L’aigua dels rics, l’aigua dels rucs
Al pròleg de “La doctrina del xoc”, Naomi Klein explica com, enmig de les inundacions que van negar Nova Orleans fa uns anys, l’economista ultraliberal Milton Friedman va escriure un article a The Wall Street Journal en què defensava que la destrossa, que havia fet centenars de morts i havia deixat sense llar milers de xiquets i xiquetes alhora que els havia destrossat les escoles, tenia com a fet positiu que ara podrien canviar tot el sistema educatiu, un espai “econòmic” que fins aleshores se’ls resistia. No deia ximpleries. La desfeta que havia suposat el trencament dels dics i la posterior inundació de la ciutat havia posat la seva població en estat de xoc, el desastre natural tenia possibilitats de superar-se a partir de la propaganda d’una gan solució, en aquell cas donar xecs per als xiquets i les xiquetes per tal que poguessin accedir a les escoles privades i privatitzar, així, de facto, totalment l’educació. Exactament el mateix que hem viscut a Catalunya amb la “crisi de l’aigua” dels darrers mesos. L’aprofitament del desastre per fer una política inacceptable inclús pels mateixosque l’han fet.
L’aigua dels rics, l’aigua dels rucs Llegeix més »
























