La redacció del segon punt de l’article 115 de la Llei General de la Seguretat Social deixa una definició del que són els accidents de treball succeïts en el camí d’anada o tornada al treball, la qual cosa es coneix com in itínere, prou oberta com perquè en ella càpiguen tot tipus d’interpretacions. Així, partint que la norma entén per accident de treball “tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri”, tindran aquesta consideració “els que sofreixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball”.

L’Acampada de Natividad López davant l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) de Barcelona ha tornat a posar el focus en aquest polèmic organisme sota control de la Generalitat catalana. I és que el cas de la Naty, veïna de Bellvitge afectada d’un recent ictus cerebral al que se l’ha deixat sense cap ingrés econòmic, no és un cas aïllat: les dràstiques retallades en Seguretat Social dels darrers anys estan portant a aquest Tribunal Mèdic a ser el conflictiu territori d’una veritable batalla entre la salut dels treballadors i les imposicions de retallades pressupostàries. En l’altar del rigorós “control pressupostari” s’estan sacrificant les necessitats bàsiques de baixes mèdiques i invalideses de molts treballadors afectats de malalties.

Les persones que pateixen aquesta síndrome estan molt desemparades, però no soles. El desnonament de Maria Goretti ha fet visible la seva situació davant la ciutadania.

El debat sobre l’existència o no de la sensibilitat química múltiple com a malaltia està tancat al nostre país de manera favorable, per molt que pesi a tots aquells que s’encarreguen de negar-ho sistemàticament, especialment les mútues col·laboradores de la Seguretat Social –nova denominació de les mútues d’accidents de treball–, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). Aquesta negació, per cert, només es basa i es justifica en criteris econòmics: rebutjar les baixes mèdiques i les possibles pensions.

L´ocultació premeditada i massiva de les Malalties Professionals

El sistema de contingències de la Seguretat Social a l’estat espanyol compta amb una protecció “especial” per les anomenades “contingències professionals”: els Accidents de Treball i les Malalties Professionals.

Per raons històriques i de protecció social, si la malaltia és considerada “professional” la llei determina que no és necessari cap cotització anterior per accedir a la invalidesa (mentre que si que es requereix un mínim de temps de cotització en les malalties comunes) i el càlcul de la prestació que es porta a terme també és “privilegiat” i més alt.

Alhora, en les patologies professionals no es descompta cap dia de la baixa mèdica, es perceben indemnitzacions “extres” en cas de viduïtats, i fins i tot la prestació pot ser augmentada entre un 30% i un 50% si hi ha estat causada per una infracció empresarial. Tots aquests “privilegis” (i uns quants més) són la “protecció especial” que comporta el fet d’haver patit una patologia a causa o conseqüència de la relació laboral; el haver de patir un dany corporal pel fet de guanyar-nos un salari.

Per tant, el o la treballadora que patim una malaltia tenim un interès clar i evident en que es declari la baixa laboral o invalidesa com a derivada de contingència professional, doncs tindrem accés a unes prestacions més altes i la possibilitat de reclamar a l’empresa per possibles incompliments en matèria de prevenció de riscos.