Un perillós mite s’estén per Europa: el mite del Boig Solitari. Segons els seus defensors, els militants feixistes autors de les matances d’Oslo i de Florència serien pertorbats mentals que actuen en solitari. Casos aïllats, sol dir-se. Denominar-los pertorbats mentals tranquil·litza a molts que despatxen com malalt a tot aquell que comet un acte menyspreable.

És molt fàcil per descomptat atribuir a problemes psiquiàtrics qualsevol tipus d’excés; això evita analitzar les responsabilitats pel succeït. El cas és que tant Gianluca Casseri com Anders Breivik eren individus amb unes capacitats intel·lectuals per sobre de la mitjana, capaços d’elaborar idees pròpies i plasmar-les en uns llibres que, per molt que s’obstinin alguns, no denoten més bogeria que la de les idees falses i perilloses. Per descomptat, aquests assassins viuen immersos en un món d’odi irracional, però és un món que ells mateixos no han inventat per molt que contribueixin a la seva consolidació. El discurs de la “malaltia mental” no fa més que ocultar un problema permès i tolerat, a l’una que insulta a tantes persones amb malalties mentals incapaces de fer cap mal a ningú.

El fet és que organitzacions feixistes, neonazis i racistes de tota índole estan presents en totes i cadascuna de les ciutats europees preparant-se per a trobar el seu moment històric i alçar-se de nou amb el poder. Els individus que cometen accions d’aquesta índole, en realitat són considerats herois i màrtirs pels integrants d’aquests grups que en moltes ocasions s’amaguen darrere de sigles legals.

A Espanya, Democràcia Nacional o España 2000 són el niu del que pot sorgir un Anders Breivik o un Gianluca Casseri. A aquests partits, en lloc d’aplicar-se’ls judicialment la Llei de Partits com es va fer amb aquells vinculats al terrorisme, se’ls intenta apagar amb trampes legals (com el requisit dels avals) que no fan sinó ajornar la seva extinció. Aquestes organitzacions esperen que una cadena d’esdeveniments en els quals ellspuguin vendre’s