Des de CGT creiem que només un procés de mobilització i lluita conjunta entre treballadors immigrants i autòctons podrà canviar el rumb neofeixista de les polítiques migratòries impulsades tant per la UE com pel Govern Espanyol.
A la ciutat de Larache, al sud de Tànger, l’associació Pasteres de la Vida tracta de mostrar la cara de precarietat i exclusió de la immigració a Europa. Parlem amb el seu secretari general Mohamed Balga.
En aquests dies s’ha debatut en el congrés dels diputats la indigna nova retallada per a les llibertats dels treballadors/res que suposa la quarta reforma de la Llei d’Estrangeria.
Almenys 14 persones van perdre la vida entre setembre i octubre de l’any 2005, morts a l’intentar travessar les tanques frontereres a Ceuta i Melilla. Fugien de la guerra, de la fam i de la misèria, i d’una vida sense futur ni dignitat en els seus països d’origen, a l’Àfrica Subsahariana. Molts d’ells van ser ferits, maltractats, deportats o deixats a la seva sort en el desert pel govern marroquí que va començar ja llavors a jugar el paper de gendarme d’Europa en el control de les migracions.
Quatre anys després, molts migrants segueixen intentant buscar aquest futur digne i perden la vida en el mar o en el desert. A l’Estret, a Canàries, en la costa africana o en nombrosos llocs del mediterrani. O veuen com els seus drets mes elementals són trepitjats tant en els països europeus, com en països africans. En el cas del govern del Marroc, durant aquests quatre anys ha continuat negant el dret d’asil, perseguint immigrants arribant a disparar i matar a diversos d’ells, efectuant incomptables razzias i posterior deportació a les fronteres condemnant-los a una destinació incerta i inhumà.
Per això, passats quatre anys, les organitzacions sotasignants, fem una crida a participar en la Vª Caravana a la frontera de Ceuta, el diumenge que ve 11 d’octubre.
El record d’aquelles víctimes de Ceuta i Melilla i el de tots els que han perdut la vida i la solidaritat amb quants sofreixen la repressió o es veuen obligats a emigrar, ens emplaça de nou a mobilitzar-nos. I demanem a totes les organitzacions democràtiques i solidàries que se sumin a aquesta mobilització, tant des del Marroc, com des de l’Estat espanyol.
Creiem imprescindible que seguim lluitant per a exigir que s’acabi aquesta cruel política sense sentit contra els migrants que no aconseguirà els resultats que diu perseguir i que no obstant això continuarà violant greument els drets humans de les persones que tracten tan sols de trobar un lloc on poder viure amb dignitat.
Asociación Marroquí de Derechos Humanos
Asociación Pateras de la Vida
Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
Consejo de Migrantes Subsaharianos en Marruecos
Red de Asociaciones del Norte de Marruecos Chabacka
Actes programats
– Dissabte, dia 10 d’Octubre
Taula rodona a Tànger: Els drets humans dels migrants quatre anys després
– Diumenge, dia 11 d’octubre
Vª Caravana a la frontera de Ceuta. Sortida des de Tànger, a les 9h. des de la Plaça de les Nacions
Més informació:
Apdha: caravanaceuta@nullgmail.com Tel. +34956228511
Chabacka: boubker_k@nullyahoo.es Tel. +212661759843
Pateras de la Vida: pateras_vida@nullhotmail.com Tel. +212661639958
AMDH: tbel_2000@nullyahoo.fr Tel. +212661435048
S’està preparant un viatge col·lectiu que sortirà des de Tarifa. Les persones interessades poden escriure a caravanaceuta@nullgmail.com o trucar al Tf. 956228511.
El govern ha presentat un projecte de reforma de la Llei d’Estrangeria al Congrés dels Diputats. Les organitzacions sotasignades ens oposem a aquest projecte pels següents motius:
L’avantprojecte de Reforma contempla a les persones emigrades únicament com mitjans de producció, no com éssers humans amb plens drets, entre ells el de la llibertat de moviment.
Conserva una regulació de la reagrupació familiar restrictiva i discriminatòria, que genera dependència i desigualtat, mantenint les disposicions actuals que obliguen a moltes dones a dependre econòmicament del marit. S’endureixen els requisits per a la reagrupació dels ascendents i descendents, privant a molts ciutadans i ciutadanes del dret a viure en família.
Criminalitza al col·lectiu immigrant augmentant els temps de detenció en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) de 40 a 60 dies o fins i tot indefinidament. Introdueïx així la Directiva de la Vergonya (Directiva Europea de Tornada) en la legislació espanyola. Cap recordar aquí que les persones són retingudes en els CIE com autèntics delinqüents sense que hagin comès cap delicte.
Establiex la penalització amb multa de fins a 10.000€ pel consentiment en l’empadronament d’immigrants, el que dificulta l’accés a l’educació i la sanitat. Es castiga així el principi de solidaritat entre les persones sense mesurar les seves conseqüències en l’increment de la xenofòbia i el racisme.
La reforma no modifica l’actual Llei per a facilitar la regularització i la igualtat de drets de les persones immigrades. En l’actual situació de crisi econòmica, l’obligació d’un contracte laboral per a la regularització per arrelament, renovació de la targeta de residència i la reagrupació familiar, condemna a la pobresa i exclusió social a persones i famílies ja establertes.
El pretès objectiu de la reforma de frenar la immigració il·legal és una pretensió inútil. Els i les immigrants seguirem creuant fronteres mentre continuï la desigualtat mundial entre els éssers humans. Cap llei podrà evitar la llibertat de moviment de les persones, el que desgraciadament sí farà, és perpetuar l’exclusió i augmentar el sofriment i l’explotació. Contra això lluitem.
Per les consideracions abans exposades, demanem:
1.- El tancament dels CIE, (Centres d’Internament d’Estrangers).
2.- Establiment d’un procés de regularització de les persones sense papers que no depengui del contracte de treball i eliminació de l’obligació de 180 dies cotitzats per a la renovació de permís.
3.- Eliminar les restriccions per a la reagrupació familiar, permís de treball per als reagrupats.
4.- La no penalització del principi de solidaritat.
5.- La igualtat de drets plena entre immigrants i persones autòctones incloent el dret a participar o abstenir-se en els processos electorals que es produeixin.
Per a conscienciar al conjunt de la població que si es restringeixen els drets de les i els immigrants es comet una injustícia contra tots i totes, per a oposar-nos a l’aprovació d’aquesta reforma convoquem: Dimecres 23 de setembre, 17:00 h. Rambla del Raval de Barcelona.
“Som un grup de professionals del Dret penal, integrat per professors d’Universitat, jutges, fiscals i advocats (Grup Immigració i Sistema penal) que volem cridar la vostra atenció i demanar la vostra ajuda en relació amb un dels aspectes més greus del Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: el relacionat amb l’internament d’estrangers. “
Diego Sanz Paratcha. Redacció. Diagonal núm. 106, juliol 2009.
Al juny el Govern va treure endavant amb el suport del PP una nova Llei d’Asil. El mes de juliol s’ha engegat el debat d’esmenes al projecte de Llei d’Estrangeria elaborat pel govern, en un procés que l’Executiu espera tancar a la fi d’any. Ambdues normatives tornen a endurir unes polítiques ja restrictives i criticades per limitar i castigar la llibertat de moviment de les persones. DIAGONAL analitza com els aspectes més destacables d’ambdues normes tenen el seu origen en els discursos que apel·len a l’escassesa de recursos i la por a l’altre. En el fons, subjeu l’afirmació: “els espanyols, primer”.
El dimarts 7 de juliol tenia lloc l’últim acte de les Jornades que s’han portat a terme a Reus entre el 30 de juny i el 7 de juliol, sota la denominació de Jornades de les Dues Ribes, dins una denominació més amplia “Arrels, cultures d’anada i tornada”, sota la qual és previst seguir organitzant activitats.
Nou Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: AVANÇA LA REPRESSIÓ, RETROCEDEIXEN ELS DRETS
El passat 29 de juny el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, de l’11 de gener de 2000.
Aquesta és ja la quarta reforma que sofreix aquesta normativa, el que de per si mateix mostra a les clares l’ús i l’abús de la immigració per part de l’Estat i les classes polítiques, que des de sempre han concebut la migració com un problema: un mal necessari per al mercat laboral en el millor dels casos, i un tema policial i d’ordre intern gairebé sempre. Aquesta quarta reforma de la Llei suposa la consagració que la migració ha de ser regulada sempre de forma provisional, perquè quedi palesa a qui s’atreveixi a iniciar un projecte migratori en sòl hispà que la seva situació serà una constant carrera d’obstacles, que el seu estatus legal si ho té pot desaparèixer en qualsevol moment, i que els nostres drets –dels autòctons- no seran mai els seus drets.
La indignitat d’aquesta reforma s’assenta en la pretensió d’establir una identificació de cara a l’opinió pública entre l’immigrant irregular i el delinqüent, justificant així tot un aparell de mesures coercitives sens dubte desproporcionades per a una infracció de caràcter administratiu com és no tenir papers.
S’estableix un termini de 60 dies de reclusió en els Centres d’Internaments per a Estrangers (els desgraciadament famosos CIE) per als sense papers amb ordre d’expulsió, l’única falta dels quals, en tot cas de caràcter administratiu i no penal, és no disposar de documentació. Podem imaginar que un/a autòcton/a se li imposessin 2 mesos de presó per una simple falta administrativa?
Igualment vergonyosa i vil és la legalització de la deportació de menors, que autoritza una pràctica fins a ara il·legal encara que no per això poc estesa. Fins a la data, en teoria es prioritzava la protecció de la infància enfront de la regulació de la immigració irregular, autoritzant-se tan sols la deportació de menors en cas que aquests tinguessin garantida una acollida adequada en el seu país d’origen. Amb la reforma, les tornes es canvien i preval la restricció de la circulació de les persones enfront de l’universal dret a la protecció dels menors.
Es restringeix a més el dret a la reagrupació familiar, autoritzant-se només per als ascendents majors de 65 anys. En qualsevol cas, només podran reagrupar aquells que es trobin en situació legal des de fa més de 5 anys, quan encara ara es permet a partir dels 2 anys de residència legal.
Finalment, la mesquinesa de la norma arriba a les xarxes de solidaritat amb les persones immigrants establint-se multes a la solidaritat, per a aquelles persones que empadronin, contreguin matrimoni o col·laborin de diverses maneres amb immigrants no regulars.
Per tot això, des de la CGT cridem: No a la llei d’estrangeria! No a la restricció de drets de les persones immigrants!
Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT
2 de juliol de 2009
PROGRAMA
– Dimarts 30 de juny
Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura (c.Major 15), 19.30 h.
Xerrada-debat sobre l’associacionisme dels immigrants i dels col·lectius que treballen amb la immigració
Pepe Nieto i Mohammed el Bouhali (Sodepau), Hilal Tarkou (Associació Ciutadans per la Convivencia i el Desenvolupament, Reus), Àrea Immigració de CGT i Mohamed Laaouaj (Associació Amazicsde Catalunya).
Manifest de la Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants (REDI) contra la reforma de la Llei d’Estrangeria, aprovat en l’última assemblea estatal de la REDI, celebrada els dies 25 i 26 d’abril a la ciutat de Barcelona.
CONTRA LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE ESTRANGERIA, DRETS PER A TOTES I TOTS
NI CIEs NI LLEI DE ESTRANGERIA
La Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants és un espai de coordinació que agrupa a gairebé un centenar d’organitzacions d’immigrants i pro-immigrants de diferents punts de l’Estat Espanyol que treballen des d’una posició crítica amb les actuals polítiques migratòries implementades per la UE i el Govern Espanyol.
La REDI és a dia d’avui el principal espai de coordinació a nivell estatal en la lluita pels drets dels-as immigrants i ha jugat un paper rellevant en les principals mobilitzacions i campanyes de denúncia que s’han engegat en els últims anys.
Després de l’última Assemblea Estatal celebrada en el marc del Fòrum Social Mundial de les Migracions a Rivas el setembre de 2008, ens disposem a celebrar la V Assemblea Estatal de la REDI, aquesta vegada a Barcelona.
La V Assemblea de la REDI ens troba en un moment delicat en el qual l’actual crisi econòmica està empitjorant de forma realment brutal les condicions de vida i treball dels immigrants a l’Estat espanyol: atur massiu, desnonaments i embargaments d’habitatges, redades policials massives, detencions i deportacions i un clar augment del racisme moltes vegades impulsat per sectors de la classe política i pels mitjans de comunicació.
Al seu torn, el govern ultima una modificació a la Llei d’Estrangeria que donarà un gir encara més repressiu a l’actual llei i retallarà importants drets dels pocs que ja ens corresponien als immigrants. Avui a Espanya segueix havent-hi més de 1 milió d’immigrants sense papers, augmenta el nombre de famílies immigrants que es queden sense treball, sense subsidis ni ajudes, sense habitatge i assistim impotents a com la policia deté a milers de companys simplement per tenir aspecte d’immigrant, fent que la por creixi de forma considerable entre les comunitats migrants.
En definitiva, sobren els motius per a organitzar-nos de forma conjunta i articular una resposta el més massiva possible contra aquests atropellaments i per la defensa dels drets dels immigrants.
Patricia Manrique, Redacció Diagonal
Malgrat que el ministre d’Interior limita l’ordre d’augmentar les detencions a un cas concret a Madrid, col·lectius socials afirmen que és una pràctica comuna.
“Ja portem temps veient un augment de detencions a Barcelona i en altres territoris de Catalunya. No és una acció puntual a Madrid, el que passa és que aquí s’ha descobert el motiu: la circular. Lamentablement moltes qüestions d’Estrangeria funcionen amb circulars internes que no surten a la”llum , assenyala Begoña Sánchez de SOS Racisme Barcelona. Aquesta organització, així com altres nombroses associacions d’immigrants o que treballen amb ells, relacionen l’augment de detencions amb els intents de convertir a la població migrant en boc expiatori de la crisi.
Encara que també la relacionen amb la reforma de la Llei d’Estrangeria: “Es busca fomentar la imatge d’una immigració desordenada per a justificar aquest tipus d’actuacions”, apunta Sánchez. I és que les redades basades en el color de la pell són una realitat quotidiana. Els col·lectius socials no s’han sorprès per l’existència de les quotes de detencions destapades a Madrid. Les consideren part d’una estratègia general per a acoquinar als migrants i criminalitzar-los.
A València, Roberto Villena, secretari autonòmic del Sindicat Unificat de Policia, declarava al febrer que el sistema de treball de Carlos Rubio (Cap Superior de la Policia de Madrid, impulsor dels cupos de detencions) perdura encara que “no amb la mateixa pressió”. Des de la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants- REDI de València valoren no obstant això que hi ha un “augment excessiu de la repressió, persecució i les redadas”.
Per la seva banda, el 12 de febrer, SOS Racismo Navarra i la plataforma Denontzat presentaven en el Parlament navarrès una denúncia davant el significatiu augment dels expedients d’expulsió entre 2006 i 2008, tant dels iniciats com dels finalment tramitats. Havien aconseguit recopilar aquestes dades malgrat que són de difícil accés. “La resposta va ser que la Constitució protegeix a tots per igual”, assenyala Jon Kepa, de SOS Racismo, “l’ocorregut després a Madrid demostra que no és així”.
L’any 2008, les expulsions van créixer un 12,1% respecte a 2007, segons el Balanç de la Lluita contra la Immigració 2008 presentat pel ministre Rubalcaba al gener. No obstant això, en aquest informe no s’aporten dades sobre el nombre total d’expedients d’expulsió. Segons diverses estimacions, entre un 80% i un 90% dels que s’incoen no s’executen. Els immigrants immersos en un expedient administratiu queden inhabilitats durant cinc anys per a regularitzar els seus papers.
Per a Pilar Quintana, d’Astúries Acoge, l’augment de les detencions “és una estratègia per a espantar amb conseqüències nefastes, perquè una persona amb expedient d’expulsió és pràcticament impossible que accedeixi a la documentació i, amb això, que treballi en situació regular: se’ls aboca a la misèria”. Respecte a Astúries assenyala que, a més d’una pràctica constant de detencions “periòdicament es munten dispositius especials com l’operació batejada per la policia Transport Express, de detenció d’immigrants en estacions d’autobús i tren. Denunciada a l’octubre, es va perllongar mesos. Després vam saber que es va repetir en altres ciutats i que va ser ordenada des de Brussel·les. La ‘cacera’ de l’immigrant està a l’ordre del dia”, afirma.
Redades massives
A Múrcia, a la localitat de Torre Pacheco, el 27 de juny va tenir lloc una ‘cacera’: durant més de sis hores, les forces de seguretat de l’Estat van envoltar el poble i, segons denuncien els immigrants, ho ‘van pentinar’ (van entrar fins i tot en la mesquita a l’hora de ressar) i amb violència van identificar a unes mil persones, i van detenir a 58 d’elles per no tenir papers.
Les organitzacions socials sospiten que també hi ha redades ‘emmascarades’. Jon Kepa, posa un exemple: a la fi de febrer “es va produir una redada, suposadament contra el tràfic de drogues, en una discoteca a Pamplona. Havia unes cent persones llatines. Van resultar expedientades, tres per tinença –ni tan sols per tràfic– i deu persones detingudes per no tenir els papers en regla. Policies d’estrangeria acompanyaven a la policia judicial”.
Extret del número 97 de la revista Diagonal, març de 2009.
Pablo Elorduy / Redacció Diagonal
El Consell Econòmic i Social es mostra ambigu quant a drets de sindicació. El text proposa endurir alguns aspectes de l’avantprojecte de reforma. La reforma es justifica pel “context econòmic”.
Desapercebut, el dictamen del Consell Econòmic i Social (CES) sobre l’avantprojecte de reforma de la Llei d’Estrangeria, va donar el vistiplau, el 11 de gener, a les mesures proposades pel govern, i aprofondia en la concepció utilitarista de la migració, segons denuncien diverses associacions per la defensa dels drets d’immigrants i sense papers.
El CES està formatt per la CEOE, la patronal de les petites i mitjanes empreses (Cepyme), sindicats agraris i regionals, així com les dues grans centrals sindicals: CC OO i UGT. En declaracions a aquest periòdic, Mikel Mazkarian, de SOS Racisme, assenyala que, a pesar de la composició variada del Consell, ambdós sindicats tenen un pes important en el mateix, el que assenyala que les centrals “mostren almenys un cert acord amb el Govern”. Per a Mazkarian, “si bé era previsible que les organitzacions empresarials estiguessin d’acord en els termes en els quals es planteja la reforma, sí preocupa que els sindicats majoritaris hagin donat suport el dictamen en els termes que ha sortit”.
Luis de los Santos, de la societat andalusa de juristes per a la defensa dels drets humans, Grup 17 de març, valora per a DIAGONAL aquesta reforma, a la qual considera “filla de la Directiva europea de Tornada”. Per a aquest advocat, el dictamen no discuteix el monopoli de la violència per part de l’Estat: “No només contra els immigrants sinó contra els col·lectius de suport als mateixos. Hauríem d’estar atents a com s’interpreta l’article 53.2 c) que controla el l’anomenat “empadronament solidari”, ja que pot suposar una volta de rosca a la criminalització de les xarxes de suport a l’immigrant”.
El perquè de la reforma
L’advocada Amanda Romero recorda que, en els últims anys, els sindicats “no s’estan decantant precisament per canvis importants que redundin en benefici dels treballadors immigrants”. No obstant això, considera que en aquest informe s’han assenyalat les dificultats que troben els ‘sense papers’ a l’hora d’exercir el dret d’associació que va reconèixer el Tribunal Constitucional. “El que no té molt sentit és plantejar la llibertat sindical com dret reconegut a persones que no tenen papers i que després es consideri una infracció greu l’estar treballant sense l’autorització preceptiva, perquè amb això es dificulta l’exercici d’aquest dret”, assenyala Romero.
Segons Mazkarian, el CES qüestiona aquest dret en el que concerneix a persones en situació irregular. La redacció del dictamen, que reconeix les dificultats “que en la pràctica pot comportar l’exercici d’aquest dret”, obre un ventall d’interpretacions que els actors que componen el CES no s’han mostrat disposats a clarificar en el text que han fet públic.
En altres punts, no obstant això, el Consell no ha emprat la mateixa cautela. Així, ha pres els criteris més durs de la Directiva europea de Tornada a l’hora de recomanar al Govern que ampliï fins a deu anys el termini d’entrada en territori espanyol als expulsats quan suposin no només un risc d’ordre públic o de seguretat nacional, sinó també “una amenaça per a la salut pública”.
En opinió de Mazkarian, el Govern ha agafat “la interpretació més extrema i dura de la Directiva”. No considera justificat el beneplàcit de CC OO i UGT: “Fent una lectura atenta del dictamen, s’arriba a la conclusió que han passat per la dreta al Govern. Li han indicat els punts en els quals ha de ser més dur”.
Drets progressius
SOS Racisme denuncia que “a la divisió entre persones que estiguin en situació irregular i qui estiguin regularitzats, s’afegix un nou estatus, el de resident de llarga durada, on es concentren els mínims de seguretat que són exigibles”, explica Mazkarian, que afegix que el CES no ha fet objeccions a aquest tipus de ciutadania de segona categoria. Luis de los Santos considera que aquest Consell demana en el seu dictamen que la residència de llarga durada depengui de les situacions fluctuants de l’ocupació: “Aquesta recomanació va més lluny que la llei i està d’acord amb els postulats que defensen CC OO, UGT i CEOE, en el sentit de vincular a l’estranger al lloc de treball”.
L’avantprojecte contempla que només podran optar a habitatges de protecció oficial els residents de llarga durada, una cosa que en la pràctica ja s’ha establert com requisit en els sortejos realitzats per nombrosos Governs locals. Les persones estrangeres que no arribin al permís de llarga durada, segons Mazkarian, “veuran cada vegada més limitats els seus drets i les seves garanties des del punt de vista jurídic, d’accés als drets socials, etc.”. Aquest membre de SOS Racisme considera que l’avantprojecte introdueïx “amb calçador” el debat sobre la bidireccionalitat de les migracions i aposta, en la pràctica, per un model en el qual és responsabilitat de l’estranger adequar-se a les característiques del país.
Per a Mazkarian, “es parteix de la idea d’una immigració ordenada, cosa que en cap país del món existeix o ha existit”. En aquest sentit, el CES no fa sinó constatar l’obstinació dels Governs europeus de tancar portes i acumular “grans masses de sense papers”. Segons les fonts consultades, el dictamen aprovat pels sindicats justifica l’aprovació de la reforma pel “nou context” laboral, el que, segons el parer de Mazkarian, constitueïx un error, ja que els terminis amb que es mesura una crisi econòmica no són tan dilatats com els que han d’usar-se per a ponderar el fenomen migratori.
El silenci amb el qual s’ha aprovat el dictamen contrasta amb les reaccions que els sindicats van fer públiques amb motiu de l’aprovació de la Directiva de Tornada. En aquella ocasió, Comissions Obreres va emetre un comunicat en el qual rebutjava aquesta directiva perquè “criminalitza la immigració i suposa una greu reculada democràtic”.
Un silenci estrepitós
Qualsevol vot negatiu hauria quedat registrat en el text aprovat pel consell. No ha estat així. Tampoc en el punt d’ampliació a 60 dies dels terminis d’estada en els Centres d’Internaments per a Estrangers, punt en el qual es va produir l’anomenat “silenci positiu”. El consens ha arribat a tot l’articulat sancionador, que regula temes com l’empadronament o el canvi d’activitat. Un altre aspecte que no ha provocat objeccions ha estat l’espectacular augment de les sancions econòmiques.
Article publicat al núm. 96 de la revista Diagonal
Dijous 26 de març, 20 h.,
local CGT (Raval Santa Anna 13, 2n, REUS)
Xerrada-Col·loqui amb:
Cristina Fernández, de l’Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/ospdh/)
Hibai Arbide, de l’Espai per la Desobediència a les Fronteres (www.s
Women’s Link Worldwide presenta els resultats del projecte “Els drets de les dones migrants: una realitat invisible”, basat en les entrevistes realitzades, tant al Marroc com a Espanya, a 138 dones d’origen subsaharià.
Aquests resultats evidencien les vulneracions dels drets humans, inclosos els drets sexuals i reproductius, i les múltiples formes de violència que sofrixen aquestes dones durant el procés migratori.
La informació es divideix en quatre Fulles Informatives: 1. Antecedents i metodologia del projecte. 2. Principals resultats. 3. Història de vida 1: Charlotte. 4. Història de vida 2: Precious.
Antecedents
Durant els últims 10 anys l’Estat Espanyol ha estat testimoni de dràstics canvis en el flux migratori, mostrant un augment significatiu en el nombre de persones que migren cap a Espanya, especialment des de Llatinoamèrica i el Carib, en gran part a causa de les afinitats lingüístiques i culturals, i des d’Àfrica, per la proximitat geogràfica.
El procés migratori presenta nombrosos obstacles per a les persones que prenen la difícil decisió d’abandonar els seus països d’origen; entre ells, ardus trajectes a peu o en precaris mitjans de transport, falta d’aigua, menjar i serveis bàsics i, fins i tot, violència física i sexual. Aquestes situacions es reproduïxen tant en els països d’origen, on moltes persones veuen sistemàticament vulnerats els seus drets, com durant el recorregut, la repatriació i l’arribada al país de destinació, on la inserció resulta molt complexa.
En anys recents, organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional han documentat serioses violacions dels drets humans de les persones migrants, així com l’incompliment de les lleis d’immigració espanyoles1. No obstant això, la falta d’informació, tant qualitativa com quantitativa, sobre l’experiència de les dones migrants, així com l’absència d’una anàlisi amb perspectiva de gènere de les violacions de drets humans ja documentades, ésevident.
Els canvis en la Llei d’Estrangeria i els anuncis del Govern sobre contractació en origen confirmen un gir a la dreta en la política de fluxos migratoris. La reforma laboral haurà d’esperar. En aquests termes s’expressaven al març de 2007 els sindicats CC OO i UGT. “Abans cal canviar el model productiu”, exigien. El Periódico presentava el 25 de març un titular explícit: “El Govern vol negociar una nova reforma laboral aquest any”. Un dels aspectes que l’article plantejava com estratègics era la reducció de la temporalitat, una cosa que segueix en l’ideari dels estrategues del mercat de treball a Espanya. El 13 de gener, El País plantejava un reportatge titulat “Més flexibilitat laboral en temps de crisi?” en el qual es podia llegir la següent afirmació d’un professor de IESE Business School: “L’única manera d’acabar amb la temporalitat és crear una ocupació indefinida més barata, perquè els empresaris tenen pànic als treballadors de més de 10 o 15 anysd’antiguitat”.
El govern espanyol va aprovar el 19 de desembre l’informe sobre la reforma de la llei d’estrangeria que planteja limitar el reagrupament familiar dels ascendents, ja que només podran venir els més grans de 65 anys i si el seu familiar resideix a l’Estat espanyol des de fa més de cinc anys, i a més endureix les sancions en matèria d’estrangeria. També incrementa a 60 dies el període màxim d’internament de sense papers en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE), que ara estava en 40 dies.
DIRECTIVA DE LA VERGONYA o DIRECTIVA EUROPEA PER AL RETORN DE LES PERSONES IMMIGRANTS
NO HI HA INTEGRACIÓ SENSE DRETS
A tota la CGT: Des del Ferrocarril Clandestino i l’Associació sense papers de Madrid, i en coordinació amb un grup de juristes, s’està portant a terme una campanya per la despenalització del top manta.
Conclusions i Pla de Treball
IV ASSEMBLEA ESTATAL DE LA XARXA ESTATAL PELS DRETS DELS IMMIGRANTS – REDI
El procés d’ampliació de la Unió Europea i d’obertura de les fronteres interiors, en els últims anys, ha anat acompanyat d’una creixent bunquerització de les fronteres exteriors i un llistat inacabable de morts entre els qui no tenen altra opció de supervivència que arriscar la vida per a entrar a Europa.
Per a tancar el pas a les masses empobrides del Sud i de l’Est o per a regular el flux de sense papers adaptant-lo a les necessitats del mercat negre de treball —un dels pilars del «mercat lliure»—, la UE no ha dubtat en recórrer a legislacions de control cada vegada més autoritàries, a les tecnologies més sofisticades, a la militarització de les fronteres i també als mètodes més abjectes de xantatge per a externalitzar la responsabilitat del control de l’emigració procedent de tercers països als països confrontants amb la UE.
Avui, quan commemorem els seixanta anys de la Nakba palestina, els 20 anys de l’inici de les morts en l’Estret de Gibraltar, els 35 anys del cop militar contra el govern democràtic de Salvador Allende; quan aquesta mateixa legitimitat està greument amenaçada a Bolívia i convoca la nostra consciència i solidaritat, i quan celebrem els 60 anys de la Declaració Universal de Drets Humans, nosaltres, dones i homes que som part de més de dos mil moviments i organitzacions socials de noranta països del planeta, ens hem reunit a Rivas Vaciamadrid, del 11 al 14 de setembre de 2008, sota el lema: ‘LES NOSTRES VEUS, ELS NOSTRES DRETS, PER UN MÓN SENSE MURS’
TREBALL I MIGRACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL.
Butlletí Informatiu nº 117, Juliol 2008.
Editat pel comitè Confederal de la CGT.
