadística (INE). Pel que fa el consum de les llars espanyoles, va tornar a augmentar en el quart trimestre de l’any passat, en avançar el 0,3% respecte del trimestre anterior (0,15). L’economia espanyola no va abandonar la recessió i es va contreure un 3,1% en la taxa interanual en el quart trimestre, i un 0,1% en taxa intertrimestral, amb la qual cosa es milloren els registres del tercer trimestre (-4% i -0,3%, respectivament), gràcies a un comportament menys negatiu del consum i la inversió, segons l’INE, que va precisar que durant l’any passat el PIB esva contreure un 3,6%.
17/02/10 – El Punt – Joan Martí, portaveu de la Plataforma No a la MAT
Ja fa anys vam explicar que la MAT, que va de Sentmenat a Baixàs i no de Bescanó a Santa Llogaia com diu el director general d’Energia de la Generalitat a la seva darrera carta, formava part de la doble anella de la Mediterrània. Un projecte molt ben dissenyat des dels lobbies i think tanks de Brussel·les. Aquesta infraestructura és vital perquè les empreses privades puguin transportar electricitat d’un costat a l’altre dels països de la Mediterrània. Amb aquest objectiu van planificar una doble anella. Una que volta tota la mar, i una altra de més petita que salta de Tunísia a Sicília i puja per Itàlia.
La MAT com a part de l’anella mediterrània Llegeix més »
Davant l’obstrucció sindical que aquest sindicat ve sofrint, incrementada des que aconseguís ser el sindicat més votat per la plantilla de peugeot, i davant la negativa per part de l’empresa i la complicitat dels sindicats CCOO, UGT, USO i CCP d’aportar-nos la informació i documentació per a l’exercici de la nostra activitat sindical, entenent que les seccions sindicals tenen el mateix dret que el comitè d’empresa a rebre tota la informació que l’empresa aporti.
Presentem demanda de TUTELA SOBRE DRETS FONAMENTALS davant el jutjat social. Una vegada celebrat el judici s’estima la totalitat de la demanda, fallant:
Previ rebuig de la falta de litisconsorci passiu, estimo la demanda formulada pel sindicat del metall CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) de Madrid declaro que l’empresari demandat PEUGEOT CITROEN AUTOMOVILES ESPAÑA SA, va vulnerar el seu dret de llibertat sindical al no fer-li lliurament de la informació compressiva de còpies bàsiques dels contractes realitzats en 2008 i 1r semestre de 2009, així com relació de personal i modalitat i tipus de contracte que mantenen, li ordeno que cessi en aquest comportament fent-li lliurament directe i immediata de la mateixa i com indemnització pels danys morals causats li condemno a abonar-li la suma de 3.000 euros.
Peugeot condemnada a pagar 3000 euros a CGT per vulnerar els seus drets sindicals Llegeix més »
Als darrers anys les universitats han experimentat contínues reformes que s’estan traduint en un increment de la precarietat laboral dels seus treballadors i treballadores (des dels serveis com la reprografia i personal d’administració i serveis fins al professorat), un augment significatiu del cost global dels estudis, dificultats més grans per compaginar-los amb una activitat laboral i una incidència creixent de l’empresa privada, tant en la definició dels continguts docents com en l’orientació de la recerca. La CGT ha manifestat repetidament la seva opinió, tant a nivell confederal com des d’alguns sindicats d’ensenyament i seccions sindicals, enfront d’algunes situacions que s’han derivat d’aquest procés.
L’acció sindical possible davant la reforma capitalista de les universitats Llegeix més »
Comunicat elaborat pel Comitè d’Empresa de l’IMFE Mas Carandell i la Delegada de la Fundació Mas Carandell (tots ells de CGT) sobre la situació existent a aquest Institut Municipal de Formació depenent de l’Ajuntament de Reus:
– Ser o no ser. El conflicte d’una plantilla per identificar la seva empresa
– La plantilla de Mas Carandell està rebent diverses mesures de pressió per part de l’empresa
L’increment de la pressió sobre la plantilla ha estat la resposta de l’empresa en els últims mesos després del trencament de les negociacions per un nou conveni i de la presentació, el maig de 2009, per part del comitè d’empresa, d’una denúncia a Inspecció de Treball per cessió il·legal de treballadors.
SER O NO SER: EL CONFLICTE D’UNA PLANTILLA PER IDENTIFICAR LA SEVA EMPRESA
Des de fa un temps la plantilla de l’Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell tenim un conflicte obert amb l’empresa. Justament per això, per identificar quina és la nostra empresa, que nosaltres considerem que és l’Ajuntament de Reus. En aquest sentit recordem que el maig de 2009 vam presentar una denúncia a Inspecció de Treball per cessió il·legal de treballadors, sobre la que esperem que un plaç breu Inspecció faci pública la sentència. (*)
Volem que se’ns reconegui com a empleats i empleades de l’Ajuntament de Reus perquè treballem per a la ciutadania a través d’aquest organisme. Un organisme públic que pensem que no ha d’aprofitar la seva organització política per crear diferents categories i condicions laborals entre la plantilla. Una plantilla que cada vegada es veu més afectada per l’elevat índex de contractació temporal i, per tant, per una discriminació de les condicions laborals dins del mateix institut i també entre la plantilla del Consistori. En definitiva, promovent l’existència de personal de 1a, 2a, 3a,… categories.
Juan Murcia i Miguel Bonilla –caps de personal i d’explotació– han aconseguit recaptar aquests diners amb unes nòmines de més de 7.000 euros mensuals.
Els alts directius de TMB reben més de 350.000 euros del pla de pensions Llegeix més »
El nou llibre “Qué pensiones, qué futuro” de l’Editorial Icaria s’avança al debat i analitza els interessos financers que amaguen les noves propostes del govern sobre pensions.
La retallada de les pensions per jubilació que ha anunciat fa poc el govern, i que també es planteja a altres països europeus, no és una mesura nova. Si analitzem en perspectiva aquestes“s
La crisi econòmica i les pensions. Xerrada amb Miren Etxezarreta i Joan Junyent. Llegeix més »
Ha mort a la ciutat occitana de Besièrs, el company Emili Valls Puig, membre de les Agrupacions Confederals i Afinitats Llibertàries de la CGT a l’Exterior. Reproduïm la nota que amb tal motiu ha publicat la Fundació Salvador Seguí.
In Memoriam Emili Valls Puig Llegeix més »
Els desocupats que ja estaven cobrant aquesta ajuda no veuran prorrogada la seva prestació per altres sis mesos, doncs l’ampliació del programa només afectarà als nous aturats.
