CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Àrea d'Immigraciò

Acció Social

El Grup Inmigración y Sistema Penal (INMIGRAPENAL) ha realitzat un dossier sobre les pràctiques policials il·legals en les redades i detencions d’immigrants

La queixa cursada al Ministeri de l’Interior (i de la qual s’ha donat trasllat al Defensor del Poble) sobre controls d’identitat i detencions ha estat signada per unes 150 associacions (entre elles la CGT), i amb ell es vol reclamar que en matèria d’immigració, l’Estat, almenys, respecti la llei.

Les queixes sobre detencions policials d’immigrants practicades al marge de la legalitat, van quedar confirmades per la Circular núm. 1/2010, de 25 de gener de 2010, de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres. Aquesta Circular evidencia la pràctica policial de la conducció a comissaria d’immigrants que, a pesar d’estar degudament documentats, no acrediten la seva estada regular a l’Estat espanyol.

Llegir més »
Acció Social

13 de març: Jornada Estatal per la Despenalització del Top Manta

El dia 13 l’Acció Manta Blanca sortirà als carrers de diverses ciutats dintre de la campanya per la despenalització del top manta. A continuació us expliquem la situació en la qual ens trobem i en què consisteix l’acció.

SITUACIÓ

Fa un any i mig, diferents col·lectius socials comencem a cridar l’atenció sobre l’ús absolutament desproporcionat de l’actual Codi Penal per a sancionar la venda de cds, dvds i productes de marques falses en els carrers. La simple tinença o exposició d’aquest material s’està castigant amb penes de sis mesos a dos anys de presó (substituïble per penes d’expulsió i prohibició d’entrada al territori Schengen), multa (que si no es paga es converteix en més dies de privació de llibertat, com a mínim, en altres sis mesos més de presó) i el pagament d’altes indemnitzacions a les gestores d’autor.

Qui venen en el carrer aquests productes són, majoritàriament, persones sense papers que no poden regularitzar la seva situació : la pròpia llei no ho permet, situant-les en un lloc d’especial vulnerabilitat legal i social. Moltes persones sense papers troben en la venda ambulant l’única sortida que existeix per a aconseguir un ingrés mínim, el qual ronda els 10 euros diaris.

En l’actualitat hi ha 96 persones a la presó per intentar sobreviure i centenars de persones amb causes penals obertes per la mateixa activitat. Però a més, aquesta situació es tradueïx en veritable pànic de sortir al carrer. Entenem que el dret dels artistes a viure de les seves obres ha de ser protegit, però això no pot fer-se a través de la desproporcionalitat que malbarata el codi penal sobre els manteros.

Actualment existeixen altres ordres jurídics (administratiu o civil) que regulen i sancionen la venda de cds, dvds i productes de marques falses en els carrers. Seguint determinats principis que regeixen el dret penal (principi d’intervenció mínima, subsidiarietat, proporcionalitat, etc.) la venda al carrer hauria d’excloure’s

Llegir més »
Acció Social

Cap al dia sense immigrants: “Intenteu viure un dia sense nosaltres”

Giulio Tinessa – Diagonal núm. 118

Una convocatòria llançada des de les organitzacions d’immigrants intenta repetir a França i Itàlia l’èxit del ‘mayday’ hispà realitzat als Estats Units l’any 2006. “Intenteu viure un dia sense nosaltres”. Aquest el lema sota el qual el pròxim 1 de març se celebrarà la primera vaga d’immigrants en territori europeu.

La idea ha sorgit a França, quan una periodista d’origen marroquí, Nadia Lamarkbi, va obrir un grup a Facebook titulat “24 hores sense nosaltres”. De seguida es van produir més de 33.000 adhesions i el que al principi semblava només una provocació s’ha transformat en una proposta concreta. Per a “demostrar que França no és sols Sarkozy” i “fer visible la veritable riquesa que comporta la immigració”, segons les paraules de la mateixa periodista, s’ha creat un blog per a gestionar la coordinació a nivell nacional i centenars de comitès locals.

La data triada per a aquesta iniciativa tampoc és casual. El dia 1 de març de fa tres anys es va aprovar a França la nova llei d’immigració, durament criticada per diversos sectors de la societat civil, per la seva visió utilitària dels immigrants basada en purs criteris econòmics.

Xarxes de segones generacions

Ràpidament, aquesta iniciativa s’ha estès a Itàlia, on la tràgica situació dels immigrants és des de fa temps una de les claus del debat polític i social. La convocatòria va arribar a Itàlia coincidint amb l’expulsió violenta de prop de 2.500 treballadors agrícoles africans de la localitat calabresa de Rosarno. “El dia 1 de març de 2010”, ens explica Stefania Ragusa, periodista i una de les promotores de l’esdeveniment, “sorgeix com moviment espontani, allunyat de partits polítics o sindicats, impulsat per quatre dones de diferent procedència, totes actives en el món de la interculturalitat. Quan ens assabentem de la iniciativa que s’estava concretant a França, vam decidir intentar fer el mateix també a Itàlia, convençudes que la vaga seria més eficaç i visible assumint una dimensió europea. Les adhesions d’immigrants, de xarxes de segones generacions i de ciutadans no han trigat a arribar”.

“Infeliçment”, afegeix Stefania, “molts italians ignoren totalment la realitat dels immigrants: pocs saben que el 10% del nostre PIB depèn d’ells, que una de cada deu famílies necessita una empleada de la llar per a cuidar dels nens o dels ancians, que més del 50% dels obrers són estrangers… És fàcil llavors imaginar què podria passar si un dia tots els immigrants creuessin els braços i decidissin no treballar durant 24 hores. Tot el país es quedaria immobilitzat”. “Espero”, acaba la periodista, “que aquesta iniciativa ajudi la societat italiana a obrir els ulls sobre la realitat de les migracions i que impulsi el Govern a canviar de rumb en la seva política d’estrangeria. Estic convençuda que el 1 de març de 2010 no és un punt d’arribada, sinó el començament d’una nova etapa en la lluita pels drets dels immigrants”.

“Si ens parem, s’aturen els EE UU”

A Europa és una acció nova, però hi ha un precedent en l’altre costat de l’oceà: el dia 1 de maig de 2006 les ciutats de Los Àngeles i San Francisco van quedar pràcticament paralitzades per la vaga dels treballadors d’origen hispà, sota el lema “Si ens parem nosaltres, es paren els Estats Units”. Queda per veure si la potent aliança de milers de grups de base que va treure endavant la mobilització més important a EEUU des de la guerra de Vietnam es repeteix aquest any a Europa.

Article publicat al núm. 118 de la revista Diagonal

Llegir més »
Cartell
Acció Social

50 hores de vaga de fam per la Igualtat de drets

Des del dissabte 27 de febrer a les 12h. a la plaça de Catalunya de Barcelona fins al dia 1 de març a les 14h., immigrants i autòctons farem una vaga de fam de 50h. en solidaritat amb:

– Els immigrants tancats en el CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de Zona Franca que s’han posat en vaga de fam per a intentar evitar les seves expulsions.

– La vaga d’immigrants convocada el dia 1 de març a França i Itàlia.

L’entrada en vigor de la reforma de la llei d’estrangeria ha reduït encara més els drets dels immigrants: posant més difícil poder obtenir els papers i la reagrupació familiars; i facilitant les expulsions.

Els polítics (aquells que van fer ingressos multimilionaris als bancs), ara carreguen contra els immigrants en un discurs xenòfob i manipulador, traient del bagul la coneguda frase de la dreta d’aquí “no hi cabem tots”.

Al juny (just al finalitzar la presidència europea), es redactarà un reglament de llei on es pot eliminar o retallar l’arrelament (l’única forma d’obtenir papers a part del matrimoni).

A poc a poc, col·lectiu a col·lectiu, estan retallant drets a la gent del carrer: estudiants (Pla Bolonya), gent gran (reforma del sistema de pensions), immigrants (nova llei d’estrangeria), treballadors (reforma laboral)… qui seran els següents?

Exigim que tots tinguem els mateixos drets, que si el petroli viatja lliurement entre països, també ho pugui fer la meva veïna. Que cessin les expulsions i els tancaments en els CIE.

Per això et convoquem que vinguis el dissabte 27 de febrer a les 12h. a plaça Catalunya, on començarem una vaga de 50 hores de fam.

Vine a unir-te o a donar-nos suport.

Per a col·laborar o contactar:

Lara(EdPAC)

lara@nulledpac.org

Llegir més »
Acció Social

Butlletí Informatiu nº 126. Reforma de la Llei d’Estrangeria

Redacció: Gabinet d’Estudis i Gabinet Jurídic Confederal.

Continguts: Tramitació de la Llei – Instruments de desenvolupament – Estructura de la Llei – Quadre comparatiu amb les principals modificacions – Conclusions – La nostra posició com CGT.

INTRODUCCIÓ:

La nostra pretensió és analitzar la recent reforma de la Llei d’Estrangeria, des d’una posició crítica, tant des del nou articulat (el que es modifica), com des de la materialitat del mateix en les pràctiques diàries del poder (Estat, Institucions, Policia i Judicatura), sobre les milers de persones immigrants a les quals va dirigida.

Analitzem el nou articulat, recordant el procediment de tramitació de la Reforma i realitzant una comparativa amb l’anterior redacció, fent especial èmfasi en els aspectes de la Reforma que vulneren els Drets Fonamentals, els quals incompleixen la normativa existent i les noves categories polítiques de discriminació i racisme institucional que produeix aquesta reforma.

El passat 12 de Desembre de 2009 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei Orgànica 2/2009, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000 de 11 de Gener, sobre Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Per a reformar la llei s’han donat una sèrie de motius detallats que consten en l’exposició de motius de la reforma. Un d’aquests motius és l’ampliació dels drets reconeguts en el Títol I de la Llei d’Estrangeria. Aquest reconeixement de drets fonamentals com el de vaga, sindicació, llibertat d’expressió…no es plasma per la voluntat del Govern sinó com a conseqüència de les Sentències del Tribunal Constitucional de novembre i desembre de 2007, per tant la incorporació d’aquests drets no és tant un mèrit del Govern, sinó que deriva de l’exigència constitucional.

Un altre dels motius de la Reforma és la incorporació a l’ordenament espanyol de les Directives comunitàries, efectivament s’ha produït un augment del nombre de normes comunitàries que afecten al dret d’estrangeria. La majoria d’aquestes normes comunitàries responen a la lògica del control dels fluxos migratoris mitjançant la restricció dels drets de les persones immigrants i l’externalització de fronteres. Entre aquestes normes comunitàries cal destacar el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil confirmat en el Consell europeu de 16 d’octubre de 2008 i la Directiva 2008/115/CEE, de 16 de Desembre de 2008, del Parlament Europeu i el Consell, també coneguda com Directiva de la Vergonya, on entre altres coses es permet l’internament de ciutadans/nes estrangers/es fins a 18 mesos.

La realitat és que la Llei d’Estrangeria i el seu respectiu Reglament, com instruments normatius al servei d’unes determinades polítiques migratòries, se segueixen basant en la centralitat del treball, sent aquesta la clau en tota la regulació de l’estrangeria. Pot afirmar-se que “des del punt de vista del dret l’estrangeria és l’eina que Europa ha inventat per a crear i excloure no als estrangers, sinó als immigrants extracomunitaris pobres”. (Mestre.R.)

Aquestes persones no tenen els mateixos drets que les persones amb nacionalitat espanyola. Des de l’òptica laboralista, el règim normatiu de l’estrangeria constitueix un instrument idoni per al domini de les treballadores estrangeres que l’Estat posa en mans de la patronal, atès que el dret d’aquests treballadors a romandre i poder renovar les seves autoritzacions depèn en gran mesura de “la seva bona relació amb el seu patró”, és a dir, que la voluntat unilateral del patró, és qui possibilita la renovació o no del seu contracte (igual que en la resta de treballadors en l’actual marc de relacions laborals), i per tant la seva permanència o no en el país, model que l’actual reforma manté i aprofundeix.

La Unió Europea aborda el tema de les migracions des d’aquesta perspectiva economicista: la lliure mobilitat de les persones i els treballadors (comunitaris) per a la Unió exigeix suprimir les fronteres internes. Però també aixecar controls més precisos en les fronteres exteriors, per a totes aquelles persones extracomunitàries. Les persones estrangeres només es contemplen en la UE mentre que treballadors útils a les economies nacionals. Per això tant el seu accés al territori de la UE com la seva mobilitat per ell estan severament restringits. Quant als seus drets ciutadans o la seva integració social, la UE simplement es desentén. L’Estat Espanyol aplica, igualment, aquesta política comunitària.

Teniu el butlletí en el document adjunt.

Llegir més »
Acció Social

El Ministeri de l’Interior dicta ordres secretes per a l’expulsió “exprés” d’immigrants

A partir d’ara els immigrants ’sense papers’, els seus advocats, els fiscals, i fins i tot els jutges, no coneixeran com aplica i interpreta la Policia la nova Llei d’Estrangeria. El Ministeri de l’Interior ha dictat una circular (número 1/2010 de la Comissaria General d’Estrangeria) en la qual ordena que els expedients d’expulsió es tramitin «el més aviat i en el temps mínim imprescindible»… però també sota el màxim secret.

La postil·la sobre la confidencialitat apareix al peu de totes les pàgines de la circular, un document «d’ús restringit per a unitats d’estrangeria» i de difusió «prohibida». La polèmica ordre 1/2010, que s’ha distribuït per les comissaries de tota Espanya, porta data del 25 de gener i la signa el màxim responsable d’immigració de la institució, el comissari general d’Estrangeria i Fronteres, Juan Enrique Taborda Álvarez.

Aquest secretisme ha sorprès als propis comandaments policials. L’Administració, en particular la Secretaria d’Estat d’Immigració, té instruccions de fer públiques totes les instruccions internes que afectin al dret de defensa dels estrangers. El propi Defensor del Poble ve insistint que totes les ordres o circulars en aquesta matèria siguin publicades en butlletins oficials per a evitar una sort de “infradret”, aliè al coneixement d’advocats i jutges.

La circular, que ha aixecat per això butllofes entre els lletrats d’immigració, introdueix diversos punts controvertits i, en alguns aspectes, va molt més allà del que estableix la Llei d’Estrangeria, que va entrar en vigor el passat 13 de desembre. Un aspecte cridaner és que Interior insta sense dissimular a obviar els canvis introduïts per la reforma que, precisament, aporta modificacions importants en els procediments de deportació. «La reforma de la Llei d’Estrangeria -afirma el document- no suposa cap novetat que impliqui un canvi en l’actuació de les unitats d’estrangeria o de seguretat ciutadana en la via pública».

Detenció «cautelar»

En aquest sentit les ordres són clares: «Detenció preventiva» de qualsevol que, àdhuc sent regular, no pugui acreditar-lo en aquell moment en el carrer. Aquest arrest «cautelar» té l’empara de la nova llei, però el legislador (en els articles 61 i 63) només parla d’ella com una opció («podrà») no com una obligació. La circular, fins i tot, introdueix una nova figura jurídica que no apareix en la Llei d’Estrangeria: la detenció «a l’efecte d’identificació». Interior ordena aquestes «detencions cautelars» amb caràcter previ a l’expedient d’expulsió, sense saber si hi ha una causa real que la justifiqui. És a dir, ordena privar de llibertat sense conèixer encara si la sanció desembocarà en una ordre d’expulsió, ja que podria acabar en una simple multa.

La Comissaria General fa també una interpretació molt personal sobre quan es tramitarà un expedient ordinari de repatriació -el que ha de ser la norma general, segons la llei- i quan el procediment serà «preferent». El document convida a usar aquest últim. Així, per exemple, l’article 62.1 de la llei apunta que un dels aspectes «a prendre en consideració» perquè el jutge decideixi l’internament d’un irregular és la «falta de domicili». Interior va molt més allà i decideix pel seu compte que farà expedients “exprés” de deportació quan l’immigrant tingui domicili, però «aquest ni sigui fix ni estable, sinó temporal o de trànsit».

En el tema del domicili, Interior va molt més allà de qualsevol normativa. Ordena, sense que existeixi cap referència en les lleis, considerar que hi ha un «risc d’incompareixença» de l’estranger -risc de fugida- quan visqui amb persones que, al seu entendre, no són molt de fiar. Això és, són més de fiar els irregulars que «convisquin amb familiars» que aquells que habitin amb «persones diferents», «si són tots amics, si alguns amics i altres coneguts…».

Expulsions sense pausa

L’esperit de l’ordre d’Interior queda especialment palès en la seva preocupació que hi hagi sempre, les 24 hores del dia, algú en la comissaria amb potestat per a iniciar «l’expedient d’expulsió el més aviat i en el mínim temps imprescindible». Per això, la circular ordena que en tots els llocs hi hagi «delegació de signatura», de tal manera que «en cap cas i en cap supòsit pugui esperar-se que arribi o es personi -el funcionari autoritzat- perquè dicti l’acord d’iniciació -de l’expedient d’expulsió-». La circular també dóna consells per a sortejar els problemes que puguin plantejar-los els advocats defensors en els expedients d’expulsió. En els dos últims anys, s’ha deportat a 84.460 immigrants.

Notícia extreta de:
www.nodo50.org/info/El-Ministerio-del-Interior-dicta.html

La circular 1/2010 es pot visualitzar (tot i que amb apartats il·legibles en les últimes pàgines) en el següent enllaç:
http://mugak.eu/fitxategiak/CIRCULAR-1-2010-INSTRUCCIONES-POLICIALES-DERIVAS-DE-LA-NUEVA-LEY-DE-EXTRANJERIA-2-2009-1.pdf

Mireu també la notícia publicada a Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/caza-inmigrante-policia-ordena-iniciar-expulsion-inmigrantes-mayor-bre

Llegir més »
Acció Social

Inmigrapenal considera insuficient la modificació que proposa el govern en els articles del còdig penal que castiguen els venedors del top manta

Fa poc més d’un any, diversos col·lectius comencem a cridar l’atenció sobre la situació dels denominats “MANTEROS”, els venedors del top manta, sobre la injustícia del Codi penal quan castiga amb penes de sis mesos a dos anys de presó i multa la simple exposició i venda de còpies no autoritzades de DVDs i CD, entre altres obres.

Llegir més »
Acció Social

Què en sabem del món àrab? Curs a Lleida d’aproximació a la seva història, economia, cultura, política i societat

Presentació

El món àrab ha esdevingut protagonista de les nostres vides. Massa sovint els mitjans de comunicació ens parlen de morts, d’enfrontaments, de conflictes que tenen a veure amb la gent i els pobles d’aquesta regió. En els nostres pobles i barris, tenim nous veïns i veïnes, vinguts de diferents parts d’aquest món que, més enllà dels tòpics, esdevé per tots nosaltres un gran desconegut.

Llegir més »
Acció Social

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona es pronuncia clarament contra els nous criteris d’empadronament de la ciutat de Vic

Davant la barbaritat que l’Ajuntament de Vic vol tirar endavant amb els nous criteris per empadronar-se a la ciutat, s’han produït noves reaccions i comunicats de diverses organitzacions, del Ministre de Treball i de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Per situar-vos en el tema podeu anar a la noticia publicada en el web de CGT Catalunya el 6 de gener:

Els nous criteris d’empadronament d’estrangers a la ciutat de Vic, un atac als drets fonamentals d’una part de la població
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3485

– Per un costat adjuntem el document de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocatsde Barcelona.

Llegir més »
Acció Social

Violència racista i repressió policial al sud d’Itàlia contra immigrants que protestaven per l’explotació laboral i les condicions inhumanes en que viuen i treballen. El feixisme avança

Revoltes d’immigrants en el sud d’Itàlia contra l’esclavitud laboral, l’explotació i el racisme. Una part de la població autòctona ha respost a aquestes protestes incrementant els atacs racistes i deslligant una autèntica campanya de caça i captura contra l’immigrant.

Llegir més »
Acció Social

Els nous criteris d’empadronament d’estrangers a la ciutat de Vic, un atac als drets fonamentals d’una part de la població

L’ajuntament de la ciutat de Vic, governat per CiU-ERC-PSC, ha pres la decisió de negar-se a empadronar els immigrants que no tinguin el permís de residència. A partir d’ara, quan una persona immigrant s’hi vulgui empadronar, li demanaran el permís de residència. En cas de no tenir-lo, disposarà de tres mesos per a presentar-lo, al termini dels quals, si no ho ha fet, serà denunciat a la Policia Nacional, que és qui té les competències d’estrangeria i podria obrir un expedient d’expulsió. La mesura no afectarà els immigrants ja empadronatsa la ciutat, un 25% de la població.

Llegir més »
Acció Social

2nes Jornades de les Dues Ribes a Reus: Situació i activisme de la dona magribina

Arrels: Cultures d’anada i tornada

2nes Jornades de les Dues Ribes

Situació i activisme de la dona magribina

Reus, de l’11 al 23 de gener de 2010

Amb aquestes Segones Jornades de les Dues Ribes volem centrar-nos en la situació actual de la dona magribina, les seves realitzacions, la seva vida quotidiana, el seu activisme, les seves problemàtiques, a través d’un seguit d’actes: un debat sobre l’associacionisme de la dona magribina, dues pel·lícules de directores magribines (una del Marroc i una d’Algèria), un documental, una obra de teatre amb actors i actrius marroquines i un concert d’una cantant algeriana. Tot això amb una idea central: trencar tòpics i mostrar la creativitat i l’activisme social actual de les dones magribines a les dues ribesde la Mediterrània.

Llegir més »
Acció Social

La llei d’estrangeria mata – Comunicat de premsa de la CGT de Ponent davant la mort de dos senegalesos el 16 de desembre al barri de la Bordeta de Lleida

La CGT de Ponent denuncia la mort dels companys senegalesos del passat dimecres al barri de la Bordeta.

Dues persones originàries de Senegal van morir a primera hora de la tarda del dimecres 16 de desembre, intoxicades per un braser en una torre abandonada situada al carrer Hostal de la Bordeta, número 103, de Lleida.

Llegir més »
Acció Social

Text de la reforma de la Llei d’Estrangeria, nova retallada de drets i increment de la criminalització de la immigració

Adjuntem Llei 2/2009 de reforma de la Llei orgànica de Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social que es va publicar al BOE el dia 12 de desembre, altrament dita Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, el nou “regal” del govern per als immigrants i aquells que treballem en la defensa dels seus drets.

Llegir més »
Acció Social

Jornades de formació i debat en matèria d’estrangeria a Lleida

Persones o immigrants?

Jornades de debat i formació

La presència de persones nascudes fora de territori de l’estat espanyol és cada vegada més evident. El fenomen de la immigració té els seus orígens lluny d’aquí, en realitats cruament colpejades per sistemes econòmics que no dominem però que sí que ajudem a fer funcionar. Alhora, però, som moltes les que també qüestionem aquests mateixos sistemes econòmics, que condemnen a persones a la misèria d’haver de deixar casa seva i els seus, d’emprendre viatges perillosos i de ser rebuts en societats cada vegada més tancades, obtuses i insolidàries. Aquestes societats són, com a engranatges d’un sistema econòmic globalitzat, culpables de que es produeixin aquests fenòmens? Són còmplices de les realitats que viuen les que han de deixar casa seva, travessar oceans i estrets i acostumar-se a una nova realitat?

Llegir més »
Acció Social

Organitzacions socials presenten un informe sobre el Centre d’Internament per a Estrangers d’Aluche (Madrid) on s’evidencia la sistemàtica vulneració de drets

Les organitzacions socials Ferrocarril Clandestino, SOS Racismo Madrid i Mèdicos del Mundo Madrid, han presentat un informe que sota el títol “Voces desde y contra los Centros de Internamiento de Extranjeros” (CIE) recull els testimoniatges de prop de quaranta persones que han estat internades en el CIE d’Aluche (Madrid). Aquest informe és fruit del treball dels/les integrants de les tres organitzacions socials que durant dos anys venen realitzant visites a les persones internades en el CIE de Aluche i els seus familiars. La realitat descoberta darrera dels murs d’aquest centre els va fer plantejar la necessitat de denunciar públicament la seva existència i visibilitzar el dia a dia de les persones allí retingudes a través d’aquest document. S’han recollit més de quaranta testimoniatges gravats i transcrits per a aquesta finalitat. Aquestes són les seves veus.

Llegir més »
Acció Social

El Govern manté les penes de presó per als venedors del top manta

La venda al carrer de CD pirates segueix sent considerada com un delicte. Els grups per la despenalització afirmen que la nova redacció del Codi Penal deixa massa poder als jutges. L’article del Codi Penal pel qual resulta més greu vendre pel·lícules piratejades en el carrer que acabar amb la vida d’algú per imprudència lleu o defraudar 4.000 euros a Hisenda, seguirà en vigor.

Llegir més »
Acció Social

Dossier: Qui s’enriqueix amb les fronteres?

“¿Quién se lucra con las fronteras?” és un interessant document realitzat per “uns contra les fronteres” que recopila informació sobre qui es lucra amb les fronteres, els CIE i les deportacions d’immigrants.

Llegir més »
Acció Social

La Marxa per la Igualtat conclou a Madrid, contra la Llei d’Estrangeria i la seva Reforma

Unes quaranta persones de diferents nacionalitats van culminar ahir 25 d’octubre la seva Marxa per la Igualtat des de Terrassa a Madrid (uns 500 km a peu) abrigallats per un nodrit grup de més de mil manifestants, alguns arribats en autobusos des de Catalunya, per a protestar per una Llei que discrimina i agreuja la situació de la població immigrant, i per una Reforma que s’albira encara més repressora de les seves llibertats i drets.

Llegir més »