CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

Ha sortit el número 147 de la revista “Catalunya” (Febrer 2013)

El número 147 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, que ha renovat el disseny interior, inclou:

– Editorial:

Lliures i llibertàries

– Reportatge:

Les Universitats, el negoci de
les retallades

– Treball-economia:

CGT crida a la mobilització contra
l’atur i la corrupció

Marea ciutadana el 23F contra les retallades i el cop
d’estat dels mercats, i per una veritable democràcia

Contra la màquina

En defensa dels drets dels
usuaris i treballadors de
la sanitat catalana

Si ens roben la sanitat, ens roben la vida

Conveni de banca: dos anys sense pujada i el que ens
espera

Mariano Rajoy al capdavant del
govern zombi

Els Pressupostos Generals
de l’Estat 2013 consoliden la
fractura social

Dues visions, un sol concepte: Crisi, L’Aprofitat i El
Sofert

Que s’amaga darrera l’ERO de
FICOSA?

Ha sortit el número 147 de la revista “Catalunya” (Febrer 2013) Llegeix més »

Trobada internacional del sindicalisme alternatiu a Paris, del 22 al 24 de març de 2013

El 22, 23 i 24 de Març de 2013 a París s’organitzarà la Primera Trobada Internacional d’organitzacions sindicals alternatives, de base i de lluita amb la finalitat de conjuminar lluites i solidaritat internacional. La CGT participa de forma activa en l’organització de la trobada.

Com a ordre del dia hi haurà 4 grans debats:

1.-Com enfrontar la situació de crisi des del sindicalisme alternatiu i de base.

2.- Rescat de la unitat en la lluita contra l’explotació i l’opressió: sindicalisme i moviments socials.

3.- Campanyes i iniciatives.

4.- Avançant en la coordinació per a la unitat de lluita: web, sectors, funcionament,…

Comunicat-Invitació a la trobada sindical internacional, del 22 al 24 de març 2013 a París:

Sindicalisme internacional: construïm el futur!

Aquesta convocatòria és llançada per organitzacions sindicals a Europa, Àfrica i Amèrica. Les nostres afiliacions internacionals, o la no-afiliació, són de diversa índole: membres de la Confederació Sindical Internacional; membres de la Federació Sindical Mundial; membres de cap d’aquestes dues organitzacions, participant en diverses xarxes sindicals internacionals, etc. La convocatòria es dirigeix a totes les organitzacions sindicals que es reconeixen en el sindicalisme de lluita, la democràcia obrera, l’auto-organització dels treballadors i la necessitat de transformació social.

La crisi del sistema capitalista té conseqüències en tot el món. Les crisis econòmiques, financeres, ambientals i socials es barregen i es reforcen mútuament. Aquesta crisi global del capitalisme mostra el impasse d’un desenvolupament basat en la distribució cada vegada més desigual de la riquesa produïda, la desregulació financera, el lliure comerç generalitzat i el menyspreu pels imperatius ecològics.

Per a salvar els guanys dels accionistes i els patrons, i per a garantir el futur dels bancs, les institucions mundials (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, etc.), els governs i la patronal ataquen amb cada vegada més força els drets dels treballadors.

L’actual sistema econòmic i polític organitza el saqueig de molts països, obliga a milions de persones a abandonar la seva regió d’origen per a sobreviure… i després els nega tots els seus drets amb el pretext que són immigrants.

La destrucció dels serveis públics, el qüestionament de tots els drets socials, els atacs als drets sindicals, la violació de les llibertats sindicals, el desenvolupament de la precarietat i de l’atur per a pressionar a la gent… aquests són els mètodes que s’utilitzen, els mateixos en tots els països!

Per a assolir els seus objectius, utilitzen tots els mitjans: la criminalització, els processos, les detencions, les intervencions de la policia, les ocupacions militars, tot tipus d’obstacles als drets col·lectius i individuals. La repressió és una de les seves armes contra els que resisteixen, s’oposen i construïxen alternatives. La nostra solidaritat, més enllà de les fronteres, és una de les nostres respostes.

El sindicalisme que reivindiquem no pot avalar pactes amb els poders constituïts per a validar les mesures antisocials. El sindicalisme té la responsabilitat d’organitzar la resistència a escala internacional per a construir, en les lluites, la necessària transformació social de la societat.

El nostre sindicalisme té com objectiu enderrocar al model de desenvolupament econòmic, social i polític, basat en l’hegemonia de les finances, el guany i la competitivitat. En canvi, volem construir un sistema basat en els béns comuns, en la redistribució de la riquesa entre tots els que contribueixen a la seva creació, en els drets dels treballadors i un desenvolupament ecològicament sostenible.

Exigim l’extensió, la democratització i l’apropiació social dels serveis públics (educació, salut, transport, energia, aigua, habitatge, etc.). La lliure circulació de les persones i la igualtat de drets socials i polítics de totes les persones, independentment de la seva nacionalitat, origen o sexe, formen part dels nostres objectius comuns.

El nostre sindicalisme combina la defensa dels interessos immediats dels treballadors amb la voluntat de canvi social profund. No es limita al camp de la reivindicació econòmica; abasta temes tals com el dret a l’habitatge, el dret a la terra, la igualtat entre homes i dones, l’antiracisme, l’ecologia, l’anticolonialisme, etc.

Els interessos que defensem són els de la classe obrera (treballadors actius o jubilats, aturats, joves en formació). Ells s’articulen amb els dels pobles de totes les regions del món. En aquest sentit, ens oposem frontalment a la patronal, els governs i les institucions al seu servei, i afirmem la nostra autonomia pel que fa a totes les organitzacions polítiques.

Existeixen organitzacions sindicals internacionals; van ser creades xarxes sindicals en els terrenys geogràfics o professionals. D’una regió del món a una altra, les nostres històries sindicals, l’estructuració dels nostres sindicats i les nostres afiliacions sindicals són diferents. Però compartim l’essencial: que estem decidits a avançar en la coordinació del sindicalisme de lluita, a escala internacional. La trobada que vam organitzar al març de 2013 se situa en aquesta dinàmica.

Amb l’organització d’aquesta trobada, no tenim la pretensió de declarar la constitució d’una nova organització internacional! Volem enfortir, ampliar, fer més eficient, una xarxa de sindicalisme ofensiu, democràtic, autònom, alternatiu, internacionalista.

Volem compartir les nostres experiències, enriquir-nos amb les resistències i les conquestes de tots, construir la unitat més enllà de les fronteres, posar en pràctica la solidaritat internacional dels treballadors. Enfront de la crisi que copeja a les poblacions de tots els països, i del com el capitalisme és responsable, és necessari coordinar i unificar les nostres lluites. Cridem als col·lectius sindicals a unir-se a nosaltres per a construir aquesta unitat d’acció sindical, necessària per a combatre la deterioració social, conquistar nous drets i construir una societat diferent.

Aquesta iniciativa, la volem construir pas a pas, amb tots les organitzacions sindicals de lluita, per a qui el sistema capitalista no és la manera d’organització infranquejable per a les nostres societats, i que construeixen el canvi a través de les lluites col·lectives de tots els dies i de les reflexions sobre la societat que volem per a matí.

Per a aquesta trobada internacional de març 2013, ens hem proposat objectius. Però és junts que anem a definir-los i podem posar-los en pràctica:

– Implementar, al llarg del temps, accions de solidaritat sindical, centrades en un o dos països.

– Intervenir de manera unitària i coordinada per a donar suport a lluites i campanyes internacionals preexistents: suport al poble palestí, reconeixement del sindicalisme autònom en el Magrib i l’Orient Mitjà, contra de l’ocupació militar d’Haití, contra els tractats europeus que imposen l’austeritat, pel dret de tots els pobles a decidir sobre el seu futur, etc.

– Enfortir i ampliar la labor internacional realitzada en els sectors professionals (transport, educació, centres de cridades, la indústria, el comerç, la salut, etc.) i sobre qüestions interprofessionals (drets de la dona, immigració, habitatge, ecologia, salut i treball, etc.)

– Decidir junts els mitjans materials necessaris per a l’èxit dels nostres projectes comuns.

Convidem a que ens diguin si estan interessats en la iniciativa, si el projecte els sembla útil i si la seva organització pensa participar en aquesta trobada internacional: syndicalisme.inter@nullsolidaires.org

Union syndicale Solidaires, Central Sindical e Popular Conlutas, Confederacion General del Trabajo,

Trobada internacional del sindicalisme alternatiu a Paris, del 22 al 24 de març de 2013 Llegeix més »

23-F, tornem a prendre el carrer. Unim lluites

EL 23-F TORNEM A PRENDRE ELS CARRERS

Davant les retallades socials, davant la creixent repressió, davant els retrocessos en les condicions laborals, davant les polítiques que fomenten l’espoli de la majoria de la població a favor dels interessos d’uns pocs, la CGT de Catalunya defensa ara encara amb més força la necessitat de la mobilització permanent. I aquesta mobilització la farem amb convocatòries pròpies però també en crides dels moviments socials, organitzacions sindicals, plataformes i espais que lluitin per canviar aquest sistema econòmic, social i polític i a favor d’una societat més justa, igualitària i lliure.

23-F, tornem a prendre el carrer. Unim lluites Llegeix més »

Cartell xerrada

Xerrada el 21 de febrer a Barcelona sobre les retallades i els pressupostos de la Generalitat per al 2013, a càrrec d’Elena Idoate, del Seminari d’Economia Crítica Taifa

Torna el temps de retallades: Pressupostos Generalitat de Catalunya 2013

Com seran? Com ens afectaran? Com hi lluitarem?

Xerrada-debat amb Elena Idoate (Seminari Economia Crítica Taifa)

Dijous 21 de febrer, 18.30h Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, 9è.

Xerrada el 21 de febrer a Barcelona sobre les retallades i els pressupostos de la Generalitat per al 2013, a càrrec d’Elena Idoate, del Seminari d’Economia Crítica Taifa Llegeix més »

Jornades sobre el Món Àrab i el Pròxim Orient a 9 Barris entre el 20 de febrer i el 15 de març

Jornades sobre el Món Àrab i el Pròxim Orient

Des de la Comissió Debats i Formació de la Trobada Alternativa de Nou Barris, amb la col·laboració de Sodepau, ens plau convidar-vos a les properes Jornades sobre el Món Àrab i el Pròxim Orient. Les jornades tindran lloc al Casal Popular 3 Voltes Rebel (Passeig Urrutia 125, Nou Barris, Barcelona) entre els dies 20 de febrer i 15 de març. Amb aquesta activitat, la Comissió Debats i Formació construeix una mirada crítica de la realitat complexa que ens envolta, defugint d’estereotips i tòpics, en un ambient participatiu on tothom pugui aprendre i ensenyar.

Jornades sobre el Món Àrab i el Pròxim Orient a 9 Barris entre el 20 de febrer i el 15 de març Llegeix més »

Cartell 23F Tarragona

Manifestació a Tarragona el 23F contra el cop d’estat financer

17:00h S’ iniciaran marxes des de Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau.

18:00h Començarà la manifestació a la Rambla Vella.

18:30h Imperial Tarraco, ens trobarem amb les marxes i ens dirigirem cap a Joan XXIII.

23F: CONTRA EL COP D’ESTAT DELS MERCATS FINANCERS
Perquè ens sobren els motius…

Manifestació a Tarragona el 23F contra el cop d’estat financer Llegeix més »

Crida de la CGT a participar a les mobilitzacions del 23-F: Marea Ciutadana

La CGT segueix apostant per la necessitat d’impulsar encara més l’acció directa i la mobilització permanent. En aquest sentit, recordar el calendari més immediat que tenim present per a seguir cridant a la mobilització, a la participació, a la coordinació de tot el moviment ciutadà i les organitzacions sindicals, socials, plataformes, assemblees populars… per a donar una resposta adequada a aquesta crisi/estafa.

Crida de la CGT a participar a les mobilitzacions del 23-F: Marea Ciutadana Llegeix més »

Curs sobre Negociació Col·lectiva, del 20 de febrer al 27 de març a Barcelona

Curs sobre Negociació Col·lectiva

Del 20 de febrer al 27 de març, amb una durada de 30 hores en horari de 9 a 14h.

– Desenvolupar i millorar els coneixements i les habilitats per a gestionar un procés de negociació col·lectiva.

– Conèixer els mètodesper a preparar, conduir i tancar una negociació.

Curs sobre Negociació Col·lectiva, del 20 de febrer al 27 de març a Barcelona Llegeix més »

Entrevista a Miquel Izard: “Ens han amagat l’estiu del 36”

El professor emèrit d’història de la UB Miquel Izard publica l’estudi més profund fins ara sobre «l’inversemblant estiu del 36», el llibre “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros. El inverosímil verano del 36 en Cataluña”, amb anècdotes, curiositats i dades dels canvis en la vida quotidiana a Catalunya durant l’única revolució anarquista de la història Miquel Izard s’ha passat anys i panys estudiant tot el que va passar aquell «inversemblant estiu del 36» a la Catalunya anarquista i republicana. El seu treball d’investigació és un exhaustiu estat de la qüestió sobre el procés revolucionari iniciat el juliol de 1936, però centrat en la vida quotidiana, les col·lectivitzacions de fàbriques, les noves formes d’educar i els canvisen la moral d’una època que mai no tornarà.

Entrevista a Miquel Izard: “Ens han amagat l’estiu del 36” Llegeix més »

Petició de solidaritat des de la FESIM-CGT amb els treballadors de SEAT, IMESAPI i FICOSA

Des de la FESIM-CGT us fem arribar una crida de suport mutu davant els preocupants fets que s’han donat gairebé simultàniament en el metall d’empreses de Catalunya. També hem tingut recentment un greu problema d’acomiadaments a Algesires (Cepsa de San Roque), però l’acció directa allí, ha significat que els empresaris haguessin de solucionar el problema amb la reincorporació dels afectats.

De manera breu resumim els tres casos que estem vivint a Catalunya:

– FICOSA ELECTRONICS (antiga Sony): l’empresa ha aplicat un ERO d’extinció pel qual la secció sindical de CGT i la llista electoral ha estat delmada de manera deliberada. Experiències anteriors (Nissan, Seat…) ens demostren que finalment qui denuncien poden aconseguir un acomiadament nul. Però mentrestant, l’objectiu de l’empresa d’atemorir a la plantilla fa més difícil que la gent s’aproximi a la CGT. Aquesta és una acció deliberada de la Direcció de FICOSA que no pot quedar sense resposta.

– IMESAPI: empresa del grup ACS (Florentino Pérez), concessionària de manteniment de l’enllumenat públic de Barcelona (i centenars de contractes per tota Espanya), va iniciar un ERO d’àmbit estatal, al que només es van oposar els companys a Barcelona i Granollers (comitès amb representació majoritària de CGT). L’empresa ha arribat a seguir, amb detectius, als nostres afiliats i delegats per a intentar imputar-los sabotatges i avaries. Tenim quatre acomiadats a Barcelona, delegats i afiliats de CGT, que estan disposats a lluitar conseqüentment per la seva readmissió. La vaga indefinida convocada pel comitè va ser desconvocada després d’una assemblea manipulada i amb xantatge per part de CCOO i l’empresa. En les últimes dates hem conegut l’acomiadament d’altres quatre treballadors de la delegació de Granollers.

– SEAT: en una empresa on els ritmes de treball i les condicions laborals estan afectant la salut dels treballadors, hem tingut un acomiadament, Juanma Samedy, carregat de discriminació sindical i racial per la seva doble condició d’afiliat a la CGT i haitià d’origen. Aquestes dues condicions, li han dut a denunciar sempre els abusos en la càrregues de treball, exigir millores en el seu lloc i això en la cadena, del famós Audi Q3, no és del grat dels caps que han acusat injustament a Juanma per a justificar un acomiadament canallesc.

Pot ser una coincidència en el temps, però aquestes tres agressions a la CGT no poden quedar sense una resposta unida i ferma de l’organització. Per això, reunits els ens afectats, Sindicats de metall de les tres localitats, Federació del Metall i Comitè Confederal de Catalunya, hem plantejat una sèrie d’accions coordinades i enllaçades amb la campanya que la FESIM-CGT vam acordar en la passada Conferència Sindical a Saragossa fins al Saló de l’Auto de Barcelona (del 9 al 19 de maig).

Us informem de les accions que estem convocant per a iniciar la resposta per cada cas:

SEAT: 19 de febrer, de 11 a 13 hores, concentració davant el concessionari de la VW de la Rambla Catalunya 26 de Barcelona. Contra l’acomiadament de Juanma Samedy, contra els acomiadaments de 400 treballadors d’ETT, per uns ritmes de treball humans i la contractació de més persones a SEAT.

FICOSA: 26 de febrer, de 11 a 13 hores, concentració davant la Unió Patronal Metalúrgica, (C/ Anselm Clavé 2 de Barcelona), de la qual és president el principal accionista de FICOSA. Contra l’agressió a la CGT a FICOSA, pel manteniment de l’ocupació i la creació de nous llocs de treball per a complir amb 900 ocupacions que contemplaven els acords de SONY. A més en protesta per la demora en la negociació dels Convenis provincials del Metall i Comerç del Metall de Barcelona.

IMESAPI: 4 de març, de 17 a 19 hores, concentració davant l’Ajuntament de Barcelona (plaça de Sant Jaume), col·laborador necessari en la vulneració del dret de vaga, pel que tenim presentades accions judicials, i instigador de les mesures repressives (declaració d’estat d’emergència a Barcelona durant la vaga) que han donat lloc a l’acomiadament dels nostres companys.

A tots els sindicats de Catalunya demanem una participació en tots aquests actes, com el metall cridem a participar en aquells que es convoquen en altres empreses, sectors i territoris,

A més, demanem a tots els ens de la CGT el recolzament en dos àmbits:

1- En les xarxes socials, fent divulgació d’aquestes lluites i accions.

2- Participant en les accions que convoquem per a cada empresa tant en aquestes tres primeres de 19, 26 de febrer i 4 de març, com en les posteriors com en l’acció directa que pugueu coordinar en el vostre territori tant per a SEAT-Grup VW com per a les de IMESAPI que té contractes en tot el territori peninsular.

Qualsevol concessionari de VW, Audi, Skoda o SEAT és un punt on poder demostrar el nostre rebuig a les agressions contra la CGT. De manera periòdica plantejarem que organitzeu aquestes accions davant els diferents concessionaris que existeixin en la zona.

La relació d’ajuntaments on IMESAPI té una contractació és coneguda millor per cada territori. Plantegem que en les empreses on tenim presència (Jérez recentment ha tingut una lluita contra acomiadaments) i on sapigueu tant en metall com en altres sectors que existeix una delegació de IMESAPI organitzeu igualment accions.

Quant a FICOSA, el seu àmbit es redueix a Catalunya i alguna cosa en la província de Sòria pel que des de la FEMEC i la Confederació Catalana treballarem aquest territori i hem demanat als companys de Castella o Aragó que coordinin possibles accions en aquesta província.

En els pròxims dies enviarem adhesius i material d’algun dels casos.

Una abraçada fraternal i llibertària.

Secretariat Permanent de la Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrica de la CGT

Petició de solidaritat des de la FESIM-CGT amb els treballadors de SEAT, IMESAPI i FICOSA Llegeix més »

574585_610998548917170_973277164_n.jpg

Multitudinària manifestació de la PAH a Barcelona pel dret a l’habitatge

Les marxes de la PAH fan sortir al carrer milers de noves activistes per l’habitatge digne

JESÚS RODRÍGUEZ | 17/02/2013 – Setmanari Directa

Més de 50.000 manifestants als carrers de Barcelona la tarda del dissabte 16 de febrer han reclamat la dació en pagament, una moratòria dels desnonaments i el lloguer social amb un cost inferior al 30% dels ingressos de les famílies. Les mobilitzacions s’han estés a més de 45 ciutats de l’Estat espanyol i tenen lloc cinc dies després que la PAH aconseguís tombar per primer cop la piconadora de la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats.

Multitudinària manifestació de la PAH a Barcelona pel dret a l’habitatge Llegeix més »

Derbi formalitza l’ERO per a acomiadar als 98 treballadors de la planta de Martorelles

Derbi ha registrat aquest divendres 15 de febrer al matí en el Departament d’Empresa i Ocupació un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a acomiadar als 98 treballadors de la planta de motocicletes de Martorelles (Barcelona).

Aquests 98 empleats corresponen a la part productiva de Derbi, mentre que Piaggio -matriu de Derbi des de 2009- encara no ha pres una decisió sobre la trentena de treballadors de la part administrativa, segons ha explicat el president del comitè d’empresa, Diego Moriña.

A partir de la presentació del ERO, la Direcció i els sindicats tindran 30 dies per a negociar les condicions dels acomiadaments, i els treballadors calculen que el tancament definitiu es produirà a la fi de març, després de la resolució de l’administració.

La Direcció de la companyia va anunciar aquest dijous al comitè d’empresa el tancament definitiu de la factoria de Martorelles, que el 2012 va celebrar els seus 90 anys d’història. Piaggio ha decidit tancar després que el grup inversor Giba Holding hagi fet marxa enrere en la seva intenció d’invertir en la planta, on pretenia fabricar un biplaça descapotable, que finalment s’ensamblarà en una factoria més gran i més moderna a Santa Oliva (Tarragona).

Piaggio va anunciar a principis de 2011 la seva decisió de tancar la planta catalana i traslladar la producció a Itàlia, però ha posposat el tancament a l’espera de trobar un inversor. Al juny de l’any passat, la plantilla va acceptar un ERO de suspensió temporal amb l’objectiu d’allargar la producció fins a trobar una alternativa industrial.

Font: El País

Derbi formalitza l’ERO per a acomiadar als 98 treballadors de la planta de Martorelles Llegeix més »

Cartell 23F Deltebre

Jornada de Lluites Socials 15M a Deltebre el 23F

Jornada cultural amb presentacions i xerrades de diferents moviments socials al territori, que tindrà lloc el dissabte 23 de febrer al CSA Lo Maset, C/Estació 45, Deltebre (Baix Ebre):

– 11:30 Presentació de la PAH Terres de l’Ebre.
Xerrada d’ADA COLAU (portaveu de la PAH): Presentació del llibre “Vidas Hipotecadas”.

Jornada de Lluites Socials 15M a Deltebre el 23F Llegeix més »

Calendari de les xerrades de Jean Marc Rouillan a Catalunya entre el 16 i el 21 de febrer

Jean Marc Rouillan, activista i guerriller sobrevivent del MIL, dels GARI i d’Action Directe, farà un seguit de xerrades a Catalunya entre els dies 13 i 19 de febrer de 2013:

Calendari de les xerrades de Jean Marc Rouillan per Catalunya.

– Berga, el dissabte 16 de febrer a les 19 h a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (C. Balç, 4 baixos).

Calendari de les xerrades de Jean Marc Rouillan a Catalunya entre el 16 i el 21 de febrer Llegeix més »

La democràcia és imPAHrable només si la defensem

1. Congrés dels diputats, 12 de febrer, 18 hores. 500 persones es concentren a les seves portes. En l’interior, representants de la PAH esperen les votacions que permetran (o no) la tramitació de la iniciativa legislativa de Dació en Pagament retroactiva, Stop Desnonaments i Lloguer social.

A primera hora del matí el Partit Popular ha anunciat que votarà contra la tramitació de la llei. A última hora el govern canvia d’opinió i tramita la llei. En els carrers i en les xarxes creix l’alegria: “Sí es pot”. El govern zombie mostra a les clares la seva enorme debilitat, el seu acorralament. El govern zombie necessita aire.

El govern zombie està espantat. En tot just 5 dies els diputats del PP han rebut més de 7.000 mails exigint la tramitació de la llei. Aquell mateix matí han fet el ridícul amb una compareixença de Draghi a porta tancada. Ana Mato està en el punt de mira, Rajoy es tanca en una televisió per a donar rodes de premsa… I cada dia hi ha més suïcidis directament vinculats amb la política immobiliària. Així que decideixen canviar d’opinió. Així que decideixen guanyar temps. Així que, acorralats, tramiten la llei.

2.- La tramitació de la ILP té tres objectius principals:

a) Retornar a donar una cara amable en un context de desgast màxim del govern de Rajoy.

b) Impedir que el PSOE quedi com el defensor de la ciutadania enfront del govern.

c) Intentar que la llei hipotecària que el propi Partit Popular està desenvolupant es coli sota la ILP de la PAH i, sota pretext d’escoltar a la ciutadania, desactivar la demanda principal, que és la major preocupació dels bancs i el terror dels mercats financers: la dació en pagament retroactiva.

La idea del govern seria continuar l’execució hipotecària una vegada el banc es queda amb la casa, però limitant el cobrament de nous interessos de demora a l’interès legal dels diners i, potser, establint un límit a la quantitat de diners reclamable. Mai cancel·lar el deute. Per què? Perquè el principal títol que exporten els nostres bancs als mercats internacionals és el deute hipotecari titolitzat.

És a dir, la dació en pagament és absolutament clau perquè trenca amb l’actiu fonamental de la nostra banca en el mercat financer. Així d’important és. És més que previsible que des dels mercats financers internacionals es respongui amb la màxima duresa quan vegin apuntar algun dubte del govern en relació a aquesta qüestió. Mariano serveix, i serveix bé, mentre sigui capaç de garantir que se segueixin imposant mesures d’ajustament que no perjudiquin la posició de les elits financeres representades per Merkel.

No obstant això, tot indica que un govern zombie no és el millor aliat possible en aquests moments. Encara que Merkel ha donat suport públicament a la posició de Mariano la veritat és que en el si de la UE es preveu que la situació actual de deterioració del govern acabarà per incapacitar de facto per a seguir aplicant el memoràndum de la troica. De fet el més probable és que assistim en els pròxims dies/setmanes a un augment significatiu de l’atac, per part dels mercats, sobre el deute sobirà espanyol provocant un repunt de la prima de risc.

3.- Per aquest motiu hem de ser conscients de dos aspectes fonamentals. El primer és l’espectacular, magnífica i aclaparant victòria que la ciutadania ha aconseguit a través de la PAH. No solament en termes de legitimitat, no solament en termes concrets parant desnonaments, sinó obrint una bretxa en un context de bloqueig institucional i atacant directament i en termes afirmatius al cor de la crisi.

El segon és que això no només no ha acabat, sinó que acaba de començar. Que la pressió, lluny de remetre, ha d’intensificar-se, que més i més gent ha de prendre els carrers per a defensar el dret a l’habitatge, que es tracta de reconstruir la sobirania i el dret a decidir. És a dir, la democràcia en si mateixa. Que hem d’estar preparades per a aconseguir bloquejar qualsevol intent de descafeïnar la llei, sobretot en el que a la dació en pagament es refereix.

El dissabte 16 de Febrer la PAH ens convoca a mobilitzar-nos; avisem als nostres veïns, amics i famílies. És el primer moment per a demostrar que obrir una esquerda en el mur de la indiferència zombie no només no ens deté, sinó que ens anima a avançar més i més. Fins a conquistar una democràcia amb drets per al 99%.

Sí es pot. Seguim!

14/02/2013

Madrilonia

http://madrilonia.org/2013/02/16f-la-democracia-es-impahrable-solo-si-la-defendemos/

La democràcia és imPAHrable només si la defensem Llegeix més »

Cartell campanya

L’Assemblea Popular de Reus convoca mobilitzacions al voltant del 23F contra la corrupció, les retallades i la repressió

– Xerrada contra la corrupció, el 18 de febrer a Reus

La corrupció nostra de cada dia…

Prat i Manté: de porcs i senyors se’n ve de mena

Xerrada a càrrec de David Fernàndez i Jordi Martí, activistes socials

Un repàs als casos de corrupció que impliquen a polítics, gestors i empresaris i que sacsegen la nostra realitat quotidiana, tant a nivell local com a nivell de Catalunya i mésenllà.

L’Assemblea Popular de Reus convoca mobilitzacions al voltant del 23F contra la corrupció, les retallades i la repressió Llegeix més »

L’OTAN i l’Estat propi

A l’inici del documental Bowling for Columbine, de Michael Moore, es descriu el que Moore caracteritza com “un dia típic als Estats Units d’Amèrica”: “El granger fa les seves feines. El lleter fa el repartiment. El President bombardeja un altre país de nom impronunciable…”

És una bona manera d’explicar la quotidianitat d’un país que, des de fa dècades, sempre està en guerra. Però no solament ell, també ho estan, en primera línia o a la rereguarda, els seus aliats de la UE que li donen suport enviant soldats o permeten-li que utilitzi les bases militars ubicades al seu territori. És el cas de l’Estat espanyol i, si ens hem de prendre seriosament les propostes d’Artur Mas, també ho serà de l’Estat català somiat pel bloc social i econòmic que se sent representat per ell en aquest punt. Segons l’actual President de la Generalitat, el futur Estat català hauria de fer el mateix que l’Estat espanyol, esa dir, formar part de la UE i l’OTAN.

L’OTAN i l’Estat propi Llegeix més »

Cartell manifestació PAH Barcelona 16F

Crida de la CGT a participar a les manifestacions del 16 de febrer. Pel dret a l’habitatge digne per a tothom. Contra el genocidi financer, assenyalem als culpables.

Pel dret a l’habitatge. Contra el genocidi financer, assenyalem els responsables i, com a primer pas, exigim dació en pagament retroactiva, lloguers socials i diem STOP als desnonaments JA.

Davant dels abusos de les entitats financeres –responsables de la crisi actual- i la complicitat dels governs, l l’increment del número de desnonaments (més de 100 desnonaments diaris a Catalunya) la PAH crida a la ciutadania a demostrar el suport a les seves demandes a favor del dret a l’habitatge – un dret vulnerat cada dia amb el consentiment del govern- i convoca a manifestar-se el proper dia 16 de febrer a tot l’Estat. A Catalunya la convocatòria és a les 17.00 hores a la plaça Universitat de Barcelona.

Crida de la CGT a participar a les manifestacions del 16 de febrer. Pel dret a l’habitatge digne per a tothom. Contra el genocidi financer, assenyalem als culpables. Llegeix més »

Programa d’actes dels 25 anys de la Secció Sindical de CGT als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Activitats lúdico-culturals entre febrer i octubre de 2013

Tens a les teves mans el programa d’activitats lúdico-culturals, que la secció sindical de la Confederació General del Treball, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha organitzat amb motiu del 25è aniversari de la seva constitució a l’empresa.

Programa d’actes dels 25 anys de la Secció Sindical de CGT als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Llegeix més »

Treballadores de 37 centres sanitaris es coordinen per garantir la continuïtat de la sanitat pública

MANU SIMARRO | 13/02/2013 – Setmanari Directa

Treballadores de 37 centres sanitaris diferents van decidir constituir la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris, el 16 de gener, per fer front a la nova tongada de retallades que té previst aprovar el govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas als pressupostos de 2013. L’aposta per la coordinació, que han presentat avui davant la premsa amb una compareixença a l’Hospital de Sant Pau, té lloc després de gairebé un mes de tancades als hospitals, que es van arribara estendre fins a deu centres, però que van tenir com a epicentre el Sant Pau de Barcelona i el Parc Taulí de Sabadell.

La coordinadora rebutja de ple, en el manifest presentat, unes retallades que, asseguren, “posen en perill la continuïtat d’una assistència sanitària considerada com a molt eficient fins ara” i altres mesures preses en l’àmbit sanitari com el copagament o l’exclusió de les persones sense papers de l’atenció primària.

En aquesta línia, el sector sanitari convoca una manifestació el proper 17 de febrer que, a Barcelona, sortirà a les 12h de la Plaça Catalunya i ha anunciat que, el 23 de febrer i juntament amb el sector educatiu, tornarà a sortir al carrer. Seran jornades de lluita que aprofitaran per fer visibles les moltes alternatives que existeixen a la retallada de la despesa i per defensar una nova posició en el marc de les negociacions entre les representants de les plantilles i el departament, on s’abandoni la disponibilitat a pactar retallades i s’advoqui per no negociar-ne cap. Així s’expressen al conjunt d’interlocutores socials: “Els demanem que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei públic i els drets dels treballadors que representen”.

Treballadores de 37 centres sanitaris es coordinen per garantir la continuïtat de la sanitat pública Llegeix més »

Nova amenaça de desallotjament de Can Piella a partir del 20-F

REDACCIÓ DIRECTA | 12/02/2013

El projecte autogestionat de Can Piella (http://www.canpiella.cat/) torna a estar amenaçat de desallotjament. El jutjat d’instrucció 3 de Cerdanyola del Vallès va rebre la setmana passada des de l’Audiència de Barcelona la revocació del recurs presentat per l’assemblea del centre social. Aquest dimarts al matí una dotació dels mossos d’esquadra va notificar els cinc dies de termini per abandonar la finca. En tractar-se de dies hàbils la data límit seria el proper 20 de febrer, malgrat que en un principi s’havia assenyalat el 15 de febrer com a dia de l’ultimàtum judicial.

Nova amenaça de desallotjament de Can Piella a partir del 20-F Llegeix més »

Cartell corrupció

Comunicat de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental contra la corrupció

Posicionament de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental davant dels últims casos
de corrupció

Davant dels últims casos de corrupció ( cas Barcenas, Pretoria, Mercuri, etc ) des d’aquesta
assemblea, volem manifestar, que aquests casos lluny de ser puntuals, són un reflex de la
immoralitat de la classe política i empresarial que ens governa. El capitalisme és un sistema
corrupte i el que produeix és corrupció. El Parlament, el govern, els dirigents de les
institucions, l’únic que fan es reproduir aquesta lògica.

Comunicat de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental contra la corrupció Llegeix més »

De Manchester a Bangla Desh: Els draps bruts de la moda global

El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils recorria els barris més rics de Nova York. Protestaven per les seves condicions laborals. El 8 de març de 1908, 146 obreres morien en un incendi provocat en la fàbrica Cotton de Nova York. Des de llavors, el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora. A mitjan segle XIX i durant les primeres dècades del XX, les treballadores d’EEUU i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, el dret a una formació professional i a formar part d’un sindicat. El segle XIX deixava encunyat el terme capitalisme manchesterià. El prototip d’un capitalisme en estat pur, d’explotació salvatge, que havia caracteritzat l’activitat fabril de la ciutat anglesa. El 2013 Manchester està a Bangla Desh.

Mentre les firmes internacionals de moda i les grans cadenes de distribució sedueixen a la seva clientela amb l’actualització constant dels seus dissenys i els baixos preus dels seus productes, obreres de Xina, Marroc, Bangla Desh, Hondures o Romania viuen envoltades de peces de roba que confeccionen durant més de 12 hores diàries, a canvi de salaris que tot just cobrixen les seves necessitats més bàsiques.

La deslocalització de la producció de roba a països econòmicament empobrits es va accelerar en els anys 90, moment en el qual es va consolidar un model de negoci caracteritzat per la subcontractació de proveïdors. Les grans marques, que en el passat produïen la seva pròpia roba, passen a ser empreses que dissenyen, distribueixen i comercialitzen peces fabricades en tot el món, en tallers i fàbriques que són propietat de tercers. Per a competir en aquest sistema, que externalitza els costos laborals en països amb mà d’obra barata, les petites firmes de moda també s’associen i adopten el mateix model de negoci. El gran èxit de firmes internacionals com H&M o Zara (del grup Inditex) no s’entendria sense l’abaratiment del cost dels seus productes a partir de la deslocalització de bona part del procés de manufactura.

Dècades Deslocalitzat

La primera gran onada de deslocalitzacions del sector de la confecció es va produir en els 70 i va tenir com països receptors Corea del Sud, Taiwán, Singapur, Hong Kong i Tunis. L’entrada de roba barata en els mercats occidentals va motivar que en 1974 se signés l’Acord Multifibres (AMF), que establia un sistema de quotes i límits. Lluny de suposar una limitació a la globalització de la moda, la AMF va provocar que les signatures internacionals busquessin proveïdors en altres països que no estiguessin inclosos en el sistema de quotes.

En els anys 80, una segona onada deslocalitzadora abandona els “tigres asiàtics” i es desplaça a països com Sri Lanka, Filipines, Bangla Desh, Tailàndia i Indonèsia. Mentre Amèrica Central i Mèxic passen a ser àrees clau per a proveir de roba les botigues nord-americanes, Turquia, Tunísia i Marroc es converteixen en els tallers de costura del mercat europeu. A la fi dels 90 entren en escena altres països productors, com Bostwana, Kenya, Tanzània, Uganda, Cambotja, Laos o Birmània.

Els últims països triats en la perifèria els últims anys es caracteritzen a més per un patró comú: estan fortament endeutats amb la banca privada i amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), que els han imposat plans d’ajustament orientats a l’exportació i la millora de la competitivitat. És a dir, d’una major explotació. La indústria de la moda, a més, impedeix el desenvolupament: se’ls encarrega a aquests països la part amb menor valor afegit del mercat legal, se’ls imposa un sistema d’acords internacionals on sempre són els febles i el moviment obrer ha d’enfrontar-se constantment a l’amenaça de la deslocalització [1].

Esclavitud en la indústria tèxtil

Des de mitjans dels 90 nombroses plataformes i organitzacions socials vénen denunciant l’explotació laboral i plantant cara al silenci mediàtic que envolta el negoci de la confecció tèxtil sota la globalització. A pesar de més de 25 anys de treball de xarxes consolidades com la Campanya Roba Neta internacional i de “compromisos” públics de les grans firmes internacionals (en reacció a les denúncies realitzades), avui ens seguim trobant les mateixes situacions que en els 90.

L’amenaça constant de tancament i de deslocalitzacions i la debilitat dels moviments obrers en els països productors segueix contribuint que la realitat amagada després del glamour que ens venen esportistes d’elit, models i dissenyadors es quedi al Marroc, a Xina o Bangla Desh. El sector global de la confecció continua nodrint-se del treball de milions de persones que viuen en la pobresa a pesar de fer llargues jornades laborals. Les pràctiques de compra de les marques, derivades del model de producció, consum i comerç internacional, es troben en l’arrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores.

Per a les persones que treballen en la indústria de la confecció global, cobrar un salari que permeti cobrir les seves necessitats amb un mínim de dignitat s’ha convertit en la seva major preocupació. És un sector que tradicionalment es caracteritza per condicions pèssimes i una de les retribucions salarials més baixes del món, amb conseqüències directes que es deriven d’això: llargues jornades de treball, desestructuració familiar, assumpció de deutes impagables, malnutrició de nens i adults i, en definitiva, uns costos inquantificables en forma de sofriment humà. Tot això, vulnerant drets fonamentals, com l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans relatiu a una remuneració equitativa i satisfactòria, o les disposicions de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que afirma que “el salari mínim legal hauria de constituir un element clau en les polítiques per a eliminar la pobresa i assegurar les necessitats de les persones treballadores i de les seves famílies”.

Gairebé tots els països tenen establerts salaris mínims legals però, amb la finalitat d’atreure la inversió estrangera, els governs fixen els mínims molt per sota dels nivells de subsistència. En conseqüència, en alguns països, els salaris mínims no arriben als llindars de pobresa absoluta internacionalment acceptats. A Bangla Desh no arriba a un dòlar diari, i a l’Índia, Sri Lanka, Vietnam, Pakistan i Cambotja, se situa entre els dos i els quatre dòlars diaris. Salaris impossibles per a garantir necessitats bàsiques com són l’alimentació, l’habitatge, la roba i serveis imprescindibles com l’educació, la salut o el transport.

La carestia de la vida s’ha agreujat, a més, sota un context de pujada de preus dels productes bàsics que ha minvat el poder adquisitiu, més encara quan bona part dels salaris està destinada a l’alimentació. Una dona d’Indonèsia que treballava per a un proveïdor de Nike, Reebok i Walmart comentava en una entrevista realitzada el 2009: “Hi ha augments del salari mínim, però el cost de la vida augmenta més ràpid. Per a empitjorar la situació, des de fa poc, l’empresa ja no ens subvenciona el transport ni el menjar”. A Bangalore, Índia, hi ha un sistema trianual de revisió salarial, però el salari real ha disminuït un deu per cent en els últims 15 anys. A Tailàndia, els salaris van augmentar únicament 18 bath (38 cèntims d’euro) entre 1997 i 2005. A Vietnam i Xina els sous van estar congelats durant més d’una dècada [2].

La pitjor situació, en aquest sentit, és la de Bangla Desh. El Producte Interior Brut (PIB) de Bangla Desh creix a un ritme del cinc per cent des de 1990, segons el Banc Mundial, i s’ha convertit en el tercer exportador internacional de roba. En el país hi ha més de 4.000 fàbriques de roba i confecció on treballen més de tres milions de persones, la gran majoria dones. L’element clau d’aquest creixement ha estat la gran disponibilitat de mà d’obra extremadament barata a causa de la pobresa i l’escassa regulació dels drets laborals.

Els salaris més baixos del món conviuen amb una alta inflació que genera un ràpid empobriment dels obrers i les obreres. El salari mínim legal va estar congelat des de 1994 fins a 2006 mentre la inflació va registrar taxes del quatre i el cinc per cent anuals. L’increment del salari mínim de 930 taka a 1.662,5 taka mensuals (uns 18 euros), el 2006, va ser el resultat de manifestacions multitudinàries i d’una ona de revoltes urbanes que van rebre una forta repressió policial. La triplicació del preu de l’arròs registrada el 2008 va inutilitzar, no obstant això, l’increment de 2006 i va generar una nova ona de mobilitzacions fortament represaliada. El 2010 el govern va fixar un salari mínim de 3.000 taka (uns 32 euros) mensuals [3]. Les mobilitzacions d’obrers i obreres no han parat, però la repressió tampoc. Doble impacte té aquesta sobre les dones treballadores, que són les que sofreixen les pitjors conseqüències segons la OIT: “salaris baixos, més hores de treball, freqüentment temporal i en negre, perllongant encara més les seves llargues jornades laborals”.

Esgotament interminable

Les jornades de la indústria de la confecció s’allarguen fins a les 12 o 14 hores diàries. Alguns fabricants fins i tot encadenen diversos torns en moments de molt treball o per a plantar cara a terminis de lliurament molt curts. Les treballadores no poden negar-se perquè el seu salari base no és suficient per a cobrir les necessitats més bàsiques i per a mantenir una família. Extorquint la pobresa, les treballadores accepten la sobreexplotació, veuen danyada la seva salut i perden la possibilitat de formar-se, d’educar als fills, d’arribar a una vida digna.

Després d’anys treballant en habitacions petites, mal il·luminades, sense ventilació, respirant pols i partícules en suspensió i en posicions corporals inadequades mantingudes durant moltes hores, sofreixen fatiga visual i lesions i desenvolupen nombroses malalties. Sense assegurança mèdica ni cobertura o subsidi per baixa.

La investigació realitzada per la Campanya Roba Neta a Tànger el 2011 mostrava com al Marroc, on la major part de les firmes espanyoles tenen fàbriques proveïdores, el comú és que les obreres realitzin jornades de més de 55 hores setmanals, excedint de forma sistemàtica el límit legal del país [4]. Altra investigació realitzada a Bangla Desh, Índia, Tailàndia i Cambotja el 2008 [5], centrada en fàbriques proveïdores de grans cadenes de distribució com Lidl, Aldi, Tesco, Walmart i Carrefour, apuntava que les jornades laborals rarament eren inferiors a les 10 hores diàries en setmanes de treball de sis dies.

De Manchester a Bangla Desh: Els draps bruts de la moda global Llegeix més »