“Sent l’anarquisme una filosofia política oposada a tota relació de poder, és intrínsecament feminista”
(Susan Brown)
El sindicalisme, especialment l’anarcosindicalisme, ha de ser un espai feminista on reivindicar un món nou, i aquest món nou ha de ser lliure de totes les opressions. D’aquesta manera s’ha de reivindicar feminista i visibilitzar les opressions que patim les dones pel simple fet de ser dones. Sindicalisme, feminisme i suport mutu haurien d’estar en el dia a dia de les nostres pràctiques, no només dels nostres discursos, ja que sovint ens trobem amb pràctiques molt feministes, sense reivindicar-s’hi, i pràctiques altament masclistes, malgrat autodenominar-se feministes.
Patim opressions de gènere, de classe i d’ètnia. Des de CGT lluitem per un feminisme de classe, antiracista i internacionalista, i això vol dir posar un èmfasis especial en reconèixer les desigualtat de gènere presents en el sistema patriarcal, que de la mà del capitalisme perpetua situacions d’opressió, pel manteniment d’ambdós sistemes. Això té conseqüències cap a les dones, homes i trans. Així, el primer que hem de reconèixer totes i tots són els nostres privilegis i treballar-los, evitant postures victimistes davant la por de perdre’ls com les teories masculinistes o les aproximacions etnocentristes al feminisme. No reconèixer els privilegis que impliquen opressions d’altres persones, és masclista, racista i classista.
Això ens obliga a fer un sindicalisme feminista, on el suport mutu i la lluita contra tota opressió estigui a l’ordre del dia. Hem de lluitar contra el sistema capitalista, on l’escletxa salarial, les discriminacions per motiu de gènere o el treball no reconegut segueixen estan presents i hem de seguir combatent-les i denunciant-les; però també criticant les actituds masclistes i racistes, que en ocasions ens trobem entre les nostres companyes i companys de lluita.
També, quan combatem contra l’Estat hem de lluitar contra el patriarcat. Un Estat que contínuament ens imposa lleis que promouen o mantenen les opressions infantilitzant-nos, invisibilitzant-nos, negant-nos i exterminant-nos.
No podem oblidar tampoc els masclismes quotidians (també mal anomenats micromasclismes) que són claus pel manteniment del patriarcat. Són actituds presents en moltes de les nostres pràctiques habituals, que en ocasions ens passen desapercebudes, i que són expressions masclistes que promouen la diferència i busquen justificar-la.
CGT som un sindicat anarcosindicalista i feminista. Malgrat ens queda molt camí pendent i cal fer autocrítica en molts moments, volem un món nou, un món lliure del patriarcat que ens oprimeix, del capitalisme que ens oprimeix, d’Estats que ens oprimeixen i només nosaltres podrem guanyar-ho.
Ha arribat el moment de cridar-ho fort! Contra totes les opressions: feminisme i suport mutu!
