Primer de tot donar les gràcies per la solidaritat rebuda i els suports que durant els 10 dias que ha durat la vaga hem rebut els treballadors de la DGT de Barcelona i Sabadell.

El 8 de juliol els treballadors han confirmat l’acord aconseguit entre el comitè de vaga i la Direcció de la Prefectura Provincial de Tràfic de Barcelona, el divendres passat 5 de juliol, que posava fi a la vaga.

En líniess generals s’han aconseguit els objectius principals que van motivar la convocatòria:

– Recuperació de l’horari d’estiu fins a final de setembre en les condicions que veníem gaudint amb anterioritat.

– Recuperació del temps treballat de mes i el de formació en dies de lliure disposició.

– Negociació de les condicions de treball relatives a exàmens i a les noves circumstàncies introduïdes amb la cita prèvia.

– Aplicació del pla concilia al personal examinador, del que fins a la data estava exclòs.

– Aplicació del disposat en l’ordre HAP/2802/12 de 27 de desembre (4 dies any sense descompte per IT sense baixa). La normativa del ICS impedeix la IT sense baixa, sempre que hi ha IT es dóna baixa des del primer dia, després de l’acord nòmines no efectuarà el descompte a pesar d’existir la baixa en les condicions a que fa referència l’esmentada ordre.

ELS DRETS S’ACONSEGUEIXEN LLUITANT.

UNA ALTRA VICTÒRIA DE LA CLASSE OBRERA

VISQUI LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA

SALUT I LLIBERTAT

Secció Sindical CGT-DGT

Didac Pestanya no rectifica i manté l’acomiadament del nostre company Bonilla, el Comitè d’Empresa reacciona convocant una assemblea, amb aturada amb interrupció del servei de 11 a 16 hores, per al dijous 11 de juliol.

Didac Pestanya (PSC/UGT) vicepresident de TMB vol demostrar, si o si, que és capaç de posar “ordre” en la companyia i després dels fracassos que ha tingut en la seva estratègia repressiva ara creu, que amb el cas Bonilla, pot recuperar el seu “prestigi” davant els mandataris de l’ajuntament de Barcelona.

El consell que li donem des de CGT/PSA a aquest “il·lustre socialista” és que no torni a ficar la pota i no ens torni a enredar en un nou conflicte ja que, estem segurs, que el cas Bonilla, com el d’Andreu de Cabo, acabarà, si o si, amb la seva readmissió.

Els que ens passem el dia en el treball sabem, com professionals que som, el servei que donem a la ciutadania i en quines condicionis de qualitat ho hem de realitzar, també sabem que, pel nostre propi bé i el del servei, algunes vegades hem d’aguantar “gripaus i colobres”. Però en algunes ocasions succeeix, com ha ocorregut amb el cas Bonilla, que la situació se’ns va de les mans i es fa impossible reconduir un conflicte i el tema acaba com el rosari de l’aurora.

Aquí no es tracta de donar la raó a ningú, aquí es tracta d’exigir a la Direcció de TMB que s’oblidi del seu paper repressor i torni al camí del sentit comú. TMB té l’obligació de reconèixer la nostra professionalitat i de mantenir la nostra formació contínua, tal com diu el nostre conveni, i en el cas del personal de conducció posant l’accent en els cursos de resolució de conflictes que tan bons resultats van donar en el seu moment.

El que ha permès Pestanya és el més greu que pot fer una empresa, acomiadar a un treballador i deixar-lo a la seva sort davant les denúncies penals que segur arribaran. No i mil vegades no, així no es pot actuar i menys quan al company, que li ha caigut la desgràcia, és un conductor amb un expedient net i sense cap tipus de queixes dels nostres usuaris.

Bonilla, com la majoria dels conductors i conductores de TB segur que ha evitat mil conflictes en el seu quefer diari i fins i tot, quan va estar en la cotxera de Horta, va ser víctima d’una agressió quan un usuari li va posar una navalla en el coll, però Pestanya no ha tingut en compte el seu historial, l’hi ha importat més el seu propi i prefereix deixar a una família sense sustent econòmic abans de fer el que ha de fer que no és altra cosa que investigar el que ha passat perquè no torni a passar i fer amb això a la nostra empresa pública cada dia millor.

Ens alegremque aquesta vegada el Comitè d’Empresa ens hagi fet cas i convoqui una assemblea, amb aturada, per al pròxim dia 11 de juliol, perquè entenem que ha d’ésser en aquest fòrum on la plantilla, després de ser informada, ha de prendre les decisions que cregui convenients per a aconseguir que Bonilla torni a estar en actiu a TB.

INFORME CGT SEAT DE LA REUNIÓ DEL COMITÈ INTERCENTRES SOBRE ERO 2013

Comencem mitja hora tard per retard de la UGT. SEAT anuncia la presentació d’un ERO.

– del 2 de setembre de 2013 fins desembre de 2014, total: 16 mesos.

L’ERO constaria de tres mesures:

– Un excedent per a totes les línies, de manera rotativa, de setembre a final d’any de:

– 357-set. 442-oct. 526-nov. i 571-des.

TERRASSA RESPON / @TERRASSARESPON | 07/07/2013

El judici contra dos agents de la policia local de Terrassa pel cas repressiu contra l’activista de Terrassa, Mònica Bruixa, es va celebrar el dijous 4 de juliol a les 10h del matí, en una de les sales del Palau de Justícia de Barcelona. Els policies estan acusats d’un delicte de tortures i subsidiàriament d’un delicte contra la integritat moral i d’una falta de lesions, pel qual se’ls demanen 2 anys de presó, 12 anys d’inhabilitació i 4500 € de responsabilitat civil.

El proper dimarts 9 de Juliol a les 16.30 h convoquem una concentració davant de l’Ajuntament de Barcelona, a la Plaça Sant Jaume, en solidaritat amb els i les habitants de les naus del carrer Puigcerdà 127 davant l’imminent desallotjament sentenciat per la jutgesa, que segons les darreres notícies es durà a terme entre els propers 24 i 31 de Juliol. La concentració coincidirà amb la reunió d’una delegació de les persones que viuen a les naus i les organitzacions que els hi donem suport amb l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que tindrà lloc a les17 h.

L’any 2008 el llibre del Joan Busquets: El Senzill, guerrilla i presó d’un maqui va publicar-se per primera vegada en català en una edició a cura del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga (CEJEB). Abans, el relat del Senzill s’havia fet públic en anglès i més tard en castellà, el 1998. El llibre del Joan és un tros de memòria, de la nostra memòria més crua. Un dels pocs testimonis vius d’unes lluites que avui ens semblen, malauradament, de ciència ficció.

La demarcació de l’Ebre reserva només 106 m3/s d’aigua a Tortosa, la meitat del cabal ecològic que demanava la Generalitat | “No es respecta la directiva marc i s’agreujarà el risc de regressió i salinització del riu”

La demarcació hidrogràfica de l’Ebre, en mans del Govern espanyol, ja ha fixat la proposta de cabal mínim que s’haurà de reservar per al riu Ebre a la desembocadura, a Tortosa. I d’acord amb les dades proporcionades, amb prou feines s’ha mogut respecte als plantejaments efectuats al seu dia per l’Executiu anterior en mans del PSOE. El Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre, que es va constituir ahir a Saragossa, ha determinat que a la desembocadura del riu Ebre s’han de reservar de manera permanent 106 metres cúbics per segon. Això és, la meitat del que havia demanat la Generalitat per a un any mitjà per poder garantir les funcions ecològiques de riu i aconseguir l’estabilitat del Delta.

10è DIA DE LA VAGA EN LA DIRECCION GENERAL DE TRAFICO SEGUEIXEN LES CUES

CUES AL CARRER I LES SALES D’ESPERA BUIDES

El segon dia de cita prèvia a la Prefectura de Barcelona, ​​posa de manifest la insuficiència de mitjans que els treballadors denuncien, entre altres qüestions, a la vaga indefinida iniciada desdel 25 de juny.

El 4 de juliol s’ha portat a terme a l’Hospital Sant Joan de Reus un referèndum per tal que la plantilla es pronunciés sobre si acceptaven o rebutjaven la proposta de SAGESSA, que incloïa noves retallades salarials que podien arribar al 10%, entre la retallada salarial pròpiament dita i altres conceptes. Es tractaria de la tercera retallada per a la plantilla en quatre anys.

D’un total de 1148 treballadors, han participat en la votació 635, dels quals 424 han votat NO a la proposta de SAGESSA, 202 han votat SI, i 9 han votat en blanc. Un resultat, per tant, prou clar pel NO, que posa ara la pilota a la teulada de l’empresa.

A l’agost de 2012 davant el greuge comparatiu que exercia la direcció de l’Institut a l’hora d’efectuar les jubilacions parcials, que d’una banda reconeixia el dret i realitzava les jubilacions parcials als treballadors del col·legi de tècnics, mentre es negava el mateix dret a la jubilació parcial als treballadors d’oficis, es va posar una demanda a la Síndica de Greuges de Barcelona per la discriminació i arbitrarietat que pateixen una part dels treballadors de la plantilla de Parcs i Jardins

El passat 17 de juny vam rebre resposta de la Síndica de Greuges de Barcelona al conflicte plantejat per la secció sindical de la CGT davant els abusos de poder i la discriminació que s’estava donant amb les jubilacions parcials en l’IM de Parcs i Jardins de Barcelona.

La resposta dóna tota la raó a la CGT i reconeix que la Direcció de l’Institut va vulnerar la legalitat:

« Despres d’estudiar detingudament la vostra queixa, i d’analitzar els fets i la normativa aplicable, he decidit estimar-la, és a dir, considero que l’Institut Municipal de Parcs i Jardins no ha APLICAT acuradament les Disposicions legals vigents en Matèria de jubilacions parcials per al personal laboral que te ADSCRITS. »

I després d’explicar en 7 folis els motius pels que estima la nostra queixa diu:

« … he recomanat a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que atengui les Peticions
de jubilacions parcials dels treballadors que resten en espera, sempre que reuneixin els requisits legals per acollir-s’hi, i que formalitzi els contractes de relleu segons la Borsa de Peons o una altra d’anàloga que estigui en vigor.»

No se li escapa a ningú que la resposta de la Síndica arriba una mica tard, tot això a causa del retard reiterat (a consciència) en el lliurament de la documentació que la síndica va sol·licitar en diverses ocasions a la Direcció de Recursos Humans de Parcs i Jardins.