Un anys més, el Col·lectiu Llibertari Negres Tempestes convoca el certamen de contes anti-autoritaris «La Rosa dels Vents», que enguany arriba a la seva quarta edició amb la intenció de promoure els valors anarquistes més enllà de formulacions teòriques.
4rt Certamen de contes Antiautoritaris “La Rosa dels Vents” Llegeix més »
S’ha mort l’Eladio, d’un atac de cor mentre dormia. I només podem prémer els punys i recordar. Que qui era l’Eladio? Doncs un militant confederal, de la CGT, de Valladolid i ciutadà del món, en majúscules, un treballador llibertari, ferroviari, del tren i dels mil transports que va arribar a utilitzar per ser aquí i allà, darrere de la barricada o damunt d’un paper en blanc per omplir-lo de tinta i de pensaments, d’idees i de paraules, obert de cor i de cap, fraternal i difícil de qualificar, com no sigui dient que ell sí que era humà. I la seva humanitat vessava per tot el seu voltant.
Ens ha deixat Eladio Villanueva Saravia, Secretari General de la CGT des de l’any 2001 fins al 2008.
El nostre benvolgut company Eladio Villanueva Saravia, viatger per terres, gents i idees, lluitador incansable de somnis de justícia i llibertat, mestre de molts sense voler ser-ho, aprenent a glopades de la vida, merament un militant d’aquesta raça que “lluita tota una vida i són imprescindibles”.
Ens ha deixat el que va ser Secretari General de la CGT del 2001 al 2008. Aquesta nit, en el seu llit, després d’arribar de Saragossa, del Congrés del Sindicat Federal Ferroviari, que va ajudar a fundar, ha mort Eladio Villanueva Saravia, als quaranta-nou anys d’edat.
Demà dilluns 16 ens trobarem tots en el Tanatori de la M-30 de Madrid (sala 7), a partir de les 12,30 del migdia, per a acompanyar a la seva família i amics. Ens acomiadarem del nostre benvolgut company el dimarts 17 de novembre, sortint del Tanatori a les 11:50 h. del matí cap al cementiri de L’Almudena i ja ens sentim orfes de la teva presència, la teva fina reflexió i la teva paraula precisa.
Amic i company per sempre, que la terra et sigui lleu.
Secretariat Permanent de la CGT
www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article28598
Des de la CGT de Catalunya el nostre condol a familiars, companys i amics.
Lamentem profundament la mort del company Eladio, destacat militant de la CGT i lluitador incansable, i animem a seguir endavant, malgrat el dolor i la tristor, en la lluita quotidiana per a canviar la societat que ensha tocat viure.
Eladio Villanueva Saravia, ja et trobem a faltar Llegeix més »
Els pressupostos generals de l’Estat aprofundeixen les lògiques que han generat les desigualtats socials.
Pressupostos suïcides Llegeix més »
El 14 de novembre de 2009 es compleixen 34 anys de la signatura dels “Acords Tripartits de Madrid”, en els quals es va lliurar al Marroc i Mauritània els territoris colonitzats per l’Estat Espanyol en el Sahara. Diversos milers de persones han sortit als carrers a Madrid en aquesta efeméride per a assenyalar al govern espanyol com responsable de la situació del poble saharaui.
La venda al carrer de CD pirates segueix sent considerada com un delicte. Els grups per la despenalització afirmen que la nova redacció del Codi Penal deixa massa poder als jutges. L’article del Codi Penal pel qual resulta més greu vendre pel·lícules piratejades en el carrer que acabar amb la vida d’algú per imprudència lleu o defraudar 4.000 euros a Hisenda, seguirà en vigor.
El Govern manté les penes de presó per als venedors del top manta Llegeix més »
El proper dijous 19 de novembre de 2009 a les 19 hores se celebrarà a la Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, l’Homenatge a Josep Alomà, històric militant cenetista de Tarragona (El Catllar, 1909; Tarragona, 1993).
Prèviament s’haurà inaugurat un carrer que durà el seu nom a la ciutat de Tarragona. Durant l’acte, es presentarà “Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà”, llibre publicat per Arola Editors. El seu autor és Ramon Gras i Alomà, nét del protagonista i autor d’un treball de recerca sobre el seu avi que fou el punt de partida del llibre.
Durant el transcurs de la celebració s’exhibirà el documental “Alomà”, del mateix
autor i que s’ha finançat en part gràcies a una subvenció del Departament del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. “Alomà” es distribuirà amb el llibre publicat per Arola.
La Inspecció de Treball paralitza la càrrega i descàrrega de camions a l’oficina principal de Correos de Barcelona “per implicar un risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors”.
L’Empresa Ceràmiques del Foix, pertanyent al Grup Roca, ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal que afectaria a 102 treballadors, un 60% de la plantilla, de 15 mesos de durada amb un període màxim de 6 mesos d’atur per treballador.
Roca prossegueix la seva política de sanejament i deslocalització de les factories que té a l’Estat espanyol, iniciada a Gavà, Sevilla, Alcalá de Guadaira, Alcalá de Henares, Ceràmiques del Foix (Santa Margarida i els Monjos, Barcelona), Ceràmiques Bellcaire (Vall d’Uixo, Castelló), Ceràmiques Gala (Burgos) … i que no té altre objectiu que aconseguir flexibilitat laboral i incrementar els seus beneficis a costa de l’erari públic.
Dilluns 16 de novembre s’inicien les negociacions.
Secció Sindical CGT Ceràmiques del Foix
Ceràmiques del Foix presenta un ERO temporal que afectaria a 102 treballadors Llegeix més »
El dia 11 de novembre estava convocada una sessió extraordinària del Consell de Govern amb la presentació de la proposta del pressupost de la UAB per a l’any 2010. Quan es consulta la documentació disponible (http://webs2002.uab.es/o-coordinacio-institucional/CONSELL/Punt-unic/presentaci%F3n_pressupost_2010.ppt) hom es troba amb que:
1.- Quan es parla de la restricció de la despesa del Capítol I es fa referència (diapositiva 9 del document esmentat) a:
– Nou règim de substitucions de PAS i PA
– Congelació de noves mesures de personal
– Nou model de programació acadèmica
Aquestes tres qüestions, en què es concreten? Què passa amb els contractes en precari d’una part significativa del professorat i del personal laboral?
Pressupostos UAB 2010: observacions i preguntes de la Secció Sindical de la CGT Llegeix més »
El cas del tonyiner “Alakrana” ha col·locat en primera línia d’actualitat la situació d’una zona del martiritzat continent africà, com és Somàlia, que s’ha convertit en terra de ningú, on les xarxes mafioses gestionen la “desaparició” de tot tipus de residus procedents del nord, inclosos els nuclears, i on se saquegen sense control els recursos naturals dels seus mars, per part de les grans empreses pesqueres d’occident. Una vegada que acabi el segrest dels tripulants de l’esmentat vaixell, que desitjo que sigui aviat, de manera justa i sense danys personals, temps haurà per a estendre’ns sobre el que allí realment està passant. Una realitat que, una vegada més, en occident es “ven” al públic com una truculenta pel·lícula de pirates.
Els majors pirates no vénen de Somàlia Llegeix més »
La majoria de la pèrdua d’ocupació es produiria a Alacant, ja que BANCAIXA ha publicitat clarament que només estan disposats a ABSORBIR-NOS, liderant el resultat de la fusió.
Després de les notícies publicades la setmana passada en relació a la possible fusió entre CAM-BANCAIXA, us traslladem les següents consideracions :
– CGT davant de la preocupació de la nostra plantilla, s’ha entrevistat amb la direcció general de recursos, qui ens ha traslladat un missatge de tranquil·litat, posicionant-se clarament a favor de la continuïtat de la nostra empresa i els seus llocsde treball.
No a la fusió CAM-BANCAIXA, per la defensa dels llocs de treball Llegeix més »
La secció vuitena de l’Audiència de Barcelona ha dictat una resolució en què ordena al jutjat d’instrucció 17 investigar la regidora Imma Mayol per un suposat delicte contra la llibertat sindical. El cas arrenca d’una querella presentada pels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona contra la presidenta de l’Institut Municipal, Imma Mayol; el gerent, Jordi Campillo, i una lletrada de l’Ajuntament, Patrícia Giner.
El jutjat ja va investigar els fets i va dictar al juliol el sobreseïment lliure, decisió contra la qual l’advocat dels treballadors, Hibai Arbide, va presentar un recurs. Ara l’Audiència ha resolt a favor seu, amb arguments que analitzen més la forma que no el fons de la qüestió. Segons sembla, el jutjat instructor va fer una primera instrucció sense haver admès a tràmit formalment la querella. Segons l’Audiència, va investigar els fets denunciats “d’esquena als querellats” i “s
Un jutjat fa investigar Mayol per un conflicte amb els sindicats Llegeix més »
Durant el curs passat, estudiants i treballadors/es de l’ensenyament a Catalunya es van mobilitzar per a fer front a l’onada de privatitzacions dels serveis públics, i en concret de l’ensenyament, que els governs català, de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea estan promovent des de fa temps. Les lluites contra el denominat Pla de Bolonya van estendre’s per totes les universitats de Catalunya amb assemblees massives, vagues, ocupacions de facultats, manifestacions, etc. i van ser brutalment reprimides per la policia i també pels propis rectors de les universitats, especialment els de les Universitat de Barcelona (Dídac Ramírez), Universitat Autònoma de Barcelona (Lluís Ferrer) i Universitat Pompeu Fabra (Josep Joan Moreso). Aquesta repressió va comportar diverses càrregues policials dins i fora dels campus universitaris, entre elles les del dia 18 de març amb més de 200 persones ferides, desallotjaments policials d’instal·lacions universitàries, l’obertura d’expedients contra estudiants (dels quals 7 han acabat amb expulsions d’entre 1 i 3 anys) i l’obertura de judicis penals contra més de 100 estudiants, molts d’ells promoguts per denúncies de les pròpies universitats.
– Editorial: S’han enriquit com mai i volen que seguim pagant els i les de sempre
– Reportatge: La vida en negre. En un any, un milió de persones han passat al mercat laboral informal. Joves precaris: l’Estat espanyol es converteix en el viver europeu de becaris. Dependència: la competència per treballs de cures deteriora els drets laborals. Sense papers: la crisi llança mig milió de “sense papers” a la informalitat.
Ja ha sortit el número 111 de la revista Catalunya (novembre 2009) Llegeix més »
La CGT disposa ja d’un nou lloc web: in-formacioncgt.info, que té com objectiu facilitar a tota l’afiliació confederal el conjunt de materials informatius, formatius i documentals elaborats, editats o distribuïts per la nostra organització. Es tracta d’una eina creada per la Secretaria de Formació i Jurídica, a través de l’Escola de Formació Confederal.
La vesprada de dijous, dia 29 d’octubre de 2009, va marcar la història recent de la política de Rio Grande do Sul (estat més meridional de Brasil i límit d’Uruguai i Argentina). Aquest dia, la seu de la Federació Anarquista Gautxa (FAG) en Porto Alegre va ser el blanc d’un procediment de la Policia Civil (la policia judiciària estatal), que portant un mandat de la Justícia (estatal, per descomptat), es va fer efectiu per a entrar en aquest domicili. El motiu, una acusació per calúmnia i difamació per part de la pròpia governadora d’estat, l’economista Yeda Rorato Crusius (PSDB). Les pàgines que segueixen expressen allò que ha passat des del punt de vista dels atacats i presenta una de les interpretacions possibles de ser acceptades per a explicar el per què del procediment discrecional. El centre és la batalla pels drets polítics d’un col·lectiu, contra el resguard de la imatge personal, blanc primari de les batalles politicomediàtiques de la contemporaneïtat. Per descomptat, la llibertat d’expressió i la política com a eina de mobilització estan en joc també. El neoliberalisme salvatge que envaeix les entranyes de l’aparell d’Estat en Rio Grande necessita d’un Executiu fort i autoritari.
El passat 29 d’octubre rebíem l’absolució del conductor i company de CGT, Javier Abella, en relació a la denuncia que la UGT havia posat contra ell.
Recordem que els fets es remunten a la intervenció, en Els Matins de TV3, del Secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, on es va posicionar, amb els mateixos arguments de la Direcció de TMB, contra els conductors/es en vaga pels dos dies de descans setmanals.
La UGT perd el judici contra un treballador d’autobusos de TMB, afiliat a la CGT Llegeix més »
Les entitats financeres SANTANDER, BBVA, POPULAR, LA CAIXA i CAJA MADRID, en 9 mesos van engreixar als seus accionistes amb 13.602 Milions d’euros de benefici. No hi ha dubtes sobre qui està pagant la seva crisi. La crisi no és de tots, ni ho ha estat mai.
Per un nou model social per a sortir de la crisi Llegeix més »
CGT REBUTJA LA NOVA REFORMA DE LA LLEI D’ESTRANGERIA I CRIDA AL CONJUNT DELS TREBALLADORS A DONAR SUPORT A LA LLUITA PELS DRETS DE LES PERSONES IMMIGRANTS.
La reforma de la Llei d’Estrangeria augmentarà la repressió i el racisme institucional Llegeix més »
Ahir 8 de novembre, a les 9 del matí, es va fer davant l’Oficina de Treball de la Generalitat a Reus, una roda de premsa per presentar la campanya “Capitalisme és crisi. Repartim la riquesa i el treball” que impulsa la coordinadora de l’Esquerra Independentista del Camp. Els col·lectius de l’Esquerra Independentista (Assemblea de Joves de Reus, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Casal Despertaferro, Maulets i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), conjuntament amb el sindicat CGT, impulsen aquesta campanya a Reus, que s’inicià ahir amb la roda de premsa i el repartiment d’unes octavetes a les persones aturades que hi havia a l’OTG. Durant la campanya es faran diversos actes de denúncia de la situació de crisi actual. El proper serà una xerrada el 2 de desembre sobre les reformes laborals i la situació actual dels sindicats i els i les treballadores. El plat fort, serà entorn a la manifestació anticapitalista del Primer de Maig a Tarragona.
Arrenca la campanya “Capitalisme és crisi” a Reus Llegeix més »
Davant els acords adoptats, comentats públicament pel responsable de la mateixa Sr.Eduard Ortiz, Coordinador de polítiques socials i transversals de l’Ajuntament de Reus en el sentit de que es realitzaran modificacions (textualment “petites millores”) en el decret municipal d’empadronament vigent actualment a la ciutat de Reus, des de la campanya expressada en el Manifest “Tots som veïns i veïnes de Reus”, volem remarcar:
– D’entrada, destacar que aquest anunci de realitzar modificacions en el decret suposa el reconeixement implícit de que alguna cosa no estava bé i de que no anàvem desencaminats quan denunciàvem que aquesta normativa estava creant veritables problemes a molts ciutadans i ciutadanes a l’hora d’empadronar-se. Entenem que el nostre manifest i la campanya iniciada han estat el desencadenant d’aquests canvis, al mateix temps que ens preguntem com han tardat tant en rectificar, quan ens consta que eren conscients dels perjudicis que han causat a molta gent.
El Consell d’Administració de l’ASDHOM desitja expressar la seva inquietud respecte a l’evolució de la situació dels drets humans al Marroc. En efecte, tots els indicadors estan en vermell. Les llibertats dels ciutadans, dels militants associatius i polítics, periodistes i partidaris dels drets humans són qüestionades quan “es traspassa” les sacrosantes “línies vermelles”: la monarquia, la religió i la integritat territorial.
En primer lloc la família real:
Tres periodistes van ser processats i condemnats el 15 d’octubre amb presó ferma per haver tractat de la salut del Rei. El periodista Idriss CHAHTANE, director de la revista AL-Michaâl, ha estat condemnat a un any de presó ferma i a 10.000 Dirhams de multa, amb ordre de sentència i empresonament immediat. Els seus altres dos col·legues, Rachid MHAMDI i Mustapha HIRANE, han estat condemnats a 3 mesos de presó ferma i a 5000 Dirhams de multa. Altres dos periodistes van comparèixer davant la justícia el 23 d’octubre per falta “del respecte degut a la família real”.
El director del diari Akhbar AL-Youm, Taoufiq BOUACHRINE, i el dibuixant caricaturista, Khalid GUEDDAR, sestán processats per un dibuix publicat representant al príncep Moulay Ismaïl. A pesar de les excuses, presentades pel director de la publicació que afirma no haver volgut ofendre ni afectar a la imatge de príncep, els 2 periodistes arrisquen fins a 5 anys de presó! Recordem que el Ministeri de l’Interior ha precintat la seu del periòdic incriminat i també ha prohibit la publicació de Akhbar AL-Youm posant contra les cordes als seixanta-quatre assalariats i tot això, sense cap ordre judicial.
Fa poc encara, el 1 d’agost, el mateix Ministeri d’Interior va ordenar amb total il·legalitat el segrest de 100.000 exemplars de les revistes TelQuel i Nichane que estava encara en premsa i la seva destrucció en els locals mateixos de la impremta. Les autoritats marroquines els acusen d’haver volgut publicar, en associació amb el Diari francès Le Monde, un sondeig d’opinió sobre el balanç dels deu anys de regnat del Rei. El mateix número del periòdic Le Monde va ser proihibida la seva venda al Marroc. Encara que els resultats d’aquest sondeig poden vincular-se amb un plebiscit, per al portaveu del Govern:“la monarquia no podia estar subjecta a cap debat, fins i tot en el marc d’un sondeig”!
Després la religió:
Durant el mes de ramadà, sis joves reivindicant-se del moviment MALI (Moviment Alternatiu per a les Llibertats Individuals) van ser interrogats per l’únic fet d’haver expressat el seu desig mitjançant Facebook de trobar-se el diumenge 13 de setembre de 2009 amb altres membres del moviment, en un bosc dels voltants de Mohammedia, per a un pic-nic . Per aquesta voluntat de trencar el dejuni de ramadà, col·lectivament i en un lloc aïllat, aquests joves ciutadans han volgut protestar contra un article del codi penal (Article 222) que castiga la no observació del dejuni de ramadan al Marroc: “Aquell que, òbviament conegut per a la seva pertinença a la religió musulmana, trenca ostensiblement el dejuni en un lloc públic durant el temps de ramadà, sense motiu admès per aquesta religió, serà castigat a penes de presó d’un a sis mesos i a una multa de 12 a 120 dirhams.”
Zineb el-Rhazoui i Ibtissame Lachgar, dues animadores i cofundadores de MALI, estan sent perseguides. Se’ls va impedir sortir del país, per a assistir a una trobada-debat a París sobre la llibertat de consciència i de culte, organitzat el 19 d’octubre per l’associació “Manifest de les Llibertats”. La mesura de prohibició de sortida del territori va ser presa pel fiscal i notificada al seu advocat, el Sr. Jamai, encara que cap procediment judicial ha estat iniciat contra les dues joves dones i els altres membres del moviment, detinguts el 13 de setembre de 2009
Finalment, la integritat territorial:
Set militants originaris del Sahara, coneguts pel seu compromís polític i associatiu van ser detinguts el 8 d’octubre al descendir de l’avió a Casablanca. Aquests Sahraouis tornaven d’un viatge a Algèria on havien efectuat una visita als camps de Tindouf. Després d’una setmana d’interrogatoris pels serveis secrets, van ser presentats davant el tribunal militar de Rabat…! Les autoritats acusen als 7 protagonistes (Ali Salem Tamek, Brahim Dahane, Ahmad Anasiri, Dagja Lachgar, Yahdih Ettarrouzi, Rachid Sghayar i Saleh Lebayhi) per les seves opinions i posicions polítiques respecte a la qüestió del Sahara encara que que el seu compromís no era un secret per a ningú.
Alguns són antics presos polítics, o víctimes de la desaparició forçosa durant els anys de plom i/o membres d’associacions de defensa de drets humans. Aquestes detencions ridiculitzen un dret elemental, el de la llibertat d’opinió i expressió, tal com està consagrat per la Declaració Universal dels Drets humans, en particular, en el seu Article 19 que estípula: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, el que implica el dret a no ser perseguit per les seves opinions i el de buscar, rebre i estendre, sense consideració de fronteres, informacions i idees pel mitjà d’expressió que sigui.” Un tribunal militar i el ressorgiment d’una campanya de linxament informatiu fan témer el pitjor per als 7 detinguts en particular i per a les llibertats en general.
Vigilància
El vent que bufa sobre el nostre país, fa reviure el nostre dolor i els nostres records, ens acosten a un passat, no llunyà, on l’arbitrarietat es va imposar al compàs dels dies i mesos per a desembocar en els sinistres “anys de plom.” L’ASDHOM, fundada fa 25 anys (1984) per a aportar la seva contribució a la lluita dels demòcrates marroquins, de les famílies dels presos polítiques i dels desapareguts i per a denunciar la repressió que sofria el Marroc, no pot més que expressar:
– la seva inquietud sobre el desencadenament dels atacs als drets elementals dels ciutadans marroquins;
– la seva exigència perquè les autoritats marroquines trenquin amb aquesta lògica securitària i repressiva basada en preteses “línies vermells”.
L’ASDHOM, crida el conjunt dels defensors dels drets humans i les seves organitzacions a una major vigilància i a una unitat d’acció per a fer valer la nostra voluntat comuna: Per a un veritable Estat de Dret.
París, 21 d’octubre de 2009.
Consell d’Administració de l’ASDHOM
(Associació de Defensa dels Drets Humans del Marroc)
Drets humans al Marroc: el cap de turc de les línies vermelles Llegeix més »
El Centre Delàs de Justícia i Pau, com cada any, fa una valoració de la despesa militar de l’Estat espanyol amb motiu de l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat. El pressupost del Ministeri de Defensa per a l’any 2010 ascendeix a 9.155 milions d’euros i suposa una disminució del 6,2% respecte a l’any anterior.
Malgrat això, la despesa militar total és bastant més elevat ja que hi ha despeses que malgrat ser militars, no estan comptabilitzades dintre el Ministeri de Defensa. La despesa militar total, doncs, suma 18.161 milions d’euros i suposa una disminució del 2,4% respecte al 2009.
Una de les partides que més han baixat en els pressupostos del Ministeri de Defensa de 2010 són les inversions militars. Disminuiran el 23,5%, encara que aquest fet no ha conduït a suspendre cap projecte militar. A més, fa falta afegir que malgrat s’anuncia que baixen significativament en realitat, és probable que no acabin disminuint tant. Això és així perquè el pressupost liquidat a final d’any sol patir una gran desviació respecte al que estava pressupostat inicialment. A data de 30 de setembre de 2009, per exemple, les despeses del Ministeri de Defensa en comptes de baixar un 3% com s’havia anunciat en el pressupost inicial pujaven prop d’un 8%.
La R+D militar és una partida que també disminuïx bastant respecte al 2009 (19,1%). A més, es tracta d’una partida carregada de controvèrsia. Un 81% de la R+D militar surt del Ministeri d’Indústria en forma de crèdits a la indústria militar, 951 milions d’euros per a 2010. Aquesta fórmula ve funcionant des de 1997 i ja acumula un crèdit per valor de 14.205 milions d’euros, dels quals encara no s’han retornat ni el 1% del total.
Podeu accedir a l’informe del Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs Justícia i Pau anant a:
www.antimilitaristas.org/IMG/pdf/Informe_gasto_2010.pdf
Una altra interpretació de Insumissia (www.antimilitaristas.org) incrementa encara més la despesa militar a l’incloure conceptes que el Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs no contempla:
PRESSUPOST GENERAL DE L’ESTAT ESPANYOL 2010: 185.249 milions d’euros
PRESSUPOST DESTINAT A DESPESES MILITARS: 23.115’03 milions d’euros, el que suposa un 12’47 % dels Pressupostos Generals de l’Estat.
– 1.- “Despesa Militar”, més estricta i reduïda, que només computa partides clarament relacionades amb les Forces Armades (en milions d’euros):
Pressupost del Ministeri de Defensa: 7.694’86
Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa: 1.218’19
Centre Nacional d’Intel·ligència: 241’37
Classes Passives Militars: 3.328’59
Aportacions a institucions militars estrangeres: 11’07
Partides per a investigació militar del Ministeri d’Indústria: 950’91
Institut Social de les Forces Armades (ISFAS): 617’53
Interessos sobre el deute generat per la Despesa Militar: 1.125’20
Direcció general de la Guàrdia Civil (Institució que forma part de les Forces Armades), Formació i Cossos de Reserva: 2.973’17.
Sumant aquests capítols, tenim un resultat de 18.160´89 milions d’euros, la qual cosa suposa un 9’8 % pel que fa al total dels Pressupostos Generals de l’Estat.
– 2.- Una segona xifra que inclou realitats de la nostra societat que, al nostre parer, suposen una intrusió de formes i valors del terreny militar en la mateixa. A aquest segon càlcul li direm “Despesa Militar + Control Social”, i inclou les següents partides (en milions d’euros):
Totes les anteriors: 18.160’89
Formació dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat: Policia: 55’76
Forces i Cossos de Reserva: Policia: 511’17
Seguretat Ciutadana: Policia: 2.724’73
Seguretat Ciutadana: Secretaria d’Estat de la Seguretat: 320’45
Seguretat Ciutadana: Gerència d’Infraestructures i Equipaments de la Seguretat de l’Estat: 29’21
Actuacions policials en matèria de droga: policia: 41’27
Actuacions policials en matèria de droga: Secretaria d’Estat de la Seguretat: 5’55
Transferències internes: Secretaria d’Estat de la Seguretat: 2’17
Transferències internes: Secretària General d’Institucions Penitenciàries: 22’52
Centres i Institucions Penitenciàries: 1.208’64
Treball, formació i assistència a reclusos: 32’67.
Sumant aquests altres capítols, el resultat és de 23.115´03 milions d’euros, el que suposa un 12’47 % dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Pressupost militar espanyol per a 2010: Crisi? Quina crisi? Llegeix més »
07.11.2009. Maria Solans / Marc Bermejo
Ja fa un any de l’ERO presentat per l’empresa Nissan a les plantes de la Zona Franca i Montcada i Reixach. El pla plantejava prescindir de 1.680 treballadors, un 40% del total de la plantilla de l’empresa nipona, però ha estat aquest estiu quan han acomiadat gairebé 700 empleats. Moltes famílies pateixen aquesta mesura especialment, ja que algunes tenien més d’un membre treballant a Nissan.
Entrevista realitzada per BTV a Raul i Ruth (ambdós afiliats a CGT i acomiadats per Nissan.
Una família d’acomiadats en l’ERO de Nissan explica la seva situació Llegeix més »
