David Fernández, Barcelona
La desarticulació, a la fi de març, d’una complexa trama de proxenetisme i corrupció a Barcelona, que ha esquitxat a policies, advocats i funcionaris municipals, ha acabat tenint impacte en els moviments socials catalans. L’inspector José Javier Martín Pujal, ex cap del Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació de la Policia espanyola que va encapçalar deu anys de repressió i autoritarisme a Catalunya, dorm entre reixes des del passat 30 de març.
La jutgessa Elisabeth Castelló va decretar el seu ingrés a la presó pels delictes d’obstrucció a la justícia, suborn i associació il·lícita. La investigació acredita que José Javier Martín Pujal, alies ‘Jordi’, ja va ser detingut al juliol de 2007, després de ser denunciat per extorsió pel propietari del prostíbul Saratoga, que li va lliurar un sobre amb 3.000 euros, sota control vigilància de la Guàrdia Civil, per a evitar operacions posteriors.
Després del desplegament dels Mossos’d Esquadra en 2005, “Jordi” havia estat destinat a la Unitat contra les Xarxes d’Immigració i Falsificació (UCRIF). D’aquella detenció arrenca una llarga investigació que ha acabat implicant a cinc alts comandaments policials –entre ells, el comissari Luis Gómez, coordinador de les comissaries locals del cos a Catalunya, per a qui la jutgessa va fixar una fiança de 5.000 euros–, tres advocats (un d’ells militant del PP) i quatre funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona. L’operació també s’ha saldat amb l’empresonament dels propietaris dels històrics clubs Saratoga i Riviera.
“Jordi” ja va ser detingut a mitjans de març, però les gestions de la seva dona –que treballa en la Delegació del Govern– van forçar la seva posada en llibertat. El divendres 28 de maig va ser capturat de nou i va romandre detingut fins al seu trasllat davant la jutgessa Elisabeth Castelló, del Jutjat d’Instrucció número 33 de Barcelona, que va decretar el seu ingrés a la presó sense fiança per un triple delicte d’obstrucció a la justícia, suborn i associació il·lícita. De la investigació també ha transcendit que en el registre de la seva taquilla personal van ser decomissades cocaïna, 45 passaports i joies robades que havien estat sostretes a una treballadora sexual del Raval en el transcurs d’una operació anterior. Segons la investigació, la cocaïna va acabar desapareixent, a pesar de constar en una minuta redactada contra ‘Jordi’ per altre inspector de la UCRIF.
La investigació sobre la seva participació en la trama continua oberta i refereix una densa trama triangular de corrupció policial i municipal en l’àmbit de l’explotació sexual de dones. Està acusat de conspirar amb tres advocats per a cobrar elevades minutes als amos dels prostíbulos a manera de protecció i garantia per a evitar operacions policials. Destaca, entre els advocats implicats, el lletrat Fernando Martínez, en llibertat sota fiança de 20.000 euros. Martínez era un alt dirigent del PP català, on encara milita, sense que s’hagi produït ara com ara cap mesura cautelar de suspensió de militància. Fernando Martínez va ser secretari d’Organització amb Alberto Fernández Díaz com secretari general, vicepresident del partit a Barcelona, conseller municipal en el barri dels Corts i responsable de la Comissió de Garanties fins al passat tardor. Era, així mateix, secretari general de la FECALON, la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn, de la qual va dimitir el passat 2 d’abril.
Implicat en la repressió
Martín Pujal, “Jordi”, acumula un ampli historial en la crònica recent de la repressió als moviments socials catalans. Cap visible del Grup 6 que va liderar els grans operatius repressius i que està darrera de les més de 2.000 detencions d’activistes produïdes entre 1996 i 2006, va ser denunciat en quatre ocasions per tortures i maltractaments. En el cas dels ‘tres de Gràcia’ acusats falsament de terrorisme –per al que ‘Jordi’ es va arribar a inventar un grup armat, el EBAN–, en el cas de Torà, en el cas d’una fotoperiodista de Terrassa i en el cas de quatre joves detinguts a Sants a l’octubre de 2004. Dos d’ells, menors, van ser empresonats durant 51 dies, sent posteriorment absolts en un judici on “Jordi” va reconèixer haver realitzat interrogatoris il·legals sense la presència d’advocats. En aquell judici, que va acreditar la perforació de timpans soferta per un detingut, “Jordi” constava com Ignacio Bru Meribia. Fet que ha confirmat que disposava de doble identitat oficial: en la seva targeta personal de presentació es llegia Jordi Martín.
La confirmació d’aquesta doble identitat ha revelat fins a quins extrems de protecció i impunitat va arribar la “guerra de baixa intensitat” contra els moviments socials, que va arrencar després del desallotjament del cinema Princesa el 1996. Fonts del CNP s’han negat insistentment a confirmar l’historial de “Jordi” adduint que el passat “no és l’important”. Aquesta actitud es correspon amb alguna cosa ja sabuda: “Jordi” gaudia i gaudeix d’especial protecció entre els seus comandaments superiors. Fonts judicials consultades per DIAGONAL han ratificat que l’inspector, de 48 anys, va tenir un paper clau en la Brigada d’Informació, en la lluita antiterrorista i en la repressió als moviments socials.
